Está en la página 1de 16

n 108 agost setembre 2011

Por taveu del Par t i t Social ista Un i f i cat de Catalunya Vi u

www.psuc.org

urant aquests ltims anys des del PSUCviu hem anat denunciant el procs d'involuci democrtica, social i poltica per part del govern del PSOE que ha comptat amb el suport, en els seus aspectes fonamentals, pel PP i CiU. La votaci al Congrs amb els vots del PSOE, PP i UPN a favor de la reforma de la Constituci, s un cop d'estat en tota regla dels poders financers, dels interessos d'Alemanya i dels seus bancs, que deixa sense la menor capacitat poltica i de decisi al conjunt dels rgans de representaci de les Corts Generals i el Parlament de Catalunya. Aix significar la radicalitzaci de les retallades socials, i a la prctica, la desaparici dels drets socials i la retallada de les llibertats civils i sindicals.

No a la reforma constitucional
A Catalunya, CiU, amb el suport del PP, est duent a terme una poltica de dreta extrema, amb un brutal atac contra els drets dels ciutadans, centrat en les retallades sobre sanitat, educaci i del conjunt de les poltiques socials. L'exemple ms sagnant s l'intent de desaparici en la prctica de la RMI, que afecta els sectors ms febles de la nostra societat. En aquests moments d'extrema gravetat, cal la mxima mobilitzaci. En primer lloc per exigir un referndum sobre la modificaci de la Constituci, on ciutadans puguin debatre i expressar la seva voluntat sobre la prdua de sobirania democrtica. En segon lloc, lluitar contra totes les reformes socials i laborals que est impulsant el Govern del PSOE, amb el suport del PP i de la dreta nacionalista. Tots els militants del PSUCviu han de participar de manera activa conjuntament amb el PCE, IU i EUiA en totes les mobilitzacions convocades pels sindicats, pel 15M i per les diferents plataformes de ciutadans, per poder contrarestar aquest atac contra els drets socials i democrtics. Estem davant la decadncia d'un sistema i per aix la perillositat de les respostes d'aquest. Avui ms que mai s necessria la unitat d'acci i la capacitat de buscar la confluncia dels sectors de l'esquerra poltica i social, per anar construint una alternativa d'esquerra transformadora i anticapitalista, davant d'un model agonitzant que ens porta a una neodictadura dels poders financers.

1 NO A LA REFORMA CONSTITUCIONAL 2-3-4 LIBIA: LA AGRESIN IMPERIALISTA Y LA IZQUIERDA CONTAMINADA 5-6 A LOS CABALLOS DE ARTURO FERNNDEZ 6-7 RETALLA DE LA RENDA MNIMA: LA CARA MS SALVATGE DELS ATACS SOCIALS DE CIU 8-9 EL DEBAT DE LA VELLA NOVA ESQUERRA 10-11 ACAMPADA DE BARCELONA 12 LA LEVADURA QUE HACE CRECER EL PAN. REFLEXIONES DE UN INDIGNADO 13 LA TARDA EN QU VAIG A TORNAR A CREURE EN EL TEATRE 14-15 FESTA NOU TREBALL: EL PSUC FA 75 ANYS

INTERNACIONAL

Libia: la agresin imperialista y la izquierda contaminada


AFG Historiador, especialista en Oriente Medio y Magreb

parentemente, de la actual situacin de extrema confusin emanada de las noticias que nos proporcionan los medios de comunicacin al servicio del Imperialismo Occidental (UE y EEUU) y su brazo armado OTAN, podemos deducir que al fin- el Imperialismo est cercano a conseguir el triunfo militar -al menos- en su guerra de rapia en Libia.

pacin nazi, siendo a posteriori, permtaseme la licencia, un carnicero asesino en Argel). Esto sucedi en los ltimos aos 50, inicios de los 60. Tambin mantiene reminiscencias coloniales el bombardeo imperial con aviacin y martimo, con el desembarco de mercenarios y comandos de lite incluidos, en el pas, sometido a una guerra psicolgica contra su poblacin y de castigo relmpago (blitzkrieg), en donde se atacan las infraestructuras clave en escasos das o semanas, a lo sumo, con el objetivo cudruple: 1- Aterrorizar a la poblacin civil y, a ser posible, levantarla en contra de su Gobierno. 2-Destruir las instalaciones areas, los depsitos de combustibles y, por tanto mantener a las tropas del agredido en zonas bien identificadas como presa fcil. 3- Cortar suministros alimenticios y logsticos y acceder fcilmente mediante tropas autctonas mercenarias (cipayos) y de invasin colonizadoras metropolitanas a los centros de poder y las reas de recursos codiciados. 4- Crear la conciencia en la poblacin, el Ejrcito y en general, en el pas que se est a merced del agresor, que est puede decidir cundo y como quiera el destino del pas y ser su gestor. Es el pensamiento racista emanado de las teoras de Rousseau y del liberalismo del s. XVIII y desarrolladas durante el s. XIX por el liberalismo capitalista. De la teora a la praxis: el Egipto nasserita, progresista, socializante y aconfesional de 1956 sufri esta leccin de civilizacin occidental. El 26 de Julio de ese ao, Nasser nacionaliz el Canal de Suez, va martima de primer orden en ese momento, y destin los recursos obtenidos al desarrollo econmico del pueblo. Francia y Gran Bretaa fueron expropiadas de las acciones de la Compaa Francesa del Canal, y sus multinacionales y empresas auxiliares colectivizadas. Tambin los pozos de gas y petrleo de la pennsula del Sina fueron expropiados. Con el apoyo sionista, estas dos naciones imperiales lanzaron una guerra contra Nasser y Egipto con las tcnicas descritas. La firme oposicin del pueblo egipcio y el apoyo de la URSS en la ONU, junto con la tibia solidaridad norteamericana, impidieron el desastre. Hoy Gadaffi vive una situacin similar. Ema-

