QUINA IMPORTNCIA T EL MOMENT DE CANVI DE BOLQUERS?

Marta Cabrera Vega Snia Cardona Ferrer Nieves Tobaruela Mendoza Estratgies dIntervenci Educativa II (22010) Antnia Ribas Moranta 3er de GEDI (seu Eivissa) 17/01/12

NDEX
Pg.

1. El canvi de bolquers com a moment especial:.................................... 3

2. Lczy, un model a seguir:..................................................................... 5

3. Observant un cas prctic:..................................................................... 7

4. Diari delaboraci del projecte:........................................................... 9

1. EL CANVI DE BOLQUERS COM A MOMENT

ESPECIAL

En aquest treball hem decidit abordar una temtica molt destacada pels infants, la qual forma part de la seva quotidianitat i resulta tan necessria per proporcionar-li un benestar, com podrien ser els pats o la son. En aquest cas, hem elegit el tema del canvi de bolquers. Degut a la importncia que aquesta adopta hem decidit aprofundir en la manera de com hem de realitzar aquesta activitat i els aspectes i accions que hem devitar, marcant la seva importncia i els missatges que es poden transmetre a travs dun canvi de bolquers. El canvi de bolquers forma part de les estones de cura i resulta indispensable que ladult sigui sensible, delicat i atent en el contacte amb el nad, degut a la seva rellevncia. Aquest fet s de gran importncia, ja que els estmuls tctils i la manera en la que es proporcionen, juguen un paper destacat en la vida del nen. En primer lloc, cal destacar que, abans de realitzar qualsevol tasca en la que el nen es vegi implicat, se li ha dexplicar qu li faran i la manera com sho faran. Ladult sha desforar en comprendre el que vol expressar linfant, els seus desitjos, les seves nsies, els seus neguits, ja que noms daquesta manera, oferirem la possibilitat al nen de que pugui intervenir. A ms a ms, ladult a de dedicar-li un temps especial al nen, un temps noms per a ell, i respectar el ritme de linfant. Per, la realitat s que molt sovint, no es t cura daquests aspectes i es produeixen tota una srie de moviments bruscos i amb poca cura per part de ladult, arribant a ser un contacte ofensiu i frustrador, angoixant, provocant una desconfiana cap a ladult per part de linfant. El nad des que s ben petit expressa tot all que sent quan ladult lagafa, el mou o el neteja i ns conscient de lestat dnim de ladult. Ladult hauria de fer moviments tendres i agradables, per tal de fer-li sentir b i que linfant es senti relaxat de manera que es puguin establir uns vincles i una estreta i rica relaci amb el cuidador, amb qui es sentir segur.

Hi ha tota una srie de situacions que poden provocar malestar en linfant encara que en alguns casos els moviments de ladult hagin estat fets amb cura. Un exemple daquests seria quan la figura de referncia li gira el cap o el mou a partir de la posici espontnia, sense esperar a que relaxi els msculs o quan es toca de manera brusca o inesperada alguna part del cos del nen. Un altre fet que pot incomodar al nad s, sobretot als primers mesos de vida, subjectar-li el cap evitant aix que aquest es bellugui. Si es dna amb freqncia aquest contacte adult-nad incmode i angoixant pel nen, aquest assimilar aquest moment com a font de disgust. Una de les causes daquestes moviments bruscos i desagradables pels nens poden ser causades per les accions mal realitzades i la rutina que suposen aquestes per la figura adulta.

Per tant, degut a la importncia de la comoditat de linfant en aquest moment, cal evitar aquest mal hbit adquirit per alguns professionals de les escoletes. Hem de tractar de sensibilitzar els adults que tenen cura dels infants per tal que no arribin a adquirir aquestes males costums o si ja les tenen, tractar que deixin aquestes enrere. Leina per aconseguir aquestes dues fites tan importants, bsicament sn les de conscienciar i les de sensibilitzar als professionals de leducaci i la cura dels infants. Daquesta manera, s molt important tamb cuidar lambient. En el moment del canvi, ha de regnar un clima tranquil, acollidor, amb una bona temperatura (ha destar molt cuidada i regulada sobretot a lhivern), per tal que linfant es senti cmode, pugui relaxar-se i establir bones relacions amb el seu cuidador.

