IMMANUEL

KANT Selecci de textos

CRTICA DE LA RA PURA PRLEG Text 1

Fins ara s'admetia que tot el nostre coneixement s'havia de regir pels objectes; per, amb aquesta pressuposici, tots els assaigs fets mitjanant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Assagem, doncs, per una vegada si no avanarem millor en les tasques de la metafsica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda ms b amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes que establir

10

alguna cosa sobre ells abans que ens siguin donats. S'esdev amb aix exactament com amb el primer pensament de Coprnic, el qual, no sortint-se'n amb l'explicaci dels moviments del cel si admetia que tota la muni de les estrelles girava al voltant de l'espectador, assaj de donar-hi una explicaci ms bona fent que l'espectador giravolts i deixant, en canvi, les estrelles immobils.

15

Text 2 A la part analtica de la crtica es demostra: que l'espai i el temps sn meres formes de la intuci sensible, s a dir, simples condicions de l'existncia de les coses quant a fenmens; que tampoc posseim conceptes de l'enteniment ni, per tant, elements per conixer les coses sin en la mesura en qu pot donar-se la intuci corresponent a tals conceptes; que, en conseqncia, no podem conixer un objecte com a cosa en s

20

mateixa, sin quant a objecte de la intuci emprica, s a dir, quant a fenomen. D'aix es dedueix que tot possible coneixement especulatiu de la ra es troba limitat als simples objectes de l'experincia. No obstant, hem de tenir en compte que, encara que no podem conixer aquests objectes com a coses en si mateixes, s ens s possible, al menys, pensar-los.

25

Text 3 Vaig haver, doncs, de suprimir el saber per deixar lloc a la fe.

30
INTRODUCCI I. De la diferncia entre el coneixement pur i el coneixement empric Text 4 No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comena amb l'experincia, perqu amb quin mitj

IMMANUEL KANT Selecci de textos

hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no s amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment l'activitat del nostre enteniment perqu les compari, les lligui o les separi i elabori aix la matria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s anomena experincia? Segons el temps, doncs, cap

coneixement precedeix en nosaltres l'experincia, i amb ella comencen tots. Per encara que tot el nostre coneixement comena amb l'experincia, no per aix certament tot procedeix de l'experincia. Ja que b podria ser que fins i tot el nostre coneixement experiencial fra un compost de tot el que rebem mitjanant impressions i de tot el que la nostra prpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitj d'impressions sensibles), addici aquesta que no

10

distingim d'aquella matria bsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separaci.

Text 5 D'ara endavant, doncs, per coneixement a priori entendrem no aquells que s'esdevenen

15

independentment d'aquesta experincia o d'aquella altra, sin els coneixements absolutament independents de tota experincia. A aquests s'hi oposen els coneixements emprics o coneixements que no sn possibles ms que a posteriori, aix s, per experincia. Dels coneixements a priori, per, s'anomenen purs aquells coneixements en qu no hi ha barrejat absolutament res d'empric. Aix, per exemple, la proposici: tot canvi t la seva causa, s una proposici a priori, per no s pura, perqu el canvi s un concepte que noms pot ser

20

tret de l'experincia. ************************************************************* II. Estem en possessi de certs coneixements a priori, i fins i tot lenteniment com mai no est sense tenirne Text 6

25

Ara cal que trobem un criteri pel qual puguem distingir amb seguretat entre un coneixement pur i un coneixement empric. s cert que l'experincia ens ensenya que alguna cosa s feta de tal o de tal manera, per no ens ensenya que no pugui ser d'una altra manera. Si es troba, doncs, primerament una proposici, que s pensada alhora amb la seva necessitat, aleshores s un judici a priori; si, a ms, aquesta proposici no deriva de cap altra que per si mateixa, per la seva banda, no sigui vlida com a proposici necessria, aleshores s

30

absolutament a priori. Segonament: l'experincia no dna mai als seus judicis una universalitat vertadera o estricta, sin solament una universalitat suposada i comparativa (per inducci), de manera que cal dir prpiament que, pel que fa a all que hem percebut fins ara, no hi ha cap excepci a tal o tal regla. Aix, doncs, si un judici s pensat amb estricta universalitat, aix s, de forma que no s permesa com a possible cap excepci, aleshores aquest no s derivat de l'experincia, sin vlid absolutament a priori. La universalitat

