L'univers Numèric de La Recta

LUNIVERS NUMRIC DE LA RECTA
Departament: Matemtiques
Alumne: Marcos Salgado Corbilln
Tutor : David Anton Llapart
2

"Ning entri aqu que no spiga geometria" Plat

"Caminem a les espatlles dels gegants que ens van precedir" Newton

"Pren el que necessitis, opera com cal, i obtindrs el que desitges" Leibniz

Agraments a Manel Dolz, Nria Vila, Josep Pla i Carrera i, per suposat, a David Anton

INTRODUCCI (segona edici) ..................................................................................................................6
INTRODUCCI (primera edici).................................................................................................................7
I Construccions clssiques o amb regla i comps..........................................................................................8
1.Els nombres racionals(Q) o arrels de polinomis de primer grau............................................................9
1.1.Fraccions o decimals peridics........................................................................................................9
1.2.Representacio en la recta dels nombres racionals .........................................................................11
2.Representaci a la recta de les arrels dels polinomis de primer grau...................................................15
3.Les arrels quadrades .............................................................................................................................16
3.1.Estudi de les diagonals de rectangles amb costats naturals ...........................................................16
3.2.Construcci darrels quadrades en dues passes. ............................................................................18
3.3.Construcci darrels quadrades en tres passes...............................................................................21
3.4.Mtode inductiu.............................................................................................................................24
3.5.Mtode deductiu ............................................................................................................................27
4.Representaci a la recta de les arrels dels polinomis de segon grau ....................................................30
5.Un cas particular: el nombre dor(u) ...................................................................................................31
6.Limitacions del mtode grec.................................................................................................................33
6.1.Arrels cbiques construbles amb regla i comps. ........................................................................33
6.2.La soluci de les equacions de 3
r
i 4
rt
grau....................................................................................33
6.3.Limpossibilitat dexpressar la soluci general duna equaci de 5
e
grau o superior amb radicals
.............................................................................................................................................................34
II Construccions modernes, recurrents o iteratives mitjanant mtodes numrics......................................36
1.Fraccions continues ..............................................................................................................................37
1.1.Larrel de 2 ....................................................................................................................................37
1.2.Qualsevol arrel quadrada...............................................................................................................38
1.3.El cas de u.....................................................................................................................................39
1.4.La fracci contnua com a mtode numric...................................................................................39
1.5.Vicissituds del mtode...................................................................................................................40
2. Mtode de bisecci..............................................................................................................................41
2.1.El teorema de Bolzano...................................................................................................................41
2.2.Descripci de la prova de Bolzano................................................................................................41
2.3.Aplicaci del mtode al cas particular de
3
2 ...............................................................................42
2.4.Representaci grfica ....................................................................................................................43
2.5.Algoritme computacional ..............................................................................................................44
2.6.Vicissituds del mtode de la bisecci............................................................................................44
3.Construcci de nombres transcendentals..............................................................................................45
3.1.El nombre pi ..................................................................................................................................45
3.2.El nombre e ...................................................................................................................................50
4.La recta real ..........................................................................................................................................53
III Construccions contempornies, amb nombres hiperreals.......................................................................54
1.La teoria de Cantor: tipus dinfinits......................................................................................................55
1.1.Conjunts numerables .....................................................................................................................55
1.2.Conjunts no numerables: els nombres reals ..................................................................................56
1.3.Jerarquia dinfinits: la hiptesi del continu ...................................................................................58
1.4.Propietat arquimediana..................................................................................................................59
1.5.Axioma de Cantor-Dedekind.........................................................................................................59
2.Nombres hiperreals...............................................................................................................................60
2.1.Negant axiomes ............................................................................................................................60
2.2.Introducci.....................................................................................................................................60
2.3.Definici i nomenclatura ...............................................................................................................61
2.4.Els nombres infinitsims ...............................................................................................................62
2.5.Propietats .......................................................................................................................................63
3. Utilitat dels hiperreals..........................................................................................................................64
3
3.1.Clcul diferencial...........................................................................................................................64
4
3.2.Problemes doptimitzaci: exemple ..............................................................................................68
3.3.Clcul integral................................................................................................................................70
LENTREVISTA.........................................................................................................................................72
etleg ............................................................................................................................................................73
CONCLUSI..............................................................................................................................................74
Annexos.......................................................................................................................................................75
A. El mtode mtric egipci ......................................................................................................................75
B. La secci uria ....................................................................................................................................79
Rectangles urics .................................................................................................................................79
C. La srie de Fibonacci ..........................................................................................................................81
1.El clssic problema dels conills........................................................................................................81
2.Relacio entre la successi de Fibonacci i el nombre dor.................................................................82
D. La lnula dHipcrates .......................................................................................................................83
E. Els 3 grans problemes de la geometria clssica ..................................................................................85
1.La duplicaci del cub........................................................................................................................85
2.La trisecci de langle.......................................................................................................................85
3.La quadratura del cercle ...................................................................................................................85
F. Frmules de Cardano-Ferrari ..............................................................................................................86
1.Frmula pels polinomis de tercer grau .............................................................................................86
2.Procediment pels polinomis de tercer grau.......................................................................................86
3.Frmula pels polinomis de quart grau..............................................................................................87
G. Mtode de la secant ............................................................................................................................88
1.Representaci grfica .......................................................................................................................88
2.Descripci de lalgoritme .................................................................................................................89
3.Aplicaci...........................................................................................................................................90
H. Mtode de Newton..............................................................................................................................91
1.Representaci grfica .......................................................................................................................91
2.Descripci de lalgoritme .................................................................................................................92
3.Aplicaci...........................................................................................................................................92
4.Algortime computacional .................................................................................................................93
I. Qui s pi?..............................................................................................................................................94
1.Introducci........................................................................................................................................94
2.rea ..................................................................................................................................................94
3.Caracterstiques de t ........................................................................................................................95
4.Incgnites sobre t.............................................................................................................................95
5.Altres aspectes de t..........................................................................................................................95
J. Qui s e?...............................................................................................................................................97
1.Introducci........................................................................................................................................97
2.Taula de valors..................................................................................................................................97
3.Caracterstiques ................................................................................................................................98
K. Proves dirracionalitat.........................................................................................................................99
L. Tipus de funcions ..............................................................................................................................101
1.Injectiva ..........................................................................................................................................101
2.Exhaustiva ......................................................................................................................................101
3.Bijectiva..........................................................................................................................................101
M. Propietats dels nombres reals...........................................................................................................102
1.Cos commutatiu..............................................................................................................................102
2.Cos totalment ordenat.....................................................................................................................102
3.Cos complet ....................................................................................................................................102
4.Cos arquimedi...............................................................................................................................102
5.Nmero delements.........................................................................................................................102
N. Propietats dels nombres hiperreals ...................................................................................................103
1.Cos commutatiu..............................................................................................................................103
5
3.Cos complet ....................................................................................................................................103
4.Nmero delements.........................................................................................................................103
O. Propietats dels nombres racionals.....................................................................................................104
1.Cos commutatiu..............................................................................................................................104
3.Cos arquimedi...............................................................................................................................104
4.Nmero delements.........................................................................................................................104
P. Comparativa ......................................................................................................................................105
ndex de figures .........................................................................................................................................109
BIBLIOGRAFIA.......................................................................................................................................111
6
INTRODUCCI
(segona edici)
La matemtica neix a lAntic Egipte amb una finalitat eminentment prctica, en especial la
geometria que els grecs perfeccionarien i sintetitzarien en Els elements d'Euclides i que
podrem considerar com a la matemtica per antonomsia. Amb el temps, els mtodes grecs
esdevingueren insuficients, incapaos de representar tots els nombres irracionals, el
descobriment dels quals va ser traumtic per a Pitgores i per a la resta dels matemtics de
l'poca que consideraven que tots els nombres eren racionals. Per suplir les deficincies de la
representaci de punts en la recta geomtrica pel mtode de la regla i el comps es van
proposar mtodes reiteratius daproximaci i sries numriques que permetien representar
irracionals algebraics i transcendentals, s a dir, tots els reals.

Conseqentment, segons laxioma de Cantor-Dedekind, i tenint en compte que el conjunt de
nombres reals s un cos complet i ordenat, sestableix que tot punt en la recta geomtrica s
un nombre real. Aquesta conclusi result susceptible danlisi per tal com s caracterstic en
matemtiques la infinita extrapolaci i generalitzaci dels conceptes fins a punts inimaginables,
com s el cas de lestudi d'espais de n dimensions o el fet que la geometria euclidiana,
esdevingui noms un cas particular dels infinits espais de Rienman. Aix doncs, el meu estudi
pretn comprovar o falsar laxioma de Cantor-Dedekind i, en cas de falsar-lo, esbrinar qu s
realment un punt en la recta geomtrica.

Abans de poder determinar aquesta qesti, shan analitzat i s'han exposat els mtodes de
representaci dels nombres reals. Partint dun segment arbitrari, que considerem com a unitat,
hem construt una recta prcticament "buida de punts", que consta noms dels enters. A partir
daqu hem procurat trobar mtodes per representar nombres cada cop ms complexos fins a
arribar als reals, moment en el qual ens hem plantejat lexistncia daltres cossos complets i
ordenats.

Aix doncs, el treball es divideix en tres blocs: la representaci mitjanant regla i comps, la
representaci mitjanant mtodes reiteratius(motivada per les limitacions del mtode anterior) i,
finalment, la resposta a la meva pregunta inicial: "que s realment un punt en la recta?".
Daquesta manera es pretn donar una visi global de la recta numrica o geometria i tot
l'extens univers de nombres que lenvolten.

7
INTRODUCCI (primera edici)
Qu s un punt en la recta geomtrica? Aquesta pregunta s una constant en la meva
investigaci, que vull que es faci seriosament el lector a cada pas. No s, tot i que pugui
semblar-ho a primera vista, una pregunta bvia, absurda o intil. Si ho fos, la resposta que
concep ara el lector i la que considerar desprs duna lectura meditada del treball seria la
mateixa. Per puc assegurar que no tan sols no ser aix, sin que probablement faci trontollar
el que fins ara considerava axiomtic e indubtable, faci canviar la seva idea de recta numrica,
de la geometria i fins i tot potser de la mateixa matemtica (grans pretensions les meves,
possiblement).

Amb lajuda daquesta pregunta clau, que vol partir de zero i fonamentar-ho tot de nou, mhe
guiat com si es tracts dun fanal que milluminava el cam duna abrupta, obscura i complexa
cova. He procurat, aix, sortir a lexterior per trobar la veritat que samaga darrera dels falsos
reflexos, de les excessives simplificacions que es fan en laprenentatge, per tal de facilitar el
procs de comprensi,diuen, i que, tal com succeeix al meu nivell, s una realitat i sensaci
traslladable als meus lectors, ja que ni tan sols els illustrats en aquestes arts, poden arribar a
saber-ho tot ni tan sols en les seves respectives especialitats en un mn potser massa complex
per la seva compressi absoluta, i on, a ms, el seu enteniment augmenta dia rere dia.

Aix doncs, he procurat recrrer de nou la bellssima, per tamb escarpada, senda cap al
coneixement vertader de la meva qesti, lluny de prejudicis i vagues concepcions. Per si b
el dubte inicial, el "qu", era la meva llum, els meus peus foren el "com", com podem
representar el punt a la recta. I sens dubte fou laparell motor, la meva intelligncia, el que em
permet avanar assegurant cada punt del recorregut de la mateixa manera com ho fa
lalpinista o el senderista: deixant una marca en la seva ruta, una prova permanent de la seva
estada i que pot ser un model o itinerari a seguir per a la resta. De la mateixa manera que jo he
anat redescobrint (narcisisme apart), les grans senyals daquesta ruta, vull ara invitar-vos a
redescobrir-ho tot junts, i si s possible, descobrir-vos noves esteles que ens guien en el
firmament.

Aquesta descripci idealista i platnica no s, ni molt menys, gratuta per tal com la matemtica
s la cincia predilecta de la ra, la reina sobre totes elles i concretament la geometria s la
essencial per a Plat i els antics grecs. A ms, no s tracta ni molt menys dun treball sobre
matemtica aplicada ni res de semblant que estigui en ntima relaci amb la realitat fsica, sin
que t sentit independentment della. s, doncs, un treball sobre matemtica fonamental, sobre
els seus fonaments, on conflueixen les diferents disciplines

Deixant de banda el que ha significat per a mi aquest viatge abstracte que noms puc definir
amb metfores, potser una mica hiperbliques, qui sap, i concretant ms en el meu trajecte
durant aquest perode, sense arribar a desvelar les meves passes i conclusions, dir que el
meu mtode de treball era senzill: vaig partir dels nombres naturals, els ms immediats que
tothom sap representar sense dificultats. Tot partint daquests em vaig preguntar qu hi ha per
sobre dels naturals, qu hi ha enmig dels nombres naturals en una recta, en aquell moment,
prcticament buida. Procedint aix vaig redescobrir successivament els diferents nombres de la
recta i amb els coneixements propis dun batxillerat he procurat trobar mtodes per la seva
representaci, ajudat pel meu tutor, quan feia falta.

En aquest sentit, la recerca de successius conjunts numrics que sanessin englobant els uns
amb els altres tamb es pot entendre com la recerca dun cos ideal que respongus al meu
dubte inicial i que per tant fos ordenat, per tal com la recta ho s, i complet, per tal com vull
omplir-la de punts.
I Construccions clssiques o amb regla i comps
En dibuix lineal ens ensenyen el mtode geomtric de la regla i el comps. Per tant aquest
mtode prov del fet que ja sabem:

-Trobar la parallela per un punt exterior a una recta
-Trobar la perpendicular per un punt exterior a una recta
-Dividir un segment en dues parts iguals
-Dividir un angle en dues parts iguals
-Dibuixar qualsevol polgon regular

El nostre objectiu es portar el mtode a construccions ms complexes com la representaci de
les arrels de polinomis de primer i segon grau amb coeficients enters, que representen tots els
nombres racionals i alguns irracionals. Per aconseguir-ho haurem de ser capaos de dibuixar a
la recta fraccions i arrels quadrades, per la qual cosa requerirem dels teoremes de Tales i
Pitgores respectivament. Ams analitzarem alguns casos particulars, com el clebre nombre
dor.

Aquesta secci s, doncs, un recorregut per la matemtica de lantiga Grcia, on es mostra la
seva eficincia i exactitud. Tot i aix, en ltim lloc, ens trobarem amb les mateixes limitacions
que van impedir avanar als antics gemetres, obsessionats en la resoluci dels tres clssics
problemes irresolubles, com es demostra posteriorment.

8
1.Els nombres racionals(Q) o arrels de polinomis de primer grau

En aquest primer captol veurem que tot nombre racional (fracci o decimal peridic) admet una
representaci geomtrica amb regla i comps. En conseqncia, les arrels dels polinomis de
primer grau amb coeficients enters tamb admetran aquest tipus de construcci clssica. En el
desenvolupament daquesta secci ser fonamental el teorema de Tales.

1.1.Fraccions o decimals peridics
OBSERVACI
Els decimals exactes poden ser considerats decimals amb perode 0 o 9.

Justificaci
Expressem-lo amb un exemple: 0 , 2 9 , 1 2

= =

bviament 0 , 2 2

= ja que els ceros darrere la coma no tenen valor numric.

Pel que fa a 9 , 1 2

= ,aquests infinits nous darrera la coma no difereixen en res de la unitat. Es
pot demostrar algbricament amb el segent procediment:

2
9
18
18 9 9 , 1 9 , 19 10 9 , 19 10 9 , 1 = = = = = = x x x x x x x

PROPOSICI 1
A tota fracci li correspon una expressi decimal peridica

Justificaci
Lexpressi general duna fracci s
b
a
on i 0 = b Z b a e ,
Per obtenir la seva expressi decimal noms cal fer la divisi corresponent. Anem a veure amb
uns exemples que el resultat sempre ser peridic.

3 . 0 ... 3333 , 0
3
1

= =
9 . 0 0 , 1 1
3
3

= = =

253 7
43 36,142857 142857 142857 ....
10
30
20
60
40
50
10
...

9
Aquest ltim cas es especialment illustratiu ja que el seu perode 142857 es composa de sis
xifres. Si ens fixem en els residus, veiem que sn: 10, 20, 30, 40, 50, 60. s a dir, que
apareixen a la desena tots els nombres del 1 al 6. Per no pot aparixer el 7 perqu s el
dividend, aix que comencen a repetir-se els residus, formant un perode.

PROPOSICI 2
Tota expressi decimal peridica t una fracci generatriu

Justificaci
Justifiquem-ho amb un exemple comentat:

6 9 35 , 17

= x
anomenem x al nombre peridic(en aquest cas mixt) que volem obtenir en forma de fracci

6 9 , 1735 100

= x
Multipliquem a ambdues bandes per 10
n
on n es el n de xifres decimals exactes del nombre
peridic.

6 9 , 173596 10000

= x
Multipliquem a ambdues bandes per 10
m
on m es el n de xifres decimals peridiques

x x x 100 6 9 , 173596 100 10000 =

Restem a ambdues bandes 10
n
x

171861 9900 6 9 , 1735 6 9 , 173596 9900 6 9 35 , 17 100 6 9 , 173596 9900 = = = x x x

Substitum la x de la dreta per el seu valor, per tal de poder operar. Cal prestar especial atenci
al fet que daquesta manera aconseguim eliminar el decimal peridic, ja que es contraresta a si
mateix.

9900
171861
= x
Allem la x

3300
57287
11 5 3 2
57287
11 5 3 2
57287 3
2 2 2 2 2
=

=

= x

RESUM
A partir de la observaci inicial i de les proposicions 1 i 2 podem concloure que ser fracci
equival a ser decimal peridic. Aquets constitueixen els nombres racionals, que es poden
expressar com a fracci o com a decimal peridic.

10
1.2.Representacio en la recta dels nombres racionals

TEOREMA DE TALES
1

2

Els segments definits per dues rectes paralleles creuades per altres dues rectes qualsevol sn
proporcionals.

Figura 1: Teorema de Tales
3

Prova
Existeixen diverses proves daquest teorema. De fet hi ha un llibre, no recordo el ttol, on sen
pot trobar una recopilaci considerable de proves; unes cent. De totes maneres, a lenlla citat
a peu de pgina podeu trobar la proposici i la prova.
4

COROLLARI 1
Podem construir amb regla i comps un segment que mesuri un nombre racional qualsevol
(tant expressat com a fracci o com a decimal peridic).

Prova
Lidea s dibuixar una recta que estigui creuada per altres dos, els segments de les quals
formats amb leix de les abscisses siguin proporcionals, de manera que podem traslladar a la
recta numrica una fracci qualsevol, com explicar a continuaci. Em centrar en la
representaci de racionals positius, ja que per simetria els negatius es representen igual.

1
Proposici 5 del Llibre I dels Elements de Euclides
2
Les referncies al llibre Els Elements de Euclides son de: http://www.euclides.org/menu/elements_cat/indexeuclides.htm
3
Sempre que no es digui el contrari, les imatges estan fetes per mi en geogebra
11
4
Per una prova ms moderna podeu accedir a:
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesarroyo/matematicas/materiales/3eso/numeros/proporcionalidad/teoremadetales/teo
remadetales.htm
Per comoditat expressar el nombre racional com a fracci mixta amb la part fraccionria
irreductible. Aix s
b
a
c + on i b a < < 0 1 ) , .( . . = b a D C M amb N c b a e , ,

PAS 1-Dibuixem dues circumferncies prenent com a centre el punt C, buscat a la posici de la
recta x corresponent al nombre natural c que composa la fracci mixta. El radi de cada una de
les circumferncies ve donat per la fracci, s a dir, el radi petit, CA , s igual al numerador a, i
el radi gran, CB , es igual al denominador b, de la fracci mixta.

Figura 2: Representaci de fraccions (1)

PAS 2- Tracem una recta que creua les dues circumferncies i parteix del seu centre. Aquesta
recta talla la circumferncia petita en un punt D i a la circumferncia gran en un punt E.

Fixem-nos que:

CD CA a = = (1)
CE CB b = = (2)

12


PAS 3-Fixem-nos ara en el punt F ubicat a la posici de la recta x corresponent al nombre
natural c+1. Daquesta manera 1 = CF (3). Tracem la recta r que passa per E i F.


13
PAS 4-Tracem des de D, la recta s, parallela a la recta r. Aquesta recta talla a la recta x en un
punt G. Anem a veure que el punt G esta ubicat en la posici corresponent a la fracci donada
b
a
c +
Sigui CG k = (4)
Noms cal veure que
b
a
k =
En efecte, pel teorema de Tales

CE
CD
CF
CG
=

Ara b

CD CA a = = (1)
CE CB b = = (2)
1 = CF (3)
CG k = (4)

Per tant
b
a k
=
1
, don
b
a
k = QED
5


14
5
Quod erat demonstrandum, es a dir, com volem demostrar
2.Representaci a la recta de les arrels dels polinomis de primer grau

Ja estem en condicions de poder anunciar
COROLLARI 2
Larrel duna equaci polinmica de 1
r
grau amb coeficients enters s construble amb regla i
comps

Prova

Les equacions esmentades sn de la forma c b ax = + on e c b a , , Z i 0 = a
La soluci de les mateixes es
a
b c
x

= , de manera que e x Z

Exemple
13 18 3 = x ; 6 , 1
3
2
1
3
5
3
18 13

= + = =
+
= x

Figura 6: Representaci de la soluci duna equaci de primer grau
15

3.Les arrels quadrades
En aquest captol veurem com qualsevol arrel quadrada dun nombre natural es pot representar
geomtricament amb regla i comps. Per aconseguir-ho, primerament farem un estudi
exhaustiu de la construcci de les arrels quadrades amb radicands positius inferiors a cent com
a diagonals de rectangles, en una, dues i tres passes. Per observant que aquest mtode no
prova la possibilitat de dibuixar a la recta totes les arrels quadrades, buscarem un mitja per
verificar que s que es pot fer, per inducci. Malgrat aix, aquest mtode resultar lent i
rudimentari, i tot i millorar-lo, ens trobarem amb la necessitat de estipular un procediment rpid,
deductiu, que ens permet representar qualsevol arrel quadrada en un redut nombre de passes.
3.1.Estudi de les diagonals de rectangles amb costats naturals

TEOREMA DE PITGORES
6

En un triangle rectangle de costats i b i amb hipotenusa es verifica que a c
2 2 2
b a c + =

Prova

Existeixen diverses proves daquest teorema. De fet hi ha un llibre, el nom del qual no recordo,
on es pot trobar una recopilaci considerable, de ms de cent proves. De totes maneres tamb
podreu trobar un bon grapat de proves i enllaos a la web del peu de pagina.
7

PRIMERA PART

En el quadre segent sexposen el valor dels quadrats de les diagonals de tots els rectangles
possibles amb costats de valors dins els deu primers nombres naturals. Per simetria noms cal
omplir mig quadre.