Aix doncs, cal destacar que aquest moment s especial no noms pel fet de canviar els bolquers al nen perqu se lha de canviar, perqu est brut, sin perqu s un moment ntim entre linfant i ladult; s un moment de establiments de vincles on linfant i ladult es troben en un intercanvi de gestos, mirades i mostres afectives on el contacte visual i el contacte hptic sn fonamentals. I lestabliment de vincles s molt important, tal i com destaca Bolwby en la seva teoria del vincle afectiu, ja que ajudar al desenvolupament de linfant en la seva totalitat, tant a nivell cognitiu, com social, com emocional.

2. LCZY, UN MODEL A SEGUIR

Els centres Lczy basen el seu dia a dia i la seva pedagogia en la imatge de linfant com agent actiu i autnom, essent considerat com a collaborador. En concordana amb aquesta filosofia, es marca aix la naturalesa de la relaci que sestableix entre el nen i ladult, abandonant aquest ltim el rol diniciador de totes les interaccions. Aquest fet produeix una comunicaci ms complexa, a travs de la mirada, dels gestos, del tacte, de la paraula. Per tal que es produeixi un intercanvi ric, ladult est pendent de les diferents expressions del nad i les respon adientment, reforant-les i atorgant-les-hi un sentit. Aix doncs, a Lczy, es segueixen tota una srie de instruccions per tal de fer linfant partcip daquest moment tan especial com s el canvi de bolquers. Aquesta actitud per part dels docents t la finalitat de fer viure al nen aquests moments dinteracci com font de plaer i seguretat. En primer lloc, volem fer referncia a lactitud pacient i despera que presenta ladult cap al nen, al qual li comunica per anticipat totes les accions que realitzar amb ell per advertir-lo i donar-li sentit a lactivitat. Daquesta manera, leducadora ha dapropar-se al nen que ser canviat de bolquers i haur de cridar-lo pel nom. Una vegada ho ha fet, ha de mantenir-se a lespera, per tal que linfant pugui adonar-sen i preparar-se pel segent moviment. A continuaci la mestra ha dagafar-lo amb cura, subjectant-li b el cap, per tal que no es bellugui ni es copegi quan sigui ajagut damunt duna superfcie. Aquestes accions hauran de fer-se de forma lenta i pacient, esperant la seva participaci i cooperaci en tot moment, donant-li el temps necessari per a relaxar els msculs i sentir-se confiat, respectat i esperat.

Durant tot aquest procs, ladult ha destar ben receptiu, fixar-se detalladament en les reaccions que manifesta el nen, per interpretar-les i permetre que aquest expressi all que sent (tan si s el seu acord i comoditat o pel contrari, la seva incomoditat i enuig). Per tal de facilitar aquesta fluida comunicaci, leducadora ha de collocar-lo suaument damunt dels seus genolls, de manera que no interfereixi en els moviments del linfant (si vol observar, intercanviar uns balbotejos o tocar leducadora) la qual adaptar els seus propis gestos a les necessitats i desitjos del nin. Cal destacar que durant el canvi de bolquers sha de tenir molt present la importncia daquesta acci, la qual no s noms un senzill moment de neteja, sin que principalment s un moment datenci preferent i de contacte entre dues persones, establint aix uns lligams afectius. Amb lobjectiu dajudar a viure aquest moment com especial i confortable per al nen, leducadora haur de mantenir un contacte visual, dedicar-se mirades destima, adaptar el ritme del procs a les necessitats del nad, realitzar gestos i carcies tendres junt amb afectuosos intercanvis de paraules, establint entre ells una gran complicitat. Aix doncs, amb tot aquest procediment, tenint cura del detalls daquest, se li mostra a linfant en qesti que s una persona especial en el qual hi professem una gran confiana i del que esperem i considerem indispensable la seva cooperaci i resposta.

