28

debat

DIMARTS, 27 DE MAR DEL 2012

ara

Excuses per no tenir una adequada justcia de menors

ies enrere diversos mitjans de comunicaci informaven de suposats nous estudis sobre la reincidncia en lactivitat delictiva dels adolescents que havien passat per la justcia de menors i, singularment, pels centres dinternament. Malgrat que la informaci barrejava dades de policies, fiscals, jutges i el departament de Justcia, tot semblava conduir a dues pretensions interessades: calia que els centres dinternament fossin ms eficients i que aquestes institucions i la justcia penal comencessin abans a fer la seva feina, en lloc desperar que els nois es fessin delinqents. Desprs de ms de tres dcades de vida professional dedicada als adolescents socialment conflictius s molt b que, cada vegada que tenim crisis i dificultats collectives dndole diversa, les autoritats parlem de modificar la llei penal del menor. A Madrid i aqu, fa dies que sanuncien nous canvis legals. La informaci difosa aquests dies sembla dirigida a reforar aquesta lnia (el suposat nou estudi s una recerca peridica sobre reincidncia que fa el Centre dEstudis Jurdics i que es va difondre el mes de novembre passat). Una vegada ms, voldria posar en relleu com construm una realitat deformada i deformant al voltant dels adolescents infractors i de la llei que els sanciona. La llei del desembre del 2000 era una bona llei. Tan bona que els mateixos que la van aprovar (sense llegir-la?) la van modificar tres vegades abans destar vigent. Tamb cal posar en relleu que, en els anys segents, va ser sistemticament alterada fins a arri-

JAUME FUNES
PSICLEG

bar a ser una mena de pssim codi penal adult aplicat a menors. Era i s una llei exemple de legislaci emocional (en reacci a drames singulars) i de populisme punitiu (incrementar el cstig per guanyar vots). Les dades sobre reincidncia diuen que si un noi que ha delinquit s internat en un centre tancat reincidir quatre vegades ms que si fa una mediaci o ha de prestar serveis en benefici de la comunitat. s una dada incontestable sobre la influncia deltipusdemesuraadoptada,queno nega la influncia en el retorn a lactivitat delictiva, tamb, de ledat o de les especials dificultats personals i socials dalguns dels que sn internats.Igualment,sabemquecomms dhora es comencen a aplicar mesu-

Si es priva el menor de llibertat aviat, s ms probable que tingui una llarga carrera delictiva

res de privaci de llibertat ms probablesqueladolescentacabitenint una llarga carrera delictiva. Ara que les autoritats tornen a insistir a abaixar ledat penal als 12 anys i a fer servir encara ms linternament, no seria sobrer que mirssim de mantenir alguns criteris sense els quals la justcia de menors ja no s de menors. Dentrada, cal recordar que en la infncia i en la preadolescncia la justcia penal no hi pinta res i sempre s un desastre. El nostre repte s com responem a un noi de 12 anys que t conductes especialment greus. Ara b, del fet que el sistema protector o els recursos socials locals no spiguen qu fer o, ms ben dit, no tinguin recursos per fer res no es pot conPERE TORDERA

cloure que ho hgim de deixar en mans de jutges i fiscals (que satribueixen un efecte preventiu que no tenen). El que s una complexa resposta educativa no pot convertir-se en una simple resposta penal. No estem davant dun sistema en qu tant fas tant pagues, sin en un tipus de justcia que, considerant tamb (per no en primer lloc) la gravetat delictiva, es dedica a sancionar adequadament, a cercar la mesura adequada a cada subjecte i situaci. En la justcia de menors el drama de les vctimes ha de ser ats per altres vies que no siguin lincrement dels cstigs. La clau per acabar amb xit no s avanar penes falsament dissuasries sin garantir des dels conflictes inicials un seguiment intensiu. Aplicar diverses formes dacompanyament actiu en llibertat (no una entrevista quinzenal en un despatx per revisar acords) de manera que es puguin gestionar conjuntament amb el noi o noia els nous conflictes, les noves dificultats i necessitats. Construir de nou una veritable llibertat vigilada i un acompanyament real dels educadors de carrer. La dada a considerar, per, no ser si tornen a delinquir immediatament, sin si ho tornen a fer o no un cop hagin passat els anys dintensa adolescncia. Per acabar: linternament pot ser til sempre que es valori la necessitat de fer-lo servir en el moment oport i es faci de manera que no siguin presons per a joves. A Catalunya, amb excepcions, difcilment podem parlar daltra cosa que despais de reclusi, gestionats com a centres penitenciaris en qu hi ha ms professionals de la seguretat que de leducaci.

