EXPERIMENTS A CICLE MITJ

NDEX

El cicle dun sser viu : plantem llenties Fabricaci duna brixola Observaci duna cuixa de pollastre El sentit del tacte El sentit del gust : salat i dol Sn frescos aquests ous ? Les pulsacions del cor Construcci dun model de trax La conservaci dels aliments El termmetre Equilibri trmic

La dilataci dels lquids La dilataci dels gasos Canvis destat de la mantega Punt debullici de laigua El telfon La lupa Labsorci de laigua en la sorra i en la terra

El cicle d'un sser viu. Plantem llenties Material Got de plstic

Cot

Aigua

Etiquetes Llavors de llenties, mongetes... Procediment 1. Posem una mica de cot al fons d'un got de plstic.

2. Hi colloquem dues o tres llavors. 3. Reguem les llavors amb una mica d'aigua i esperem uns quants dies. Observacions Al cap d'uns 5-7 dies comena a crixer una o ms d'una plantes de llenties. La closca de les llavors s'ha esquerdat i de dins hi creix la planteta. Aix es diu germinar. Al cap d'uns 3-5 dies la planta ha crescut una mica ms. Si mirem d'ara hi podem distingir les seves parts: arrel, tija, branques i fulles. Al cap d'una setmana aproximadament la planteta canvia de color i deixa de crixer: s'ha mort. Fabricaci d'una brixola

Material Agulla de cap Suro Imant

Pot de vidre Aigua

Brixola Ganivet Procediment 1. Omplim el pot d'aigua fins a la meitat. 2. Amb el ganivet tallem una rodanxa del tap de suro d'1 cm aproximadament. 3. Afagem l'agulla i l'imant i els freguem amunt i avall, sempre en la mateixa direcci. 4. Posem l'agulla sobre el suro i amb compte ho deixem a l'aigua, al mig del pot. Es pot enganxar amb una mica de cello perqu no caigui a l'aigua.

5. Colloquem la brixola al costat del pot i esperem una mica. Comparem la brixola amb l'agulla que sura a l'aigua. Observacions El suro es mou per l'aigua fins que l'agulla queda orientada cap al nord i cap al sud, de la mateixa manera que la brixola. Les dues agulles queden paralleles. Aix passa perqu la Terra s un gran imant i t propietats magntiques. Els dos extrems de l'imant de la Terra sn al Pol Nord i al Pol Sud. Observaci duna cuixa de pollastre

Material Cuixa de pollastre (millor sense pell) Safata Tisores Guants de ltex Procediment 1. Observem els msculs de la cuixa de pollastre. 2. Tallem els msculs de dalt a baix fins que quedi l'os a la vista.

3. Observem l'interior de la cuixa i separem un mscul estirant-lo. Observacions La cuixa de pollastre s la part superior de la cama del pollastre. Qualsevol carn que ens mengem, sigui de pollastre, de vedella o d'un altre animal sn els msculs d'alguna part de l'animal. Podem veure que tots els msculs de la cuixa de pollastre es troben dins una mena de funda transparent que els cobreix totalment. Un cop hem tallat els msculs de la cuixa es pot veure l'os. Aquest os s el fmur. Quan estirem un mscul per separar-lo veiem que est unit a l'os per una tireta blanca que s molt dura: s el tend. A l'extrem del fmur trobem el genoll. En aquest lloc l'os est cobert d'una capa blanca que omple tota la punta i que est feta de cartlag, com l'interior del nas o de l'orella. Aquesta capa es troba als extrems de tots els ossos. Serveix per protegir els ossos a les articulacions per tal que la fricci entre ells no provoqui desgast i dolor.

