CEIP CAS SERRES, EIVISSA 2009-2010

INDEX

1 Introducci. 2 Per qu un Pla Lector? 3 Objectius Generals. 3.1 Segon cicle d'educaci infantil. 3.2 Primer cicle d'educaci primria. 3.3 Segon cicle d'educaci primria. 3.4 Tercer cicle d'educaci primria. 4 Normativa reguladora. 5 El Pla Lector a les aules. Aspectes generals. 5.1 Segon cicle d'educaci infantil. 5.2 Educaci primria. 6 Activitats de foment de la lectura: 6.1 Lectura lliure. 6.2 Lectura dirigida. 6.3 L's de biblioteques. 6.4 L's de les Tecnologies de la informaci i la comunicaci. 6.5 Participaci de les famlies. 7 Qu fer als trenta minuts de lectura a primria?. 8 Avaluaci. 9 Annexos.

1.- INTRODUCCI

L'aprenentge de la lectura s'ha de considerar com una de les eines que contribueixen al desenvolupament personal i social dels alumnes. Amb la finalitat d'impulsar la comprensi lectora, es presenta aquest pla que integrar totes les actuacions previstes al centre destinades al foment de la lectura, l'escriptura i les habilitats informatives, incidint de ple en les competncies bsiques, per molt especialment en:
Comunicaci lingstica. Tractament de la Informaci i competncia digital. Cultural i Artstica. Aprendre a aprendre.

Per aix les actuacions que es planifiquin i es desenvolupin implicaran tot el centre, incorporant - se a la Programaci General Anual i integrant-se de manera explcita als documents de l'escola ( Projecte Educatiu, Concreci Curricular, Programacions Didctiques i Programacions d'aula. ), aix com en tot el procs d'ensenyament- aprenentatge de totes les ree i matries del currculum. Els objectius generals es concretaran en actuacions als diferents cicles i nivells educatius, segons les necessitats i problemtiques detectades i sempre amb la finalitat de millorar l'ensenyament i l'aprenentatge dels alumnes. El Pla que es presenta s'avaluar al quart any de desenvolupament. Ser en aquest moment quan podrem valorar si les activitats que hi figuren ens han perms constatar una millora en la comprensi i l'expressi oral i escrita dels nostres alumnes.

2.- PERQU UN PLA LECTOR A L'ESCOLA?

Un Pla Lector s una OPORTUNITAT del centre per promoure: L'aprenentatge de la lectura. L'aprenentatge a travs de la lectura. El gust per llegir. s un COMPROMS per l'adquisici de la Competncia lectora per part dels alumnes. s un RECONEIXEMENT a la importncia de la competncia lingstica com a eix de desenvolupament dels aprenentatges. s un PROJECTE AMBICIS que implica la participaci de tot el context educatiu per assolir els objectius proposats: Equip directiu. Equips docents. Coordinador/a de biblioteca. La competncia lectora es una capacitat essencial i imprescindible perqu tots els nostres alumnes es desenvolupin en la seva globalitat i s'integrin com individus crtics en la societat a la qual pertanyen. Els alumnes saben llegir, per tenen greus mancances de comprensi dels textos.

3.- OBJECTIUS GENERALS

Desenvolupar hbits lectors. Gaudir de la lectura. Utilitzar la lectura com eina d'aprenentatge. Implicar les famlies per fomentar el gust per la lectura. Desenvolupar les capacitats necessries per assolir competncies lingstiques d'acord a l'edat dels alumnes. Promoure el funcionament de la Biblioteca del centre com espai d'aprenentatge i d'entreteniment. Programar activitats d'animaci a la lectura segons l'edat i el nivell dels alumnes.

Aquests objectius es concreten en funci de l'etapa i el cicle educatiu al qual van dirigits. 3.1 EDUCACI INFANTIL. En acabar el segon cicle d'educaci infantil, els alumnes han de saber:

Expressar-se i comprendre missatges a travs del llenguatge oral, com a premissa per a l'adquisici posterior del llenguatge escrit (vocabulari, pronunciaci correcta, base sintctica).

Narrar esdeveniments viscuts o inventats. Interpretar imatges. Comprendre i recrear alguns textos literaris mostrant-hi actituds de valoraci,

gaudi i inters.

Simbolitzar i reproduir escrits a travs d'altres formes d'expressi (corporal, plstica).

Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l'escriptura explorant-ne el funcionament i valorant-les com a instrument de comunicaci, informaci i gaudi.

