el de vuit DIVENDRES, 2 DE DESEMBRE DEL 2C11

OPINI
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals, Ferran
Rodrguez (Redacci
El Vendrell), Montse
Juv (Cultura),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Anna
Llovera, Roser
Figueras (Correcci).
>> Ve de la pgina anterior
La redacci daquest setmanari es
reserva el dret de publicar o no les
cartes adreades al seu director, i
el de resumir llurs continguts quan
excedeixin de . carcters,
amb espais inclosos. Per tal que
un escrit sigui publicat a les planes
dopini ha de venir acompanyat
del nom i cognoms del seu autor,
adrea, DNI i un telfon de con
tacte. Tots els escrits es publicaran
amb el nom i cognoms del seu autor
o autors o, en el seu cas, amb el del
collectiu,
Per parts del vens sn molts
anys de patiment. Primer per
les obres: soroll, pols, el pas
dels camions de gran tonatge
pels carrers, les grues, treba
llar durant la nit, treballar els
dies de festa. El que vol dir que
com a vens no podem des
cansar mai. A ms comencen
les esquerdes pels vens ms
propers a la via.
Sacaben les obres i comena
a passar lAVE. Com que les
obres estan mal fetes per la
pressa per arribar a Barcelona,
comencen les vibracions, ms
esquerdes, sorolls, etc. Per
part del PSC no van controlar
les obres correctament. Van
contractar el Sr. De Marco que
era el cap visible, el que parlava
amb els vens quan hi havia un
problema o queixa. Tot i aix,
no solucionava res. Un cop
nalitzades les obres ha desapa
regut com per art de mgia.
En una reuni a Cal Bolet, de
les tantes que he anat, es va pre
guntar a lequip que en aquell
moment governava, el PSC, si
hi havia un allant sota les vies
per evitar les vibracions i nin
g no ho va saber respondre.A
part de tot el que he explicat,
tamb gaudim dun magnfic
abocador. Al llarg de la llosa
est ple de males herbes, duna
gran fauna rosegadora i a les
tiu de mosquits tigre. A les vies
que no estan cobertes, hi ha de
tot. Ja sigui per lincivisme de
la gent o per la manca de nete
ja. Segons lalcalde, no shi pot
entrar a fer la neteja perqu
s dADIF. Per com a tal, pot
demanar insistentment que
es faci la neteja necessria. Ho
he comentat en diferents reu
nions i hores dara res de res.
TAMPOC DEU INTERESSAR.
Una reuni com la del pas
sat dilluns s vergonyosa. Si
lAjuntament no ens pot donar
cap satisfacci, val ms que no
es faci cap ms audincia pbli
ca per perdre el temps i la paci
ncia. Fa temps que noms ma
regem la perdiu. Passen anys i
res de nou. ELS VENS VOLEM
SOLUCIONS.
M. ngels Mestres Bolet
Vilafranca
Apunts dels Pressupos
tos Municipals
Aquests darrers dies he tingut
loportunitat de fer una ulla
da als pressuposts municipals
de Vilafranca pel 20I2. Hi ha
alguns temes que em criden
latenci. Un dells s la subven
ci continuada que dediquem
a la festa (FM i altres); un altra,
lendeutament en que incorre
lAjuntament per subvencionar
els Castellers de Vilafranca mit
janant el conveni per la rehabi
litaci de Cal Figarot. Em diuen
diferents veus que aquests sn
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
Princeps Olerdulae
Els reis catalans no eren rics.
Vivien austerament, com a
guerrers que eren. De vegades
ns i tot precriament.
Un exemple: al segle X, en
temps de Ramon Berenguer
el Corb i Ramon Berenguer
I, els antics veguers esdevin
guts senyors del Peneds,
Garraf i Anoia iniciaren una
guerra contra el domini com
tal de Barcelona. Els lider
Mir Geribert, autoproclamat
Princeps Olerdulae (Prncep
dOlrdola). La ra: diners i
poder. Tant El Corb com el seu
successor, Ramon Berenguer
I, encetaren el repoblament
dels territoris conquerits als
musulmans, que a la vegada
servia per aturar lexcs de
territoris acumulats pels se
nyors. Tamb pactaren amb
els musulmans que desit
javen la pau, tant dins com
fora de la nova frontera amb
lAlAndalus : Olrdola. Els
comtesreis incentivaren la
repoblaci concedint fran
queses i terres a tots els nous
habitants de lextens territori
olerdol. Aquesta operaci es
nan en gran part amb els
tributs o taifes que els musul
mans lliuraven a Barcelona.
s a dir: sinvert a crear ter
ritori i oportunitats per a la
poblaci. Conseqncia: es
van reduir a ms de la meitat
les possessions dels senyors. I
el ms greu per la noblesa:
aquesta poltica beneci co
merciants i pagesos, per fou
runosa pels senyors, que van
veure tancat el cam a lor mu
sulm, que noms els era ac
cessible mitjanant el bot de
guerra.
