MatemaTICs

Creat per Javi Gombao

Nm 1 Gener de 2012Revista gratuta

Javi

Sumari
Tot sobre lany 2012 Pg 2 El nombre 666: Pg 3, 4 s el 0 un nombre parell? Pg 5

Introducci
Et done la benvinguda a la nova i revolucionria revista matemtica MatemaTICs on trobars, coneixers, aprendrs i gaudirs de molts aspectes matemtics, curiositats etc, utilitzant les eines i suports que ens dna Internet. Aquests s el primer nmero de la revista on es donar a conixer un poquet de lany que acaba de comenar; 2012, parlarem del misteris nombre 666 conegut tamb el nombre de la bstia, aprendrs si el 0 s parell o senar, una explicaci matemtica del per qu 2+2=4, tamb com a curiositat, cal destacar tamb que un estudi recent ha conegut que certs coloms tamb poden contar i per finalitzar, us propose un problemeta matemtic, no s fcil per tampoc s impossible! nim, animeu-vos!

Qu s un Ggol? Pg 5
Per qu 2+2=4? Pg 6 Els coloms tamb saben contar Pg 7 Problema matemtic Pg 7 Bibliografia Pg 8

MatemaTICs

Javi Gombao

Tot sobre lany 2012

e) s un nombre apocalptic (pg 3), perqu si elevem 2-2012 cont la srie 666 (nombre relacionat amb Satans i l'Anticrist en el llibre de l'Apocalipsi del Nou Testament.

a) s un any bisest. Un any s bisest si s divisible per 4, excepte l'ltim de cada segle, llevat que sigui divisible per 400 (aix 2100, 2200, 2300 no bisest, per 2400 si). Aix l'any gregori dura 365,2425 dies i l'any trpic dura 365,242198 dies: un petit desajust d'un dia d'error cada 3000 anys, encara que com la velocitat de rotaci de la Terra va canviant amb el temps, la durada de l'any trpic no s totalment exacta i per tant aquesta predicci del desajust no s encertada. b) s un nombre parell i no primer. c) s un nombre deficient, la suma dels divisors de 2012, excepte el 2012, s menor que el mateix nombre. Aix els divisors sn 1, 2, 4, 503, 1006 i 2012. Com es pot comprovar 1 +2 +4 +503 +1006 <2012 d) s un nombre malvat perqu si expressem el nombre 2012 en sistema binari (noms format per 0 i 1) s 11111011100 i el nombre d'uns que t s parell.

f) s un nombre d'Ulam. Els nmeros d'Ulam formen una successi 1, 2, 3, 4, 6, 8, 11, 13,16, 18, 26, 28, 36,38, 47, 48, ... ... .... El nmero segent s el menor sencer positiu que s'escriu de manera nica com a suma de dos elements diferents de la prpia successi. Segons el llistat de la successi: l'any que ve nombre d'Ulam ser l'any 2032 i l'anterior va ser el 1985. g) s un nombre polidivisible. S'entn per polidivisible un nombre que expressat pels seus dgits abcdefg ... .. compleix que: a no s 0; ab s mltiple de 2, abc s mltiple de 3; abcd s mltiple de 4 i aix succesivament. El nombre 2012 compleix que el seu primer dgit no s 0; 20 s divisible per 2; 201 s divisible per 3 i 2012 s divisible per 4 i per tant s un nombre polidivisible.

MatemaTICs

Javi Gombao

El Nombre 666
En Numerologia, el 666 s el nombre de la bstia, relacionat habitualment amb el dimoni o amb l'Anticrist. L'origen d'aquesta associaci es troba en el llibre de l'Apocalipsi al Nou Testament on diu:

("Ata yigdal na koach Ado-nai"; "Sigui, engrandida la fortalesa del Senyor") (Nombres 14:17). Visi acadmica Investigacions sobre descobriments recents, com els Papirs d'Oxirinc, una de les coleccions de manuscrites ms importants, actualment en el Ashmolean Museum d'Oxford, han confirmat que el nombre representat en el original de l'Apocalipsi de Joan en realitat fou el 616 i no el 666. Encara que ja se sabia que la variant de 616 existia, donat que autors com Ireneu l'esmenten. El descobriment del seu original grec suggereix que la redacci ms primitiva de l'Apocalipsi de Joan portava el nmero 616 per referir-se al nom d'una persona a qui els cristians denunciaven com enemic.