Vdeo demostratiu Finalment, a mode dexemple, hem realitzat un vdeo demostratiu gravant-nos a nosaltres mateixes en el qual hem destacat all que considerem ms important que sha de tenir en compte durant el moment del canvi de bolquers, seguint la metodologia i la filosofia que acabem de descriure. Aquesta presentaci apareixer inserida al movie maker que presentarem durant lexposici.

3. OBSERVANT UN CAS PRCTIC

Per tal de veure aquest moment tan especial i dinformar-nos ms profundament, hem acudit a lescoleta pblica de Can Cant, que ha obert aquest any, i hem entrevistat a leducadora de 0-1anys. A lescoleta trobem quatre classes, amb una educadora per aula i dues de suport que van rotant per les diferents aules segons les necessitats: de 0 a1 anys (7 infants), d1 a 2 anys (12 infants) i dos aules de 2 a 3 anys (de 18 infants cadascuna). A continuaci, mostrem lentrevista que vrem realitzar a la directora, Marta, i a lAnna, tutora de laula de 0-1anys.

Quines passes seguiu durant el procs de canvi de bolquers? Teniu algun mtode o procediment especial que poseu en prctica?

En primer lloc avisem a linfant que anem a canviar-li. Seguidament lagafem i el posem al canviador. Llavors, ens posem un guant a la m executora. Segons si ha fet pip o caca li llevem els mitjons per tal de facilitat la neteja. Obrim el bolquer, agafem la toallita, el netegem, posem la crema si fa falta i, agafant-li dels peus amb una m per tal de pujar-li el maluc, amb laltra llevem el bolquer brut i en posem un de nou. Per saber fins on tancar el bolquer, normalment ens fixem en el dibuix, que generalment s simtric, i posem les tires fins el mateix lloc als dos costats (per exemple, si hi ha un ninot amb les mans obertes, una tira aniria fins una m i laltra tira fins laltra). De tota manera, si veiem que est molt atapet lafluixem una mica i si veiem que lha quedat molt fluix latapem. Tornem a posar-li la roba al nen, el baixem del canviador, tirem el bolquer a la paperera (si t caca el tirem a una paperera especial per aquests bolquers per tal que no facin olor) i finalment, desinfectem el canviador.

Creieu que el moment de neteja i canvi de bolquers s un moment destacat en la vida quotidiana del nen? Per qu? Feu interacci?

Si. El canvi de bolquers s un moment molt important en la vida de linfant i per aquest motiu, nosaltres tenim una cura especial: en tot el moment del canvi leducadora parla amb linfant, intercanvia mirades, gestos, carcies.
7

Cada quant de temps canvieu ens bolquers aproximadament? En qu us baseu? Ho feu de manera diferent als petits respecte dels grans?

Normalment canviem els bolquers desprs dels pats, s a dir, desprs del desdejuni i del menjar, encara que si durant el dia cal canviar-lo es canvia. Als infants ms grossos els posem unes escales per donar-los ms autonomia i que siguin ells qui pugin al canviador i demanin el canvi. A ms a ms, els grans tamb llencen ells el bolquer a la paperera corresponent.

On els situeu per canviar-los?

Al canviador dins laula. Esteu pendents de la resta dinfants? On estan els altres infants? Com els controleu? Si heu datendre un altre infant, on deixeu al que estveu canviant? Si, com el canviador est dins laula, mentre canviem linfant podem estar pendents de la resta dinfants. Si hi ha un infant que sha datendre ve una altra educadora, la qual cosa podem fer grcies a que les aules estan comunicades unes amb les altres i que hi ha dues educadores que van rotant per totes les aules.

Quins productes utilitzeu?

Cada infant duu de casa els seus bolquers, la toallita i la crema que els pares volen que posem als infants. A ms a ms, duen tamb una muda de roba per si es taquen.

Doneu consells als pares? Quins?

