Aquestes vacances m'he llegit el llibre que vam veure a classe, el Codi Da Vinci, i m'agradaria tractar algun dels

aspectes matemtics que es plantegen en aquesta obra.

Resum
El Codi Da Vinci s una novella de ficci, en qu el seu autor, Dan Brown, desenvolupa una trama de suspens on els personatges principals han de desxifrar una srie de missatges i claus per evitar que un important secret relacionat amb l'Esglsia Catlica es perdi per sempre. Des de l'inici de la narraci l'autor recorre a alguns elements matemtics que, a part de la polmica que ha suscitat amb aquesta novella, b val la pena destacar. La major part del Codi Da Vinci tracta del xifrat de missatges i dels mtodes que al llarg de la histria s'han emprat per a xifrar i recuperar informaci que noms ha de ser coneguda pel seu destinatari. La novella comena amb una trucada telefnica a Robert Langdon, especialista en simbologia, notificant que el conservador del Museu Louvre ha estat assassinat i ha deixat un missatge en clau per a desxifrar es requereix la seva collaboraci. Precisament, la protagonista, Sophie Neveu, criptleg, reconeix que els nmeros que hi apareixen corresponen als vuit primers termes de la Successi de Fibonacci escrits en forma desordenada. Aix els porta a adonar-se que el text escrit no s ms que un anagrama de Leonardo da Vinci. La Mona Lisa. All comena llavors la recerca de noves claus que els porten a descobrir finalment el secret que havia estat guardat durant molt de temps. Per, entre aquest inici i el final de la novella, apareixen diversos elements matemtics com el pentgon, el nombre auri o la proporci divina i els anagrames i endevinalles numrics que remeten a tcniques de recompte com les permutacions amb repetici, i les k-permutacions amb repetici, que si b no es presenten amb rigorositat matemtica, atreuen l'atenci del lector. En aquest treball es vinculen aquests tpics entre si i es destaca la possibilitat d'abordar des d'altres disciplines i en literatura no referida especficament a la

Matemtica, la qual cosa fins a cert punt motiva cap a la indagaci i l'estudi d'aquests temes.

Criptologia
La criptologia s l'art de xifrar i desxifrar informaci escrita emprant eines matemtiques que permetin codificar els missatges de manera que noms puguin ser llegits pel seu destinatari. Comprn dos moments: la criptografia que s'encarrega del xifrat de textos, i l'anlisi criptogrfic que fa el treball oposat: desxifrar el text encriptat (Wikipedia, sf). La criptologia t com a objectiu fonamental garantir la seguretat en la comunicaci del criptograma o missatge secret en el seu trnsit de l'emissor al receptor. El que s obvi s que Brown es consolida al llarg de l'obra en l'enigmtica figura de Leonardo da Vinci. El primer enigma que han desxifrar Robert Langdon i Sophie Neveu, escrit al terra del Louvre al voltant del cos del recentment assassinat curador del museu, Jacques Saunire, deia: 13-3 - 2 - 21-1 - 1 - 8-5 Diavolo in Dracon! Limal, ase La primera lnia va ser immediatament reconeguda per Sophie, que ordenant els nombres assegurar que es tractava de la Seqncia de Fibonacci, i posteriorment va ser la clau per buscar sentit al text: si els nmeros estaven escrits en forma desordenada, tamb les lletres que formaven les paraules segents havien de estar-ho, seria llavors un anagrama del que Langdon va aconseguir reconixer com: Leonardo da Vinci! La Mona Lisa A partir d'all s'inicia una carrera per descobrir el secret que Saunire va intentar comunicar a la seva nta de manera criptogrfica.

La Successi de Fibonacci
Aquesta successi apareix dues vegades en El Codi Da Vinci. Al principi, en l'escena de l'assassinat de Jacques Saunire, com ja es va esmentar, i en el nmero del compte de 10 dgits en el Banc de Dipsits de Zurich. En paraules de Brown (2003, p.236): En veure per primera vegada la Seqncia de Fibonacci desordenada al terra de parquet del museu, va donar per fet que la seva nica missi era aconseguir que la policia truqus als seus criptlegs i que d'aquesta manera Sophie hagus d'intervenir. Ms tard, va constatar que els nmeros, a ms, eren una pista per desxifrar les altres frases - una seqncia desordenada ... Un anagrama numric. Ara, amb absoluta sorpresa veia que aquestes xifres tenien un altre significat encara ms important. Eren sens dubte l'ltima clau per obrir la misteriosa caixa forta del seu avi. Efectivament, els nmeros 1 1 2 3 5 8 13 21 corresponen als vuit primers termes de la successi de Fibonacci, anomenada aix en nom del matemtic Leonardo Pisano (1170-1240), o Leonardo de Pisa, conegut com Fibonacci (Filio de Bonacci , Fill de Bonacci), qui la va publicar el 1202 en la seva obra ms important: Liber Abaci (Perera, 1994, p. 152). No obstant aix, Hurtado (2004, s / p) assenyala que "Fibonacci publicar aquesta srie de nombres juntament amb diverses de les seves curioses propietats i alguns procediments algebraics que havia recollit dels seus aprenentatges de les cincies musulmanes que ja tenien notcies d'aquesta srie des segles enrere, probablement de la matemtica hind ".

