Mtode alternatiu a la modelitzaci grfica en el clcul de lespai necessari per crear zones lineals daparcament en vies urbanes

Francesc Boix i Ricart* Ral Alba Molina**

* fb.ricart@gmail.com

**raul.sith@gmail.com

RESUM: -Aquest mtode permet calcular numricament lespai necessari per crear zones lineals daparcament d n places sense haver de recrrer a la modelitzaci grfica. Est dissenyat especialment per trobar amb facilitat les caracterstiques ptimes de zones daparcament en vies amb limitacions despai. Aquest estudi s una anlisi trigonomtrica duna rea daparcament tenint en compte el comportament dun vehicle estndard en la maniobra destacionament.

Alternative method to graphic modelization in the calculus of the necessary space to create lineal parking areas in urban ways

ABSTRACT: -This method allows to calculate numerically the space that is necessary to create lineal parking areas of n places without having to resort to graphic modelization. Is specially designed to easily find out the optimal characteristics for lineal parking areas in urban ways with limitations of space. This study is a trigonometrical analysis of a parking area taking into account the behaviour of an standard vehicle during the parking manoeuvre.

Introducci

Aquest treball pretn ser una eina per a obtenir les caracterstiques de disseny duna rea daparcament sense haver dusar models grfics. Amb la proposta realitzada es disposar de manera rpida i senzilla, de parmetres bsics per a predimensionar una rea rectangular daparcament. Es poden determinar les relacions entre les mides i langle de les places daparcament, el gir del vehicle implicat, lample del carril de circulaci i la quantitat que sen necessiten per a la maniobra destacionament. No es citen altres treballs, a excepci de Arte de proyectar en arquitectura (1), del que extraiem el criteri per a definir el radi de giro dun vehicle, degut a la falta de referncies explcites sobre aquesta matria. Tot el que sha trobat tracta de models globals de comportament dels usuaris a lhora de buscar i trobar aparcament, per exemple, en una ciutat. (2)
1) 2) Neufert, Ernst. Arte de proyectar en arquitectura. Barcelona: Editorial Gustavo Pili, 2006. p.378-383. Existeix un article que tracta laparcament de manera local, escrit per la Doctora Rebbeca Hoyle, de la Universidad de Surrey, U.K., titulat Requirements for a perfect S-shaped parallel parking manoeuvre in a simple mathematical model, per no tracta directament el tipus de maniobra que es proposa en aquest treball i a ms a ms el seu objecte t com a protagonista el vehicle en lloc de lespai on aquest ha daparcar.

Aquest treball serveix per calcular el nombre de places daparcament que es poden aconseguir en funci de parmetres com per exemple les mides i langle de les places daparcament o el radi de gir del vehicle implicat. No dna soluci al clcul despais destacionament en entorns corbs ats que es formula usant trigonometria. Tampoc soluciona la tasca descollir la ubicaci de les rees destinades a ser zones daparcament. Sha de tenir molt en compte que les distncies que serveixin per a conixer lespai disponible per a una futura zona destacionament han de ser ortogonals entre s, ja que els clculs posteriors es faran usant trigonometria. Aquest treball est pensat per a casos generals i per aix les peculiaritats hauran de ser tractades de manera especfica. Per evitar reiteracions, sovint es parlar de plaa per a referir-se a una plaa daparcament. Es defineixen les segents caracterstiques: C s lample dun carril de circulaci, P s lample de la plaa, L s la longitud de la plaa,

s langle de la plaa respecte a la

direcci de marxa del vehicle, n s el nombre de places y G s el radi exterior de gir del vehicle.