A da de hoy, 23/08/11, las tropas mercenarias al servicio de la OTAN, los clanes tribales de Benghazi vinculados al Rey Idris I, los guerrilleros de Al Qaeda y los liberales escindidos del Estado legtimo libio, en contubernio con los bombardeos indiscriminados de la OTAN sobre la poblacin civil, hospitales, centros educativos, terrenos cultivados, hoteles y depsitos de agua y combustibles, adems del armamento pesado, transporte, alimentacin, comandos sobre el terreno e inteligencia militar proporcionado por la Santa Alianza (EEUU, Francia, Gran Bretaa, Espaa, Italia, entre otros), parece estn arrasando la capital Trpoli. Algunas informaciones hablan de 5000 muertos y muchos ms heridos por los bombardeos del Imperio y las tropelas provocados por los mujahidines de la libertad al servicio de la OTAN.

nado de los estertores de las revoluciones panrabes egipcias, sirias, tunecinas y yemenes, el movimiento de los Oficiales Libres de Gadaffi derroc el 1 de septiembre de 1969 la decrpita, corrupta y neocolonial oligarqua del Rey Idris I e instaur una Repblica Democrtica de carcter socializante (l siempre la calific de socialista, pero desde un punto de vista marxista este atributo parece contradictorio). El Rey Idris, agente franco-britnico e italiano en la excolonia insisto-, mantena en el pas una inmensa base naval norteamericana y britnica; los recursos petroleros y los gaseoductos estaban controlados por hasta 15 potencias extranjeras, las cuales a su vez cedan la explotacin a decenas de multinacionales; permita la explotacin econmica internacional mediante importantes bancos y entidades financieras extranjeras operando en el pas, expoliando y especulando con los capitales libios; conceda la creacin de infraestructuras y el desarrollo de sectores clave del pas a multinacionales imperiales; y regalaba privilegios virreinales a la tribu salus de Benghazi, vinculada al sunnismo radical y, posteriormente a Al Qaeda. Incluso los asesores del Gobierno de Idris I eran extranjeros. Gadaffi y sus Oficiales Libres nacionalizaron el petrleo, reestablecieron lazos panarabistas con Tnez y Egipto, entre otras naciones; regul la banca, nacionalizando las ms importantes; expuls las bases imperialistas; se garantiz el acceso de la poblacin a bienes y servicios bsicos pblicos; redistribuy el Estado atajando de raz los privilegios de la casta salus de Benghazi, creando la Jamahiriya (Estado de las Masas), donde las organizaciones profesionales, vecinales, obreras y

Antecedentes histricos de una guerra imperialista por la colonia y sus recursos


Esta guerra imperial, asimtrica, recuerda mucho a otras intervenciones militares posteriores a la II Guerra Mundial en el Magreb y otras partes del mal llamado Tercer Mundo. Nos ceiremos a esa regin para contextualizar. Como en los aos 50 y 60, los actores no difieren de aquellos franceses e ingleses que trataban evitar la independencia efectiva de los pases del Magrib y Oriente Medio. En algunos casos, los paralelismos con la descolonizacin de Argelia y Tnez son evidentes. Si bien la Segunda se poda considerar relativamente pacfica, la Primera lleg a las armas, la guerra de guerrillas, la creacin por parte del imperialismo francs de la OAS (organizacin de colonos de extrema derecha) y el envo a la Casbah de Argel de los paracaidistas franceses, grupos de lite que bombardeaban, ocupaban y asesinaban con Carta Blanca concedida por el mismsimo De Gaulle (que por cierto, llamaba a la libertad francesa de forma histrinica durante la ocu-

INTERNACIONAL

estar, derechos laborales y de la mujer que goza el Estado.

Una guerra clsica imperialista: hidrocarburos, agua, geoestrategia


A partir de finales de los 90, Gadaffi vuelve al discurso antiimperialista conocido por todos. Renacionaliza el sector hidrocarbrico, la banca liberalizada y an se queja amargamente que l lo hubiera hecho ms rpido y radical, pero la votacin de la Jamahiriya no la gan yo. Gadaffi mira hacia Venezuela, China, India, Irn y los pases del Alba. La situacin despus de tantos aos de soledad internacional comienza a mejorar. Gadaffi vuelve a dar un golpe de timn en poltica internacional. Una vez revisadas las concesiones hidrocarbricas y de suministros y fortalecida su presencia en la Unin Africana (UA), Gadaffi negocia con China la exportacin de gas y petrleo, haciendo crecer los contratos de explotacin exponencialmente en detrimento de la UE. China a su vez enviar una legin de tcnicos, operarios y especialistas para planificar, desarrollar y formar cuadros libios en infraestructuras, empresas, tecnologa y servicios. Adems, se le facilitan vas diplomticas a esta nacin (contactos internacionales) en el continente para invertir en el mismo. China en 2009 ser el 1r. inversor en frica, desbancando a la UE y EEUU. Se acaba el aislamiento libio, se abren adems relaciones con pases antiimperialistas. Ya desde 1981 se viene advirtiendo la profunda enemistad de EEUU con Libia. Sin embargo, la agresin tomada y decidida en febrero de 2011 incluye varios factores con el objetivo de despistar la posible respuesta de la progresa internacional. Se camuflan las verdaderas intenciones de la misma que desarrollar en un artculo posterior, este artculo es meramente indicativo y de urgencia-: Es una guerra colonial clsica porque el objetivo es la posesin de los recursos hidrocarbricos, en este caso concreto, y las enormes reservas de agua potable contenidas en el subsuelo libio. EEUU y la UE, sobretodo, necesitan reservas de unos recursos que comienzan a escasear para poder hacer funcionar sus industrias y generar plusvalas. Sin materia prima no hay produccin transformacin- y no se generan capitales tangibles. Entrelazado con 1. , es una guerra colonial por apropiarse de esos recursos descritos, adems de impedir el acceso a los mismos a otras potencias en conflicto de intereses con las agresoras. Es decir, EEUU y la UE prtenden evitar 2 cosas:

