Lalfabet i lescriptura en occident Sempre mhe preguntat: Perqu el russos escriuen tan rar?

Per segur que ells pensaran el mateix de la nostra escriptura. Com va sorgir lescriptura? Els nombrosos dibuixos deixats en les cavernes pels homes prehistrics, els petroglifs, indiquen que des de els temps ms llunyans, lsser hum ha sentit la necessitat de dir el que pensava per escrit. Primer va fer servir els animals i les flors que lenvoltaven, tant per expressar idees, com per triar els colors. Lhome del neoltic, va fer servir les pictogrames per representar certes coses que podia dibuixar. En un segon pas, va comenar a combinar dibuixos per expressar idees (el ideogrames). Posteriorment, lhome va evolucionar cap a signes que expressaven una sllaba i combinada amb una altra, formaven una paraula. El poble egipci, va fer servir el jeroglfic com a tipus descriptura. No van inventar un alfabet de carcters independents, i consideraven lescriptura jeroglfica com a cosa sagrada. Egipte va tenir tres tipus descriptura: la jeroglfica, la hiertica, feta servir exclusivament per sacerdots, i la demtica, que s la que es feia servir per a coses ms quotidianes i senzilles. La hiertica, fou una escriptura adoptada per les cultures mediterrnies, i que la van anar adaptant fins a convertir-la en un sistema de sons purs. Fou el poble dels fenicis, el primer en modificar lescriptura jeroglfica. Primer van comenar a introduir carcters independents, i van formar un alfabet de 22 signes en el que no shi trobava cap vocal i sescrivia de dreta a Esquerra. No es coneix b el seu origen, per es calcula que va existir a lany 1000 a. c. i va influir en totes les llenges del mediterrani. Segons algunes llegendes, entre els segles VIII i IX a. c. un rei va introduir lalfabet a Grcia per tal de difondre la cultura i el progrs. En lalfabet fenici, cada signe representa un s. Ideogrames:

En la prehistria, el mitj ms accessible que tenien els homes per comunicar-se, o deixar rastres de fets, van ser els dibuixos. (ideograma: imatge convencional o signe que representa un sser o una idea, per no paraules o frases fixes que els signifiquin. s una representaci grfica duna idea o paraula. En determinades escriptures, com la xinesa, la japonesa o la nsibidi, alguns smbols representen paraules o idees complertes, el que vol dir que lescriptura est basada en ideogrames o idees grfiques. Per tant, lideograma, no s ms que una representaci grfica duna idea). Escriptura cuneforme: Els textos ms antics que es coneixen, tenen vora 500 anys. Jeroglfics egipcis: Cada signe expressa una paraula. Els jeroglfics egipcis, es van descobrir a ran duna troballa duna lpida en roseta. Les frases que all shi trobaven, estaven escrites en jeroglfics, en demtica (escriptura popular egpcia) i en grec, que va ajudar a desxifrar i comparar aquests escrits. (jeroglfic: es diu de lescriptura en que no es representen les paraules en signes fontics o alfabtics, sin en figures o smbols) Entre els segles VII i V aC., al voltant de 300 anys aC, el grec va substituir lescriptura egpcia. Alfabet llat: Els romans escrivien fent servir diferents tipus descriptures: la capital quadrada (es feia servir en els escrits dels monuments) la Uncial elegant (es feia servir en els ttols ornamentals escrits en ploma) i la lapidria (de motlle). El llat es va expandir per Europa, amb lexpansi de limperi rom. El llat va evolucionar barrejant-se amb llenges existents de cada zona de limperi. Daquesta manera el llat va perdre contacte amb Roma, i per tant va anar canviant. A partir de la caiguda de limperi Rom, van anar apareixent altres llenges modernes. Per exemple: les llenges romniques, com sn el Francs, el castell, el catal, el portugus, litali i el romans.