Paraules clau: estacionament, aparcament, parking, urban, via, way

Discussi
Un dels factors que shan destudiar per a determinar lespai necessari per crear una zona daparcament s el gir dun vehicle a lestacionar, el qual pot ser analitzat en la figura 1. El centre del radi de gir del vehicle, E, es trasllada en funci de la distncia entre I i I,

si I I. Ats que I s el punt en el qual el vehicle deixa de girar per entrar de cara dins
de la plaa daparcament, per mantenir el mateix radi de gir, E es desplaa perqu la distncia I-I sigui igual a la distncia E-E, la qual cosa comporta I-E sigui equivalent a la distncia I-E, que s la que defineix el radi de gir del vehicle, G. El comportament del radi exterior de gir es pot obviar, de la mateixa manera que no es considerar el cas de lestacionament en cord donada la seva particularitat, ats que quan la recta I-I es torna parallela a la direcci de marxa del vehicle, la seva distncia es torna infinita. Segons el llibre Arte de proyectar en arquitectura
(1),

el radi exterior de gir, G, s

constant. Agafarem aquest criteri per avaluar el comportament dun vehicle a lhora destacionar. En aquest treball no es tractar el gir amb radi variable dun vehicle perqu el document present pretn ser un model de caire general.

figura 1

Daltra banda, en la figura 2, es pot observar que el gir del vehicle t lloc entre la perpendicular a la seva direcci de marxa que passa pel centre del radi de gir, E, i la prolongaci de la recta I-E amb valor de lample de plaa, P. Langle de gir, , es calcula com = 90-.

figura 2

Per poder calcular lespai necessari per crear un determinat tipus destacionament, s necessari conixer dues distncies respecte a la marxa del vehicle: la distncia transversal, a la que anomenarem U, que inclou el gir i lestacionament, i la distncia longitudinal, a la que anomenarem Q. El clcul d U es far com a suma de dos trams: lespai que susa en el gir i lespai que ocupa la plaa daparcament en s. En la figura 3 es pot observar com es redueix lespai necessari per aconseguir el gir a mesura que la plaa daparcament sinclina cap al seu costat ms llarg. Anomenarem R a lespai que deixa de ser necessari en la maniobra de gir.

figura 3

Per calcular R susar una demostraci geomtrica que permet situar R on existeixen elements per calcular-la. En la figura 4 es tracen dues circumferncies de radi G, amb centres E i F, i es troben H i H que sn els punts on aquestes es tallen. Aquests dos punts units per una recta sn la mediatriu de la recta que uneix E i F, trobant el punt H. En els casos que 0 <

< 90, es pot observar que la distncia F-F, que s R, s la

mateixa que E-E, el qual ens permet calcular R en la posici E-E, com es pot veure en la figura 5.

figura 4

figura 5
En la figura 6 es poden observar els elements necessaris per a obtenir el valor d R.

figura 6

R = (G P ) sin

Un cop calculada R, restant-la de G, es t lespai total que susa en el gir. Arribat aquest punt ja es tenen suficients elements per calcular el nombre de carrils que sn necessaris per practicar la maniobra destacionament en funci de les caracterstiques particulars duna plaa daparcament donada. El desenvolupament daquest clcul es troba a lannex 1 (pgina 16). 7

Queda per calcular lespai que ocupa la plaa daparcament en s, S en la figura 7, i que es calcula com es veu en les figures 8, 9 y 10.

figura 7

figura 8

sin =
cos =

s3 P
s3' P

s3 = P sin
s3' = P cos

figura 9

s tan = 3' s2

s3' P cos2 s2 = = tan sin

sin =

s3' s2 '

s2 ' =

s3' P cos = sin sin

figura 10

s1' = L s2 ' = L

P cos sin

cos =

s1 s1'

s1 = s1' cos = cos ( L

P cos ) sin

P cos 2 s1 = L cos sin

El valor d S es calcula com la suma aritmtica dels seus tres components.