La manca de diners a causa
daquesta poltica deix en
una posici feble el poder
comtal, on saixecaren veus
contra la precarietat de la
cort, gaireb sense tropes (no
podien pagarles) per defen
sarla. Mir Geribert, el I03S,
aprot lavinentesa per aca
bar amb el poder comtal. Per
oblid que mentre ell cercava
un lloc de domini, Ramon Be
renguer cercava el suport del
poble. Les tropes lleials a la
casa de Barcelona, amb lajuda
dels nobles musulmans desit
josos destabilitat i pau, derro
taren militarment els antics
veguers aspirants a nobles.
Finalment, sels va perdonar
la rebelli, per no els exces
sos i robatoris comesos contra
la poblaci. Hbilment, sels
conced la senyoria de les ter
res per, a la vegada, sels va
fer jurar delitat a la corona,
la qual cosa equivalia a que les
terres concedides continues
sin sota sobirania comtal.
Pel que fa a Mir Geribert, a
qui tant li agradava la guerra,
se lenvi en prova de deli
tat a Mra dEbre a combatre
els musulmans hostils. Aquell
mateix any (I060) en Mir i el
seu fill moriren en combat
a Tortosa. El vanits Prn
cep dOlrdola desaparegu,
deixant lliure el cam per la
unitat i expansi de Catalu
nya, que des daleshores du
ria a terme la casa comtal de
Barcelona.
Lausteritat comtal guany la
vanitat principesca...
Des de lorigen de Catalunya,
tots els governants visqueren
austerament, a voltes precri
ament, sempre al servei de la
felicitat i llibertat catalanes,
no desitjant ms privilegis
que els mnims per exercir la
seva funci. Tamb, cap dells
mai no va refusar la possi
bilitat de ns i tot morir per
aquesta causa justa.
Els actuals prnceps de les
nances i el vanits poder ens
exigeixen avui lausteritat
que no practiquen. Caldria
que, especialment ells, lle
gissin una mica dhistria,
a veure si els cau la cara de
vergonya...
Els reis catalans
no eren
rics, vivien
austerament,
com a guerrers
i de vegades
ns i tot
precriament
Que el vi s un element soci
al, s evident: des de la seva
histria, fins al conreu de
la vinya, lelaboraci i, evi
dentment, el seu consum.
Darrera territoris, cellers i
marques, hi ha gent que es
relaciona; i, al mateix temps
creix el nombre de persones
que sinteressen per aquest
producte, el comenten, el
recomanen i sobretot, sel
beuen (i normalment amb
companyia).
Aquests elements fan din
ternet i les xarxes socials
instruments molt vlids per
transmetre aquests coneixe
ments i generar comunitat
al voltant daquest produc
te. s que el vi est avesat a
la recomanaci i aix el fa
molt interessant pel social
media, lespai del bocaorella
online.
I tot aix ho dic perqu ha
nascut una nova xarxa social
del vi: Vinthink. I a ms, est
feta a casa, concretament a
Manresa i per tot el mn. Un
facebook del vi, com expli
ca Gemma Rojas, que forma
part de lequip de creadors
daquesta eina i que ns la
seva principal portaveu.
Vinthink s un punt de con
tacte entre persones inte
ressades pel vi. Els usuaris
que es donin dalta a aquesta
xarxa social poden presentar
els seus productes preferits,
puntuarlos i descriurels,
aix com recomanarlos a
altres amics seus. I tamb
t la seva aplicaci mbil,
que ja es pot descarregar per
liPhone. Aix doncs, un dels
resultats daquesta eina ser
que es comptar amb una
gran base de dades de vins
amb opinions dels propis
consumidors.
Apareix doncs una nova
oportunitat pel celler, si
sap usarla adequadament:
un nou espai on contactar
directament amb el consu
midor i on, sobretot, veure
qu opinen dels seus vins.
Una mostra ms de qu amb
eines TIC el consumidor est
ms a prop del productor i
que per molts cellers amb
poca capacitat de despesa
en publicitat en els mitjans
massius, internet s una
oportunitat. Aix que, a po
sarse les piles!
Jo ja tinc Vinthink al mbil
i mhe refiat dopinions que
hi he trobat i lhe encertat. A
ms, he fet fotos dels vins,
les he vinculat a aquesta
eina i tamb al meu Face
book i he pogut situarme al
mapa i veure quins sn els
cellers que tinc a la vora, per
si em passa pel cap anarlos
a visitar.
Una mostra ms de qu al
voltant del vi i amb ls dei
nes com aquesta es poden
generar experincies autn
tiques. Aix que aquestes
festes de Nadal, us animo
que us descarregueu lapli
caci al mbil i durant les
llargues sobretaules opineu
sobre els vins i caves que
acompanyaran els canelons,
lescudella, lnec i els tor
rons. Si ms no aquesta tasca
us pot servir dexcusa per no
haver de seguir la conversa
del cunyat, o evitar malen
tesos amb la sogra.
El vi, cada cop
ms social
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Vinthink s un
punt de contacte
entre persones
interessades
pel vi