Text 1

Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Al voltant del riu Amazones sestn la selva ms gran del mn, on viuen un gran nombre despcies animals, algunes de les quals sn ben curioses. Entre els peixos que habiten als rius, els llacs i els pantans de la selva destaca larapaima, considerat el peix de riu ms gran del mn. Altres peixos de la selva sn la piranya, el guppy, el quatre ulls, el peix disc, languila elctrica, etc. A la selva tamb hi viuen un gran nombre dinsectes. Per exemple, les saubas, unes formigues talladores de fulles que poden arribar a destrossar molts quilmetres de terres sembrades. Hi abunden les cuques de llum, les formigues legionries, les papallones gegants, etc. Per acabar, tamb els ocells tenen una gran representaci a la selva. Un exemple s laura, una au que no t plomes al cap. Dins del grup dels ocells cal anomenar, a ms, el quetzal, el botx formiguer barrat, el tuc o lenganyapastors.

Completa lesquema segent:

Classes danimals Espcies animals de la selva amaznica peixos sauba ocells Animals destacats Altres piranya, guppy, quatre ulls, peix disc, anguila elctrica, etc

Marca una daquestes oracions per comenar el resum del text anterior:
Al riu Amazones hi habiten molts peixos A la selva amaznica hi viuen molts animals. Cal cuidar la riquesa danimals que viuen a lAmazones

Escriu el resum del text a partir de lesquema:

Lesquema i el resum

Text 2
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Protegir els animals s important.A Espanya hi ha moltes persones que ho saben. Per aquest motiu, hi ha ms de 500 organitzacions que tenen cura de les espcies amenaades.Tot seguit ten mostrem algunes: ADENA/WWF s una de les organitzacions de carcter mundial ms importants en la defensa dels animals. A Espanya socupa de la conservaci despcies com ara ls bru, el trencals, el linx ibric i la grua. GREENPEACE Espanya s tamb una organitzaci internacional. Destaca per la seva lluita a favor de les balenes. SEO/BirdLife s la Societat Espanyola dOrnitologia. Protegeix els ocells silvestres i el seu hbitat a Espanya. Aquesta organitzaci ha estat declarada dUtilitat Pblica. LINIA (Institut Nacional de Recerques Agrries) treballa per la recuperaci de les espcies de gallines autctones que es troben en perill. Entre tots, podem fer-ho! Vols ajudar?

De qu tracta aquest text? Expressa-ho amb una sola oraci.

Completa aquest quadre amb les dades del text:

Pargraf 2 Organitzaci Zona on treballa ADENA / WWF Pargraf 3 Pargraf 4 Pargraf 5

Animals que protegeix

Numera per ordre alfabtic el nom daquests animals que comencen per b:
balena besuc borinot bis be boa
3

bacall bfal bou

Lestructura dun text

Text 3
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Sabies que les papallones poden ser un menjar molt gusts? Almenys per a alguns animals, com ara els ocells, les musaranyes, els erions i les aranyes. Per evitar que se les mengin, les papallones han desenvolupat diferents trucs: algunes papallones emeten un so agut per espantar els animals que shi acosten. En sentir-lo, els seus depredadors se nallunyen i les deixen tranquilles. Altres espcies de papallones tenen a les ales uns ulls falsos que silluminen quan se senten amenaades. Daquesta manera semblen animals ms grans. Un altre sistema de defensa s el camuflament o el mimetisme, pel qual algunes espcies imiten el color de les flors o de les fulles o b volen en ziga-zaga arran de terra i prenen el color de la terra per tal de passar inadvertides.

Completa amb les dades del text: Hi ha diversos animals que salimenten de papallones: , i . ,

Completa lesquema del text:

Trucs de les papallones

Emetre un so agut.

Escriu un resum del text utilitzant lesquema anterior.

Lesquema i el resum

Text 4
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

En molts contes i histries els personatges utilitzen beuratges i receptes mgiques per fer ms forta la gent o per curar els mals.Vols saber algunes maneres de preparar aquestes pocions? La infusi s una de les maneres ms conegudes. Consisteix, simplement, a bullir amb aigua les herbes o les seves arrels de manera que sobt un lquid que es pot beure fred o calent i que t efectes medicinals. Per exemple, la infusi de valeriana s relaxant i la de camamilla calma el mal destmac. Lemplastre saconsegueix preparant una pasta a partir de diverses herbes. Desprs es colloca sobre la pell aguantant-la amb una gasa. T moltes utilitats. Per exemple, per calmar dolors musculars s molt efica aplicar sobre la part adolorida un emplastre de les anomenades herbes foradades. Les inhalacions consisteixen a aspirar el vapor daigua bullida amb una herba. Per exemple, per curar el refredat pots inhalar el vapor daigua bullida amb fulles deucaliptus. No toblidis de cobrirte el cap amb una tovallola perqu no sescapi el vapor.

