Está en la página 1de 4

Idees bsiques sobre la conferncia: LES BONES PRCTIQUES DE LA COREOGRAFIA ESCNICA El divendres 27, dins la Trobada TE VEO en danza

va tenir lloc la taula rodona sobre el tema Les bones prctiques de la coreografia escnica, moderada per Eullia Ribera (programadora i directora de La Sala Miguel Hernndez de Sabadell). Montserrat Anton (Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona), va obrir els torns de paraula. La Montserrat va tenir la sort de participar en una de les primeres escoles que tenien la dansa com a assignatura dins lhorari lectiu escolar. Per comenar, va voler fer un comentari crtic sobre aquells tpics que ara mateix ens poden resultar antics. Aquests tpics responien a la pregunta: per qu no fem dansa a lescola? I algun director o mestre deia: per qu hem de practicar dansa amb els nens si ja es mouen constantment? Per qu hem de fer jocs i ballar si ja tenen lhora del pati per fer-ho? En la seva ponncia, la Montserrat Anton, incidia en la necessitat que t el nen de moures i va posar un exemple molt clar: quan un nad plora, la resposta de ladult s moures per lespai perqu es calmi i deixi de plorar. s per aix, que defensa lexpressi i la comunicaci com a base de laprenentatge no noms a lescola, no noms lescola educa. s a lescola on es pot donar, i sha de donar, una estructura en les classes de moviment o dansa. Fer una proposta a destemps, tant si s massa fcil com si s difcil provoca un fracs assegurat. s important analitzar els mecanismes daprenentatge i tenir molt clar que no tots els nens sn iguals. Tots els nens sn igual de curiosos per durant el procs daprenentatge cadascun send alguna cosa diferent amb ell mateix. La darrera frase de la seva part de conferncia, i fet que va destacar com a principi dun canvi va ser: Fa uns trenta anys uns pares van pagar un mestre de dansa. s a dir, uns pares van veure la necessitat de contractar un professional, que no noms fes una bona classe de dansa sin que cobrs per fer-ho. Al seu torn, Maite Serrat, de lOficina de la Difusi Artstica (Diputaci de Barcelona), va explicar el programa que dirigeix lAjuntament de Barcelona i la Diputaci sota el ttol Anem al Teatre. Com la prpia frase indica, s un programa que facilita a les escoles dels voltants de Barcelona anar al teatre. s un programa escolar que pertany a lrea dEducaci i Cultura. El seu funcionament s el segent: durant un any unes comissions dexperts van a veure espectacles que el mateix programa Anem al Teatre recomana i valora. Al cap de lany es reuneixen tots per escollir els espectacles i determinar les edats per poder difondrels al curs segent. El seu objectiu s que les escoles tinguin la possibilitat, una vegada al trimestre, danar al teatre. I si hi ha molts municipis que no tenen teatre, doncs van al que tenen ms a prop i la mateixa Diputaci els facilita lautobs per anar-hi. Un dels objectius que t el programa s motivar i animar els docents i als seus alumnies a veure circ, teatre, msica o dansa, i tamb a cercar lexcellncia. Cal esmentar que moltes vegades quan es tracta especialmente de dansa s molt difcil trobar espectacles de qualitat, perqu es tendeix a explicar contes narratius, per exemple. I segons la Maite, aix s una llstima. Perqu quan una companyia est dins el programa el Departament li proporciona una gira de vries funcions. Daquesta