IMMANUEL KANT Selecci de textos

emprica no s, doncs, ms que un augment arbitrari de la validesa, que passa de la que s vlida en la majoria dels casos a la que ho s en tots, com s ara en la proposici: tots els cossos sn pesants. En canvi, quan la universalitat estricta pertany essencialment a un judici, aleshores aquesta universalitat li assenyala una font particular de coneixement a priori. La necessitat i la universalitat estricta sn, doncs, distintius segurs d'un

coneixement a priori i es troben inseparablement unides l'una a l'altra. Per com queen l's de vegades s ms fcil mostrar la limitaci emprica que no la contingncia dels judicis, o algunes vegades tamb s ms convincent mostrar la universalitat illimitada que atribum a un judici que no la seva necessitat, s convenient servir-se separadament d'ambds criteris pensats, cadascun dels quals s per si mateix infallible. Text 7

10

Ara, s fcil de mostrar que en el coneixement hum hi ha realment judicis d'aquesta mena, necessaris i universals en el sentit ms estricte, i, per tant, purs a priori. Si es vol un exemple de les cincies no cal sin posar els ulls en totes les proposicions de la matemtica; si es vol un tret de l's ms ordinari de l'enteniment, hi pot servir la proposici: tot canvi ha de tenir una causa. A ms, en aquest darrer exemple fins el concepte d'una causa enclou tan manifestament el concepte de la necessitat del lligam amb un efecte i el de la

15

universalitat estricta de la regla, que aquest concepte es perdria per complet si es volia derivar-lo, com va fer Hume, d'una freqent associaci del que s'esdev amb el que precedeix, i d'un costum que sorgeix (per consegent, d'una necessitat merament subjectiva) d'enll ,car representacions. Tamb es podria mostrar, sense necessitat de semblants exemples per provar la realitat dels principis purs a priori en el nostre coneixement, que aquests sn indispensables per a la possibilitat de l'experincia mateixa, i, per consegent,

20

exposar-los a priori. Ja que, l'experincia mateixa, d'on podria treure la certesa si totes les regles per les quals progressa fossin sempre empriques i, per tant, contingents? Per aix, difcilment es pot donar a aquestes regles el valor de primers principis. Tanmateix, podem acontentar-nos aqu d'haver exposat l's pur de la nostra capacitat de coneixement com un fet juntament amb els seus senyals distintius. Per no simplement en judicis, sin fins i tot en conceptes, es pot mostrar que alguns d'aquests tenen un origen a priori. Suprimiu a

25

poc a poc del vostre concepte de l'experincia d'un cos tot all que s empric: el color, la duresa o la blanesa, la pesantor i encara la impenetrabilitat; sempre resta, per, l'espai que aquest cos (que ara ha desaparegut del tot) ocupava i que no podeu suprimir. Igualment, si del vostre concepte empric de tot objecte, corporal o no corporal, suprimiu totes les propietats que us ensenya l'experincia, no podreu, tanmateix, prendre-li aquella per mitj de la qual el penseu com a substncia o com a inherent a una substncia (per b que aquest concepte

30

enclogui ms determinaci que el concepte d'un objecte en general). Aix, doncs, cal que confesseu, portats per la necessitat amb qu aquest concepte se us imposa, que t el seu lloc en la vostra capacitat de coneixement a priori. ************************************************************

IMMANUEL KANT Selecci de textos

III. La filosofia t necessitat duna cincia que determini la possibilitat, els principis i labast de tots els coneixements a priori. Text 8 Ms important encara que tot el que ha estat dit ms amunt s que certs coneixements abandonen

fins i tot el camp de totes les experincies possibles, i per mitj de conceptes per als qual no pot ser donat experiencialment enlloc cap objecte corresponent, tenen laparena deixamplar labast dels nostres judicis ms enll de tots el lmits de lexperincia. I s precisament en aquests darrers coneixements que ultrapassen el mn dels sentits i en qu lexperincia no pot donar cap fil conductor ni cap esmena, on hi ha les recerques de la nostra ra, les quals

10

considerem, per llur importncia, prou ms excellents i duna intenci ltima molt ms sublim que tot el que por aprendre lenteniment en el camp dels fenmens. s per aix que, fins i tot amb perill de caure en lerror, ho arrisquem tot abans que abandonar recerques tan importants per qualsevol motiu dirresoluci, o per menyspreu i indiferncia. Aquests inevitables problemes de la ra pura sn Du, la llibertat i la immortalitat. I la cincia la intenci ltima de la qual, amb tots els seus preparatius, no es dirigeix prpiament sin a la