Alfabet cirlic: Lalfabet cirlic es va inventar en el segle X per un missioner de limperi bizant a Bulgria. Es deia aix perqu un grup de religiosos grecs, entre els que estava Sant Siril, que vivien a Constantinoble, van intentar evangelitzar els Eslaus, creant un sistema descriptura i lectura per poder traduir la bblia. Aquests alfabet, es basava en el grec, per creant carcters propis de cada zona que no existien en grec. El Rus, lucrans, el servi, i el blgar, utilitzen lalfabet cirlic. La ltima evoluci: A partir del segle IV es va comenar a utilitzar en la cort Pontifcia, una escriptura que van anomenar Escriptura de les cartes pontificals. Durant el segle XVI van aparixer per primer cop, els carcters units uns als altres, formant paraules. A finals del segle XVIII apareix a Frana lescriptura rodona que es va fer servir en nombrosos documents, direccions cartes: i lescriptura ingressa cursiva, utilitzada fins avui dia.

Comunicaci per signes: Hem estat parlant sobre algunes histries de la Terra, com es va fer, com viuen les plantes i els animals, i com van comenar els humans a viure sobre la Terra. La histria que us vull explicar avui, parla del temps en que homes i dones, nens i nenes, ja estaven vivint a la Terra. No sabem exactament que va passar, per si que sabem que va ser fa molt, molt, molt, de temps. Potser no sabrem mai quan va ser, per limportant s que aix s una histria de veritat. Quan els homes, dones, nens i nenes, van comenar a viure sobre la Terra, necessitaven menjar per alimentar-se. Com que aix fa molts, molt, anys, no hi havien supermercats. Per la Terra estava preparada i per aix van trobar moltes coses bones per menjar. Aix hagus funcionat b, per es va presentar un problema. Suposem que vull explicar-li a alg que no est aqu, ni est prou a prop per poder-lo cridar, com podria comunicar-me amb aquesta persona? Alg, no sabem qui, va decidir fer un dibuix. Aquest dibuix deia el que la persona hagus dit amb paraules a una altra persona si hagus estat all. Aix s, provablement el que la gent va fer durant molt de temps. Aquests dibuixos mostraven fets importants o coses que la gent volia explicar a altres. Per exemple; si el caador volgus explicar que havia caat 10 animals, potser hagus dibuixat un animal amb 10 ratlles a sota. Va passar el temps i la gent continuava fent aquests dibuixos. Els coneixem perqu shan trobat alguns dins dalgunes coves. Seguint amb la histria, trobem un grup de persones que sanomenaven egipcis, que vivien al nord dfrica a la riba del riu Nil. Aquest grup de gent, va fer moltssims daquests dibuixos, alguns picats sobre pedra, daltres pintats sobre la pedra. Per aquesta gent va fer alguna cosa ms: duna planta que creixia a la vora del riu, van fabricar el paper. Al principi, feien servir una espcie de pinzell, per desprs, feien servir una mena de llapis per escriure els seus missatges sobre aquests papers.

Com podeu imaginar, alguns daquests dibuixos, eren confusos, doncs cadasc linterpretava a la seva manera, aix el mateix dibuix, el podies entendre tu duna manera i jo duna altra, distorsionant el missatge inicial que shavia registrat a travs daquest dibuix. Aix va passar especialment quan la gent va comenar a utilitzar l mateix dibuix per representar idees diferents, com van fer els egipcis. Per exemple; el dibuix duna cama podia representar: a) Una cama, la part del cos que es diu cama. b) Una idea, crrer, doncs les cames susen per fer-lo. c) Una s corresponent a rpid.

Histria del llenguatge (nomenclatura) (nomenclatura

Sons i lletres Quan els primers homes, dones, nens i nenes van comenar a habitar la Terra, necessitaven menjar per alimentar-se i llocs per protegir-se del clima i dels animals salvatges. Com la Terra ja estava preparada, van trobar coses bones per menjar i llocs per viure. Aleshores van voler explicar als dems les seves troballes i els perills que havien trobat. Com que no tenien llenguatge, un so agut o greu i una senyal amb la m, el cap o qualsevol altre part del cos els hi permetia comunicar-se, per aquest tipus de comunicaci, no els hi servia per explicar coses a una persona que no hi era o estava molt lluny. Pictogrames Alg, no sabem qui ni quan, va decidir fer un dibuix. Aquest dibuix representava lo que la persona volia dir en aquell moment. Aquests dibuixos illustraven les coses ms importants que les persones necessitaven saber o dir. Per exemple; si el caador volia explicar que havia caat 10 animals, potser hagus dibuixat un animal amb 10 ratlles a sota. Durant molt de temps, la gent va seguir dibuixant. Aix ho sabem perqu shan descobert molts dibuixos en coves a Espanya, Frana, Itlia i el nord dfrica.