El Nmero De Or, La Secci urea, La Divina Proporci

En el captol 20 del Codi Da Vinci, Langdon i Sophie tracten de trobar el significat de les claus deixades per Saunire: el Pentacle, l'Home de Vitruvi, Leonardo da Vinci, la Successi de Fibonacci. Per a ell, el simbolisme de les pistes encaixa a la perfecci, a ella, per contra, tot i que el seu avi tamb es

referia a les vinculacions d'aquestes amb qestions religioses, noms li interessaven els aspectes matemtics, entre ells el nombre Phi, les lletres fins i tot apareixien en el seu nom Sophie. Langdon evoca, en un ambient acadmic a la Universitat de Harvard, el nombre 1,618 i es refereix a ell com el nombre PHI "no confondre amb Pi". En la conversa que sost amb els seus alumnes es refereix a aquest com "el nombre ms bell de l'univers", amb una gran importncia per a les arts. Explica Langdon que el nombre PHI es deriva de la Successi de Fibonacci i emfatitza que "l'aspecte veritablement sorprenent d'aquest nombre era el seu paper bsic com a motlle constructiu de la natura" (Brown, 2003, p. 120). Desprs assenyala que "La ubiqitat de PHI a la natura ... transcendeix sens dubte la casualitat, de manera que els antics creien que aquest nombre havia estat predeterminat pel creador de l'univers. Els primers cientfics van batejar l'un coma divuit com La Divina Proporci" ( pp. 120-121). Finalment passa a esmentar alguns elements de la naturalesa i especficament de les proporcions de l'sser hum on apareix el nombre Phi. Contrari al que assenyala Brown en la seva novella, el nombre auri s conegut molt abans que la successi de Fibonacci. Des de l'poca dels grecs, aquest nmero que actualment es representa per la lletra grega en honor a l'arquitecte grec Fidias, ha estat associat a la perfecci, a les arts, a l'esttica. Se suposa que els grecs ho van obtenir en trobar la relaci entre la diagonal del pentgon regular i el seu costat.

Pentacle, Pentagrama, o Pentgon regular estrellat

Una de les pistes deixades per Jacques Saunire per conduir a Langdon ja Sophie a descobrir el gran secret que desitjava transmetre va ser un "senzill smbol sobre la seva pell; cinc lnies rectes que, a base d'interseccions, formaven un estel de cinc puntes. El pentculo ." (Brown, 2003, p. 52), dibuixat amb la seva prpia sang sobre el seu cos nu. Aquesta estrella de cinc puntes que no s altra cosa que un pentgon regular estrellat, s cridada pentagrama per diversos autors, entre ells Burstein (2004), que a ms assenyala que si aquest s'inscriu dins d'un cercle llavors se li coneix com pentculo. A la novella, Robert Langdon explica Fache, inspector de la Policia Secreta Francesa, que el pentculo s un dels smbols ms antics de la terra i que ja s'usava quatre mil anys abans de Crist i assenyala que "Fonamentalment el pentculo s un smbol religis pag "(p.54); tamb indica que s" un smbol precristi relacionat amb la naturalesa "(p.53). Efectivament est ben documentat que el pentgon regular estrellat o pentagrama s un dels smbols ms antics de la humanitat, apareix ja en l'poca dels sumeris, no obstant aix, els seus orgens sn incerts i el seu significat primari ha estat objecte de moltes conjectures. Segons Burstein (2004, p. 424), "els estudiosos l'han identificat com un smbol primerenc del cos hum, dels quatre elements i l'esperit i l'univers mateix". El Pentagrama o pentgon regular estrellat s el smbol dels pitagrics. Com se sap, aquests pensaven que el mn estava configurat per cert ordre matemtic on noms tenien cabuda els nombres racionals. Irnicament, en analitzar el smbol que els identificava, s'observa que