Reconixer algunes caracterstiques prpies del llenguatge escrit, com la direccionalitat.

Llegir i escriure paraules i textos senzills (ttols de contes, personatges, paraules significatives de lectures). 3.2 PRIMER CICLE. EDUCACI PRIMRIA En acabar el primer cicle de primria, l'alumne ha de saber:

Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicaci oral i escrita, millorant aix la seva competncia comunicativa.

Interpretar llenguatge no verbal. Formular conjectures sobre la histria a partir d'una illustraci, del ttol o del mateix text (es treballa sobre un conte).

Desenvolupar l'habilitat lectora: descodificaci, entonaci i ritme adequats... Reconixer els elements estructurals bsics de textos narratius literaris (personatges, accions, seqncia...) i inferir algunes qestions senzilles (temps, espai).

Redactar

textos

breus

d'estructura

intenci

diversa

(narracions,

descripcions, receptes, senyals...) seguint un model donat.

Crear rimes, rodolins... Interessar-se per l'escriptura com a instrument d'expressi personal, comunicaci, aprenentatge i planificaci de la prpia activitat.

Interessar-se per la lectura com a font d'informaci, de gaudi, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i saber

3.3 SEGON CICLE. EDUCACI PRIMRIA En acabar el segon cicle de primria, els alumnes han de saber:

Ampliar la seva competncia en l'expressi i comprensi dels missatges orals i escrits, adequant-se als diferents contextos.

Llegir correctament diferents textos i respectar-ne els signes de puntuaci i l'entonaci.

Comprendre i utilitzar diferents tipus de textos amb intencions comunicatives o creatives.

Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes que estiguin relacionades amb aquesta lectura.

Fer una sntesi sobre la lectura, destacant-ne els aspectes ms rellevants (identificar el personatge principal, temps, espais, desenlla).

Conixer l'organitzaci i les normes de la biblioteca i aprendre a utilitzar-la i mostrar actituds adequades en l's del material.

Interessar-se per la lectura com a font d'informaci de plaer d'enriquiment personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber

3.4 TERCER CICLE. EDUCACI PRIMRIA

Ampliar la seva competncia en l'expressi i comprensi dels missatges orals escrits, adequant-se als diferents contextos.

Llegir correctament diferents textos, respectant els signes de puntuaci, l'entonaci i el ritme adequat.

Efectuar lectura comprensiva de diferents textos i respondre preguntes que estiguin relacionades amb aquesta lectura.

Fer sntesis sobre la lectura, destacant-ne els aspectes ms rellevants (identificar protagonista, antagonista, personatges secundaris, temps, espai, desenlla).

Iniciar-se en les convencions especfiques del llenguatge literari. Conixer l'organitzaci i les normes d'una biblioteca, utilitzar-les i mostrar actituds adequades en l's del material.

Interessar-se per la lectura com a font d'informaci, de gaudi, d'enriquiment personal, de descobriment d'altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i saber

Adquirir hbits de lectura que assegurin la seva continutat en edats posteriors.

NORMATIVA REGULADORA

Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, d'Educaci,( LOE), (BOE nm 106, de 4 de maig de 2006). a l'exposici de motiu i als articles 16.2, 17.e), 19.2 y 19.3 s'i ndica respectivament: Una de las finalidades de la Educacin Primaria es la adquisicin de las habilidades culturales bsicas relativas a la expresin y comprensin oral y a la lectura. Los alumnos deben desarrollar hbitos de lectura. La lectura debe trabajarse en todas las reas del currculo. A fin de fomentar el hbito de lectura, se dedicar un tiempo diario a la misma.

Ensenyaments mnims al segon cicle d'educaci infantil

El SEGON CICLE DEDUCACI INFANTIL est regulat per:

REIAL DECRET 1630/2006, de 29 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims del segon cicle d'educaci infantil.

Les autonomies, exercint les

seves competncies en educaci,

desenvolupen els seus propis

currculums a partir dels

ensenyaments mnims. El Ministeri d'Educaci i Cincia desenvolupa el currculum per als centres docents corresponents a la gesti d'aquest Ministeri

De les rees que comprenen l'educaci infantil, s l'rea de Llenguatges:

Comunicaci i Representaci on es recull de manera explcita el tractament que s'ha de donar a la lectura en aquesta etapa. A ms, el Reial decret assenyala que cal tamb un acostament a la literatura infantil (constituint un bloc de continguts) a partir de textos comprensibles i accessibles perqu aquesta iniciaci literria sigui font de gaudi, de diversi i de joc.