Sobre el canvi de bolquers normalment no en donem. Si que en donem sobre la marca dels bolquers, de les toallites o de la crema. Al moment de llevar els bolquers, tamb en donem consells per tal de seguir un procs conjunt famlia-escola de manera que linfant pugui seguir un mateix patr a ambds contextos i facilitar-ne aix aquest moment.

Qu penseu que no pot falta mai?

No pot faltar mai la interacci entre linfant i leducadora. s molt important el contacte fsic, el contacte visual i la parla.

A continuaci, teniu algunes les imatges de lescoleta de Can Cant, la qual hem anat a visitar, amb una breu explicaci dels aspectes ms destacats en cadascuna: Aquesta imatge mostra de manera global el lloc concret on leducadora realitza el canvi de bolquers, el qual es troba integrat en la mateixa aula dels infants, per tal de poder supervisar a la resta de nadons durant el canvi. Com podem veure, hi una canviador, una pica, un lloc on dipositar els bolquers bruts, una prestatgeria amb els bolquers i productes de cada infant, i un penjador amb la roba neta de cada infant, entre daltres.

En aquesta imatge podem veure amb ms detall la zona especfica del canviador. Com veiem, damunt de la taula hi ha un coix molt suau, tou i confortable on linfant es pot sentir molt cmode i acollit.

En aquesta altra imatge podem visualitzar amb major detall com a la prestatgeria hi ha diferents compartiments amb els objectes propis de cada infants, ja que els pares els porten els seus bolquers, les cremes o pols que shan de posar, etc.

En aquesta altra imatge, podem veure com a les aules dels infants ms grans, a partir dels 2 anys, que disposen dunes escales de fusta amb la qual poden pujar tot sols al canviador. Aquest fet s molt important, ja que afavoreix lautonomia de linfant i, a ms a ms, lajuda a desenvolupar les habilitats motores.

10

En aquesta altra imatge, podem veure com, a banda del penjador que hi ha al costat del canviador, prop de la porta dentrada a laula hi ha un altre penjador on hi ha els bossetes amb la roba bruta dels infants. Daquesta manera, quan els pares entre i surten de laula per portar i recollir els seus fills, poden endur-se la roba bruta per tal de rentarla i deixar la neta.

A ms a ms, quan els pares entre a laula, podem veure aquesta pissarra on hi apareix el sistema de recompte que porten a terme les educadores, per tal de controlar les defecacions i miccions que realitzen els infants, tal i com podem veure a la segent imatge.

11

4. DIARI DELABORACI DEL PROJECTE

- Les nostres passes

ELECCI I DEFINICI DEL PROJECTE

1- Argumentaci i tria del tema: Lelecci de la temtica ha estat un procs fora enriquidor i constructiu per nosaltres, ja que vam acordar que cada membre realitzs una reflexi sobre quins aspectes relacionats amb el Tema 2 El dia a dia a lescola, de lassignatura dEstratgies dIntervenci II, ens havien suscitat un major inters i sobre els quals estaven disposades a aprofundir. Aleshores vam pensar que podria resultar interessant fer un estudi sobre les diferents corrents pedaggiques vistes als vdeos, amb lobjectiu de realitzar un anlisi en profunditat sobre les caracterstiques ms rellevants en quant al tractament que en fan del temps, els espais, els materials, entre daltres.

No obstant aix, dies desprs vam pensar que possiblement era un tema bastant ampli i extens, aix vam decidir contactar amb lAntonia per tal que ens orients en relaci al plantejament duna pregunta ms concreta. Daquesta manera, a la segent reuni que vam fer de grup per tal de continuar amb el nostre projecte, de manera espontnia va sorgir el tema de les prctiques 0-3 anys que tenim enguany. Daquesta manera, ens va envair tota una srie de dubtes i qestions sense resposta que ens havia despertat linters i la curiositat per investigar ms profundament diversos temes entre els quals va destacar ms especialment el moment del canvi de bolquers. Aix doncs, vam acordar de manera consensuada i unnime que podrem aprofitar la oportunitat que ens oferia aquesta prctica per tal dinvestigar sobre un tema que ens interessava molt i que a ms a ms, estava molt contextualitzat degut a les prctiques que realitzarem de manera imminent. Daquesta manera, vam decidir replantejar la temtica del nostre projecte baix la pregunta; Quina importncia t el canvi de bolquers?.

