BUTLLET INTERIOR DE L ASSOCIACI CATALANA D EXPRESOS POLTICS (RESISTENTS ANTIFEIXISTES-MEMBRES DE LA FIR)

NOVA ETAPA Nm. 67

PRIMER TRIMESTRE DEL 2012

DONATIU: 1

Editorial
UN ARTISTA COMPROMS POLTICAMENT
El passat 6 de febrer va morir, als 88 anys, l'Antoni Tpies. Ens ha deixat un gran artista plstic del qual, en aquest mateix butllet, el nostre company i tamb artista Pere Dez Gil fa una oportuna glosa. Per, independentment dels seus indiscutibles mrits artstics, als quals Dez Gil fa referncia, nosaltres volen ressaltar la personalitat d'Antoni Tpies des de la vessant del comproms poltic i social. la fundaci del PSUC, que es va pas, amb els ms desfavorits, convertir en una icona d'aquest amb els que lluitaven tamb per partit, o el magnfic llibre en un mn ms just, sense explotacollaboraci amb el seu gran dors ni explotats. S'ha parlat poc amic Joan Brossa, barreja de texdel seu comproms amb el PSUC, tos i obra grfica, "U no s ning", amb l'Assemblea de Catalunya, dedicat tamb al PSUC, o l'aiguaamb les lluites del Sindicat fort donat a la Fundaci Nous d'Estudiants (recordem la Horitzons i amb el qual aquesta "Caputxinada"), de la seva fundaci lliura cada any el premi collaboraci amb la campanya Cipriano Garca, o l'obra cedida a per sortir de l'OTAN, etc. Amb la nostra Associaci, de la qual relaci a aquesta campanya, encara recordo quan vam dema(continuaci pg.3) nar-li, en nom de l'organitzaci, que dissenys el car- w Editorial: Un artista comproms................pg. 1 i 3 tell de referncia, w Tpies un artista complet petici que va Pere Dez Gil..................................................pg. 3 acceptar immedia- w En record de la Isabel tament, realitzant Merc Bel ......................................................pg. 3 un disseny en w El pitjor entre el dolent... color crema que es Antoni Ferret...................................................pg. 4 va convertir en w El govern de CIU (de 210-211) emblema d'aquell Antoni Ferret ...............................................pg. 4-5 gran moviment w Llibre recomanat........................................... pg. 5 ciutad. w Acte contra la impunitat del Franquisme.........pg.5 Tamb cal recordar w Crisi i corrupci les seves obres Marc Carrillo.............................................. pg. 6-7 e s p e c f i c a m e n t w Desmemria histrica Jordi Molina ............................................... pg. 7-8 poltiques, com el cartell del sis ani- w El dia de la dona treballadora Carme Cebrin Serret ................................. pg. 8-9 versari de w 35 aos de matanza de Atocha l'Assemblea de Vicente Ventura ........................................ pg. 9-10 Catalunya, o el quadre dedicat al w Pgina guerrillera Ll. Mart i Bielsa ...........................................pg. 11 40 aniversari de
w Acte de lassemblea general ordinria .........pg. 12

S'ha parlat molt, desprs del seu decs, de l'obra, de la trajectria artstica, de la fidelitat al pas, de la seva insubornable catalanitat, per s'ha parlat molt poc del seu comproms amb la gent d'aquest

OBITUARI
Lamentem la prdua de les nostres companyes. Transmetem el nostre ms sentit condol a les seves famlies. CASANDRA MESTRE FERRANDO ISABEL GIRONA PALACIN

AJUTS AL BUTLLET
Olga Santos Joan Sard Annim Paquita Coronel Enriqueta Bonafont Merc Bel Margarita Iglesias Lola Gonzlez Antnia Jover Carmen Casas Leandro Saun Florin Garca Bartomeu Serra Lucio Gimnez R. Cunillera Aurora Ferrero Pere Violas Maria Salvo Agust Gurrera Ramon Codina Merc Bel Fanny Salinas Los 4 Muleros 20 100 50 10 30 10 7 30 85 30 30 60 10 10 100 40 20 80 80 100 5 50 109

PUBLICACIONS REBUDES
Gent del Masnou, 293-294-295 Treball, nm. 199 Le Patriote Rsistant, nm. 859-861 Esquerra Nacional, nm. 202-204 Si no fos!, nm.23 LAurora, nm. 100 Cercle catal de marsella, nm. 1-2 Mundo obrero, nm. 243-244 Carrer, nm. 121 URAP, nm. 133 Escoltes catalans, nm.13 Voluntarios de la libertad (Brigadistas Internacionales)nm. 12 News (FIR), nm. 25 Der neue mahnruf, nm.8-12; 1-2 Die Glocke vom Ettersberg, nm. 204

TOTAL .........................................1.116 x

AVS A TOTS ELS SOCIS I SCIES:

Recordem als nostres associats/es que el proper 14 dabril tindr lloc el DINAR de GERMANOR en record del 81 ANIVERSARI de la II REPBLICA.
Si esteu interessats a assistir-hi passeu per lassociaci per reservar i pagar abans del dia del dinar. Horari: matins de 10 a 13h. Us hi esperem!
Nota: El Consell de Redacci no es fa responsable del que s'expressa en les collaboracions inserides en aquest butllet i que s'han de considerar opinions personals dels sotasignats. Amb la collaboraci de:

GRCIES A TOTS PELS VOSTRES DONATIUS, SENSE ELLS AQUEST BUTLLET NO SERIA POSSIBLE.