1
2
=1 2
2
=4 3
2
=9 4
2
=16 5
2
=25 6
2
=36 7
2
=49 8
2
=64 9
2
=81 10
2
=100
1
2
=1 2 5 10 17 26 37 50 65 82 101
2
2
=4 8 13 20 29 40 53 68 85 104
3
2
=9 18 25 34 45 58 73 90 109
4
2
=16 32 41 52 65 80 97 116
5
2
=25 50 61 74 89 106 125
6
2
=36 72 85 100 117 136
7
2
=49 98 113 130 149
8
2
=64 128 145 164
9
2
=81 162 181
10
2
=100 200

6
16
7
http://roble.pntic.mec.es/jarran2/cabriweb/1triangulos/teoremapitagoras.htm
SEGONA PART

Ara procedirem a enumerar els resultats obtinguts a la taula, posant-les en una llista ordenada:

2, 5, 8, 10, 13, 17, 18, 20, 25, 26, 29, 32, 34, 37, 40, 41, 45, 50, 52, 53, 58, 61, 65, 68, 72, 73,
74, 80, 82, 85, 89, 90, 97, 98, 100, 101, 104, 106, 109, 113, 116, 117,

125, 128, 130, 136, 145, 149, 162, 164, 181, 200

Observem que . Aix ens separa els resultats de la taula en dos blocs. Fins el 117
podem dir que estan tots els nombres que es descomponen en suma de dos quadrats naturals.
A partir de 117 la taula s incomplerta, doncs si amplissim les files i columnes apareixerien
resultats intermitjos als ja trobats.
122 1 11
2 2
= +
TERCERA PART
8

A la taula hi ha 55
2
10 11
=
nombres i a la nostra llista ordenada noms hi apareixen 52. Aix es

perqu hi ha resultats obtinguts amb operacions diferents. Aquests sn:

2 2 2 2
1 7 5 5 50 + = + =
2 2 2 2
1 8 4 7 65 + = + =
2 2 2 2
2 9 6 7 85 + = + =

QUARTA PART
Un estudi interessant s observar que 25 i 100 sn els dos nics quadrats perfectes de la taula.
Corresponen a les ternes pitagriques (en negreta) i es tracta de dos triangles semblants,
i
2 2 2
4 3 5 + =
2 2 2
8 6 10 + =

Per trobar un altre terna pitagrica haurem dhaver ampliat les files fins a 12 i hagussim trobat
la terna , aquesta ja no semblant a les dues anteriors. En el nostre estudi, per,
aquests resultats sn precisament els menys rellevants doncs larrel daquests nombres s
natural i no necessitem per tant una construcci utilitzant l Teorema de Pitgores.
2 2 2
12 5 13 + =

CINQUENA PART: CONCLUSI
Les arrels quadrades dels nombres que apareixen com a resultat daquesta taula corresponen,
pel Teorema de Pitgores, a les diagonals de rectangles amb costats naturals (p.e.
2 2
8 7 113 + = ). Aquestes arrels quadrades admetran una simple construcci amb regla i
comps sobre una recta x donada. Sn les arrels quadrades construbles amb un sol pas.

8

2
) 1 (
... 3 2 1
+
= + + + +
n n
n
n
X X X X
O X X X
O O X X n+1
O O O X
O O O O
17

Figura 7: Diagonal dun rectangle amb costats naturals

3.2.Construcci darrels quadrades en dues passes.
Ser possible obtenir qualsevol arrel utilitzant el teorema de Pitgores en un mxim de dos
passes?
PRIMERA PART

En la taula anterior les construccions sassolien amb un sol pas. Partint dels resultats de la
taula anterior elaborarem ara una altra taula que ens servir per obtenir arrels construbles en
dos passes. (1)

Aquesta taula ns el resultat:

18
19
1
2
=1 2
2
=4 3
2
=9 4
2
=16 5
2
=25 6
2
=36 7
2
=49 8
2
=64 9
2
=81
2 3 6 11 18 27 38 51 66 83
5 6 9 14 21 30 41 54 69 86
8 9 12 17 24 33 44 57 72 89
10 11 14 19 26 35 46 59 74 91
13 14 17 22 29 38 49 62 77 94
17 18 21 26 33 42 53 66 81 98
18 19 22 27 34 43 54 67 82 99
20 21 24 29 36 45 56 69 84 101
25 26 29 34 41 50 61 74 89 106
26 27 30 35 42 51 62 75 90 107
29 30 33 38 45 54 65 78 93 110
32 33 36 41 48 57 68 81 96 113
34 35 38 43 50 59 70 83 98 115
37 38 41 46 53 62 73 86 101 118
40 41 44 49 56 65 76 89 104 121
41 42 45 50 57 66 77 90 105 122
45 46 49 54 61 70 81 94 109 126
50 51 54 59 66 75 86 99 114 131
52 53 56 61 68 77 88 101 116 133
53 54 57 62 69 78 89 102 117 134
58 59 62 67 74 83 94 107 122 139
61 62 65 70 77 86 97 110 125 142
65 66 69 74 81 90 101 114 129 146
68 69 72 77 84 93 104 117 132 149
72 73 76 81 88 97 108 121 136 153
73 74 77 82 89 98 109 122 137 154
74 75 78 83 90 99 110 123 138 155
80 81 84 89 96 105 116 129 144 161
82 83 86 91 98 107 118 131 146 163
85 86 89 94 101 110 121 134 149 166
89 90 93 98 105 114 125 138 153 170
90 91 94 99 106 115 126 139 154 171
97 98 101 106 113 122 133 146 161 178
98 99 102 107 114 123 134 147 162 179

SEGONA PART

Ara procedirem a enumerar els resultats inferiors a 100 obtinguts a la taula, posant-les en una
llista ordenada, tornant a marcar en negreta els quadrats perfectes que descartarem

3, 6, 9, 11, 12, 14, 17, 18, 19, 21, 22, 24, 26, 27, 29, 30, 33, 34, 35, 36, 38, 41, 42, 43, 44, 45,
46, 48, 49, 50, 51, 53, 54, 56, 57, 59, 61, 62, 65, 66, 67, 68, 69, 70, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78,
81, 82, 83, 84, 86, 88, 89, 90, 91, 93, 94, 96, 97, 98, 99.

TERCERA PART

Ara intercalarem aquests resultats amb els ja obtinguts amb la primera taula:

2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 25, 26, 27, 29, 30, 32, 33, 34, 35,
36, 37, 38, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 48, 49, 50, 51, 52, 53, 54, 56, 57, 58, 59, 61, 62, 65, 66,
67, 68, 69, 70, 72, 73, 74, 75, 76, 77, 78, 80, 81, 82, 83, 84, 85, 86, 88, 89, 90, 91, 93, 94, 96,
97, 98, 99, 100

QUARTA PART

Ara enumerarem els nombres inferiors a 100 els quals no shan pogut obtenir ni amb una ni
amb dues passes:

7, 15, 23, 28, 31, 39, 47, 55, 60, 63, 71, 79, 87, 92, 95

Aix, doncs, queda refutada la tesi que conjeturava que es podia obtenir qualsevol arrel en un
mxim de dues passes.(1)

CINQUENA PART
Exemples grfic de la construcci amb regla i comps

1
a
manera: encadenant els triangles: utilitzant la hipotenusa del primer triangle com a costat
del segon.

Figura 8: Arrel quadrada en dues passes encadenant triangles

20
2
a
manera:superposant els triangles: construint sobre la recta la primera arrel i establint-la
com a base del triangle que servir per a construir la segona arrel

Figura 9: Arrel quadrada en dues passes superposant triangles

Aritmticament estem construint, per exemple,
2 2 2 2 2 2 2 2
9 5 3 5 9 3 5 90 115 + + = + + = + =
s a dir, he trobat els nombres ms petits de 100 que sn suma de tres quadrats
3.3.Construcci darrels quadrades en tres passes.

Afegim un nou quadrat a la taula, que correspon a un nou pas en la construcci de lapartat
anterior. Un altre manera equivalent de fer-lo seria posar les sumes de dos quadrats en les files
i les sumes de dos quadrats en les columnes. Centrem-nos en trobar construccions en tres
passes pels nombres naturals inferiors a cent les arrels dels quals encara no hem pogut
construir ni amb una ni amb dues passes.

1
2
=1 2
2
=4 3
2
=9 4
2
=16 5
2
=25 6
2
=36 7
2
=49 8
2
=64 9
2
=81
3 4 7 12 19 28 39 52 67 84
6 7 10 15 22 31 42 55 70 87
9 10 13 18 25 34 45 58 73 90
11 12 15 20 27 36 47 60 75 92
12 13 16 21 28 37 48 61 76 93
14 15 18 23 30 39 50 63 78 95
17 18 21 26 33 42 53 66 81 98
18 19 22 27 34 43 54 67 82 99
19 20 23 28 35 44 55 68 83 100
21 22 25 30 37 46 57 70 85 102
21
22
22 23 26 31 38 47 58 71 86 103
24 25 28 33 40 49 60 73 88 105
26 27 30 35 42 51 62 75 90 107
27 28 31 36 43 52 63 76 91 108
29 30 33 38 45 54 65 78 93 110
30 31 34 39 46 55 66 79 94 111
33 34 37 42 49 58 69 82 97 114
34 35 38 43 50 59 70 83 98 115
35 36 39 44 51 60 71 84 99 116
36 37 40 45 52 61 72 85 100 117
38 39 42 47 54 63 74 87 102 119
41 42 45 50 57 66 77 90 105 122
42 43 46 51 58 67 78 91 106 123
43 44 47 52 59 68 79 92 107 124
44 45 48 53 60 69 80 93 108 125
45 46 49 54 61 70 81 94 109 126
46 47 50 55 62 71 82 95 110 127
48 49 52 57 64 73 84 97 112 129
49 50 53 58 65 74 85 98 113 130
50 51 54 59 66 75 86 99 114 131
51 52 55 60 67 76 87 100 115 132
53 54 57 62 69 78 89 102 117 134
54 55 58 63 70 79 90 103 118 135
56 57 60 65 72 81 92 105 120 137
57 58 61 66 73 82 93 106 121 138
59 60 63 68 75 84 95 108 123 140
61 62 65 70 77 86 97 110 125 142
62 63 66 71 78 87 98 111 126 143
65 66 69 74 81 90 101 114 129 146
66 67 70 75 82 91 102 115 130 147
67 68 71 76 83 92 103 116 131 148
68 69 72 77 84 93 104 117 132 149
69 70 73 78 85 94 105 118 133 150
70 71 74 79 86 95 106 119 134 151
72 73 76 81 88 97 108 121 136 153
73 74 77 82 89 98 109 122 137 154
74 75 78 83 90 99 110 123 138 155
75 76 79 84 91 100 111 124 139 156
76 77 80 85 92 101 112 125 140 157
77 78 81 86 93 102 113 126 141 158
78 79 82 87 94 103 114 127 142 159
81 82 85 90 97 106 117 130 145 162
82 83 86 91 98 107 118 131 146 163
83 84 87 92 99 108 119 132 147 164
84 85 88 93 100 109 120 133 148 165
86 87 90 95 102 111 122 135 150 167
88 89 92 97 104 113 124 137 152 169
89 90 93 98 105 114 125 138 153 170
90 91 94 99 106 115 126 139 154 171
93 94 97 102 109 118 129 142 157 174
94 95 98 103 110 119 130 143 158 175
96 97 100 105 112 121 132 145 160 177
97 98 101 106 113 122 133 146 161 178
98 99 102 107 114 123 134 147 162 179
99 100 103 108 115 124 135 148 163 180

Shan trobat tots!

Aix prova que tots els nombres naturals inferiors a 100 es poden expressar com la suma de
un mxim de quatre quadrats. Per exemple:

2 2 2 2
6 5 3 1 36 25 9 1 61 9 1 70 1 71 + + + = + + + = + + = + =
2 2 2 2
6 6 4 2 36 36 16 4 72 16 4 88 4 92 + + + = + + + = + + = + =
o b ) 3 3 2 1 ( 4 ) 9 9 4 1 ( 4 23 4 92
2 2 2 2
+ + + = + + + = =

Daquesta manera qualsevol arrel dun nombre ms petit de 100 s construble utilitzant
Pitgores en un mxim de tres passes.

Intum que no es pot construir larrel de qualsevol nombre en tres passes, per quin s el
primer contraexemple, s a dir, el primer nombre que no es pot expressar com a suma de
quatre quadrats? Deixo la resposta en mans del lector
9

9
Primera resposta obtinguda dun entusiasta lector:
Abans del 625 hi ha un nombre no expressable com a suma de quatre quadrats usant nombres del 1 al 10 ja que 625 es el
resultat de la suma de subconjunts possibles, s a dir,de totes les possibles combinacions de sumes de quatre quadrats:
625
4
10
3
10
2
10
1
10
) ( # =
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
= A P
23
El nombre ser inferior a 625 ja que hi hauran nombres expressables de diverses maneres, com ja va succe en la primera taula.
Aquest mtode tamb hagus servit per saber el n de nombres que constaven en la primera taula:
55 45 10
)! 2 10 ( ! 2
! 10
)! 1 10 ( ! 1
! 10
2
10
1
10
) ( # = + =
=
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
= B P
3.4.Mtode inductiu

TEOREMA
Donat un nombre natural qualsevol sempre es pot construir amb regle i comps un segment
que mesuri
n
n

Prova:

Ho demostrarem per inducci:

cas 1 = n
1 1 = que evidentment es construble amb regla i comps

cas cas n 1 + n
Suposem que ja tenim construt un segment que mesuri n
Anem a utilitzar-lo per construir un segment que mesuri 1 + n
Construm un triangle de costats n i 1

Figura 10: Triangle explicatiu pel mtode inductiu de representaci de arrels quadrades

Pel teorema de Pitgores la diagonal compleix: d ( ) 1 1
2
2
2
+ = + = n n d
per tant, 1 + = n d QED

24
Exemples de representacions grfiques

Figura 11: Representaci del mtode inductiu encadenant els triangles

Figura 12: Representaci del mtode inductiu superposant els triangles

25

Figura 13: Representaci del mtode inductiu per superposici prescindint dels triangles

OBSERVACI

Per si b es pot construir qualsevol arrel, la quantitat de passes o triangles necessaris,
mitjanant aquest mtode, es igual al nombre del radicand menys 1, es a dir, si vull representar
1729 , haure de fer 1728 triangles.

Lalgoritme de construcci que es desprn de la demostraci del teorema s lent i rudimentari.
Per obtenir larrel quadrada de 1729 no cal fer 1728 circumferncies, doncs no s necessari
partir del triangle de catets igual a la unitat i tampoc afegir noms una unitat a cada pas. Una
millora notable s partir de larrel quadrada ms propera. Per construir el residu prenem com
altura del triangle de base
2
41 el segent quadrat (
2
6 )

, construint 1717 6 41
2
2
2
2
= + .
Per construir el residu restant prenem com altura del triangle de base 1717 el segent
quadrat (
2
3 )

, construint 1726 3 6 41
2
2
2
2
2
2
= + + , i aix sucessivament...

Es a dir:
48 41 1729
2
+ =
12 6 41 1729
2 2
+ + =
3 3 6 41 1729
2 2 2
+ + + =
2 1 3 6 41 1729
2 2 2 2
+ + + + =
1 1 1 3 6 41 1729
2 2 2 2 2
+ + + + + =

Per tant 1 1 1 3 6 41 1729
2 2 2 2 2
+ + + + + = es pot construir en 5 passes

26
Tot i aix segueix sent un mtode poc satisfactori, perqu quan ms gran es el radicand de
larrel, ms passes necessita, en general, ja que ms distncia hi ha entre els quadrats
successius de nombres grans que de petits, el qual es aix perqu es tracta dun creixement
exponencial. Per aquesta ra hi havia la necessitat de trobar un procediment ms rpid i
eficient.
3.5.Mtode deductiu

SEGON TEOREMA DE TALES
10

Sigui AB el dimetre duna circumferncia, i C un punt qualsevol de la mateixa exceptuant els
punts que conformen el dimetre; aleshores =90 C

Prova

Figura 14: Triangle explicatiu pel mtode deductiu de representaci de arrels quadrades

OCA OC OA R = = s issceles els angles o = =
1

P A
dem | = =
2

P B
11
Els angles dun triangle sumen 180 180 = + + + | | o o
180 ) ( 2 = + | o
= + = 90
| o C o i | sn angles complementaris QED

10
Proposici 32 del Llibre III dels Elements de Euclides
27
11
TEOREMA DE LALTURA

En un triangle rectangle el quadrat de laltura sobre la hipotenusa s igual al producte de les
projeccions dels catets sobre la hipotenusa.

Prova

Figura 15: Triangle explicatiu del teorema de laltura

o i | sn angles complementaris en , en i en ACB ADC BDC
Per tant, com i comparteixen dos angles, sn triangles semblants. Si els posem en
posici de Tales (figura 15), traslladant les mesures del petit dins del gran, veurem ms
clarament que sn triangles semblants.
ADC BDC

Aleshores
h
n
m
h
= don QED n m h =
2

COROLLARI 1
Es pot representar larrel quadrada de qualsevol nombre en un sol pas

Prova

Pel teorema de laltura, si m=1, aleshores n n h = = 1
2
Per tant n h = QED

28

Figura 16: Representaci pel mtode deductiu de arrels quadrades

Descripci depurada del mtode:

1. Partim de la unitat 1= AD
2. Afegim n= DB
3. Trobem amb regla i comps el punt mig i fem la circumferncia de radi
2
1 + n

4. Tracem la perpendicular per D i trobem aix C
5. x n DC = =

29
4.Representaci a la recta de les arrels dels polinomis de segon grau
Ja estem en condicions danunciar
COROLLARI 2
Larrel duna equaci de 2
n
grau (amb coeficients enters) i discriminant positiu sn construbles
amb regle i comps, sempre i quan el radicand no sigui inferior a 0.

Justificaci

Considerem amb i c bx ax + +
2
Z c b a e , , 0 4
2
> = A ac b
Aleshores les arrels daquest polinomi vnen donades per lexpressi
a
b
x
2
A
=
Combinant el teorema de Tales i el teorema de Pitgores podem representar un segment que
mesuri x. QED

Exemple
0 11 4 3 = + + x x
2
;
3
148 2
) 3 ( 2
11 ) 3 ( 4 4 4
2
=

= x ; representem
3
148 2 +
com a exemple

Figura 17: Representaci de la soluci duna equaci de segon grau

30
5.Un cas particular: el nombre dor(u)

El nombre dor s la soluci de lequaci
12
, es a dir 0 1
2
= x x
2
5 1
= u = x
Com hem vist a lapartat anterior, podem construir les arrel de polinomis combinant els mtodes
utilitzats per construir arrels quadrades i fraccions, com saprecia en la figura 16, pel cas
2
5 1+
= u = x , i amb el mateix sistema hagussim pogut fer
2
5 1
= u = x

Figura 18: Representaci de phi com a soluci duna equaci

Per aquest no s lnic cam per construir u, ja que tamb el trobem com a diagonal dun
pentgon de costat 1. Com sabem construir qualsevol polgon amb regla i comps, sabem
construir . u

Aquest fet ho podem demostrar per semblana de triangles. Considerem els triangles i BCF
ABD

Com s un pentgon regular, i els triangles que es formen sn issceles, aleshores
b BF BC AB = = =
A ms, per ser issceles tamb es compleix que a FD CF = = , c DB AD = =
per tant FB FD DB + = , b a c + = (1)

31
12
trobareu una explicaci ms acurada daix al annex B

Figura 19: Representaci de phi com a diagonal dun pentgon

Com que ABD i sn triangles semblant, podem establir que BCF
c
b
b
a
= ,
2
b c a = (2) per (1)
2
) ( b b a a = +
aleshores 0
2 2
= + b ab a

Aleshores, si considerem un pentgon de costat 1,es a dir, 1 = b , obtenim , on 0 1
2
= + a a
2
5 1+
= u = a ja que no pot ser a
2
5 1
perqu aleshores seria ms petit que b , hi aix es
impossible. Per aix, si volgussim obtenir
2
5 1
= u , haurem de considerar com unitat la
diagonal i no el costat, ja que la proporci ha de ser la mateixa. Ho podem comprovar
aritmticament si considerem , que s la diagonal del pentgon. 1 = c

Si partim de (2) per (1)
2
b c a =
2
) ( b c b c = b a c + =
aleshores 0
2 2
= b bc c
que si queda , de manera que 1 = c 0 1
2
= b b
2
5 1
2
5 1 +
=
= u = b ja que
2
5 1
es un
nombre negatiu, impossible, ja que les distancies no poden ser negatives en valor absolut.

Curiosament =
+
2
5 1
2
5 1
de manera que si considerem
2
5 1+
= u ,
2
5 1
1

= u
32
6.Limitacions del mtode grec

En aquest ltim captol de la secci ens adonarem que tot i leficincia del mtode grec, aquest
pateix una greu limitaci exemplificada en tres problemes clssics que van significar la crisi del
mtode de la regla i el comps. Aquesta dificultat per representar nombres algebraics, o
nombres reals en general, no ser superada fins molts segles desprs, amb mtodes moderns
que tractarem a la secci segent.
6.1.Arrels cbiques construbles amb regla i comps.

Un pot pensar errniament que si les arrels dndex dos es representen en el pla (2dimensions),
les arrels cbiques es representaran en lespai(3 dimensions).Ara b, aix no s cert, ja que la
frmula que descriu la diagonal dun ortoedre s larrel quadrada de la suma dels seus costats.
Aix doncs, per exemple, la diagonal del cub de costat unitat s igual a 3 .

Aleshores, doncs, com es pot construir una arrel cbica amb regla i comps? La resposta s
senzilla: no es pot. De fet, noms es poden representar nombres racionals, arrels quadrades, i
consegentment de les arrels dels polinomis de segon grau, com determina Galois(1811-1832),
geni creador duna teoria revolucionria.
13

6.2.La soluci de les equacions de 3
r
i 4
rt
grau
14

Des de els temps babilnics (2.500 a.C.) ja es coneixia la resoluci de les equacions de 2
n

grau, per no va ser fins 4 millennis ms tard que comenaren els seriosos avenos en la
resoluci de les equacions de 3
r
i 4
rt
grau, lautoria de les quals es controvertida i va ser molt
polmica.

