LA RUTA DELS PEBRASSOS EIVISSENCS

Marta Cabrera Vega Snia Cardona Ferrer Nieves Tobaruela Mendoza Coneixement del Medi Natural i la seva Didctica (22022) UIB (seu Eivissa) Jose Gonzlez De Alaza Garca

2/02/2012

INDEX
Pg.

1. Justificaci terica:..............................................................................03

2. Els bolets................................................................................................05

3. La nostra illa.........................................................................................17

4. Receptes amb pebrassos.......................................................................19 5. Aplicaci didctica a laula..................................................................23

6. Conclusi...............................................................................................33

7. Bibliografia...........................................................................................34

8. Annexos.................................................................................................36

1. JUSTIFICACI TERICA
A continuaci, presentem un projecte dinvestigaci en el qual hem realitzat una recerca i posterior anlisi i documentaci sobre un tema que suscita un gran inters entre els amants despais naturals com ara el camp o el bosc; ens referim als bolets. Daquesta manera, hem realitzat un anlisi exhaustiu sobre els bolets que creixen a lilla dEivissa, per tal de conixer i aprendre una mica ms sobre les caracterstiques prpies daquest tipus de fong, de vegades tan desconegut com ocult es troba. Com ja sabem, lrea del Coneixement i lEntorn, s un dels tres mbits ms importants presents al BOIB nm. 92 EXT 2/07/2008 del Currculum dEducaci Infantil de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. s per aquest motiu, que creiem que lestudi i coneixement del medi natural resulta indispensable en infants dedat infantil i primria, ja que li permet conixer caracterstiques prpies del seu context ms prxim per tal de poder generalitza-ho a altres situacions ms llunyanes, ampliant aix els seus coneixements al respecte. Per tant, hem elegit la temtica dels bolets per al nostre projecte dinvestigaci, ja que creiem que aquesta s una situaci ideal per treballar de manera ldica i significativa amb els ms petits aspectes tan importants i alhora interessats com ara: Conixer la situaci geogrfica dEivissa. Aproximar-se la cultura Eivissenca. Conixer i valorar un aliment que creix a la nostra illa aix com les seves caracterstiques; en quina poca creixen, quins sn verinosos i quins no, quins utensilis sempren per recollir-los, etc. Realitzar activitats esportives i que desenvolupi les habilitats motores a laire lliure. Aproximar-se a la natura, descobrir el plaer per aquesta, i reconixer i valorar els recursos que ens aporta.

Per tal dabordar la temtica dels bolets, realitzarem un estudi sobre aspectes com ara: qu sn, quins tipus hi ha i quines caracterstiques els defineixen; qu els diferencia daltres fongs, quins sn verinosos i comestibles, i cm saber reconixer-los; quina s lpoca de recollida i quines condicions atmosfriques afavoreixen la seva proliferaci; on els podem trobar i quines rutes hi ha, entre daltres. A ms a ms, cal destacar que per tal dampliar les nostres fonts dinformaci, realitzarem una entrevista a un pags autcton de lilla per tal que ens mostri la seva experincia i coneixements sobre el tema en qesti.

Un altre punt present al nostre treball, al qual cal donar una especial consideraci, s aquell en que analitzem de manera concreta un tipus de bolet molt caracterstic de la nostra illa, on podem trobar-lo ms especialment, i el qual ha estat molt perseguit i valorat generaci rere generaci; els pebrassos Eivissencs.

Com ja sabem, els pebrassos sn el tipus de bolets que podem trobar en major quantitat a lilla i que, a ms a ms, per les seves caracterstiques, en fan dell un menjar exquisit preparat de diverses formes diferents. s per aix, que al nostre treball hem realitzat un apartat on presentem diverses receptes per elaborar un menjar sabors i nutritiu amb aquest ingredient.

I per ltim, tamb podreu trobar un darrer apartat en el qual descrivim un seguit dactivitats per tal de realitzar una aplicaci didctica daquest projecte dinvestigaci per tal que els infants senriqueixin duna temtica tan interessant i controvertida com aquesta. Cal destacar, que totes aquestes propostes estaran emmarcades dins dun projecte de treball, per tal que aquestes estiguin relacionades i contextualitzades, dotantles aix de sentit i significat.

En definitiva, esperem que aquest treball en serveixi en primer lloc a nosaltres mateixes per tal dapreciar, conixer i valorar la prpia cultura i elements present en el nostre medi natural, per tal de poder transmetre-sho als infants de manera que es puguin enriquir daquest projecte dinvestigaci a partir de les propostes plantejades en laplicaci didctica realitzada.

2. ELS BOLETS
QUE SN ELS BOLETS?

Segons el diccionari de la Real acadmia espanyola un bolet s qualsevol espcie de fong, comestible o no, amb forma dombrella, sostinguda per un pedicel o peu. Amb la finalitat dampliar la reduda explicaci de la Real acadmia espanyola, podem afegir dir que aquests ssers vius no tenen fulles, clorofilla, tall ni arrels. Encara que a lantiguitat es classificaven en el regne vegetal, al veure les seves peculiaritats, els cientfics van decidir separar-los en un regne independent, el regne fungui. En funci de la seva grandria podem dividir en dos grups :

Els micromicets: sn de caire microscpic.

Els macromicets: sn els grans fongs dintre dels quals engloben tots aquells que es poden recollectar.

Aquests es reprodueixen a grcies al carpfor, el seu rgan reproductor, el qual porta lhimeni, la part frtil daquests. Quan els bolets arriben a la maduresa, lhimeni. Aquests est constitut per lmines en el cas dels xampinyons, alvols en el cas de les colmenilles o els tubs en els bolets. aquests propaguen milers despores, les quals quan es donen el grau de temperatura i dhumitat adequada formen per davall terra la xarxa anomenada miceli, la qual assegura la seva supervivncia.