Ensenyaments mnims a l'educaci primria.

LETAPA D'EDUCACI PRIMRIA est regulada per: Les comunitats autnomes, exercint

les seves competncies en educaci,

El REIAL DECRET 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments mnims de l'educaci primria. desenvolupen els seus propis currculums a partir dels ensenyaments mnims. El Ministeri d'Educaci i Cincia desenvolupa el currculum per als centres docents corresponents a la seva gesti.

El Reial decret esmentat fixa les competncies bsiques i considera que la lectura

constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de les competncies bsiques.

El Reial decret d'ensenyaments mnims selecciona continguts directament relacionats amb la lectura en els tres cicles d'aquesta etapa. Aquests s'agrupen en el bloc Educaci literria, que es concep com una aproximaci a la literatura des d'expressions ms senzilles.

NORMATIVA ESPECFICA DE LA NOSTRA COMUNITAT AUTNOMA

Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil, leducaci primria i leducaci secundria obligatria a les Illes Balears Article 14, (recursos infantil i primria) La posada en marxa dun pla de foment de la lectura. Article 19 ( infantil, organitzaci) Els centres escolars, en la planificaci i el tractament de les activitats educatives, han de fomentar la lectura i lescriptura, aix com la iniciaci en habilitats lgiques i numriques, en les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i en el llenguatge visual, plstic i musical. Article 21 ( objectius d'educaci infantil) Iniciar-se en les habilitats logicomatemtiques, en la lectura i lescriptura, en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, en el moviment, el gest, el ritme i els llenguatges visual, plstic i musical.

Article 22 (principis generals de primria) Adquirir els elements bsics de la cultura, els aprenentatges relatius a lexpressi i la comprensi oral i escrita, a la lectura, a lescriptura, al clcul, a la geometria, al raonament lgic i a lexpressi grfica, artstica i corporal. Article 24 ( principis pedaggics de primria) La lectura i ladquisici de lhbit lector han de ser objecte de prctica diria. Article 25 (objectius de l'educaci primria) Adquirir lhbit de la lectura com una via daccs a la informaci, al coneixement i al plaer. Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual sestableix el currculum de leducaci infantil a les Illes Balears Article 4 ( objectius) Iniciar-se en la lectura i lescriptura, en el moviment, el gest, el ritme i en els

llenguatges visual, artstic i musical. Article 7 (rees de coneixement) El professorat ha datendre el valor fonamental de la comunicaci oral en la interacci educativa en aquesta etapa des duna doble dimensi: com a finalitat en si mateixa i com a recurs per a la iniciaci de laprenentatge de la lectura i lescriptura i daltres habilitats i coneixements propis de letapa. En tot cas els aprenentatges de carcter instrumental han de ser objecte de consideraci, especialment a partir del segon cicle de leducaci infantil. Tot el professorat ha de prestar atenci al desenvolupament de les habilitats relacionades amb la lectura i escriptura. Article 8 ( Curriculum) Els centres escolars, en la planificaci i el tractament de les activitats educatives, han de treballar de manera global la comprensi i lexpressi oral, la lectura, lescriptura i les experincies diniciaci en habilitats lgiques i numriques, en les tecnologies de la informaci i de la comunicaci i en el llenguatge visual, corporal, artstic i musical, aix com els hbits i les conductes que faciliten el desenvolupament integral dels infants i la seva incorporaci a lescolaritat obligatria. Decret 72/2008, de 27 de juny, pel qual sestableix el currculum de leducaci primria a les Illes Balears Article 3 (Finalitats) Adquirir els elements bsics de la cultura, els aprenentatges relatius a lexpressi i la comprensi oral i escrita, a la lectura, a lescriptura, al clcul, a la geometria i al raonament lgic, i a lexpressi grfica, artstica i corporal. Article 4 (Objectius) Adquirir lhbit de la lectura com una via daccs a la informaci, al coneixement i al plaer. Article 5 (Principis metodolgics i pedaggics) Per tal de fomentar lhbit de la lectura shi ha de dedicar un temps diari, no inferior a trenta minuts.

Article 9 (Competncies bsiques) La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competncies bsiques. Els centres, en organitzar la seva prctica docent, han de garantir la incorporaci dun temps diari de lectura, no inferior a trenta minuts, al llarg de tots els cursos de letapa. Article 11 (Programacions Didctiques) Amb la finalitat destimular linters i lhbit de lectura i millorar lexpressi oral, els equips de cicle han dincloure en les seves programacions didctiques activitats que contribueixin a millorar la comprensi lectora i la capacitat dexpressi.

