MatemaTICS

Revista matemtica- Febrer de 2012

Sumari
Eratstenes El garbell dEratostenes Axiomes de Peano Diagrames de Venn Corbes Problemes Matemtics

Autors: (alfabticament) Javi Gombao Llus Botella Mario Pastor Rico

MatemaTICs

Pgina 1

Eratstenes

ou astrnom, historiador, gegraf, filsof, poeta, crtic teatral i matemtic. Estudi a Alexandria i a Atenes. Va treballar amb problemes matemtics, com la duplicaci del cub o els nombres primers. s fams el mtode per a llistar els nombres primers que porta el seu nom: el seds d'Eratstenes. Va escriure nombrosos llibres dels quals, tanmateix, noms es tenen notcies per referncies bibliogrfiques d'altres autors. Important perqu: Mesur la Terra Va calcular la distncia al Sol La distncia a la Lluna Va calcular gaireb amb precisi la inclinaci de la eclptica en 23 51' 15". Un altre treball astronmic va ser una compilaci en un catleg de prop de 675 estrelles. Un llibre geogrfic en vers tracta de la forma de la terra, les temperatures, les constellacions i similars. El seu inters per les matemtiques el dugu a redactar lobra Platnic i un tractat de geometria Sobre les proporcions. Eratstenes pass a la posteritat per la seva invenci del garbell dEratstenes.

Va crear un dels calendaris ms avanats per a la seva poca i una histria cronolgica del mn des de la guerra de Troia. Va realitzar investigacions en geografia dibuixant mapes del mn conegut Va inventar el mesolabi, un dels primers instruments descoberts que serveix per fer clculs.

El garbell dEratstenes

s un antic algoritme per cercar tots els nombres primers fins a un determinat enter.

Aquest mtode s bsic per poder desenvolupar l'aritmtica pitagoriana de la divisibilitat, basada en el teorema MatemaTICs Pgina 2

fonamental de l'aritmtica i en l'existncia d'un gran nombre de nombres primers

Procediment:
1. S'escriu una llista A amb els nombres des del 2 fins a l'enter ms gran N que es vulgui avaluar. 2. El primer nombre de la llista s un nombre primer. S'enregistra a la llista de nombres primers, B. 3. S'esborra de la llista A el primer nombre i els seus mltiples. 4. Si el primer nombre de la llista A s ms petit que es torna al punt 2. 5. Els nombres de la llista B i els que queden a la llista A sn tots els nombres primers cercats.

Axiomes de Peano

n nombre natural s qualsevol dels nombres 1, 2, 3... , 19, 20, 21, 22, ..., 1059..., un mili..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit. Per exemple: 24 pomes, 2 camions o 1123 peixos, sn situacions on es compta amb nombres naturals. El conjunt de tots els nombres naturals se simbolitza per la lletra Peano era un matemtic que de pensar tant i tant , li creixa la barba i no es recordava mai de retallar-la. Un bon dia quan la barba li arribava als peus, se la va trepitjar i va caure al terra. Com a conseqncia de l'accident li va sortir un bony al front com una patata i va quedar fora estabornit. Com a resultat de la trompada s va tornar ms intelligent i va elaborar una teoria sobre els nmeros naturals coneguda com Axiomes( Aix o ms) de Peano. Aquest bon senyor pensava: Del cop que m'he donat tinc 1 patata al front. Ara tohom em pregunta: -Qu t'ha passat al cap?. I s clar abans de l'accident ning em preguntava res. Per qu ser? I jo contesto amablement: -Tinc 1 bony perqu he caigut i m'he donat un cop al cap. Per de seguida pense: Si torns a caure i em provoqus un altre bony , a la mateixa pregunta d'abans hauria de respondre: -Tinc 2 bonys. I si torns a caure? -3 bonys , 4 bonys, 5,6,7.... Noms de pensar-hi encara li feia ms mal el cap. Tants cops al cap!!! Quina esgarrifor

MatemaTICs

Pgina 3

Al final un altre matemtic, amic seu per cert, li va veure capferit i massa capficat li va preguntar: -Quants bonys pots arribar a fer-te al cap? En Peano desprs rumiar fora estona li va contestar tot assenyalant-se el cap: -Aix o ms, per ves amb compte de tallarte la barba de tant en tant.

de l'idea de successor. Els cinc axiomes de Peano son: 1. L' 1 s un nombre natural. 2. Si n s un nombre natural, aleshores el successor de n tamb s un nombre natural. 3. L'1 no s el successor de cap nmero natural. 4. Si hi ha dos nmeros naturals n i m amb el mateix successor, aleshores n i m sn el mateix nmero natural. s a dir, si dos nmeros naturals sn diferents els seus successors tamb sn diferents. 5. Si l' 1 pertany a un conjunt de nmeros A, i a ms a ms sempre es verifica que: donat un nmero natural qualsevol que estigui en A, el seu successor tamb pertany a A; aleshores A s precisament el conjunt de tots els nombres naturals. Els matemtics utilitzen un llenguatge molt complex per explicar coses que sovint sn molt senzilles. Per exemple:

I d'aquesta manera tant curiosa va desenvolupar aquesta teoria matemtica . Per quan la va escriure ho va fer d'una manera tant estranya que tothom va pensar que aquell cop al cap, al cap i a la fi li havia deixat una mica trastocat. Per cert el seu amic era un personatge conegut amb el nom de Puarelli. En aquesta foto com es pot veure ja havia aprs la lli i duia la barba retallada per si us fixeu b al costat dret del front encara es percep un senyal que li va quedar per sempre ms. Des de llavors corre pel mn un fams refrany que diu: "Si no vols acabar com el Peano, talla't la barba nano" Els axiomes de Peano expliquen l'estructura dels nombres naturals, a partir MatemaTICs

Si en una capsa tinc 6 pomes, sempre hi podr ficar una altre, i una altre i una altre.... Per tamb puc dir que si hi ha 6 pomes, tamb hi ha 5, 4 ,3, 2, 1 ...per puc dir: hi ha cap poma?