PLAF DEDICI
Associaci Catalana d'Expresos Poltics (Resistents antifeixistes- membre de la FIR). Butllet Interior Nm. 67. Primer trimestre de 2012. Coordinaci: Antnia Moreno Consell de redacci: E. Cama, Enric Pubill, Antnia Moreno (estem oberts a altres participacions). Muntatge: Sara Borrs Illustracions: Sara Impressi: Imprenta INGRAFIC Dipsit legal: B-33.493-95 Edita: Associaci Catalana d'Expresos poltics. Via Laietana, 16 -08003 Barcelona. Tel./Fax 934 812 853 Correu electrnic: expres-pol@ccoo.cat Pg web: www.conc.es/exprespol Compte corrent a la caixa: 2100/0429/64/0200175329

(continuaci editorial)

era amic, i que forma part del nostre patrimoni artstic. Tota una contribuci darrere la qual hi havia un comproms ideolgic inqestionable. I una mostra encara ms clara d'aquest comproms personal s la seva participaci en accions en contra de la dictadura, alguna de les quals, com la "Caputxinada", el 1966, li va costar ser detingut i passar per la Jefatura de Polica. D'aquella participaci i detenci va deixar escrites, a les seves memries, unes belles pgines en les quals fa una descripci minuciosa dels antecedents i moments ms tensos de l'estada al convent i tamb unes reflexions personals de les quals destaquem una frase: "Com a artista havia estat molt bell de constatar la compenetra-

ci que podia tenir el meu treball amb tot aquell moviment cvic, tic, poltic...Qu ms pot desitjar un pintor?". I en la mateixa lnia de comproms tamb far acte de presncia, acompanyant Joan Mir, a la tancada de Montserrat, el 1970, en protesta pel judici de Burgos, sempre deixant clara la seva posici contra la dictadura franquista. En uns moments en qu a moltes personalitats se'ls falsifica la seva trajectria desprs de la mort, adequant-la als interessos dominants, com, per exemple, ha passat amb Fraga Iribarne, s de justcia projectar la veritat sobre Antoni Tpies. Tpies va mantenir sempre el comproms amb el pensament progressista i d'esquerres, la

darrera expressi del qual va ser, estant ja molt malalt, formar part del grup promotor de l'acte "La dignitat de la poltica. Homenatge a Miguel Nez", el gran lluitador antifranquista, membre de la nostra Associaci, de qui Tpies era molt amic Fins al final, doncs, va ser conseqent amb el seu pensament i s obligat recordar-ho per fer justcia a una trajectria ideolgica que l'honora, sobretot ara, quan tant es troben a faltar referents intellectuals compromesos polticament i socialment. El seu exemple hauria d'sser un mirall en el qual reflectir-se per defugir de massa actituds al servei del poder que canten amb tota la coral el salm del pensament nic.

TPIES, UN ARTISTA COMPLET

Com en el temps del Renaixement, en qu l'home no es dedicava sols a pintar o esculpir, sin que coneixia tot el saber del mn, les cincies o les arts, i que va donar noms com Leonardo i Miquel ngel, el cas de Tpies s un compendi de saber, de cincia, d'art, del profund de la saviesa humana, des de l'esoterisme i l'alqumia al cinema i a les arrels de les civilitzacions jueva, rab o grega, de Llull a Andreas Vesal. Picasso i Mir van aconseguir per a l'art la llibertat total i el tra enrgic, valent i completament lliure. Tpies va viure completament aquesta llibertat i creativitat, i va aconseguir obres inslites en les quals all aparentment intranscendent adquiria una potncia absoluta. Els materials humils i menyspreats per la societat eren valorats com els millors. Va ser un artista revolucionari que va fer capgirar els valors burgesos. La seva valentia i profunditat, que va contagiar la seva obra i la seva actitud humana, compromesa per complet amb el poble, amb els humils, fan de Tpies, a ms d'un artista impressionant i genial, un lluitador amb la seva arma ms potent: la seva enorme creativitat! Pere Dez Gil

EN RECORD DE LA ISABEL
El dia 5 de gener, ens va deixar la Isabel Girona Palacn, una bona companya de tots nosaltres i una gran amiga meva. Ara tot est molt organitzat, per anys enrere havem de plegar els butlletins a m, i la Isabel i alguns companys i companyes, que ja no sn entre nosaltres, ens passvem la tarda fent aquestes tasques, estvem tots molt units. La nostra amistat es va fer ms forta perqu els nostres marits varen estar algun temps detinguts a la comissaria de Via Laietana i desprs dels judicis van ser traslladats al penal de Burgos, juntament amb altres companys. Merc Bel

EL PITJOR ENTRE EL DOLENT

Donada la tirallonga de retallades, males notcies i anuncis de males notcies que ens est inundant, per obra i grcia de les males arts de la Mfia Internacional i els seus servidors locals, no s estrany que experimentem una dispersi de l'atenci entre tantes coses, i, sobretot, que valorem les diferents agressions de manera equivocada, donant ms importncia a coses que no en tenen tanta i al revs. Per exemple, la congelaci dels sous dels funcionaris, les hores treballades de ms, l'endarreriment del compliment de la Llei de dependncia, el copagament de les visites mdiques i de les receptes, la retallada dels recursos per a TV3, l'endarreriment de la jubilaci, l'augment de preu del transport pblic, etc., sn mesures dolentes, injustes, inadequades per lluitar contra la crisi, per no sn, dins el marc actual, mesures "dramtiques". L'augment de l'IRPF, en canvi, s una mesura positiva, encara que la seva progressivitat de cara a les rendes altes sigui insuficient. Ara b: la congelaci del SMI s que s una mesura dramtica, perqu afecta, i afecta innecessriament, les persones de ms humil condici. s una mesura cruel... i digna de ser contestada amb virulncia. La retallada dels nous demandants del PIRMI (ajuda als pobres) tamb s dramtica, per la mateixa ra (afecta els ms pobres), per, com que ha estat recentment rectificada, ja no la comptem. Aix mateix, la retallada dels 900 milions d'euros d'ajuda als pasos pobres tamb s superindignant, i mereixeria ser durament criticada i formar part de les protestes al carrer... i no ho s. No s'hi ha donat importncia. Ara b: all que s'emporta la palma de tot i que mereixeria un rigor extraordinari sn: 1)La retallada de recursos de la sanitat (personal, installacions, centres d'urgncies...). 2)La retallada de recursos de l'ensenyament (personal, condicions de treball, etc.). 3)El projecte de dividir l'ICS (Institut Catal de la Salut) en una srie d'empreses per privatitzarles. 4)Les noves facilitats d'acomiadament de la Reforma laboral, perqu afecten la situaci ms perjudicada que pot tenir una persona, aix com el problema social ms important del pas, l'atur. Sn aquestes les mesures que s'haurien de protestar de manera sistemtica, sense cansar-se, fins a aconseguir la seva retirada. El fet que algunes ja faci temps que van ser dictades no ha de ser causa del seu oblit. I el fet que n'hi hagi tantes, de mesures lesives, no ha d'adormir la nostra conscincia. Antoni Ferret