12

2- Coneixements previs: En quant als coneixements previs que tenim sobre aquesta temtica, cal destacar que en general sn bastant escassos. Pel que fa a la part ms terica, a la carrera hem donant alguns aspectes com per exemple la importncia de moments quotidians com aquest pel que fa a la relaci entre ladult i linfant, i tamb ens han parlat de la importncia del contacte i la mirada directa amb el nad, tal i com afirmen algunes lnies pedaggiques, entre daltres aspectes, per sempre de manera molt general i sense aprofundir-ne gaire.

Daltra banda, pel que fa a la part ms prctica, cal destacar que degut a que majoritriament sn les filles petites de la nostra famlia, i la nostra edat adulta, no hem tingut la oportunitat ni el plaer destar en contacte directe amb nadons petits, amb la qual cosa mai hem pogut observar de prop un canvi de bolquers i molt menys ser agents actius en aquest procs.

s per tot aix, que els principals dubtes que ens vam plantejar aix com els aspectes en els quals volem aprofundir, van ser els segents: Quines passes shan de seguir en un canvi de bolquers. Quins productes shan dusar. Quina ha de ser lactitud de la mestra. Quin vigila als altres infants durant el canvi de bolquers. On es situa a linfant durant el canvi.

3- Elaboraci de lndex: Una vegada vam plantejar la pregunta que encapalava el nostre projecte dinvestigaci; Quina importncia t el canvi de bolquers?, vam procedir a confeccionar una llista amb aquells aspectes que considervem ms rellevants sobre aquest tema i dels quals volem aprofundir-hi ms. Aquests sn els segents:

Cm es fa un canvi de bolquers. Cm ha de ser lactitud del mestre. Cm ha de ser aquest moment.

13

PLANIFICACI DEL PROJECTE 1- Recerca i recollida de la informaci: En primer lloc, per tal dabordar el tema que ens ocupa i poder donar resposta a les primeres qestions plantejades, vam fer una recerca a Internet sobre el canvi de bolquers. Aix doncs, vam trobar una gran quantitat dinformaci en pgines webs molt interessants com ara guies per a pares, consells ms destacats, vdeos, blocs, revistes infantils i daltres documents ms terics sobre el tema en concret.

Daquesta manera, vam comenar un procs de lectura i selecci de les diferents fonts amb lobjectiu de focalitzar la nostra mirada en les preguntes plantejades en un primer moment, per tal de no perdrens entre tanta informaci de vegades poc rigorosa i fiable.

Finalment, la Bibliografia i Webgrafa que vam seleccionar i que ens va servir per documental el nostre projecte, ha estat la segent:

http://pastodeducandos.blogspot.com/2010/05/emin-pikler-y-el-instituto-lokcy.html

Aquest s un blog deducaci anomenat Pasto de Educandos, en la qual hi ha una entrada molt interessant en la que parla sobre el constructivisme aplicat al desenvolupament de les capacitats motores segons Emmi Pikler i lInstitut Lczy. Aquesta, mostra un seguit de vdeos en que es posa de manifest la importncia de lapego i les relacions interpersonals en la filosofia descola Pickler, aix com de moments especials en la vida quotidiana de linfant com s el de cura i neteja personal.

http://dpto.educacion.navarra.es/formacionprofesorado/images/CAP%20Estella/Infa ntil/Un%20buen%20cambio%20en%20el%20cambio%20de%20pa%C3%B1ales.pd f

Aquest s un document PDF sobre un article que apareix a la revista Infncia, N103 de 2007, escrit per lautora Consol Cartr, Neus Paella titulat Un buen cambio en el cambio de paales. Aquest s molt interessant, ja que aborda directament el cm fer un canvi de bolquers i, a ms a ms, segons si ens referim al grup de petits, mitjans o grans.