Completa aquest quadre amb les dades del text:

Planta Utilitat

Manera de prendre infusi

Observa aquesta entrada del diccionari i contesta les preguntes:

planta [substantiu femen] 1 Organisme pertanyent al regne vegetal, tpicament immbil, de creixement indefinit, autotrfic i mancat de sistemes de relaci. 2 Cara inferior del peu, des del tal fins als dits. 3 Pis, especialment el que s a nivell del carrer, anomenat tamb planta baixa o baixos. 4 Aspecte fsic duna persona. 5 Fbrica, installaci industrial.

Quin nmero daccepci correspon a cada una daquestes oracions? Escriu-lo. Han construt un edifici de trenta plantes. Installaran una planta delectrodomstics al meu poble. Ja he regat les plantes.
5
Informaci bsica dun text

Text 5
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Molts pobles nmades traginen les seves cases i les munten all on sestableixen. Aix s el que fan, per exemple, els mongols. Per, saps quins passos cal seguir per muntar un ger? Primer cal collocar tots els mobles a la zona que ser linterior de lhabitatge: lestufa al centre, els baguls, els estris de cuina, etc. Si no es fa daquesta manera, desprs no passaran per la porta. Desprs es fixen les parets, que estan fetes dun entramat de fustes, i els travessers que formen la teulada. Noms queda encaixar la porta i lestructura de la casa ja estar acabada. Tot seguit es folren les parets amb diverses capes de feltre, una tela feta amb pl danimal. Daquesta manera, saconsegueix allar la tenda del fred. Per acabar, es cobreix tota la tenda amb una gran tela impermeable i es lliga tot amb cordes, per evitar que se lemporti el vent. I ja est! A dins shi est ben calent.

Marca loraci que resumeixi millor el contingut del text:

Han construt un edifici de trenta plantes. Installaran una planta delectrodomstics al meu poble. Ja he regat les plantes.

Numera aquestes illustracions segons els passos que es descriuen al text:

Fixat en aquestes paraules i subratlla lentrada que trobaries al diccionari:

camell camella camells camelles freds fred fredes freda agricultora agricultores agricultors agricultor rids rida rides rid

Informaci bsica dun text

Text 6
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Viatjar a lespai sembla emocionant, oi? Per viure en una nau espacial pot resultar molt complicat a causa de la falta de gravetat.Vols saber qu fan els astronautes per adaptar-se a la falta de gravetat? Per rentar-se les mans tenen un lavabo especial: posen les mans a dins i la mquina absorbeix laigua bruta. Per rentar-se la resta del cos fan servir draps humits. Per caminar alguns minuts al dia i poder-se mantenir en forma utilitzen uns caminadors especials i es colloquen ventoses a les plantes de les botes. Per dormir lliguen uns sacs a les lliteres i, daquestes manera, eviten flotar per la nau mentre dormen. Tot s qesti dadaptar-shi!

Escriu una oraci que expressi la idea principal del text.

Completa lesquema del text:

Adaptacions a la falta de gravetat

Per rentar-se lavabo especial.

Per

Per

Escriu el resum del text a partir de la informaci de lesquema.

Lesquema i el resum

Text 7
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Les inundacions per desbordaments dels rius provoquen danys molt greus: arrasen les terres de conreu, destrueixen les cases, etc. Les persones que estudien aquests fenmens saben que es produeixen de tant en tant. Per aix treballen per prevenir alguns dels seus efectes. A la zona alta dels rius shi fan dos tipus dobres: Els embassaments serveixen per emmagatzemar laigua en poca de crescuda, de manera que es pugui aprofitar en poca de sequera. Els canals de derivaci consisteixen a desviar el curs dels rius per portar laigua de les inundacions a un altre lloc, per exemple, a la mar. A la zona baixa dels rius shi fan altres obres: Les canalitzacions sn canals artificials que es protegeixen amb formig per controlar el lloc per on passa laigua. Els dics sn murs de bastant alria que actuen com a barrera quan laigua creix.

Escriu el nom de cada obra de prevenci dinundacions:

Completa aquest esquema del text:

Prevenci de Zona alta dels rius Zona baixa dels rius

Completa el resum del text utilitzant lesquema anterior:

Els efectes de les inundacions per desbordaments dels rius es poden prevenir...