Gadaffi derroc en 1969 la decrpita, corrupta y neocolonial oligarqua del Rey Idris I e instaur una Repblica Democrtica de carcter socializante En los 90 Gadaffi recula; empieza a invertir en Europa, dejando que las compaas internacionales operen en sus hidrocarburos, aun manteniendo la titularidad pblica
a) Que China sobretodo-, Rusia y/o la India obtengan en condiciones de cooperacin (o por cualquier medio) unos recursos que necesitan imperiosamente las potencias occidentales. b) Que Libia se ale con China y otros, y ejerza de Ciccerone en el continente evitando de esta manera la expansin de dichas naciones. Es una guerra colonial clsica a causa de las estrategias militares y polticas utilizadas en su desarrollo, idnticas a los casos de Nasser, Lumumba y la Siria de hoy. Es una guerra colonial clsica ya que se utiliza la compra de sectores de poblacin autctona descontentos (cipayos) por parte de las potencias occidentales agresoras, y se mantiene desde el exterior del pas, un ficticio Gobierno en el exilio y sus figuras autocrticas prestas y dispuestas para dirigir el pas una vez se haya acabado el Golpe. Adems, si se confirma el dato que se apunta por algunos canales, parte de los sublevados son de origen rabe no libio mercenarios- por lo que sera otro dato que corroborara mi tesis. Es una guerra colonial clsica puesto que las fuerzas agresoras no esconden en ningn momento sus intenciones con la agresin, esgrimen la causa de la civilizacin y la imposicin de la democracia occidental como forma de Buen Gobierno occidentalismo, eurocentrismo, darwinismo social, racismo-; agreden directamente con sus ejrcitos y armas al pueblo libio; pretenden aportar soluciones para la educacin social de Libia sin contar con ellos (mito del Buen Salvaje de Rousseau) y no ocultan que el petrleo es parte de la causa de la agresin. Es una guerra colonial clsica porque se desprecia desde la visin occidental cualquier opinin contraria a la legitimidad de la misma en la propia metrpoli (EEUU y UE).

campesinas discuten el devenir del pas y las lneas polticas a seguir. Notable es el avance de los derechos de la mujer teniendo en cuenta que la religin oficial es el Islam. Apoya sin fisuras todos los movimientos de liberacin nacional anticoloniales en frica y Europa, se alinea con Tito y Nehru en los Pases no Alineados. Lucha denodadamente contra el Apartheid en Sudfrica. Con idas y venidas, y sobre todo despus de la agresin imperialista de Ronald Reagan en 1986, y el derrumbe sovitico y del panarabismo en general, Gadaffi evoluciona. Las propias contradicciones de no tener un modelo social y econmico definido permiten una apertura liberal del mercado interno al exterior. Son los aos 90. Aadido a sus excentricidades (muchas de ellas explotadas desde un punto de vista eurocentrista muy superficial, puesto que algunas excentricidades no son tales sino cultura islmica) y su acercamiento a Occidente, tenemos un Gadaffi simptico para el Imperio y no tanto para la izquierda. Gadaffi recula, deja de dar apoyos a los grupos armados europeos y condena el terrorismo. Para poder circular los capitales, a falta de mercados, Gadaffi empieza a invertir en Europa, dejando a la vez que las compaas internacionales operen en sus hidrocarburos, aun manteniendo la titularidad pblica de los mismos, y asegurndose el control de las transacciones y el carcter pblico de la Banca. A pesar de todo, se compara a Libia en estos momentos duros con la Escandinavia del Magreb, por el nivel de vida, servicios, bien-

INTERNACIONAL

A partir de finales de los 90, Gadaffi vuelve al discurso antiimperialista conocido por todos. Renacionaliza el sector hidrocarbrico, la banca es liberalizada Es una guerra colonial clsica porque el objetivo es la posesin de los recursos hidrocarbricos, y las enormes reservas de agua potable del subsuelo libio Existe una agresin directa de la OTAN. Existe un pueblo que est siendo sometido a la Dictadura del Capital, no valen las excusas ante el Imperialismo
Adems, se ocultan y minimizan los efectos causados por la guerra a la poblacin y al pas libio. P.e.: Cuntos muertos necesita poner Libia para que valgan lo mismo que uno de los de Lockerbie? Cunto vale un libio en relacin a un europeo? Es una guerra colonial clsica porque el debate de las ideas para apoyar u oponerse a la misma parten del mismo concepto: lo bueno o malo que era Gadaffi. Este es un punto de vista occidentalista, reaccionario y antimaterialista. Es una guerra colonial clsica mostrada claramente en la resistencia activa y pasiva del pueblo libio durante ms de 6 meses a un agresor muy superior en todos los aspectos militares y de propaganda. Se demuestra aqu la capacidad de rechazo a las imposiciones extranjeras.

placiente del pensamiento occidentalista a realidades que no tienen nada que ver con los planteamientos preconfigurados y esquemticos de la izquierda occidental. Gadaffi es un dictador y un asesino. Repetido hasta la saciedad por los medios de la burguesa agresora y aceptado por la izquierda ibrica incluida la revolucionaria- en general, salvo honrosas excepciones de algunos partidos supuestamente trasnochados. Tan aceptado, que alguna organizacin de trabajadores daba por bueno el guin, hablando de Gadaffi en trminos como carnicero de Trpoli tan solo 2 das despus de la insurreccin popular que pretenda derribarlo. Alguna organizacin asimilaba como real la idea que Gadaffi bombardeaba su poblacin sin ser capaz de ver cmo se estaba fabricando desde el imperialismo la excusa perfecta para tomar partido por unos insurrectos populares. Del absoluto desentendimiento por no decir desprecio- de las fuentes para poder dar una versin contrastada por parte de nuestra izquierda contaminada, podemos entender que se acepte acrticamente la versin imperial del tema. Sin conocer nada de la realidad social Libia tampoco se pueden entender las causas de la revolucin. El pueblo se ha levantado contra Gadaffi. Otro axioma falso. De las primeras noticias confusas se podan extraer consecuencias falsas. Los paralelismos con Tnez o Egipto no eran reales. Sin extenderme, podemos decir que tanto Tnez como Egipto han sufrido unas revueltas del pan (de subsistencia), provocadas por la caresta interna producto de la crisis capitalista (que golpea con ms virulencia a la periferia del sistema) juntamente con la crisis de la metrpoli, que no ayuda tanto a las economas colonizadas. En cambio, la realidad libia nos demuestra que en todos los indicadores socioeconmicos este pas tiene unos ndices de bienestar y salud econmica y social excelentes, siendo el primer pas por renta per cpita nacional y personal de frica, entre otros factores, cosa que desmiente la supuesta caresta y opresin econmica impuesta de Gadaffi a la poblacin. La realidad libia nos indica la composicin del pueblo levantado, que en realidad es lo siguiente: A. Militares liberales desertados de Gadaffi los que se sublevaron desde los cuarteles, Younis a la cabeza-. Impulsaron el Golpe de Estado. B. Al Qaeda- Secta Salus. Originarios de Benghazi, protegidos por el Rey Idris I en su momento. Sunnitas radicales con lazos en Arabia Saud y Qatar. C. Los monrquicos nostlgicos de Idris I con sede en Londres- del Partido Liberal. Estos son los de la bandera tricolor (roja, verde, negra). Llevan conspirando desde 1969 con el MI-6 y desde 1981 con la CIA y Reagan para derrocar por la fuerza a Gadaffi. D. La OTAN (EEUU y UE). E. Islamic Libyan Fighting Group, creado en los aos 90 por excombatientes de Afganis-