5. - EL PLA LECTOR A LES AULES. ASPECTES GENERALS.

Per la posada en marxa del Pla lector, cal comprovar, primer, qu es fa a les aules. 5.1 Educaci infantil La posada en marxa del Pla lector a infantil consisteix en la realitzaci d'una srie d'activitats on la implicaci familiar ser molt important a l'hora de continuar a casa l'assoliment dels objectius iniciats a l'escola. ACCIONS:

PASSAR LLISTA : Cada dia llegim els noms. Depenent del grup aquesta activitat es fa amb suport visual.

QUIN DIA S AVUI?: Cada dia escrivim la data. APRENEM POEMES: Els alumnes reprodueixen poemes, dites, rodolins, endevinalles que escolten a la mestra.

EL DIA DEL CONTE: Interpretaci d'un conte explicat per la mestra. Estructures lingstiques molt repetitives i fcils.

EL JOC DE LES PAPALLONES: Es colloquen les papallones a dues lletres diferents. Els nens han de pensar i dir paraules amb aquestes lletres. Desprs les escriuen i les llegeixen collectivament.

CAPSES DE TRESORS: Cada nen porta una cosa. Un dia s'ha d'escriure en la llista que hi ha dins de cada capsa de tresors. Altre dia es poden intercanviar, per abans s'ha de tatxar la paraula de l'objecte que surt de la capsa i escriure el nom del que entra.

RAC DE BIBLIOTECA: Diriament, els nens per grups dediquen un temps a aquest rac on llegeixen lliurement el que volen.

EL LLIBRE VIATGER: Setmanalment, els nens es porten un llibre a casa. Els pares sn els encarregats de llegir als fills. Depenent de l'edat del nen han d'omplir una fitxa amb un dibuix del conte o b amb el ttol i un dibuix del que ms els ha agradat.

L'HORA DEL CONTE: Abans de contar el conte, es fa un treball previ per familiaritzar-se amb la lectura del ttol, observant les lletres que hi ha, reconixer paraules concretes, etc. El conte es presenta en diferents formats i en acbar els nens han de fer un dibuix i escriure un ttol. ( Aquesta s una versi de l'activitat EL DIA DEL CONTE per alumnes de quatre i cinc anys).

RAC DE LLETRES: Cada dia, per grups, els nens realitzen activitats per compondre noms de lletres, resseguir lletres, decorar lletres...

FEM LLISTES DE MATERIAL: Quan es necessita la collaboraci de les famlies en alguna activitat, escrivim una nota de forma collectiva (normalment una frase).

L'ABECEDARI: Abecedari d'aula amb una foto de cada nen i el seu nom. Les lletres que falten es posen a mida que van sorgint coses que ens interessen. Com, per exemple, la T de Tabalet.

GRAFO: Fem feinetes de grafo relacionades amb la unitat treballada. Tamb amb el seu nom.

JCLIC i PDI: Utilitzaci de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci per l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura.

CELEBRACIONS: Aprofitar totes les celebracions ( especialment el Dia del Llibre) per treballar l'aprenentatge inicial de la lectoescriptura.

5.2 - EDUCACI PRIMRIA PRIMER CICLE Activitats relacionades amb l'expressi i la comprensi oral:

RECITAM POEMES. ESCENIFICAM CONTES. ASSEMBLEES, DEBATS. EXPLICAM COSES QUE ENS HAN SUCCET.

INVENTEM HISTRIES. COMPLETAM ENTRE TOTS HISTRIES. TREBALLAM LES ENDEVINALLES, ELS EMBARBUSSAMENTS, CANONS.

TREBALLAM

LA

LECTURA

EN

VEU

ALTA

(individual

collectivament).

ESCOLTAM CONTES. PLANTEGEM HIPTESI.

Activitats relacionades amb la comprensi i l'expressi escrita:

LLEGIM DIRIAMENT. Omplim una fitxa guiada sobre la lectura que hem fet.

FEM PETITES REDACCIONS: per aprendre des del primer moment l'estructura la la composici escrita, es fan collectivament. Frases curtes. Treball insistent del signes de puntuaci.

TEXT LLIURE.

BIBLIOTECA DE L'AULA. BIBLIOTECA DEL CENTRE. JCLIC i PDI: s de les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci per l'aprenentatge de la lectoescriptura.