El sentit del tacte Material 6 agulles de cap

2 o 3 taps de suro

Bena o mocador per tapar els ulls Procediment 1. Clavem una agulla a un extrem del tap de suro, dues agulles a un altre tap i tres agulles a un

altre. 2. Ens distribum per parelles i embenem els ulls d'un persona amb el mocador. 3. L'altre membre de la parella clava suaument el cap o caps de l'agulla o agulles de forma que l'altra persona ha d'endevinar si se li est fent pressi amb una, dues o tres agulles. Aquesta operaci es repeteix diverses vegades i de forma aletatria. 4. Es comena endevinant quan es claven les agulles a les puntes dels dits. 5. Desprs cal endevinar-ho clavant les agulles a algun punt de l'esquena. 6. Al cap d'una estona de proves es canvia el rol de les dues persones. Observacions

Abans de comenar hem convingut amb tot el grup que en aquest joc tothom havia de dir la veritat si volem que sorts b. No es podien dir mentides. Hem fet l'experincia de dos en dos, primer una persona s'embena els ulls i l'altre clava les agulles. Al cap de cinc minuts el mestre fa canviar de lloc els dos membres. Desprs de parlar-ne entre tota la classe hem descobert que a les puntes dels dits de la m s molt fcil descobrir si ens claven un, dos o tres agulles. Sempre s'endevina. Tamb hem descobert que quan ens claven agulles a l'esquena s molt difcil endevinar-ho. Gaireb sempre creiem que ens claven una o dues agulles. Nomes dues persones de la classe n'han endevinat algunes vegades, les altres vint-i-tres persones no ho endevinaven quan eren dues o tres agulles a l'esquena, en aquests casos creien que noms els punxaven amb una sola agulla. El sentit del tacte est format per fins a sis tipus de receptors diferents: sensors de calor, sensors de fred, sensors de pressi, sensors de la textura i la pressi, sensors de les vibracions i la pressi, terminacions nervioses del dolor... Aquests receptors estan distributs pel cos de forma irregular. Per exemple, tenim ms sensors de calor i fred a l'esquena que a la panxa o al pit (per aix no entrem a la dutxa d'esquena). Amb aquesta experincia queda demostrat que tenim ms receptors de pressi a les puntes dels

dits que a l'esquena.

El sentit del gust. Sabor salat i dol Material Bastonets esterilitzats

Vasos de plstic Cullereta

Sal Sucre

Aigua Tovallons de paper Procediment 1. En un got de plstic posem dos o tres dits d'aigua i dues cullerades de sal. Remenem b.

2. En un altre got de plstic posem dos o tres dits d'aigua i dues cullerades de sucre. Remenem b. 3. Distribum la classe per parelles i a cada parella t un got amb aigua i sal i un altre amb aigua i sucre. Cada alumne/a t un altre got ple amb aigua sola.

4. Un/a alumne/a suca una punta del bastonet amb l'aigua amb sal i desprs, poc a poc, va tocant en diversos punts de la llengua del company/a i preguntant-li si nota el sabor salat. El sentit del gust: salat i dol Quan s'acaba l'exploraci l'alumne/a que ha ofert la llengua fa un glop d'aigua ordinria per netejar-se la boca de l'aigua amb sal. 5. Tot seguit es repeteix l'operaci amb l'aigua amb sucre tot aprofitant l'altre extrem del bastonet. 6. Es recomana que l'alumne que ofereix la llengua la tregui tant com pugui i qSue prviament tingui la boca seca empassant-se la mica de saliva que pugui tenir. 7. Al final es posen en com les sensacions que s'han tingut. Observacions Sabor salat: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Noms es nota a la punta de la llengua. Sabor dol: no es nota ni a la part interior de la llengua, ni als costats, ni al mig... Noms es nota a la punta de la llengua i als dos costats del davant. Es fa estrany que hi hagi llocs de la llengua que no es notin alguns sabors.

Sn frescos aquests ous? Les pulsacions del cor Material Fonendoscopi Rellotge o cronmetre Procediment 1. Cadascun de nosaltres ens busquem el pols al canell, al coll, al pit...

