EL 9 NOU

POLTICA I SOCIETAT
El centre de Granollers, on es fan ms detencions
Granollers E.M.

Un total de 39 joves de 14 a 18 anys sapunten a cursos per millorar a lescola o trobar feina

La meitat dels joves enxampats amb droga a Granollers accepten mesures alternatives a la multa
Granollers Estefania Marn

La meitat dels joves de 14 a 18 anys enxampats amb droga als carrers i places de Granollers shan comproms a seguir un programa de mesures educatives com a alternativa a pagar la sanci de 300 euros. El programa limpulsen lAjuntament, la Policia Local i els Mossos. Comprometres a aprovar el curs escolar o trobar una feina pot deslliurar els menors de la multa. El projecte es va engegar fa ms dun any i ja shi han acollit 39 joves. Vam concloure que sancionar i prou, moltes vegades no t sentit, explica Jordi Bernabu, psicleg i tcnic de Salut Pblica de lAjuntament. Tot i que hi ha un programa similar a Matar i Santa Coloma de Gramenet, el de Granollers s pioner pel protocol i el tracte individualitzat que es fa als joves, amb els quals es pacten mesures educatives alternatives, s a dir, compromisos que els beneficin en lmbit escolar o laboral. Perqu la policia o els mossos bloquegin la sanci cal que la famlia accepti adherir-se a la iniciativa. Desprs, el jove ha dassistir a reunions amb el psicleg fins que aquest determini que ha completat el programa i sanulla la sanci. El pactes a qu sarriba amb els joves varien segons el seu perfil. El ms com s que el psicleg els faci buscar feina, apuntar-se als cursos de formaci ocupacional o millorar el rendiment escolar. Si es tracta dun menor amb males relacions amb els pares, tamb intentem negociar que compleixi amb unes determinades tasques familiars. Aquestes sn els pactes que ms funcionen, diu Bernabu. Sobretot, per, es prioritza que busquin feina. Creiem que si ets responsable a la vida tamb ho sers amb els porros. De fet, el programa no t per objectiu principal informar o recordar els efectes perniciosos de les drogues. s clar que els hi diem que la millor manera de no tenir problemes s no consumir. Per tamb partim de la base que si fumen, ho han de fer amb prudncia i

En Pablo, desquena, parla amb el psicleg Jordi Bernabu en una de les sessions del programa

Em sentia com un ionqui

En Pablo, de 18 anys, va comenar a fumar marihuana als 15 anys
E.M.

En Pablo, de Granollers, t 18 anys i va comenar a fumar maria als 15 durant els caps de setmana i altres dies abans danar a dormir. Gaireb tots els seus amics ho fan i, segons diu, molt ms que ell. Si tots ho fan, costa dir que no. He arribat a anar a lescola fumat, i no rendia. Per ho feia perqu no em sentia b, la gent es fotia amb mi, diu en Pablo, que en realitat t un altre nom per prefereix preservar lanonimat. Al juny, la Policia Local el va enxampar en un carrer cntric mentre consumia amb dos amics. Em van enganxar amb el porro als pantalons. Com que era menor, perqu em faltava estar atents a si el consum interfereix en la seva vida, la feina, la formaci.... La majoria dels joves que shan acollit al programa sn nois (65%), duns 16 anys i provenen de contextos socials i barris diversos. La majoria de famlies sacullen al pla perqu els sembla una bona idea i no tant per no pagar la multa, diu Bernabu. Quan els truca la policia, algunes famlies acaben de descobrir que els seus fills consumeixen drogues

una setmana pels 18, em van portar a comissaria i van trucar la meva famlia. La meva mare em va dir que no pensava pagar la multa, i que mhavia dacollir al programa Ho vaig veure b, perqu 300 euros sn molts diners. Admet que es va trobar amb quelcom diferent del que esperava. Al principi no hi volia anar. Li deia a la mare que em sentia com un ionqui. Pensava quin pal, cada dia amb un serm sobre drogues.... En Pablo agraeix la franquesa i el tracte de Bernabu per arribar a acords. Em va dir que ja tenia 18 anys i que era millor que parlssim dalgunes coses bsiques en lloc dels porros. Em va preguntar qu estava fent I li vaig dir illegals. Gaireb sempre sn derivats del cnnabis i generalment ms de tres o quatre dies per setmana. El seu discurs s que noms ho fan els cap de setmana per qu mhan de dir. En les primeres visites, les reacciones familiars sn diverses. Hi ha pares desesperats, del tipus no s qu fer amb el meu fill, i tamb altres de conformats i fins i tot els que neguen la realitat. Amb aquests ltims s difcil treballar.

que res de res. Els dos van acordar que el jove hauria danar a la masia de Tres Torres a buscar feina i que hauria dacabar un curset per ser monitor de lleure. Ara ja lha acabat, i li queda pendent fer les prctiques mentre fa tercer i quart dESO, a distncia. Ara consumeixo menys i de manera ms responsable. Ho faig a casa. S que he de centrar-me a fer les meves coses... Vull acabar quart dESO i posar-me a treballar. El programa est b, s com un escarment i tajuda a ser ms responsable, a tenir ms en compte els pares i les companyies que no et convenen. Per encara trobo una mica exagerat que per un porro et multin amb 300 euros. De moment, tan Bernabu com la Policia Local i els Mossos es mostren satisfets amb el programa. Dels 39 joves que shi ha inscrit, 15 lhan completat, 10 estan pendents dacabar-lo, i 14 han hagut de pagar la multa perqu no han complert els acords o ni shan presentat a les reunions. s una manera dinculcar-los un mnim de constncia i de fer un treball psicolgic que no podrem fer. Hi ha nanos que diuen que els ha canviat la vida.

Segons la Policia Local de Granollers, la zona centre de la ciutat s on es practiquen ms detencions de joves per tinena i consum de drogues illegals. La plaa de lEsglsia, de Can Trulls, el barri dels Instituts, la Porxada, el parc Torrs Vill i la plaa Barang, molt clarament, sn els llocs principals, explica el cap de la Policia Local, Llus Colom. A la que abaixes la gurdia, es concentren molt a les places. Com ms patrullatge preventiu fem, menys consum hi ha a lespai pblic. Segons el cap dels Mossos, Llus Estap, a Granollers, hi ha un consum juvenil ms aviat baix. En el moment de la detecci, Policia i Mossos han de fer front a reaccions diverses: joves atemorits pel que diran els pares, els envalentits i els que emmudeixen. Normalment si s la primera detenci, sespanten; a la segona ja es queden callats. La majoria llancen el material al terra de seguida, perqu es pensen que aix no podem demostrar de qui s. Per si hem vist com ho llencen, no hi tenen res a fer..., diu Colom. A vegades, les pitjors reaccions vnen de part dels pares. Nhi ha que semprenyen amb la policia per haver comissat droga als seus fills, explica. El 99% de les famlies, per, es preocupen pels seus fills i voldrien fer-hi alguna cosa, encara que no saben qu. Aquest programa els obre una possibilitat, diu Estap.

RAMON FERRANDIS

Un projecte que sha anat estenent a la comarca

Granollers

El projecte educatiu que substitueix la sanci econmica per a joves que consumeixen drogues al carrer es va posar en funcionament a Granollers lany 2008 i sha anat estenent a altres municipis de la comarca. Des daquest any, tamb funciona a les Franqueses, la Garriga, lAmetlla, Figar i Tagamanent, que, com a novetat, treballen de forma coordinada. Granollers, en canvi, s una rea autnoma i entre tots els menors que es detenen, noms es poden acollir al programa els residents a la ciutat.

Dijous, 31 de desembre de 2009