Marihuana en temps de crisi

Jordi Bernabeu Farrs @jordibernabeu jbernabeu@ajuntament.granollers.cat Psicleg Servei de Salut Pblica (Ajuntament de Granollers) www.sobredrogues.net Protocol per a citar aquest article: Bernabeu Farrs, Jordi. 3 de mar de 2012. Marihuana en temps de crisi . www.sobredrogues.net/rasquera Portem dies parlant de marihuana a partir de la proposta de Rasquera. El seu alcalde, Bernat Pellissa, ha plantejat la cessi de terrenys a l'Associaci Barcelonina Cannbica dAutoconsum (ABCDA ) -de 5.000 socis- per cultivar marihuana, sota unes condicions de control i supervisi. De fet, estem parlant de dur a terme una iniciativa que fa anys que existeix i que practiquen diferents associacions cannbiques en un marc dallegalitat que, francament, tampoc ajuda a consumidors ni prohibicionistes a trobar punts dentesa i acord. En altres comunitats dEspanya tamb han sorgit inciatives similars. En tot cas, reconeguem aquesta com una de les propostes ms constructives davant tot el paroxisme actual, ja que almenys planteja una alternativa al mercat negre que sigui regulada i transparent. Ms enll del debat sobre la legtima recerca de lebrietat. No s nou reconixer que un nombre significatiu de la poblaci consumeix cnnabis. Jove, i no tan jove. I, si b s cert que el seu consum s important, la interpretaci de les estadstiques i les possibles conseqncies del seu consum sovint s poc rigorosa. Cada vegada que apareix una dada en un mitj de comunicaci sencn la senyal dalarma, sovintejant informacions confuses i, fins i tot, contradictries. Es barregen conceptes ls teraputic es contraposa al ldic -, sagrupen diferents realitats no es diferencia entre qui en fa un s problemtic o no, i entre qui potser noms lha provat- i es busquen causes i culpables. El debat existent tendeix a exaltar els discursos extrems. I dentre qui en ressalta les excellncies, a qui en nega qualsevol utilitat, els punts intermitjos sesvaeixen donant poc joc per a extrauren conclusions prctiques i realistes. I davant daquesta doble lectura, sobre la que pivoten les interpretacions principals estar a favor o en contra- haurem de buscar solucions que afavoreixin una convivncia no problemtica amb aquesta realitat. Si a tot aix li sumem la preocupaci sobreafegida que sovint envolta ladolescncia, ens assalten la inquietud i el pessimisme.

Legalment, el marc s confs. Recordem que el consum de cnnabis, tot i no estar penalitzat a lEstat espanyol, es sanciona administrativament per tinena i/o autoconsum en espais pblics o de pblica concurrncia, dacord amb una llei imposada pel Ministre socialista Corcuera lany 92. A ms a ms, el Codi Penal s considera delicte el cultiu, l'elaboraci o el trfic de drogues. Per sota una penombra jurdica que dna marge a confusions i interpretacions contradictries: aquesta llei planteja lautocultiu o el consum compartit? I s aqu on cal aprofitar-se daquest buit legal per avanar en un terreny carregat dexcessiva moralitat. s evident que, marc jurdic apart, socialment sha obert un debat. I qui est en contra de tot aix apella al fet que els beneficis de regular el mercat negre causarien un possible augment del consum, difcilment demostrable. Aix mateix facilitaria que altres drogues de ms risc, com la cocana, fossin ms desitjades donada la idea de "l'atracci per all prohibit", basant-se en qu permetent certs consums de cnnabis la gent entendr que les altres drogues siguin percebudes com a menys perilloses. Per obvien aspectes que haurem de valorar en clau positiva. En proposo alguns: (1) tindrem una substncia menys adulterada, pel que disposarem de control sobre la qualitat. (2) Els consumidors estarien en espais ms controlats, per tant, segurs. (3) Disposarem de ms control de l'accessibilitat, sobretot pensant en aquells adolescents que actualment accedeixen amb ms facilitat a cnnabis que alcohol, per posar una situaci tpica i paradoxal. (4) Tindrem regulat un sector professional que actualment existeix, i tot ho fa en negre (una de les mximes pregonades per lalcalde daquest poble tarragon). Pel que ja que estem en ple debat sobre la seva viabilitat, cal construir algunes idees per a la seva regulaci: estarem dacord, inicialment, que cal preservar una dimensi tica de tot plegat. Pel que millor cooperatives o associacions, assembleries i amb objectius comuns compartits, obligatriament absents dnim de lucre, abans que donar m estesa a empreses neoliberals, algunes delles manifestades en lltima fira Spannabis. Sc partidari que de cap droga alcohol inclosa- cal fer-ne publicitat. Per all que crea problemes a molta gent com per afavorir la seva promoci. Potser caldr passejar-nos per diferents propostes de regulaci cannbica i comparar models. En segon lloc, garantim una relaci (quasi)obligatria entre usuari i productor. Aix s, promoure cercles tancats: entre usuaris coneguts i registrats que no pas obert a tot tipus de pblic. I promovent que aquests mateixos puguin convertir-se en agents portadors de salut. s a dir, capaos de promoure un consum responsable i preparats per a detectar consums problemtics i conixer protocols dintervenci. Ser imprescindible donar tota la informaci bsica i necessria
Marihuana en temps de crisi -2-