Un aspecte fonamental a destacar s que els fongs resulten determinants en quant a la contribuci del manteniment de lequilibri biolgic de la natura, ja que aquests es dedica a degradar nombrosos residus orgnics del sl orgnic grcies a la seva riquesa en enzimes.

UTENSILIS DE RECOLLECCI.

Les setes formes part de la natura i com ja hem dit amb anterioritat, resulten un element de vital importncia per a ladequat funcionament daquesta. Per aquest, els recollectors daquests fongs hem de ser el mxim respectuosos possible amb el medi ambient. Les dues eines bsiques per a una correcta recollida sn les segents:

Navalla boletera: eina idnia per recollectar els bolets. Aquestes presenten una forma convexa i posseeixen un petit pinzell per netejar la terra del capell. Aquestes resulten vitals per no danyar el misceli a lhora de la recollida, ja que permet tallarla en comptes darrancar-la. Aquest ganivet fa possible extraure-la a diferents altures, ja que segons el nostre propsit, en resultar necessari que aquest estigui ms o menys a prop del sl.

Cistella de vmet: utensili especialment indicat per efectuar la funci de recipient de les setes ja collides, doncs permet que dintre de la cistella i grcies a la lliure circulaci de laire, els bolets continuen repartint les seves espores, mentre el boletaire continua amb la seva recerca.

EFECTES I BENEFICIS DELS BOLETS.

Els bolets sempre han estat un sser viu que ha interessat i ha despertat la curiositat de lsser hum. Ja des de lantiguitat, els nostres avantpassats ja en sabien de la seva existncia i dels seus possibles efectes verinosos. Mentre que alguns pobles les temien en gran mesura, altres en consumien en grans quantitats, investigant aix quines eren txiques i fins i tot mortals de les quals no ho eren.

Cal destacar que encara que en puguem trobar milers de tipus al mn, sols un centenar daquestes sn adequades en quant a gust, grandria i no toxicitat per ser menjades. A banda del tipus de nutrici diferent i peculiar que comporten, tenen altres tipus de valor, tal i com leconmic (sobretot pel tipus de cultiu, menys que de les salvatges), lindustrial i el farmacutic (cura, antibitics...). Alguns exemples sn ls de l
6

Amadon hirsutos ( Inonotus hirsutos) la qual susa pels ebenistes per donar color amb una tonalitat marr esplndida la fusta, per encendre i mantenir una foguera i per tallar hemorrgies. A ms a ms, altres espcies com el Polporo dalerce (Polyporus officinalls) encara sempra per combatre els suors intensos, mentre que el llesquer de labedul (Piptoporus betulinus) tallat en rodanxes i ben aixafat serveix per a pollir el metall i afilar els petits instruments de joieria.

No oblidem que tamb trobem fongs de perjudicials, tal i com els que ataquen les plantes cultivades, les quals sn molt menys resistents que les salvatges. Una altre conseqncia negativa daltres tipus de fongs com la srpula (Gyrophana lacrymans) la qual es manifesta damunt fusta tal i com les bigues formant-li al damunt plaques blanques i arrugades, les quals destrueixen aquest material a gran velocitat.

Un altre exemple de parsit dany sn els anomenats P.Sulphureus que sn un tipus de polper que ataca als arbres fruitals i del bosc, els quals rosseguen el tronc fins al cor daquests enderrocant-lo. No obstant, cal destacar que els vegetals no sn els nics perjudicats per aquests ssers vius, altres com els animals i les tamb es veuen atacades per aquestes, ja que els provoquen micotoxicosis, micosis (peixos) i intoxicacions. Per finalitzar aquest reps parlarem de lafectaci dels insectes a causa daquests parsits els quals els ocasionen fins i tot la mort.

NORMES PER RECOLLIR ELS BOLETS ADEQUADAMENT Degut a la creixent afici de les persones a recollir fongs com activitat doci i com a font dingressos, les autoritats dalguns indrets han establert una srie de normes per protegir aquest regne, degut a la seva importncia dintre dels ecosistemes. Aix doncs, independentment de que aquestes normes estiguin legislades en la comunitat en que es visqui, es necessari respectar-les, ja que sn essencials per tenir cura de la natura. Sn les segents:

Evitar deixar residus No encendre foc al bosc ni fumar

7

Respectar la vida vegetal: hem devitar tallar fulles, rames, flors, agafar fruits que lhum no menja, entre daltres. Respectar la vida animal: hem dinterferir en la menor mesura del possible en la vida de la fauna, evitant agafar nius, portar msica amb un volum molt elevat. Limitar al mxim ls dels vehicles motoritzats (sols en carreteres o vies adequades per aquests). Recollir els bolets adequadament: hem demprar les eines adequades, tallant-les, fent tot el possible per no danyar el miceli i procurant no aixecar la fullaraca ni aixecar la terra, ja que lexcs de calor perjudica als fongs.

Recollir sols les setes conegudes com a comestibles: les setes verinoses tamb resulten importants per a la conservaci del medi ambient. Hem de agafar les que estem segurs que sn comestibles evitant fer malb les que no ho sn.

No recollir els bolets poc desenvolupats Emprar cistelles de vmet en comptes de bosses de plstic o cap altre tipus de recipient, es necessari emprar aquest tipus de contenidor, ja una vegada collits els fongs, les espores que quedin dintre del cistell aniran esparcint-se pel bosc.

Ser prudents i respectuosos amb la natura: aquest fet resulta vital, ja que sin mostrem aquest tipus dactitud, la riquesa que presenten els boscs no es podran mantindre en el futur.