2. De dos en dos ens auscultem el cor amb el fonendoscopi. 3. Durant un minut comptem les nostres pulsacions. 4. Saltem a classe durant dos minuts i ens tornem a comptar les pulsacions. Observacions Ens hem posat per parelles i amb el fonendoscopi hem pogut escoltar el so del cor. Fa aix: bumbum, bum-bum, bum-bum... Quan hem comptat les pulsacions tothom tenia entre 80 i 100 pulsacions en un minut. Desprs de saltar hem tornat a comptar les pulsacions i tothom tenia entre 150 i 200 pulsacions en un minut.

Construcci d'un model de trax Material 1 globus petit 1 globus gran Tisores Una ampolla de plstic llisa de cola o de gasosa tallada pel mig Procediment 1. Posem el globus petit a la boca de l'ampolla, per dins. 2. Fem un nus al globus gran i li fem un tall al costat oposat. 3. Colloquem el globus gran a la part de sota de l'ampolla de forma que quedi ben agafat.

4. Estirem el globus gran cap a baix (enfora) i cap a dalt (endins) i veiem qu passa. Observacions Quan estirem el globus gran cap a baix el globus petit s'infla. Quan pugem el globus gran cap a dalt el globus petit es desinfla. El globus petit representa un pulm i el globus gran representa el diafragma. Quan el diafragma s'estira el pulm inspira i quan el diafragma es contreu el pulm espira.

Material Aigua Sal Oli Vinagre Sucre

2 o 3 bosses de plstic 5 gomes elstiques 5 gots de plstic transparents 5 etiquetes 20 o 25 trossos de mongetes perona congelades

Cullereta Escuradents Procediment 1. Posem aigua fins a la meitat a tres gots. 2. A un dels gots afegim sal i remenem, a un altre posem sucre i remenem, i l'altre el deixem amb aigua sola. 3. Un altre got l'omplim fins a la meitat d'oli i l'altre tamb l'omplim fins a la meitat amb vinagre. 4. Etiquetem els cinc gots anotant el lquid que hi ha. 5. Posem quatre o cinc mongetes a cada got de forma que quedin ben submergides. Els escuradents hi poden ajudar en cas que les mongetes surin. 6. Tapem cada got amb una mica de plstic i una goma elstica per evitar les males olors. 7. Esperem una setmana. Observacions Les mongetes que estaven en aigua i amb aigua i sucre s'han fet malb: fan mala olor i l'aigua s'ha tornat fosca. Les mongetes que estaven en oli, vinagre i aigua amb sal s'han conservat. Algunes mongetes han canviat de color per no fan mala olor ni el lquid ha canviat. Per tant, la sal, l'oli i el vinagre conserven els aliments. Aliments que conservem en sal: bacall, anxoves, pernil salat... Aliments que conservem en oli: tonyina de llauna, sardines de llauna, tacos de formatge... Aliments que conservem en vinagre: olives, cogombres, cebetes, seitons (boquerons)...

La conservaci dels aliments

El termmetre

Material 3 termmetres

3 vasos de precipitats

Aigua temperada Aigua calenta

2 glaons Procediment 1. Observem el termmetre i les seves parts.

2. Omplim els tres vasos de precipitats: un amb aigua calenta, l'altre amb aigua temperada (aigua tal i com surt de l'aixeta) i aigua temperada amb dos glaons. 3. Posem els termmetres de forma que no toquin les parets ni el fons. 4. Tota la classe mesurem les temperatures dels termmetres en secret i desprs ho posem en com. Observacions El vas 1 (aigua calenta) marca 33. El vas 2 (aigua amb glaons) marca 1,5. El vas 3 (aigua temperada) marca 17. Equilibri trmic La dilataci dels lquids