Scipione del Ferro, al 1515, va resoldre un dels tres casos de lequaci de 3
r
grau, ja que com
no sutilitzaven els nombres negatius (Descartes els anomena nombres falsos), shavia
reestructurat en tres casos generals que sn , , (el terme en
x
2
sempre es pot eliminar amb una substituci adequada). Ferro va confiar el secret de la
resoluci del cas a un alumne seu, Fiore, que va desafiar a Tartaglia, professor
universitari que coneixia el mtode per resoldre els tres casos(lautoria del qual tampoc s
segura), ra per la qual va guanyar no noms el repte, sin tamb molta fama.
q px x = +
3
px q x = +
3
q px x + =
3
q px x = +
3

Aleshores Cardano, interessat en la resoluci daquestes equacions, li va demanar que les hi
expliques a canvi duna recomanaci, i Tartaglia finalment cedeix i li envia lexplicaci (en forma
de poema) per que li guardi el secret. Per Cardano, amb lexcusa que havia trobat altres
fonts ms antigues a Tartaglia, va incomplir la promesa. Aquestes fonts sn els documents de
Scipione del Ferro on sexplicava la resoluci de lequaci de 3
r
grau amb el mateix mtode de
Tartaglia, per noms dun cas. De totes maneres, a partir del mtode de Tartaglia, Cardano i
el seu molt ben dotat alumne Ferrari milloren i amplien els seus coneixement sobre aquesta
temtica, sent capaos de resoldre qualsevol equaci en la seva forma general r qx px x = + +
2 3

Finalment Cardano publica, en la millor obra fins lpoca sobre el tema de llgebra, Ars
Magna(1545), on tracta no noms lequaci de 3
r
grau, sin tamb la de 4
rt
grau, grcies al fet
que Ferrari trobs un mtode per transformar-les en equacions de 3
r
grau. Per si aix fos poc

13
Continuar en el punt 6.3.
33
14
Les trobareu explcitament a lannex F
per a lpoca, tamb parla dels nombres imaginaris que tenen algunes equacions com a
soluci. En realitat, ms que frmules, van trobar mtodes de resoluci que es poden resumir
en les seves formules, per que no sn recomanables,especialment en el cas de les equacions
de 4
rt
grau, ja que s tan complexa que, si no ho fa un ordinador, resulta molt ms fcil fer el
procediment en diverses passes. En l'annex es troben les frmules i procediments.
15

6.3.Limpossibilitat dexpressar la soluci general duna equaci de 5
e
grau o
superior amb radicals

El teorema de Abel-Ruffini es el resultat de les investigacions de Ruffini entre 1799-1813 per a
intentar demostrar que lequaci de grau cinc s irresoluble, la qual cosa va corroborar Abel
l'any 1824. Finalment, i en un perode de 1824-1829, va formular definitivament que:

No es poden resoldre amb radicals les equacions polinmiques generals de grau igual o
superior a cinc, aplicant nicament un nombre finit de sumes,restes,multiplicacions, divisions y
extraccions d'arrels als coeficients de lequaci.

Aix no vol dir que aquestes equacions no tinguin soluci, sin que els casos generals
no es poden solucionar mitjanant una frmula, cosa que si que
es pot fer amb les equacions de grau inferior a 5 o casos especfics de certes equacions de
grau superior a 5, com demostra Galois que amb la seva teoria (1828-1831) no noms
demostra les paraules dAbel amb ms claredat i detall (fent especial mfasi en el perqu si en
els de grau inferior a 5 i no als superiors o iguals a 5), sin que va un pas ms endavant i
determina quines sn les condicions de resoluci dequacions polinmiques amb radicals, i
obra tota una nova branca de les matemtiques que uneix la teoria de grups amb la de cossos.
0 ...
0 1
1
1
= + + +

a x a x a x a
n
n
n
n

Parlem una mica dell: geni preco i de gran sensibilitat poltica, va viure frenticament fent front
a tot tipus dadversitats, des de la incomprensi fins a la repressi passant pel pur atzar i a
vegades per culpa del seu fort carcter. Envi a la acadmia de cincies tres memries durant
la seva vida on sapreci levoluci de la seva teoria, tot i que sempre eren rebutjades. Per
diverses circumstancies no va poder finalitzar la seva teoria que, escrita de manera concisa, no
va ser compresa fins ms endavant.

Deixant de banda la seva vida personal
16
,als 17 anys comena a treballar en la teoria de
equacions per tal de trobar quins criteris determinen la solubilitat de les equacions utilitzant els
radicals mitjanant formules. El mtode que segueix per resoldre aquest antic problema dona
lloc a la teoria de grups.

En levoluci daquesta teoria en el mn cientfic, trobem la primer menci desprs de Galois
per part de Liouville(1846) i Tannery(1908), que sn els primers en entendrel i els encarregats
de donar a conixer i interpretar els seus escrits, on ja salbirava el concepte de cos que
desenvoluparien Rienman i Dedekind. s cert que en treballs anteriors al de Galois o de
coetanis seus ja preveien aquests conceptes, per va ser Galois qui estructur clara i
genricament aquestes nocions

34

15
trobareu ms informaci sobre el conflicte de lautoria daquests descobriments a:
http://www.portalplanetasedna.com.ar/disputas_matematicas.htm
http://gaussianos.com/la-semana-de-la-cubica-la-historia-de-su-resolucion/

16
Sexposa amb detall a:
http://www.ugr.es/~eaznar/galois.htm
http://divulgamat.ehu.es/weborriak/historia/MateOspetsuak/Galois.asp
http://web.jet.es/gemart/galois.htm#v
A ms a ms, el que ens interessa ms d'ell s que determina qu es pot construir amb regla i
comps, i qu no, des de la impossibilitat dalguns polgons regulars fins lafirmaci que els tres
grans problemes de la geometria clssica sn construccions impossibles, ja que els nombres
necessaris per la seva resoluci no sn construbles.
17

Pel que fa als segments, podem dir que es pot construir tot aquell nombre que es pugui
expressar com a arrel dun polinomi irreductible de grau potencia de dos.

Pierre Wantzel prova mitjanant la teoria de Galois per extensions algebraiques de cossos, que
alguns polgons no sn construbles amb regla i comps. Tot i aix, va ser Gauss qui trobar una
expressi analtica que determines per quins casos els polgons es podien construir amb regla i
comps en funci del nombre de costats.

Aix doncs, pel que fa als polgons, sn construbles sempre i quan es pugui dibuixar langle
n
t
o
2
= on n es el nombre de costats del polgon. Observem que aquest angle s el format per
les rectes que uneixen el centre amb dos vrtex consecutius.

Aquests resultats ens impedeixen la representaci exacta mitjanant regla i comps de
moltssim nombres, de manera que necessitem de nous mtodes que ens permetin la
representaci de qualsevol arrel de qualsevol polinomi.

17
En La imposibilidad o no de algunas construcciones con regla y comps de Irene Peral Walias i Maria Asuncin Snchez
Torres de la U.A.M. es presenta un treball lleugerament similar al meu, per que es fonamenta en la teoria de Galois per
respondre a la constructivitat o no de segments com els que impliquen els tres problemes clssics de la geometria grega o certs
polgons. A ms sexpliquen les construccions que hem donat per obvies en la introducci d'aquesta primera secci. El podeu
descarregar a: http://www.uam.es/otros/fcmatematicas/Trabajos/Bartolome/Trabajo.doc.
35

II Construccions modernes, recurrents o
iteratives mitjanant mtodes numrics
Lobjectiu daquesta secci s, deixant de banda el mtode clssic de les construccions
geomtriques, endinsar-nos en les representacions modernes mitjanant mtodes numrics.
Com a introducci tornarem a dibuixar els radicals, ara amb el nou mtode. Per aquest nou
mtode ens permetr tamb construir larrel de qualsevol polinomi, aproximant tant com
vulguem, anant ms enll de les limitacions imposades per Galois.
A ms de representar a la recta numrica els nombres algebraics (nombres expressables com
a arrels de polinomis), tractarem la construcci de dos nombres transcendentals (nombres no
expressables com a arrels de polinomis) clebres mitjanant sries numriques: t i e .
Amb les construccions segents veurem que quantes ms vegades reiterem un procediment,
ms precisa ser laproximaci, que convergeix al nombre que busquem en la seva iteraci
ltima. El seu apropament el podem comparar amb lespiral arquimediana.
Aix doncs, al finalitzar la secci serem capaos de representar qualsevol nombre real, ja que
en aquesta secci aprenem a representar tots els irracionals(algebraics i transcendents) i en la
secci anterior els racionals.

36
1.Fraccions continues
En aquest primer captol veurem com podem aprofitar una identitat notable per establir un
algoritme reiteratiu que ens aproximi el valor numric duna arrel quadrada.
1.1.Larrel de 2
OBSERVACI

observem que

e = = = + 1 1 2 1 2 * ) 1 2 ( ) 1 2 (
2
2

2 2
) ( ) ( * b a b a b a = +

Aix tenim
1 2
1
1 2
+
= don
2 1
1
1 2
+
+ =

Observem que a lexpressi algebraica obtinguda cal utilitzar el mateix nombre buscat per
calcular-lo, i per tant cal utilitzar la mateixa expressi algebraica. Si substitum a lexpressi
algebraica
2 1
1
1 2
+
+ = aquesta mateixa expressi a la 2 del denominador un primer cop,
obtenim:
2 1
1
2
1
1
2 1
1
1 1
1
1 2
+
+
+ =
+
+ +
+ =
Si substitum un segon cop obtenim:
2 1
1
2
1
2
1
1
2 1
1
1 1
1
2
1
1 2
+
+
+
+ =
+
+ +
+
+ =
Si substitum un tercer cop obtenim:
2 1
1
2
1
2
1
2
1
1 2
+
+
+
+
+ =
Observem lestructura simtrica de lexpressi algbrica , que es repeteix cclicament amb cada
substituci:
... 2
1
2
1
2
1
2
1
1 2
+
+
+
+
+ =
Aquest resultat sanomena fracci contnua de 2 ,quant ms cops es substitueixi, ms precs
ser el nombre trobat a larrel buscada.

37
1.2.Qualsevol arrel quadrada

Multiplicant pel conjugat i allant podem obtenir qualsevol arrel quadrada.

( ) 1 1 ) 1 ( ) 1 (
2
2
= = + a a a a , ja que s un producte notable

1
1
1
1
1
1
+
+ =
+
=
a
a
a
a
a
a , allem a

Ara ja podem substituir lexpressi a , en la a de lexpressi
....
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1 =
+
+
+
+
+

+

+

+ =
+
+
+
+

+

+ =
+
+
+

+ =
+
+ =
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a

Per fer la seva representaci grfica no caldria fer res ms que representar la fracci obtinguda
en la reiteraci ensima.

En el cas de phi, utilitzant aquest mtode, seria:

4 ) 1 5 ( ) 1 5 ( = + , ja que s un producte notable

1 5
4
1 5
1 5
4
1 5
+
+ =
+
= , allem 5

Amb lexpressi obtinguda podem substituir-la dins seu indefinidament,

1
1
1
1 5
4
1
4
1
4
1
4
1
1
1
1 5
4
1
4
1
4
1
1
1 5
4
1
4
1
1 5
4
1 5
+
+
+
+
+
+
+
+ =
+
+
+
+
+
+ =
+
+
+
+ =
+
+ =
=...

per tamb podem aprofitar la definici caracterstica de phi per fer el segent:

1 5
4
2 1 5
1 5
4
1 1 1 5
+
+ = +
+
+ + = + .sumem 1 als dos costats

1 5
2
1
) 1 5 ( 2
2 2
2
2
2
1 5
+
+ =
+

+ =
+
, dividim entre dos als dos costats, de manera que
obtenim al primer terme el nombre i al segon terme
1
1

+

1
1 1
1
+ = + =

, de manera que mitjanant substituci infinita de phi, ens anem
aproximant cada vegada ms a phi.
38
1.3.El cas de u

Sabem que en lexpressi , 0 1
2
= x x = x , de tal manera que podem dir que ,
;
0 1
2
=
1 =
2
+ = 1 ;
+ =
1
; 1
1
+ =
, on si substitum successivament phi, ens

anem apropant al mateix com demostren aquests exemples:
a) 6 . 1
3
5
3
5 2
3
2
1
2
3
1
1
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1

= =
+
= + = + =
+
+ =
+
+
+
b) 6 . 1
5
8
5
3 5
5
3
1
3
5
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1 = =
+
= + = + =
+
+
+
+
c) 625 . 1
8
13
8
5 8
8
5
1
5
8
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1 = =
+
= + = + =
+
+
+
+
+
1.4.La fracci contnua com a mtode numric

La expressi duna fracci dun nombre com a fracci contnua ens dna una successi que
sapropa a aquest nombre. Per exemple, ;...
1
2 ;
1
2 ;
2
1
2 1 2
ans ans
+ + + =
39
1.5.Vicissituds del mtode
La clau del mtode rau en el fet que multiplicant pel conjugat del polinomi obtenim un nombre
racional, de manera que podem establir relacions reiteratives, ja que larrel es troba a les dues
bandes. Per si tingussim arrels de grau major a 2, no es pot assegurar la viabilitat del
mtode, que ens resultaria massa complicat amb mltiples punts de reiteraci, el qual sanirien
doblant en cada repetici.

Per exemple:
1 2 ) 1 2 ( ) 1 2 (
3 2 3 3
= + ;
1 2
1 2
1 2
3
3 2
3
+
+ =
1 2 ) 1 2 ( ) 1 2 (
3 2 3 3 2
= + ;
1 2
1 2
1 2
3
3 2
3 2
+
+ =
Aquesta seria la forma de la primera reiteraci:
1
1 2
1 2
1
1
1 2
1 2
1
1 2
3
3 2
3
3 2
3
+
+
+
+ =

Ara hi hauria les quatre arrels, desprs en serien setze,etc., de manera que resulta massa
complex. Caldria tenir en compte que, en aquest cas, augmenta exponencialment amb base
dos, per quant major sigui lndex de larrel, en general, els punts de reiteraci augmentaran
sempre que no siguin mltiples dels successius ndex del radicand desprs de fer la
multiplicaci amb el seu conjugat.
40
2. Mtode de bisecci

s un dels mtodes numrics prpiament dits ms senzills que permet la construcci darrels
de polinomis de qualsevol grau, i per tant la representaci de qualsevol algebraic. Aquest
mtode es basa en el teorema de Bolzano, que garanteix que entre dos imatges de signe
contrari duna funci, si es continua en aquest interval, tallar la recta. Amb aquest
coneixement podrem establir un procediment per apropar-nos al punt on talla la recta.
2.1.El teorema de Bolzano
El mtode de la bisecci est ntimament relacionada amb el teorema de Bolzano, per aix
explicarem primerament aquest concepte.

TEOREMA

) (
] , [
x f x
R b a

f es continua en ] , [ b a

Si on ] , [ 0 ) ( ) ( b a c b f a f e - < 0 ) ( = c f

La demostraci que va fer Bolzano del seu teorema dna peu al mtode numric de la bisecci
2.2.Descripci de la prova de Bolzano

Estudiem el cas on i 0 ) ( > a f 0 ) ( < b f
2
1
b a
d
+
=

0 ) (
1
= d f ,
aleshores ja hem obtingut larrel de la funci,
1
d c =

0 ) (
1
< d f
, en aquest cas per tant com a valor aproximatiu de larrel ser:
2
1
2
d a
d
+
=

0 ) (
1
< d f
, en aquest cas per tant com a valor aproximatiu de larrel ser:
2
1
2
b d
d
+
=

De manera recurrent trobarem ,... ,
4 3
d d
Bolzano demostra que aquesta successi sapropa a c

41
2.3.Aplicaci del mtode al cas particular de
3
2

Primerament necessitem obtenir la funci amb larrel que volem representar. Per fer-ho
considerem que la incgnita x s igual al nombre que volem representar,
3
2 = x ,
don tenim que x ha de ser arrel de 2 ) (
3
= x x f

Com i 0 3 ) 1 ( < = f 0 6 ) 2 ( > = f , pel teorema de Bolzano sabem que hi ha una arrel entre 1 i 2.

Ara apliquem lalgoritme daproximaci:

5 , 1
2
3 6
2
1
=
=
+
=
b a
d
i per tant ( ) 0 375 , 1 2 5 , 1 5 , 1 ) (
3
1
> ~ = = f d f

Prenem doncs, 25 , 1
2
1 5 , 1
2
1
2
=
+
=
+
=
b d
d
i per tant ( ) 0 046 , 0 2 25 , 1 25 , 1 ) (
3
2
< ~ = = f d f

2
25 , 1 5 , 1
2
2 1
3
=
+
=
+
=
d d
d
i per tant ( ) 0 5996 , 0 2 375 , 1 375 , 1 ) (
3
3
> ~ = = f d f

2
25 , 1 375 , 1
2
2 3
4
=
+
=
+
=
d d
d
i per tant ( ) 0 261 , 0 2 3125 , 1 3125 , 1 ) (
3
4
> ~ = = f d f

Prenem doncs, 8125 2 , 1
2
25 , 1 3125 , 1
2
2 4
5
=
+
=
+
=
d d
d
i per tant ( ) 0 1033 , 0 2 28125 , 1 28125 , 1 ) (
3
5
> ~ = = f d f

2
25 , 1 28125 , 1
2
2 5
6
=
+
=
+
=
d d
d
i per tant ( ) 0 027 , 0 2 265625 , 1 265625 , 1 ) (
3
6
> ~ = = f d f

2
25 , 1 265625 , 1
2
2 6
7
=
+
=
+
=
d d
d
i per tant ( ) 0 01 , 0 2 2578125 , 1 2578125 , 1 ) (
3
7
< ~ = = f d f

2
2578125 , 1 265625 , 1
2
7 6
8
=
+
=
+
=
d d
d
i per tant ( ) 0 00857 . 0 2 26171875 , 1 26171875 , 1 ) (
3
8
> ~ = = f d f

Les xifres subratllades dels resultats sn les xifres que corresponen a la soluci. Com podem
veure s un mtode lent que necessita de moltes reiteracions.
42
2.4.Representaci grfica

Podem fer dos coses: representar el successius punts d obtinguts a la funci (mera
interpretaci dels resultats), o fer els punts mitjos successius entre a i b, que s el que significa
geomtricament el mtode de la bisecci

Figura 20: Representaci grfica del mtode de la bisecci

De manera ms depurada:

Figura 21: Representaci grfica del mtode de la bisecci depurat
43
2.5.Algoritme computacional

Partim de 0 ) ( ) ( < b f a f
(1) Sigui
2
b a
c
+
=
(2) Si , prendre a = c, per el contrari fer b = c. 0 ) ( ) ( < c f b f
(3) tornar a (1)

Aquestes instruccions expressen lidea general del mtode, on caldria afegir el nmero de
reiteracions que volem fer. Ara mostrem un exemple amb la calculadora wiris:

on i en 1..50 s el nombre de reiteracions a fer. Quan ms reiteracions es facin, ms precs
ser el nombre, en aquest cas c s igual a 1.2599210498959, on totes les xifres esmentades
sn exactes. Les 50 fraccions obtingudes les podrem representar per Tales. Tenim aix una
aproximaci geomtrica a la soluci.

2.6.Vicissituds del mtode de la bisecci

La seva lentitud. Per aix mostrem a lannex G i H altres mtodes numrics que serveixen per
trobar fraccions que saproximin a larrel dun polinomi i que milloren la velocitat de
convergncia del mtode de la bisecci. Aquests sn el mtode de la secant i el mtode de
Newton.

44
3.Construcci de nombres transcendentals
Aquests nombres sn aquells que no es poden expressar com a soluci de cap equaci
polinmica amb coeficients enters, s a dir, que no existeix cap expressi exacta ni relaci
algebraica que el defineixi, la qual cosa es tradueix en la impossibilitat de representar-ho amb
mtodes exactes per regla i comps o utilitzant el mtode de la bisecci ja que cap funci els
defineix. La seva transcendncia els fa tan especials, que noms amb sries numriques
podem obtenir el valor que fixar el seu punt a la recta geomtrica.
3.1.El nombre pi
18

Obtenci tradicional de t: Arquimedes i la successi de permetres
19

Arquimedes, al segle III a.C., va idear un mtode efica per trobar el nombre
t
i que sha
utilitzat durant molts segles fins ser substitut per diferents algoritmes. Aquest consisteix a
dibuixar una circumferncia i en aquesta inscriure(dibuixar per dins) i circumscriure (dibuixar
per fora) polgons del mateix nombre de costats, de manera que el seus permetres respectius
siguin menors i majors respectivament (de manera que la seva mitjana ens aproxima ms al
permetre de la circumferncia) i tendeixin al permetre de la circumferncia quan el nombre de
costats dels polgons tendeix a infinit. Tenint en compte que el dimetre de la circumferncia s
un nombre conegut, i el permetre dels respectius polgons s la suma dels seus costats,
podem aplicar
d
P
= t
per calcular el nombre
t

El procediment s senzill:
1-Dibuixem un polgon de n costats.
2-Fem una circumferncia que passi pels punts del polgon, inscrivint el polgon dins de la
circumferncia.
3-Dibuixem els punts mitjos de cada costat.
4-Traem la perpendicular de cada costat en el seu respectiu punt mig per trobar els punts de
tall amb la circumferncia.
5-Tracem en els punts de tall amb la circumferncia paralleles dels respectius costats.
6-Els punts dintersecci entre les successives paralleles sn els vrtex del nou polgon, el
circumscrit.