14

http://www.grao.com/revistas/aula-infantil/053-aplicaciones-y-experiencias-de-losprincipios-de-pikler-loczy/la-importancia-del-cambio-de-panales-a-bebes

Aquest s un enlla a les dades tcniques dun llibre molt interessant que hem consultat per a lelaboraci del nostre projecte, titulat Aula de infantil. mbito 0-6; la importancia del cambio de paales a bebs, de lautora M. Rosa Ferri. En ell, posa de manifest les aplicacions i experincies dels principis pedaggics de Emmi Pickler i Lczy destacant la importncia daquest moment i de lactitud del mestre.

http://www.revistainfancia.org/manoli/actividades/Actualitzaci%F3%20cast%2032010.pdf

Aquest s un document PDF titulat Grup Pickler Lczy de lassociaci Rosa Sensat, que parla sobre linici de la seva histria com a instituci aix com la trajectria que han seguit. Per sobre tot, la part que ms ens ha interessat, s la que fa referncia als principis terics daquesta per la manera com tracta a linfant i lactitud que pressuposa ha de tenir el mestre.

http://maternidadinstintiva.activoforo.com/t10507-metodo-loczy

Aquest s un altre blog deducaci titulat Metodo Lczy: Maternitat instintiva. Infanti 0-3 aos, que va especialment dirigit a pares i mares que cerquen consells que intercanvien a travs de frums on comparteixen angoixes i conquestes. A ms a ms, tamb fan referncia als models educatius que segueixen a les seves escoletes. concretament segueixen les principis bsics de Lczy. Una frase resumeix molt b el seu mtode densenyana: El nio es el protagonista de su vida, resptalo.

http://www.xtec.cat/~jfernanq/elements/aigua/cadadia/rentarse/diaadia.htm

Aquest s un article molt interessant publicat a la revista Infncia N100 realitzat per la mestra i assessora pedaggica Montserrat Fabrs, en el que posa de manifest una filosofia pedaggica constructivista, en la que linfant s lagent actiu del seu aprenentatge amb la qual cosa hem dafavorir la seva autonomia per tal de promoure el seu desenvolupament integral com a individu. Daquesta manera i seguint les passes de lescola Lczy, posa de manifest la importncia dels moments quotidians de la vida de linfant com sn les rutines de neteja i de canvi de bolquers.

15

http://www.youtube.com/watch?v=AG7MUM_d32I http://www.youtube.com/watch?v=RtnF8ok1Pq8

Per ltim, aquests dos enllaos mostren dos vdeos molt interessants i aclaridors, ja que mostra duna manera prctica i visual els principis bsics de lescola Loczy sobre el paper i actitud de leducadora, aix com la metodologia que segueixen en quant al seu tracte amb linfant. Grcies a aquests, ens podem fer una imatge molt ms acurada i fidel de lambient que es viuen a aquestes escoles i el bon tracte a la infncia que es t.

Daltra banda, tamb hem realitzat una recerca dinformaci oral a travs duna observaci directa sobre un canvi de bolquers a un infant de 0-1 any en lescoleta de Can Cant dEivissa en la qual, a ms a ms, vam entrevistar a leducadora Anna i la directora del centre Marta. *La transcripci de lentrevista la podeu trobar al punt 3 de la pgina 7.

2- Viabilitat i eficcia de les accions: Nosaltres com a grup, creiem totalment possible i viable la realitzaci daquest projecte, ja que grcies a la recerca dinformaci per mitj de diferents fonts de difusi com ara pgines webs, llibres de lectura, revistes deducaci i vdeos, aix com entrevistes personals i observacions directes de casos reals, entre daltres, podrem extreure la informaci necessria per tal daprofundir-hi en el nostre projecte destudi.