15

resoluci daquests problemes sanomena metafsica, i el seu procediment s al comenament dogmtic, o s, que sense examinar prviament la capacitat o la incapacitat de la ra per a una empresa tan gran, nassumeix la realitzaci amb tota la confiana. ********************************************************** IV. De la diferncia entre judicis analtics i judicis sinttics

20

Text 9 En tots els judicis on s pensada la relaci d'un subjecte amb el predicat (si considero noms els judicis afirmatius, ja que l'aplicaci als judicis negatius s desprs fcil), aquesta relaci s possible de dues maneres. O el predicat B pertany al subjecte A com alguna cosa que hi ha continguda (d'amagat) en aquest concepte A, o B es troba completament fora del concepte A, tot i que, en efecte, hi estigui enllaat. En el

25

primer cas, el judici l'anomeno analtic; en l'altre, lanomeno sinttic. Aix doncs, els judicis analtics (els afirmatius) sn aquells en qu el lligam del predicat amb el subjecte s pensat per identitat; per aquells en qu aquest lligam s pensat sense identitat s'han d'anomenar judicis sinttics. Dels primers se'n pot dir tamb judicis d'explicaci, i dels altres, judicis d'ampliaci, perqu aquells, amb el predicat, no afegeixen res al concepte del subjecte, sin que solament el descomponen per anlisi en els seus conceptes parcials que ja

30

estaven pensats (si b confusament) en ell; els darrers, al contrari, afegeixen al concepte del subjecte un predicat que no hi estava pensat i que no s'hauria pogut obtenir per cap anlisi. Per exemple, quan clic: tots els cossos sn extensos, aquest judici s un judici analtic, perqu no tinc necessitat d'ultrapassar el concepte que enllaa amb el cos per trobar l'extensi com enllaada amb ell, sin que solament he d'analitzar aquest concepte, aix s, prendre conscincia del divers que sempre penso en ell, per trobar-hi aquest predicat; aquest

IMMANUEL KANT Selecci de textos

judici s, doncs, un judici analtic. En canvi, quan dic: tots els cossos sn pesants, el predicat s alguna cosa del tot diferent del que jo penso en el mer concepte d'un cos en general. L'afegiment d'un predicat dna, per consegent, un judici sinttic. Text 10

Els judicis d'experincia, com a tals, sn tots sinttics. Fra absurd fonamentar en l'experincia un judici analtic, perqu no tinc necessitat de sortir del meu concepte per formular el judici i, per tant, per formular-lo tampoc no necessito cap testimoniatge de l'experincia. Que un cos sigui extens s una proposici que es mant ferma a priori i no s cap judici d'experincia, ja que abans de recrrer a l'experincia ja tinc en el concepte totes les condicions per al meu judici, i del concepte tan sols puc extreure el predicat seguint el

10

principi de contradicci, alhora que prenc conscincia de la necessitat del judici, necessitat que l'experincia mai no podria ensenyar-me. En canvi, encara que no inclogui en el concepte d'un cos en general el predicat de la pesantor, aquest concepte, tanmateix, designa un objecte de l'experincia per mitj d'una part de la mateixa experincia, i a aquesta part, doncs, puc afegir-n'hi encara d'altres d'aquesta mateixa experincia com pertanyents al susdit objecte. Prviament puc conixer d'una manera analtica el concepte de cos mitjanant

15

els distintius de l'extensi, de la impenetrabilitat, de la figura, etc., tots els quals sn pensats en aquest concepte. Ara b, si eixamplo el meu coneixement i miro enrere cap a l'experincia d'on havia tret aquest concepte de cos, aleshores tamb trobo la pesantor enllaada sempre amb els anteriors distintius, i l'afegeixo, per tant, sintticament, com a predicat a aquell concepte. s sobre l'experincia, doncs, que es fonamenta la possibilitat de la sntesi del predicat de la pesantor amb el concepte de cos, perqu, encara que l'un no estigui

20

contingut en l'altre, ambds conceptes, en tant que parts d'un tot, aix s, de l'experincia--la qual s ella mateixa un lligam sinttic de les intucions--, pertanyen l'un a l'altre, tot i que noms d'una manera contingent. Text 11 Per en els judicis sinttics a priori aquest mitj que serveix d'ajuda hi manca totalment. Si he d'ultrapassar el concepte A per conixer-ne un altre, B, com enllaat amb ell, en qu em baso i amb quin mitj