CARTES I MISSATGES

Vaga de fam pel catal

La manifestaci de diumenge a Mallorca pelcatal,amb50.000manifestants,marcar un abans i un desprs a les Illes. Lautoodidelesculturesminoritzadesquetan bhasabutaprofitarelPPdelesIllesenels ltims anys es pot transformar en afirmaci duna part important i influent de la poblaci. Estic especialment content pels amics i familiars que tinc a les Illes. Per una vegada ms ens haurem de preguntar: qu fem des de Catalunya a lhora de defensar la nostra cultura a Mallorca o al Pas Valenci? Avui per defensar el catal a Mallorca hi ha una persona ja en vaga de fam i una altra que shi posa aviat. Quin suport est previst des de Catalunya? Quin seguiment tenim als diaris catalans del tema? Demano que des de tots els mbits treballem perqu aquest tema estigui en primera pgina dels diaris, dels poltics, de les entitats socials i culturals. El mn sencer hauria de saber que hi ha persones disposades a tot per defensar el catal.
JOAN COSTA I BORRS TERRASSA

Massachusetts a la catalana
Diumenge en aquest diari la columna del director es feia ress de les paraules dArtur Mas durant el Congrs de CDC: Serem el Massachusetts duns Estats Units dEuropa, apellant a aquest model dinversi, investigaci, tecnologia i emprenedoria. Fa dies que llegim com Catalunya sest consolidant com a bressol del sud dEuropa pel que fa al que coneixem com a start-ups i business angels. Em sembla perfecte. Per aquesta mateixa setmana hem viscut lepisodi de quatre nois osonencs que no tenien diners ni per viatjar a una fira internacional de referncia sobre robtica representant el pas. I les paraules del departament dEnsenyament, del de Treball o del Govern han brillat per la seva absncia.
JORDI BERNABEU FARRS CENTELLES

La vaga a Granollers
Sc titular duna parada al mercat setmanal dels dijous de Granollers, i estic

indignada amb la decisi que, pel que llegeixo a la premsa, ha pres lAjuntament de Granollers de canviar el dia de mercat daquesta setmana a dimecres perqu no coincideixi amb la vaga general convocada per al dia 29. Aquesta decisi coarta la meva llibertat de decisi sobre fer vaga o no. Molts marxants, jo inclosa, tenim un altre mercat els dimecres. A ms, lAjuntament no ha fet cap comunicat per escrit als marxants; de fet, s molt possible que dijous nhi vagin alguns perqu no tinguin coneixement daquesta decisi. Lexcusa que s el Gremi qui ho ha demanat no serveix, perqu una decisi com aquesta no es pot deixar en mans duna associaci que no representa ni molt menys la majoria de marxants. Hi va haver un dijous en qu un empleat de lAjuntament que no del Gremi passava a preguntar als marxants la possibilitat de canviar el mercat a dimecres. Per pel que vaig veure no ho va preguntar a tothom i, pel que s, molts marxants van dir que no a aquesta proposta.
ROSER SUBIRATS I COLL GRANOLLERS

Una lli dhonradesa

Fa pocs dies vaig rebre la trucada dun desconegut: era lencarregat de la neteja de lrea de Sant Gervasi de Barcelona i em trucava per dir-me que tenia la meva cartera. Jo encara ni me nhavia adonat que lhavia perduda. Lhavia trobat un empleat seu a terra. Lencarregat va regirar la cartera fins que va trobar una petitapistaperlocalitzar-mepertelfon.Vam quedar i me la va tornar amb els 50 euros que hi havia dins. Li vaig oferir aquests diners perqu mhavia estalviat un munt de viatges, burocrcia i temps. Per ms que hi vaig insistir no els va acceptar i em va dir que calia ser honrats a canvi de res. Quina lli provinent del senyor Izquierdo, lencarregat de la neteja.
GEORGINA TOMS FUSTER BARCELONA

Les cartes enviades pels lectors han de tenir un mxim de 1.000 carcters. El diari es reserva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adrea postal i electrnica, nmero de carnet didentitat i un telfon de contacte. Les cartes no es respondran.

@diariARA

Podeu expressar-vos al diari a travs de la web www.ara.cat, i per les segents vies: facebook.com/diariARA @ cartes@ara.cat Carrer Diputaci,119, 08015, Barcelona Fe derrades: opinio@ara.cat