Está en la página 1de 17

PALRAMENTAL XEFI

SEATTLE

TRADUCIN ISMAEL CARMONA GARCA

crssicus en srm

PALRAMENTAL XEFI

SEATTLE
TRADUCIN ISMAEL CARMONA GARCA

crssicus en srm
2012

Ttulu original: Chief Seattles treaty oration Ttulu en esta colecion: Palramental xefi Seattle Traducin, entroducin i notas: Ismael Carmona Garca. Nmiru ena colecin: 6. Santu la port: L. B. Franklin, Seattle, 1864.

1a edicin, maru 2012

Esta obra est pubric en baxu una licencia Creative Commons, pola que se premiti el su usu pbricu, cona condicin de reconocimientu la autora. Quean atarugaus los usus comercialis, la muacin i derivacin desta obra. Pa ms enteracionis, vesiti: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/

ENTRODUCIN
EL XEFI SEATTLE Seattle hue unu delos pressonagis que la estoria quixu arrecordal por una palramenta de contestacin al governaol de Washington i dal nombri a una ci. l era xefi delos Suquamish i Duwamish, tribus vezinas dela tallisca de Puget, ogau entre el norti i el ponienti delos Estaus Unus. Dendi los acaberus el sigru XVIII, estus puebrus supun delos colonus dAmrica del norti. Seattle hue mandn, guerreru i ombri de buenas palabras. Comu derigenti, supu hazel lo mejol palos suyus frenti al sistema que queran imprantal los colonus , enque essu supusiera la perda las tierras los sus antepassaus. Muri en 1866.

LA PALRAMENTA La palramenta la ech Seattle en 1854 por m delas despropiacionis i aventamientu que estavan de pass-li al su puebru. El governaol de Washington, Isaac I. Stevens, precurava de hazel tratus colos que los nativus favorecel la entriega las sus tierras. Pol testu que en baxu sespn, estus tratus asseguravan una reselva de tierra i tapiju contra otras tribus a trocu delas tierras originalis, andi costrul o destendel vas i carreteras. Ala vista est que los puebrus puein retruqueal o dal las tierras pola manda de protecin. Pa esti casu, Seattle, gastandu dela su qualid de decramaol, ech una palramenta pola que ceda las tierras a trocu de poel vesit-las i alos muertus que all tenan sin crassi denguna de acovijamientu.

POBREMAS TESTUALIS La palramenta de Seattle trai bastantis conflitus. El primeru dellu era la idioma. Seattle palrava un dialectu del xlucid o lushootseed, lengua que Henry Smith, trascrivienti dela palramenta, no bichava. Por otru lau est el pobrema del tiempu. La chalra la ech en 1854, peru el artculu de Smith sali en 1887. Estu hechu que de siempri se dudara dela ralids del testu, pos el artculu de Smith est compuestu colas notas i los endilgus que cogi tres dcadas enantis, estuviendu velall quandu Seattle ech la palramenta. El propiu Smith reconoci que no conserva la mesma gracia i elegancia que loriginal. Ams, por si huera pocu, ain muchas variantis del testu con aidus i muacionis i que, siguiendu la linia del del Smith, savoga pola relacin del ombri cola naturaleza, los muertus i la tierra.

LA TRADUCIN El testu que aqu se traduzi es el pubricau en 1887 en el Seattle Sunday Star i que es la versin ms antigua. Angunus trminus sn precurau de traduzil cola mesma huera con que estn en ingrs: paleface por los de cara desbrancuz o chief por mandn. Los trminus Red Man i White Man apaecin comu el Ombri Roxu i el Ombri Brancu al respetivi.

Ismael Carmona Garca 5 maru 2012

PALRAMENTAL XEFI SEATTLE

[Traducin al estremeu del testu original ingrs del del dl. Henry A. Smith, pubricau en el Seattle Sunday Star, 29 dotubri de 1887]

Vela, el cielu que llorau lrimas de compacencia pol mi puebru en sigrus incontablis. Oi est rasu. Maana caps que est cobiertu de nuvis. Las mis palabras son comu las estrellas que nunca man. Con qualquiera cosa que diga Seattle, el Mandn Grandi de Washington puei contal, tan ciertamenti comu cuenta cona vueltal sol o las estacionis. El mandn brancu dis que mos manda salus damist i buena volunt el Mandn Grandi de Washington. Es amabli pola su parti, en supiendu musotrus lo pocu que a trocu precisa dela nuestra amist. El puebru dl son muchus. Son comu la yerva que cubri plaeras vastas. El mi puebru son poquinus. Se paecin alos arvus esparramaus dun chanu barrus pola tormenta. El Mandn Brancu, grandi i yo pa m que buenu mos comunica que est alampandu por mercal la nuestra tierra, peru quiel dexal-mus bastanti pa vivil con desahogu. Estu, velaqu, paeci justu, mesmu generosu, pos el Ombri Roxu no tien ms derechus que precisi l respetal i el ofrecimientu puea sel sabiosu, tamin, por no precisal ms musotrus dun pas destensu. Uvu una ves en quel nuestru puebru acup la tierra comu las olas duna mari riz pol vientu cubrin el suelu della con un ajorizau de conchas, peru essi tiempu muchu que pass cola grandeza las tribus que son agora
7