"Aqu cal emprar l'enginy: qui sigui prou inteligent, que calcule la xifra de la bstia, que s una xifra de nom propi; la seva suma dna la xifra de sis-cents seixanta-sis." Apocalipsi 13, 18

DIFERENTS INTERPRETACIONS:
Visi cristiana Tot i que l'origen probable es troba a la numerologia hebrea, molts cristians han intentat justificar el perqu d'aquesta xifra. El 666 s el 999 invertit (al igual que el triangle invertit sol ser smbol de Satan i el recte de Du). 999 seria una xifra divina ja que surt tres vegades el 9, que s 3x3 (essent tres el nmero de la Trinitat). Segons algunes doctrines religioses cristianes, aquest nmero seria la marca que imposaria el dictador mundial (el Anticrist), en la ma dreta o el front de cada ser hum, al final dels temps. Visi jueva El nmero 666 est considerat un nmero mstic i sagrat. El 6 tamb fa referencia als sis dies de la creaci del mn. A ms es el valor numric de: """- - MatemaTICs

EL PAPA DE ROMA
Alguns comentaristes protestants de la Bblia han equiparat la bstia d'Apocalipsi captol 13 amb el Papa. , Efectivament, els carcters d'un suposat ttol del Papa, Vicarius filii Dei (Vicari del Fill de Du), sumen al total de 666 en nombres romans. El primer registre existent d'un escriptor Javi Gombao

4
protestant sobre aquest tema s del Professor Andreas Helwig el 1612 en la seva obra Antichristus Rom. L'esmentat ttol apareix en un document anomenat Donaci de Constant, document falsificat per l'emperador Constant el Gran, pel qual grans privilegis i riques possessions eren conferides a la papa i l'Esglsia romana. No obstant aix, aquest ttol mai va ser un ttol oficial del Papa:

CURIOSITATS DEL NOMBRE 666

La suma de tots els nombres naturals des de l'1 fins al 36 (els nombres de la ruleta), ambds inclosos, dna 666 El 666 s la suma dels quadrats dels set primers nombres primers (22 + 32 + 52 + 72 + 112 + 132 + 172 = 666). I, a ms, s l'nic nombre que es repeteix tres vegades en el triangle de Pascal formant un triangle equilter, i, per tant (3 angle de 60 ) En base 10, el 666 s un nombre capicua, un nombre les xifres sn totes iguals. Un quadrat mgic cos recproc basat en 1 / 149 en base 10 t un total mgic de 666 El numeral rom que representa el nmero 666 (DCLXVI) fa servir una vegada cadascuna de les xifres romans el valor s menor que 1000, en ordre descendent respecte al seu valor (D = 500, C = 100, L = 50, X = 10 , V = 5, I = 1) El 666'666 del dia horari s 16 hores, temps mitj de viglia i activitat humana

ALTRES INTERPRETACIONS
Els Testimonis de Jehov creuen que la bstia anomenada 666, simbolitza a molts governs, que estaria en harmonia amb la representaci simblica dels governs anteriors (indicats com a "reis") en el Llibre de Daniel com bsties salvatges. La bstia es diu que s "un nombre hum" i els governs que simbolitza la bstia sn tots d'un origen hum, no estan formats per entitats espirituals o dimonis.[4] Simbolitza el sistema poltic a tot el mn, autoritzat i controlat per Satans.

Jos Luis de Jess Miranda fundador i lder de la secta Creixent en Grcia l'any 2007 s'auto proclam l'anticrist marcant-se el nombre 666 en el bra. La majoria dels seus adeptes el consideren l'encarnaci de Jesucrist a la terra.

Alguns relacionen l'abecedari (A=100, B=101, C=102 ...) amb la paraula "HITLER" obtenint amb aquesta suma tamb 666: 107+108+119+111+104+117 = 666.

6 neutrons, 6 protons i 6 electrons formen l'tom de carboni que forma part de tots els compostos orgnics

MatemaTICs

Javi Gombao

s el 0 un nombre parell?
S I es veu amb claredat de la segent manera: un nombre parell d'objectes es pot repartir de manera equitativa entre dos xiquets, de manera que cada un d'ells rebi la mateixa quantitat. El nmero 10 s parell perqu deu caramels es poden repartir equitativament entre dos nens. El 11 s senar perqu 11 caramels indivisibles noms es poden repartir de manera que sobre un. Com es reparteixen zero caramels entre dos nens? No s que sigui molt geners, per es pot: no sobra cap caramel. Per tant, el zero s un nombre parell.

Qu s un Ggol?