tn, cercanos a Al Qaeda, financiados por Bin Laden en Afganistn. F. Mercenarios qatares. G. El Partido Democrtico Libio. Con sede en Washington, son ms liberales en lo econmico an ms!- que el Liberal. El verdadero pueblo en armas est al otro lado de esta gente, resistiendo por ms de 6 meses la agresin imperialista. En Libia no hay Partido Comunista ni movimiento obrero organizado ajeno a la Jamhiriya, y menos con capacidad de asestar un Golpe de Estado al Gobierno. Recordemos adems, que el movimiento obrero y popular participa en la Jamahiriya y en los Comits de Defensa de la Revolucin. An si hubiere algn obrero o campesino despistado que se levant contra Gadaffi, al ver la dicha composicin del CNT, cre se lo pensar muy mucho antes de ver a su pas convertido en el paraso de la multinacional del saqueo y rapia, la monarqua reinstaurada, la privatizacin de los servicios bsicos, y la oficialidad de la religin integrista. Por no hablar del retroceso de los derechos de la mujer. Lo ms grave es que ningn partido-organizacin ha rectificado. Y alguno de ellos sigue en sus trece, demostrando una gran capacidad de crtica y autocrtica. Sigue en sus trece afirmando que ni OTAN ni Gadaffi, mostrndose as al mundo no solo a Occidentecomo unos supuestos adoradores del pueblo libio que debe desprenderse de Gadaffi para luego deshacerse del imperialismo. La gran falsedad es que no existe pueblo libio al que defender de Gadaffi. Se ha demostrado la falsedad de la premisa que indica pueblo libio rebelde. Existen facciones polticas armadas incluso de origen extranjeroformadas, entrenadas y subvencionadas por el imperialismo yankee-europeo para derrocar y recolonizar un pas soberano abiertamente antiimperialista. Existe una agresin directa de la OTAN. Existe un pueblo que est siendo sometido a la Dictadura del Capital, no valen las excusas, ni las medias tintas ante la realidad que es el Imperialismo. Existe pueblo libio al que defender del imperialismo saqueador, existe una realidad libia la Jamahiriya- que independientemente de nuestra posicin ante ella, de comprensin o incomprensin, de apoyo poltico o crticadebe ser defendida porque es la forma que ha escogido el pueblo de Libia de deshacerse del poder colonial representado por Italia, Gran Bretaa y EEUU a lo largo de su historia, y supone una organizacin social infinitamente ms justa, equitativa, solidaria, progresista y revolucionaria que las viejas formas autrquicas que el Imperio pretende reimponer. Ante el imperialismo que provoca guerras asimtricas- no se le puede combatir desde la asimetra poltica: entonces se toma partido -an sin pretenderlo- por el ms fuerte.

Apuntes para un debate: la izquierda contaminada


Permtanme que me explaye un poco en el punto 7 del anterior pargrafo. En Europa y Occidente, el debate se encona en este punto: Gadaffi si o no, bueno-malo, ni OTAN ni Gadaffi, ying y yang Metafsica, en resumen. Aunque un servidor trate humildemente de exponer aqu y sobretodo en otros artculos algunos aspectos de la Libia revolucionaria, es imprescindible desterrar de una vez por todas- la exportacin sistemtica y autocom-

ECONOMIA

A los caballos de Arturo Fernndez


Pedro Luna Antnez

na vez ms el dcil gobierno central ha claudicado ante los caballos del gran capital. La comparecencia del ministro de trabajo Valeriano Gmez el pasado viernes 0 de junio se realiz sin estridencias y en un clima de resignacin. A Valeriano Gmez, otrora economista en el gabinete tcnico de la ejecutiva confederal de la UGT, se le vio incmodo, posiblemente porque l jams se hubiera imaginado verse en una situacin comparable; es decir, justificando una nefasta reforma de la negociacin colectiva sin el aval de los sindicatos mayoritarios. En lneas generales podramos afirmar que el decreto del gobierno no reforma la negociacin colectiva sino que la destroza para hacerla ms manejable a los intereses de la patronal. Es ms, sienta un grave precedente puesto que retuerce la negociacin colectiva hasta debilitarla y en algunos casos hacerla desaparecer. Como la reforma laboral y la del sistema pblico de pensiones, la reforma de la negociacin colectiva no era necesaria si se trataba de paliar los dficits laborales de la economa espaola. Los propios sindicatos han reiterado hasta la saciedad que la actual crisis no tena su origen en el mercado de trabajo. No les faltaba ni un pice de razn. Sin embargo, se hallaron casi sin quererlo en un dilogo social permanente tendiente a materializar la mayor reforma laboral de los ltimos treinta aos. Uno de los objetivos, tanto del gobierno como de la clase empresarial, era la negociacin colectiva. El pramo. Con la nueva reforma de la negociacin colectiva se pretende flexibilizar las relaciones laborales especialmente en el mbito de las pequeas y medianas empresas. Porque sern prcticamente inexistentes las relaciones laborales que se articularn en tales empresas al priorizarse los convenios

