reportatge

Les adversitats que afronten els refugiats els fa ms vulnerables a patir trastorns mentals
Refugiar-se s el cas ms extrem i dramtic dimmigraci. Fam, guerres i catstrofes naturals obliguen milers de persones a abandonar les seves llars, separar-se de les seves famlies en molts casos i enfrontar-se a una situaci del tot incerta. En aquestes circumstncies, els refugiats sn proclius a patir trastorns mentals com ara depressi i estrs crnic i mltiple, aix com episodis psictics. Laplicaci de terpies socioeducatives i psicosocials pot ajudar a fer ms suportable el seu exili.
Text i fotografies: David Meseguer
Un nen refugiat a Turquia mostra missatges que denuncien la repressi del rgim de Bashar al-Assad.

El neguit de lexili

A lIran, quan et detenen acusat de ser enemic de Du i un tribunal isl mic et sentencia a mort, la execuci pot complirse en qualsevol moment. Durant lespera, langustia sapodera de tu, explica Yaser Goli, activista kurd irani refugiat a lIraq. Afortu nadament, any i mig desprs de ser condemnat em van commutar la pena de mort a canvi de quinze anys de pres. Una llacuna legal a la sentncia i el meu testimoni obtingut desprs de rebre tortura em van permetre eludir la mort. Quan a lIran optes per la lluita poltica has destar preparat per a tot, manifesta aquest jove de 28 anys des dun pis clandest a Suleimaniya, on viu amb la seva famlia. La famlia Goli, tots ells activistes poltics kurds i originaris de Sanandaj, al Kurdistan irani, van arribar refu giats al nord dIrak el mar de 2010 fugint de la repressi del rgim dels aiatolls. A part de la sang, els pares i dos germans de Yaser comparteixen

amb ell la tempestuosa experincia dhaver estat presos per la seva defensa dels drets kurds al Iran. Els Goli formen part dels 43,7 milions de persones que a tot el mn van ser vctimes de des plaament forat durant el 2010, la xifra ms alta dels ltims quinze anys, segons les dades de lAlt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). El 80% daquests quasi 44 milions de persones que viuen desarrelades per la persecuci, la violncia o els desastres naturals estan refugiades a pasos en vies de desenvolupament, amb el Pakistan (1,9 milions de refu giats) i lIran (1,1 milions) al capda munt. Prop de 850.000 persones van sollicitar lestatut de refugiat el 2010, i Sudfrica va ser la major receptora de sollicituds. 15.500 daquestes per sones eren nens no acompanyats que demanaven asil, la majoria afgane sos i somalis. Les revoltes als pasos rabs i la sequera a lrea de la Banya

dfrica estan provocant que la xifra de refugiats augmenti ostensiblement en els ltims mesos. Mentre que un gran nombre de refugiats pateixen perjudicis fsics, provocats per lesions o per fam, sn molts ms el que pateixen danys psicolgics, segons un informe de lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS). A les morts, les malal ties orgniques i els traumatismes causats per les guerres, la fam o els desastres naturals se sumen de forma preocupant les conseqncies psico socials i els seus efectes sobre la salut mental. Quadres destrs crnic i mltiple i depressi, aix com epi sodis de psicosi aguda i crnica, solen diagnosticarse amb freqn cia en persones refugiades.

Estrs

Emigrar i, per descomptat, tamb exiliarse es converteix per a les per sones que shi veuen obligades en un

La famlia Goli espera que algun pas europeu accepti la seva demanda dasil poltic.

reportatge

procs amb uns nivells destrs tan intensos que arriben a superar la capa citat dadaptaci dels ssers humans. Aquestes persones sn candidates a patir la Sndrome de lImmigrant amb Estrs Crnic i Mltiple o Sn drome dUlisses, adverteix Joseba Achotegui, psiquiatre i director del Servei dAtenci Psicopatolgica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de lHospital Sant Pere Claver de Barcelona. Tal com apunta el doctor Achotegui en la seva obra La depresin en los inmigrantes: una perspectiva transcultural (editorial Mayo, Barcelona, 2002), la sndrome dUlis ses es caracteritza perqu les persones pateixen uns determinats factors des trs o dols i per laparici dun ampli conjunt de sndromes psquiques i somtiques. Els dols en la immigraci sn set: la famlia i els ssers estimats, la llengua, la cultura, la terra, lestatus social, el contacte amb el grup de per tinena i els riscos per a la integritat fsica. Aquests dols es produeixen en ms o menys grau en tots els proces sos migratoris, per, evidentment, sagreugen en situacions extremes com ara el fet dhaver de refugiarse.

El risc per a la integritat fsica s la por principal que empaita la fam lia de Yaser. Desprs descapar dIran a travs de les escarpades muntanyes de Qandil amb lajuda de contraban distes, no se senten segurs al Kurdistan iraqui. Estem espantats perqu sabem que els serveis secrets iranians actuen en aquest costat de la frontera a la recerca de dissidents poltics. Temo per la meva vida i la de la meva familia. Estem tractant de demanar asil poltic en algun pas europeu, comenta Yaser sota latenta mirada dels seus germans. Encara que no senten cap amenaa directa, molts refugiats continuen sumits en un estat dansietat perma nent, i com a conseqncia els seus msculs estan tensos contnuament i la inquietud els provoca dolncies orgniques que al mateix temps sn motiu dinquietud. Una autntica espiral dansietat i de molsties som tiques creixents en les quals els refu giats es poden veure atrapats. Segons el informe de la OMS rela tiu a la salut mental dels refugiats, les persones amb estrs solen presentar sndromes com lansietat, la irritabili tat, la tristesa, la sensaci de desempa rament, un estat dnim molt canviant

