ara DISSABTE, 4 DE FEBRER DEL 2012

aracriatures
canvi, les sortides es van fent progressives, els records dinfncia seran positius i se sentir ms preparat per afrontar un viatge durant ladolescncia, explica.
Aprenentatge vital

11

entem ue avilin nsin sols)

Ja tinc ganes que em diguin que volen marxar!, diu Maria Sala. T tres fills, de 7, 9 i 11 anys, i a casa seva les aventures sn el pa de cada dia. Sense anar ms lluny, el seu marit s Albert Bosch, el primer catal a arribar al pol Sud sense assistncia. La Maria recorda que de joveneta, amb 18 anys, ja se nhavia anat a Knia i que ms tard, als 24, va viure un any a Austrlia. Van ser experincies molt enriquidores, naprens moltssim i et marquen per a tota la vida, explica. Ara que s mare reconeix que, malgrat tot, ha desenvolupat un intens sentiment sobreprotector. Marxar sols abans dels 18 anys...? Ho entendria sempre que ho poguessin fer i que complissin amb la legalitat, apunta. Per s cert que abans, als 18 ja rem molt grans i que avui ho retardem tot una mica ms. Infravalorem la seva capacitat despavilar-se i, de fet, com ms responsabilitat els dnes, ms responsables es tornen, diu. A casa de Maria Alba Gilabert dexperincies a lestranger tamb nhan viscudes unes quantes. Ella s redactora de la secci dinternacional de Catalunya Rdio i la cobertura de conflictes armats, eleccions i revoltes formen part de la seva rutina anual. Els seus fills d11, 18 i 21 anys sobretot els ms grans han fet molts viatges, la majoria per Europa, i no han tingut cap problema per espavilar-se sols a lestranger. Van comenar fent sortides amb lescola i intercanvis, fins que ens van demanar danar sols. El gran va comenar als 16 anys visitant un amic a lestranger o b sortint amb dos o tres companys, apunta. Abans de marxar els dono molt pocs consells. Simplement els recordo quatre coses lgiques: que no portin els diners tots junts; que deixin un passaport o document a lhabitaci on es dormi, i els dono el contacte dalgun amic meu que viu al pas on van perqu el truquin en cas demergncia. Pel que fa a la comunicaci,

els demana una primera trucada quan arriben al pas de dest i a partir daqu tornen a trucar quan volen, si no hi ha notcies s que estan b. A diferncia dels fills de la Maria Alba, lAlbert acostuma a comunicar-se amb la seva famlia un cop per setmana. No t mbil i localitzar-lo pot ser una odissea. Al principi vam cometre un error perqu li vam demanar que ens truqus cada dia i va ser impossible. Ara hem acordat que ens digui alguna cosa un cop per setmana, per assegurar que es troba b, explica la Mont. Mentrestant, el seu fill continua deixant-se portar pel cor i els sentiments: marxant quan li ve de gust, sense data de tornada, ni diners, telfon ni objectes materials. Noms men vaig amb una actitud positiva, sense saber qu mesperar, que de fet s el ms divertit de marxar. Per als joves que vulguin viatjar els recomana que ho facin ara mateix i als pares que els posen bastons a les rodes els diu que deixin la por a banda i que acceptin que la llibertat i la felicitat del seu fill recompensen, amb escreix, la seva por.e

Lexplorador reprimit

Jaume Funes Adolescents que poden decidir

quests dies les adolescents tornen a ocupar titulars a propsit de si poden continuar decidint sobre la seva maternitat. El conservadorisme que torna a dominar-nos vol queelsparespuguinsaberidecidirsobre la totalitat de la vida de les filles, tamb sobre el seu embars incipient. Darreredetornaraferobligatoriper als professionals comunicar als pares unembarsadolescentshiocultentres qestionsquenohauremdebarrejar: qu saben i qu han de saber els pares delavidadelsfillsadolescents;lacomplexitat de la sexualitat i la maternitat en perodes de provisionalitat i aprenentatge;laresponsabilitatoirresponsabilitatdelsadolescents.Enlaprimeraqestishiamagaladespreocupaci sobreeldiaadia,juntamentamblapor de no saber el que per a nosaltres s transcendental.Alasegona,quelesnormesliquidenambunprecepteunmn complex denamoraments, descobriments i riscos. Deixar, per, aquests dos aspectes per a un altre dia. Laresponsabilitatsobrelesprpies decisions topa amb un problema estructural: la societat noms reconeix dues categories jurdiques, la minoria i la majoria. Noms el major pot decidir,perellmateixipelmenor.Iaixno t res a veure amb lexistncia dun cicle vital intermedi: ladolescncia. Les incoherncies adultes fan que, cadavegadaquesorgeixuncomportament que ens angoixa, mirem de fixar una edat, tot depenent del grau de pnicsocialexistent: unanoiade15anys por decidir sola sobre una operaci a corobert,pernopotfer-seuntatuatgesensepermsfinsals18.Nopotbeurefinsals18per,finsara,potassumir sola la maternitat o lavortament... Noms tenim una sortida per a aquestembolic:considerarladolescent responsableiconstruirunaaltraforma de responsabilitat diferent de ladulta. Responsabilitatsignificatenirlltima paraula,considerarelsefectesdelaprpiaconductasobreunmateixisobrealtrespersones,nodelegarlautoriadeles accions prpies. El ms significatiu de la responsabilitat adolescent s que ha depoderserexercidahabitualment,informada i acompanyada. Elsadolescentshandepoderserresponsables, de manera modulada per ledat,detotientot.Tanmateix,aquestaobligacivaacompanyadadundret seu i una obligaci adulta. El dret a rebrerespostesalasevaconductaqueels responsabilitzin,aaprendredallque van vivint, a estar acompanyats per adultspositius(avegadessnelspares) quan han de prendre decisions importants i en el temps que seguir a la seva decisi.

En un minut lbum de records

e1 Nombre de pasos recorreguts: seixanta-dos e2 Viatge ms llarg: Barcelona-Nova Zelanda (vuit mesos) e3 Actitud abans de marxar: alegria i serenitat e4 Recepta per fer amics: ser feli i voler que els altres tamb ho siguin e5 Imatge per recordar: el cel estrellat del desert dAtacama e6 Zona per descobrir: la costa est dfrica e7 El millor indret per dormir: si tens son... just aqu! e8 Un espai per dutxar-se: el vter per a discapacitats del McDonalds e9 Un menjar extic: formigues fregides, suc de granota e10 Consell per a qui vulgui marxar: fes-ho! e11 Consell per a uns pares que diguin no: no tingueu por!

Jaume Funes s psicleg, educador i periodista