nams que un recuerdu llorosu. No vo a arrecordal-mi ni tapocu alamental el nuestru escaimientu prematuru, ni vo a reprochal a mis ermanus dela cara desbrancuz con antuy-lu, pos musotrus tamin amus tenu algu de culpa. La moce es pegosa. Quandu los nuestrus mous se repuchan por algu de verd o soau i desfiguran su jetu con pintura negra, da que los sus coraonis son negrus i que son de continu cruelis i tntigus, i los nuestrus viejus i viejas no sabin assujet-lus. Siempri su assn. Assn hue quandu lOmbri Brancu senli entocis a empuxal alos nuestrus antepassaus pa ponienti. Ara, amus a tenel la esperana de que los refregonis entre musotrus no vuelvan patrs. Teniamus tou que perdel i n que ganal. La vengana palos nuestrus mous se considera ganal, mesmu a trocu delas sus vidas, peru los viejus que se quean en casa quandu la guerra i las mairis que tienin ijus que perdel lo sabin mejol. Nuestru buen pairi de Washington pos pa m que es agora nuestru pairi lo mesmu que pa vusotrus, d quel rei Jorgi movu los sus arrayus del norti pall, nuestru pairi grandi i buenu, digu, mos comunica que de musotrus hazel tal comu l desea, mos tapar. Los sus guerrerus bravus sedrn pa musotrus comu un buen muru de huera i los sus barcus de guerra maravillosus enllenarn puertus, de m que los antiguus enemigus de musotrus de pal norti, los Haidas i los Tsimshianus, dexarn dassustal alas nuestras mugeris, muchachus i

viejus. l, vela-lu, l sedr nuestru pairi i musotrus sus ijus. Peru, es caps de que passi estu? El vuestru dios no es nuestru dios! El vuestru dios ama al vuestru puebru i odia al mu! Abarca colos sus braus huertis i tapaoris amorosamenti alos dela cara desbrancuz i lo lleva dela manu comu un pairi lleva al su muchachinu. Peru, l abaldonau alos sus ijus de piel roxa, si de verd son dl. El nuestru dios, el Espritu Grandi, paeci que tamin mos abaldonau. El vuestru dios has quel vuestru puebru ludii ca da. Plontu acuparn tola tierra. El nuestru puebru sespareci comu la marea que, retruxiendu-si ligeramenti, nunca volver. El dios el ombri brancu no sabi amal al nuestru puebru, si no, lo tapava. Ellus paecin sel grfanus que no puein precural aya. L, cmu amus a sel ermanus? Cmu puei el vuestru dios hazel-si nuestru dios i renoval la nuestra frorencia i dispertal en musotrus sueus duna grandeza de patrs? Si tenemus un mesmu pairi celestial, l de sel parcial, pos aci alos sus ijus dela cara desbrancuz. Ena vida lo vimus. Vos dio leis a vusotrus, peru no tuvu palabra denguna palos sus ijus de piel roxa cuyu alabn enormi enllen una ves esti continenti destensu comu las estrellas bichan el firmamentu. No: musotrus semus dos razas destintas con origin desapartaus i desapartau sinu. Peru ai, ms bien, pocu en comn entre dambus. Pa musotrus las cenizas los nuestrus antepassaus son sagrs i el su sitiu de descansu es tierra consagr.

Vusotrus raceais largu delas tumbas los vuestrus antepassaus i en aparencia sin duelu. La vuestra religin est escrita en tabras de piera pol deu herreu del vuestru dios de m que no poais olvi-las. El Ombri Roxu ena vida lo entender o se recordar. La nuestra religin son las tradicionis delos nuestrus antepassaus los sueus delos nuestrus viejus que huerun daus a ellus enas oras solenis dela nochi pol Espritu Grandi; i las visionis los nuestrus sachems1 estn escritas enos coraonis el nuestru puebru. Los vuestrus muertus dexan damal-vus i dexan la tierra dela vuestra nacencia tan ana comu passan los portalis las sepolturas i racean ms pall delas estrellas. Son olviaus i nunca vuelvin. Los nuestrus muertus nunca olvan esti mundu lindu que les dio la essistencia. Ellus entova aman los sus vallis reverdecus, los sus rus mermurantis, las sus montaas manficas, los vallis buhus i las lagunas i orillas destras de verdi, i echan en falta con afetu cariciosu i tiernu alos que siguin viviendu con el sentu de soled i, ca i quandu, vuelvin dela tierra la fels caa pa vesit-lus, endilg-lus, consol-lus i animlus. El da i la nochi no puein vivil juntus. El Ombri Roxu aliquandu rehuy el contactu lOmbri Brancu, comu la nieblina de pola maana arrehuyi enantis de salil el sol. Sin embargu, la vuestra propuesta paeci crara i me piensu quel mi puebru lacetar i se arretirar ala reselva que les
1