de empresas por encima de los convenios sectoriales. En una pirueta circense Valeriano Gmez defendi la nueva jerarqua de los convenios de empresa ya que los sectoriales son convenios que hay que ir desterrando porque son un lastre para las empresas. l sabe perfectamente que el verdadero lastre ser para millones de trabajadores que se quedarn sin interlocucin a la hora de negociar sus convenios colectivos al arrancarles de cuajo el colchn de las organizaciones sindicales. Qu capacidad real de negociacin se dar en las pymes, que representan ms del 90% de empresas de este pas? Millones de trabajadores quedarn en el desamparo ms absoluto frente a la voracidad insaciable de las patronales. Para ellos se ha creado un pramo sin derechos laborales. Los mediadores. A fin de desbloquear los posibles desacuerdos entre sindicatos y patronal la reforma proyecta el arbitraje externo de carcter vinculante. As se establece para la mayora de los mbitos de negociacin, detalle que pone de relieve la propia desconfianza del gobierno en la nueva filosofa de relaciones laborales que impone. Por ejemplo, los convenios colectivos quedarn en manos del mediador si una vez transcurrido el plazo mximo de negociacin, fijado en 20 meses, las partes no llegan al acuerdo. Asimismo, el arbitraje podr intervenir en los casos de descuelgue salarial no consensuados. Recordemos que una de las propuestas de la patronal era que las empresas con dificultades econmicas tuvieran la potestad de no aplicar los incrementos salariales pactados en los convenios sectoriales. En este sentido, el texto permite a las empresas acogerse a los descuelgues salariales mediante el previo acuerdo con las organizaciones sindicales. En el supuesto de que ambas partes no llegaran a un acuerdo, el descuelgue pasara por una comisin paritaria o en ltimo extremo por el laudo del arbitro externo. Del mismo modo, el arbitraje resolver la falta

de acuerdo respecto a la revisin de la flexibilidad interna en las empresas al margen de los convenios, otra de las demandas de la patronal que la reforma atiende de manera favorable. La msica y la letra. Deca Ignacio Fernndez Toxo que el acuerdo no fue posible porque a pesar de que haba buena msica faltaba la letra. La msica eran los convenios de empresa, la flexibilidad interna, el descuelgue salarial, la limitacin de los plazos de negociacin y los laudos externos. Incluso en el borrador que contena las propuestas sindicales se sentaban las bases para una nueva regulacin de las mutuas a fin de contribuir a la competitividad de las empresas. De hecho, el acuerdo estuvo a punto de

En lneas generales el decreto del gobierno no reforma la negociacin colectiva sino que la destroza Pocas reformas ms podr realizar el PP cuando el PSOE ya ha arrasado los derechos sociales y laborales Ante la leccin de dignidad y valores del 15-M a la izquierda poltica y sindical slo nos queda aprender y tomar nota

ECONOMIA

POLTICA

cerrarse pocos das antes de las elecciones municipales y autonmicas del 22 de mayo. Y finalmente por qu no se lleg al consenso? Tanto el gobierno del PSOE como los sindicatos apuntan al nuevo mapa poltico que surgi de las elecciones del 22 de mayo como el detonante que propici un cambio de estrategia en el ncleo duro de la patronal. Es un argumento bastante plausible. No obstante, el avance electoral de CiU y PP era de esperar. Declaraba Valeriano Gmez, al frustrarse la firma del acuerdo, que la CEOE espera tiempos mejores con la entrada del PP en el gobierno para modelar las reformas laborales a su antojo. Pero acaso la patronal espaola puede quejarse de las reformas del PSOE? Pocas reformas ms podr realizar el PP cuando el PSOE ya ha arrasado el terreno de los derechos sociales y laborales. Una vez ms el PSOE ha hecho el trabajo sucio de la derecha. Quizs cabra hacerse alguna pregunta ms para comprender el porqu el decreto presentado por el gobierno no lleva la firma de las partes. Los indignados. La prensa los llama indignados como si expresar tal estado fuese algo anmalo en los tiempos que corren. Pero cuando el nmero de desempleados rebasa los cinco millones y la tasa de paro juvenil es del 40% lo ms lgico es que los jvenes se echen a la calle. Lo raro es que tal explosin de indignacin no se hubiera produciendo con anterioridad. Ante la leccin de dignidad y valores demostrada por el movimiento 15-M a la izquierda poltica y sindical slo nos queda aprender y tomar nota. Hace poco un amigo escriba que en menos de un mes, unos miles de ciudadanos libres, sin experiencia poltica, lograron lo que tantos partidos y organizaciones sindicales no haban conseguido en treinta aos1. Es cierto. Precisamente por ello cabe preguntarse si la eclosin del movimiento 15-M no habra incidido en la ausencia de un acuerdo en la reforma de la negociacin colectiva. Dos das antes de la presentacin del decreto el movimiento 15-M convoc una concentracin frente al congreso de diputados para protestar contra la reforma. All deberamos de haber estado los sindicatos. Arturo Fernndez. A pesar de las apariencias, Arturo Fernndez es el gran vencedor del envite. El actual presidente de la patronal madrilea ha desplazado a Joan Rossell al frente de la CEOE, no a nivel orgnico pero si a efectos prcticos. l es el referente de la clase empresarial espaola y no tendr que esperar a la victoria electoral del PP para convertirse en el hombre fuerte de la CEOE puesto que ya lo es. Ni siquiera el gobierno del PSOE discute su liderazgo al concederle, primero, el protagonismo meditico y segundo, una reforma de la negociacin colectiva a la carta. Podramos decir que el gobierno se ha postrado ante los caballos de Arturo Fernndez.
(1) Jess Gmez Gutirrez en Malasaa en pruebas, Gracias (8-6-2011)