manera, no noms les escoles es beneficien del programa sin tamb les companyies, que tenen ms funcions i ms possibilitatas de donar-se a conixer. La darrera frase de la Maite Serrat fou una cita del fsic Andri Sjarov: Qui no hagi vist mai una taronja, no demanar una taronja. La nostra tasca s donar a conixer la taronja i despertar el desig. Grcies a la collaboraci dEullia Ribera, la conferncia va seguir puntualment amb el torn dEnrique Cabrera (director i coregraf de la companyia Aracaladanza) i va finalitzar amb Claudia Moresco (coregrafa i codirectora de la companyia Nats Nus). Com que vam descubrir que hi ha forces punts en com entre els dos coregrafs permeteu-me que barregi algunes de les seves intervencions. Per comenar us vull explicar la definici que t Enrique Cabrera sobre les companyies de dansa i en concret les que es dediquen a fer escpectacles per a tots els pblics. Aquestes companyies no parteixen duna idea o dun text ja creat sin que moltes vegades parteixen de 0, per aix les podem definir com a companyies dautor. s curis analitzar els comenaments de les dues companyies (Aracaladanza i Nats Nus) perqu primer feinen espectacles per a adults per es van adonar que els nens seguien a la perfecci tot el que proposaven i que sho passaven molt b. El punt de partida de les dues companyies ha estat el joc i podrem dir que fins ara sha convertit en el seu estil propi. El joc i la intuci han estat dos processos de treball importans i que realment ajuden al desenvolupament duna bona coreografia. Un altre aspecte important relacionat amb les bones prctiques en la coreografia s lespai. Una companyia de dansa des del primer dia necessita un espai en condicions. Aqu, afegeixo el que va destacar la Claudia va remarcar com a revisable: el ritme, les temtiques i la combinaci descenes. Encara que els dos coregrafs coincideixin en el fet que cadascun dels seus espectacles han sorgit dun joc molt simple, realment una vegada es t la idea s necessari buscar una estructura i un objectiu clar. La frase final de la Claudia fou: Compartir lexperincia de ballar amb els nens ajuda molt per crear espectacles per a ells: Les cuatre ponncies van coincidir en la importncia de crear un pont de comunicaci entre el nen i la companyia per aconseguir una bona prctica en la coreografia escnica. Per acabar magradaria citar una frase que els ballarins de lespectacle Ro de Luna de la companyia DATE Danza, presentada al Mercat de les Flors, van dir al pblic abans de comenar: si el nen vol marxar de la sala t el dret de fer-ho perqu sou vosaltres, adults, els que heu escollit venir a veure lespectacle. Grcies TE VEO, Mercat de les Flors i Graner per reserver unes jornades per la defensa de la qualitat, lexcellncia i laprenentatge de lart i la dansa, per a nens i per a adults.

Montserrat Ismael Pedagoga de la dansa, mestra i ballarina en actiu.

CASTELLANO
Ideas bsicas sobre la conferencia: LAS BUENAS PRCTICAS DE LA COREOGRAFA ESCNICA Durante la tarde del viernes 27 de enero de 1530 a 1830h tuvo lugar la mesa redonda sobre el tema las buenas prcticas de la coreografa escnica moderada por Eulalia Ribera (programadora y directora de La Sala miguel Hernndez de Sabadell). La primera en hablar fue Montserrat Anton (Institut de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona). Montserrat tuvo la suerte de participar en una de las primeras escuelas que tuvieron la danza como asignatura dentro del horario lectivo escolar. Para empezar quiso hacer un comentario crtico sobre aquellos tpicos que ahora mismo resultan antiguos. Estos tpicos respondan a la pregunta: Por qu no hacemos danza a la escuela? Y algn director o maestro deca: para qu practicar danza con los nios si ya se mueven constantemente? Para qu hacer juegos y bailar cuando ya tienen el recreo para hacerlo? En su ponencia remarcaba la necesidad del nio de moverse y pona un ejemplo muy claro. Cuando un beb llora la respuesta del adulto es moverse en el espacio para que realmente se calme y deje de llorar. Es por eso que defiende la expresin y la comunicacin como base del aprendizaje no slo en la escuela, no solo la escuela educa. Es en la escuela dnde se puede dar y se tiene que dar una estructura en la clase de movimiento o danza. Hacer una propuesta a destiempo, tanto si es demasiado fcil como si es difcil, es un fracaso seguro. Es importante analizar los mecanismos de aprendizaje y tener muy claro que no todos los nios son iguales. Todos los nios son igual de curiosos pero durante el proceso de aprendizaje cada uno se lleva algo diferente consigo mismo. Como ltima frase de su conferencia y que lo que destac cmo el principio de un cambio fue: Hace treinta aos unos padres pagaron un maestro de danza. Es decir hubieron unos padres que vieron la necesidad de contratar a un profesional, que no solo hiciera una buena clase danza sino que cobrara como tal. Maite Serrat de la Oficina de la Difusi Artstica (Diputaci de Barcelona) explic el programa que dirige el Ajuntament de Barcelona y Diputaci llamado Anem al Teatre. Como la palabra indica facilita que las escuelas de los alrededores de Barcelona vayan al Teatro. Es un programa escolar que concierne al rea de educacin y cultura. Su funcionamiento es que durante el ao unas comisiones de expertos van a ver espectculos que el mismo programa Anem al Teatre aconseja y hacen una evaluacin. Al final del ao se renen todos para escoger los espectculos y determinar las edades para poder hacer el curso siguiente la difusin en los centros educativos. Su objetivo es que las escuelas tengan la posibilidad, una vez al trimestre, de ir al teatro. Y si hay municipios que no tienen teatro van al que tienen ms cerca y la misma Diputaci les facilita un autobs. Uno de los objetivos cmo programa, que persigue motivar y animar al docente y a sus alumnos a ver circo, teatro, msica o danza; es buscar la excelencia. Cabe mencionar que muchas veces cuando se trata especialmente de danza es muy difcil encontrar espectculos de calidad, se tiende a explicar cuentos narrativos, por ejemplo. Y esto es una lstima deca Maite. Porque cuando una compaa est en este programa el departamento de Maite Serrat le