25

s possible la sntesi, si no tinc l'avantatge de mirar en el camp de l'experincia per buscar-ho? Agafem la proposici: tot el que s'esdev t la seva causa. En el concepte d'alguna cosa que s'esdev jo penso, certament, una existncia, que s precedida per un temps, etc., i aix se'n pot treure judicis analtics. Per el concepte d'una causa es troba totalment fora d'aquell concepte i comunica alguna cosa de diferent all que s'esdev; no est, doncs, contingut en aquesta darrera representaci. Aleshores, com arribo a dir, all que s'esdev en

30

general, alguna cosa que s totalment diferent i a conixer que el concepte de causa, encara que no estigui contingut en el all que s'esdev, tanmateix li pertany i fins i tot necessriament? Quina s aqu la incgnita X en qu es basa l'enteniment quan creu trobar fora del concepte de A un predicat B que li s estrany i que considera, per, que hi est enllaat? L'experincia no, perqu el principi esmentat afegeix aquesta segona representaci a la primera, no solament amb ms universalitat que la que pot proporcionar l'experincia, sin

35

tamb amb l'expressi de la necessitat i, per tant, completament a priori i per mers conceptes. Ara b, sobre aquests principis sinttics, s a dir, d'ampliaci, descansa tot el propsit ltim del nostre coneixement

IMMANUEL KANT Selecci de textos

especulatiu a priori; ja que els principis analtics sn, en efecte, all ms importants i necessaris, per noms per aconseguir la claredat dels conceptes que s'exigeix per a una sntesi segura i extensa, com correspon a una adquisici realment nova. V. En totes les cincies teriques de la ra hi ha continguts, com a principis, judicis sinttics a priori

Text 12 1. Els judicis matemtics sn tots sinttics. Aquesta proposici sembla que ha escapat fins ara a les observacions dels analistes de la ra humana i fins i tot sembla exactament contrria a totes les seves conjectures, encara que s irrevocablement certa i de conseqncies molt importants. Ats que s'havia trobat que totes les conclusions dels matemtics es desenvolupaven seguint el principi de contradicci (cosa exigida

10

per la naturalesa de tota certesa apodctica), es persuadia que els principis tamb eren coneguts pel principi de contradicci; tanmateix, en aix s'equivocaren, perqu una proposici sinttica pot ser examinada, per descomptat, seguint el principi de contradicci, i solament de manera que sigui pressuposada una altra proposici sinttica de la qual pugui ser deduda, per mai en ella mateixa. Abans de res cal remarcar que les proposicions prpiament matemtiques sn sempre judicis a priori i

15

no emprics, perqu comporten la necessitat, que no pot ser treta de l'experincia. Per si no es vol admetre aix, d'acord!, aleshores restringir la meva proposici a la matemtica pura, el concepte de la qual ja implica que aquella no cont coneixement empric sin solament coneixement pur a priori. Text 13 Sens dubte, es podria pensar de primer que la proposici 7 + 5 = 12 s una proposici merament

20

analtica, que resulta, seguint el principi de contradicci, del concepte d'una suma de set i cinc. Per considerat de ms a prop, es troba que el concepte de la suma de set i cinc no cont sin la reuni d'ambds nmeros en un d'nic i, per tant, no est pensat de cap manera qu s aquest nic nmero que enclou els altres dos. El concepte de dotze no est ja pensat, de cap de les maneres, perqu jo penso noms aquella reuni de set i cinc, i encara que analitzi tant de temps com vulgui el meu concepte d'aquesta possible suma, no hi

25

trobar, certament, el dotze. Cal ultrapassar aquests conceptes, valent-se de la intuci que correspon a un dels dos, posem per cas la dels cinc dits o (com Segner en la seva aritmtica) la dels cinc punts, i afegir aix, a poc a poc, les unitats del cinc--donat en la intuci--al concepte de set. Agafo, doncs, de primer el nmero 7 i valent-me per al concepte de cinc dels dits de la m, en tant que intuci, afegeixo a poc a poc al nmero 7-seguint la imatge que en tinc--les unitats que abans havia recollit per constituir el nmero 5; s aix que veig

30

nixer el nmero 12. Que 5 han de ser afegides a 7 ho he pensat, certament, en el concepte d'una suma, 7 + 5, per no que aquesta suma sigui igual al nmero 12. La proposici aritmtica s, per tant, sempre sinttica. A aquest convenciment hi arribem molt ms clarament prenent nmeros una mica ms grans, ja que aleshores s ben evident que, per ms voltes que donem als nostres conceptes, posant-los a l'endret o a l'inrevs, mai no podrem trobar-ne la suma a partir de la mera anlisi dels nostres conceptes si no recorrem a la intuci.