EINES PER DISTINGIR ELS TIPUS DE FONGS

Degut als possibles efectes negatius tal i com intoxicacions o fins i tot la mort, tal i com ja hem mencionat, resulta de vital importncia comptar amb una srie destratgies i eines suficients que ens habiliten per ser capaos daprendre a realitzar aquestes distincions. Aquests criteris ens poden ser de gran utilitat si volem prevenir possibles efectes nefastos i verinosos daquestos ssers vius tots aquests aspectes provenen de la botnica i sn els segents:

Carcters microscpics: aquest consisteix en lapreciaci de la forma, del aspecte i de la grandria de les espores. Aquestes apreciacions resulten essencials

per una correcta classificaci de les espcies. Aquest carcter s estudiat pels cientfics als laboratoris i no es pot detectar en una primera ullada Carcters organolptics: aquest carcter es basa en la distinci del tipus de bolets en base a quatre dels nostres sentits bsics: la vista, lolfacte, el tacte i el gust. Grcies a aquests podrem observar i determinar el color, laroma que desprenen, el sabor que tenen i la seva consistncia. Cal destacar que la variable color sovint es veu afectada i modificada, provocat per factors com ledat, els individus i lecologia ambiental (humitat, temperatura, natura del substrat..). per aquest motiu hem de tenir especial precauci a lhora didentificar-les, sobretot si es fa en vistes al consum.

Carcters macroscpics: aquest carcter s fcilment observable i engloba els aspectes de la forma, lornamentaci que porta el peu (anell, volva...), el capell (escames, fibrilles...) el carpfor i la part frtil dels fongs (lhimeni). Grcies a aquests trets podem distingir amb major fiabilitat els tipus de fongs comestibles dels txics o dels mortals.

Per poder examinar els bolets en base a aquests carcters, prviament hem de conixer la morfologia i els trets i variacions que presenten o poden presentar aquests ssers. Daquesta manera serem capaos danalitzar de forma ms profunda les caracterstiques daquests. Els principals trets de diferenciaci dels bolets en quant a les parts dels quals estan formats sn els segents:

El capell

s la part superior del bolets davall del qual es desenvolupa lhimeni, part vital de la seta, ja que s lencarregada de la reproducci a travs de les espores, per aquest motiu, moltrs especialistes creuen que es troba situada en la part interior del capell, per tal destar en la major mesura del possible protegida. Aquest ubicat de forma diferent en el capell, tal i com les seves lmines.

Aix doncs, el capell inicialment presenta una forma esfrica o concexa, per a mesura que va creixent, va obrint-se i adoptant una forma ms aplanada o fins i fins i tot arriben a enfonsar-se de la part central. s molt important pel reconeixement dels fongs fixar-se en dos aspectes del capell; el marge i la cutcula. Hem de tenir en compte els detalls que presenta el marge, el qual es troba a la part inferior del capell o la textura de la cutcula la qual pot ser llisa, brillant, viscosa, entre daltres.

Tipus de capell

10

Tipus de marge del capell

Tipus de superfcie de la cutcula

Tipus de lmina de lhimeni

11

Disposici de les lmines

El peu

El peu s la part situada al davall del capell, el qual el sost. Aquest presenta una gran varietat en quant a les variables de forma i grandria. A ms a ms, resulta de gran importncia tenir en compte la consistncia daquest, si es granular, fibrs o si presenta anells. El peu consta dun gran nombre de parts les quals hem de tenir en consideraci, tal i com la seva base, que pot estar enterrada i ens indicar com es fixa al sl. A ms a ms, quan desenterrem el bolet, una espcie de funda, ens hem de fixar si te volva, ja que la gran majoria de les espcies mortals solen tenir-la, essent un indicador de gran valor. Tipus de volva

12

Tipus de peu i anells

Tipus de base

13

CARACTERISTIQUES PRINCIPALS DELS FONGS:

1- Boletals: La part frtil (lmines o tubs) en els individus adults es separa molt fcilment del capell rascant amb lungla. Sn espcies amb tub i peu central (bolets); encara que alguns tenen lmines clarament decurrents.

2- Russulals: Fongs de carn frgil com el guix i no fibrosa com la resta de grups.

3- Tricholomatals: Carn de textura fibrosa. Lmines unides al peu (no lliures), decurrents, escotades o adnates. Lmines blanques o pllides. Absncia de volva i anell en la majoria. Peu i capell no separables.

4- Pluteals: Carn de textura fibrosa Lmines roscies en el fong adult. Absncia danell.

5- Cortinarials: Carn de textura fibrosa. Peu i capell no separables. Lmines adherents al peu (no lliures) per no decurrents. Lmines acolorides en la maduresa.

6- Agaricales: Carn de textura fibrosa. Capell i peu ms o menys separables Les lamines perduren blanques o es tornen negres a la maduresa.
14

7- Gasteromycetes: Fongs que abans del seu desenvolupament tenen una forma esfrica en estat jove i estan ms o menys enterrats. En el curs del desenvolupament, la forma pot quedar esfrica o evolucionar cap a formes molt distintes, sense incloure tubs o lmines.

8- Aphyllophorals Phragmopbasidiomycetes: Fongs en embut, o amb plecs espaiats i decurrents baix el capell, similars a lmines i ms o menys marcats. Fongs no viscoses de forma coralloide. Fongs que formen costres damunt de la fusta o damunt del sl. Fongs amb pors davall del capell i creixen sobre la fusta. Fongs gelatinosos o elstics que creixen sobre la fusta.

9- Ascomycetes: Poden tenir formes molt diverses tal i com desponja, dorella de llebre, de copa, darbust, entre daltres. Aquestes no adopten forma de globus durant la seva joventut (excepte les trufes).