CELEBRACIONS: Aprofitar diferents celebracions ( especialment el Dia del Llibre) per treballar la la lectoescriptura.

SEGON CICLE: Activitats relacionades amb l'expressi i la comprensi oral:

FEM DRAMATITZACIONS. LECTURA COMPRENSIVA EN VEU ALTA. FEM DEBATS, ASSEMBLEES. RECITAM POESIES. INVENTEM HISTRIES. APRENEM ENDEVINALLES, EMBARBUSSAMENTS, CANONS.

Activitats relacionades amb la comprensi i l'expressi escrita:

BIBLIOTECA DE AULA. BIBLIOTECA DEL CENTRE. FEM FITXES DELS LLIBRES LLEGITS: omplim una fitxa amb el ttol, editorial, autor, personatges i el resum del llibre. Fem un Portfoli de l'alumne amb la relaci de llibres llegits al trimestre.

FEM REDACCIONS. FEM RESUMS. Aprofitam les Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci: Blocs d'aula, processador de textos, Jclic.

CELEBRACIONS: Aprofitar les celebracions ( especialment el Dia del Llibre) per treballar el foment a la lectura.

TERCER CICLE: Activitats relacionades amb l'expressi i la comprensi oral:

AUDICIONS DIVERSES. DEBATS. REPRESENTACIONS TEATRALS. RECITAM POESIES. APRENEM ENDEVINALLES, RODOLINS.

Activitats relacionades amb la comprensi i l'expressi escrita:

BIBLIOTECA DEL CENTRE. BIBLIOTECA DE L'AULA. LECTURES DE GNERES DIFERENTS. RESUMS. REDACCIONS.

TIC: Aprofitar les Tecnologies de la Informaci i la comunicaci per motivar la correcta expressi: blocs d'aula, webquest, presentacions, podcast...

CELEBRACIONS: Aprofitar les celebracions ( especialment el dia del llibre) per fomentar el gaudi per la lectura.

6. ACTIVITATS DE FOMENT DE LA LECTURA

Tenint en compte l'anteriorment dit, les activitats encaminades a fomentar la lectura al centre les dividirem en els segents apartats: lectura lliure, lectura dirigida, s de les tecnologies de la infomaci i la comunicaci, s de la biblioteca.

LECTURA LLIURE: Es consideren aquells llibres que els alumnes, quan volen, utlitzen amb la nica finalitat de gaudir de la lectura, quan han finalitzat les tasques encomendades, etc. Aquests llibres formen part de la Biblioteca general de l'aula. Sn volums amb diferent nivell de dificultat. Normalment, l'alumne no ha de fer cap fitxa una vegada l'ha llegit. Totes les aules en disposen.

LECTURA DIRIGIDA : Tenen una especial significaci per aquest Pla lector. Per tant haurem de tenir en compte una srie d'aspectes. Cada curs escolar, des de primer de primria, els alumnes tenen uns llibres de lectura obligatria. Aquests llibres s'han de llegir durant els 30 minuts diaris de lectura a les aules. El mestre/ la mestra haur prviament preparat all que vol treballar amb el llibre diriament. Per que les sessions siguin realment significatives s'han de tenir en compte una srie d'activitats prvies a la lectura, altres durant la lectura i per desprs de la lectura.

ACTIVITATS PRVIES A LA LECTURA, depenent del nivell:

Estudi de les cobertes dels llibres de lectura. Fer jocs d'endevinaci amb gestos o amb paraules relacionades amb els llibres o els seus ttols.

Organitzar la biblioteca d'aula, de manera que la seva presentaci sigui motivadora pels alumnes.

Confecci de murals potics amb la reproducci preferides.

de les poesies

Projecci de pellcules basades en obres literries. Confecci de murals per animar a la lectura. El personatge misteris: si el llibre pertany a una srie i l'alumne ja coneix algun dels personatges, aquest servir de fil conductor per intentar esbrinar l'argument.

Joc de pistes: intentar localitzar el llibre per l'aula (o a la biblioteca de l'aula) a partir d'instruccions que dona la mestra.

ACTIVITATS DURANT LA LECTURA:

Lectura en veu alta de fragments i comentaris sobre el contingut dels textos.

Fem prediccions per descobrir la histria. Recitaci de textos potics. Lectura collectiva del llibre.

Llibre forum: realitzar debats provocats per la lectura del captol del dia.