A ms a ms, grcies a la collaboraci de lescoleta nova de Can Cant que ens ha concedit anar a visitar-la i entrevistar a una de les educadores aix com a la directora del centre, per mitj de la carta que acredita que som alumnes de la UIB, ens ha estat possible observar de manera ms directa un cas real sobre el tema que ens ocupa.

16

4- Presa de decisions, planificaci i temporalitzaci de la tasca: En quant a la presa de decisions, cal destacar que possiblement grcies a la complicitat que hi ha entre les membres del grup degut als anys que portam realitzant treballs en grup, ens ha resultat prou fcil la tasca dacordar de manera consensuada el tema sobre el qual ha girat el nostre projecte.

Daltra banda, en quant a la planificaci, s cert que hem hagut descurar el temps ms del que ens hagus agradat degut a la quantitat de volum de feina de totes les assignatures en general daquest semestres. Per, no obstant aix, la realitzaci daquest projecte dinvestigaci ens han portat gaireb un ms de duraci entre el plantejament del tema, la recerca i selecci de la informaci, el buidatge i el processament i maduraci de la informaci seleccionada, la realitzaci de lentrevistes a lescoleta de Can Cant, lelaboraci del dossier/diari amb el desenvolupament del procs seguit i finalment la creaci dun Movie Maker en el qual hem plasmat tot aquest procs de recerca i investigaci per tal de documentar la feina realitzada amb lobjectiu de mostrar-lo a la resta de companys.

5- Distribuci de les tasques: En quant a la distribuci de les tasques, cal destacar que les tres membres del grup hem tractat de realitzar-ho tot al mateix nivell de volum de feina per tal de que fos equitatiu. Per tant, tot el procs nombrat anteriorment de recerca dinformaci, selecci i buidatge, ha estat un procs compartit de vegades conjuntament de vegades individualment per tal processar de manera profunda i significativa els nous coneixements que anvem adquirint.

17

DESENVOLUPAMENT DE LES ACCIONS 1- Processament de la informaci: Com a grup creiem que hem realitzat un bon processament de la informaci, ja que grcies al prolongat temps que hem invertit en la realitzaci daquest projecte dinvestigaci, hem pogut processar, madurar i integrar de manera profunda i significativa tots els conceptes i coneixements nous que anvem adquirint.

2- Revisi i control de la planificaci: En quant a la revisi i control de la planificaci, cal destacar que durant el procs dinvestigaci i recerca de material, vam trobar una gran quantitat dinformaci que ens va fer reconduir el nostre projecte dinvestigaci per tal dintroduir les noves qestions que ens anaven sorgit arrel daix. Daquesta manera, vam haver de fer una reelaboraci de lndex que mostrem al punt 3 daquest mateix apartat.

3- Revisi i/o reelaboraci de lndex: Degut als motius descrits en lapartat anterior, vam haver de elaborar lindex del nostre projecte. Daquesta manera, vam introduir els segents punts, els quals ens van incitar curiositat i van ser motiu dinvestigaci. Aquest sn els segents: Ex. de model descola a seguir: Loczy Importncia de la interacci i el vincle (Bowlby). Filosofia pedaggica: tots els moments sn educatius.

Per tant, podem dir que el gui/ndex definitiu amb els punts que hem seguit en la part terica de recerca dinformaci per al nostre treball dinvestigaci, s el segent: Filosofia pedaggica ms adequada: tots els moments sn educatius. Cm ha de ser lactitud del mestre. Importncia de la interacci i el vincle (Bowlby). Contacte visual. Contacte hptic. Parlar a linfant i anar dient el que fas i el que fa ell. Dedicar-li un temps.
18

Respectar els diferents ritmes. Importncia de lambient: acollidor, clima agradable. Ex. de model descola a seguir: Lczy.

Daltra banda, cal destacar en referncia a lentrevista que vam realitzar a lescoleta de Can Cant, que encara que nosaltres diem les nostres preguntes preparades, arrel de la conversa que vam tenir amb la directora, ens van anant sorgint de noves que a priori no havem contemplat i que ens va sembla molt interessants, amb la qual cosa es va enriquir molt lentrevista.