Un Ggol s un nombre, el nombre 10 elevat a 100 (10100), que escrit en la seva totalitat seria un 1 seguit de 100 zeros. s ms gran que el nombre d'toms que hi ha al univers, el qual noms s de 10 elevat a 78 (1078). El terme Ggol el va introduir el 1938 el matemtic nord-americ Edward Kasner, segons explica ell mateix, va demanar al seu nebot Milton Sirotta, que tenia nou anys, que invents un nom per a un nombre gegant, i el petit Milton respondre "Ggol". Kasner va ser un pas ms enll i definir el ggolplex com el nmero 10 elevat a un Ggol, un nombre immens, realment inconcebible, que consisteix en un 1 seguit d'un Ggol de zeros. El ggolplex no es pot escriure en el sistema decimal, ja que encara que es fes servir cada tom de l'univers per contenir cadascuna de les xifres que el componen, no tindrem suficient. Per cert, la semblana d'aquest nom (googol en angls) amb la denominaci del cercador Google no s casual. El nom Google es va triar amb tota la intenci d'abastar una quantitat descomunal de pgines a internet. Per aquest motiu la seu principal de Google es diu Googleplex.

MatemaTICs

Javi Gombao

Per qu 2+2=4?

exactitud qu signifiquen la meitat esquerra i la meitat dreta de la igualtat, i podrem decididr si sn iguals o no. Tot nombre natural t un successor, de manera que tamb el t el nmero 1. Al successor 1 'd'1 en diem 2. Al successor de 2 el denominem 3; expressat mitjanant una frmula seria: 2 '=: 3. (Els dos punts indiquen que es defineix el que apareixen a la part de la igualtat on hi ha els dos punts en el nostre cas, el smbol "3".) Finalment, definim:

Doncs est ben clar! Quan alguna cosa est clar es diu que dos ms dos sn quatre! Aix s ms banal encara que l'expressi "dos per dos sn quatre"!. Per un moment! No hi ha res clar. En matemtiques, igual que en altres moltes cincies, podem qestionar-nos fins i tot afirmacions que semblen clares: per qu aix s aix? I tamb podem donar-los resposta, ja que es pot demostrar que 2 ms 2 s igual a 4. Com veurem, es pot, encara que resulte la mar de complicat. Per demostrar "2 + 2 = 4" cal aprofundir una mica ms en els axiomes de Peano. Els axiomes de Peano serveixen per construir molts dels conjunts de sistemes numrics (nombres enters, racionals, reals, complexes,...), i en les estructures matemtiques que s'utilitzen avui en dia (ho vorem amb ms profunditat en el segon nmero de MatemaTICs). Un dels axiomes diu que existeix un "primer" nombre natural al qual anomenem 1. Un altre afirma que cada nombre natural n t un "successor" que designem amb nmero. Aix ja ens permet comenar a treballar en condicions. Per demostrar que "2 + 2 = 4" cal aclarir qu volen dir 2 i 4, i qu significa "+". D'aquesta manera sabrem amb MatemaTICs

4: = 3 '= (2') '= ((1')')'. Vegem ara l'addicci. Definim en primer lloc per a tot nombre natural la suma n + 1 com n '. Expressat en una igualtat seria: n + 1: = (n ')'. Ja podem expressar tamb la part esquerra de la nostra igualtat: 2 + 2 = 1 '+ 2 = ((1')')' Com hem vist ms amunt, aquesta s justament l'expressi de 4. De manera que, en efecte, es compleix que 2 + 2 = 4.

Javi Gombao

Els coloms tamb saben contar

Fins ara es pensava que noms els primats eren capaos de raonar numricament. Un experiment ha demostrat que els coloms tamb poden resoldre proves matemtiques senzilles. Un dels autors de l'estudi, va emprar un any a entrenar a diverses coloms de l'espcie Columba livia. Les aus van aprendre a ordenar de forma ascendent diferents conjunts que contenien d'un a nou objectes. Per a ms dificultat, aquests objectes no eren iguals, sin que variaven en la seva forma i color. D'aquesta manera, els animals van haver d'aprendre que el que importava era el nombre d'objectes i no la seva forma o color. Els resultats de l'estudi suggereixen que, tot i la diferent organitzaci del seu cervell, tant micos com coloms podrien resoldre aquests senzills test matemtics de la mateixa manera. A ms, aquest treball obre la porta a noves preguntes: quins altres animals seran tamb capaos de "portar el compte"?

Problema matemtic:

Tatreveixes a utilitzar el teu enginy? Animat i intenta resoldre aquest problema: La circumferncia de la Terra s d'aproximadament 40,000 quilmetres. Decideixes construir una banda metllica que doni la volta a la Terra tocant el sl en tots els llocs que travessa. A la nit, i per confondre als matemtics, augmentes 10 metres la longitud de la banda. Amb aquesta nova mesura: Podria una mosca, un conill, o fins a un home passar per sota d'ella?

MatemaTICs

Javi Gombao

Bibliografia
http://wikipedia.cat http://muyinteresante.es http://quo.es www.webmath.com www.mathway.com

MatemaTICs

Javi Gombao