Les segents representacions sn de polgons de 3,6,12 i 24 costats respectivament:

18
Trobareu ms informaci al annex I
45
19
utilitzant el mtode dexhausti dEudoxo, matemtic del segle V a.C. Es tracta duna de les primeres aplicacions
matemtiques del concepte dinfinit i constitueix la versi grega del clcul integral

Figura 22: Pi,mtode dexhausti: triangle (1) Figura 23: Pi,mtode dexhausti: triangle (2)

Figura 24: Pi,mtode dexhausti: hexgon (1) Figura 25: Pi,mtode dexhausti: hexgon (2)

Figura 26: Pi,mtode dexhausti: dodecgon (1) Figura 27: Pi,mtode dexhausti: dodecgon (2)

Figura 28: Pi,mtode dexhausti: 24-gono (1) Figura 29: Pi,mtode dexhausti: 24-gono (2)
46

Figura 30: Pi,mtode dexhausti: 24-gono (3)

47
Obtenci moderna de t: Algoritmes
20

A partir del segle XVII, els matemtics van comenar a rellevar els mtodes geomtrics
dArquimedes per series numriques, influenciats, segurament, pels conceptes de clcul

1665, Isaac Newton

...
9 8 6 4 2
7 5 3 1
7 6 4 2
5 3 1
5 4 2
3 1
3 2
1
) arcsin(
9 7 5 3
+

+

+
+ + =
x x x x
x x
on per
6 2
1
arcsin
2
1 t
= |
.
|
\
|
= x

1671,Srie de Gregory

...
9 7 5 3
) arctan(
9 7 5 3
+ + =
x x x x
x x
on per
6
3
1
arcsin
3
1 t
=
|
|
.
|
\
|
= x

1706, frmula de Machin

|
.
|
\
|
|
.
|
\
|
=
239
1
arctan
5
1
arctan 4
4
t

1655, Producte de Wallis

2
...
9
11
9
8
7
8
7
6
5
6
5
4
3
4
3
2
1
2
1 4
4
1
2
2
t
= =
= n
n
n

1682, Srie de Leibniz

4
...
13
1
11
1
9
1
7
1
5
1
3
1
1
1 2
) 1 (
0
t
= + + + =
+
= n
n
n

Sries dEuler

2
...
9 7 5 3
4 3 2 1
7 5 3
3 2 1
5 3
2 1
3
1
1
)! 1 2 (
! 2
0
2
t
= +

+

+
+ + =
+
= n
n
n
n

90
...
6
1
5
1
4
1
3
1
2
1
1
1 1
) 4 (
4
4 4 4 4 4 4
1
4
t
= + + + + + + = =
= n
n

1735, (resoluci al problema de Basilea)
6
...
6
1
5
1
4
1
3
1
2
1
1
1 1
) 2 (
2
2 2 2 2 2 2
1
2
t
= + + + + + + = =
= n
n

48
20
trobareu ms algoritmes a: http://mathworld.wolfram.com/PiFormulas.html

Fracci de Brouncker

... 15
7
13
6
11
5
9
4
7
3
5
2
3
1
1
4
2
2
2
2
2
2
2
+
+
+
+
+
+
+
+ =
t

Alguns exemples amb la Wiris sn:

Obtenci senzilla de t: manipulant la realitat

Si r P t 2 = , i
2
1
= r aleshores t t t = = =
2
1
2 2 r P
Aix doncs, si tallem qualsevol objecte circular que tingui com a radi 0,5cm o 0,5dm o 0,5m,...
i mesurem la llargada de lobjecte, estarem mesurant el permetre que s igual a t

49
3.2.El nombre e
21

Definici

Euler enunci el nombre com e
22
:

H
H
e
|
.
|
\
|
+ =
1
1
on on , es a dir, on x H > R x e H s un nombre infinit

o el que s el mateix en termes de lmits

+
|
.
|
\
|
+ =
n
n
e
n
1
1 lim

+
|
.
|
\
| +
=
n
n
n
n
1
lim

Algoritme immediat a la definici

Si desenvolupem el binomi de Newton en
n
n
|
.
|
\
|
+
1
1
obtenim:
n n
n n n
n n
n
n n
n
n
n
n
n
n
n
|
.
|
\
|

|
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|

|
|
.
|
\
|
+ +
|
.
|
\
|

|
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|

|
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|

|
|
.
|
\
|

1
1
1
1
1
...
1
1
2
1
1
1
1
1
0
0
1
1
2
2
1
1
0

Si tenim en compte que 1 elevat a qualsevol nombre s 1, i que el producte de 1 entre
qualsevol nombre s ell mateix, exceptuant el 0, el qual no apareix en el desenvolupament del
binomi de Newton, podem ometrel de tota lequaci, de manera que obtenim:

n n n
n n
n
n n
n
n
n
n
n
n
|
.
|
\
|
|
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|
|
|
.
|
\
|
+ +
|
.
|
\
|
|
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|
|
|
.
|
\
|
+ =
|
.
|
\
|
+

1 1
1
...
1
2
1
1
1
1
1
1 2 1

Si tenim en compte que
)! ( !
!
m n m
n
m
n
=
|
|
.
|
\
|
podem substituir en la srie com:
...
1
)! 2 ( ! 2
! 1
)! 1 ( ! 1
!
1
1
1
2
+
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|
+ =
|
.
|
\
|
+
n n
n
n n
n
n
n
n n
n n n n
n
n n n n
n
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|

+

1
)! ( !
! 1
))! 1 ( ( )! 1 (
!
...
1

que es redueix a

21
Trobareu ms informaci al annex J
50
22
Publicat en 1736 en lobra Mechanica del matemtic sus Leonahard Euler
n n
n
n n n
n n
n n
n n n
n n
n n
n
1 1
)! 1 (
)! 1 (
...
1
)! 2 ( ! 2
)! 2 ( ) 1 ( 1
)! 1 ( ! 1
)! 1 (
1
1
1
1 2
+

+ +

+ =
|
.
|
\
|
+

n n
n
n n
n
n
n n
n
n
n
1
...
1
! 2
) 1 ( 1
! 1
1
1
1
1 2
+ + +

+ + =
|
.
|
\
|
+

n n
n
n n n
n
n
n
n
1
...
1
! 2
) 1 (
! 1
1
1
1
1
2
+
+ +
+ + =
|
.
|
\
|
+

n n
n
n n n
n
n
1 1
...
! 2
1
! 1
1
1
1
1
2
+ + +
+ + =
|
.
|
\
|
+

n n
n
n n n n
n
n
1 1
...
! 2
1
! 2 ! 1
1
1
1
1
2
+ + +
|
.
|
\
|
+ + =
|
.
|
\
|
+

n n
n
n n n n
1 1
...
! 2
1
! 2
1
! 1
1
1
1
1
2
+ + +
|
.
|
\
|
+ + =
|
.
|
\
|
+

on , de manera que 0 n
! 2
1
0
! 2
1 1
! 2
1
! 2
1
! 2
1
= =
=
|
.
|
\
|
n

Aix doncs, podem generalitzar que

+
= + + + + =
|
.
|
\
|
+ =

=
n
n n
e
n
n
0
!
1
...
! 3
1
! 2
1
! 1
1
1
1
1 lim

on, recordem, n n = ... 4 3 2 1 !

Altres algoritmes

=
=
1
2
! 2
n
n
n
e

=
=
1
3
! 5
n
n
n
e

=
=
1
4
! 15
n
n
n
e

=
=
1
5
! 52
n
n
n
e

=
=
1
6
! 203
n
n
n
e

51
+

n
n
n
n
n
e
n
n
n
n
) 2 (
) 1 (
) 1 (
) 2 (
) 1 (
) 1 (
lim
on 2 > n

Mitjanant fraccions continues existeixen les segents igualtats:

... 9
8
8
7
7
6
6
5
5
4
3
3
2
2
2
+
+
+
+
+
+
+
+ = e
Que es pot normalitzar com:

... 6
1
1
1
1
1
4
1
1
1
1
1
2
1
1
1
2
+
+
+
+
+
+
+
+
+ = e
on saprecia la regularitat 1,2,1, 1,4,1, 1,6,1...1,2n,1

52
4.La recta real

Per finalitzar aquesta secci, recordem que ara no solament estem en condicions de
representar tot nombre racional per Tales i arrels quadrades per Pitgores de manera exacta,
sin que podem aproximar tant com vulguem qualsevol arrel de qualsevol polinomi, a ms de
construir tamb, aproximadament, els nombres transcendents i e t .

Fins ara, doncs, hem representat a la recta geomtrica tots els nombres reals possibles, que, si
tenim en compte que els nombres reals sn un cos complet
23
, podrem pensar que hem
omplert completament la recta amb tots els punts possibles, com afirma laxioma de Cantor-
Dedekind.

Figura 31: Posici a la recta real de laproximaci a la mil lsima dalguns nombres reals
er tot i aix, i contrriament al que es pugui pensar, encara queden nombres per descobrir.

P

53
23
Annex M
III Construccions contempornies, amb nombres
hiperreals
En aquesta secci examinarem la concepci de Cantor de la recta numrica, que s la
concepci habitual, on sestableix que la recta est formada pel conjunt dels nombres reals.
Segons aix podrem dir que ja podem representar tots els punts de la nostra recta geomtrica,
per tal com hem aprs a representar tots els reals a les seccions anteriors. Per no satisfets
amb aquesta resposta, ens hem tornat a preguntar si hi ha quelcom ms a la recta geomtrica,
ara que s totalment completa i no sembla ser porosa.

Desprs dhaver investigant ms profundament en aquests temes, hem trobat uns nous
nombres que neguen aquest axioma i la propietat arquimediana per tal com estan constituts
per nombres infinits e infinitsims. Estem parlant dels hiperreals, un nou cos poc conegut per la
majoria dels matemtics tot i que sovint lutilitzen de manera implcita en la anotaci del clcul
integral. Aquests nombres sn un model matemtic creat per lgics amb ultraproductes i que
configura un nou mtode d anlisi, lanomenat: Anlisi No Estndard

Aquests nombres van ser la primera resposta als problemes que resolen avui el clcul
diferencial i el clcul integral. El primer en utilitzar aquests mtodes va ser Leibniz, en contra
del complex mtode de fluxions de Newton, per no va ser fins el 1966 que Abraham Robinson
formalitzs i fonaments aquests mtodes i nombres.

54
1.La teoria de Cantor
24
: tipus dinfinits
25

Cantor va ser el geni creador de la teoria de conjunts de manera similar a com Galois
confeccion la teoria de grups. Ambos van patir el rebuig de la comunitat cientfica i ambos van
configurar una teoria completament nova prcticament des de zero.
26
La seva teoria li va fer
afirmar que tot punt a la recta representa un nombre real. Si fos aix, podrem dir que estem en
condicions de representar qualsevol nombre per tal com em aprs a representar tots els
nombres reals en les seccions anteriors. Vegem, doncs, quins sn els seus arguments.
1.1.Conjunts numerables
La paradoxa de Galileu: bijecci
27
entre parells i naturals
Si tenim un cub amb boles vermelles i blaves, per comparar la quantitat de boles de cada color
podem emparellar-les. De ser possible emparellar totes les boles de diferent color, aleshores
els conjunts sn equivalents. Si no s aix, les boles sobrants en el cub pertanyen al conjunt
major. Per comparar la grandria de dos conjunts infinits tamb es poden emparellar els
elements del primer conjunt amb els dels segon

Aix doncs, considerem el conjunt de tots els nombres naturals i el conjunt de tots els nombres
naturals parells. A cada nombre natural li correspon biunvocament un nombre natural parell
que s el doble que ell, s a dir, es poden numerar tots els parells.
Naturals parells
1 2
2 4
3 6
4 8
5 10
... ....
n 2n

Aquesta correspondncia biunvoca entre els elements dels dos conjunts prova que hi ha tants
nombres naturals com parells .

La resposta de Cantor

Cantor considera que el que Galileu qualifica de paradoxal es una propietat caracterstica dels
conjunts infinits.

Aquest procediment per comparar la grandria de diferents conjunts, Cantor lutilitza per definir
equivalncies entre conjunts infinits: Dos conjunts sn equivalents si es pot establir una
correspondncia biunvoca,es a dir, una relaci de bijecci (com la anterior). Si dos conjunts
infinits sn equivalents significa que tenen el mateix tipus dinfinit

Ell demostra que es poden enumerar(posar en bijecci amb els nombres naturals) totes les
fraccions (nombres enters) mitjanant un algoritme de la forma segent:

24
Ms informaci sobre Cantor a:
http://www.cayocesarcaligula.com.ar/Textos/Cantor/georg_cantor_y_la_teoria_de_transfinitos.htm
25
Trobareu ms informaci amb carcter ms formal a sobre la aritmtica transfinita de Cantor de Antonio Len Snchez,
que podeu llegir a http://www.interciencia.es/PDF/Mathematics/SobreLaAritmeticaTransfinitaDeCantor.pdf
26
Tot i que aquesta s la concepci general, en Labyrinth of Thought. A history of Set Theory and its Role in Modern
Mathematics. de Jose Ferreirs sintenta trobar els precedents, tot i que es reconeix que es Cantor qui generalitza aquests
conceptes, es dna la importncia que es mereixen tot un seguit de altres matemtics que hi contriburen. Podeu descarrega un
article que comenta i resumeix lobra a http://divulgamat.ehu.es/weborriak/historia/Gaceta/Historia43.pdf
55
27
Consulteu lannex L

Figura 32: Enumeraci dels enters
28

En aquest infinit que em trobat tant en el conjunt de nombres parells, com de nombres naturals
i de nombres enters lanomenat aleph zero i sescriu
0
_
Els nombres alephs, tamb sanomenen cardinals.
Cantor demostra que tamb es podien enumerar els racionals i tots els nombres algbrics
(arrels dun polinomi)
1.2.Conjunts no numerables: els nombres reals
Quan Cantor intenta enumerar els nombres reals, prova que s impossible.
largument diagonal

Primer va determinar que en un conjunt compres entre 0 i 1, no es podien enumerar tots els
possibles nombres reals. Per facilitar la demostraci, ho va fer en codi binari(el qual no afecta a
la validesa de la prova). Aix doncs, ell va demostrar que independentment de l'ordenaci que
pugui tenir la llista de nombres decimals illimitats, sempre es pot construir un de nou que no
estigui contingut en la llista.

Per construir aquest nmero dibuixem una diagonal que passi pel primer dgit decimal del
primer nmero, pel segon dgit decimal del segon nmero,.... el nombre format per els dgits
contraris (canviar el 0 per el 1 i el 1 per el 0) als traats per la diagonal, no pertany a la llista ja
que difereix almenys en un dgit en tots els nombres

56
28
imatge extreta de http://www.cayocesarcaligula.com.ar/Textos/Cantor/georg_cantor_y_la_teoria_de_transfinitos.htm

0.00000000...
0.10000000...
0.01000000...
0.11000000...
0.00100000...
0.10100000...
0.01100000...
0.11100000...

Si tenim en compte que tenim dues possibilitats per dgit (0 1), i que hi ha infinits dgits,
podem concloure que en el conjunt (0,1) hi ha elements.

Definim aquest segment, de moment, com:

{ R x e = ) 1 , 0 ( , } 1 0 < < x

bijecci entre el segment i la recta

Si traiem un punt al segment unitat i el dobleguem, podem obtenir el segment (0,1) en forma de
cercle, ja que els extrems es toquen en el punt tret. Aquest punt que hem tret representa
linfinit, i es el punt de projecci de totes les rectes secants que creuen el cercle per arribar a un
punt de la recta. Les infinites rectes secants que creuen el cercle van a parar als infinits punts
de la recta.

Figura 33: Bijecci entre la circumferncia i la recta numrica

bijecci entre la recta i la superfcie

Altrament Peano demostra que es pot construir una corba que passa per tots els punts dun
quadrat,s a dir, que es poden bijectar superfcie i recta.

( ) ) ( ), (
] 1 , 0 [ ] 1 , 0 [ ] 1 , 0 [
x b x a x

57

Figura 34: Bijecci de Peano entre la recta i la superfcie
29

1.3.Jerarquia dinfinits: la hiptesi del continu
La hiptesi del continu entn que entre i no hi ha cap altre cardinal entremig.
Aix doncs, podem establir que = . De la mateixa manera podrem establir que 2 = i
aix successivament, es a dir, que , el qual es coneix com la hiptesis general
del continu.
1
2
+
=
n
n
_
_

Laxioma delecci ens diu que: donada una collecci de conjunts, on cada un consti almenys
dun element, es pot agafar exactament un element de cada conjunt y formar amb ells un nou
conjunt, encara que hi hagi una collecci infinita de conjunts.

Aplicant laxioma delecci podem establir una escala dinfinits cardinals. Altrament tamb
podem considerar espais de n dimensions ( ) bijectables amb aquests conjunts.

Aquesta hiptesi pot ser acceptada o no, s un axioma independent. Es poden fer
matemtiques amb ella
30
i sense ella
31
. En general, s una hiptesi poc utilitzada. De tota
manera, aprofundir en aquest aspecte de la teoria de Cantor no correspon al nostre estudi..

29
imatge extreta de http://www.cayocesarcaligula.com.ar/Textos/Cantor/georg_cantor_y_la_teoria_de_transfinitos.htm
30
Godel,1938
58
31
Cohen,1963
1.4.Propietat arquimediana
Considerem un segment x qualsevol tan petit com vulguem i un segment tan gran com es
vulgui. Aleshores sestableix que sempre el segment
m
x podr superar el segment si es
multiplica suficients cops. De manera ms formal podem dir que:
m
+
e R x i ,aleshores que compleix
+
e R m N n e - m nx >
0 > c i , aleshores que compleix 0 > M N n e - M n > c

1.5.Axioma de Cantor-Dedekind
La bijecci que Cantor fa entre un segment format per nombres reals i la recta numrica(III-1.2)
li fa afirmar el segent:

Es poden representar tots els nombres reals en una recta de manera que cada un dells ocupi
una posici unvoca en aquesta recta; els nombres reals estan formats pel continu de punts
daquesta recta; la Recta Real.

Per aquest enunciat es completament gratut per tal com la prova que fa Cantor el que
estableix es que es pot bijectar un segment amb la recta geomtrica. Per si aquest segment
en comptes de pertnyer al conjunt de nombres reals englobes un altre conjunt, a ser possible
ms dens, aleshores cada punt de la recta no correspondria biunivocament amb els nombres
reals, sin amb altres nombres.
Tot esta tan fonamentat com sembla? Es possible lexistncia dun conjunt de nombres ms
dens? Es possible formalitzar-ho i treballar amb ells?

59
2.Nombres hiperreals
32

En l'estudi de funcions, ens han ensenyat que un mxim absolut ha de ser sempre un nombre
real. Si la funci tendeix a l'infinit (p.e. ) , sempre podrem trobar un nombre real
superior als anteriors nombres, de manera que es conclou afirmant que aquesta funci no t
mxim absolut, per tal com no hi ha un nombre real, en aquesta funci, que no sigui superat
per cap altre. Per aquesta consideraci s valida? L'infinit no s un nombre real, per be s
un nombre, i s tamb el lmit al que tendeix aquesta funci. No podrem afirmar, doncs, que
l'infinit s el mxim absolut d'aquesta funci?
2
) ( x x f =

Vet aqu la nostra resposta. En aquesta recta final del treball albirarem al fi una mica de veritat
al assumpte tractat: "qu s un punt en la recta geomtrica?". Podrem dir, incls, que la resta
de treball noms es una mera excusa per presentar, definir i formalitzar aquest nou cos,
desconegut per la gran majoria, fins i tot per un percentatge important dels matemtics.
Sincerament, benvolgut lector, els coneixia?

2.1.Negant axiomes

La negaci de laxioma de Cantor-Dedekind implicaria lexistncia dun nou conjunt de nombres
que englobaria el conjunt dels reals. Anlogament com succea amb el pas dels racionals als
reals, on entremig de dos racionals sempre podem trobar un nombre real, podrem considerar
que entre dos nombres reals hi ha quelcom ms que nombres reals. Aix doncs podrem dir que
parlem duns nombres que filen ms prim, que tenen una precisi major.

Daltra banda, si neguem la propietat arquimediana estarem admeten lexistncia de nombres
que limitessin la infinitud dels nombres reals. Aix doncs, estarem creant un conjunt de
nombres ms dens, tal i com succeeix amb el pas de racionals a reals.

Tot aix es possible?

2.2.Introducci

El concepte dinfinitament gran i infinitament petit es remunta a lpoca grega
33
. Per no va ser
fins al segle XVII que es fes habitual ls de nombres infinits(nombre ms gran que qualsevol
nombre real) i infinitsims(nombre ms petits que qualsevol nombre real).
34

Tot i aix aquest mtode sha vist desplaat pel concepte de lmit, que no requereix la utilitzaci
daquests nombres que no pertanyen al grup dels nombres reals i que per tant no compleixen
les mateixes propietats
35
. Ls daquests nombres sanomena Anlisis No Estndard (NSA)
36
.

La diferencia fonamental entre Anlisis No Estndard i ls de lmits, es que la utilitzaci del
primer implica la negaci de la propietat arquimediana i de laxioma de Cantor-Dedekind.

60

32
El llibre ms complet de carcter formal que tracta el tema i ls daquests nombres es Elementary Calculus: An
Infinitesimal Approach de Jerome Keisler. El podeu descarregar a http://www.math.wisc.edu/~keisler/
33
les paradoxes de Zeno, latomisme de Democrit, el mtode dexhausti dEudoxo(versi grega del clcul integral),...
34
Els nombres infinits i els infinitsims varen ser introduts pel matemtic alemany Leibniz al 1684
35
dificultant aparentment la seva utilitzaci, que sha vista marginada fins avui i que no sha formalitzat fins el 1966 per
Abraham Robinson
36
deixant clar el rebuig per aquest mtode per part de la comunitat cientfica. A http://en.wikipedia.org/wiki/Non-
standard_analysis podreu trobar ms informaci al respecte.
Lafirmaci dels nombres infinitsims nega la propietat Arquimediana, ja que afirma lexistncia
dun nombre ms petit que qualsevol altre, de manera que no sempre es pot obtenir un nombre
menor dins dun interval, sin que el menor nombre es un infinitesimal.

Altrament, com existeix un nombre ms petit als reals, la seva combinaci crea uns nous
nombres, els hiperreals, que estan entre els nombres reals. Aix doncs, el conjunt dels nombres
reals s pors i per tant no cobreix tota la recta i per tant cada punt de la recta no correspon a
un nombre real sin a un hiperreal.