Material

Aigua temperada (de l'aixeta) Aigua molt calenta Tub de vidre Termmetre

Pot de vidre ample PYREX Tap de goma foradat Matrs erlemmeier Tmpera vermella

Procediment 1. Al matrs posem una mica de pintura vermella i aigua temperada. Remenem. 2. Tapem el matrs amb el tap i el tub de vidre de manera que l'aigua pugi una mica pel tub. 3. Aboquem l'aigua calenta en el pot de vidre. 4. Posem el matrs dins de l'aigua calenta i esperem 4 o 5 minuts. Observacions L'aigua vermella de dins del matrs s'ha anat escalfant i ha pujat pel tub de vidre. Quan un lquid s'escalfa es dilata, s a dir, augmenta de volum. Al cap d'unes hores l'aigua vermella del matrs s'ha refredat i baixa de nivell. Quan un lquid es refreda es contreu, s a dir, disminueix de volum. Aquesta propietat dels lquids s'aprofita per fabricar termmetres. La dilataci dels gasos

Material

Aigua calenta Un globus

Matrs erlemmeier Pot ample de vidre PYREX

Procediment 1. Posem el globus a la boca del matrs de forma que caigui per fora. 2. Aboquem l'aigua calenta al pot ample de vidre. 3. Introdum el matrs dins l'aigua calenta tot aguantant-lo. Perqu es mantingui enfonsat s'hi pot posar a dins algun objecte pesant, com per exemple una maquineta de metall. 4. Esperem uns minuts. 5. Treiem el matrs de l'aigua calenta i el deixem refredar-se uns minuts. Observacions Veiem que al cap de poc temps el globus s'infla a poc a poc a poc fins quedar-se dret. El globus s'infla perqu l'aigua calenta ha escalfat l'aire de dins del matrs i ha augmentat de volum, s a dir, s'ha dilatat. Al cap d'una estona el globus es desinfla perqu l'aire que t a dins es va refredant i es contreu. Quan un gas s'escalfa es dilata i quan un gas es refreda es contreu. Canvis d'estat de la mantega

Material Vas de precipitats Aigua calenta

Mantega Nevera o congelador

Pot ample de vidre Pyrex Ganivet Procediment 1. Tallem un tros de mantega i el posem dins el vas de precipitats. 2. Aboquem l'aigua calenta dins el pot ample fins a la meitat. 3. A dins del pot hi posem el vas de precipitats. Pot ser que el vas vulgui surar i calgui aguantarlo per dalt o b posar-hi un pes a sobre, com per exemple un llibre gruixut. 4. Esperem una estona i observem qu ha passat. 5. Tot seguit posem el vas al congelador durant uns 20 minuts. 6. Treiem el vas i observem qu ha passat. Observacions La mantega quan la comprem s en estat slid. Quan escalfem el vas la mantega es fon, passa d'estat slid a lquid. Aquest canvi es diu Fusi. Quan hem refredat el vas al congelador la mantega lquida s'endureix, passa d'estat lquid a slid. Aquest canvi es diu Solidificaci.

Punt d'ebullici de l'aigua Material

Vas de precipitats Fogonet de gas Reixeta

Aigua destillada Cronmetre

Paper millimetrat Termmetre Procediment 1. Muntem el fogonet, la reixeta, el vas de precipitats amb 150 ml d'aigua i el termmetre sense que toqui la paret de vidre del vas de precipitats. 2. Triem entre l'alumnat una persona que llegeixi la temperatura inicial de l'aigua. 3. Triem una altra persona que anir anotant els resultats a la pissarra. 4. Triem una tercera persona que comptar amb el cronmetre i cada 30 segons avisar la que llegeix el termmetre perqu en doni la mesura. Es recomana que entre 5 a 3 segons abans avisi qui fa les lectures per tal que estigui alerta. 5. Anem prenent mesures fins uns 3 minuts desprs que l'aigua bulli. 6. Escrivim els resultats en una taula de valors. 7. En paper millimetrat es dibuixa una grfica temps - Temperatura. 8. Es comenten i s'interpreten els resultats.