proporciona una gira de varias funciones. De esta forma no solo las escuelas se benefician del programa sino que las compaas tienen muchas ms funciones y ms posibilidades de que los conozcan. La ltima frase de Maite fue una cita del fsico Andri Sjarov: Quin no haya visto nunca una naranja, no pedir una naranja. Nuestra tarea es dar a conocer la naranja y despertar el deseo Gracias a la colaboracin de Eullia Ribera la conferencia sigui puntualmente con el turno de Enrique Cabrera (director y coregrafo de la compaa Aracaladanza) y finalizo Claudia Moreso (coregrafa y codirectora de la compaa Nats Nus). Cmo descubrimos all mismo que hay bastantes puntos entre los dos coregrafos permitidme que vaya mezclando sus intervenciones. Para empezar os explico la definicin que tiene Enrique Cabrera sobre las compaas de danza y en concreto las que se dedican a hacer espectculos para todos los pblicos. stos no parten de una idea o un texto ya creado sino que muchas veces parten de 0, por eso las podemos definir como compaas de autor. Es curioso analizar los comienzos de las dos compaas Aracaladanza y Nats Nus porque primero hacan espectculos para adultos pero se dieron cuenta que los nios seguan a la perfeccin todo lo que proponan y que se lo pasaban muy bien. El punto de partida de las dos compaas ha sido el juego y podramos decir que hasta ahora se ha convertido en su firma. El juego y la intuicin han sido dos procesos de trabajo importantes y que realmente ayudan en el desarrollo de una buena coreografa. Otro aspecto importante relacionado con las buenas prcticas en la coreografa es el espacio, una compaa de danza des del primer da necesita un espacio condicionado. Aqu aadira lo que Claudia destacaba para los espectculos para nios que es muy necesario revisar: el ritmo, las temticas y la combinacin de escenas. Aunque los dos coregrafos coincidan, en que cada uno de sus espectculos han salido de un juego muy simple en un principio, realmente una vez se tiene la idea es necesario buscar una estructura y un objetivo claro. La frase con la que Claudia acab su ponencia fue: Compartir la experiencia de bailar con los nios ayuda mucho para crear espectculos para ellos. Las cuatro ponencias coincidan con la importancia de crear un puente de comunicacin entre el nio y la compaa de danza para conseguir una buena prctica en la coreografa escnica. Para terminar me gustara citaros una frase que los bailarines del espectculo Ro de Luna de la compaa DATE Danza, presentada en el Mercat de les Flors, dijeron al pblico antes de empezar: si el nio quiere irse de la sala est es su derecho porque sois vosotros adultos los que habis escogido venir a ver un espectculo. Gracias TE VEO, Mercat de les Flors y Graner por reservar unas jornadas en defensa de la calidad, la excelencia y el aprendizaje presente del arte y de la danza, en los nios y los adultos. Montserrat Ismael Pedagoga de la danza, maestra y bailarina en activo.

También podría gustarte