2.3.Definici i nomenclatura

Aix doncs definim un infinitsim com:

x i < < 0 on ,
+
e R x

Aix doncs podem definir un nombre infinit com:

x
i
>
1
on , R x e

Figura 35: Els hiperreals a la recta geomtrica
37

Caldria recordar, en aquest sentit, com definia Euler el nombre , ja que ell s dels pioners en
lanlisi no estndard i la utilitzaci de nombres infinits.
e

Pel que fa a la nomenclatura daquests nombres s variada. En Elementary Calculus utilitzen H
pels nombres infinits (probablement en honor a Euler) i psilon, c , pels infinitsims (segurament
en honor a Littlewood
38
). Tot i aix tamb sutilitza delta, o , en lanlisi corrent, com veurem a la
segent captol o incls com sha fet a Mxic en alguns instituts de secundria, on han fet un
experiment sociolgic per demostrar que s ms instintiu ls de hiperreals que de lmits.
i

Daltra banda si b utilitzem R per referir-nos als nombres reals, utilitzarem R* o *R (sutilitzen
ambdues)

37
imatge extreta de Elementary Calculus: An Infinitesimal Approach de Jerome Keisler
61
38
A Los matemticos no son gente seria, de Alsina i Guzmn, (pag.41) sexplica que Littlewood per resoldre un problema
danlisi va considerar una expressi que es menor que c , on c es pot fer tan petita com es vulgui. Quan el impressor va
enviar a Littlewood les proves per la seva correcci, es llegia que es menor que
c
., on, amb lajuda duna lupa i al costat del
punt es podia veure una petita psilon. Sens dubte el impressor shavia pres moltes molsties i inters en el fet de poder-la fer
tant petita com es volgus.
2.4.Els nombres infinitsims

Leibniz els defineix per primera vegada com a monada
39
, que noms es podien observar amb
lajuda dun microscopi ideal. Per tant, aquests segments sn ms petits que els segments amb
longituds donades per nombres reals. Anlogament defineix els nombres infinits com galxies
noms observables amb telescopi.

Figura 36: Linfinit
40

Les operacions i propietats dels nombres infinitesimals, entre ells, s anloga a la dels nombres
reals, s a dir, se suma, resta, multiplica,divideix,.... de la mateixa forma, tal com si fossin
nombres reals.

Si posem tots els segments infinitesimals possibles sobre la recta numrica amb un extrem en
l'origen, els altres extrems daquests segments determinaran una infinitud de punts a ambdues
bandes de lorigen; aquests nous punts noms es podran distingir amb lajuda del microscopi
ideal i estaran ms prxims del origen que qualsevol nombre real. A aquests nous nombres de
la recta els anomenarem infinitesimals; i al conjunt de tots els nombres infinitesimals junt amb
el zero, lanomenarem tom de zero. De la mateixa manera, podem pensar en ltom de
qualsevol nombre real r .

39
construcci feta pels lgics amb ultraproductes.
62
40
2.5.Propietats
41

El conjunt de nombres reals i nombres infinitesimals, que composen la recta numrica, es el
que sanomena nombres hiperreals; aquests es defineixen amb la forma i r + , on R r e ,
-
e R i

Habitualment ens ser til, donat un nombre, saber en ltom de quin nombre real es troba. Per
tant, donat un nombre de la forma i r + , direm que r s la seva part real, el seu tom, i
escriurem:

r i r = + ) Re(

Aleshores, la part real de un nombre real ser ell mateix.

Les seves propietats caracterstiques sn:

1)La suma de dos infinitesimals s un infinitesimal o zero
2) El producte de dos infinitesimals s un infinitesimal.
3)La suma dun nombre real i un infinitesimal s un nombre real
4) El producte de un nombre real diferent de zero per un infinitesimal, s un infinitesimal

Quan la diferncia de dos nombres a,b, sigui dun infinitesimal, direm que aquests nombres
estan infinitament prxims i que comparteixen ltom del mateix nombre real.(1)

63
41
als annexos M i N trobareu ms explcitament la diferencia entre els nombres reals i hiperreals des de un punt de vista
algebraic
3. Utilitat dels hiperreals
Arribats a aquest punt un es pot qestionar la utilitat daquests nombres. Serveixen per alguna
cosa, preguntaran segurament els ms pragmtics. Doncs, indubtablement. De fet, ens
permeten operar amb ms facilitat com podrem observar a continuaci
3.1.Clcul diferencial

Considerem una corba qualsevol, tallada per una recta secant, o el que s el mateix, tallada en
dos punts

Figura 37: Clcul diferencial (1)
Si tracem les rectes paralleles als eixos de coordenades en els punts A i B, obtenim el triangle
ABC.

64


Base= i a b i a b + = =
Altura= ) ( ) ( ) ( ) ( a f i a f a f b f + =

)) ( , ( a f a A =
)) ( , ( )) ( , ( i a f i a b f b B + + = =
)) ( , ( )) ( , ( a f i a a f b C + = =

La pendent de la recta secant s igual al quocient entre laltura i la base del triangle. Si la recta
secant talla noms en un punt, la recta resultant sanomena recta tangent. Perqu la recta
secant talli noms en un punt, A i B han de estar infinitament prxims i per tant la base del
triangle ser infinitesimal(1). Aix doncs, definim el pendent de la recta tangent com:
i
a f i a f
a f
) ( ) (
) ( '
+
= on , R a e
-
e R i
A aquesta expressi se lanomena derivada.

Daquesta manera podrem resoldre problemes de mxims i mnims, trobant el punt on el
pendent de la recta tangent, s a dir, la derivada, sigui zero, sense dependre del concepte de
lmit.

Contrastem ara les definicions formals en Anlisi Estndard(AS) i en NSA:
AS: = ) ( ' x f
0
lim
h h
x f h x f ) ( ) ( +

NSA:
x
x f x x f
x
y
x f
o
o
o
o ) ( ) (
) ( '
+
= =
don es dedueix que:
2
) ( ) ( ) ( x y x f x x f o o o + + = +
2
) ( ) ( ' ) ( ) ( x x x f x f x x f o o o + + = +
65

42

Exemples

comprovem quan ms rpid s el nou mtode

1)
2
) ( x x f =
a) = ) ( ' x f
0
lim
h h
x f h x f ) ( ) ( +
=
0
lim
h
=
+
h
x h x
2 2
) (
0
lim
h
=
+ +
h
x h xh x
2 2 2
2

=
0
lim
h
=
+
h
h
2
xh 2
0
lim
h
x 2
h x
1
2
=
+

b) x x f x x x x x x x x x f x f x x f 2 ) ( ' ) ( 2 ) ( ) ( ) ( ' ) ( ) (
2 2 2 2
= + + = + + + = + o o o o o o

2)
n
x x f = ) (
a) = ) ( ' x f
0
lim
h h
x f h x f ) ( ) ( +
=
0
lim
h
=
+
h
x h x
n n
) (

0
lim
h
=

|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+ +

x h
n 2
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|

h
x h
n
n
h x
n
n n
x h
n
n n n n 1 2 1
1
...
2 1
\
|
+ x
n
|
|
.
|
\
| n
0

0
lim
h
=
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+ +
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|

h
h
n
n
h x
n
n
x h
n
x h
n
n n n n 1 2 2 1
1
...
2 1

0
lim
h
=
(
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+ +
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|

h
h
n
n
h x
n
n
x h
n
x
n
h
n n n n 1 2 2 1
1
...
2 1

66
42
0
lim
h
= =
1 2 2 1
1
...
2 1

|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+ +
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
n n n n
h
n
n
h x
n
n
x h
n
x
n
1
1
|
|
.
|
\
|
n
x
n
1
)! 1 ( ! 1
!

n
x
n
n
=
=
1 1
)! 1 (
)! 1 (

=

n n
x n x
n
n n

b) + + = +
2
) ( ) ( ' ) ( ) ( x x x f x f x x f o o o
n n n n n n n
x x
n
n
x x
n
n
x x
n
x x
n
x
n
x x
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+ +
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
+
|
|
.
|
\
|
= +

o o o o o
1 2 2 1
1
...
2 1 0
) (
com que noms ens interessa el segon terme:
= ) ( ' x f
1
1
|
|
.
|
\
|
n
x
n
=
1
)! 1 ( ! 1
!

n
x
n
n
=
1 1
)! 1 (
)! 1 (

=

n n
x n x
n
n n

3) ) sin( ) ( x x f =
a) = ) ( ' x f
0
lim
h h
x f h x f ) ( ) ( +
=
0
lim
h
=
+
h
x h x ) sin( ) sin(

0
lim
h
=
x sin( ) +
h
h x h ) sin( ) cos( ) cos( ) x sin(

0
lim
h
=
+
h
x h x h x ) sin( ) sin( ) cos( ) cos( ) sin(

0
lim
h
| |
h
h x
h
h x ) sin( ) cos( 1 ) cos( ) sin(
+

=*
0
lim
h h
h x ) sin( ) cos(
=** ) cos(
) 0 sin( ) cos(
x
h
x
=

*
0
lim
h
| | | |
0
0 ) sin( 1 ) 0 cos( ) sin(
* *
1 ) cos( ) sin(
=
=

=

h
x
h
x
h
h x

**les funcions trigonomtriques convergeixen molt rpid, per exemple, si h=1
| |
0 sin 0001523 . 0
1
1 ) 1 cos( ) sin(
~ =

x
x

b) + + = +
2
) ( ) ( ' ) ( ) ( x x x f x f x x f o o o ) sin( ) cos( ) cos( ) sin( ) sin( x x x x x x o o o + = +
+ x x x o ) cos( ) sin( ) cos( ) ( ' x x f =

4)
x
e x f = ) (
a) = ) ( ' x f
0
lim
h h
x f h x f ) ( ) ( +
=
0
lim
h
=
+
h
e e
x h x

0
lim
h
=

h
e e e
x x h
0
lim
h
=
h
e e
h x
) 1 (

0
lim
h
x
e =
h
e
h
1
* e
x
lim
0 t
=
+ ) 1 ln(t
t
x
e
lim
0 t
=
+ ) 1 ln(
1
1
t
t
t
x
e
lim
0
=
+
t
t
/ 1
) 1 ln(
1
x
e **
* ) 1 ln(
) ln(
) 1 ln(
) 1 ln( ) ln( ) 1 ln( ) ln( 1 1 + =
+
= + = + = + = = t
e
t
h t e h t e t e t e
h h h

quan 0 0 1 0
0
= t e t h

** = ln[ ]=
0
lim
t
t
t
/ 1
) 1 ln( +
0
lim
t
t
t
/ 1
) 1 ( + 1 ln = e

b) =* + + = +
2
) ( ) ( ' ) ( ) ( x x x f x f x x f o o o
x x x x
e e e
o o
=
+
x e e x e
x x x
o o + = + ) 1 (
x
e x f = ) ( '
67
* ( )
x
H
x
H
e
o
o
/ 1
1
1
1 + = |
.
|
\
|
+ = x e o + = 1
x o

3.2.Problemes doptimitzaci: exemple

Imaginem que volem tancar un jard amb una paret amb 10 metres de tanca de tal manera que
l'rea sigui mxima. Existeixen diferents possibilitats per a la llargada i lamplada del terreny
que donaran diferents valors a lrea, per nosaltres volem el mxim de terreny abastable.

Figura 40: Plantejament dun problema de mxims i mnims

Figura 41: Funci dun problema de mxims i mnims

Si anomenem x a lamplada del terreny, la llargada ser 10-2x, ja que tenim 10 metres de tanca
i la paret ens estalvia un costat(Fig.33). Aix doncs, lrea del terreny es defineix en funci de
lamplada com:
2
2 10 ) 2 10 ( ) ( x x x x A x f = = =

Si representem aquesta funci observem que el valor mxim de lrea correspon al vrtex de la
parbola( Fig.34). Si augmentem el valor de x en una quantitat molt petita, i , el valor de l'rea
prcticament no variar. Aix doncs, es complir que (1)
2 2
) ( 2 ) ( 10 2 10 i i x x x + + = x

Operant:
2 2 2
2 4 2 10 10 2 10 i xi x i x x x + =
Restant:
2
2 4 10 0 i xi i =
Simplificant(dividint entre i ): i x 4 4 10 0 =

Si tenim en compte que s un infinitesimal, es compleix que: i
( ) m x x x i x 5 . 2
2
5
4
10
4 10 0 4 10 4 4 10 Re = = = = =

De fet podem formalitzar aquest raonament si tenim en compte que la igualtat que em
considerat al principi (1) era en realitat ) ( ) ( i x f x f + =
68
A ms a ms, quan dividim entre , obtenim: i
i
x f i x f ) ( ) (
0
+
=
que coincideix amb lexpressi que defineix el pendent de la recta tangent en un punt. Aix
doncs, el que estem fent s buscar el punt en el qual la recta tangent sigui horitzontal, s a dir,
tingui pendent zero . Aquest punt s un mxim per tal com abans creixia i ara decreix,
i correspon a un extrem relatiu per tal com no pot crixer ms en aquest interval, ja que si
augmentem el valor de
) ( ' 0 x f =
x , lrea decreix.

Aix doncs, podem concloure que si augmentem el valor de x molt poc, amb un infinitsim, el
valor de lrea augmentar o disminuir sempre a no ser que es trobi en un extrem relatiu.
69
3.3.Clcul integral
El clcul integral que ens ensenyen al batxillerat s la resposta que han donat les
matemtiques per calcular les rees de funcions o superfcies corbes com la de la figura. Per,
en qu consisteixen realment? Quina relaci sestableix entre les integrals i el nombres
hiperreals?

Figura 42: Integral de una funci corba
43

El mtode dArquimedes per obtenir t ,per exhausti,el podem considerar com un dels primers
mtodes per resoldre aquests problemes. Aix doncs, podrem circumscriure i inscriure diferents
figures semblants a la funci com fa Arquimedes amb el cercle. Per volent generalitzar per
funcions curvilnies ms complexes, com lanterior, podem omplir lrea daquesta figura amb
un conjunt de rectangles que la cobreixin completament. Per si ho fem aix, aquests
rectangles sobresortiran i obtindrem un rea molt major. Per intentar minimitzar lerror, pintarem
rectangles a la figura que no la cobreixin completament procurant que els fragments que
sobresurtin es compensin amb els trossos buits com es veu a la figura.

Figura 43: Clcul integral(1)
44

Un altre factor que influir en la precisi del resultat s lamplada del rectangles: quan ms
petita sigui, ms precs ser el resultar ja que la diferncia entre les rees ser menor. s en
aquest aspecte on radica la importncia dels hiperreals i els nombres infinitsims.

43
70
44

Figura 44: Clcul integral(2)
45

Si la base dels rectangles fos un infinitesimal, la diferencia entre lrea de la funci i lrea de la
suma dels infinits rectangles que omplirien la funci seria infinitesimal i per tant negligible.

Figura 45: Clcul integral amb infinitsims
46

Aix doncs, quan fem la integral , el que estem fent realment es sumar(
}
) lrea dels
rectangles que omplen la funci, on la base s un infinitesimal
}
x x o
x o ( tamb anomenat diferencial
de x; ) i laltura b donada per la funci. Com que les bases dels rectangles sn
infinitesimals, hem de sumar infinites bases per obtenir la base total i per tant infinits rectangles.
x A

Daquesta manera podem concloure que tot graduat en matemtiques (o en moltes altres
branques cientfiques) coneix els nombres hiperreals sense tenir conscincia dells mateixos,
ergo la resposta a la qesti que inaugurava la part III-2(coneix el lector els nombres
hiperreals?), probablement contra tot pronstic, s afirmativa, tot i que duna manera implcita

45
71
46
LENTREVISTA
La tardana formalitzaci del nombres hiperreals i les seves propietats caracterstiques sn
possibles raons que han desplaat el seu s enfront lAnlisi Estndard. Per aquest motiu s
difcil trobar informaci de qualitat sobre ells, i quan saconsegueix sovint s en un idioma
estranger, generalment langls, com en el cas del magnfic Elementary Calculus: An
Infinitesimal Approach de Jerome Keisler.

Per tot aix vaig decidir contactar amb tres de les mximes eminncies de Barcelona, de les
quals, per raons alienes a la meva voluntat, noms me'n va respondre una: Nria Vila,
actualment cap del departament de Geometria i Aritmtica a la UB i especialista en teoria de
nombres. Per tal com en teoria de nombres sestudien els diferents tipus de conjunts existents,
com els hiperreals, vaig considerar que ella seri una bona candidata per explicar ms
profundament aquests conceptes.

Arribat el dia pactat, no puc descriure la sorpresa de la seva resposta: no coneixia aquells
nombres. Primerament li vaig preguntar qu era un punt a la recta, per tal com s la pregunta
clau del meu treball, a la qual cosa respongu que era un nombre real. Jo li vaig preguntar si hi
havia res ms a la recta que no fossin nombres reals i ella es reafirm.

Arribats a aquest punt li vaig definir un nombre infinitsim: x < < o 0 on . Primerament va
dubtar que aquest nombre no fos un nombre real, per tal com seguia reafirmant que tots els
nombres de la recta sn nombres reals. Quan va acceptar, dubtosa, la definici que li
proposava, va negar la seva existncia. Quan li vaig explicar que existien unes altres
matemtiques iniciades per Leibniz i culminades per Robinson que utilitzaven aquests
nombres, va posar en dubte que aquestes teories fossin correctes, per tal com sovint es poden
trobar coses estranyes, posant en dubte, entenc, les meves fonts. No va ser fins que vaig
esmentar lexpressi Anlisis No Estndard que va acceptar que tot all fos possible, per
que era un tema en el qual no estava especialitzada. Aleshores em va citar a Euler com un dels
seus primers pioners, com queda patent en la seva definici del nombre e , utilitzant un nombre
infinit.
+
e R x

Tot i la primera decepci, aquest fet no fa ms que mentalitzar-me per tornar a intentar
contactar amb els altres dos experts: Josep Pla i Carrera i Rafael Farriols. Aquests, ms
propers al camp de la lgica i els models, n'haurien de saber ms d'aquests nombres.

72
etleg
Per tal dextreure les conclusions, primerament resumirem breument el treball fet:

Primerament vaig partir dels nombres naturals, i em vaig preguntar qu hi ha per sobre dells,
que hi ha entremig dels nombres naturals en una recta, en aquell moment, prcticament buida.
Procedint aix vaig redescobrir els nombres racionals (les fraccions) que vaig ser capa de
representar mitjanant Tales. Daquesta manera tamb vaig ser capa de representar les arrels
de polinomis o solucions dequacions de primer grau.

Tot i que la recta semblava una mica ms plena, continuava sent molt porosa i em vaig tornar a
preguntar: qu hi ha entremig dels nombres recentment descoberts? La resposta immediata
van ser les arrels quadrades, que vaig aprendre a representar grcies a Pitgores desprs dun
exhaustiu estudi previ a la gran troballa dun mtode de representaci rpida i eficient.
Daquesta manera tamb vaig ser capa de representar les arrels de polinomis de segon grau i
tamb de tercer i quart grau desprs de desenterrar antigues i poc utilitzades frmules per
aquests casos.

Animat per la potncia i exactitud del mtode grec em vaig tornar a preguntar que era un punt a
la recta, que eren els forats que restaven en ella. La resposta foren els nombres algebraics en
general (nombres que sn arrels de polinomis), ms enll dels dels quatre primers graus; per
quan vaig voler representar-los com ho faria un savi grec, vaig topar amb un mur insalvable junt
amb una gran decepci equiparable a la que sentiren els antics gemetres grecs amb els seus
clssics problemes: no es podia.

Aquesta atordidora veritat en mans del geni creador duna nova teoria revolucionria, Galois,
em va donar una mica de perspectiva de lassumpte i embargat per la pena, vaig haver
dabandonar lexcellncia i lexactitud grega per els valors aproximatius mitjanant algoritmes
reiteratius: primer amb els mtodes poc eficients de les fraccions contnues com a preparaci
en la immersi daquestes noves aiges que eren capaces de representar qualsevol algebraic
amb mtodes com el de la bisecci, la secant o el de Newton.

Aleshores em vaig tornar a preguntar si hi havia res ms a la recta i s quan vaig trobar els
nombres no algebraics, s a dir, els transcendents (celebres nombres, com els treballats t i
que representem mitjanant sries numriques), que tots junts formaven el conjunt dels
nombres irracionals i amb la resta, dels reals. En un primer moment vaig donar per acabada la
recerca quan descobr que Cantor afirmava que la recta geomtrica est formada pel conjunt
de tots els nombres reals.
e

Per finalment vaig descobrir un nou cos, complet i ordenat i encara ms dens que els reals.
Aquests nombres, tot i que la seva invenci i utilitzaci era antiga, la seva tardana formalitzaci,
per part de Abraham Robinson al 1966, els fa ser rebutjats per bona part de la comunitat
cientfica, que majoritriament ignora la seva presncia, ra per la qual ens proposarem fer
unes entrevistes per obtenir ms informaci al respecte i on vaig comprovar quant poc
coneguts eren, tot i treballar amb ells de manera implcita en el clcul integral.
47

73
47
En lannex P saprecia clarament aquesta visi merament indicativa, implcita dels infinitsims
CONCLUSI
Desprs daquest fascinant viatge en qu hem aprs a representar tots els nombres possibles a
la recta geomtrica, hem arribat a la conclusi que tot nombre a la recta s un hiperreal, i no un
nombre real com afirma gratutament Cantor, que s la concepci prpia del Anlisi Estndard.

Per a ms em pogut comprovar com de generalitzada s aquesta concepci, especialment
amb la resposta de lentrevista. I si una doctorada en teoria de nombres els desconeix, s
evident que un graduat en matemtiques no ser una excepci a no ser que parlem duna
persona que sha interessat en aquests temes pel seu compte, com en el meu cas o que
shagus especialitzat en aquests temes.

Tot i aquesta marginaci, aquests nombres faciliten enormement el clcul, com hem pogut
apreciar clarament en els exemples de derivades. A ms, el seu carcter ms instintiu a portat
a un grup dinstituts de Mxic a ensenyar aquests procediments no convencionals als seus
alumnes, obtenint molt millors resultats i una major comprensi per part de lalumnat, ra per la
qual caldria, crec, plantejar exportar aquest programa educatiu. En contra de la seva
oportunitat, per, sha criticat que s de tal potencia que s com matar una mosca amb un
can.

Daltra banda, la concepci del fet que un punt a la recta representa un nombre hiperreal s a
la ms general que podem arribar tocant de peus a terra ja que aquests nombres tenen una
base rigorosa, s a dir, estan formalitzats i fonamentats dins una teoria, que estableix Robinson
en 1966. Per voldria meditar ara sobre la concepci daltres conjunts utilitzant el mateix
procediment, s a dir, de la mateixa manera que hem considerat x < < o 0 on podrem
parlar de
+
e R x
o o < < 0 on e o
*
R
+
i aix successivament, englobant cada vegada conjunt ms
densos on el cardinal del seu infinit aniria augmentant. Sigui com sigui, aix noms sn
elucubracions.

