ara DISSABTE, 21 DE GENER DEL 2012

aracriatures

11

Mort i cinema
e La vida continua (Moonlight Mile) La pellcula obre el debat sobre la mort dadolescents, sobre limpacte que crea en familiars i amics, amb lexperincia del funeral. I, sobretot, el fet daprendre a viure sense lamic. (Recomanada per a majors de 13 anys) e

Lexplorador reprimit

Jaume Funes La borratxera mensual

uan el 2011 sestava a punt dacabar es van fer pblics els ltims resultats de lEnquesta sobre usos de drogues entre els estudiants de secundria (Estudes 2010) que, cada dos anys i des de ja en fa quinze, intenta descriure com evolucionen els consums de drogues entre adolescents (dels 14 als 18 anys). Llegides de manera genrica, aquestes dades indicaven una certa tendncia a lestabilitzaci o a la reducci del consum. Hi destacaven, per, alguns elements relacionats amb lalcohol, als quals ara em referir. En algun altre moment ja he escrit sobre el tema en aquesta columna. Hi torno perqu, com a reacci a les dades, aquests dies shan posat en marxa noves campanyes ms o menys institucionals (No s normal, El temps que dediques a lalcohol...), per aconseguir incidir sobre els usos de lalcohol en ladolescncia. Tanmateix, coneixent els adolescents, un es pregunta: com saconsegueix?, per qu la pretensi segueix sent que no beguin? Dues sn les novetats sobre els usos adolescents de lalcohol aparentment significatives: per comenar, el nombre dels que beuen ha disminut lleugerament. I, segonanovetat, tendeixen a ser predominants els usos basats en la borratxera, en el beure molt en poc temps (el que alguns denominen patr nrdic). Lalarma institucional sona aquesta vegada perqu ms dun de cada tres adolescents consumidor dalcohol afirma haverse emborratxat en lltim mes. Una dada significativa que ens recorda que sovint la substncia s secundria, mentre que la forma ds s la que ens ha de preocupar.

El viaje de Carol (Imanol Uribe) Una histria damor i amistat, molt adequada per treballar-la a lESO, que convidar els alumnes a reflexionar sobre situacions dramtiques de la vida. e Tres colors: blau. (Krzysztof Kieslowski) No s una pellcula fcil, perqu requereix una sensibilitat especial per ficar-se en el paper de la protagonista. Un cop aconseguit, descobrim la cara ms crua del dolor, de com una nima ferida de mort aprn a viure de nou perqu aconsegueix alliberar-se dels records. (Recomanada per a majors de 14 anys)

Com lajudem a encaixar la situaci Consells per a la famlia del supervivent

e
Convidant-lo a parlar

El psicleg Vicen Arnaiz proposa una srie de consells per ajudar ladolescent de casa a superar la mort dun amic. El primer s buscar moments i estratgies perqu parli, perqu deixi anar el que pensa, per sense forarlo amb preguntes. Ha de treure la seva rbia i el seu dolor, que li semblar insuperable. e
Atenent els seus dubtes

s un trasplantament?, Qu passa amb lnima o la no-nima?). Una prdua s un motiu de desordre mental, per les explicacions, els recursos culturals, els referents cognitius, ajuden a trobar la serenitat afectiva. e
Fent un ritual de dol

Som ssers finits, que tenim un marge despai i temps que sha daprofitar per fer el que considerem important. La mort de lamic se superar quan el jove aprengui a conviure-hi sense oblidar. e
Fent esport

e El club dels poetes morts. (Peter Weir) Ambientada en un institut, amb un professor que fa servir mtodes innovadors per inocular el gust per la poesia entre els alumnes. La mort dun dells causa commoci a tot el grup.

Conviure amb lalcohol

Entendre el procs s necessari per posar en ordre els sentiments. Cal respondre a les preguntes que faci per entendre el procs cultural i cognitiu de la mort (Qu passa amb el cos?, Qu

Lenterrament ns un, i hi han danar. Per un altre ritual pot ser fer entre tots els amics una capsa de records o un lbum de fotos i enterrar-lo al bosc. Tamb ajuda fer un acte in memoriam i escoltar la msica que agradava a lamic traspassat. e
Buscant la comprensi

Fer-los entendre que sha de conviure amb la mort.

Sobretot en grup. La mort, com en qualsevol altra prdua de vincle, causa un profund dolor psquic que altera lequilibri. Lesport, com tamb el contacte amb la natura, els pot reorganitzar biolgicament. A ms, el contacte amb la natura i amb els animals els pot fer entendre que la vida t un cicle.

Aquesta tria lha fet Gena Barrojo, pedagoga i coautora del protocol per a processos de dol que es fa servir a les escoles i als instituts de Galcia.

Acabem de deixar enrere unes festes plenes dalcohol en una societat que diposita en la beguda una part singulardelafelicitati,aparcantlescampanyes,potserhemdetornaralapregunta elemental: com seduca un fill, un alumne, per qu aprengui a conviure amblalcohol?Suggereixomantenirla segentseqnciaargumental:1)malgrat que ho desitgis, espera tant com puguis a beure; ja s que et sents gran, perelteucervellencaracreix;2)siho proves, mira de parar-te a descobrir cometsentstuinocometdiuenelsaltres que thas de sentir; 3) si et passes, mira de no crrer riscos i valora lexperincialendem;4)lalcoholesbeu perestarbcompartint-hoambelsaltres, per no per no adonar-se de res ni per oblidar. Sense oblidar, nosaltres, que els argumentsadolescentspotser sn uns altres.
Jaume Funes s psicleg, educador i periodista