Retalla de la Renda Mnima: la cara ms salvatge dels atacs socials de CiU


Diosdado Toledano Ivan Escofet principis del mes d'agost al voltant de 50.000 beneficiaris de la Renda Mnima dInserci (RMI), coneguda tamb com PIRMI (Programa Interdepartamental de Rendes Mnimes d'Inserci), s'han trobat amb la sorpresa de no rebre l ingrs de 423 que mensualment els hi feien al seu compte bancari. El motiu que esgrimeix el Departament de Benestar Social i Famlia s que, a partir d'ara, caldr recollir aquest import mitjanant un xec pe tal d'evitar possibles situacions de frau en la percepci d'aquesta prestaci. El que han aconseguit, per, s que milers de persones s'hagin trobat sense poder atendre les seves necessitats ms bsiques, arriscant aix el pagament del lloguer del pis o l'habitaci, i sense diners per comprar articles de primera necessitat. De fet, amb aquesta actuaci, la Generalitat ha deixat de pagar la prestaci al 36% dels beneficiaris. En la lnia poltica habitual de la dreta, i en general de tots els governs compromesos amb les poltiques d'agressi social, ens trobem novament amb l'estratgia de culpabilitzar als sectors ms desfavorits de possibles situacions d'abs en la percepci d'ajudes socials, ajudes de misria si tenim en compte que amb 423,70 mensuals difcilment es poden garantir unes condicions

mnimes de subsistncia a qualsevol persona. Aquesta estratgia no es pas nova; ja l'hem vist anteriorment quan es tractava de criminalitzar als aturats o quan es titlla de vagues als beneficiaris del subsidi agrari. I resulta d'un cinisme superlatiu parlar de possible frau pel que fa a les ajudes socials en un pas on el 86% de les gran fortunes (les superiors als 10 milions d'euros de renda) evadeixen les seves obligacions amb Hisenda. La RMI legislada a Catalunya (Llei 10/1997, de 3 de juliol), tamb est prevista a l'article 10 de la Carta Comunitria dels drets socials fonamentals dels treballadors i est destinada a aquelles persones que es troben en una situaci dexclusi laboral i no tenen altres mitjans de subsistncia. A partir d'ara, en aplicaci de la Llei de mesures fiscals i financeres aprovada per la Generalitat el 27 de juliol, es retallar substancialment la percepci d'aquesta Renda Mnima d'Inserci: - Es suprimeix l'actualitzaci anual de la RMI segons l'IPC previst. - El cmput de la RMI i dels complements als que els perceptors tinguin dret queda limitat al Salari Mnim Interprofessional (641,40 mensuals).

- S'elimina la possibilitat de pagament immediat de la RMI des del mateix mes en

POLTICA

Resulta d'un cinisme superlatiu parlar de frau en les ajudes socials en un pas on el 86% de les gran fortunes evadeixen Hisenda Amb aquesta nova retallada, Mas accelera la seva cursa per desmantellar lestructura de drets socials conquerits durant anys de lluita Cal defensar un principi de solidaritat bsic com s el que tot ciutad ha de tenir una renda mnima que garanteixi una subsistncia digna
que es sollicita l'ajuda i a l'espera de la seva aprovaci en aquells casos urgents, quan abans l'equip d'atenci primria es feia responsable. - L'ajuda queda limitada a 60 mensualitats (5 anys). Un cop sextingeix aquest dret, i encara que es mantinguin les condicions socio-laborals per rebre aquesta renda, el titular de l'expedient i la famlia beneficiria no podran sollicitar de nou labonament de la RMI fins que no hagi passat 1 any des de l'extinci, situaci que condemnar a milers de persones a lexclusi social durant aquest temps. - S'amplia d'un any a 2 el perode de residncia necessari per tenir dret a la RMI, excloent aix a un bon nombre dimmigrants. - Sanullen els efectes del Decret Llei 1/2010 de 12 que escurava a sis mesos el perode d'ingressos no superiors a la RMI per tenir dret a la seva percepci, i s'amplia novament a 12 mesos. I s que sembla que no totes les disposicions provinents d'institucions comunitries, de recepci automtica al nostre ordenament jurdic, tenen la mateixa importncia. Aix, mentre les recomanacions del Banc Central Europeu en matria de dficit, contra-reformes laborals i retalls socials sn aplicades de forma immediata pel conjunt de governs europeus, no passa el mateix amb aquelles altres normes destinades a la protecci dels drets socials ms elementals. I s que en moments de crisi els mercats i les institucions poltiques al seu servei, com ara el govern d'Artur Mas, no entenen de principis de legalitat ni d'estat de dret. I s que resulta evident que som davant d'un govern subms a les directrius emanades des les anti-democrtiques institucions de l'UE, per ms que

desprs CiU ho amagui al darrera del seu sobiranisme de pa sucat amb oli. Amb aquesta nova retallada, aquest cop contra el sector socialment ms feble de la ciutadania, el govern d'en Mas accelera la seva cursa dirigida al desmantellament de tota lestructura de drets socials conquerits durant anys de lluita. La coartada s la de sempre, segons les prpies paraules del President de la Generalitat: si no es continua amb el programa de retallades l'economia es pot anar a pic. Precisament, el que est passant s que amb la seva poltica ultralliberal la vida de milers de persones s'est anant a pic. I mentre la dreta a Catalunya i els auto-denominats socialistes al govern de l'Estat actuen com els auxiliars administratius del Banc Central Europeu, aplicant les directrius de l'anomenat Pacte per l'euro, les exigncies dels mercats (s a dir, dels bancs i especuladors) i ens parlen de la necessitat de reduir despeses, no tenen inconvenient en suprimir l'impost de successions i de donacions en benefici de les grans rendes. En aquesta situaci cal defensar un principi de solidaritat bsic com s el que tot ciutad ha de tenir garantida una renda mnima que garanteixi una subsistncia digna, en base exemples com el del Pas Basc, on existeix una renda ciutadana de 658,00 al mes, que pot arribar fins als 1.000 segons els familiars que el beneficiari tingui al seu crrec. Als treballadors i treballadores i al conjunt de sectors populars afectats per les poltiques d'agressi social ens queda sortir al carrer per combatre als enemics declarats dels nostres drets i no cedir ni un pam en les nostres conquestes socials.

