Matemtiques a lArt

Javi Gombao

1. Introducci
Matemtiques a la vida, a la natura, a lunivers, ...encara; per matemtiques en lart?. Si sn el ms oposat a lart que hi ha!. Lart s imaginaci, sentiment, creaci,.. b, aix sembla. Per, sense profunditzar gaire, podem trobar punts de connexi importants: Formes geomtriques Perspectiva Simetria (Segona part) Tots aquests elements els tractarem en aquest treball. Per no noms en les obres dart trobem matemtiques de manera ms o menys evident, sin que tamb aquesta disciplina ha estat el tema dalgunes obres. En qualsevol cas no ens ha destranyar aquesta connexi. Les matemtiques i lart sn alguns dels miralls a travs del qual lhome observa, interpreta i intenta comprendre el mn que lenvolta.

Matemtiques a lArt

Pgina 1

Javi Gombao

1. Formes geomtriques
Tota obra dart es pot reduir a formes geomtriques. El cercle, el quadrat, el triangle, la pirmide, el cub ... sn elements amb els que podem iniciar el dibuix de figures per representarles plsticament: pintura, escultura, etc... Quan aquestes figures geomtriques es troben presents en un quadre ens trobem que, mentre alguns pintors les ressalten, altres les tapen amb multitud de detalls. Aix en el moviment pictric del cubisme la realitat es descompon en figures geomtriques.

Mentre que pintors abstractes com Kandinskij o Mondrian utilitzen aquestes formes com base de les seves obres

Matemtiques a lArt

Pgina 2

Javi Gombao
Per altre banda, i centrant-nos en la pintura, cal dir que la geometria tamb interv de forma important en la composici dun quadre, ja que els elements daquest sordenen en base a un cercle, triangle, quadrat, pentgon, .....de forma individual o utilitzant diverses figures. A la vegada la situaci dels personatges i objectes organitzats en lnees rectes verticals, horitzontals o diagonals -, corbes o hiprboles, donen un sentit diferent a la composici. La utilitzaci de figures regulars ( tots els costats de igual mida) dona estabilitat, mentre que les figures irregulars donen un major dinamisme. Un exemple el tenim en la obra Lltim sopar de Leonardo da Vinci ( 1494 o 1495 ) On al centre de lescena es troba la figura de Jess inscrita en un triangle equilter, que en geometria sagrada s la representaci de la divinitat, del que s transcendent, de la Llum.

Matemtiques a lArt

Pgina 3

Javi Gombao
Per no noms a la pintura trobem formes geomtriques. Centrant-nos en el segle XX trobem formes polidriques a les obres de Gaudi. Gaudi va utilitzar la geometria a les seves obres no noms com element esttic sin tamb com element estructural en la distribuci de les crregues dun edifici. Als campanars de la seva obra La Sagrada Famlia trobem formes que resulten de la intersecci de diferents poliedres (especialment cubs i ortoedres) aix com dodecaedres regulars.

Segons el matemtic Claudi Alsina, Si en les proporcions de la Sagrada Famlia, Gaud va optar per les relacions , 1/3, , 2/3, , 1 associades als divisors de 12 i hi ha 12 campanars amb pinacles, no ha de resultar estrany que els tres poliedres regulars que intervenen siguin el cub i el octaedre de 12 arestes i el dodecaedre de dotze cares .

Matemtiques a lArt

Pgina 4

Javi Gombao

2. Perspectiva
A diferncia de lEdat Mitjana, els pintors del Renaixement van proposar-se retratar les coses tal com eren a la realitat, i a les hores van ensopegar amb el problema de com representar lespai i els objectes que cont (tres dimensions en una superfcie plana ( dues dimensions ). Podem pensar que el que hem de fer s pintar ms gran el que est ms a prop i el que est ms lluny ms petit, per, com de petit?. Aquestes i altres preguntes van fer escriure veritables tractats matemtics sobre la perspectiva. Aix no ens ha de semblar tant inslit ja que els artistes de lpoca eren sovint cientfics i matemtics, com: Leon Battista Alberti, Piero della Francesca, Albrecht Durero i Leonardo da Vinci, al qual satribueixen les frases: Ning que no sigui matemtic ha de llegir els principis de la meva feina No hi ha cap certesa on no es pot aplicar alguna de les cincies matemtiques a idea inicial s que un objecte enfocat per lull deixa una empremta en el quadre en el seu cam cap a nosaltres. Aquest objecte pot trobar-se infinitament lluny de manera que les rectes que uneixen el nostre ull amb lobjecte sn prcticament paralleles i es tallen en un punt infinit; s com la carretera que sallarga fins lhoritz i, fins i tot que sabem que les seves vores mai sajunten, ens dona limpressi que aix acabar passant.

Matemtiques a lArt

Pgina 5