Pgina 4

Diagrames de Venn

exclusives, i en les interseccions, les comunes amb els altres.

I com funciona ac?

Diagrama de dos conjunts

Considerem l'exemple del dibuix de dalt : suposem que el conjunt A (el cercle taronja) representa, per exemple, a totes les criatures vives amb noms dues cames i que el conjunt B (el cercle blau) cont a totes les criatures que poden volar. L'rea on tots dos cercles se superposen (que rep el nom de intersecci entre A i B , o intersecci A - B ) contindria, per tant, totes les criatures que, al mateix temps, poden volar i tenen noms dues cames. Imaginem ara que cada tipus diferent de criatura viva est representat amb un punt situat en algun lloc del diagrama. Els humans i els pingins, estarien dins del cercle taronja (el conjunt A ) a la part en qu no se superposa amb el cercle blau (el conjunt B ), ja que ambds sn bpedes i no poden volar. Els mosquit, que tenen sis cames i poden volar, estarien representats amb un punt dins del cercle blau fora de la intersecci A - B . Els lloros, que tenen dues cames i poden volar, estarien representats per un punt dins de la intersecci A - B . Qualsevol tipus de criatura que ni tingus dues cames ni pogus volar (com per exemple les balenes o les serps), estarien representats mitjanant punts fora de tots dos cercles. El diagrama de Venn representat en l'exemple 1 pot descriure's com la relaci entre el conjunt A i el conjunt B . L'rea Pgina 5

ls diagrames de Venn sn illustracions usades en la branca de la Matemtiques anomenada teoria de conjunts. Reben el nom del seu creador, John Venn, matemtiques i filsof britnic. Aquests diagrames es fan servir per mostrar grficament l'agrupaci de coses elements a conjunts, representant cada conjunt mitjanant un cercle o un oval. La posici relativa en el pla d'aquests cercles mostra la relaci entre els conjunts. Per exemple, si els cercles dels conjunts A i B es solapen, es mostra una rea comuna a tots dos conjunts que cont tots els elements continguts a la vegada en A i en B. Si el cercle del conjunt A apareix dins del cercle d'un altre B, s que tots els elements de A tamb estan continguts en B. Els diagrames de Venn es fan servir avui dia per ensenyar matemtiques elementals i per reduir la lgica i la Teoria de conjunts al clcul simblic pur. Se solen utilitzar a l'aula diagrames de Venn de dues o tres conjunts com a eina de sntesi, per ajudar els estudiants a comparar i contrastar dues o tres d'elements, en aquest s, s'inclouen dins de cada element les caracterstiques

MatemaTICs

combinada de tots dos conjunts rep el nom de uni dels conjunts A i B . La uni en aquest cas cont tot tipus de criatures que tenen dues cames, poden volar, o totes dues coses alhora. L'rea on els conjunts A i B es solapen es defineix com la intersecci de A i B . Cont tot tipus de criatures que pertanyen a la vegada a A i a B , s a dir, que tenen dues cames i poden volar. Un diagrama de Venn de dos conjunts defineix 4 rees diferents (la quarta s l'exterior), que poden unir-se en 6 possibles combinacions: A (dues potes) B (capacitat de volar) A i B (dues potes i volen) A i no B (dues potes i no volen) No A i B (ms o menys de dues potes, i volen) No A i no B (ni tenen dues potes ni volen) B (volen)

Corbes

(Mario Pastor Rico)

La corba de dalt es diu corba tancada simple, perqu es tanca sobre si mateixa i no t extrems; simple, vol dir que no es talla a si mateixa, de manera que si la estirsem a terra, es podria convertir en una circumferncia

Diagrames de tres conjunts

Els diagrames de tres conjunts van ser els ms corrents elaborats per Venn en la seva presentaci inicial. Les diferents interseccions dels tres conjunts A , B i C defineixen SET rees diferents, les possibles unions suposen 256 combinacions diferents dels tres conjunts inicials. Una altra propietat d'aquest tipus de corbes s que tenen un "interior" i un "exterior", tan clarament definits com si d'una circumferncia es tracts.

Per el que resulta una mica dificults s determinar en cada cas on s cada punt, si dins o fora

MatemaTICs

Pgina 6

Existeix un mtode molt prctic per reconixer quin o quins dels punts sn interiors o exteriors a la corba: El punt B s interior o exterior a la corba? Com has arribat a la teua conclusi? El punt B s interior o exterior a la corba?

Una vegada llegit els axiomes de Peano; s 0 un nombre natural? Pregunta malvola, ja que segons Peano, el primer nombre natural s l'1. Hi ha altra construcci del conjunt N a banda dels axiomes de Peano?

Problemes matemtics
(Llus Botella)

lanterior nmero plantejava el segent:

La circumferncia de la Terra s d'aproximadament 40,000 quilmetres. Decideixes construir una banda metllica que doni la volta a la Terra tocant el sl en tots els llocs que travessa. A la nit, i per confondre als matemtics, augmentes 10metres la longitud de la banda. Amb aquesta nova mesura: Podria una mosca, un conill, o fins a un home passar per sota d'ella? I ara ve la segona part del problema: I si en lloc de a la Terra ho fem a un psol, quant puja? MatemaTICs Pgina 7