IMMANUEL KANT Selecci de textos

Text 14 Igual de poc analtic s qualsevol principi de la geometria pura. Que la lnia recta s la ms curta entre dos punts s una proposici sinttica, ja que el meu concepte de tot all que s recte no cont cap magnitud, sin solament una qualitat. El concepte del ms curt s, doncs, totalment afegit i no pot ser extret del concepte

de lnia recta mitjanant cap anlisi Per tant, aqu cal recrrer a la intuci, i noms mitjanant aquesta s possible la sntesi. Uns pocs dels principis que els gemetres pressuposen sn, en efecte, analtics i descansen sobre el principi de contradicci; per com les proposicions idntiques, tan sols serveixen per a la cadena del mtode i no com a principis; per exemple, a = a, el tot s igual a si mateix, o (a + b) > a; aix s, el tot s ms gran que

10

una de les parts. I tamb aquests mateixos, per, tot i que sn vlids segons mers conceptes, nicament sn admesos en la matemtica perqu poden ser presentats en la intuci. Text 15 2. La cincia de la natura (physica) cont, com a principis, judicis sinttics a priori. Noms vull posar com a exemple un parell de proposicions, com s ara que en tots els canvis del mn corporal la quantitat de

15

matria resta inalterada, o que en tota comunicaci del moviment, l'acci i la reacci han de ser sempre iguals l'una a l'altra. En aquestes dues proposicions queda clara no solament la necessitat i, doncs, l'origen a priori de totes dues, sin tamb el fet que sn proposicions sinttiques; ja que en el concepte de matria jo no penso la permanncia, sin simplement la presncia d'aquesta matria en l'espai pel fet d'ocupar-lo. Aix, doncs, ultrapasso realment el concepte de matria per afegir-hi mentalment alguna cosa a priori que no pensava en

20

ell. La proposici, per tant, no s analtica, sin sinttica, i tanmateix pensada a priori. Aix tamb en la resta de proposicions de la part pura de la cincia de la natura. Text 16 3. En la metafsica, tot i que fins ara noms s considerada com una cincia assajada, per indispensable per la naturalesa de la ra humana, ha d'haver-hi continguts coneixements sinttics a priori.

25

Aquella no solament s'interessa per analitzar els conceptes que ens fem a priori de les coses i explicar-los aix analticament, sin que volem eixamplar el nostre coneixement a priori, per a la qual cosa cal servir-nos d'uns principis que afegeixin al concepte donat alguna cosa que no hi era contingut, i anar, mitjanant judicis sinttics a priori, cap a fora del concepte, tan lluny que ni l'experincia mateixa ens pugui seguir, com en la proposici: el mn ha de tenir un primer comenament, i en moltes d'altres. Aix, doncs, la metafsica s

30

formada, si ms no segons la seva finalitat, per meres proposicions sinttiques a priori. VI. Problema general de la ra pura Text 17 Es guanya ja molt quan es pot posar una gran quantitat de recerques sota la frmula d'un problema

IMMANUEL KANT Selecci de textos

nic, ja que d'aquesta manera no solament s'afavoreix la seva prpia tasca determinant-la exactament sin que tamb es facilita el judici a tothom que vulgui esbrinar si hem aconseguit o no el nostre propsit suficientment. Doncs b, el problema genunament propi de la ra pura es troba contingut en la qesti: Com sn possibles judicis sinttics a priori?