Totes aquestes sn les classificacions especfiques establertes pels cientfics per tal dubicar-los i organitzar-los en funci de les seves caracterstiques i similituds, per des de la perspectiva del consumidor, el qual els vol emprar amb finalitats culinries, organitzarem aquests ssers en tres grans grups:

1. Fongs comestibles: aquests tipus de bolets sn adequats pel consum, ja que no resulten txics i tenen unes qualitats gustatives agradables al paladar.

2. Fongs txics: aquests tipus de bolets provoquen enverinaments ms o menys greus. Aquests provoquen intoxicacions les quals es fan visibles rpidament, des dels primers moments de la digesti, alguns des quals requereixen hospitalitzaci. Alguns dels contratemps que poden provocar aquests tipus son

15

gastroenteritis, allucinacions, vmits i fins i tot comes profunds. Altres tipus sols resulten indigestos si sels consumeix en grans quantitats.

3. Fongs mortals: aquests tipus de fongs resulten especialment txics, ja que la ingesti daquests causen la mort degut a la seva elevada toxicitat. Any rere any augmenta i es modifica la llista, ja que encara que en tenim dades de gran part dels bolets verinosos, sovint es coneix la toxicitat daltres espcies a causa dels accidents que aquests provoquen. Una caracterstica que propicia la mort del consumidor una vegada els ha ingerit s la lenta aparici dels efectes del ver en el cos, ja que una vegada es fan presents ja s massa tard i han atacat irrevocablement el fetge, els ronyons, el sistema nervis i la sang.

16

3. LA NOSTRA ILLA
ELS POBLES DE LA NOSTRA ILLA

17

ELS NOSTRES BOLETS A la nostra illa, trobem una varietat molt ampla de bolets, que podem trobar en qualsevol poble dels que hem vist abans.

*Veure fotos dels nostres bolets al CD que adjuntem en el treball.

ELS PEBRASSOS Els pebrassos sn un tipus de bolet molt com a la nostra illa i que agrada molt. El nom cientfic s lactarius sanguifluus, i es troben dins els Russulals. Hi ha una expressi molt eivissenca: (a)nem a buscar pebrassos, que ens mostra com antigament noms sagafava aquest bolet que es sabia que era bo per menjar. Avui en dia, comena a estendres lexpressi per anar a buscar qualsevol tipus de bolet, encara que, com ja hem esmentat, abans noms sagafaven pebrassos i per aix aquesta expressi.

I aquests sn els nostres estimats pebrassos!

18

4. RECEPTES AMB PEBRASSOS

Internet est farcit de delicioses receptes per fer amb bolets. Nosaltres hem seleccionat unes quantes per tamb deixem ladrea daltres pgines interessants com ara: http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp?seccio=receptes http://mas.regio7.cat/bolets/receptes.html http://www.gustperlacuina.com/2007/07/receptes-de-bolets.html http://www.bolets.info/receptes-bolets-setas-seta

En primer lloc, comentarem la recepta que una companya nostra t al seu bloc de cuina: http://xocolatadesfetaimes.blogspot.com/2010/12/tartaletes-despinacs-i-salmo-i-de.html

Tartaletes d'espinacs i salm i de bolets amb gambetes

Ingredients (4 persones) Base de pasta brisa (la podeu fer vosaltres tamb) 200gr d'espinacs 100gr de salm 50gr de bolets 4 gambes 2 cullerades de filadlfia 2 ous Sal

Com ho fem? Per a les tartaletes d'espinacs i salm: Bullim en una olla els espinacs. Mentrestant, en un bol, batem l'ou i una cullerada de filadlfia. Tallem el salm a trossets petits i l'aboquem a la mescla. Quan els espinacs estiguin cuits, els traiem l'aigua i els aboquem tamb a la mescla. Ho barregem tot. Triem uns motllos i els untem amb manteja o oli. Posem la massa brisa i farcim amb els espinacs i el salm.
19

Per a les tartaletes de bolets amb gambetes: En una paella, sofregim les gambetes i els bolets. En un bol batem l'ou i la cullerada de filadlfia. Quan les gambetes i els bolets estiguin fets, els aboquem a dintre i repetim el procs de la pasta brisa i el farcit.

Enfornem durant uns 20 minuts a una temperatura de 180.

A continuaci, presentem una recepta de fideus amb bolets del segent bloc de cuina: http://recetastrucosytips.blogspot.com/2010/11/receta-de-fideos-con-setas-niscalos.html

Fideus amb bolets

Ingredients 500 gramos de fideos 150 gramos de bolets Oli doliva Sal

Com ho fem? 1. Posar la pasta a bullir en un cass amb agua i sal. 2. Una vegada que els fideus siguin bullits, escrrer i reservar. 3. Apart, fregir els bolets a una paella amb oli doliva. 4. Posar al plat barrejant els fideus amb trossos de bolets. 5. Amanir amb loli resultant de fregir els bolets.

Si es desitja, es pot afegir nata o una altra.

20

Finalment,

presentarem

dues

receptes

del

segent

bloc:

http://annafs-

cuinafcil.blogspot.com/

Spia amb pebrassos

Ingredients: 1k de pebrassos 1k de spia 1 ceba Un raig de vi blanc 3 grans dall Una llesqueta de pa torrat Ametlles

Com ho fem? En una cassola, sofregir els rovellons nets amb la ceba tallada ben petita. Salem. Quan ja esta fregidet, afegim la spia tallada a trossos i ho deixem fer uns minuts ms. Fem una picada amb els alls, el pa i les ametlles, afegim el vi blanc a la cassola i la picada. Deixem que redueixi i rectifiquem de sal. Tigres amb pebrassos

Ingredients: 1k de musclos 200gr de gambes pelades 150gr de pebrassos 50 gr de farina 1 ceba 200ml de llet Julivert, alls, oli doliva

Per arrebossar: pa ratllat i 2 ous batuts

21

Com ho fem? Netegem els musclos i els fem obrir el vapor. Els traiem de la closca (que les reservarem). Els piquem a trossets, juntament amb les gambes. Posem la ceba i un all picats a sofregir amb oli doliva. Afegim els musclos i les gambetes. Deixem que es fregeixin una mica. Reservem. Fem fregir els bolets en una altra paella amb oli doliva, una mica de julivert, sal i un all sencer que desprs retirarem. Els piquem ben petits.

