TREBALLS PERDUTS

Si mirem al nostre voltant, podem vore una gran quantitat dobjectes: taules, gots, cadires, mobles,etc. Encara que cadascun daquestos t una funci concreta, tots tenen una cosa en com: shan fabricat en fabriques. A lactualitat, podem dir que el treball manufacturer ha sigut reemplaat per lindustrial. A provoca certs avantatges i certs inconvenients. Entre els avantatges, destaca lassequibilitat daquestos objectes, la perfecci aconseguida, el poc temps que es tarda en fabricar-los,etc. Per ocasiona certs inconvenients com la desaparici de treballs artesans que existeixen des de fa segles. Aix que, quan em van proposar una investigaci sobre els treballs que prcticament han sigut reemplaats per mquines ho vaig acceptar sense pensar-ho. Podria ser molt agradable conixer el procs i lesfor que dediquen certes persones per realitzar els seus treballs de manera artesana em digu el responsable del programa que mhavia contractat. El primer que vaig fer eixa nit a laplegar a la meua casa fou informar-me sobre certes activitats artesanes que minteressaven, doncs per a un reportatge duna hora, no podia posar tots els detalls del treballs artesanals.

ELS RAJOLERS
El seu procs es senzill per alhora dur i lent. Com a matria prima solament necessitem aigua sorra i paAl dia segent, em lla. trobava en un poble de Mrcia, on es tro- Primer, amb una pala s'extrau la ba lltim rajoler de terra i s'amuntega en uns contenieixa provncia. Les dors on se li posa aigua per fer rajoles artesanals han fang. Tot seguit se li posa palla com sigut substitudes per conglomerant, es barreja i es deixa les prefabricades, ja reposar un dia. que es poden fabricar en ms quantitat i menor temps. A ha fet que les artesanes estiguen destinades nicament a la reconstrucci de certs monuments i que, el preu siga ms elevat que les industrials en va confessar. Una volta que les rajoles ja shan assecat suficient, es colloquen en capes al forn fins que aquest sompli. A lltima capa, se li posen teules damunt per guardar la calor una volta shagi encs el forn.

Finalment quant sencn el forn, i es couen les rajoles durant 40 hores per a que adquireixin la duresa suficient i finalment, sextrauen del A continuaci, es posa sorra al sl forn. on es posar la massa obtinguda Aix sobtenen peces dures i rgides per evitar que sapegue. Quan es que donen a les construccions beposa la mescla de terra, aigua i pa- llesa esttica. Per com que la calla, grcies a uns motlles es fan les pacitat del forn s dunes vint mil rajoles a la mesura necessria. rajoles i es tarden uns tres dies en Desprs, el rajoler amb lajuda du- fabricar-les, fa que el preu per rajouna fal perfecciona les vores i les la es dispare i cadascuna daquestes emmagatzema fins al moment de coste entorn els 15 i 20 cntims. cocci.

ELS CADIRAIRES
temps que es tarda en construirlos, ja que shan substitut les fustes de pi o de pollancre per materials ms fcils dusar i que li donen Desprs, ens vam diri- un acabat perfecte digu lhome. gir a un poble dAlEl procs de construcci s menys bacete, on trobem dur tot i que s ms lent: una professi que continua fent-se tot i Per comenar, es serren les branqu s molt poc nom- ques de pollancre o pi a una mesubrosa. Els seients ac- ra determinada per obtenir el que tualment sn en la seran les potes. Una volta serrades seua majoria industri- es desbasten amb una fal per obals, degut al poc tenir un color ms uniforme. Desprs, se li dna a la pota una forma cilndrica grcies a un torn que gira amb la fora generada amb l'impuls del peu sobre una corda tibada. A continuaci, es foraden les potes amb un filaberqu per poder enganxar-les amb les bares de la cadira. Una vegada que s'han enganxat, el cadiraire recollecta boga i la deixa assecar durant 15 dies. Quan la fibra de la boga est perfectament seca, les torna a mullar perqu la fibra recuperi les seves propietats i

no es trenqui en trenar-la. i la quantitat de temps empleat en fabricar-la fa Finalment es trena fins que el seu preu estiga enobtenir el seient de la catorn els 15 i els 20 euros. dira completament trenat amb la boga. Quan la cadira esta terminada observem que s molt ms bonica que qualsevol que shagi fet de manera industrial, a,

Amb aquest reportatge espere que quan alg vagi a una fria medieval i vegi objectes que aparentment sn molt cars, que tinga en compte el treball que sha empleat en aconseguir fabricar-lo. Carlos Alcolea