74
Annexos
A. El mtode mtric egipci
Alguns dels documents matemtics ms antics sn egipcis, com el papir de Rhind. Se sap que
els grans primers gemetres doccident van ser els egipcis ja que el peridic desbordament del
riu Nil esborrava els lmits dels terreny, i aix dificultava que es poguessin establir amb
exactitud les parcelles de cada propietari. La soluci a aquest problema va ser la invenci de
la geometria, que els permetia mesurar i delimitar els camps, i della sen valgueren les seves
portentoses i celebres pirmides. De la mateixa manera que la geometria neix per necessitat i
utilitat, per una finalitat practica, els egipcis no es van interessar en formalitzar els seus
coneixements, cosa que s que van fer Tales i Pitgores en els seus viatges a Egipte, aprofitant
els coneixements implcits de la cultura egpcia.

Si b em vist, a la primera secci del treball, que amb el mtode grec de la regla i el comps
podem representar qualsevol arrel, volem ara saber si aquest coneixement prviament
pertanyia als egipcis.

Els egipcis tenien un particular instrument mtric, que estava dividit en dues parts relacionades
de tal manera que els permetien construir angles de 90

Figura 46: Instrument de mesura egipci

on 3841 . 0
2 1
= = = r r r
543 . 0 = R
159 . 0 = x
R x r = + don (1) r R x =

El procediment que seguien era el segent:

75
1-Traaven una circumferncia de radi r amb centre A i extrem B

Figura 47: Mtode mtric egipci (1)
2-Traaven una circumferncia de radi R, amb centre B i dibuixaven el punt dintersecci C
entre les dues circumferncies


76
3-Traaven el segment AC , que es igual a r , i el segment BC , que es igual a R

Si utilitzem les dades egpcies, ens adonem que no s veritablement un triangle
rectangle, per shi assembla molt
ABC
48

Com apreciem a la imatge, els termes egipcis formen part dun triangle quasi rectangle, de
manera que es compleix que i per tant
2
2
2
1
2
r r R + ~
2
2r R ~ don 2 ~
r
R

Si considerem r unitat, aleshores 2 ~ R

Daquesta manera, els antics egipcis podien representar qualsevol arrel amb el mtode
inductiu(I-2.4)

Per no noms aix, sin que podem formar un triangle amb catets CAD r , x i hipotenusa ,
de manera que
h
x r h ~
2

77
48
% 57 . 97 % 100 2
3841 . 0
543 . 0
~ correcte


Com que hem considerat r unitat, aleshores x h ~

Tot i que en un primer moment puguem pensar que els egipcis ja eren capaos de representar
qualsevol arrel per aquest mtode, no hem de caure en aquest subtil error, ja que hem de tenir
en compte que (1) i per tant r R x = r R h ~ don 1 ~ R h ja que, recordem, hem
considerat 1 = r

A ms a ms, entre r i existeix una correlaci tal, que si considerem R = 1 r 2 ~ R i per
tant 1 2 ~ h

78
B. La secci uria

Lantic problema de la secci uria buscava dividir un segment de manera que la proporci
entre el costat petit i el gran fos la mateixa que entre el gran i el tot. Considerant la part petita
com la unitat, i la part gran com x sestableix el segent:
x
x x 1
1
+
= ; ; 1
2
+ = x x 0 1
2
= x x
~ u =

=

+
=

=
2
5 1
2
5 1
) 1 ( 2
4 1 1
2
4
2
a
ac b b
x 1,6180339887498948482

Aquest s un dels molts llocs on es pot trobar la divina proporci.
Aquesta proporci s omnipresent en la natura: en el creixement de plantes i caracoles, en
lanatomia humana, la Llei de Ludwig,
Tamb en lart: Lhome de Vitruvi de Leonardo da Vinci, La Gran Pirmide de Keops dEgipte,
el Pante grec,...A ms, els seus coneixements sn imprescindible en estudis universitaris
dart.
Incls en la musica t gran rellevncia: acords perfectes, implcit en composicions com en les
sonates de Mozart, la Cinquena Simfonia de Beethoven,algunes obres de Schubert y Debuss,
...
Per en un aspecte ms matemtic, tamb es pot trobar en la srie numrica de Fibonacci o en
problemes de proporci com la secci uria. Concretament en geometria s el resultat de la
diagonal del pentgon de costat unitat, de rectangles auris, de lespiral dArquimedes,...

Rectangles urics

Primer de tot hem de definir de manera genrica qu s un rectangle uric, el qual consisteix
en un rectangle el qual la relaci entre els seus costats s igual al nombre dor, s a dir:
2
5 1+
= u =
b
a
on ) , 0 ( e a ; ; ja que en la realitat fsica no hi ha distncies negatives. ) , 0 ( e b

Ara b, els costats del rectangle no han de ser necessriament iguals al denominador i
numerador, respectivament, simplement sha de mantenir la relaci, el qual significa que a i b
sn mltiples del denominador i numerador respectivament i que a ms aquest mltiple s
compartit, s a dir: c a ) 5 1 ( ) 5 1 ( + = + =
-
; on c b 2 2 = =
-
e c de manera que sinclouen els
negatius ja que estem multiplicant per tant en el denominador com en el numerador, de tal
manera que es poden simplificar. De fet s com multiplicar per 1, la relaci no es perd,
simplement possibilita la construcci de rectangles de diferents dimensions. A ms, almenys un
dels seus costats s irracional ja que perqu no fos irracional, si ho seria i per tant
tamb, per exemple:
c
a c b
5 2
5 1
1 ( 2
) 5 1 (
2
) 5 1 (
+
=
+
=
c
c
b
a
2 ) 5
) 5 1 (
=

Aix i tot no s recomanable tenir arrels al denominador i haurem de racionalitzar-lo, amb la
qual cosa larrel queda sempre a dalt, tot i que en aquest cas, com esta contextualitzat i resulta
una expressi intelligible es podria permetre no fer-ho. En qualsevol cas, si es fes, lexpressi
resultant seria el nombre dor:
2
5 1
16
) 5 1 ( 8
20 4
5 8 8
) 5 2 2 (
) 5 2 2 (
5 2 2
4 +
=
+
=

=
+
+

De totes maneres quan introdum el concepte de mltiple s per fer rectangles urics de
diferents dimensions i el que ens interessa sn els costats de manera independent, i no la
seva relaci, que ja la coneixem.

Un cop establertes les bases, considerem el problema proposat: A, B,C sn alineats?
79

Figura 51: Rectangles urics

Per resoldre el problema, utilitzarem la geometria analtica.

Primer definirem els segments i els punts, de manera generalitzada per a qualsevol rectangle
auri, com havem definit abans.

c a ) 5 1 ( + =
c b 2 =

D=(0,0)
E=( ) c c 2 , ) 5 1 ( +
F=( ) ( ) ( ) c c c c c c c c c ) 5 1 ( , ) 5 3 ( ) 5 1 ( ), 5 3 ( ) 5 1 ( , 2 5 ( + + = + + = + + +

Ara determinarem lequaci de la recta que creua A i B

( ) = = =
2 2 1 1
, d f d f DF v ( ) c c ) 5 1 ( , ) 5 3 ( + +

=
+
=
+
+
= + = +
+
=
+
5 9
) 5 3 ( ) 5 1 (
5 3
) 5 1 (
) 5 3 ( ) 5 1 (
) 5 1 ( ) 5 3 (
2 1
2 1
x x
y cy cx
c
d y
c
d x
v
q y
v
p x

2
5
4
5 2 2
4
) 5 5 3 5 3 ( x x x x x
=
+
=
+
=
Si al substituir les coordenades del punt E a lequaci de la recta DF obtenim una igualtat,
significar que els punts estan alineats.
c
c c
c
g
g
x
y 2
2
) 1 5 (
2
) 1 5 ( ) 1 5 (
2
2
) 1 5 (
2
) 1 5 (
1
2
=
=
+
=
= QED
80
81
C. La srie de Fibonacci
El matemtic itali Leonardo de Pisa, ms conegut com Fibonacci, va plantejar un problema
sobre el creixement de poblaci dels conills, la soluci del qual s la seva clebre successi
que es defineix per reiteraci i crea cada nou nombre amb la suma dels dos anteriors, partint
de 0 i 1 com a primers termes

La successi posseeix mltiples aplicacions en computaci, teoria de jocs i matemtiques. De
fet, existeix una publicaci especialitzada, Fibonacci Quarterly
49
, dedicada a lestudi de la
successi de Fibonacci y temes afins.
1.El clssic problema dels conills

Quantes parelles de conills es produiran en un any, comenant amb una parella nica, si cada
ms qualsevol parella engendra una altra parella, que es reprodueix a la seva vegada des del
segon ms?

- Per resoldre el problema primer establirem una nomenclatura:
n=nmero de mesos
a= nmero de parelles de conills grans, es a dir, que es reprodueixen
b=nmero de parelles de conills petits, es a dir, que no es reprodueixen
c=nmero de parelles de conills totals

- Per aclarir el problema elaborem una taula

n a b c
0 1 0 1
1 1 1 2
2 2 1 3
3 3 2 5
4 5 3 8
5 8 5 13
6 13 8 21
7 21 13 34
8 34 21 55
9 55 34 89
10 89 55 144
11 144 89 233
12 233 144 377

- Ara formalitzarem lenunciat per fer-lo ms entenedor:

1-Ja que cada parella de conills adults engendra una nova parella de conills petits, podem dir
que el nombre de parelles de conills adults dun ms s igual al nombre de parelles de conills
petits del ms segent, o el que s el mateix: a
n
=b
n+1

2-Com que en el marge de temps dun ms els petits es fan gran, el nmero de parelles de
conills grans desprs daquest ms s igual al nmero de parelles de conills grans que hi havia
el ms anterior ms el nmero de parelles de fills que han crescut, s a dir:
a
n+1
=a
n
+b
n

3- Podem combinar les dues expressions per obtenir-ne una de sola.

49
http://www.engineering.sdstate.edu/~fib/
a
n
=b
n+1
a
n+1
=a
n
+b
n

substitum la primera expressi en la segona i obtenim: a
n+1
= b
n+1
+b
n

si a
n
=b
n+1
, dedum que a
n+1
=b
n+2
, sumant a les dues bandes dels subndexs, mantenint la
igualtat.

substitum aquesta nova expressi en lhbrid anterior per obtenir la frmula per recurrncia de
la srie de Fibonacci: b
n+2
= b
n+1
+b
n
, s a dir, la suma de dos nmeros consecutius dna el
tercer.

4-Pel que fa al nombre de parelles de conills totals, bviament, s igual al nombre de parelles
adultes daquest ms sumat al nombre de parelles petites del mateix ms, s a dir: c
n
=a
n
+b
n
.
Tenint en compte que a
n
=b
n+1
,podem dir que c
n
=b
n+1
+b
n
, que curiosament s igual a
lexpressi anteriorment obtinguda: : b
n+2
= b
n+1
+b
n
(que es la definici per reiteraci de la
successi de Fibonacci; aix doncs, podem citar-la per la taula com:0,1,1,3,5,8,13,21,...); amb la
qual cosa podem dir que c
n
= b
n+2

- Per finalitzar, concretarem en all que sens demana.

El nombre de conills totals al dotze mesos (1 any) s igual a 233+144=377
2.Relacio entre la successi de Fibonacci i el nombre dor

Si ens fixem en les operacions fetes a la secci II-1.3 que recordem a continuaci podem
observar que els nombres que hem obtingut amb dos, tres i quatre reiteracions a les
operacions anteriors sn iguals a fraccions en les quals el seu numerador i denominador
formen part de la successi de Fibonacci, on el numerador s el nmero segent, en la
successi, al denominador, s a dir: u =
1 n
n
a
a
quan n
per dos reiteracions: 6 . 1
3
5
1
1
1
1
1
1
1

= =
+
+
+ + = 1
1
per tres reiteracions 6 . 1

5
8
1
1
1
1
1
1
1
1
1 = =
+
+
+
+
per quatre reiteracions 625 . 1
8
13
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1 = =
+
+
+
+
+

Aix doncs, podem suposar que la frmula per la qual podrem obtenir els diferents termes de la
successi de Fibonacci est ntimament relacionada amb el nombre dor. De fet es dedueix que
5
) (
n n
n
b
u u
=
82

D. La lnula dHipcrates

Les lnules sn figures geomtriques amb la forma de lluna formades per la intersecci de
cercles. Alguns casos particulars daquestes van constituir una excepci de la quadratura de
superfcies curvilnies que va donar falses esperances als antics grecs de resoldre la irresoluble
quadratura del cercle.

Amb el problema plantejat per Hipcrates es fa patent la potncia del mtode grec, ja que amb
procediments senzills resol el problema rpidament, si b amb mtodes moderns caldria
solucionar-lo per complexos clculs integrals dels quals no requerim i que ens ocuparem molt
espai i temps.

Figura 52: Lnula dHipcrates (1)
- Primer determinarem la nomenclatura

A
1
= tR
2
= =
=
2 2
2
R P
R
R
P
rea del cercle gran, amb centre en O
1

A
2
= tr
2
= =
=
2 2
2
r p
r
r
p
rea del cercle petit, amb centre en O
2

A
3
= rea del triangle rectangle issceles
A
4
= rea de la lnula
A
5
=rea de color blanc, en la segona imatge, que separa la lnula del triangle

- Ara formalitzarem el dibuix en els segents enunciats:

Els catets del triangle sn iguals al radi de la circumferncia de centre O
1
, s a dir: c=b=R
83
Aquest fet simplifica molt lrea del triangle ja que
2 2
2
3
R c b
A =
=
A ms podem expressar la hipotenusa en funci del radi grcies al Teorema de Pitgores de la
manera segent: 2 2
2 2 2 2
R a R c b a = = + =

Un altre fet important es que O
2
est enmig de la hipotenusa, amb la qual cosa dedum que el
radi s la meitat de la hipotenusa, s a dir:
2
2
2
R a
r = = o el que es el mateix en funci del radi
gran: 2
2
2
r R
r
= =
Pel que fa a lrea de la lnula, podem afirmar que s igual a la meitat de lrea del cercle petit
menys A
5
(el fragment blanc que saprecia a la segona imatge). Aquest fragment A
5
s igual al
quadrant corresponent del cercle menys el triangle. Com aquestes rees ja les hem definit,
procedim a operar de la segent manera:

=
+
= +
= |
.
|
\
|
= =
4
2 2
2 4 2 4 2 2
2 2 2 2 2 2
3
1 2
5
2
4
R R r R R r
A
A A
A
A
A
t t t t

3
2 2 2 2 2
2 2
2
2 2
2
2 4
2
4
2
4
2
4
2 2
4
2
2
2
2
A
R R R R R
R R
R
R R
R
= =
=
+
=
+

=
+
|
|
.
|
\
|

=
t t
t
t
t t

Mtode grec [sense la utilitzaci explicita de t (utilitzant la seva proporci)]- la potncia de la
geometria clssica.

3 3 3 3 3
1 2
5
2
4
8
) 2 2 (
*
8
2
2 4
2
4 2 2 2 4 2 2
A A
x
A
r P R p
A
R P r p
A
A A
A
A
A = +
= +

= +
= |
.
|
\
|
= =

* t = = = x r P R p ja que
r
p
R
P
2 2
= = t

Figura 53: Lnula dHipcrates (2)
84
E. Els 3 grans problemes de la geometria clssica
Aquests tres clssics problemes grecs simbolitzen la fi del seu mtode, i van representar un
mur insalvable per als antics gemetres obsessionats en la resoluci daquests problemes
irresolubles, com es prova posteriorment. Sn, doncs, lestmul que va permetre el salt de
lexactitud de la regla i el comps a la infinita aproximaci dels mtodes reiteratius.

1.La duplicaci del cub

Consisteix en obtenir el costat dun cub de manera que el seu volum sigui el doble del volum
dun altre cub del qual coneixem el costat, es a dir, sigui el volum petit i el volum
gran, el costat del qual volem saber, aleshores,
3
1
x V =
2
3
2
y V =
1
2 V V = i per tant , del que dedum
elevant a ambdues bandes per un ter
3 3
2 y x =
3
3
y
3 3
2x = ; y x
3
= 2 el que implica que el factor de
proporci s
3
2 , nombre el qual, tot i ser algebraic, no es pot obtenir dels nombres enters per
suma, resta, multiplicaci, divisi y extracci darrels quadrades, que sn les niques
operacions que es poden fer amb regla i comps. Aix s aix perqu el polinomi de grau ms
petit que t com arrel
3
2 , t grau 3.

2.La trisecci de langle

Divisi dun angle en tres parts iguals, s a dir, que les raons trigonomtriques (tg,sin,cos) del
angle obtingut amb la trisecci siguin nombres construbles ja que dibuixar un angle equival a
representar un punt en la circumferncia (goniomtrica).Noms s possible fer-ho en el cas de
langle de 90 en parts de 30 (ra per la qual el cos30 s un nmero algbric).Pel que fa als
altres, requereixen lobtenci de larrel cbica dun nombre complex qualsevol, de valor absolut
igual a 1, la qual cosa s impossible amb regla i comps.

3.La quadratura del cercle

Consisteix en construir un quadrat lrea del qual equivalgui a la duna circumferncia donada,
s a dir, si lrea dun quadrat es i lrea dun cercle es , aleshores
del que es pot deduir si elevem a una meitat a banda i banda
2
1
l A =
2
2
r A = t
2 2
2 1
r l A A = = = t
2 2
r l = t ;
t r l = el que implica que el factor de proporci es t , nombre el qual es transcendent
[nmero irracional que no prov de una simple relaci algebraica sin que es defineix com una
propietat fonamental de les matemtiques, s a dir, que no s arrel de cap polinomi (no nul)
amb coeficients enters (o racionals)], ja que t es transcendent (demostrat per Lindemann), i per
tant no es pot dibuixar amb regla i comps [mtode per el qual noms es poden dibuixar els
nombres algbrics(antnim de transcendent, s a dir, que es arrel de polinomis (no nuls) amb
coeficients enters (o racionals))].

Una excepci de la quadratura de superfcies curvilnies sn 5 lnules, 3 de Hipcrates i 2 de
Euler (demostrat per Chebotariov y Dorodnov que noms sn aquestes) que va donar falses
esperances als antics grecs.

Aix doncs, tot i que queda demostrada la potncia del mtode grec amb el cas de la lnula,
podem dir que aquests ltims problemes representen el lmit de la geometria clssica, de la
regla i el comps. A partir daqu sn necessaris nous mtodes que ens descobriran tot un
seguit de nombres que romanen amagats sota una recta porosa.
85
F. Frmules de Cardano-Ferrari
50

Des de ben petits sens ensenya i sens fa memoritzar la frmula que resol les equacions de
segon grau, per tot i aix ni als graduats en matemtiques sels presenten les frmules que
resolen les equacions de tercer i quart grau, segurament perqu resulta molt ms fcil procedir
per Ruffini. Aix podria fer dubtar de la seva existncia a ms dun ingenu. Per reivindicar
lhabilitat dels excellentssims matemtics del renaixement itali, les exposem a continuaci.
1.Frmula pels polinomis de tercer grau
Sigui un polinomi qualsevol de la forma 0
2 3
= + + + c bx ax x
Les seves arrels es poden trobar mitjanant

3 2 2
3 3
a q q
x A + A + =

on
3 2
3 2
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|
= A
p q

27
27 9 2
3
c ab a
q
+
=
3
3
2
a b
p

=
2.Procediment pels polinomis de tercer grau

2 3
= + + + c bx ax x

fem el canvi de variable
3
a
y x = (1)

0
3 3 3
2 3
= +
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|
+
|
.
|
\
|
c
a
y b
a
y a
a
y
0
3 3
2
3 3 3
3
3
3
2
2
3 2
2 3
= + +
|
|
.
|
\
|
|
.
|
\
|
+ +
|
.
|
\
|
|
.
|
\
|
+ c b
a
yb
a
y
a
y a
a a
y
a
y y
0
3 3
2
9 27 3
2
2
3 2
2 3
= + + +
/
/
+ +
/
/
c b
a
yb a
a
y a
a
a y
a a
y a y y
3 3 2 2
3
27 9 3 3
2
3
a a
c b
a
b
a a
y y + + =
|
|
.
|
\
|
+ +
3 3 2
3
27 27
3
3 3
a a
c b
a
b
a
y y + + =
|
|
.
|
\
|
+ +

50
trobareu ms informaci amb carcter ms formal a:
Teoria de Galois de Mara Julia Redondo del Instituto de Matemtica UNS (Av. Alem 1253, Baha
Blanca) que podeu descarregar a http://inmabb.criba.edu.ar/gente/mredondo/MJRedondoGalois33.pdf
86
i a Las formulas de Cardano-Ferrari de Carlos Ivorra que podeu descarregar a:
http://www.uv.es/ivorra/Libros/Ecuaciones.pdf
27
2
3 3
3 2
3
a
c b
a
b
a
y y + =
|
|
.
|
\
|
+ +

Daquesta manera obtenim una equaci de la forma , les quals sabia resoldre fent
un altre canvi de variable,
q py y = +
3
v u y + = (2)
aleshores
q v u p v u = + + + ) ( ) (
3

q pv pu v uv v u u = + + + + +
3 2 2 3
3 3
q v u p v u uv v u = + + + + + ) ( ) ( 3
3 3

Arribats a aquest punt, deia:
si , aleshores 0 = + v u q v u = +
3 3
i si i 0 0
3 3
= + = v u q 1 = + v u aleshores 0 3 = + p uv
Daquesta manera elabora un sistema dequacions de dos equacions amb dos incgnites
q v u = +
3 3
(3)
0 3 = + p uv (4)

Aix es resol fcilment fent
v
p
u
3
=
q v
v
p
= + |
.
|
\
|
3
3
3

0
27
3
3
3
= +
q v
v
p

0 27 27
3 6 3
= + qv v p
Mitjanant un nou canvi de variable, (5) z v =
3
0 27 27
3 2
= p z z , que es una simple equaci de segon grau que sabem resoldre. Per trobar
x haurem de retornar els canvis de variables, s a dir, (5), esbrinar , (2) i (1) u
3.Frmula pels polinomis de quart grau

2 3 4
= + + + + d cx bx ax x
Les seves arrels es poden trobar mitjanant

4 2
) ( 4
2
a R P Q Q
x

=
4 2
) ( 4
2
a R P Q Q
x
+
=

on
2
2
2
8
3 8
Q P
a b
p =
=
QR
a ab c
q 2
8
4 8
3
=
+
=
2 2
4 2
256
3 16 64 256
R P
a b a ac d
r =
+
=
87
G. Mtode de la secant
La lentitud del mtode de la bisecci gaireb ens obliga a buscar i aprofundir en altres mtodes
existents. Un dels ms fams i eficients s el mtode de Newton, cas particular del mtode de
la secant que exposem a continuaci com a pas previ per entendre ms fcilment el mtode de
Newton.
1.Representaci grfica

1-Representem a leix dabscisses dos punt qualsevol i proper a f(x)=0.
2-Tracem les seves perpendiculars amb leix de dabscisses per tal dobtenir els punts
dintersecci amb la funci.
3-Tracem la recta secant a la funci que passa pels dos punts de la funci abans hem obtingut
per tal dobtenir el punt dintersecci amb leix dabscisses.
4-Tracem la perpendicular del nou punt amb leix dabscisses per tal dobtenir el punt
dintersecci corresponent a la funci i traar una nova recta secant amb aquest nou punt i el
ms prxim dels anteriors, per tal dobtenir el punt dintersecci amb leix dabscisses.
5-Repetim indefinidament el punt 4.