EL GOVERN DE CIU (DE 2010-2011)

Balan al cap d'un any POSITIU Designar una dona com a presidenta del Parlament. Reduir el nombre d'alts crrecs del Govern. Reducci drstica de l's de cotxes oficials. Recuperaci dels exmens de setembre. Governar d'acord amb l'assessorament d'un grup d'experts en economia. Rebaixar les despeses de publicitat del Govern. Convocatria d'una cimera contra la crisi. Posada en marxa de la lnia de tren Martorell-Granollers. Predisposici a mitjanar en els processos de desnonament. NEGATIU Eliminar la conselleria de Medi Ambient. Incloure en una mateixa conselleria Empresa i Ocupaci. (Supeditaci de la part social a

l'econmica.) Acomiadament de treballadors/es de l'Administraci pblica. (Temps desprs, aquests acomiadaments han estat declarats nuls pels tribunals.) Suspensi d'una convocatria de places fixes per a interins, en la sanitat pblica. Reducci del 60 % d'una convocatria de places fixes per a interins en l'ensenyament. Supressi del Programa contra la violncia masclista. Retall d'un 10 % del pressupost de la sanitat pblica. Retall del pressupost de l'ensenyament pblic, en 20 % o ms. Retall d'un 20 % de les llars d'infants. Renncia explcita a substituir un 50 % o la totalitat de les baixes (per malaltia, maternitat, jubila-

ci...) en l'Administraci (incloent sanitat i ensenyament). El grup d'experts en economia per assessorar sn de carcter neoliberal. Abolici de l'impost de successions per als rics. Paralitzaci de la Llei de rehabilitaci de barris. Reducci del nombre de beneficiaris sollicitants del PIRMI (ajuda als pobres). (Ms tard rectificat.) Incompliment de la Llei del cinema. Retallada d'un 13 % del pressupost de TV3. Retallada de sous ("complements"), drets socials i retall de la jornada a treballadors/es de l'Administraci. Divisi de l'ICS (Institut Catal de la Salut) en 24 empreses, amb la

perspectiva de privatitzar-les. Proposta de copagament a la sanitat indiscriminadament. COMENTARI Si no hi hagus les retallades en sanitat, ensenyament, llars d'infants i PIRMI, el balan podria ser relativament equilibrat entre positiu i negatiu. Per aquestes retallades socials desequilibren drsticament el balan pel cant negatiu. I configuren el Govern com un Malgovern. Tamb val la pena recordar que un dels dos grans objectius de la legislatura era reduir la taxa d'atur a la meitat. Amb el primer any de govern no sols la taxa d'atur no s'ha redut gens sin que encara ha augmentat. Finalment, mai un Govern no havia provocat tantes protestes. Antoni Ferret

LLIBRE RECOMANAT
El dia 27 de gener, al Casal Basc, es va presentar el llibre Maizales bajo la lluvia, en qu es recullen les vivncies d'onze persones que van patir les vicissituds de la guerra. Un d'aquests onze lluitadors s un vell company que vaig conixer, fa ms de cinquanta anys, al penal de Burgos, en Marcelo Usabiaga. En Marcelo, amb noranta-sis anys, entre altres llions, llana un missatge: "Lo que pas no debe olvidarse!", i afirma que, mentre visqui, donar el seu testimoni "Porque puedo y debo contarlo!". Kim

ACTE CONTRA LA IMPUNITAT DEL FRANQUISME

El passat 7 de febrer a les 19h va tenir lloc a la sala dactes de CCOO un acte en recolzament al Jutge Garzn. Va ser un acte on la taula estava presidida per la periodista Montse Armengou, lhistoriador i ex-director del Memorial Democrtic de Catalunya Miquel Caminal i lexfiscal Jos Maria Mena del Tribunal Superior de Justcia.