adequada al principis dobjectivitat, moderaci, prudncia i responsabilitat- sobre com consumir-ne. Ms qestions: caldr conixer la composici i qualitat de la substncia. Pel que es necessitaran anlisis clars i controls de producci, com la majoria de productes destinats al consum hum. Amb una proposta de funcionament i regulaci legal clara i transparent, coordinada amb lAdministraci, els Serveis de Salut, els Cossos de Seguretat, i integrada en la lgica pblica de mercat: pagament sensat dimpostos. Ara b, aprenguem del qu ens ha passat amb lalcohol i tabac per evitar nous models dtica dubtosa. Per ltim: garantim que laccs sigui a majors dedat. O travem laccs als menors. In-sensateses a part, s evident que no estem socialment prou madurs per parlar de consums adollescents. Tot i que s qestionable apellar a una qesti dedat legal per regular depn quines decisions. El debat a plantejar doncs no s sobre quins problemes provocar aquest cultiu. Sin com construir un procs constructiu de regulaci legal del consum de cnnabis. Ha quedat sobradament demostrat que les poltiques sobre drogues sn problemtiques, generant ms problemes que no solucions. I contraproduents, ja que augmenten el consum malgrat el prets control de l'oferta. El repte s obrir el debat de la regulaci legal, mal anomenada legalitzaci. Sense pors ni embuts. Vist el qu, tenim poc a perdre. Aix s, utilitzem un discurs madur i coherent. s a dir, reconduir la inversi a perseguir l'oferta a afavorir una demanda controlada: major dedicaci en educaci i prevenci. El consum de drogues genera beneficis a qui en participa de la venda i crea conflictes a un sector de la gent que les consumeix. Ara ms que mai hem de saber vendre labstinncia com una de les millors eines per evitar-se problemes. I aquesta no noms passa per ser abstinent, sin per fer un bon s de la prudncia, la conseqncia i el sentit com (com?). Per no hem dutlitzar-la en exclusiva. Doncs negarem una realitat present i que seguir essent. Centrant-nos en el cnnabis, potser caldr apostar per educar en la responsabilitat. I no en un missatge sobradament inefica i poc realista- tipus No a les drogues. En poca de crisi linters per preservar la salut es desvincula drsticament dels interessos econmics. bviament els diners guanyen aquesta batalla on la salut queda relegada a una segona posici. El paquet mnibus aix ho ha demostrat, retornant privilegis a lindstria del beure i de les escurabutxaques per davant de protegir dels riscos dels potencials consumidors. De fet, tot aix de Rasquera em recorda el recorregut del discurs canviant que Arnold Schwarzenegger desenvolup durant els seus mandats a Califrnia: inicialment, marc el consum de marihuana com un objectiu a combatre i el persegu, suposem que inspirat per la trilgica Terminator. Anys desprs, en canvi advoc per la seva legalitzaci.

Marihuana en temps de crisi

-3-

I aquest canvi? Pragmatisme, deia. Concretats en els 6.000 milions de dlars guanyats anualment a partir la fiscalitazaci del seu cultiu i consum. Quatre anys enrere daquesta proposta de regulaci ens alarmava sobre els greus problems de la salut associats al seu consum, amb un discurs cientfic -fora demaggic- carregat de moral conservadora. Per tot, seria desitjable que anssim ms enll dentendre aquest fet de Rasquera com una mera oportunitat econmica davant la crisi. I si ha de servir per regular quelcom que necessita una regulaci evident, endavant. Tampoc cal esverar-se per aquest debat. Ara b, que imperi el sentit com i preservem un mnim equilibiri entre els interessos empresarials i els drets -i deures- dels consumidors.

Marihuana en temps de crisi

-4-