Els ajuntem a la paella del sofregit dels musclos i les gambes. Afegim al farina i la llet poc a poc (si ja queda b de consistncia, no cal que lo posem tota). Remenem, rectifiquem de sal i ho posem en un plat perqu es refredi.

Netegem molt b una part de les closques dels musclos (ms o menys la meitat) i les omplim amb la barreja anterior. Els passem per ou i pa ratllat i els fregim amb oli abundant.

Si en tenim masses, podem congelar-los abans de fregir-los.

I nosaltres tamb vrem cuinar! Aquests varen ser els resultats!

22

5. APLICACI DIDCTICA A LAULA

En aquest apartat, pretenem descriure un seguit dactivitats dirigides per a infant del cicle de 3-6 anys dEducaci infantil amb les quals pretenem realitzar una aplicaci didctica on emmarcarem el nostre projecte dinvestigaci sobre els bolets, per tal que els infants senriqueixin i gaudeixin daquesta prctica en lmbit educatiu.

Cal destacar que, degut a la nostra filosofia pedaggica de caire constructivista, les activitats proposades estarien englobades en un projecte sorgit duna qesti o un dubte que hagus suscitat la curiositat i motivaci dels infants. En aquest cas, plantejarem una situaci fictcia, en la que el pare den Jordi va portar un dia pebrassos a casa seva, degut a que era lpoca de recollida, amb la qual cosa al dia segent en Jordi ho va comentar a classe, despertant aix linters de la resta dels seus companys sobre aquest tema. Aix doncs, arrel duna situaci espontnia sorgida a laula, la mestra va aprofitar aquesta situaci per treballar amb els infants el tema dels bolets i tots els aspectes que shi puguin relacionar de manera transversal. A ms a ms, cal destacar, que degut al seu origen compartit, les activitats estaran ntimament lligades i interrelacionades per tal de dotar-les de continutat i dun major significat. A continuaci, mostrem ms detalladament laplicaci didctica a laula proposades per treballar la temtica dels bolets amb els infants.

23

INVESTIGUEM SOBRE ELS BOLETS! Nom de lactivitat: Investiguem sobre els bolets! Destinataris: Infantil de 2n Cicle dEducaci infant, concretament per nens dinfantil de 4-5 anys. Objectius i continguts Fomentar laprenentatge autnom a partir de la recerca i selecci de material. Aproximar-nos als bolets i conixer els seus trets ms caracterstiques. Aprendre a respectar les opinions dels altres. Aprendre a generar preguntes i relacionar conceptes.

Descripci de lactivitat Aquesta activitat, consisteix en que els infants facin una recopilaci de tota la informaci que trobin sobre bolets, ja sigui a travs de llibres, revistes, contes, receptes de cuina, vdeos, etc. Aquesta recerca, es far a dins de laula amb els material que disposem (biblioteca, ordenador amb Internet, etc.), per tamb a casa amb la collaboraci dels pares o qualsevol altre adult. Daquesta manera, els infants podran donar resposta a les primeres qestions plantejades durant lassemblea del dia anterior com ara; qu son els bolets, quin tipus nhi ha, quines sn les seves caracterstiques, etc. per tal danar construint nous esquemes de coneixements. A ms a ms, la mestra portar per a les segents sessions material audiovisual adaptat a la edat dels infants per tal de mostrar-los aspectes vinculats amb la temtica. Cal destacar que tot aquest procs es documentar amb cmeres de fotos i vdeos. Orientacions per a la seva realitzaci Aquesta activitat es realitzar prviament havent realitzat un assemblea en la qual el grup hagi decidit per majoria el tema sobre el qual volen plantejar el seu projecte dinvestigaci. Daltra banda, en quant a les agrupacions que es duran a terme durant el procs de recerca dinformaci en el moment daula, cal mencionar que seran per grups de 4-5
24

infants en cadascun dels quals tractarem que hi hagi un infant que presenti major facilitat per la lectura o interpretaci de textos senzills. Recursos necessaris Els materials que necessitarem per a la realitzaci daquesta activitat, seran: Paper i llapis. Llibres, revistes, contes, etc. Ordinador amb Internet. Cmera de fotos i vdeo.

EL PAP DEN JORDI ENS VISITA! Nom de lactivitat: El pap den Jordi ens visita! Destinataris: Infantil de 2n Cicle dEducaci infant, concretament per nens dinfantil de 4-5 anys. Objectius i continguts Ampliar els nostres coneixements envers els bolets. Fomentar el gust per aprendre all que desconeixem. Relacionar els conceptes presentats amb els nostres coneixements previs. Conixer les caracterstiques fsiques del bolets i diferenciar-les dels pebrassos. Mostar inters i gust per laprenentatge de coneixements vinculats amb la temtica.

Descripci de lactivitat En aquesta sessi, acollirem a la nostra aula a un invitat molt especial; el pare den Jordi, el qual sha ofert a venir per explicar-nos algunes curiositats sobre el bolets, ja qu s un gran ents sobre el tema. Cal destacar, que justament aquesta visita coincideix amb el dia del protagonista, qu s el seu fill amb la qual cosa linfant al igual que la resta dinfants estan molt contents i entusiasmats. Els infants tamb aprofitaran per demanar-li al pare den Jordi aquell qestionari de 10 preguntes que vam confeccionar a la darrera sessi, per tal dampliar els seus coneixements previs i/o modificar-los en cas que siguin erronis. Daquesta manera, els

25

infants podran assabentar-se de lexistncia dun tipus de bolet en concret que creix amb major mesura a la nostra illa; els pebrassos.