la ra entre la diagonal del pentgon i el seu costat s precisament, que s un nombre irracional A El Codi Da Vinci, la posici del cos de Jacques Saunire al pis del Louvre suggereix l'estrella de cinc puntes. Langdon argumenta que "La postura emfatitza encara ms la referncia al pentculo i al sagrat femen" (p. 55) al qual s'associa amb freqncia. L'anlisi d'altres aspectes, com el fet d'estar nu suggeria alguna cosa ms, la qual cosa va ser corroborat en notar una rudimentria circumferncia brillant dibuixada al voltant del cos del curador. Aquest s'havia, literalment, inscrit en aquest cercle, amb els braos i les cames obertes i esteses, i all Langdon ho va veure clar: "Saunire havia creat una reproducci en mida natural del dibuix ms fams de Leonardo da Vinci: L'Home de Vitruvi "(p. 63), tot aix, com ho va interpretar ms tard Sophie, perqu es dons compte que el missatge era precisament per a ella, ja que ell sabia que aquest era el dibuix de Leonardo preferit per ella.

L'home de Vitruvi
A El Codi Da Vinci una de les pistes ms resaltantes deixades pel curador del Louvre s la simulaci mitjanant la posici del seu cos de L'home de Vitruvi una de les obres mestres de Leonardo, en qu es mostra una figura masculina nua, en dues posicions superposades amb braos i cames oberts i estesos, inscrita en un quadrat i dins d'un cercle. Aquest dibuix representa les dimensions del cos hum, descrites per Marcos Vitruvius Pollio, escriptor, arquitecte i enginyer, en el tercer tom de la seva obra enciclopdica De Architectura, que data del segle I aC (L'Home de Vitruvi, La Divina Proporci, sf)

Aquest clssic dibuix apareix amb freqncia en cartells, murals i en altres moltes expressions artstiques contempornies, per potser no s'han aprofitat les seves possibilitats des del punt de vista de l'educaci formal. Situant-nos

en la filosofia que orienta l'Educaci Bolivariana, que consagra la interdisciplinarietat en el procs d'ensenyament-aprenentatge, tant en L'Home de Vitruvi com en altres composicions de Leonardo es troben elements per enfortir el principi d'integralitat de les cincies. En aquest dibuix s'expressa bellament, a travs de la Geometria, aspectes interessants de l'anatomia humana, on es representen les proporcions del cos hum seguint la ra uria. Leonardo, en estudiar el cos hum com un sistema total, com un patr coordinat de relacions interdependents, mostra la importncia de veure les coses des de la seva complexitat, les seves interrelacions i les seves vinculacions externes. Aquesta idea queda clarament expressada en aquest pensament del mestre: "El mn canvia de posici a causa del pes d'un ocellet que descansi sobre ell" (Gelb, 1999, p.244). s sabut que Leonardo dedicava llargues hores a observar el funcionament dels sistemes de la naturalesa: el vol d'un au per exemple, per desprs tractar de reproduir en els seus dissenys o representar-lo en les seves composicions artstiques. Sostenia que a travs de l'observaci havien reconixer els objectes en la seva estructura per desprs descriure'ls en les pintures de la manera ms exacta possible. Afirmava que el dibuix interpreta el text, sin que el text interpreta el dibuix. (Una mica de Da Vinci III, 2006), i aix va ser precisament el que va fer a L'Home de Vitruvi: interpretar la vinculaci que va establir Vitruvi entre el cos hum i les figures geomtriques, en descobrir que l'home de peu, amb els braos i les cames esteses pot inscriure en un quadrat i si es separen les cames pot inscriure en un cercle centrat al melic (La Divina Proporci, sd), d'all que es digui que el melic divideix a l'altura per la ra uria. D'altra banda, se sap que Leonardo va dedicar interminables esforos i centenars de pgines a l'estudi de la quadratura del cercle, fascinant al seu mentor Luca Paccioli, per encara que no va poder resoldre, va aconseguir molts dissenys en el seu intent; L'Home de Vitruvi, en particular , sembla reflectir moltes de les idees de Leonardo respecte a aquest fams problema geomtric. I per tancar el cercle, tornem al missatge deixat per Saunire al voltant del seu cos sense vida: L'anagrama de Leonardo da Vinci. La Mona Lisa.

Bibliografia:
http://www.scielo.org.ve/scielo.php?pid=S1011-2512006000100008&script=sci_arttext

fotos google images.