Algunes activitats poden anar dirigides a la creaci literria: el mateix llibre pot ser un estmul per a la invenci d'un altre, barrejant diverses histries, eliminant o variant algunes situacions. Gianni Rodari proposa una srie de tcniques per inventar contes i desenvolupar l'expressi lingstica com:

EL BINOMI FANTSTIC: enllaar dues paraules inventant-hi una histria. Per exemple: gallina-detectiu.

QU PASSARIA SI...?: es plantegen interrogants sobre situacions inversemblants. Per exemple, qu passaria si un dia et convertissin en gos?.

L'ERROR FANTSTIC: donar una srie de paraules que evoquen un llibre conegut pels alumnes, per al costat d'una que trenqui la srie.

I DESPRS?: Una vegada acabat el conte s'els pregunta als nens: i desprs qu va passar? Cadascun pot conctinuar la histria individualment o buscar un altre final amb tot el grup.

L'AMANIDA DE FAULES: consisteix en inventar un relat en el qual intervenguin personatges diferents de llibres reconeguts pels nens.

ACTIVITATS A FER DESPRS DE LA LECTURA:

Fitxa de lectura del fragment llegit. Visita d'un escriptor. Realitzar jocs relacionats amb la temtica i el contingut del llibre que

s'est llegint.

Realitzar

jocs

relacionats

amb

les

illustracions:

endevinar

el

personatge ocult, buscar diferncies entre dues illustracions.

illustracions d'algun passatge determinat. Transformar alguna escena en cmic. Dramatitzar algun fragment del llibre. Realitzar un taller d'escriptura a partir d'un fragment de l'obra llegida. Recerca d'informaci sobre l'autor o autora del llibre, sobre el gnera utilitzat, la temtica. Realitzar en equip murals.

Realitzar activitats artstiques relacionades amb la lectura del llibre: exposici de dibuixos sobre els personatges, disseny d'una nova coberta, realitzar un recital de poemes.

Crear el Museu de les histries: decoraci d'una estanade l'escola amb els personatges i els objectes apareguts en un llibre.

Escriptura d'una carta, individual o collectiva a un autor per comunnicar-li la nostra opini sobre el llibre.

Invenci d'endevinalles sobre la trama de la histria d'una obra llegida.

ACTVITATS DE REFORAMENT I DE CONSOLIDACI PERMANENT.

Mantenir contacte permanent i habitual amb els aalumnes per tal d'esbrinar qu estan llegint i saber-ne l'opini.

Compartir lectura amb l'alumnat. Valorar l'esfor i la tasca lecgtora de l'alumnat.

Respectar les opinions que manifesten en relaci a les lecgtures que realitzen.

Alabar el fet que l'alumne, voluntriament, s'emporta a casa un llibre per llegir.

Promoure i facilitar en l'aula l'intercanvi de dades informatives s'inters sobre possibles lectures entre l'alumnat.

Comentar notcies de la prensa relacionades amb el mn de la cultura i dels llibres: concessi de premis a escriptors, exposicions, articles d'opini interessants, etc.

Renovar amb cderta freqncia els llibres de la biblioteca d'aula. Incls animar que els alumnes en portin de la seva casa.

L'S DE LES BIBLIOTEQUES La biblioteca s un recurs imprescindible per portar a terme d'una forma adequada la labor educativa. La biblioteca de centre ha de comptar amb recursos variats i dirigits a totes les edats dels alumnes del centre. Aquest espai pot acollir les activitats de trobades amb professionals (autors, contacontes...). Roman oberta cada dia a l'hora del pati per facilitar el prstec de llibres aix com la consulta. Per poder treure un llibre en prstec, cada alumne de primria disposa d'un carnet personalitzat amb la seva fotografia. Els llibres de prstec estan distribuits a les prestatgeries tenint en compte el nivell curricular. s important al moment que els alumnes inicien la seva escolaritzacio

obligatria que el mestre tutor sigui el seu guia, el que els introduieixi per primera vegada a la biblioteca del centre. Aix, unes setmanes abans de l'obertura de la biblioteca haur fet una visita i els haur explicat el seu funcionament. La biblioteca del centre tamb est oberta als alumnes d'educaci infantil. En aquest cas, assisteixen amb la mestra a una hora determinada establerta per l'horari de biblioteca. Entre les activitats, lectura de contes, contacontes... La implicaci de l'alumnat en el funcionament de la biblioteca s fonamental. s per aix que alguns alumnes del tercer cicle ( voluntaris) reben formaci per ser encarregats de la biblioteca. La biblioteca d'aula es compon de llibres que estan dirigits a una mateixa edat; respon a unes necessitats, caracterstiques i interessos molt similars. s en aquesta biblioteca on es recullen els llibres que componen el nostre pla lector. D'aquesta manera els nostres alumnes poden tenir millor accs als llibres que seran objecte de la seva lectura. Tant l'una com l'altra ens proporcionen mltiples ocasions per afavorir l'accs a la literatura infantil.

