Sovint o diriament reflexionem o ens qestionem formes per sortir de lactual moment o estat de crisis socioeconmic.

Com ens afecta? La crisis afecta de forma diferent a cada persona, perqu som ssers complexes i nics, per el que est clar que duna forma directa o indirecta a tots ens afecta per igual, donat que arriba a totes les esferes de lmbit laboral pblic o privat, i la patim a nivell personal o a travs de les persones properes del nostre entorn que pateixen, i aix naturalment ens representa un cost vital. Per tant, lafectaci daquest cost esdev en un desgast evident, tant a nivell mental, desenvolupament dun estat psicolgic negatiu o pessimista, com a nivell fsic, enflebliment del sistema inmunolgic i per tant de capacitats condicionals (resistncia, fora, flexibilitat), ja que lsser hum s una relaci indissoluble entre el seu estat fsic, el cos, i el seu estat psicolgic, la ment. I quin paper juguen en aquest aspecte les emocions? Les emocions sn doncs, el nexe que uneix lequaci de lestat fsic i lestat mental, a travs de reaccions psicofisiolgiques que es desenvolupem respecte a certs estmuls propis o ambientals. En estudis presentats a la revista Science (Ekman, 83) parla de diferents estats emocionals que actualment sn acceptats per la comunitat cientfica, i els classifica en 6: Sorpresa, Fstic, Tristesa, Ira, Por, Alegria/Felicitat. Aix doncs, si relacionem la crisis a emocions, o estat emocional, trobarem un cert parallelisme entre emocions negatives com la por, tristesa o ira, i que sassocien directament a un estat psicolgic negatiu, pessimista o depressiu. Lactivitat fsica, doncs, juga un paper fonamental per tal de mantenir correctament el balan fsic, mental i emocional. Com? Est totalment demostrat i constrastat cientficament que la prctica de lactivitat fsica genera diferents tipus dhormones com lendorfina, que generen efectes psicolgics de benestar i per tant positius contrarestant els negatius com la depressi (Weinsberg & Could, 1996); i ajuden per tant a combatre un entorn negatiu i pessimista com s lactual moment de crisis socioeconmic. Aix doncs, la reducci de sensacions relacionades a lestrs o depressi, i per altra banda la millora de la nostra salut mental i benestar fsic, grcies a la prctica dactivitat fsica ens ajudaran a assolir lobjectiu dun harmnic desenvolupament i creixement personal. Per tant, en mans de professionals de lmbit de les Cincies de lActivitat fsica i lEsport, podem aconseguir molt i productius beneficis a travs de diferents exercicis fsics que es traduiran en reduccions en diferents ndexs com lestrs, la tensi neuromuscular, el ritme cardac en reps, i algunes hormones relacionades amb lestrs. Finalment cal afegir els beneficis psicosocials de la prctica dactivitat fsica, com un vehiculador de diferents valors que uneix a persones a travs del joc i o lesport en termes genrics.