Si la metafsica s'ha mantingut fins ara en un estat tan fluctuant d'incertesa i de contradiccions s exclusivament perqu no s'ha plantejat abans aquest problema i potser ni tan sols la diferncia entre els judicis analtics i els judicis sinttics. Ara b, de la soluci d'aquest problema, o d'una demostraci satisfactria que la possibilitat de resoldre'l--de la qual demana saber l'explicaci--en realitat no es dna, depenen l'aixecament o la caiguda de la metafsica. David Hume, el filsof que ms s'acost a aquest problema, per que va estar ben

10

lluny de determinar-lo suficientment i de pensar-lo en la seva universalitat, perqu s'atur simplement en la proposici sinttica del lligam de l'efecte amb les seves causes (principium causalitatis), va creure descobrir que una semblant proposici a priori era totalment impossible, i d'acord amb les seves conclusions, tot all que anomenem metafsica aniria a parar en una mera illusi d'una presumpta comprensi racional all que, en realitat, tan sols ha estat extret de l'experincia i ha rebut pel costum l'aparena de la necessitat. Ell mai no

15

hauria caigut en aquesta asserci, que destrueix tota filosofia pura, si hagus considerat el nostre problema en la seva universalitat, ja que s'hauria adonat que, segons el seu argument, tampoc no hi podria haver cap matemtica pura, perqu aquesta cont certament proposicions sinttiques a priori; llavors, el seu bon enteniment l'hauria preservat prou d'aquella asserci. Text 18

20

En la soluci del problema esmentat hi ha inclosa alhora la possibilitat de l's pur de la ra en la fonamentaci i el desenvolupament de totes les cincies que contenen un coneixement teric a priori dels objectes, s a dir, la resposta a les qestions segents: Com s possible la matemtica pura? Com s possible la fsica pura?

25

Ats que aquestes cincies estan realment donades, s convenient demanar-se ara com sn possibles, ja que han de ser possibles ja est demostrat per la seva realitat. Per pel que fa a la metafsica, el seu progrs, fins ara dolent, s clar que no pot sin fer dubtar qualsevol de la seva possibilitat, sobretot perqu no es pot dir de cap de les metafsiques exposades fins ara que, respecte a la seva finalitat essencial, es trobi realment realitzada.

30

Text 19 Ara b, en cert sentit aquesta mena de coneixement ha de ser considerada tamb com a donada, i la metafsica, per b que no ho sigui en tant que cincia, s certament real en tant que disposici natural (metaphysica naturalis). Ja que la ra humana, sense ser moguda per mera vanitat de saber molt, s impulsada per la seva prpia necessitat i continua avanant irresistiblement fins a qestions que no poden ser respostes

35

per cap s empric de la ra ni per principis manllevats d'aquest s, i per aix en tots els ssers humans, aix

IMMANUEL KANT Selecci de textos

que en ells la ra s'eixampla fins a l'especulaci, realment sempre hi ha hagut, i continuar havent-hi, alguna mena de metafsica. I sobre aquesta es planteja ara la qesti: Com s possible la metafsica a ttol de disposici natural? s a dir, com neixen de la naturalesa de la ra humana universal les qestions que la ra pura es planteja a si mateixa, i que, per la seva prpia necessitat,

est impulsada a respondre tan b com li s possible? Per com que en tots els assaigs fets fins ara per respondre aquestes qestions naturals--per exemple, si el mn t un comenament o si existeix des de l'eternitat, etc.--sempre hi han estat trobades contradiccions inevitables, no s possible donar-se per satisfet amb la mera disposici natural envers la metafsica--s a dir, amb la capacitat racional pura mateixa, de la qual, en efecte, sempre neix alguna metafsica (sigui quina

10

sigui)--, sin que ha de ser possible arribar, pel que fa a ella, a la certesa del saber o de la ignorncia dels objectes, s a dir, a una decisi sobre els objectes de les seves qestions o sobre la capacitat o incapacitat de la ra de judicar alguna cosa en relaci amb els seus objectes; per tant, a eixamplar amb confiana la nostra ra pura o a posar-hi barreres determinades i segures. Aquesta darrera qesti, que deriva del problema universal esmentat, podria ser, amb justcia, la segent: com s possible la metafsica com a cincia?

15

Text 20 La crtica de la ra, doncs, al capdavall porta necessriament a la cincia; per contra, l's dogmtic de la ra sense crtica porta a assercions sense fonament, a les quals es pot oposar d'altres assercions igualment aparents, i, per consegent, porta a l'escepticisme. Aquesta cincia no pot ser d'una extensi espantosament gran, perqu no s'ocupa d'objectes de la ra

20

la varietat dels quals s infinita, sin simplement de la ra mateixa, de problemes que neixen totalment de les seves entranyes i que li sn proposats no per la naturalesa de les coses que sn diferents d'ella, sin per la seva prpia naturalesa. Aleshores, quan ja ha conegut del tot la seva prpia capacitat respecte als objectes que se li poden presentar en l'experincia, li ha de ser fcil determinar completament i segura l'abast i els lmits de l's que n'ha pogut assajar enll dels lmits de l'experincia.