Nota: Es recomana que abans l'alumnat hagi dibuixat grfiques lineals a Matemtiques, a la part d'Estadstica. En cas que no sigui aix valdria la pena deixar aquesta prctica per a cursos superiors. Una altra opci per a Cicle Superior s representar els resultats en una grfica lineal feta amb full de clcul (Excel o Calc). Observacions

Al principi l'aigua puja de temperatura a poc a poc i desprs ms rpidament. Als 99 C l'aigua comena a bullir i no puja ms encara que la tinguem escalfant-se uns minuts ms. Hi ha hagut una mesura que la temperatura ha arribat a 100 , per ha baixat de seguida a 99 un altre cop. Aix s aix perqu el termmetre que tenim per fer la mesura no t una construcci perfecta. A ms la temperatura d'ebullici pot variar segons l'alada i la pressi atmosfrica del moment. La temperatura en la qual un lquid bull es diu Punt d'Ebullici. Quan hem apagat el foc hem vist que ja hi ha menys aigua que la que hem posat. La temperatura no passava del punt d'ebullici perqu la calor es feia servir per transformar l'agua de l'estat lquid a l'estat gass (vapor d'aigua). El vapor d'aigua no l'hem vist, s un gas incolor i transparent. s el que habitualment s'anomena Humitat.

1 2 3 4 5

temps 0 s. 30 s. 1 min. min. 30 2 min. min. 30 3 min. min. 30 4 min. min. 30 5 min. min. 30 6 min.

s. s. s. s. s.

Temperatura 21 22 24 27 33 38 45 53 59 64 70 75 81

temps 6 min. 30 s. 7 min. 7 min. 30 s. 8 min. 8 min. 30 s. 9 min. 9 min. 30 s. 10 min. 10 min. 30 s. 11 min. 11 min. 30 s. 12 min.

Temperatura 85 89 93 99 99 99 99 100 99 99 99 99

Amb les dades hem fet una grfica temps - Temperatura El telfon

Material

2 gots de plstic 4 o 5 metres de cordill

Espelma Punx

Procediment

1. Amb l'espelma escalfem el punx i foradem el cul dels dos gots de plstic. 2. Passem el cordill pel forat del got i fem un nus per la part de dins. 3. Passem el telfon a algun company o companya i hi parlem tot mantenint el fil ben tibant.

Observacions Quan el cordill est tibat es pot parlar i escoltar com si fos un telfon. El so es transmet a travs del cordill.

La lupa L'absorci de l'aigua en la sorra i la terra Material Sorra Terra Paper de filtre

Aigua Balana 2 ampolles de plstic Proveta

2 embuts de plstic

Procediment 1. Amb el paper de filtre fabriquem dos embuts de paper. 2. Posem els embuts de paper dins els de plstic i els mullem una mica perqu s'hi enganxin. 3. Colloquem els embuts dins les ampolles. 4. Amb la balana mesurem 300 g. de sorra i l'aboquem dins un embut. 5. Fem el mateix amb 300 g. de terra. 6. Amb la proveta mesurem 300 ml. d'aigua i els aboquem a la sorra. 7. Tamb aboquem 300 ml. d'aigua a la terra. 8. Esperem una o dues hores. 9. Amb la proveta mesurem l'aigua que ha travessat la sorra i l'aigua que ha travessat la terra i ho anotem a la llibreta.

Observacions Grup 1 Sorra: han passat 244 ml. Fem la resta: 300 - 244 = 56 ml. La sorra ha absorbit 56 ml. Terra: han passat 180 ml. Fem la resta: 300 - 180 = 120 ml. La terra ha absorbit 120 ml. Grup 2 Sorra: han passat 246 ml. Fem la resta: 300 - 246 = 54ml. La sorra ha absorbit 54 ml. Terra: han passat 128 ml. Fem la resta: 300 - 128 = 172 ml. La terra ha absorbit 172 ml.

Els resultats sn molt semblants amb la sorra. En canvi en el grup 2 la terra ha absorbit ms aigua que en el grup 1. De tota manera es pot veure que en els dos casos la terra ha absorbit ms del doble o triple aigua que la sorra.