CRISI I CORRUPCI
La greu crisi econmica que s'ha instal.lat a Europa des de 2007 i que porta cam de romandre a Espanya durant no se sap per quan temps, porta cam d'endurse pel davant les garanties bsiques dels drets laborals del treballadors, qu tantes lluites i esforos varen costar per a que la Constituci els recolls. Ara resulta que tots els mals de la crisi econmica i -no oblidem- sobretot financera, es troben en que els salaris sn alts, la indemnitzaci per acomiadament tamb ho s i que marc el de les relacions laborals s molt rgid i cal flexibilitzarlo. Sembla, doncs, que els factors exgens que van donar lloc a la situaci actual, com ara, els processos especulatius sobre el capital financer d'empreses com a Letman Brothers i d'altres, no tinguin rellevncia. O que no comptin els factors interns del frgil sistema econmic espanyol, basat en fonts de riquesa tant poc slides com el turisme i, especialment, la construcci desaforada, aix com la irresponsable poltica de concessions de crdits mantinguda durant molt de temps per les entitats financeres (bancs i caixes). O que no tingui cap importncia la deixadesa al llarg de molt anys en diversificar el sistema productiu. Com si la flexibilitzaci del rgim jurdic de les relacions de treball no forms ja part del panorama socio-econmic espanyol de temps en. En aquest sentit, cal noms recordar la profusi de modalitats de contractaci temporal, que des de la dcada dels noranta del segle passat han estat vigents, fins el punt de consolidar una situaci flexibilitat i de precarietat laboral que, tanmateix, i des de la lgica dels seus promotors, no ha ajudat a la dinamitzaci del mercat de treball. convenis col.lectius, neutralitzant els efectes d'aquells que tinguin un abast ampli o de sector, en favor dels convenis d'empresa, que condueix a l'atomitzaci de les relacions laborals. D'aquesta forma s'introdueix una profunda escletxa en la lnea de flotaci del dret a la negaci col.lectiva que ara, quan arribi a produir-se, quedar absolutament fraccionat. La fora de la que eventualment podien disposar els treballadors i els seus sindicats a travs d'una negociaci col.lectiva per sectors. queda ara clarament aigualida. Aquesta reforma, promoguda pel Ministre d'Economia i Competitivitat -un ex soci de Letman Brothers- es produeix en el marc de d'altres que s'apunten. Algunes de les quals ja s'estan aplicant a Catalunya i que afecten a dos pilars essencials de l'Estat social com sn la sanitat i l'educaci, que comporten una notable reducci de les prestacions que rebia la poblaci. I tot aix, es fa en un context especialment greu per a la qualitat del sistema democrtic: s la presncia continuada i indiscriminada de casos de corrupci en els ms diversos nivells de les administracions pbliques. On el trfic d'influncies, el malbaratament del diner pblic, la vulneraci de la legislaci sobre contractes pblics, a ms del frau fiscal, sn normes de "comportament" cada vegada ms extenses. I sense que aquestes accions antijurdiques trobin la deguda reacci poltica de la ciutadania, que moltes

La resposta a aquest diagnstic que situa la regulaci de les relacions laborals en l'origen del tots els problemes actuals ha estat el Decret-Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Es tracta d'una norma aprovada directament pel Govern, amb rang de llei, que accentua a uns lmits que la Constituci no admet, la desigualtat entre les dues parts del contracta laboral: l'empresari i el treballador. Ho ha fet, tot atribuint al primer una omnmoda capacitat de decisi per modificar les condicions de treball (horari, ubicaci, modalitats de l'ocupaci) etc., sense que el segon, pugui oposar-se de forma efectiva. La negativa condueix a una acomiadament que ara s molt ms barat, tot i que l'emplegat tamb pot traslladar la queixa a la jurisdicci laboral. Aquesta exacerbaci de l'asimetria favorable a l'empresari en les relacions laborals acreix encara ms, quan la norma regula els

vegades segueix confiant el seu vot als responsables poltics d'aquestes accions; ni tampoc, la contundent resposta dels poders pblics per a depurar les corresponents responsabilitats penals. En aquest captol on s'insereix la incomprensible sentncia del Tribunal Suprem que ha condemnat per prevaricaci, amb expulsi de la carrera judicial, al jutge Garzn, per la investigaci duta a terme respecte d'una trama de corrupci que evadia capitals a

l'estranger. El Tribunal ha considerant que eren nul.les les escoltes telefniques ordenades als advocats de presos, malgrat que el jutge instructor tenia indicis racionals que col.laboraven amb els interns en l'activitat presumptament delictiva. No obstant, de la interpretaci sistemtica de la Llei d'Enjudiciament Criminal i de la Llei General Penitenciaria, era possible entendre que intervenir les comunicacions dels advocats era legal. El Tribunal ha

dit que no, la qual cosa s interpretable. Per el que resulta inacceptable s l'expulsi del jutge de la carrera judicial, en una decisi adoptada per unanimitat de magistrats adscrits a posicions dites "conservadores" per tamb -no s'oblidi- a posicions dites "progressistes". B, es podria dir que aqu ha triomfat el principi de legalitat penal. Per, permeti'm que ho dubti. Marc Carrillo

DESMEMRIA HISTRICA
L'any 2008, el programa 59 Segons de TVE, aleshores conduit per la incisiva periodista Ana Pastor, va reunir Manuel Fraga Iribarne i Santiago Carrillo en el mateix plat. El cara a cara entre el ministre de Franco i el lder comunista va eclipsar els altres dos convidats, Iaki Anasagasti i Rodrguez Ibarra, i va deixar declaracions que retraten perfectament les dues Espanyes i les mentalitats antagniques que representen. Amb motiu de la mort de Fraga, el canal 24h de la televisi pblica espanyola ha tornat a emetre aquell revelador programa. Recomanable per a tota la famlia. Fraga era fins ara l'enlla ms clar entre el PP i el franquisme. El passat irremediablement tacat de sang de la seva figura ubiquen Fraga a l'extrem ms fosc del seu partit, que ell mateix va fundar. Les penes de mort signades sota la seva passivitat i posterior justificaci, les brutals repressions dels manifestants (cas Gasteiz) o els seus habituals tics autoritaris fan que costi d'acceptar que aquest personatge n'hagi marxat impune, sense trepitjar un tribunal. Si gratem una mica l'hemeroteca, hi ha massa declaracions que fan venir mal de panxa: "A certa gent, jo no l'afusellava. L'haurien de penjar pels collons". Aquest s, tamb, Manuel Fraga. Un home contundent en les formes i irreductible en els seus pensaments. Que mai va renegar d'haver format part del Rgim. El mateix personatge que, quan li preguntaven pel passat, per la memria histrica o per la dignitat i justcia de les vctimes del franquisme o b feia fora el periodista, o b deia que calia mirar el futur i oblidar el passat. s precisament el cam de l'oblit el que sempre ha pregonat la dreta espanyola. Emparats en una transici coixa i en un pacte constitucional incomplet, i que avui resulta profundament indecent que no s'hagi revisat, el Partit Popular sempre ha apostat per acusar de remoure ferides a tot aquell que volia, precisament, curar-les. Espanya tindria una dreta molt ms moderna, europea i civilitzada si, ms enll d'haver escenificat un trencament real amb el franquisme -la qual cosa no ha passat- hagus liderat, o com a mnim respectat, un procs de reparaci dels mals d'una dictadura militar que semblen haver oblidat.