L'US

DE

LES

TECNOLOGIES

DE

LA

INFORMACI

LA

COMUNICACI. En aquest apartat atenem un doble enfocament:

A) La formaci de lectors que pertanyen a la societat de la informaci i el consum.

B) L's de les tecnologies en les activitats lectores.

El primer punt fa referncia al fet que la lectura no es limita necessriament al codi verbal. Vivim envoltats per una multiplicitat de mitjans i llenguatges: el cinema, la televisi i els anuncis publicitaris formen part de la nostra cultura. El

contacte dels nostres alumnes amb els mitjans de comunicaci sol ser una relaci de consum en la qual no estan preparats per adoptar una posici crtica. Formar lectors suposa integrar tota mena de llenguatges en el programa de foment a la lectura i preparar els nostres alumnes per accedir, d'una manera crtica, a l'oferta de lectura que ofereixen les noves modalitats audiovisuals.

En el segon punt volem evidenciar que les tecnologies s'han d'utilitzar en les activitats lectores com un mitj i com una eina de treball i aprofundiment (no com una activitat de farciment). Ens permetran utilitzar llenguatges visuals i fer una aproximaci a la lectura ms atractiva i significativa. Alguns suggeriments sobre com es poden utilitzar aquests mitjans en el pla lector: L'ordinador ens ofereix, entre altres possibilitats, la utilitzaci de programes de distribuci lliure, com Clic o Jclic que ens permeten fer activitats adaptades a qualsevol edat on s'aprofundeixi la comprensi dels llibres. L's de les eines 2.0 ( blocs, wikis, missatgeria, xarxes socials...) tenen un gran magnetisme entre els alumnes i sn per tant un recurs que no s'ha de desaprofitar. La PDI permet fer lectures de les ilutracions dels llibres que es llegeixen, permeten la recerca instantnia d'informaci de l'autor.... Recursos, com ara el Podcast, que permet als alumnes enregistrar la seva veu en el moment d'exposar un tema, fer una entrevista, recitar una poesia...Amb aquesta activitat, ells mateixos es poden escoltar i millorar notablement l'expressi oral. La cmera de vdeo ens permet que, en les activitats com dramatitzacions o recreacions dels llibres, els nostres alumnes siguin protagonistes i tamb espectadors de l'activitat. Amb aquesta eina podran observar el treball que han fet.

PARTICIPACI DE LES FAMLIES Les posicions que adopten els pares respecte a les activitats lectores repercuteixen directament en l'xit del nostre pla lector. Ens hem de plantejar i fer una reflexi sobre les mesures que podem adoptar perqu els pares, d'una forma o una altra, s'involucrin en les activitats proposades i perqu a ms els seus fills (els nostres alumnes) percebin aquesta implicaci. Quant a la participaci dels pares en aquestes activitats (i a l'entorn escolar en general) s'evidencien diverses posicions: pares que participen en tot all que se'ls proposa i pares que, per altres raons (laborals, desmotivaci o incredulitat davant l'activitat), no hi participen.
Per propiciar la participaci d'aquelles famlies que no ho fan, el mestre pot adoptar diverses mesures:

Proposar i organitzar activitats que no requereixin la presncia fsica de les famlies.

Dissenyar i portar a terme reunions collectives on s'informi de les activitats, els objectius i la importncia del pla lector.

Com a centre:

Elaboraci de documents on s'orienti els pares sobre com poden treballar els objectius del pla lector a casa seva: explicar o llegir diriament contes o histries, no utilitzar el llibre com un cstig, crear espais on puguin llegir cmodament, anar amb els seus fills a biblioteques i actes com presentacions de llibres, guinyols

Es poden organitzar activitats on les famlies participin directament a l'aula. Per exemple, familiars que vinguin a explicar una histria, llegir un conte o introduir un clssic que van llegir quan eren nens.

QU FER ALS TRENTA MINUTS DE DEDICACI A LA LECTURA A PRIMRIA?