25

Podem, doncs, i hem de considerar com no esdevinguts tots els assaigs que han estat fets fins ara per constituir dogmticament una metafsica, ja que el que en aquests hi ha d'analtic, s a saber, la mera descomposici dels conceptes que resideixen en la nostra ra a priori, encara no s la finalitat sin noms una preparaci per a la metafsica prpiament dita, aix s, per eixamplar-ne sintticament el coneixement a priori, i aquesta anlisi no s til per a tal finalitat perqu no mostra ms que all que hi ha contingut en aquests

30

conceptes, no la manera com arribem a priori a tals conceptes per a desprs poder determinar-ne l's vlid respecte als objectes de tot coneixement en general. No cal tampoc gaire abnegaci per renunciar a totes aquestes pretensions, ja que les contradiccions innegables--i fins i tot inevitables en el procediment dogmtic-de la ra amb si mateixa han fet perdre des de ja fa temps el prestigi a cadascuna de les metafsiques que hi ha hagut fins ara. Ser necessria ms constncia per a no deixar-se destorbar interiorment per la dificultat i

35

exteriorment per la resistncia, a fi de promoure una cincia imprescindible per a la ra humana, de la qual es

IMMANUEL KANT Selecci de textos

pot podar, ben cert, totes les branques que li han brostat, per no tallar-la de soca-rel, grcies a un altre tractament, completament oposat al seguit fins ara. VII. Idea i divisi duna cincia particular, amb el nom de la crtica de la ra pura. Text 21

Anomeno transcendental tot coneixement que en general socupa no tan dobjectes com de la nostra manera de conixer els objectes, en la mesura en qu aquesta manera de conixer-los ha de ser possible a priori. Un sistema de conceptes daquesta classe sanomenaria filosofia transcendental. Per aquesta filosofia, per la seva banda, encara s massa per al comenament. Com que una tal cincia hauria de contenir integralment tant el coneixement analtic com el coneixement sinttic a priori, s massa extensa pel que fa al nostre

10

propsit, puix noms podem portar lanlisi fins al punt en qu s imprescindiblement necessari per examinar en tota la seva extensi els principis de la sntesi a priori, que s la nostra nica tasca. Aquesta recerca, que no podem anomenar prpiament doctrina, sin tan sols crtica transcendental, perqu el seu propsit no s leixamplament dels coneixements sin solament llur correcci, i que ha de proporcionar la pedra de toc: del valor o del no valor de tots els coneixements a priori, s la tasca que ens ocupa. Una crtica semblant s, per

15

consegent, una preparaci, tant com s possible, per a un organon i, si aquest no rex, una preparaci almenys per a un canon de la ra pura, segons el qual en tot cas algun dia podria ser exposat, tan analticament com sintticament, el sistema complet de la filosofia de la ra pura, tant si aquest consisteix en leixamplament com en la mera limitaci del coneixement racional. El fet que aix sigui possible, en efecte, i que un sistema semblant no podria ser d'una gran extensi si s que hom espera d'acabar-lo completament, ja pot avaluar-se

20

per endavant, ja que ac no s la naturalesa de les coses, que s inesgotable, all que conforma lobjecte, sin l'enteniment que judica sobre la naturalesa de les coses, i encara aquest, per la seva banda, solament respecte al seu coneixement a priori, la provisi del qual no ens pot restar amagada, perqu no ens s perms de buscar-la fora, i tot fa suposar que s bastant petita perqu puguem recollir-la completament, judicar-la segons el seu valoro el seu no-valor i apreciar-la amb correcci. Encara menys hom pot esperar ac una crtica dels

25

llibres i dels sistemes de la ra pura, sin noms la crtica de la capacitat pura mateixa de la ra. Noms si aquesta crtica fa de fonament, hom tindr una pedra de toc segura per apreciar el contingut filosfic d'obres antigues i modernes d'aquesta disciplina; en cas contrari, lhistoriador i el jutge incompetents judiquen les assercions sense fonament daltres autors per les seves prpies assercions, que no tenen tampoc cap fonament.

30
Text 22

Resposta a la pregunta: qu s la Illustraci?