No em pot sorprendre, ni tan sols molestar, que un home com Fraga, amb unes vivncies i unes conviccions enquistades en tots i cada un dels cromosomes del seu ADN, mai fes una rectificaci expressa de la seva vinculaci amb el Rgim. El que em sembla indignant i revelador s que no ho hagi fet encara el partit que avui governa Espanya i que aquests dies haguem de sentir lloances a un membre d'aquell Estat imposat. Precisament el PP, que

s'ha penjat totes les medalles del mn en la persecuci del terrorisme d'ETA, hauria de condemnar els 40 anys de terrorisme d'Estat del qual sn i seran cmplices fins que no diguin el contrari. Fraga, per ms que ens el venguin com al salvador de la ptria, pot ser exemple de moltes coses, per no de democrcia. I molt menys de llibertat. Si ens volen donar exemples de llibertat, hi ha on elegir: Miguel Nuez, Garcia Lorca, Lluis Companys, Salvador

Puig Antich... La llista s llarga. La democrcia i la llibertat, avui patrimoni de tots, les hem de dedicar a ells i als milers de persones annimes que van viure la cruesa de la dictadura. Herois silenciosos que avui ja no hi sn i que les seves vdues, fills i nets recorden. Falten herois a les institucions i sobra molta plvora a les parets de la ciutat. Jordi Molina
Publicat al diari digital elebat.cat

EL DIA DE LA DONA TREBALLADORA

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona. De classe baixa i naci oprimida I el trbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Merc Maral

El 8 de mar es commemora la lluita de les dones per la seva participaci, en termes d'igualtat, en el treball assalariat, la poltica i la vida social en general. Des de l'inici de la revoluci industrial, les dones de les classes populars es van incorporar al treball assalariat a les fbriques, tallers i serveis. Sense que aquest fet les exims en res de continuar sent responsables de les feines de la llar i la cura de les persones del grup familiar. s pertinent recordar aqu una clebre afirmaci gentleman comunista, Friedrich Engels: "En la famlia, l'home s el burgs i la dona, el proletariat." Les abusives i precries condicions del treball industrial van portar a les dones, des de meitats del segle XIX, a organitzar-se per reivindicar millores en les condicions laborals. Les dones catala-

nes no van restar al marge d'aquests moviments. N's un exemple la vaga que 3.500 treballadores del txtil d'Igualada van fer l'any 1881, reivindicant millores en les condicions de treball. Els anys trenta del segle passat, gaireb la meitat de la poblaci treballadora de Catalunya eren dones, amb una significativa incorporaci de joves filles de la petita i mitjana burgesia. El 1931, la Repblica de les illusions portava amb la seva Constituci l'abolici dels privilegis per ra de sexe i disposava que "los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrs aos, tendrn los mismos derechos electorales conforme determinen la leyes." Onze anys desprs que les nord-americanes, per catorze anys abans que les franceses, les dones espanyoles

assolien el dret a vot. Evidentment, no va ser un regal, sin el reconeixement d'un dret reivindicat per les dones des de feia dcades. L'any segent, les Corts de la Repblica aprovaven la Llei del divorci. Aquells anys es calcula que hi havia prop d'un 80% d'analfabetisme femen. Calia, doncs,estendre el dret a l'escolaritzaci a totes les criatures. Calia, crear escoles noves. Calia facilitar l'accs de les dones a la cultura i a la formaci professional ms qualificada. I la Generalitat de Catalunya va posar fil a l'agulla creant noves escoles amb una pedagogia avanada que apostava per l'escola mixta i la coeducaci. Les nenes i les noies que en van poder gaudir, mai no van oblidar les escoles de la Repblica. La Guerra Civil, facilit encara ms la incorporaci de les dones al treball i en feines ms qualificades encara. Un Decret de la Generalitat de

Catalunya amb data del 25 de desembre de 1936, reconeixia la Reforma eugnica de l'avortament, una llei de terminis que en el seu prembul reconeixia el dret de la dona per decidir sobre la seva maternitat i per tant, el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos. Reivindicaci que tornar amb fora a partir de finals dels anys seixanta i sobretot els setanta. Per cert, ja en la democrcia, s'ha hagut d'esperar trenta-tres anys per tornar a tenir una llei de l'avortament de terminis i no de causes.