Sense cap dubte, el foment de la lectura no es pot ficar a un compartiment estancat de temps. S'ha de treballar, i de fet es treballa, a qualsevol moment sigui en temps programat, com espontniament. No obstant, el fet d'haver d'incloure als horaris dels grups un temps exclusiu per la lectura que ha de servir no sols per fomentar el gust per llegir, sin tamb i molt especialment per millorar la comprensi i l'expressi dels nostres alumnes, ens obliga a preparar aquest temps amb activitats engrescadores i significatives. Per assolir amb xit l'objectiu proposat s imprescindible que el mestre, guia en tot moment del procs d'ensenyament-aprenentatge, hagi preparat l'activitat amb antelaci per evitar les improvissacions que impossibiliten a la llarga complir el proposat. Aquestes activitat figuraran en la programaci d'aula del tutor, en el marc dels 30 minuts de temps per treballar la lectura. Durant aquests treinta minuts, a ms de les activitats abans descrites amb els llibres de lectura obligatria a les aules, depenent del nivell en qu ens trobem podem fer activitats del tipus que s'exposen a continuaci: PRIMER CICLE DE PRIMRIA:

Memoritzar poesies. Escoltar contes i fer-ne el dibuix. Construir l'auca d'un conte. Jocs de llenguatge. Preparar representacions teatrals per desprs representar a altres grups.

Contar contes a la resta de companys. Enregistrar-los. Crear un conte a partir d'una imatge.

Jocs amb l'abecedari.

SEGON CICLE DE PRIMRIA:

Debats sobre temes suggerits pels propis alumnes. Memoritzar poesies. Crear rodolins. Escriure un conte collectiu. Preparar representacions teatrals per desprs representar a la resta de l'escola.

Jocs de llenguatge. Jocs amb el diccionari. Aprendre a fer esquemes. Copiar poesies i fer-ne el dibuix. Acabar contes. Comenar contes. Posar ttols a textes. Fer entrevistes. Enregistrar-les.

TERCER CICLE DE PRIMRIA:

Debatre articles de prensa llegits a l'aula. Memorizar poesies, embarbussaments, rodolins... Crear cmics. Escriure una crtica sobre un llibre llegit. Fer entrevistes. Enregistrar-les. Jocs de llenguatge. Escriure textos de diferents gneres: narratius, descriptius, poesies. Investigar sobre autors de l'illa. Preparar representacions teatrals per desprs representar a la resta de l'escola. Els textes poden ser originals dels alumnes.

8. AVALUACI

Tot procs educatiu ha dimplicar una avaluaci de tots els aspectes. Lavaluaci s una eina essencial que contribuir a millorar la prctica educativa. Aquesta avaluaci ha datendre el procs densenyament i tots els elements que el docent programa per a la posada en marxa del pla i, per descomptat, tamb ha datendre el procs daprenentatge de lalumne i si aquest ha assolit els objectius que hem proposat.

Qui avalua?
A l'avaluaci intervindran tots els membres que han participat d'una manera o altra en el pla lector: el tutor, equip docent, famlies, els mateixos alumnes
Quan s'avalua?

L'avaluaci ha de ser contnua, ja que s'ha d'atendre en tots els moments del procs: al comenament (per conixer d'on partim), durant el procs (per anar adaptant-lo) i al final (per avaluar si hem aconseguit el que ens havem proposat).

Com avalua?
A travs de l'observaci i de proves especfiques. Ens podem ajudar en aquesta tasca elaborant els documents de registre on recollim el que volem observar i podem apuntar una valoraci i les nostres observacions.

Qu avalua?
s imprescindible que siguem conscients dels indicadors d'avaluaci que guiaran aquest procs.

Indicadors d'avaluaci del procs d'ensenyament Adequaci a l'alumnat: si s'han tingut en compte els diferents
nivells, els interessos i les motivacions

Adequaci dels llibres als alumnes: per a aix farem els registres,
per tal de recollir la freqncia amb qu cada alumne fa prstecs de llibres i quins llibres han estat els ms prestats.

Utilitzaci dels recursos: si s'han complert les normes establertes

per al seu s, si estaven a l'abast dels alumnes i podien treballar de forma autnoma, si s'han aprofitat els recursos de l'entorn

Adequaci dels espais: si s'ha aconseguit que els alumnes facin

lectures en grup i individuals. Cal apuntar quins impediments hem tingut (espais massa sorollosos, incmodes, petits).

Adequaci del temps: si s'ha previst el temps suficient per a les

activitats programades.

Disseny de les activitats: si han propiciat diferents agrupaments,

han perms treballar els objectius proposats