La Illustraci s la sortida de lsser huma de la seva minoria dedat, de la qual ell mateix s culpable. Minoria dedat s la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcci dun altre. Ell mateix ns culpable, daquesta minoria dedat, perqu la seva causa no consisteix en un defecte de lenteniment, sin en

10

IMMANUEL KANT Selecci de textos

la mancana de la decisi i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcci de cap altre. Sapereaude! Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! Aquesta s, doncs, la divisa de la Illustraci

5
Crtica de la ra prctica Text 23 Obra de tal manera que la mxima de la teva voluntat pugui valer sempre, simultniament, com a principi de legislaci universal.

10

[] Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, com un fi i mai com un mitj. Text 24

15

Fes all mitjanant el qual et fas digne de ser feli (B837) Cadasc t motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi fet digne d'ella (B837) La pau perptua

20

Text 25 "Articles preliminars per a la pau perptua entre els Estats 1. No ha de considerar-se vlid cap tractat de pau que s'hagi celebrat amb la reserva secreta sobre alguna causa de guerra en el futur. 2. Cap Estat independent (gran o petit, s igual) podr ser adquirit per un altre mitjanant herncia,

25

permuta, compra o donaci. 3. Els exrcits permanents (milesperpetuus) han de desaparixer totalment amb el temps. 4. No s'ha d'emetre deute pblic en relaci amb els assumptes de poltica exterior. 5. Cap Estat ha d'immiscur-se per la fora en la constituci i el govern d'un altre. 6. Cap Estat en guerra amb un altre s'ha de permetre tals hostilitats que facin impossible la confiana

30

mtua en la pau futura, com l's en l'altre Estat d'assassins, enverinadors, ... Text 26 Articles definitius per a la pau perptua

11

IMMANUEL KANT Selecci de textos

1. La constituci civil de tot Estat ha de ser republicana. La constituci republicana s aquella establerta de conformitat amb els principis, 1) de la llibertat dels membres de la societat (quant a homes), 2) de la dependncia de tots respecte a una nica legislaci comuna (quant a sbdits) i 3) de conformitat amb la llei de la igualtat de tots els sbdits

(quant a ciutadans) [...] Per a que no es confongui la constituci republicana amb la democrtica (com sol ocrrer) es precs fer notar el segent. Les formes d'un Estat (civitas) poden classificar-se per la diferncia en les persones que posseeixen el poder suprem de l'Estat o pel modo de governar al poble, sigui qui sigui el governant. Amb la primera via s'anomena realment la forma de la sobirania (forma imperii) i noms

10

hi ha tres formes possibles, a saber, la sobirania la posseeix un de sol o alguns relacionats entre si o tots els que formen la societat civil conjuntament (autocrcia, aristocrcia i democrcia, poder del prncep, de la noblesa, del poble). La segona via s la forma de govern (forma regiminis) i es refereix al modo com l'Estat fa s de la plenitud del seu poder, modo basat en la constituci (en l'acte de la voluntat general pel qual una massa es converteix en poble): en aquest sentit la constituci s o

15

republicana o desptica. El republicanisme s el principi poltic de la separaci del poder executiu (govern) del legislatiu; el despotisme s el principi de l'execuci arbitrria per l'Estat de lleis que ell mateix s'ha donat, amb la qual cosa la voluntat pblica es manejada pel governant com la seva voluntat particular [...] 2. El dret de gents s'ha de fundar en una federaci d'Estats lliures.

20

3. El dret cosmopolita ha de limitar-se a les condicions de l'hospitalitat universal. Es tracta en aquest article, com en els anteriors, de dret i no de filantropia, i hospitalitat (Wirthbarkeit) significa aqu el dret d'un estranger a no ser tractat hostilment pel fet d'haver arribat al territori des d'un altre. Text 27

25

Article secret per a la pau perptua 'Les mximes dels filsofs sobre les condicions de possibilitat de la pau pblica han de ser preses en consideraci pels Estats preparats per la guerra' L'Estat requerir, per tant, als filsofs en silenci (fent d'aix un secret), el que significa tant que els deixar parlar lliurament i pblicament sobre els principis generals de la guerra i de l'establiment de la pau. [...]

30

No s'ha d'esperar que els reis filosofin ni que els filsofs siguin reis, com tampoc hi ha que desitjar-ho, perqu la possessi del poder danya inevitablement el lliure judici de la ra."

12