Figura 54: Representaci grfica del mtode de la secant (1)

88

Figura 55: Representaci grfica del mtode de la secant (2)
2.Descripci de lalgoritme

El que volem s trobar una expressi que relacioni els dos punts inicials amb el tercer. Hem de
tenir en compte, per fer-ho, que formen part de la mateixa recta, la qual la podem deduir
mitjanant els dos punts inicials i arbitraris(per propers a f(x)=0).

Aix doncs si es la funci que defineix la recta secant, podem dir: d x c x g + = ) (
d a c d x c a g a f + = + = = ) ( ) (
d b c d x c b g b f + = + = = ) ( ) (

b c b f d a c a f = = ) ( ) ( ; b c a c b f a f = ) ( ) ( ; ) ( ) ( ) ( b a c b f a f = ; c
b a
b f a f
=
) ( ) (

d a c a f = ) ( ; d a
b a
b f a f
a f =
) ( ) (
) (

a
b a
b f a f
a f x
b a
b f a f
d x c x g
= + =
) ( ) (
) (
) ( ) (
) (

Un cop definida la recta secant, hem de tenir en compte que nosaltres volem obtenir
aproximacions de larrel de la funci i per tant el tercer punt, s a dir, el nou punt daproximaci,
talla leix dabscisses ja que el que ens interessa saber s el valor de x quan g(x)=0, que s
larrel de la funci. Per tant:

a
b a
b f a f
a f x
b a
b f a f
x g
= =
) ( ) (
) (
) ( ) (
0 ) (

a
b a
b f a f
a f x
b a
b f a f
) ( ) (
) (
) ( ) (

89

) ( ) (
) ( ) (
) ( ) (
) (
b f a f
b a
a
b a
b f a f
b f a f
b a
a f x
=

a
b f a f
b a
a f x
=
) ( ) (
) ( ;
) ( ) (
) (
b f a f
b a
a f a x
=

Si tenim en compte que b,a,x sn successives aproximacions del 0 de la funci, s a dir, de
larrel o soluci de la funci, podem tornar anomenar la relaci entre les successives
aproximacions com:

) ( ) (
) (
1
1
1
=
n n
n n
n n n
x f x f
x x
x f x x

3.Aplicaci

) ( ) (
) (
1
1
1
=
n n
n n
n n n
x f x f
x x
x f x x

1 ) ( ; 1 ) 1 , 1 ( = =
n n
x f x a
6 ) ( ; 2 ) 6 , 2 (
1 1
= =
n n
x f x b

1428 . 1
7
8
7
1
1
7
1
1
6 1
2 1
) 1 ( 1
1
~ = + =
+ =

=
+ n
x ;
343
174
2
7
8
) (
3
1
= |
.
|
\
|
=
+ n
x f

) 1 (
343
174
1
7
8
343
174
7
8
) ( ) (
) (
1
1
1 1 2

|
.
|
\
|
=
=
+
+
+ + +
n n
n n
n n n
x f x f
x x
x f x x
899 2 . 1
169
218
1183
174
7
8
169
49
343
174
7
8
343
169
7
1
343
174
7
8
2
~ = + = + = + =
+ n
x ;
4826809
706614
2
169
218
) (
2
= |
.
|
\
|
=
+ n
x f
3

7 25 . 1
1036622
1303035
343
174
4826809
706614
7
8
169
218
4826809
706614
169
218
3
~ =
|
.
|
\
|
=
+ n
x ;

Com es pot apreciar als resultats, aquest s un mtode molt ms potent que el de la bisecci.
En un pas menys hem obtingut un decimal de precisi ms, i aix que estem parlant de un
nombre molt redut de passes. De fet, a cada nova reiteraci obtenim un de nou, mentre que en
laltre cas shan necessitat quatre passes per obtenir un sol decimal de precisi. A ms a ms,
mitjanant aquest obtenim les aproximacions en forma de fracci, de manera que les podem
representar fcilment

90
H. Mtode de Newton
Ara ja estem en condicions de poder exposar el mtode de Newton, la convergncia del qual s
molt elevada comparada amb el mtode de la bisecci. El mtode anterior sha explicat com a
pas previ per entendre amb major facilitat aquest, ja que es tracta dun cas particular on la
distncia entre els dos punts inicials s infinitesimal i per tant la secant corresponent equival a
la tangent.
1.Representaci grfica

1-Representem a leix dabscisses un punt A qualsevol i proper a f(x)=0.
2-Tracem la seva perpendicular amb leix de dabscisses per tal dobtenir el punt B dintersecci
amb la funci.
3-Tracem la tangent de la funci en el punt B per tal dobtenir el punt C dintersecci amb leix
dabscisses.
4-Repetim el punt 2.

Figura 56: Representaci grfica del mtode de Newton(1)
91

Figura 57: Representaci grfica del mtode de Newton (2)

2.Descripci de lalgoritme
Com ja hem esmentat abans, el mtode de la secant esta ntimament relacionat amb el mtode
de Newton, de tal manera que aquest esdev un cas particular on la distancia entre els dos
punts inicials es infinitesimal i per tant aquests punts sn iguals entre ells. Aix doncs, a partir
daquest raonament, podem deduir, prenent com a base la relaci del mtode anterior,
lexpressi que relaciona les successives aproximacions al mtode de Newton.

) ( ) (
) (
1
n n
n n
n n n
x f x f
x x
x f x x
=
+
;
0
0
) (
1
=
+ n n n
x f x x ;de manera que obtenim un indeterminaci.
Mitjanant la interpretaci grfica dels apartats anteriors, sabem que la recta secant passar a
ser una recta tangent, i sabem que qualsevol tangent s la derivada de la funci de la qual s
tangent, aix que podem dir que:
) ( '
) (
1
n
n
n n
x f
x f
x x =
+

3.Aplicaci

) ( '
) (
1
n
n
n n
x f
x f
x x =
+

2 ) ( ; 1
3
= = x x f x
n n

3 . 1
3
4
3
1
1
3
2 1
1
3
2
1
2
3
1
= =
=
+
x
x
x
n

92
8
63 2 . 1
72
91
72
5
3
4
3
16
27
10
3
4
3 3
16 3
27
27 2 64
3
4
3
4
3
2
3
4
3
4
3
2
3
4
2
3
2
3
2
~ = = =

=
|
.
|
\
|
|
.
|
\
|
=
=
+
x
x
x
n

33 2599 . 1
894348
1126819
72
91
3
2
72
91
72
91
2
3
3
~ =
|
.
|
\
|
|
.
|
\
|
=
+ n
x

Com es pot apreciar als resultats, aquest s un mtode molt ms potent que el de la secant. En
el mateix nombre de iteracions hem obtingut dos decimal de precisi ms, i aix que estem
parlant de un nombre molt redut de passes. De fet, a cada nova reiteraci obtenim ms del
doble de xifres decimals, de manera que saproxima a larrel amb velocitat exponencial.

A ms a ms dexpressar el resultat en forma de fracci, t el gran afegit respecte el mtode
anterior que noms treballem amb una variable, cosa que facilita i accelera la velocitat
dexecuci de les iteracions.

4.Algortime computacional

La precisi en noms quatre reiteracions s aclaparadora.

Un altre fet que demostra la inferioritat del mtode de la bisecci contra el de Newton es que
amb el primer es poden arribar a fer unes 900 reiteracions. A partir daquest nombre es
manifesten bugs, a causa de la precisi del nombre. En canvi, amb el mtode de Newton, aix
succeeix a la sisena reiteraci.

93
I. Qui s pi?
Com a continuaci de la secci II-3.1, i per tal daprofundir en un nombre tan rellevant en
matemtiques i especialment en geometria, analitzarem ara diferents trets i caracterstiques
dun dels ms mediatics elements matemtics.
1.Introducci

Figura 58: El cercle i les seves propietats

El dimetre es qualsevol segment limitat per dos punts oposats de la circumferncia formant un
angle de 180(en el dibuix, de color vermell).El radi s exactament la meitat, s a dir, s
qualsevol segment limitat per el centre de la circumferncia i qualsevol punt de la perifria de la
circumferncia formant un angle de 180.

El permetre en qualsevol polgon s la suma dels seus costats, o el que es el mateix, s el
conjunt de segments que formen el polgon, les lnies que el conformen. A ms, podem afegir
que un segment s igual a la suma dels infinits punts que el formen. Per aix, el fet que una
circumferncia no tingui costats, a simple vista, no significa que no en tingui realment, ja que
aquests costats sn infinitesimals. Aix doncs, el permetre, lnia que dibuixa la circumferncia
(en el dibuix, de color blau), es igual a la suma del seus infinits costats infinitesimals. Tant es
aix, que el segment i el punt coincideixen. Per tant, la manera rigorosa dobtenir el permetre
duna circumferncia seria mitjanant un clcul integral, que consisteix precisament en aix:
sumar els infinits punts de la circumferncia.

t s la relaci que hi ha entre el permetre (P) i el dimetre (d) de qualsevol circumferncia, s
a dir,
r
P
d
P
2
= = t
Per tant, podem simplificar molt el complex clcul del permetre per integrals mitjanant:
r d P t t 2 = =

2.rea

Lrea de qualsevol polgon s la superfcie que ocupa en el pla. Tot i que el ms habitual es
utilitzar una frmula particular segons el polgon, existeixen una srie de formules genriques,
cada qual ms complexa i ms general que la anterior. Per aquesta ra assumirem la veracitat
daquestes sense la necessitat de deduir-les, ja que a ms aix no forma part del treball.

Aix doncs, ara relacionarem les segents rees:
circumferncia
2 2
2 2
r P
r
r
P
r A
C
= = = t
94

Quadrat on l s el costat del quadrat
2
l A
Q
=
triangle
2
h b
A
T
= on b s la base i h es la altura del triangle

1-Si l , aleshores r =
Q
C
A
A
= t ja que t
t t
t =
= =
2
2
2
2
r
r
l
r
A
A
Q
C

2- Si i , aleshores ja que P h = r b =
T C
A A =
2 2
r P h b
A
T
= i
2 2
2 2
r P
r
r
P
r A
C
= = = t
Aix doncs, podem dir que
2 2
r
A
r
A
C T
= = t ja que si
T C
A A = aleshores
C T
A A r = =
2
t
3.Caracterstiques de t

El 1761, Johann Heinrich Lambert demostra la irracionalitat de t , o el que s el mateix,
demostra que no es pot expressar
t
com a quocient de dos nombres racionals.
En 1882, Ferdinan Lindemann demostra la transcendncia de
t
, o el que s el mateix,
demostra que no es pot expressar
t
com a soluci de cap equaci polinmica amb coeficients
racionals, s a dir, que no existeix cap expressi exacta ni relaci algebraica que el defineixi, el
qual es tradueix en la impossibilitat de representar-ho, donant com a resposta al clssic
problema grec de la quadratura del cercle que s irresoluble.

4.Incgnites sobre t

1- Apareixen sempre cada un dels dgits decimals de t ?
2- Qesti de Brouwer:existeix un punt en lextensi decimal de t on es puguin trobar una
successi de mil ceros consecutius (o per extensi n xifres iguals consecutives)?
3-Es t normal(es repeteixen el mateix nombre de cops tots els dgits,o el que s el mateix,
tenen la mateixa probabilitat daparixer en el llistat de xifres decimals) en base 10?
4- e + t ,
e
t
, ) ln(t sn irracionals? Se sap que no sn transcendents.
5.Altres aspectes de t

Durant molt de temps lobtenci de xifres decimals de
t
ha donat gran prestigi als matemtics.
Tant s aix que abans de ser anomenat
t
51
sen deia constant de Ludolph(1540-1610) o
constant dArquimedes, ja que van ser dos dels primers personatges claus en lobtenci de
decimals de p. El seu lloc locupen avui dia les supercomputadors que estableixen records
contnuament, lltim en lany 2009, per la supercomputadora T2K Tsukuba System amb
2.576.980.370.000 xifres. Per realment es necessria aquesta quantitat de xifres?

Amb 50 decimals es podria descriure amb precisi la curvatura de lUnivers amb un error ms
petit que la grandria dun prot
52
Si b s cert que existeixen partcules encara ms petites al
prot (lept, quark, bosons), tamb s cert que parlem noms de 50 xifres (al 1699 ja es
coneixien 71 xifres). A ms, per qu volem tanta precisi inapreciable?

51
notaci de William Jones (1706) que popularitza Euler(1748)
95
52
Bailey, David H., Borwein, Peter B., and Borwein, Jonathan M. (January 1997). "The Quest for Pi". Mathematical
Intelligencer (1): 50-57.
Les raons sn diverses: primerament perqu estimula la competitivitat i desenvolupament de
supercomputadores, daltra banda per ajudar a resoldre els enigmes sense resposta de
t
de
manera emprica, tamb per meravellar-nos amb les constants de la Natura. En aquest ltim
sentit cal destacar, entre altres arts matemtiques, la msica. En aquest aspecte podem dir que
si canviem el nombre
t
del sistema decimal al hexadecimal, el podrem escoltar mitjanant
programes de midi. En aquest sentit voldria aplaudir al compositor pare de la web
http://web.archive.org/web/20071225213740/http://www.geocities.com/Vienna/9349/index.html, que ha
anat ms lluny, utilitzant hbilment tot tipus de constants i processos matemtics per crear
vertaderes obres dart. No s lnic que ho fa, ni la nica manera ni en la nica branca
artstica(els fractals sn un altre bon exemple). Daquesta manera es poden obtenir melodies
infinites, ja que el nombre de xifres decimals dels nmeros irracionals s infinit.

Daltra banda, en aspectes ms socioculturals, cal destacar que el dia 22 de juliol s el dia
mundial de laproximaci de t ja que 22/7 s una de les primeres aproximacions decents de
t . A ms, lexpressi 355/113, una millor i igualment antiga aproximaci de t , sutilitza a
vegades per denotar la quasi-perfecci dalguna cosa. A ms, s un dels nombres matemtics
ms mediatic.
53

96
53
existeix una pel lcula amb el seu nom(Pi, fe en el caos), kate bush te una can sobre ell, el citen en els Simpsons,
Futurama, Contacte, Cortines rasgades de Alfred Hitchcock,...

J. Qui s e?
Com a continuaci de la secci II-3.2, i per tal daprofundir en un nombre tan rellevant en
matemtiques.
1.Introducci

Lestudi de les potncies de nombres molt propers a 1 apareix al segle XVII
54
. s fruit
daquests estudis. De fet, la seva utilitzaci de un nombre H ms gran que qualsevol altre
nombre real el qualifica com un dels pioners en lAnlisi No Estndard i ls de nombres infinits
(vegeu III-2.1).
e

2.Taula de valors

n f(n)
1 2
2
25 . 2
4
9
2
3
2
= =
|
.
|
\
|

3
0 7 3 . 2
27
64
3
4
3

= = |
.
|
\
|

4
4414065 . 2
256
625
4
5
4
= =
|
.
|
\
|

5
48832 . 2
3125
7776
5
6
5
= =
|
.
|
\
|

10
5937424601 . 2 1 . 1
10
11
10
10
= =
|
.
|
\
|

10
2
... 048138294 7 . 2 01 . 1
100
101
100
100
~ =
|
.
|
\
|

10
3
... 69239322 71 . 2 001 . 1
1000
1001
1000
1000
~ =
|
.
|
\
|

10
4

... 1459268 718 . 2 0001 . 1
10000
10001
10000
10000
~ =
|
.
|
\
|

10
5

... 682371 7182 . 2 00001 . 1
100000
100001
100000
100000
~ =
|
.
|
\
|

10
6

... 04693 71828 . 2 000001 . 1
1000000
1000001
1000000
1000000
~ =
|
.
|
\
|

97
54
als estudis sobre logaritmes (exponent a la que una base sha delevar per obtenir un resultat donat) de Napies(1614) i
Brgi(1620) de manera independent
10
7

... 69413 718281 . 2 0000001 . 1
10000000
10000001
10000000
10000000
~ =
|
.
|
\
|

10
8

... 79834 718281 . 2 00000001 . 1
100000000
100000001
100000000
100000000
~ =
|
.
|
\
|

A la taula observem clarament que tot i que quan major s n, major s f(n), hi ha unes xifres
que es mantenen fixes i mai arribar a 3
55
. En aquest sentit el podem qualificar com a nombre
convergent duna successi de Cauchy, de manera que la possibilitat de representar-lo a la
recta ens assegura que la recta es completa.

Un altre fet interessant s que a partir de n=10
2
, les xifres correctes augmenten en 1 fins n=10
7
,
moment en el qual no augmenta en una xifra decimal correcta. s a dir, la velocitat de
convergncia disminueix a mesura que n augmenta.

3.Caracterstiques

El nombre s irracional e
56
,s a dir, no es cap quocient de nombres racionals; i transcendent
57
,
s a dir, no s soluci de cap equaci polinmica amb coeficients racionals. Aix doncs,
compleix dos caracterstiques que tamb complia t .

Una propietat que el fa molt especial es que la derivada de f(x)=e
x
s igual a la mateixa e
x
.
Tamb apareix en la identitat dEuler , cas particular de la frmula dEuler
.
0 1 = +
t i
e
x i x e
ix
sin cos + =

55
demostrat pe Bernulli al 1713, qui proposa el seu estudi per determinar el seu darrer valor per resoldre el problema de
linters compost
56
demostrat per Euler el 1737
98
57
demostrat per Hermite al 1873

K. Proves dirracionalitat
Els nombres reals es classifiquen en racionals e irracionals. Les xifres decimals daquests
ltims sn infinites i no es poden expressar com a relaci entre dos nombres, s a dir, com a
fracci. Aquest fet va trastornar als pitagrics que creien que tots els nombres eren racionals.

Dins els irracionals trobem els algebraics i els transcendents. A continuaci veurem com provar
si un algebraic es irracional.

LEMA
p s parell es parell
2
p

prova
) ( ) ( A B B A

p s parell (2) n p 2 =
2
p s parell ) 2 ( 2 4 ) 2 (
2 2 2 2
n n n p = = =

p s imparell 1 2 + = n p
2 2 2 2 2
1 ) 2 2 ( 2 1 4 4 ) 1 2 ( p n n n n n p + + = + + = + = s imparell

per , si ) ( ) ( A B B A n p n p n p 2 1 2 1 2
2
= + = + =

IRRACIONALITAT DE 2

Per fer-ho procedirem amb el mtode de reducci al absurd, s a dir, afirmarem el contrari del
que pensem, i si es produeix alguna contradicci, s que la primera premissa, sense negar, era
certa. En aquest cas, si volem provar la irracionalitat de 2 , considerarem que 2 s racional.

prova

q
p
= 2 on , Z q p e , 1 ) , .( . . = q p D C M
2
2 2
2
2
2
q
q p
q

= ; (1)
2 2
2 p q =

p s parell(2) , que per (1) dona n p 2 =
2 2
) 2 ( 2 n q =
2 2
4 2 n q =
2 2
2n q =
2

q s parell
q s parell(3)

com que p , sn primers relatius, aleshores tots dos no poden ser parells com dedum en (2) i
(3), perqu aleshores el seu quocient no s irreductible, de manera que hem arribat a una
contradicci, ergo
q
2 s irracional.

99
OBSERVACI

el producte entre dos irracionals pot donar com a resultat un nombre racional

( )
2 2
2
) ( ) ( b a b a b a b a = = +

EXEMPLES
a) 2 3

Si 2 3 fos racional, aleshores
q
p
= 2 3 , o el que es el mateix 2 3 =
q
p
. Aix es
impossible, ja que sabem dantuvi que 2 es irracional, i cap irracional es pot obtenir com la
diferncia entre un natural i un racional, ja que daquesta manera obtindrem un altre racional
amb les xifres no decimals canviades.

b)
2
5 1+

Amb el mateix procediment dabans, podem demostrar que 5 es irracional, on en aquest cas
el nombre p seria imparell mltiple de 5, es a dir, m p 5 = , on m ha de ser imparell per a que p
ho sigui tamb. Al substituir obtindrem que 5 ; ; demostrant que
p,q sn imparells i tenen factor com 5, el qual es contradictori.
2
) 5 ( m
2
q =
2 2
25 5 m q =
2 2
5m q =

Ara procedirem amb
2
5 1+
, considerant-lo racional per torbar una contradicci. En
q
p
=
+
2
5 1

allem 1
2
5 =
q
p
, el qual es absurd, perqu cap irracional es pot expressar com un racional
doblat, ja que noms els fa caviar els decimals i no els converteix en infinits sense periodicitat,
definici del tot irracional. A ms, com hem dit abans, la resta o suma de naturals no afecta.

c)
3
3
5

com ja sabem,
3
3 s irracional i o podem comprovar amb el mtode descrit ja dues vegades,
ms i menys detallat, en els apartats anteriors. Noms canvia lndex de larrel, per la qual cosa
haurem delevar al cub. Aleshores diem
q
p
=
3
3
5
i allem
3
3
5
=
p
q
, el qual s impossible com en
comentat en lapartat anterior, que lndex de larrel sigui 3 no afecta en absolut.

d)
3
2 2 s exactament com en els casos anteriors, per si volem, podem demostra-ho
directament, ja que al elevar al cub aquest nombre, obtenim un nmero enter que no dificulta
les operacions.
100

L. Tipus de funcions
1.Injectiva

Una funci s injectiva si a cada valor dun conjunto X (Domini) li
correspon un valor diferent en la imatge de la funci, es a dir, li
correspon noms un valor del conjunt Y, de manera que, en el
conjunt X no pot tenir dos o ms elements que tinguin la mateixa
imatge. Per tant es compleix que:

z x z f x f = = ) ( ) (

2.Exhaustiva

Una funci es exhaustiva si cada element de Y s la imatge de com a mnim un element de X.
Per tant es compleix que:

Y X c = ) ( Re

3.Bijectiva

Una funci es bijectiva si s alhora injectiva i exhaustiva. Per tant el nombre delements de X s
igual al nombre delements de Y

101
M. Propietats dels nombres reals
Es demostra que s lnic cos amb les seves propietats
1.Cos commutatiu
1.1.Suma (propietats)
-Commutativa: a b b a + = +
-Associativa: ) ( ) ( c b a c b a + + = + +
- Element neutre: - a a = + 0 0
- Element simtric: - 0 ) ( = + a a a

1.2.Multiplicaci (propietats)
-Commutativa: a b b a =
-Associativa: ) ( ) ( c b a c b a =
- Element neutre: - a a = 1 1
- Element simtric: - 1
1 1
=
a
a
a
, 0 = a
-Distributiva respecte de la suma: c a b a c b a + = + ) (

2.Cos totalment ordenat

) ( ) ( ) ( , b a v b a v b a b a > = <

3.Cos complet
Tota successi de Cauchy s convergent . Cobreix tots els punt de la recta(axioma de Cantor-
Dedekind)

4.Cos arquimedi
Entre dos nombres reals qualsevol hi ha sempre infinits nombres reals, de manera que sempre
es pot trobar un nombre qualsevol mitjanant un nombre menor si aquest es multiplica
suficients cops. Per tant, podem dir que s un cos infinitament dens.

