Javi Gombao

Resum: Les Menines

Aquesta pintura a l'oli va ser realitzada a mitjans del segle XVII, exactament el 1656, per un els grans artistes de la histria de l'art espanyol: Velzquez. Dedicat a l'estudi de la pintura des dels onze anys, aquest sevill del Segle d'Or va contribuir a ennoblir l'art barroc espanyol en un moment en qu les arts estaven controlades per l'Esglsia i per la Cort. En els ltims anys de la seva vida, va crear l'obra que tenim davant nostre i una de les ms famoses de l'art universal: Les Menines. Per llegir aquesta obra hem de centrar la nostra mirada en tres aspectes fonamentals: els personatges retratats, l'espai i la mirada del pintor.

Els personatges
L'escena transcorre en una de les estades de l'Alcsser de Madrid. La infanta Margarita es troba al centre de la composici, un factor que, al costat de la lluminositat que li ha donat el pintor, la converteix en el personatge ms rellevant del quadre. Al seu costat, Isabel Velasco i Agustina Sarment sn les "menines", al costat de les que es troben els nans de la cort, en actitud ldica amb el gos que hi ha als seus peus. En un segon pla, a la penombra, veiem Marcela d'Ulloa i un home annim. A l'esquerra apareix l'autoretrat de Velzquez, realitzant la seva tasca com a pintor de la cort i, al fons de l'estada, es troba Jos Nieto, aposentador de la reina, en una posici que destaca per ser el centre de la perspectiva del quadre. Finalment, podem veure dos personatges ms de mxima importncia: a la paret del fons, al costat de la porta, es reflecteixen en el mirall les figures de Felip IV i Mariana d' ustria. Si no fos pel toc de llum que el pintor dna al mirall no repararem en ells, i fins i tot sembla que sigui un quadre ms dintre de la sala. Aquest joc visual, un tant enigmtic, ens permet obtenir ms informaci de les persones que hi ha en l'espai representat. La instantanetat del moment es pot veure en els gestos dels personatges, que semblen haver estat alertats per la crida d'alg exterior a l'escena.

L'espai
Velzquez ens presenta en aquesta obra la intimitat de l'Alcsser i amb el seu mestratge ens fa penetrar en una tercera dimensi. Amb l'escena que mostra immortalitza un sol instant de la vida quotidiana dels seus personatges. La llum i l'atmosfera del quadre sn la conseqncia del domini i el geni artstic del pintor sevill. El ms original de Les Menines s el joc de mirades i miralls que cont, un efecte habitual en l'art Barroc.

Javi Gombao

La mirada: Velzquez ens mira fixament Velzquez (la mirada del pintor)
Es retrata en el quadre pintant els reis, la imatge veiem reflectida en un petit i poc destacat mirall, al fons de l'escena. Com a espectadors, ens sentim observats davant la mirada del pintor. La nostra visi de l'escena s la mateixa que la dels reis que estan sent retratats per Velzquez. Aquest gest de Velzquez confirma la importncia que en aquell moment tenia la figura del pintor a la cort (que cobra protagonisme en un retrat real). A ms, fa un pas important en la representaci del mn real a travs de l'art, ja que aconsegueix integrar l'espai de l'espectador (La nostra mirada) amb l'espai representat (la mirada dels reis).

Perspectiva
La perspectiva de les Meninas t un punt de fuga situat al bra de l'aposentador Jos Nieto que es troba al fons a punt de travessar la porta que dna una estada i que s alhora un els punts pels quals la llum entra a la sala. Aix l'espai t una prolongaci ms enll de la paret del fons el que li dna major profunditat. (1) Tracem la diagonal del quadre i situem-hi el punt de fuga que est situat en el bra del personatge del fons. (2) Dibuixem algunes de les lnies de fuga: les que limiten els quadres que hi ha entre les finestres de la paret de la dreta, el sostre i les dues llums de la part superior esquerra. (3) Construm els rectangles dels quadres de la paret dreta, que en la representaci seran trapezis amb dos costats verticals i els altres dos sobre les lnies de fuga del apartat anterior. (4) Amb una de les lnies de fuga i les seves simtriques respecte de dos eixos, un vertical i un altre horitzontal que passen pel punt de fuga, representem un rectangle que podem modificar de mida com si fos un gran vidre rectangular que desplacem perpendicularment a terra endavant i enrere en l'estada. A l'esquerra s'ha collocat un bot lliscant que ens permet manipular la distncia a la que colloquem el vidre, amb aix fem veure en la imatge el que seria una translaci en la realitat i que aqu es converteix en una homotcia amb centre al punt de fuga. (5) Intentem esbrinar la posici dels reis perqu la seva imatge siga reflectida al mirall del fons, torne desprs a un altre mirall molt ms gran que estaria situat a la paret de l'espectador i desprs es dirigeix a l'ull del pintor. Tamb aqu s'han collocat dos barres de desplaament petits: un a la dreta i un altre a la part inferior que ens permet variar la posici dels reis dalt a baix i esquerra-dreta i comprovar la composici de reflexions especulars.

Javi Gombao
La posici correcta per mirar aquest quadre seria collocar darrere dels reis a una distncia igual a la reflectida entre el mirall i el pintor. Encara podrem millorar-la situant-nos d'esquena al quadre i mirant a travs d'un mirall

Proporci uria
La perspectiva en el quadre de Las Meninas es veu reforada pel tractament que dna Velzquez a la llum, hi ha unes figures- la infanta i les menines-, ms illuminades mentre altres perden no noms llum, sin tamb definici en els traos com s el cas de Diego Ruiz de Azcona-de peu a la dreta-, el rostre est amb prou feines esbossat. Sembla que Velzquez no el tenia en gran estima. Desprs de l'estudi de la perspectiva a Las Meninas, si construm un rectangle auri amb el costat inferior del quadre, el fams aire de les pintures de Velzquez entraria per la finestra que hi ha oberta per la dreta i l'espiral podria descriure la trajectria que segueix fins arribar a la paleta del pintor. Aqu Velzquez introdueix tres triangles issceles i semblants entre ells. (1) Dibuixem un rectangle segons les proporcions uries amb un dels seus costats en l'inferior del quadre. A partir d'ara anirem traient quadrats per quedar amb el rectangle restant que tamb t la propietat de ser auri. Alhora anirem dibuixant els arcs sobre els quadrats eliminats per construir la espiral uria.

Javi Gombao
(2) (3) i (4) Seguim traient quadrats per construir l'espiral (5) En aquest pas l'espiral uria i amb ella l'aire que entra per la finestra de la dreta arriben a la paleta del pintor. (6) S'han traat tres triangles semblants que emmarquen les zones centrals ms illuminades, el ms gran recull a la majoria dels personatges (noms falten Nicolasillo i el propi pintor), el segent emmarca les tres figures centrals: la infanta Margarida i les dues menines: Mara Agustina Sarmiento a l'esquerra i Isabel de Velasco a la dreta. Els triangles sn issceles perqu la inclinaci dels cossos s semblant. El triangle ms petit s el que inclou la infanta ja una de les menines, trobem una coincidncia amb l'espiral uria traada en els passos anteriors: que el seu eix de simetria est situat sobre el primer dels segments verticals dibuixats en la construcci (1) de l'espiral uria.

Javi Gombao

Referncies
http://geometriadinamica.es/Investigaciones/Arte-y-Geometria-analisis-de-obras-de-arte/16.Velazquez.-Las-meninas-1.html http://art-etic.educacionuniversal.org/ca/meninas http://es.wikipedia.org/wiki/Las_Meninas