A ms a ms, el nostre invitat portar alguns dels llibre de la seva collecci on hi apareixen imatges de cadascun dels tipus de bolets que hi podem trobar a lilla. Aquest interessant llibre tamb mostra totes les zones on hi creixen amb ms abundncia els pebrassos a la nostra illa, juntament amb les rutes que shan de seguir per arribar-hi. Orientacions per a la seva realitzaci La mestra concertar una tutoria amb el pare prviament per tal de comentar-li la idea dexplicar davant la classe qestions referents al tema que ens ocupa. A ms a ms, prepararien de manera conjunta les qestions que es tractaran durant la sessi, aix com els materials que emprar, i la temtica a tractar. Recursos necessaris Els recursos tant materials com humans que necessitem per aquesta segona proposta sn els segents: Pare den Jordi. Qestionari confeccionat el dia anterior sobre els dubtes que tenim. Llibre que portar el pare sobre els bolets. Cmera de vdeo.

EN BUSCA DELS PEBRASSOS EIVISSENCS! Nom de lactivitat: En busca dels pebrassos eivissenc! Destinataris: Infantil de 2n Cicle dEducaci infant, concretament per nens dinfantil de 4-5 anys. Objectius i continguts Mostar gust per laprenentatge de conceptes vinculats amb la temtica. Desenvolupar sensibilitat davant els ssers vius. Respectar el medi ambient. Conixer la geografia de les nostres illes. Aprofundir ms envers els bolets.
26

Conixer altres plantes, arbres i flors i distingir-les dels bolets.

Descripci de lactivitat Amb motiu de la visita del pare den Jordi a laula a on ens va mostrar el seu magnfic llibre amb els tipus de bolets que hi podem trobar a lilla, aix com les rutes de les zones on hi creixen amb major abundncia, anirem dexcursi a la plana de Santa Eulria, on hi ha una de les rutes ms importants de la nostra illa per trobar bolets. Durant aquest recorregut pel camp, i en companyia dalguns dels pares i mares dels infantis, un guia turstic de lajuntament de Santa Eulria, ens dur per les diferents zones i ens anir explicant aspectes relacionats amb els bolets; on creixen, en quina poca, quan els recullen, quina utilitat t, quin ambient/condicions necessita, etc. Daquesta manera, pretenem aproximar-nos a aquest aliment per tamb conixer el medi en que es trobem, la natura, aix com la importncia del respecte i cura daquesta. Desprs, ens aturarem en una plana on podem trobar el riu i sexplicar als infants perqu no t aigua i com s que tenim un riu a lilla, mentre esmorzem. Aquest aprenentatge no pretn presentar-se als infants de manera allada i tancada, sin que ser una conversa agradable sorgida de la curiositat dels infants. Finalment lautobs que ens va portar fins aqu, tamb ens recollir i ens endur de retorn fins al collegi. Cal destacar que durant tota lexcursi, shauran fet fotos i vdeos per tal de documentar i deixar constncia de tot el que hem vist i els aprenentatges i coneixements que ens han aportat. Orientacions per a la seva realitzaci La mestra es posar en contacte prviament amb lajuntament de Santa Eulria, per tal que un monitor ens faci de guia durant lexcursi. Tamb contractarem lautobs per anar i tornar del municipi. Recursos necessaris Els recursos tant materials com humans que necessitem per aquesta proposta sn els segents: Autobs.
27

Guia Algun pares i mares dels infants. Cmera de fotos i vdeo.

CUINANT PEBRASSOS! Nom de lactivitat: Cuinant pebrassos! Destinataris: Infantil de 2n Cicle dEducaci infant, concretament per nens dinfantil de 4-5 anys. Objectius i continguts Mostrar una actitud favorable envers lalimentaci i tractar de tastar o fins i tot menjar els bolets. Conixer la importncia duna cura personal i una alimentaci rica i variada. Mostrar inters per laprenentatge dactivitats vinculades amb les tasques de la llar com ara cuinar. Conixer els utensilis propis per a lelaboraci del menjar. Emprar de manera responsable els utensilis. Desenvolupar capacitats relacionades amb el procs delaboraci dun men.

Descripci de lactivitat Per a la realitzaci daquesta proposta, tindrem una visita molt especial a la nostra aula; la Rosa, qu s la mare duna de les nenes de la nostra classe (la Maria). La Rosa s una molt bona cuinera que t un prestigis restaurant a la zona. s per aix, que sha ofert voluntria per donar-nos unes classes de cuina. Daquesta manera, aprofitarem per cuinar els bolets que vam agafar el dia anterior durant lexcursi que vam fer a la plana de Santa Eulria. El men que elaborarem ser sofregit de bolets amb piment verd i ous. Els infants participaran de manera activa en tot el procs. Daquesta manera, saproximaran als aliments i utensilis (sempre preservant la seva seguretat fsica) i fomentar el gust per lalimentaci sana i equilibrada. Aprofitarem per presentar-los la pirmide dalimentaci. Cal destacar que tot aquest procs es documentar amb cmeres de fotos i vdeos.

28

 Orientacions per a la seva realitzaci La mestra es posar en contacte amb la Rosa per convidar-la a laula per fer un men amb bolets. Recursos necessaris Els recursos tant materials com humans que necessitem per aquesta proposta sn els segents La mare de la Maria; la Rosa. Els bolets ms els ingredients necessaris. Una cuina. Utensilis de cuina. Cmera de vdeo.

