Miriam Guiu 4t B

LA PELOTA VASCA.
La piel contra la piedra

ACTIVITATS

1. Lautor DEL DOCUMENTAL, Julio Medem, escriu aquest encapalament:

esta pelcula pretende ser una invitacin al dilogo. esta pelcula est concebida des del respeto a cualquier opinin. esta pelcula es independiente, se debe nicamente a una invitacin personal. esta pelcula siempre echar de monas a quienes no han querido participar.

Per qu creus que remarca el fet que est feta des del respecte a qualsevol opini i que s independent ?
Perqu ell diu noms el seu punt de vista i el vol fer saber a la gent. Diu que la pellcula s independent perqu s la seva opini i no vol ofendre a ning que no pensa com ell.

Qui no ha volgut participar?

Els membre del Partit Popular (PP), del collectiu Basta Ya! I membres de la banda terrorista ETA.

2. Qu vol dir nacionalisme? Que t a veure amb la identitat de la persona?

El nacionalisme s un corrent de pensament que propugna a la naci com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes poltics com culturals. Hi ha persones que desitgen ser una naci; com per exemple al Pas Basc i a Catalunya, molts dels habitants desitgen ser independents.

3. Orson Welles es fa la pregunta segent: qui sn els bascos? Hi respon dient que no sn espanyols, ni francesos, ni semtics, ni magiars, ... Per a molts dels participants en la pel lcula, part important de problemtica en la definici que dna cadasc de ser basc i en la imposici d aquesta. Recull les definicions de

basc que apareixen, per exemple la d Orson Welles. Recorda la dedicatria final

A los vascos. A todos y cada uno de los vascos .

-

ORSON WELLES: No sn espanyols, ni francesos, ni semtics, ni magiars, ... Euskadi s la seva ptria, Euskadi s la seva naci JEAN GRATIEN: Visc a Frana, s la meva ciutadania, per la meva nacionalitat s basca. Home cub: Els bascos sn els ltims indgenes dEuropa.

4. Es denuncia en el film bndols radicalitzats?

El govern de Madrid i ETA.

la bipolaritzaci del conflicte. Quins sn els dos

Qu vol dir la cobarde equidistancia ?

El terme cruel que etiqueta la gent com ells, que consideren ambigua.

Observes grisos en les opinions dels participants?

No, perqu no hi pot haver persones que estan amb tot dacord. Estan amb uns o contra ells.

5. Qu vol dir sortir als papers?

Sortir una mica de lentorn per un temps per veure si les coses es calmen.

6. Molts dels participants en la pel lcula es consideren amenaats per ETA. Un d ells apareix en algunes escenes amb el seu guardaespatlles. Interpreta el gest.
Surt un home assegut en una cadira al darrere de lhome que est amenaat. Jo crec que est all assegut per mostrar que hi ha persones que estan amenaades i que hi que tenen un guardaespatlles per a que els protegeixin.

7. Arnaldo Otegui diu que quan als pobles bascos la gent mengi hamburgueses, escolti msica americana, porti roba americana, parli angls i navegui tot el dia per Internet, aix ser tant avorrit que no valdr la pena viure. Comentaho.
Crec que ell pensa que haurien de seguir les seves costums i la seva llengua basca , ja que cada vegada sestan perdent ms. I que si fessin tot aix de menjar hamburgueses, escoltar msica americana, parlar angls..., al final ja no serien bascos i serien com tota la resta.

8. En la pel lcula es donen les dades segents: a Euskal Herria, el 42% de la poblaci sap basc i noms un 16% l utilitza habitualment. Pel que fa a la qesti de la llengua, hem escoltat entre daltres, aquestes dues opinions: A) No tenemos otra alternativa que crecer B) Hi ha una obsessi tenebrosa per imposar la llengua. Amb quina opini ests ms dacord? Compara-ho amb el cas catal.
Jo no estic dacord amb cap de les dos opinions. Crec que est molt b que vulguin defensar la seva llengua i que vulguin continuar parlant leuskera; per ho estan imposant violentament i aquesta no s la manera. A Catalunya tamb volem imposar el catal com a llengua, per almenys nosaltres no estem causant uns conflictes tant desastrosos.

9. Quina s lextensi d Euskal Herria? Tots els territoris es senten part daquesta unitat?
L Euskal Herria (poble basc) s el terme que engloba a les 7 provncies:
y y

3 a Frana (Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa) 4 a Espanya, 3 sn de la Comunitat Autnoma Basca, (Biscaia, Guipscoa i laba), i una de Navarra, amb autonomia prpia, (Navarra).

Jo crec que no tots els territoris es senten part de la unitat perqu en alguns territoris de Frana, per exemple, deuen estar dacord formant part de Frana i no del Pas Basc, ja que realment es troben en territori francs. I Navarra t autonomia prpia.

10. Molts plantegen el conflicte en els termes segents: drets individuals contra drets col lectius. Explica-ho.
Es pregunta que s ms important, el dret individual de la persona o el dret collectiu dun abstracte poble basc i es diu que es nega l existncia del poble perqu les coses venen amb cadena, si tu acceptes que hi ha un poble basc, aquest poble basc t una voluntat collectiva, si te una voluntat collectiva, t dret a decidir sobre si mateix i el ms fcil es dir No, no hi ha dret collectius, hi ha dret individuals.

11. En un moment de la pel lcula se succeeixen aquestes afirmacions: El Pas Basc independent va existir 30 anys. El Pas Basc independent va existir 5 segles. Creus que noms hi ha una versi de la histria?
Jo crec que hi poden haver diferents versions de la histria perqu hi ha mites que expliquen aquesta histria i poden ser mentida. I no hi ha una data exacta que marqui aquest fet.

12. Com sanomenen les antigues lleis del Pas Basc i Navarra?
Furs

13. Eduardo Madina, del PSE i vctima dun atemptat d ETA, diu Lo que me ha pasado a mi no me nubla la vista para percibir que en el mundo de Batasuna hay una enorme tragedia humana. Comenta-ho.
Aix que li ha passat a ell, no li fa deixar de veure que al mn de Batasuna hi ha una enorme tragdia humana. Hi ha molta gent que no t res a veure amb la ETA, potser noms t una coincidncia ideolgica amb Batasuna que ha sigut torturada, detinguda i la seva esfera familiar est absolutament contaminada per violncia per part de la contaminaci que les forces de la seguretat tenen davant lexistncia d ETA. A mesura de que passa el temps, la cosa empitjora i van agafant ms gent que s innocent.