Ideogrames Ms endavant, un grup dhomes que vivien a la riba del riu Nil a Egipte, van haver dinventar algun registre per portar les comptes i el pagament dimpostos. Aix, al voltant de lany 3000 a. C. Van desenvolupar un sistema descriptura que servia per representar idees. Per exemple: dibuixaven el cap dun bou per representar la idea de bestiar o un ocell per representar la idea de volar. Van inventar ms de 700 signes que van anomenar jeroglfics. Aprendrels era molt difcil per aix hi havia molt poca gent que sabs llegir i escriure, amb el temps es va fer llarg i complicat utilitzar aquest sistema.

El circ ha arribat Per que ha arribat al circ? Com ha arribat el circ?

El tigre passa per lanella. Per que passa el tigre per lanella? Com passa el tigre per lanella?

Lelefant fa equilibri Per que fa equilibris lelefant? A on fa equilibris lelefant?

Orca.

Les grans orques.

Les grans orques neden rpid.

En loce Atlntic van trobar dues orques que nedaven a gran velocitat perseguint el peixos per dinar.

Guepard.

El guepard atent.

El guepard atent vigila la seva presa.

A les planures dfrica el guepard vigila atent la seva presa perqu s lhora de dinar i t gana!

Coala.

El coala menja.

El coala menja fulles de bamb.

El coala pe dinar, senfila als arbre per poder arribar a les branques i poder menjar fulles de bamb.

Gorilles.

Baralla de gorilles.

Els gorilles es barallen per una femella.

A la primavera s lpoca de cel dels gorilles i s aleshores quan els mascles es barallen per aconseguir la femella que els agrada.

Cangur.

El cangur petit.

El cangur petit salta alt.

El cangur s un animal tpic dAustrlia i es desplaa fent salts molt alts perqu t molta fora a ales potes del darrera.

Histria del paper que parla Fa molts anys, quan no existien els cotxes, els trens, els avions ni els autobusos, els pobles estaven molt separats, els uns dels altres i els vens per mantenir lamistat, es regalaven aliments de les collites. Un dia, un pags que vivia a on hi havia un hort molt gran i molts arbres fruiters, va collir 10 de les millors peres per enviarles a un amic. Per fer-ho, va cridar al seu fill, perqu al nen li agradava jugar pels camins, i com no era gaire lluny, li va demanar que li ports les peres al ve. Les va posar en un cistell amb un sobre. Per poder arribar a laltre banda del poble, tenia que caminar un parell dhores. Quan el nen estava a mig cam, tenia molta set i estava molt cansat aix que es va seure a lombra dun arbre i li van venir ganes de menjar-se una de les peres. Primer va mirar al seu voltant per comprovar que ning el veis, i quan va acabar la pera, va seguir el seu cam. Per fi va arribar a laltre banda del poble, va saludar al seu ve i li va donar el cistell. El ve va agafar el sobre del cistell, i va llegir el paper que hi havia a dins, i desprs de llegir-lo, va comptar les peres i va dir: thas menjat una pera!. El nen es va quedar parat perqu estava segur de que ning lhavia vist... aquest paper te alguna cosa a veure! va pensar-. Va tornar molt pensatiu, i passat alguns dies, el seu pare el va tornar a cridar per demanar-li un altre cop el favor; el cistell tenia ara 20 peres, i una altra vegada un sobre. Sen va anar i a la mig cam, va parar a descansar, i li va tornar a venir ganes de menjar-se una pera (es que feia molta calor i no portava aigua!) tenia set i estava cansat ara son ms peres va pensar- no es notar!. Va mirar ben b pel seu voltant per assegurar-se de que ning el veis i recordant-se del sobre, el va agafar i lamag. Al tornar va agafar una pera i se la va menjar, i quan va acabar, molt content va recollir el sobre don lhavia amagat i va seguir el seu cam. Quan va arribar i li va donar el cistell al ve, aquest va tornar a llegir el paper, va comptar les peres i li va dir: una altra vegada thas menjat una pera!.

El nen bocabadat, va obrir uns ulls com unes taronges i va pensar: aquest home t un gran secret, un paper que sense parlar, parla. Des daquell dia, es va interessar tant que va aprendre a llegir com moltes altres persones del seu poble.