POLTICA

El debat de la vella nova esquerra


Josep Molins finals del mes de juny va veure la llum un manifest amb el ttol Una ilusin compartida, en la que una llista de signants, entre els quals hi figura un grup d'artistes, actors, escriptors i intellectuals, anunciava la necessitat de reconstruir l'esquerra. Si b no es tracta pas de fer una radiografia dels signants d'aquest manifest, sin d'analitzar el seu contingut i el moment en qu apareix, tamb s cert que cap idea no t entitat sense les persones que la converteixen en quelcom material. I comenant per aqu, s evident que la trajectria d'uns quants d'aquests signants els avala com a persones sincerament interessades en qu l'espai de l'esquerra de lluita es reorganitzi en l'actual situaci d'agressions socials sense precedents. Per de la mateixa manera, una altra part dels que subscriuen aquest Manifest massa vegades shan caracteritzat per mantenir postures farcides d'una mena de progressisme naf i possibilista que, en molts casos, els han dut a manifestar el seu suport pblic a les candidatures i propostes electorals del PSOE. Per si entrem en all que ens diu el manifest, el primer problema que ens trobem s que en s mateix ofereix pocs elements nous per tots aquells que participem del debat de com impulsar l'esquerra de lluita. I s precisament per aix, perqu no aporta cap substncia a aquest debat ni enarbora cap proposta poltica, que difcilment pot esdevenir objecte de controvrsia. Dentre les declaracions d'intencions que s'hi poden trobar, potser lnica que pot donar a entendre per on van els trets s la que diu ... l'energia del teixit social pot consolidar una convocatria en la que conflueixin les diferents sensi-

bilitats existents a l'esquerra i trobar el consens necessari per crear una illusi compartida.... A hores d'ara resulta evident que el moviment iniciat el 15 de maig ha sacsejat l'escenari poltic i, especialment, els debats que es produeixen a les prpies organitzacions desquerres. De fet, desprs de les massives acampades i multitudinries manifestacions, les accions generalitzades als barris i pobles dirigides a mobilitzar als sectors ms afectats per la crisi, a denunciar el paper del capital financer, a obstaculitzar els intents de desnonaments, en defensa dels serveis pblics sn molts els qui han volgut apujar-se a la gepa del 15-M. Per si precisament ha demostrat quelcom aquest massiu moviment de rebelli social s que el temps de les declaracions d'intencions, de la denncia purament verbal (o institucional) de la voracitat del sistema capitalista, caracterstica d'un sector de l'esquerra possibilista, ha passat a millor vida. I s que alguns dels qui avui busquen rendibilitzar el que est succeint als carrers i places arreu de lestat sn els mateixos que en el seu moment es van quedar paralitzats per l'augment electoral de la dreta i pel gir ultraliberal del PSOE; sn els qui es lamentaven que, davant lactual cicle poltic, no quedava altre cosa que apostar pel mal menor, sense voler adonar-se que aquest cam ens duia al mal major de la desmobilitzaci social: aix, davant les amenaces de retallar les pensions, calia acceptar el mal menor d'augmentar ledat de jubilaci fins els 67 anys; per evitar el triomf de la dreta calia entrar a formar part de governs amb el socialistes i, si era necessari, donar suport als retalls socials que aquests aplicaven. A tots ells, el 15-M els ha passat per sobre en demostrar que encara existeix muscle social su ficient

POLTICA

per enfrontar les agressions del sistema sobre la base duna estratgia de mobilitzaci. Per aix, quan avui alguns ens parlen de la necessria unitat de lesquerra, cal tenir ben clar que la unitat no s pas un valor en s mateix, especialment si no ve acompanyada dun comproms bsic sobre quin programa cal defensar i on cal posar els lmits per determinar quin s lespai de lesquerra que volem re-agrupar. Ja tenim prou experincia en crides a la unitat que, prescindint dall que s fonamental, s a dir, el debat programtic, enlloc denfortir el front dels qui aspirem a la transformaci radical de la societat, ens han afeblit greument. I malauradament la histria recent ens demostra com molts dels qui endegaren un debat deliberadament abstracte sobre la unitat de les esquerres, han acabat per entregar-se a la socialdemocrcia, ja sigui mitjanant la seva integraci orgnica (s el cas de la desapareguda Nueva Izquierda i les seves diverses marques autonmiques ), o ja sigui com a comparses dels social-lliberals participant dels seus governs i de les seves poltiques anti-socials. Ara es publiquen manifestos que corren parells a processos de fundaci de noves organitzacions poltiques. I s curis comprovar com alguns dels campions de la unitat de lesquerra en abstracte endeguen la seva voluntat unitria en base a lestratgia de divisi d'una esquerra concreta. Aix, la nova organitzaci de lesquerra verda i moderna, EQUO, comena el seu recorregut sobre la base de les escissions dIU a Valncia o les Illes i cooptant a alguns dirigents dIU del sector ms moderat i obert a la poltica de pacte amb el PSOE. De la mateixa manera, els pares intellectuals de la criatura, ICV, anuncien la seva intenci de trencar lacord electoral amb IU ara que ja han pogut organitzar el seu referent arreu de lEstat. Tot plegat un bon exemple desperit unitari. Per, malgrat el ms que qestionable procs de construcci daquesta nova esquerra, el problema s que aquest projecte no t res de nou ni original, i ja fa temps que arreu dEuropa van quedar palesos els lmits d'aquell espai que prometia una renovaci a l'esquerra de la social-democrcia. Cal recordar el paper dels verds alemanys de Joschka Fischer, mirall de moltes de les corrents eco-socialistes posteriors, convertits en comparses del SPD de Schreder en les seves poltiques de desmantellament de lestat social, i que no dubtaren en transvestir el seu pacifisme per donar suport a aventures imperialistes a pasos com el Lban i lAfganistan. Recentment a casa nostra, lesquerra verda tampoc no ha tingut pas problemes en donar suport a l'aventura atlantista a Lbia en defensa de la pau, en compliment de les directius del Partit Verd Europeu. Els que treballem per refundar una esquerra amb voluntat de transformar la societat estem convenuts que cal una eina organitzativa, eina que ens caldr construir sense sectarismes i sobre la base de la coordinaci amb altres forces socials i espais poltics que participin d'un mateix anlisi anti-capitalista, que coincideixin en qu la contradicci fonamental segueix estant en la propietat privada dels mitjans productius, i que siguin conseqents amb all que defensen. I precisament aquest hauria d'sser el lmit: cal la coordinaci des de la base entre les forces d'esquerres que fan la poltica que diuen defensar, amb aquells espais on es troben molts dels qui efectivament han estat al capdavant de les lluites socials ara, i molt abans que esclats la rebelli del 15 de maig. Sn aquests els qui sempre, des de diversos fronts, han treballat per aconseguir la coordinaci de les forces de l'esquerra real per lluitar contra les agressions del sistema, i que han acompanyat aquesta lluita de proposta poltica concreta. Una refundaci que tingui com a frontera que mai no es pot esdevenir cmplice de poltiques d'agressi social ni formar part dels governs que les apliquin. Ja veurem que en surt de la convocatria a la que convida el manifest per la reconstrucci de l'esquerra, en que acaba la can de la nova esquerra que enarboren des d'EQUO i ICV. A la resta ens queda no despistar-nos amb aquesta vella melodia. I s que no es tracta pas de crear una mena d'agrupaci de progressistes dirigida al repartiment d'actes de diputats, sin de treballar per quelcom tan important com construir una esquerra radical que vagi a l'arrel del problema, que no s, sin, la superaci del sistema capitalista.