INVENTEM HISTRIES! Nom de lactivitat: Inventem histries! Destinataris: Infantil de 2n Cicle dEducaci infant, concretament per nens dinfantil de 4-5 anys. Objectius i continguts Potenciar les habilitats expressives y comunicatives de la llengua oral, aix como ampliar i enriquir el vocabulari. Afavorir la capacitat imaginativa, creativa y ldica, y desenvolupar el pensament abstracte. Afavorir i impulsar el gust per la lectura incorporant-la com una alternativa ms doci i temps lliure. Identificar les distintes partes dun text (desenvolupament, nus y desenlla) per tal delaborar una historia o conte, aix com aprendre a descriure personatges y situacions on es desenvolupin. Conixer e identificar frmules prpies dels contes que marquen linicio (hi havia una vegada...), que plantegen un conflicte (per de sobte..!) i que marquen un final (i conte contat, conte acabat. Si no s mentida, ser veritat.)

29

 Descripci de lactivitat Grcies a tots els aprenentatges adquirits durant la proposta de lexcursi, juntament amb tot el que vam visualitzar (arbres, animals, bosc, bolets, flors, etc.), en aquesta proposta que es realitzar a classe, els infants podran deixar volar la seva imaginaci per tal dinventar un conte o histria de manera conjunta sobre els bolets.

A continuaci, els infants confeccionaran les disfresses dels seus protagonismes (ja siguin persones, animals, vegetals o sser inventats) per tal de fer una representaci teatral que tindr lloc al final del nostre projecte. Cal destacar que tot aquest procs delaboraci de les disfresses tamb es documentar a partir dimatges sobre el procs.

Orientacions per a la seva realitzaci

Per tal dorientar i guiar el conte que han dinventar els infants, la mestra donar un seguit destratgies i formules prpies de les narracions de contes com ara va ser una vegada..., en un temps molt lluny..., per de sobte.., finalment..., i conte contat conte acabat si no s mentida, ser veritat, entre daltres. A ms a ms, la mestra prviament haur informat a les famlies perqu els nens portin avui a la classe els materials necessaris per fer les disfresses. Recursos necessaris Materials per confeccionar les disfresses. Cmera de fotos i vdeo.

LA NOSTRA EXPERINCIA AMB ELS PEBRASSOS! Nom de lactivitat: La nostra experincia amb els pebrassos! Destinataris: Infantil de 2n Cicle dEducaci infant, concretament per nens dinfantil de 4-5 anys. Objectius i continguts: Desenvolupar les capacitats de sntesis per tal de mostrar de manera abreujada tots els aprenentatges adquirits. Desenvolupar les capacitats expressives per tal de transmetre i narrar els aprenentatges assolits.
30

Mostrar el gust i lentusiasme per contar i explicar els nous aprenentatges incorporats.

Ser conscients i valorar els nous aprenentatges en ver els bolets, en ralaci amb els coneixements previs abans de portar a terme aquest projecte.

Descripci de lactivitat Per aquesta darrera proposta tindr lloc al pati del centre i es realitzar a final de curs. Aquest ser un dia de portes obertes, ja que es realitzar un encontre on estaran convidats tots els pares dels infants, aix com altres centres educatius. Durant aquest dia, els nostres alumnes mostraran davant tothom tots els aprenentatges adquirits al llarg de les propostes mostrades anteriorment sobre els bolets. Algunes des les actuacions que es faran sn les segents: mostraran els murals amb totes les imatges realitzades del procs daprenentatge dut a terme sobre els bolets; faran una petita exposici parlant sobre els coneixements que han adquirit; tamb faran una obra de teatre sobre el conte que van inventar a la proposta i disfressats amb les disfresses que van confeccionar; i finalment, tots podrem tastar el menjar tan bo que vam fer amb la mare de la Maria per tal de degustar els bolets de la nostra illa. Orientacions per a la seva realitzaci La mestra realitzar les invitacions perqu tothom sassabenti del gran dia. Elaborar juntament amb els infants els murals amb totes les imatges presses a les diferents propostes. Prepararan una petita exposici amb tots els aprenentatges adquirits. Es faran assaigs de lobra de teatre del conte que van inventar amb les disfresses.

Recursos necessaris Invitats: pares i mares dels infants, aix com altes centres. Mural amb les imatges. Disfresses per a lobra de teatre aix com elements per a lescenari. Menjar preparat amb la Rosa. Cmera de fotos i vdeo.

31

Per ltim, cal destacar que el tipus davaluaci que es dur a terme seguir la filosofia constructivista en la qual estan basades les nostres propostes. Per tant podem dir que seran de tipus processual, s a dir, es tindr en compte el procs ms que no pas el resultat. Aix doncs, es far una avaluaci procedimental, conceptual i actitudinals, tenint en compte els objectius plantejats a cada activitat per veure si shan assolit o no. Tota la documentaci realitzada a partir dimatges i vdeos quedaran serviran com a punt de referncia per tal de plasmar tota aquesta experincia i situacions viscudes, i ajudar en lavaluaci. A ms a ms, tamb es realitzar una autoavaluaci el propi mestre per tal de saber si sha ajustat a les necessitats dels infants, si han estat adequats els materials i recursos emprats, si sha adaptat i ha respectats les necessitats i els ritmes individuals de cada infants, aix com les propostes realitzades, entre daltres.

32

6. CONCLUSI
A mode de reflexi grupal, podem dir que grcies a lelaboraci i confecci daquest projecte dinvestigaci sobre els bolets a la nostra illa, ens ha perms conixer ms en profunditat un tema molt present a la nostra illa i que desconeixem per complet.