Histria del nom: Fa molt de temps, desprs que lhome desenvolups el llenguatge, es va haver dinventar noms per totes les coses que existien, perqu encara que existissin les plantes i els animals, no podien fer sons amb les cordes vocals com fem els homes. Els sons, son les lletres que tu ja coneixes, si les combinem podem fer milions i milions de paraules; va haver-hi alg que va fer un estudi sobre les paraules que es poden formar amb els 27 signes de lalfabet, s un nmero tan gran que s difcil dimaginar 600.000 quatrilions, o sigui, 600 amb 21 zeros al darrera. Totes aquestes combinacions de signes ens han perms formar paraules i determinar el seu significat. La paraula s important per lhome, a travs della ha pogut comprendre, comunicar-se i unir-se, entre daltres coses (es pot explicar la histria de la torre de Babel o algun altre conte que expliqui la diversitat de llenges i la necessitat dels humans de trobar maneres dentendres i comunicar-se). Totes les coses tenen un nom, tots els objectes, les plantes, animals ,pasos. Tot el que lhome ha conegut o creat t un nom. Quan lhome va aprendre a navegar, cada forma i cada part del vaixell va tenir un nom, i quan les tempestes del mar li posaven obstacles, tamb a aquests els hi pos un nom: cicl, tempesta, maremot,... i quan els elements del cel i la Terra, lespantaven tamb els hi pos un nom: tro, llamp, tempesta... Quan lhome va comenar a identificar els seus sentiments, tamb els hi va posar nom: amor, tendresa, dolor,... Tamb els seus gustos i desitjos, tots els sentiments tenen un nom. Lhome transmet aquests noms de generaci en generaci, i aix van augmentant i formant els idiomes dels pobles. Veiem com lidioma de cada poble te noms pels seus descobriments, les seves experincies i les seves feines. La paraula entrep, que s el pa que mengem amb alguna cosa entremig, es va inventar perqu sn dos trossos de pa amb alguna cosa al mig. I penseu que hi ha idiomes que lhome

encara no ha pogut desxifrar, i per aix no sabem el secret de les civilitzacions que ja no existeixen, per exemple, els etruscs, poble que va viure a Itlia, la cultura maia a Amrica central i la inca a Amrica del sud. A travs dels noms tamb ens podem adonar de la histria. Per exemple a Amrica, aquest continent es diu aix perqu porta el nom de lItali que va ser conscient de que aquella terra era un nou continent, es deia Americo Vespucio. Hi ha altres noms de ciutats o pobles, com Piera, que segons alguns historiadors, ve del nom llat apiarium que significa abellar, perqu era un indret on es practicava lapicultura. O com la ciutat de Barcelona, que du aquest nom, perqu la persona que la va fundar, es deia Amilcar Barca, daqu es va passar a dir Barcino i posteriorment Barcelona. Tamb els noms de les persones ens expliquen com eren els pobles i les seves costums. Antigament, susava sols un nom, no existia el cognom, per al crixer el nombre dhabitants, es donava el cas que hi havia molts noms repetits i per distingir-los, es va comenar a dir, per exemple, Jordi el Fuster, Jordi el Gros, Jordi lAlt (buscar exemple a la guia de telfons). Els noms que deriven del nom del pare, els patronmics: els fills de Pere, els hi deien Peris, aquesta forma derivativa s usual en cognoms de diverses llenges, com per exemple, en angls es va utilitzar -son (Johnson, fill de John), en alemany -sohn (Mendelsohn o Mendelssohn, fill de Mendel), en castell -ez (Snchez, fill de Sancho), en dans -sen (Andersen, fill d'Ander), en rus -ov (Kasprov, fill de Kaspar). D'altres llenges fan servir prefixos: en escocs Mac (escrit Mc, amb la c minscula) (McArthur, fill d'Arthur), irlands O' (O'Donnell, fill de Donnell). Hi ha productes que porten el nom del lloc dorigen: la tela que es diu moselina, ve de Mossul a sia, el tabac s originaria de Tobago, illa dAmrica. Els noms cientfics, molt dells venen del grec, per exemple, geometria, que significa mida de la Terra, vol dir que els grecs van donar nom a aquesta cincia, i aix podrem seguir anomenant mil exemples ms, per vosaltres tamb podreu descobrir molts ms...