34 LA VANGUARDIA

T E N D N C I E S

DIUMENGE, 8 GENER 2012

Ms llet materna, ms temps: menys obesitat, menys diabetis

GLORIA MORENO Copenhaguen. Servei especial

Jaime Serra

Metges danesos proven que els nens que mamen creixen ms a poc a poc
mostra de 330 nens, dels quals noms la meitat continuava mamant als nou mesos. Els cientfics van comprovar que els nivells dIGF-I i insulina eren menors en aquest grup que en la resta, tant als nou mesos com als 18, quan la majoria ja havia deixat de mamar. Els estudiosos tamb van notar canvis en la quantitat de llet materna ingerida. s a dir, els nivells daquestes hormones eren encara menors en els nadons que havien estat alletats ms vegades. El director del projecte SKOT, Kim Fleischer Michaelsen, puntualitza que si b les conclusions sn importants, no sha doblidar que estem parlant de petites diferncies i que, per tant, no hi ha ra per fer-ne un drama. La llet de frmula no s perillosa i les mares que, pel motiu que sigui, no poden donar mamar no shan de sentir malament. Els nostres consells sn noms per a aquelles que no tenen cap impediment per continuar donant el pit durant ms temps. A ms a ms, el fet que la llet materna disminueixi el risc de patir certes malalties no vol dir que aquest risc desaparegui completament, puntualitza. Les dones escandinaves ho tenen molt ms fcil per seguir aquests consells, ja que el seu geners estat del benestar els garanteix gaudir dun perms de maternitat dalmenys 12 mesos, si aix ho desitgen. Per tant, no s estrany que pasos com Noruega, Sucia o Dinamarca presentin els ndexs ms elevats de lactncia materna dEuropa. El 65% de les mares daneses alleta els nadons durant almenys 4 mesos, i un 15% ho continua fent al cap dun any: xifres molt ms altes que en altres indrets. Les autoritats sanitries daneses, de fet, recomanen donar el pit fins als 12 mesos, sempre que aquest fet sigui possible.c

Maleda personalitat
De la forma resultant de com ens relacionem amb les nostres vivncies en diem personalitat Els infants gaireb no tenen personalitat (no sha de confondre amb el carcter!) i per tant no els pot separar
Entre ells hi ha un espai buit enorme que els uneix!

Que la llet materna s millor per a la salut i el bon creixement del nad s una cosa que est ms que demostrada. Tanmateix, un nou estudi de la Universitat de Copenhaguen prova que mantenir lalletament fins almenys els nou mesos disminueix lleugerament el risc del nen de patir diabetis o obesitat en el futur. A aquesta edat, els nadons ja fa temps que han comenat a ingerir aliments slids. La investigaci subratlla que continuar donant-los mamar parallelament, tant de temps com sigui possible, no noms els proporciona un creixement ms equilibrat, sin que tamb resulta beneficis a llarg termini. La llet materna t un efecte significatiu i mesurable en els importants reguladors del creixement que hi ha a la sang, la insulina i lIGF-I. Com ms vegades hagi mamat el nen, ms baixos seran els nivells daquestes hormones, explica Anja Lykke Madsen, una de les coautores de lestudi. Aix fa que el creixement dels nens que prenen el pit durant ms temps sigui una mica ms lent que el de la resta i, per tant, presentin un risc lleugerament menor de patir excs de pes ms endavant, en la infantesa. Lestudi es va realitzar sobre una

Els nivells dinsulina i de lhormona IGF-I, que regula el creixement, romanen ms baixos fins i tot als 18 mesos
Linforme tamb demostra que els nens que dormen ms sn ms petits, mentre que els fills de les mares que ms sengreixen durant lembars tenen una capa ms gruixuda de greix subcutani. Madsen va recollir aquests resultats en la seva tesi doctoral, que va defensar a comenaments de desembre, i ara les conclusions formen part dun projecte ms gran per aprofundir en els hbits alimentaris dels nadons.

Petites personalitats Espai de relaci

T unes dimensions limitades Amb la vida la nostra personalitat creix i redueix els buits en l'espai de relaci, llavors noms es pot compartir amb personalitats molt similars que no ens aporten res de nou
Personalitats similars Personalitats diferents

Una sola personalitat pot crixer fins a omplir tot l'espai de relaci!

Reafirmaci de la nostra visi de la realitat esbiaixada Enriquiment

Enfrontament

tracta d'acceptar el que no entenem, no d'entendre el que no acceptem! D'aquesta manera encara que

Per poder compartir l'espai de relaci amb personalitats molt diferents cal ser tolerant. Es no hi hagi espais buits podrem impregnar la nostra personalitat del color de l'altre

En qualsevol relaci qui t ms personalitat sol tenir una posici influent per se sent ms sol Alguns conreen aquest defecte i es converteixen en personalitats. Una gran personalitat sol ser motiu d'admiraci, per aquest s un sentiment anmic (Marcel Duchamp) ja que noms aporta solitud a l'admirador i a l'admirat
AGUST ENSESA

Un grup de mares aprn a donar el pit a lhospital Josep Trueta de Girona

La majoria d'admiradors no comparteixen espais de relaci amb les personalitats

Com dibuixaries un nad?

]La majoria de nadons espanyols

Admirador Admirat

mamen un mxim de tres mesos. En sn una excepci els que assoleixen els sis mesos recomanats per lOMS. I estem millorant!, assenyala la neonatloga de Sant Joan de Du, Ana Martn Ancel. Existeix un cert contagi; cada vegada sentn millor la importncia de donar el pit, per sempre apareixen problemes, sobretot quan es torna a treballar. A Espanya falta una icona. Veure una dona donant mamar encara no s dins de limaginari de la soci-

etat. Un adolescent pot pensar que donar el pit s una cosa dabans de la guerra (civil), i si demanes avui en una escola que dibuixin un nad, s possible que ho facin amb un biber al costat i no pas amb el pit de la seva mare, apunta lespecialista. Per aix els adalids de la lactncia materna insisteixen que es faci visible, que sintenti donar mamar amb naturalitat a casa dels amics, fins i tot a la feina en un lloc discret; portar el nen a loficina perqu prengui el pit: per qu no?

Noms quan li retornem normalitat visual esdevindr una cosa normal que qualsevol mare nova tindr en compte. assenyala Ana Martn Ancel. La majoria no sap ni com agafar el nad. Quan li dnes un biber, tothom sap collocar-li el caparr en el forat del colze; per mamar no serveix, perqu el pit no es troba a aquesta altura, i cal inclinar-lo una mica ms. Els grups dajuda faciliten aquest tipus de formaci, per falta molt per fer, perqu s una imatge esborrada. /A. Macpherson

Finalment

La personalitat no para de crixer com un tumor durant tota la vida i, aix, al final dels nostres dies ens trobem totalment separats dels altres per ella