Per tal de confeccionar-ho, hem hagut de fer una recerca mplia i exhaustiva a travs de material bibliogrfic, pgines webs, documents, articles, i revistes entre daltres. Tota aquesta informaci ens ha servit per ampliar els nostres coneixements previs i poder modificar molts prejudicis i falsos mites que tenem envers els bolets. A ms a ms, grcies al fet dhaver anat a cercar-los al bosc durant lpoca de recollida, vam poder veure de primera m tot el procs que sha de seguir fins a poder posar-los damunt la taula per gaudir dun aliment realment exquisit. Tamb, hem pogut apreciar de ben prop els diferents tipus que ens podem trobar a lilla i reconixer-los segons el que havem vist prviament als llibres i pgines web sobre trobades en relaci al tema. Daquesta manera, hem adquirit una gran quantitat daprenentatges i coneixements com ara saber com reconixer els bolets dels pebrassos, quines condicions atmosferiques necessiten, on els podem trobar i en quina poca, com els podem agafar, quins sn verinosos i quins comestibles, entre daltres. Daltra banda, grcies a laplicaci didctica a laula, hem pogut desenvolupar alhora que adquirem una gran quantitat destratgies i eines per treballar a laula dinfantil amb els ms petits. Creiem fermament que aquest projecte podr enriquir molt als nostres futurs alumnes, ja que no noms s un tema interessant i la ordre del dia, sin que est carregat daprenentatges i coneixements significatius no noms sobre aspectes relacionats amb els bolets, sin tamb sobre la zona geografia en que viuen aix com la importncia de la cura i respecte als ssers vius i el medi ambient.

En definitiva, creiem que aquest ha estat un projecte molt enriquidor i amb el qual hem gaudit molt realitzant-lo, ja que ams daprendre molt coneixements que desconeixem, hem pogut compartir temps amb les nostres famlies les quals ens han ajudat a la recerca i recollida dels bolets.
33

7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Bibliografia: Documental El mundo de las setas de Planeta de Agostini, produt per Jose Ria i dirigida per Roberto Lotins. Captols 1,2,3,4,5,6 i 7. L. La Chiusa El gran libro de las setas de Espaa y Europa Ed. De Vecchi.(2007) Obra collectiva de Losange Setas de Europa. Tikal ediciones. Gran enciclopedia de Setas. Ed. Servilibro. SIQUIER, Josep Ll.; CONSTANTINO, Carles Els bolets de les Balears. Ed. Micobalear, C.B. Volum 1 i 2. LAMAISON, Jean-Louis; POLESE, Jean-Marie Atlas illustrado de las setas. Susaeta ediciones. GERHARDT, Ewalt Guia de los hongos de Espaa y Europa Ediciones Omegas. (2009). PASCUAL, Ramon Setas, guia del buscador Ed. Geo/Estel Guias . Volum 6 (2006). DHNCKE, Rose Marie. Guia de la naturaleza Everest Setas.Ed. Everest S.A. (1984). Setas Ibricas. Ed. Planeta de Agostini (2009).

Webgrafia: Botanica online; El mundo de las plantas. Cmo recoger las setas?. A la xarxa: http://www.botanical-online.com/setas/recogersetas.htm Asociacin Vallisoletana de Micologa. Morfologia de las setas. A la xarxa: http://www.asociacionvallisoletanademicologia.com/elmundodeloshongos/0525159 e6314abd0b.html Miguel A. Vadayo Rodriguez & Valle Rodrguez Fliz. Ceip Manuel Prez, Bollullos del Condado (Huelva). El fascinante mundo de las plantas. A la xarxa: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuelperez/udidacticas/plantas/castellano /hongos/setas/setas.htm

34

Imatges webgrfiques: Ibiza Spotlight. Pueblos de Ibiza. Imatge del mapa dEivissa. A la xarxa. http://www.ibiza-spotlight.es/pueblos_e.htm Imatges de lilla dEivissa per municipis. A la xarxa: http://www.jdiezarnal.com/public/ibiza.html
-

Solo Ibiza. Turismo a Santa Eularia des Riu. Iglesia de Puig de Missa. A la xarxa: http://www.soloibiza.com/turismo/iglesia-puig-missa.asp

Natura y Educacin. Fortificaciones Ibiza; castillos de Baleares. http://www.naturayeducacion.com/castillos/espana/baleares/Ibiza/ibiza.asp Ibiza y Formentera. Ruta de las Iglesias de Ibiza. A la xarxa: http://www.ibizaformentera.com/Ibiza/Iglesias-de-ibiza.html Ritmo Cars; todo sobre las Baleares. Una ruta por las iglesias de Ibiza. http://www.ritmocars.com/blog/una-ruta-por-las-iglesias-de-ibiza/166/

35

8. ANNEXOS
Annexos 1:
El tema dels bolets s molt vigent avui en dia. A la nostra illa, aquests darrers anys, la seva recerca i la cuina daquests est agafant fora i est en auge entre els illencs. A continuaci presentem uns cartells que hem vist molt als comeros i entitats de lilla (com a la nostra universitat) convidant a un curs de reconeixement dels bolets, aprenentatge per distingir-los, com agafar-los, etc.

Annexos 2:
A ms a ms, presentem la entrevista on-line que es va fer al Diario de Ibiza al micleg Jaume Espinosa, autors dels cursos dels cartells abans exposats. Aquesta entrevista la podeu trobar a: Diario de Ibiza, Editorial prensa Ibrica. Entrevista chat con el experto en micologa, Jaume Espinosa. [10/11/2010]. A la xarxa: http://comunidad.diariodeibiza.es/entrevista-chat/1853/cultura/Entrevista-chat-con-elexperto-en-micologia,-Jaume-Espinosa/entrevista.html

36