Especii de xefi i diplomticu.

10

ofreceis. Alogu, viviremus hueraparti en pas, pos las parabras del Mandn Grandi Brancu paecin sel la naturaleza a palral al mi puebru ahuera duna escurid espessa. Pocu importa dondi passemus el restu delos nuestrus das. No sern muchus. La nochi los indius prometi sel escura. Estrella denguna desperana ensoma pol orizonti. Los airis de tristi vos himplean alo largu. Sinu mantullu paeci estal ena verea lOmbri Roxu i andiquiera ascuchar los passus dela su huera destrutora acercandusi i sapreparar con fachenda a encontral-si con el su destinu, comu has la ciervina hera que ascucha los passus el caaol acercandu-si. Unas pocas ms de lunas, unus pocus ms diviernus i nengunu delos descendientis los gespis pudientis que antau se destendierun por esta tierra ancha o vivierun en casas felizis, tapaus pol Espritu Grandi, quearn pa lloral en cima las tumbas dun puebru antau ms pudienti i prometeol quel vuestru. Pui, por qu ei yo dalamental-mi pol sinu prematuru del mi puebru? Una tribu sigui a otra tribu i una nacin sigui a otra, comu las olas dela mal. Vele, es el ordin la naturaleza i el lamentu pa n vali. El vuestru tiempu escaimientu puei que caiga largu, peru de juru que llegar, pos mesmu lOmbri Brancu, cuyu dios andava i hablava con l comu un amigu a otru, no puei estal dessentu del sinu comn. Musotrus caps que seamus ermanus, al fin i al cabu. Ya lo vedremus.

11

Revacaremus la vuestra propuesta i quantis que decidamus qu, vo-lo hadremus sabel. Ara, de dal-si el casu de musotrus acet-la, yo, aqu i agora, pongu esta condicin: que no se mos negar el derechu, sin molestana, de vesital quandu empareji las tumbas los nuestrus antepassaus, amigus i ijus. Ca cachinu desti suelu es sagrau, a pensamientul mi puebru. Ca costana, ca valli, ca chanu i ca tumba su consagr por angn acontecel tristi o alegri en das muchu esparecus. Mesmu las pieras, que paecin que no tienin conocimientu i estn muertas al solatu alo largu duna orilla simpli, sestremecin polvu que con vusotrus recuerdus agora daconteceris pisais contiesta que ms revolucionan atijaus ala vida del mi puebru i el mesmu cariciosamenti alos sus passus que alos vuestrus, porque est empapujau cola sangri los nuestrus antepassaus i los nuestrus pies descalus son coscientis del su tientu compresivu. Los guerrerus que espenarun, las entraablis mairis, las muchachas de coran alegri i contentu i mesmu los muchachinus que vivierun aqu i respingarun aqu por una tempor corta amarn esta soled sombra i, al orihoscu, ellus crecin los espritus que vuelvin sombramenti. I quandu el ltimu Ombri Roxu aiga desperecel i el recuerdu la mi tribu aiga denvertil-si en un mitu entre lOmbri Brancu, estas orillas estarn achiporrots delos muertus invisiblis dela mi tribu i quandu los ijus delos vuestrus ijus se piensin que estn solus en el campu, en el comerciu, enas tiendas, pola autopista o nel silenciu los

12

bosquis sin caminus, no estarn solus. Ena tierra lugal dedicau ala soled. Pola nochi, quandu las callis las vuestras ciais i puebrus estn en silenciu i pensais que estn desiertas, aver un gentereu colos gespis que regressan i que antau los enllenarun i que entova aman la bonita tierra esta. LOmbri Brancu ena vida estar solu. Amus a dexal que sea justu i trati amablimenti al mi puebru, pos los muertus no estn sin podencia. Muertus dixi? La muerti no essisti, nams que es una muacin de mundus.

13

INDIS
Entroducin ...................................................................................................... pg. 5 Palramental xefi Seattle .................................................................................. pag. 7

También podría gustarte