Tot es va acabar el 10 de febrer de 1939 amb l'ocupaci de tot Catalunya per les tropes feixistes. Els drets guanyats a fora de lluites van ser anorreats per a

tothom, per per a les dones encara ms. El franquisme va voler tornar-les a casa. Indefectiblement a l'epgraf "Profesin" del llibre de famlia hi escrivien "sus labores" o "propias de su sexo" i fins i tot algun individu del registre civil amb una capacitat de sntesi perversa hi anotava "sexo", a seques. Per les dones no es van resignar, i algunes de les vagues obreres de postguerra de les que es tenen constncia van ser protagonitzades per dones. Va ser el 1946, primer a Castellar del Valls; desprs la vaga, que va ser general, a Manresa que va tenir com a origen la vaga de les obreres de la fbrica txtil Bertrand i Serra. El mes de mar a la fbrica Can Minguell de Matar. Moltes de les vagues que es van produir els anys 1946 i 1947 es varen donar al sector txtil i van tenir com a protagonistes les dones. I les dones van continuar formant part, i encapalant moltes vegades, de la llarga lluita contra la dictadura franquista. Amb la recuperaci de la democrcia, es recuperaren els drets

abolits pel franquisme. Ms endavant s'han impulsat i aprovat lleis d'igualtat, paritries, contra el flagell de la violncia de gnere, etc. Per l'anomenat "sostre de vidre" (ms aviat de ciment) continua per damunt de les dones arreu. A Catalunya el percentatge de poblaci activa femenina se situa en un minso 56% (el 52% a l'Estat espanyol, un dels ms baixos de la Uni europea). La majoria dels contractes a temps parcial sn per a dones i les que treballen a l'empresa privada cobren entre un 17 i un 30% menys per la mateixa feina que els seus companys homes. I esperem que la crisi actual no es faci perdre ms llenols. Est costant massa, arreu, d'aconseguir la igualtat en el mn del treball, de la poltica, a les llars, en les relacions personals. A les dones, res se'ns ha regalat, tot s'ha aconseguit amb la lluita de totes i tamb de molts dels nostres companys homes. Per, res no es pot donar per guanyat. Cal continuar amatents per no retrocedir. Carme Cebrin Serret

35 AOS DE MATANZA DE ATOCHA

La matanza de Atocha fue el acto criminal que tres pistoleros de extrema derecha (vinculados a Fuerza Nueva) hicieron a un bufete de abogados de la madrilea calle de Atocha. Era un despacho laboralista de CCOO, vinculado tambin al PCE, un lugar muy conocido y visitado por sindicalistas y trabajadores en busca de apoyo para la defensa de sus derechos, y en el que un puado de jvenes letrados se dejaban la vida y la salud, trabajando durante largos horarios con un pequeo sueldo mensual. Ese generoso entusiasmo hizo que aquel 24 de enero de 1977 los laboralistas de Atocha se encontraran todava a las diez de la noche en el despacho, a punto de empezar la ltima reunin del largo da y masticando un bocadillo apresurado porque no tenan tiempo para comer. Fue entonces cuando los pistoleros llamaron a la puerta. Reunieron en una habitacin a las nueve personas que quedaban en el piso y las ametrallaron fra-

mente. Murieron cinco: Francisco Javier Sauquillo, Luis Javier Benavides, Serafn Holgado y Enrique Valdevira, abogados, y ngel Rodrguez, el conserje. Sobrevivieron cuatro, tan espantosamente heridos que los asesinos les dieron por muertos: los tambin laboralistas Dolores Gonzlez, Miguel Saravia, Alejandro Ruiz y Luis Ramos.

El asesinato de 4 abogados y un ayudante en el nmero 55 de la calle de Atocha de Madrid marc la transicin espaola iniciada tras la muerte del dictador Francisco Franco Los terroristas, al parecer, iban en busca del dirigente comunista Joaqun Navarro Estevan, dirigente del Sindicato de Transportes de CCOO en Madrid, convocante de unas huelgas anteriores que, en buena medida, desarticularon a la que llamaban mafia franquista del transporte. Al no encontrarle, ya que haba salido un poco antes, decidieron matar a los presentes. Los asesinos, creyndose bien amparados por sus contactos polticos, no se tomaron la molestia en huir de Madrid. Desconocan que para el gobierno de Adolfo Suarez era una prioridad capturarlos, de tal modo que se confiase en el proceso de transicin democrtico. En pocos das, la Polica Armada detuvo a

Jos Fernndez Cerr, Carlos Garca Juli y Fernando Lerdo de Tejada en calidad de autores materiales de los hechos, y a Francisco Albadalejo Corredera secretario provincial del Sindicato Vertical del transporte, estrechamente vinculado con la mafia del transporte- como autor intelectual. Tambin fueron detenidos Leocadio Jimnez Caravaca y Simn Ramn Fernndez Palacios, ex-combatientes de la Divisin Azul, por suministrar las armas, y Gloria Herguedas, novia de Cerr, como cmplice. Durante el juicio se llam a declarar a conocidos dirigentes de la extrema derecha, como Blas Piar y Mariano Snchez Covisa. No obstante, hay dudas de si no habra alguien con una mayor responsabilidad en los atentados. El juez de la Audiencia Nacional encargado del caso, Rafael Gmez Chaparro, se neg a investigar ms all de los encausados comentados. La fuga de Lerdo de Tejada, que contina en paradero desconocido a pesar que su delito prescribi en 1997, antes del juicio durante un extrao permiso penitenciario por Semana Santa que Gmez Chaparro le concedi en abril de 1979, contribuy a profundizar estas dudas que han perdurado hasta la actualidad. Jaime Sartorius, abogado de la acusacin particular, declarara aos despus: "Faltan las cabezas pensantes. No nos dejaron investigar. Para nosotros, las investigaciones apuntaban hacia los servicios secretos, pero slo apuntaban. Con esto no quiero decir nada". La mayora de los criminales estaban prximos a Fuerza Nueva y otras organizaciones polticas de extrema derecha. El peridico italiano Il Messaggero indic en marzo de 1984 que