i la dificultat per concentrarse. Lestrs pot causarlos aflicci, alteracions org niques, canvis de comportament i pro blemes de relaci amb altres persones. Quan els immigrants es troben en una situaci extrema, com s el cas dels refugiats, poden presentarse qua tre factors destrs: la soledat en sepa rarse dels ssers estimats, el dol pel fracs del projecte migratori, la lluita per la supervivncia i la por pels perills fsics del mateix viatge o les amenaces, exposa Joseba Achotegi. Si la persona s diagnosticada amb un daquests fac tors destrs en grau extrem, ja conside rem que pateix la Sndrome dUlisses, afegeix el responsable del SAPPIR.

Depressi i psicosi aguda

La frustraci sha apoderat de tots nosaltres, per especialment de la nostra mare. Per ella el fet de veure que els seus fills no poden treballar ni desenvoluparse com els altres joves de la nostra edat s molt dur, relata Yaser per descriure lestat en qu es troba Fatemeh, la seva mare. Des que vam arribar a Suleimaniya est sumida en una profunda depressi i sota tractament mdic, explica el jove activista kurd.

La Sndrome dUlisses
Patologia encunyada pel psiquiatre Joseba Achotegi, la Sndrome de lImmigrant amb Estrs Crnic i Mltiple o Sndrome dUlisses sanomena aix pel comportament prcticament heroic que els immigrants mostren per sobreviure a causa de les dificultats que presenta la immigraci. En lOdissea dHomer, Ulisses s un semidu que t moltes dificultats per sobreviure a les terribles adversitats i amenaces a les quals es veu exposat. Tanmateix, les persones que avui emigren foradament sn de carn i ossos i viuen captols tan o ms dramtics que els que descriu el clssic grec. Achotegui recorda que, si per sobreviure cal no ser ning, cal ser permanentment invisible, no hi haur identitat ni integraci social i no hi pot haver tampoc salut mental. 8

sica del tractament psiquitric, psi coteraputic o psicofarmacolgic. Es tracta duna problemtica espe cial que requereix una intervenci ms psicoeducativa, dapodera ment, de contenci i dintervenci en factors psicosocials, senyala el doctor Achotegui. Dels casos diagnosticats en la seva consulta, el percentatge dUlis ses detectats sol rondar el 15%, i la resta correspon a patologies psiqui triques estndard. La Sndrome dUlisses tendeix a fer una corba de cicles en la qual els afectats milloren, senfonsen, tor Com actuar? La Sndrome dUlisses no s una nen a millorar Com a conseqn malaltia, sin un quadre destrs, cia de la complicada situaci en la i per tant no recorrem a la lnia cls qual viuen, lestrs hi segueix essent.

s normal que la situaci de des terrament provoqui que les persones se sentin a vegades tristes i desval gudes. Per, fins i tot amb aquests sentiments, la majoria no pateix depressi. Aquest trastorn mental sol provocar que les persones que el pateixen se sentin tristes i desvalgu des durant llargs perodes. Res no els satisf i arriben a creure que res ni ning pot mitigar el seu patiment. La frustraci s tal que s freqent que no busquin ajuda perqu pen sen que la seva situaci no t remei. Com indica el informe de la OMS sobre trastorns mentals i refugiats, les sndromes ms comunes de la depres si solen manifestarse en forma de tristesa aclaparadora i aflicci pro funda, desesperaci, preocupaci constant, alteracions del son, prdua de pes, ansietat, tensi i fins i tot pen saments de ferse mal a si mateix. Encara que sn menys freqents, altres trastorns mentals que solen presentarse en els refugiats sn els brots psictics. Un xoc emocional sobtat com una violaci o la prdua dun sser estimat pot traduirse en un quadre de psicosi aguda. La per sona pot arribar a perdre el control de si mateixa i no respondre ni reaccio nar a res que li diguin per calmarla. La confusi i el comportament incontrolable tamb poden tenir causes fisiolgiques, com ara infec cions agudes, paludisme, manca de vitamines o lesions al cap. Depenent del cas, el brot pot durar hores o dies, i sobrevenir una sola vegada o diver ses a la vida de la persona.

Ahmed Khaledal-Suleiman s un desertor de lexrcit siri que sha escrit la paraula Erdogan al pit en senyal dagrament.

Nosaltres ajudem a millorar, per, com que no podem resoldre lorigen del problema, la tendncia sol ser oscillant, puntualitza el facultatiu de lHospital Sant Pere Claver. Per desgrcia, els trastorns mentals que pateixen els refugiats no sn sempre passatgers i poden perpetuarse durant llargs pero des. Ara b, junt amb les experin cies negatives que porta el dest es donen tamb signes positius. No shan de veure els refugiats com a persones desvalgudes ni depen dents de lajuda que sels pro porciona. Els refugiats solen ser persones fermament decidides a sobreviure, i precisament per aix han optat per exiliarse. 9

reportatge

Nens sirians a la porta dentrada del camp de refugiats de Boynuyogun, a Turquia. All, shi allotgen prop de 3.500 persones que esperen un canvi en la situaci de Sria per tornar.

10

Vs-ten, aquest s el missatge que mostra un home siri en allusi a Bashar al-Asaad. Al camp de Boynuyogun, els refugiats aprofiten la presncia de la premsa per a transmetre les seves peticions dajuda a la comunitat internacional.

11