S = s1 + s2 + s3

P cos 2 P cos 2 + + P sin S = L cos sin sin

S = L cos + P sin
10

Amb la suma aritmtica de G-R i d S sobt el valor d U, com es mostra en la figura 11.

figura 11

U =GR+S

Ats que:

R = (G P) sin
i

S = L cos + P sin

Es t que:

U = G (G sin P sin ) + P sin + L cos

U = G G sin + 2 P sin + L cos

U = G + (2P G ) sin ) + L cos

11

Per poder calcular la distncia longitudinal a la marxa del vehicle, Q, analitzarem la figura 12:

figura 12

12

Es pot observar en la figura 12 que els casos primer i ltim, donada la senzillesa del seu model, i el cas penltim, per a

= 75, per la seva naturalesa absurda en qestions

doptimitzaci de lespai destacionament, no sn casos destudi. Aix ens deixa tres casos destudi, malgrat que el clcul de Q hagi de funcionar en tots els casos. Sha de tenir en compte que Q, lespai limitat per les lnies vermelles en la figura 13, inclou tamb lespai que necessiten els vehicles per entrar de cara a totes les places daparcament. Q s la distncia total, longitudinal respecte a la marxa del vehicle, que necessita per tenir n places daparcament.

figura 13

Es poden observar en la figura 13 que es pot extreure una pauta dels tres models, en la que el costat

q1 es troba un sol cop i el costat q2 es repeteix n vegades, tantes com

places daparcament. Llavors es pot afirmar el segent:

Q = q1 + ( n q2 )

13

La figura 14 mostra com dur a terme el clcul de q1 y q2.

figura 14

sin =

q1 L

q1 = L sin

cos =

P q2

q2 =

P cos

Q=

n P + L sin cos

Una vegada shan trobat les distncies transversal, U, i longitudinal, Q, respecte la marxa del vehicle, en tractar-se de distncies ortogonals entre s, la seva multiplicaci resulta ser els metres quadrats que susen en total en la zona daparcament.

14

15

Annex 1

Com es pot observar en la figura 6, lespai que sutilitza en el gir s G-R. Si es divideix aquest valor per lample de carril, C, sobt el nombre de carrils que es necessiten per fer la maniobra destacionament. Anomenarem T a aquest nombre.

T=

(G R) C

Per a obtenir lordre de magnitud de T, resulta interessant veure que els valors que pot prendre G-R, sempre que 0 dedueix el segent:

90, estan compresos entre G y P. Daix es

G P T C C

Sha de tenir en compte que per casos molt propers a

= 90, un vehicle dample

menor o igual a P podria accedir a la plaa, ats que G-R P, per aquest hauria de realitzar un tipus de maniobra destacionament que no est estudiada en aquest treball. Aix podria comportar errors de clcul en les distncies necessries per a practicar correctament lestacionament.

16

Si es volgus que el gir es produs dintre dun sol carril, sha dassumir que T = 1. Si, i noms si, T = 1, llavors:

C =GR
C = G ((G P )sin )

I daquesta igualtat es poden deduir les segents: a)

sin =

(G C ) (G P )

= sin 1

(G C ) (G P )

b)

G(sin 1) =(Psin )-C

G=

(Psin )-C sin 1

17

En el supsit que es necessits crear aparcament en bateria per que la distncia disponible fos inferior a la necessria per a realitzar el gir i mantenir la longitud de la plaa, es pot reduir lespai de gir en detriment daugmentar lample de plaa, i en conseqncia, ocupar ms espai longitudinal o reduir el nombre total de places. En la figura 15 es pot observar en color verd fosc la maniobra que ha de fer un vehicle en veure redut lespai disponible per a realitzar el gir. Tamb, es pot observar en color taronja la maniobra que faria el mateix vehicle en condicions ptimes despai.

Es defineixen, J, com la distncia que s necessari reduir de la maniobra destacionament en condicions ptimes despai per a poder fer-la en lespai disponible, i, g, com el radi interior del radi de gir, G.

g=GP

figura 15

18

En la figura 15, el punt en el que el vehicle obligat a fer la maniobra amb un espai menor de gir entraria a la plaa, a, es troba a una distncia, K, del centre del radi de gir,

G.

K = ( g 2 J 2 )1/ 2

A partir del clcul de K, es pot conixer el valor nou que tindr P, lample de plaa, per a poder realitzar la maniobra destacionament utilitzant un menor espai de gir.

P2 = G K

P, pren el valor de P2.

19