Lesquema i el resum

Text 8
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Contnuament sorgeixen nous materials que ens fan la vida ms fcil, fins al punt que gaireb no ens podem imaginar com era la vida abans que sinventessin.Tot seguit et mostrem alguns daquests materials que quan van aparixer ens van fer la vida ms fcil: La cellofana la va inventar un qumic sus el 1908. s una mena de paper transparent i molt flexible que es fa servir sobretot per embolicar. Encolat per una de les cares s el paper cello, que utilitzem per enganxar coses. El nil el van inventar un grup de qumics i enginyers americans el 1928. Amb aquesta fibra es fabriquen fils molt resistents que desprs sutilitzen per crear teixits i peces de vestir. El Velcro el va inventar un sus el 1948 collocant petits ganxets en una cinta de teixit. Lavantatge s que les dues cares es poden enganxar i desenganxar molts cops sense que es faci malb. Sutilitza en lloc de botons o cordons en peces de vestir.

Completa lesquema del text:

Tres invents

1900

1925

1950

Cellofana Inventada per Es fa servir per Inventat per Es fa servir per Inventat per Es fa servir per

Escriu el resum del text utilitzant la informaci de lesquema.

Lesquema i el resum

Text 9
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Al principi, el sol era lnica font denergia que tenien les persones. Ms tard es van descobrir altres fonts, com ara el carb, el petroli i el gas natural, que presenten linconvenient de ser contaminants. Per aix actualment cada vegada sutilitzen ms les fonts denergia renovables, que sn inesgotables. Lenergia elica procedeix del vent. Per obtenir-la es colloquen grans molins en zones rases. El vent mou les aspes dels molins i una turbina converteix aquesta fora en energia. Lenergia solar s la que procedeix del sol. Saconsegueix per mitj de grans miralls que concentren els raigs del sol. Grcies a aquesta calor, el lquid que hi ha als dipsits sescalfa i el vapor mou les turbines, que produeixen lelectricitat. Lenergia geotrmica s la que procedeix de linterior de la terra. Per obtenir-la es capta la calor de les capes daigua subterrnia.Aquesta calor sutilitza directament (per exemple, per a calefacci) o b es transforma en electricitat.

Quina energia representa cadascuna de les illustracions segents?

Completa aquest esquema amb informaci del text:

Energies

Energia: elica

Energia:

Energia:

Procedeix de: Manera daconseguir-la:

Procedeix de: Manera daconseguir-la:

Procedeix de: Manera daconseguir-la:

Lesquema

10

Text 10
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Tots estem acostumats a enregistrar la nostra msica preferida en una cinta i desprs escoltar-la a qualsevol lloc. Per aix no sempre ha estat possible. Saps com es grava i es reprodueix el so en un magnetfon? Primer, el micrfon converteix els sons que volem gravar en un senyal elctric: fa una espcie de cpia elctrica del so. Desprs, aquest senyal viatja a travs del cable fins al capal gravador, que s una pea de ferro imantat. Tot seguit, el capal imanta la cinta de gravaci, on deixa una espcie de dibuix que reprodueix el senyal elctric. Per acabar, per escoltar la gravaci, el capal torna a convertir el senyal elctric. I aquest senyal es converteix en so als altaveus.

De qu tracta aquest text? Explical amb una sola oraci.

Escriu les paraules del text que indiquen ordre i afegeix-ne dues ms.

Numera aquestes illustracions segons lordre en qu es descriuen al text:

Escriu el resum del text.

11

El resum

Text 11
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Els ponts han estat i sn molt importants per a la humanitat. Grcies als ponts podem superar les dificultats del relleu (rius, valls, etc.). En el passat van permetre que les persones poguessin viatjar i, daquesta manera, es poguessin conixer i intercanviar els seus productes. Per els tipus de ponts han variat molt al llarg del temps. Al principi es collocava el tronc dun arbre caigut en els llocs ms estrets. Ms tard, fa uns 3.000 anys, es van aixecar els primers ponts apilant pedres, que formaven columnes. Els forats entre les columnes es cobrien amb grans lloses de pedra. Ms endavant es van construir ponts de fusta subjectats amb cordes: eren els primers ponts suspesos. Desprs, els romans van introduir una gran millora: els arcs. Els ponts que es van construir en aquella poca encara sutilitzen. Per acabar, es van aplicar nous materials en la construcci de ponts: ferro, formig, acer, etc. Aquests materials han augmentat la seguretat i la longitud dels ponts.

Quin daquests ttols et sembla ms adequat per al text?

Materials de construcci de ponts Ponts ms famosos Importncia dels ponts

Ordena aquestes illustracions segons lpoca en qu es van construir els ponts:

Escriu el resum del text.