neofascistas italianos haban participado en la matanza, algo que fue probado en 1990, Al entierro asistieron ms de cien mil personas, la primera manifestacin multitudinaria de la izquierda despus de la muerte del dictador Franco, y transcurri sin incidentes. Le siguieron importantes huelgas y muestras de solidaridad en todo el pas, adems de un paro nacional de trabajadores el da despus del atentado El Tribunal que dict sentencia el 4 de marzo de 1980 consider que los procesados Francisco Albadalejo (secretario del Sindicato Vertical del Transporte Privado de Madrid y vinculado a FE de las JONS, Jos Fernndez Cerr, Carlos Garca Juli y Leocadio Jimnez Caravaca constituan un "grupo activista e ideolgico, defensor de una ideologa poltica radicalizada y totalitaria, disconforme con el cambio institucional que se estaba operando en Espaa". El fallo conden a Jos Fernndez Cerr y Carlos Garca Juli a un total de 193 aos a cada uno de ellos, y a Francisco Albadalejo, a un total de 73 aos. Hoy lo recordamos inmersos en un ciclo de retroceso de derechos de la clase trabajadora ,con la excusa de la crisis (se retrasa la edad de jubilacin, se recorta el sueldo de los trabajadores pblicos, se facilita el despido con nuevas reformas laborales o se reducen los presupuestos de la sanidad o la educacin ) y con la derecha ms rancia echando tierra sobre la Memoria Histrica de este pas Por eso, se hace necesario rendir homenaje a los que lucharon por la libertad y los derechos sociales. Vicente Ventura

10

FOSSAR DE LA PEDRERA, 19 DE FEBRER DE 2012. HOMENATGE ALS AFUSELLATS PEL FRANQUISME

Benvinguts tots: companys, companyes, amics i amigues. De nou aqu. Els de sempre. Els que quedem i els nou vinguts amb plena conscincia que estan implicats en una lluita que no T aturador, que ha de continuar. S'ha de continuar lluitant, companys i companyes per mantenir la memria, per mantenir-la i per instar que, d'una vegada per totes, es decideixi, en aquest pas, a fer justcia. Seguirem insistint en all que venim dient any rera any i la nostra insistncia ser ms forta. Ja ho s ara ms forta i ho s perqu hem arribat a un punt on, per poc que ens descuidem, quan ens adonarem, ja haurem caigut on rem trenta anys enrera sense haver assolit el que ha estat sempre el nostre comproms vers els nostres companys assassinats i la seva lluita. Tornem a ser aqu en un acte d'homenatge que, conjuntament amb Iniciativa per Catalunya Verds i Esquerra Unida i Alternativa, celebrem tots els anys l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics del franquisme i l'Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers. Ens fan costat, com tots els anys, la representaci de les Associacions (llegir les adhesions) i de tots, companys i companyes, amics i amigues que, com nosaltres, no han abandonat la lluita pel que fa al manteniment de la Memria Histrica i per aconseguir que, encara que sigui ms tard que no pas d'hora, es faci justcia als qui foren assassinats pel feixisme a casa nostra i arreu de l'Estat Espanyol. A tots agram la seva assistncia. Som aqu, companyes i companys, per honorar la memria de Francesc Serrat (Cisquet), Juan Arevalo, Donaire i l'Hernandez, guerrillers afusellats el febrer de 1946, aix com la de Joaquim Puig Pidemunt, Pedro Valverde, ngel Carrero i Numen Mestre que, com els anteriors, caigueren assassinats al fatdic Camp de la Bota el 17 de febrer de 1949. A l'hora que recollim avui aqu, per honorar-la, la Memria de tots els lluitadors antifranquistes que foren afusellats. s una tasca que ens hem imposat, s el nostre deure com ho s tamb el de demanar justcia pels execrables crims de la dictadura. Fa temps que es va aconseguir que fossin considerats per llei com illegtims els tribunals franquistes que tanta gent va dur a la mort. Ara es far justcia Pensarem ... Fa dos anys, aqu mateix, diem, advertem, que un jutge del Suprem, Luciano Varela, era a un pas de seure al banc del acusats al jutge Garzon que s'havia atrevit a investigar els crims de la dictadura, adduint que aquests, els crims, o havien presquit o havien estat amnistiats per la Llei d'amnistia de 1977. Dons b, ara al jutge Garzon ja l'han assegut al banc dels acusats, ja l'han jutjat, i ja l'han comdemnat. 0n no arribava la llei, han fet arribar la mala baba. Ara tamb, fa dos anys que en aquest lloc, ens congratulvem que el Memorial Democrtic ja era un fet, que feia feina i que aquesta havia transcendit, es veia. Companys... ens vrem precipitar. El Memorial Democrtic, que continua sent un fet, ja no fa feina, o aquesta no es veu, que s el mateix. El tenim, el Memorial, estratgicament aparcat en via morta, que s el mateix que dir que ens l'han segrestat al Castell de Montjuc, a l'espera que ens n'oblidem d'ell, immensos, com estem, en els problemes del dia a dia, com a conseqncia de la crisi del sistema, problemes que cada dia sn ms els que ja afecten directament les nostres vides i dels quals ens n'hem d'ocupar si ens en volem sortir. Com veiem, companyes i companys, malgrat l'atur, feina no s el que ens falta. Ho hem dit altres vegades. Venim aqu a dir les coses i dir-les pel seu nom. Venim aqu a carregar piles a sicerar-nos amb nosaltres mateixos i per agafar embranzida. Tamb, com deia al comenar aquest parlament, en tant que la nostra lluita no t aturador, hem de continuar insistint en qu s el nostre deure i per aconseguir els nostres objectius. Ho hem de fer per no tornar, en aquest lloc que ens agermana, amb un no res a les mans i que es converteixi, el nostre discurs, en un continuat lamentar-nos d'all que volem i no tenim perqu no ens ho volen donar. Estem passant per una situaci difcil provocada per la sempiterna crisi del sistema que, com sempre, els que l'han provocada, pensen fer-nos-la pagar als de sempre, cosa que no ser si som capaos de plantar-los cara amb les nostres raons, amb la nostra lluita. Que no estem sols ens ho han dit els indignats de la Plaa de Catalunya i els de La Porta del Sol a Madrid, els que han mobilitzat mitja Espanya en defensa del Jutge GARZON i tots els que surten al carrer manifestant-se en defensa dels seus drets del seu "pa de cada dia". Companyes, companys, amics i amigues, grcies per ser aqu, salut!! I fins el proper febrer. Ll. Mart i Bielsa