5.Nmero delements
0
2
_
=
1
_

102
N. Propietats dels nombres hiperreals
Es demostra que es lnic cos amb les seves propietats. A diferncia del anterior, no compleix
la propietat arquimediana.

1.Cos commutatiu

1 1
=
a
a
a
, 0 = a


) ( ) ( ) ( , b a v b a v b a b a > = <

3.Cos complet
Tota successi de Cauchy s convergent . Cobreix tots els punt de la recta.

4.Nmero delements
0
2
2
_
=
2
_

103
O. Propietats dels nombres racionals
A diferncia dels nombres reals, els demostra que els racionals no sn un cos complet.
1.Cos commutatiu

1 1
=
a
a
a
, 0 = a


) ( ) ( ) ( , b a v b a v b a b a > = <

3.Cos arquimedi
Entre dos nombres reals qualsevol hi ha sempre infinits nombres reals, de manera que sempre
es pot trobar un nombre qualsevol mitjanant un nombre menor si aquest es multiplica
suficients cops. Per tant, podem dir que s un cos infinitament dens.
4.Nmero delements
0
_

104
P. Comparativa
En referncia a lultima part del treball, he volgut veure com introdueixen diferents llibres de
batxillerat els nombres infinitsims que sutilitzen en el clcul. He comprovat, procurant ser el
ms crtic possible i tenint en compte en tot moment el descobriment dels hiperreals, que els
introdueixen duna manera gaireb gratuta, sense massa presentacions i com una mera
anotaci convencional que pot facilitar la comprensi. En cap moment sutilitzen noms com
infinitsim o hiperreal, i alhora de definir-los, es fa incorrectament, ja que no es t en compte
que no formen part dels reals(com saprecia clarament al llibre de Cou).

Aresta, Matemtiques I, Cou, (opci A i B), Barcanova (1990)

1) A la pag. 210, com a concepte previ a lanlisi, en el primer pargraf es parla de laxioma de
Cantor-Dedekind, anomenant-lo propietat de completitud dels reals. Aquest fet resulta
certament irnic, per tal com en lanlisi sutilitzen nombres infinitesimals que no pertanyen als
reals. Daquesta manera es confirma com nest de generalitzat lAnlisi Estndard.

2) A la pag. 234 surt per primer cop els nombres infinitsims, amb la forma de diferencial, en
lexplicaci de la regla de la cadena. Lanomena notaci clssica [...] expressi que per la seva
simplicitat justifica aquesta notaci. Daquesta manera, i sense majors presentacions, ens ha
introdut els nombres infinitsims per tal de fer una explicaci ms senzilla. Aix doncs sadmet
que lNSA s ms senzill e intutiu, i tot i aix, irnicament, no s el que sha imposat.
dx
du
du
dg
dx
f g d
=
) (
on ) (x f u =

3) A la pag.235 es dedica una secci al diferencial sense arribar a explicar qu s de manera
formal. En aquesta part es recorda la definici geomtrica de la derivada en un punt, s a dir,
com el pendent de la recta tangent (seccio III-3.1), o amb les seves paraules el lmit del
quocient entre lincrement de la variable dependent( y A ) i lincrement de la variable
independent( ) quan aquest ltim tendeix a zero, s a dir: x A
=
dx
dy
0
lim
Ax x
y
A
A

on els seus i corresponen en la nostra figura 38 a laltura i la base del triangle.
Novament utilitza els nombres infinitsims sense cap introducci previa. De fet arriba a dir
Hem expressat la derivada com a quocient de diferencials sense donar-ne cap significat i aix
s el que farem en aquest apartat. Per quan ho fa, diu que
y A x A
dx x f dy = ) ( ' i que R dx e el qual
s erroni, ja que forma part dels hiperreals. Aleshores utilitza la definici de derivada trobada
abans per dir:

0
lim
Ax
0 = |
.
|
\
|

A
A
dx
dy
x
y

Desprs considera que per obtenir x dx A =
0
lim
Ax
0 =
A
A
x
dy y

de manera que conclou que (s una aproximaci) si considerem , amb y dy A ~ x dx A = x A
petit, en paraules de lautor, quan el que esta considerant s que x A s un infinitsim i no un
nombre merament petit. Definici bastant rudimentria, la seva, diria jo.

4) Considerant que la seva definici dun diferencial de x s suficient, tornem a trobar de nou
aquesta notaci, sense ms prembuls ni explicacions, a la pag. 300, en la secci de clcul
integral, quan escriu:
) ( ) ( '
) (
) ) ( ( x f x F
dx
x dF
C x F
dx
d
= = = +
105
A partir daquest moment assoleix aquesta notaci com a prpia sense donar ms explicacions
formals al respecte, definint com el conjunt de les primitives de la funci (el smbol
indica que considerem la variable independent
}
dx x f ) ( f
dx x ). Cal remarcar la seva concepci de al
parntesis com un simple smbol, una mera anotaci que ha adoptat sense ms ra de ser.
dx

5) En la pag. 317, tractant el tema de les integrals per substituci escriu:
}
= dx x f t g t g ) ( ' ) ( ' ) (
i com que havia definit prviament
}
= dt t g t g ) ( ' ) (
dedueix que formula que justifica lindicador en la definici del smbol integral
perqu es comporta com els diferencials. Novament el tracta com una mera indicaci que ha
perdut el seu significat originari com a infinitesimal i es remet a la primera explicaci de la pag.
234.
dx x f dt ) ( ' = dx

6) Resulta divertit com citen a Leibniz a la pag. 208 (introducci histrica a lanlisi) i utilitzen la
seva notaci sense saber ben b qu s.

Matematicas 2, Bachillerato LOGSE, Mc Graw Hill(1996)

1) A la pag. 310, amb el ttol de notacin alternativa para la derivada considera
x
f
h
a f h a f
A
A
=
+ ) ( ) (
on els seus i f A x A corresponen en la nostra figura 38 a laltura i la base
del triangle, respectivament. Aix doncs, considera h x = A i ) ( ) ( a f h a f f + = A

Al resultado de tomar se le denota, en esta notacin, por 0 h
dx
df
, de manera que est
considerant que , ja que utilitzant el mateix raonament dabans considerarem

0 dx
h x dx = A =

Tot i que la definici dun infinitesimal com un nombre que tendeix a zero no es massa formal,
jo la consideraria ms correcta que la vista en el llibre anterior, tot i que tampoc arriba a
aprofundir sobre aquests nombres. Aleshores, utilitzant la nova terminologia, defineix

=
dx
df
0
lim
Ax x
f
A
A

Tot i aix, ls dels infinitesimals torna a ser una mera qesti de terminologia, smbols, en
paraules de lautor, com expressa quan diu desde ahora la derivada de respecto de x
se denotar indistintamente por cualquiera de los smbolos
) (x f y =
dx
dy
dx
df
x f , ), ( '

2) A la pag. 319, en lexplicaci de la regla de la cadena, es tornen a utilitzar els infinitesimals
per tal de facilitar el seu enteniment. La razn de que se llame regla de la cadena queda ms
clara, si cabe, en la notacion alternativa para la derivada [...] fcil de memorizar[...]. Lexplica
de manera similar al llibre anterior i allegant novament a la seva senzillesa. Al marge de la
pag. 318 sen fa un exemple amb el cas ) ln( ) (
2
x x f =

A partir daquest moment utilitza la anotaci alternativa assduament com a definici
alternativa a la convencional, com en el cas de la regla de la cadena per ms de dos
funcions(pag.320), per la derivada de la funci inversa(que aquest cop qualifica de notacin
106
ms explicita), en la derivada de (pag.321) i en les taxes de variacions
relacionades(pag.322).
x
e

3) A la pag.365, en el tema dintegrals es fa una introducci molt interessant i semblant a la
nostra, en contraposici del llibre anterior que era menys explicatiu. Daquesta manera,
utilitzant el mtode dArquimedes, sense citar-ho explcitament, construeix un grup de
rectangles laltura dels quals es limitada pel valor mxim de la funci dins la franja de la seva
base i que per tant sobresurten i construeix un altre grup de rectangles aquest cop limitats, en
altura, pel valor mnim de la funci dins la franja de la seva base i que per tant no sobresurten.
Aleshores estableix que la suma de les rees que sobresurten i les que no ho fan sn
respectivament majors i menors a lrea de la funci. A ms a ms, sadona que quan ms
particions fem de la funci en rectangles [es a dir, quan ms petita sigui la base dels respectius
rectangles] aquests valors saproximen a lrea desitjada. De manera que si fem infinites
particions [o el que s el mateix, prenem rectangles de base infinitesimal], trobarem lrea de la
funci.

Al marge sexplica ms detallada la nomenclatura de la deduda
}
dx x f ) ( : el smbolo
}
fue
introducido por Leibniz como una S alargada, para representar <<suma>>. Invita a pensar [de
fet es aix] en la integral definida como una suma de rectngulos de anchura infinitamente
pequea [infinitesimal] y altura , como si una varilla de altura variable barriera
desde a hasta b, mediante rectngulos estrechsimos[de base infinitesimal], la regin R
ntegramente(de ah el nombre de <<integral>>). Voldria recalcar lexpressi infinitament petit
com a eufemisme de infinitsim, nom el que sembla que t por de pronunciar. Menys formal s,
de totes maneres, quan diu rectangles estretssims(!I tan estrets! Com que sn infinitesimals).
dx ) (x f ) (x f

Tot i aquesta bona explicaci del marge (malgrat no aprofundir en els conceptes dinfinitesimal),
al text central s diu El smbolo [] recuerda como se esta llamando a la variable respecto
de la cual se efecta la integracin. Cal remarcar daix la concepci de smbol que noms
serveix per recordar de que parlem. s una simple anotaci que sutilitza per conveni.
dx

A partir daquest moment utilitza el diferencial de x amb total llibertat com a mera notaci sense
aprofundir ms en els conceptes dhiperreals, tot i utilitzar-los.

Batxillerat 2,Matemtiques cincies de la naturalesa i la saluttecnologia, editorial Crulla
(1998)

1)La seva particular introducci al diferencial duna funci diu, a la pag. 242: El producte
s una bona aproximaci de la taxa de variaci de la funci [recordem en aquest
aspecte que , com diu posteriorment com a definici del diferencial de la
funci , considerant , e interpretem que per tal com anteriorment
considerava que , tot i que aix no ho diu explcitament; en aquest sentit es torna a
definir un diferencial com un nombre que tendeix a 0, com es veia al llibre anterior ]; a ms,
com que s fcil de calcular, sutilitza en moltes cincies. Tot aix ha contribut a la
popularitzaci daquest valor, que t un nom propi: diferencial.
h a f ) ( ' ) (x f
dx a f dy f = = A ) ( '
) dx
0 h
(x f h = 0 dx

Resulta curiosa aquesta visi dels diferencials com a expressi popular, sobretot tenint en
compte que en part s veritat, per tal com hem vist que sutilitzen sovint en clcul integral; per
aquesta popularitat tamb ha vulgaritzat el seu s, lha colloquialitzat en la matemtica com
una crossa lingstica sense massa sentit, ara per ara. Podrem comparar aquest fet amb ls
de lexpressi amor platnic. Quanta gent coneix realment a que es referia Plat? Qui ha llegit
El convit on exposa la seva teoria? I tot i aix, qualsevol illetrat utilitza lexpressi.
107

i sn smbols formals les dues lletres, per tant, sn inseparables. Aquesta proposici
no sabria dir fins quin punt s certa. Indubtablement es consideren com a tal, en el seu s
corrent en el clcul integral. Per admeten els nombres hiperreals, i definint com un
infinitesimal, no matreviria assegurar tan agosaradament com fa lautor que s una unitat,
tot i que reiterem, sutilitza com a tal en el clcul, per no necessriament en altres
construccions amb hiperreals.
dy dx
d
dx

2) Quan, a la pag.243, sexplica la interpretaci geomtrica del diferencial (altura de la figura
38), queda patent la seva falta de formalitzaci: ) ( ' x f dy y = ~ A , prescindint del concepte de
lmit en front de laproximaci.

3) No tornem a veure els diferencial fins la pag. 305, on desprs dhaver definit la primitiva com,
en paraules de lautor, notaci de derivades( s primitiva de ), on li
dedica una pgina sencera, a la pgina segent trobem amb el ttol notaci diferencial un
requadre-resum igual al de la pagina anterior per canviant la paraula derivada per diferencial i
la definici anterior per s primitiva de
) (x F
x f (
) ( ) ( ' ) ( x f x F x f =
dx x) ) (x F f x dF ( ) ( ) = (pura optimitzaci de
lespai, sens dubte).

4) Si b en els altres llibres es mencionava a Leibniz com a pioner en aquests clculs, lnica
menci que he trobat dell en aquest present llibre ha estat a la pag. 306, com un simple
suggeridor de la nomenclatura que susa en les integrals. Sincerament ridcul, tenint en compte
la seva importncia en la invenci del clcul. Deixant de banda aquesta nota histrica al marge,
diu: La segona notaci la devem a Leibniz, que va tenir les seves raons per utilitzar la s
allargada, , i tamb la ; per aquestes raons, de moment, no adquireixen ple sentit. Nhi
ha prou de saber que el smbol serveix per indicar les primitives duna funci respecte a
x..
}
dx
}
dx ...

Per ensima vegada ens repeteixen que noms s una qesti de nomenclatura, que no hem
de saber res ms al respecte (gaireb podrem dir que sn els sofistes grecs que ens enganyen
per tal de no escapar de la cova i conixer la veritat, dins el marc de la introducci). Voldria
emfatitzar va tenir les seves raons [per utilitzar la seva nomenclatura], per aquestes raons, de
moment, no adquireixen ple sentit. Aquestes raons sn ni ms ni menys la seva teoria de les
nmades, dels infinitsims, dels hiperreals. I com b expressa lautor, aquest significat sha
perdut; els smbols que resten de la seva teoria noms sn una perenne petjada del passat
histric. El que no tinc tan clar s a qu es refereix amb el de moment, sobretot tenint en
compte que ni tan sols una doctorada en nmeros coneixia els nombres infinitesimals o
hiperreals, o si ms no, no els tractava com a tal, i els utilitzava, com tothom, sense saber-ho.

108
109
ndex de figures
Figura 1: Teorema de Tales .........................................................................................................................11
Figura 2: Representaci de fraccions (1) .....................................................................................................12
Figura 6: Representaci de la soluci duna equaci de primer grau..........................................................15
Figura 7: Diagonal dun rectangle amb costats naturals..............................................................................18
Figura 8: Arrel quadrada en dues passes encadenant triangles....................................................................20
Figura 9: Arrel quadrada en dues passes superposant triangles ..................................................................21
Figura 10: Triangle explicatiu pel mtode inductiu de representaci de arrels quadrades..........................24
Figura 11: Representaci del mtode inductiu encadenant els triangles .....................................................25
Figura 12: Representaci del mtode inductiu superposant els triangles ....................................................25
Figura 13: Representaci del mtode inductiu per superposici prescindint dels triangles ........................26
Figura 14: Triangle explicatiu pel mtode deductiu de representaci de arrels quadrades .........................27
Figura 15: Triangle explicatiu del teorema de laltura ................................................................................28
Figura 16: Representaci pel mtode deductiu de arrels quadrades............................................................29
Figura 17: Representaci de la soluci duna equaci de segon grau ........................................................30
Figura 18: Representaci de phi com a soluci duna equaci ...................................................................31
Figura 19: Representaci de phi com a diagonal dun pentgon.................................................................32
Figura 20: Representaci grfica del mtode de la bisecci........................................................................43
Figura 21: Representaci grfica del mtode de la bisecci depurat...........................................................43
Figura 22: Pi,mtode dexhausti: triangle (1)
Figura 23: Pi,mtode dexhausti: triangle (2) ............................................................................................46
Figura 24: Pi,mtode dexhausti: hexgon (1)
Figura 25: Pi,mtode dexhausti: hexgon (2)...........................................................................................46
Figura 26: Pi,mtode dexhausti: dodecgon (1)
Figura 27: Pi,mtode dexhausti: dodecgon (2).......................................................................................46
Figura 28: Pi,mtode dexhausti: 24-gono (1)
Figura 29: Pi,mtode dexhausti: 24-gono (2) ........................................................................................46
Figura 30: Pi,mtode dexhausti: 24-gono (3) ........................................................................................47
Figura 31: Posici a la recta real de laproximaci a la mil lsima dalguns nombres reals ......................53
Figura 32: Enumeraci dels enters ..............................................................................................................56
Figura 33: Bijecci entre la circumferncia i la recta numrica..................................................................57
Figura 34: Bijecci de Peano entre la recta i la superfcie ..........................................................................58
Figura 35: Els hiperreals a la recta geomtrica............................................................................................61
Figura 36: Linfinit ......................................................................................................................................62
Figura 37: Clcul diferencial (1)..................................................................................................................64
Figura 40: Plantejament dun problema de mxims i mnims.....................................................................68
Figura 41: Funci dun problema de mxims i mnims...............................................................................68
Figura 42: Integral de una funci corba.......................................................................................................70
Figura 43: Clcul integral(1) .......................................................................................................................70
Figura 44: Clcul integral(2) .......................................................................................................................71
Figura 45: Clcul integral amb infinitsims ................................................................................................71
Figura 46: Instrument de mesura egipci ......................................................................................................75
Figura 47: Mtode mtric egipci (1)............................................................................................................76
Figura 51: Rectangles urics........................................................................................................................80
110
Figura 52: Lnula dHipcrates (1) .............................................................................................................83
Figura 53: Lnula dHipcrates (2) .............................................................................................................84
Figura 54: Representaci grfica del mtode de la secant (1) .....................................................................88
Figura 55: Representaci grfica del mtode de la secant (2) .....................................................................89
Figura 56: Representaci grfica del mtode de Newton(1) .......................................................................91
Figura 57: Representaci grfica del mtode de Newton (2) ......................................................................92
Figura 58: El cercle i les seves propietats....................................................................................................94

111
BIBLIOGRAFIA
Durant tot el treball he anat citant tot de links i obres alienes. Els reescric ara tot junts per tal de
respectar aquesta secci tpica de qualsevol escrit:

-Aresta, Matemtiques I, Cou, (opci A i B), Barcanova (1990)
-Matematicas 2, Bachillerato LOGSE, Mc Graw Hill(1996)
-Batxillerat 2,Matemtiques cincies de la naturalesa i la saluttecnologia, editorial crulla
(1998)

-Los matemticos no son gente seria de Claudi Alsina i Miguel de Guzmn

- Elementary Calculus: An Infinitesimal Approach de Jerome Keisler, que podeu llegir a
http://www.math.wisc.edu/~keisler/

- La imposibilidad o no de algunas construcciones con regla y comps de Irene Peral Walias i
Mara Asuncin Snchez Torres de la U.A.M. que podeu llegir a
http://www.uam.es/otros/fcmatematicas/Trabajos/Bartolome/Trabajo.doc.

-Teoria de Galois de Mara Julia Redondo del Instituto de Matemtica UNS (Av. Alem 1253,
Baha Blanca) que podeu llegir a
http://inmabb.criba.edu.ar/gente/mredondo/MJRedondoGalois33.pdf

- Las formulas de Cardano-Ferrari de Carlos Ivorra que podeu llegir a:
http://www.uv.es/ivorra/Libros/Ecuaciones.pdf

-Sobre la aritmtica transfinita de Cantor de Antonio Leon Sanchez, que podeu llegir a
http://www.interciencia.es/PDF/Mathematics/SobreLaAritmeticaTransfinitaDeCantor.pdf

-Georg Cantor y la teora de conjuntos transfinitos de Joseph W. Dauben que podeu llegir a
http://www.cayocesarcaligula.com.ar/Textos/Cantor/georg_cantor_y_la_teoria_de_transfinitos.h
tm

-Article de la Gaceta , Labyrinth of Thought. A history of Set Theory and its Role in Modern
Mathematics. Birkhauser Verlag, Basel, 1999. per Ignacio Jan que podeu llegir a
http://divulgamat.ehu.es/weborriak/historia/Gaceta/Historia43.pdf

Webs (prpiament dites):

http://www.euclides.org/
www.wikipedia.org

http://www.portalplanetasedna.com.ar/disputas_matematicas.htm
http://gaussianos.com/la-semana-de-la-cubica-la-historia-de-su-resolucion/

http://www.ugr.es/~eaznar/galois.htm
http://divulgamat.ehu.es/weborriak/historia/MateOspetsuak/Galois.asp
http://web.jet.es/gemart/galois.htm#v

L'univers Numèric de La Recta

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

L'univers Numèric de La Recta

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

LUNIVERS NUMRIC DE LA RECTA

nombres i a la nostra llista ordenada noms hi apareixen 52. Aix es

| o C o i | sn angles complementaris QED

, on si substitum successivament phi, ens

per tres reiteracions 6 . 1

= on b s la base i h es la altura del triangle

También podría gustarte