El resum

12

Text 12
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

La nit mgica del 23 de juny, viglia de Sant Joan, els habitants de San Pedro Manrique (Sria) caminen descalos per damunt de les brases duna foguera.Amb aquesta festa se celebra larribada de lestiu. Es tracta dun costum molt antic, de fa molts segles. En primer lloc, encenen la foguera. Aix es fa a les nou en punt de la nit. Desprs, els joves ballen, agafats pels braos, al voltant de la foguera. Ms tard, quan noms queda el caliu, saplana i es prepara el cam de brases.A les dotze en punt tot est a punt. La catifa de brases t un pam dalria per quatre metres de llargria. Per acabar, sona una trompeta i tot queda en silenci. Els sampedranos, amb quatre o cinc passes i trepitjant ben fort amb tota la planta del peu, van passant sense pensar-shi. La majoria ho fa amb alg damunt de les espatlles, perqu el pes sigui ms gran, ja que com ms fort es trepitja menys perill de cremar-se hi ha. Alguns satreveixen fins i tot a ballar durant uns moments sobre el foc.

Completa lesquema sobre aquesta festa:

Nom de la festa: nit de Sant Joan

Data: Motiu:
3

Lloc:

Numera aquests passos segons lordre en qu els sampedranos celebren la festa.

Toquen la trompeta i passen per damunt de les brases. Encenen la foguera. Els joves comencen a ballar. Es prepara el cam de brases.

Escriu el resum del text.

13

Lesquema

Text 13
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Les persones sempre han necessitat un lloc per viure. Per, naturalment, els habitatges han canviat molt al llarg de la histria i shan construt amb materials molt diversos. Els egipcis feien les cases amb maons que fabricaven assecant largila al sol. Els vkings van construir les seves cases amb fusta, subjectant-la amb claus de metall. Els cavallers medievals vivien en grans castells de pedra que els servien com a fortalesa i defensa davant dels seus enemics. En poques posteriors shan construt les cases amb formig armat, un material que fa que els habitatges siguin molt resistents. En lactualitat es construeixen gratacels amb una gran quantitat de materials, especialment amb ferro, que t una gran resistncia.

Resumeix en una sola oraci la idea principal del text.

Escriu de qu est fet cadascun daquests habitatges:

A B C D

Indica a quin lloc es refereix cadascun daquests gentilicis.

calder targar vigat reusenc blanenc A la poblaci de Caldes de Montbui.

Quin s el gentilici de la teva localitat?

Informaci bsica dun text

14

Text 14
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Mans Unides s una organitzaci no governamental per al desenvolupament. Aix vol dir que s una associaci que no depn del govern i que es dedica a impulsar el progrs dels pasos ms necessitats. Aquest objectiu es duu a terme a partir de dues lnies de treball: Sensibilitzant i informant la societat catalana sobre la realitat dels pasos en vies de desenvolupament, per motivar canvis que promouen un mn ms just. Finanant projectes que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones. Aquests projectes sn de cinc tipus: Projectes agrcoles, amb els quals sintenta millorar els conreus, obtenir maquinria adequada i construir graners, molins i magatzems, entre altres activitats. Projectes sanitaris, com ara la construcci dhospitals o leducaci per a la higiene. Projectes educatius, com ara la creaci descoles. Projectes de promoci de la dona, per fomentar la seva participaci en la vida de la comunitat. Projectes socials, s a dir, ajuts econmics per adquirir habitatge o per cobrir altres necessitats.

Emplena aquesta fitxa amb la informaci del text:

Mans Unides Qu s? Quines lnies de treball t? Quin tipus de projectes finana?

Escriu el resum del text utilitzant la informaci anterior.

15

La fitxa

Text 15
Nom i cognoms: ___________________________________________________ Data: _________________________

Llegeix aquest text:

Lalpinisme s un esport molt perills, entre altres raons, per les dificultats que caracteritzen el clima a la muntanya. Per aquest motiu, s molt important tenir en compte alguns factors que ens poden indicar com ser el temps abans de comenar lescalada, com ara laspecte dels nvols, els vents i el color del cel. Quan els nvols sn petits i baixos, s probable que el dia sigui bo. En canvi, els nvols allargats anuncien mal temps, especialment quan es barregen amb boira i formen un cercle al voltant del cim de la muntanya. Per conixer el temps que far tamb podem observar els vents. Els vents sn un factor molt important que cal tenir en compte abans de pujar una muntanya, tant pel perill que poden comportar com per la informaci que ens poden proporcionar. Els vents que provenen del sud indiquen mal temps, especialment si vnen corrents daire calent. Per contra, quan els vents provenen del nord, podem suposar que el dia ser agradable. Per acabar, ens podem fixar en el color del cel. En fosquejar, a vegades el cel es torna de color rogenc; aix vol dir que lendem el cel estar ser. Si aquest color rogenc lobservem a trenc dalba, significa que el dia ser fred i que potser plour.

Marca la informaci que recull el text:

Els elements necessaris per pujar una muntanya. El temps que far durant la setmana. Com es pot preveure el temps que far abans de comenar una escalada.

Completa aquest esquema del text:

Per saber quin temps far, podem tenir en compte:

Escriu a quina entrada del diccionari buscaries aquestes expressions:

Caigut del cel

Ploure sobre mullat

Lesquema

16