11

ACTA DE L'ASSEMBLEA GENERAL ORDINRIA DE L'11-02-2012

A les 10.50 h, en segona convocatria i amb l'assistncia de 40 associats i associades, s'obre l'assemblea. Primer punt: es llegeix l'acta de l'assemblea anterior, que s aprovada per unanimitat. Segon punt: interv el president Pubill per parlar sobre la memria d'activitats. Diu que no hi consten totes perqu, de vegades, no estan registrades a l'agenda. Aprofita per informar que el 13 d'aquest mes de febrer hi ha prevista una reuni per promoure un acte de suport al jutge Garzn i que el dia 19 celebrarem l'acte de cada any, que s d'homenatge i memria als afusellats pel franquisme, al Fossar de la Pedrera. Tercer punt: interv la companya Rosario, responsable de finances, i exposa els comptes de l'exercici passat. Assenyala que encara queda pendent rebre una part de la subvenci concedida pel Memorial Democrtic el 2010, i que l'any 2011 no se'ns ha concedit la subvenci sollicitada. Fa una proposta per reduir despeses, a la qual el company Pubill afegeix la proposta de reduir d'alguna manera la impressi en colors del butllet. Quart punt: s el president, el company Pubill, qui pren la paraula per comunicar a l'assemblea el nomenament del nou director del Memorial. Per aquesta ra, es mostra confiat que alguna cosa pot ser esmenada en la situaci actual d'aquesta instituci, per fer-la ms operativa. Comunica a l'assemblea que el dia del dinar de germanor coincidir amb el de la proclamaci de la Repblica. Cinqu punt: el company Juan Rodrguez proposa enviar els butlletins per correu electrnic a aquelles persones que disposin d'aquesta eina. La companya Antnia Moreno li diu que al bloc que l'associaci ha obert a l'abast de tothom es penja el butllet, que es pot llegir perfectament. Parla del preu redut del correu per a un mnim de 500 exemplars. El company B. Serra proposa fer un acte de suport al jutge Garzn abans del dinar de germanor del 14 d'abril. Carme Benedicto est d'acord pel que fa a abaratir el butllet. Diu que a la memria d'activitats falten algunes activitats i felicita el company Pubill per les seves intervencions al programa Banda ampla de TV3. El company Enric Cama reclama rebre la informaci de totes les activitats per inserir-les al recull anual. El company Pubill insta i invita tothom a collaborar amb l'associaci. El company Adriano Blanco pregunta sobre la malversaci de la qual s'acusa el Memorial Democrtic. s contestat per l'Elisabet Garcia, que diu que, al seu parer, ha estat una gesti inadequada, per que no es pot parlar de malversaci de fons. Enric Cama diu que l'esquerra ha de ser modesta i austera, mentre que Carlos Vallejo parla de les exposicions que s'ajusten, diu, al preu de mercat. Ning no s'ha apropiat de diners. La Generalitat controla de prop les despeses. Maria Salvo comenta que moltes vegades s convidada a actes, a ttol personal, per n'informa l'associaci. Li contesta el company Pubill, que li diu que, en tant que expresa, pot anar-hi en nom de l'associaci. Josep Llus Rueda diu que a l'acte de suport al jutge Garzn del 7 de febrer del 2012 va trobar adients les intervencions del senyor Caminal i de l'exfiscal, senyor Mena, i pregunta si est previst algun acte desprs de conixer la sentncia. El company Gavi ens diu que hem d'estar preparats per al resultat del judici i de la sentncia. Enric Cama pregunta si l'associaci pot subsistir amb les quotes dels socis. Se li contesta que aquest any 2012 s, per que ms endavant no. Parla tamb de la mort d'en Tpies i diu que CiU se l'est apropiant com a nacionalista tot i haver estat un artista comproms amb l'esquerra. El president Pubill informa que l'editorial del proper butllet estar dedicada a l'artista desaparegut, Tpies. Pubill informa tamb que ja s'envien per correu electrnic alguns butlletins i que en el proper s'inclour un escrit per informar socis i scies i subscriptors i subscriptores de la situaci econmica de l'associaci, com a manera de sortir d'aquesta situaci de precarietat (d'altres situacions ms compromeses, ens n'hem sortit!). En resposta a algunes manifestacions ja expressades, el president Pubill ens diu que, en tant que membres, com a associaci, de la Plataforma Contra la Impunitat del Franquisme i la Corrupci, correspon a aquesta entitat convocar els actes, cosa per a la qual ha estat concebuda. Toms Marn, finalment, diu que haurem de fer constar a la reuni del 13 de febrer del 2012 el rebuig de l'associaci a la sentncia del judici contra el jutge Baltasar Garzn. Acabats els temes que s'havien de tractar, es clou l'assemblea d'enguany, a les 12.15 h.

En aquest nmero 67 agram la collaboraci de: Pere Dez Gil, Merc Bel, Antoni Ferret, Marc Carrillo, Kim, Jordi Molina, Carme Cebrin Serret, Llus Mart i Bielsa, Vicente Ventura, Jan, Sara Borrs i a tots els que feu possible aquest butllet.