Algunes daquestes van ser per exemple, el sistema de recompte que empraven per anotar quantes caques i pipis havien fet cada infant per tal que sassabentessin els seus pares quan els vinguessin a recollir, que cada infant portava els seus propis productes de casa amb la qual cosa leducadora li posava a cadascun el seu, que cada infant tenia la seva prpia prestatgeria amb els seus productes i bolquers aix com un penjador amb dues bossetes amb roba neta al costat del canviador i un altre penjador on hi eren les bossetes amb la roba bruta perqu se lenduguessin els pares, que a laula dinfants a partir dels 2 anys al costat del canviador tenien unes escales a les quals podien pujar tot sols per arribar al canviador amb la qual cosa afavorien la seva autonomia, entre daltres.

AVALUACI I PRESA DE CONSCINCIA DEL NOSTRE APRENENTATGE. 1- Avaluaci dels continguts: Entre els nous contingut que hem aprs de nou arrel del procs de recerca i dinvestigaci dut a terme en el present treball, cal destacar els segents: La importncia de moments quotidians del dia a dia de linfant. La necessitat duna actitud per part de leducador descolta emptica i respectuosa amb linfant. La importncia del contacte visual i hptic amb linfant durant el moment del canvi, aix de posar paraules a tot el que fem i fa ell.
19

El procs que sha de seguir en un canvi de bolquers. El sistema de recompte que empren a les escoletes per anotar quantes caques i pipis ha fet cada infant per tal que sassabentessin els seus pares quan els venen a recollir.

Que cada infant porta els seus propis productes de casa, amb la qual cosa leducadora li posa a cadascun els seus.

Que cada infant t la seva prpia prestatgeria amb els seus productes i bolquers aix com un penjador amb dues bossetes amb roba neta al costat del canviador i un altre penjador on hi eren les bossetes amb la roba bruta perqu se lenduguessin els pares. Que a laula dinfants a partir dels 2 anys al costat del canviador tenien unes escales a les quals podien pujar tot sols per arribar al canviador amb la qual cosa afavorien la seva autonomia.

2- Avaluaci del desenvolupament del projecte. En quant al desenvolupament del projecte, cal destacar que ha estat molt positiu, ja que grcies a la planificaci realitzada en un primer moment, hem pogut seguir un fil conductor que ens ha ajudat a lhora de respondre les diferents preguntes que ens anvem plantejat sobre la temtica en qesti.

3- Avaluaci del producte final i conclusions. A tall de conclusi, ens agradaria destacar que com a grup hem gaudit molt realitzat aquest projecte dinvestigaci, ja hem aprs molts conceptes nous que desconeixem sobre el procs que es duu a terme durant el canvi de bolquers com ara quins productes shan de fer servir, quines passes shan de seguir, cada quant sha de canviar un bolquer, quin s el sistema de funcionament que es segueix, entre daltres. Per tamb, hem adquirit altres coneixements igualment importants de tipus actitudinals i

procedimentals, ja que no noms hem aprs a caviar un bolquer, sin que hem aprs una actitud, una conducta i una forma de ser i tractar als infants per tal dacollir-los i acompanyar-los, afavorir aix el seu desenvolupament integral com sser hum.

20

En definitiva, grcies a aquest treball de recerca, hem pogut descobrir que darrera duna situaci tan habitual en el dia a dia dels nadons, hi ha tota una filosofia pedaggica sobre la manera fer de ladult. Lczy ens mostra que qualsevol situaci quotidiana del dia a dia de linfant por ser educativa. Per tant, leducador ha de ser una persona disponible, sensible, atenta i incondicional, el qual ha de crear un clima agradable, i acollidor, per sobre tot, ha de dedicar un temps ntim entre ell i linfant, a travs mirades cmplices i daprovaci, duna veu suau i tranquilla, dun tacte delicat i respectus, duna actitud emptica i descolta, i en definitiva, mostrar-li una cura i estima maternal.

21