El primer problema que ens trobem del manifest Una ilusin compartida s que ofereix pocs elements nous per als que intentem impulsar l'esquerra de lluita Alguns dels qui avui busquen rendibilitzar el 15M sn els mateixos que es van quedar paralitzats per l'augment electoral de la dreta i pel gir ultra-liberal del PSOE

10

OPINI

Acampada de Barcelona
Jaume Botey

m cenyeixo exclusivament al que he observat a Barcelona, no al moviment en general. bviament es tracta d'una valoraci subjectiva, per en la qual coincidim gent "histrica" de moltes procedncies: d'antics moviments, del 0,7%, del moviment contra la guerra, mobilitzacions d immigrats, Frums Socials, partits i sindicats. Tothom ho mira amb un enorme respecte coincidint en apreciacions com "s una cosa nova", "reflex encara difs d'un malestar profund", "tenen ra", "moviment complex", "han aguantat ms del que previem", "ens han superat", "el repte s el dia desprs, qu quedar", cap a on o com es canalitzar". Composici. Es tracta duna suma heterognia fonamentalment de joves precaris, que en la seva precarietat coincideixen amb "precaris" d'altres procedncies i edats, aturats de llarga durada, vctimes dels EROs, parelles que no poden independitzar-se, etc. Encara que hi ha universitaris i postuniversitaris ja graduats, no s un moviment universitari. Tampoc coincideix amb els moviments antisistema (okupes...), ni amb els moviments antiglobalitzaci (frums socials, deute extern, papers per a tothom, anti-Bolonya... potser propers al moviment contra "pisos buits" i els desnonaments... Hi ha encara poca conscincia "internacionalista". Estan allunyats del moviment obrer clssic i de les seves estratgies; fins i tot de les estratgies del moviment d'aturats o de les marxes d'aturats. No s un collectiu de "proletaris" (aix ja no es porta, per en ells menys, gaireb no han entrat encara en el mn del

treball). Culturalment allunyats tant dels Partits i Sindicats majoritaris com dels petits, minoritaris o extraparlamentaris; per, i malgrat les aparences, no sn "antipartits" sin "anti-aquests-partits" que senten que no els representen i tapen la corrupci. Es tracta d'un fenomen nou i, per tant, imprecs, nascut de la irritaci i la impotncia, de gent que veu tancat el seu futur, explosi dexclosos o potencialment exclosos, d'universitaris amb msters que esperen una beca de 400 euros, joves que veuen que, malgrat les titulacions, el seu futur s ms negre que el que va ser pels seus pares. s interclassista i reflex que l'angoixa ha arribat, tamb, a famlies fins ara benestants. Majoritriament la societat reconeix que la seva actitud s legtima perqu sent que reflecteix tamb la indignaci que qui ms qui menys tamb pateix (retallades en la jubilaci, salut, ensenyament, desnonaments). Les acampades s'han convertit en el vaixellinsgnia del malestar social. No s just tenirne una lectura predominantment conspirativa pel fet que sorgissin justament una setmana abans de les eleccions. Ideologia. Per paradoxal que sembli parteixen gaireb de zero, amb un important desconeixement dels mecanismes i institucions econmiques internacionals responsables de la crisi i en conseqncia amb un llenguatge molt genric: "bancs, capitalisme, opressi...", lluny del llenguatge hiperideologizat dels collectius de joves dels partits clssics d'esquerra o del moviment antisistema o antiglobalitzaci. Gaireb es podria

parlar dun llenguatge "naf", ingenu, fins i tot ms que el del maig del 68 o de les acampades del 0,7%. Aquesta s la seva fortalesa, la seva capacitat d'identificaci amb sectors molt amplis, que expressen intentant consensuar el mnim com denominador de sectors tan heterogenis, per alhora s la seva debilitat. De moment no hi ha grans referents ideolgics, com no sigui el petit i indignat llibret de Hssel. Simplement critiquen el model de democrcia, no la democrcia en si ni els mecanismes de la mateixa, les seves representacions institucionals, sin "aquesta" democrcia. Per exemple, en nom de la "democrcia" i de la "llibertat" a Catalunya es va rebutjar la proposta de cridar a l'abstenci: "cadasc ha de fer el que cregui convenient". Rebutgen amb elegncia per fermesa i unanimitat tot el que pugui semblar a adoctrinament. Sembla que en senten la olor, vingui d'on vingui i en fugen ("es creuen que som tontos"). I no obstant aix, reconeixen la seva falta dinformaci i demanen xerrades i conferncies i poder compartir experincies del passat. s obvi que la mateixa existncia del moviment s un smptoma de la debilitat de l'esquerra. Ha qestionat lacceptaci passiva de dogmes econmics absurds o les desigualtats com un fet inevitable, coses que hauria hagut de fer lesquerra. Respecte dels continguts, tot i ser tan simples, s evident que han encertat el diagnstic: els bancs, que han segrestat la democrcia i als que entre tots hem pagat un fabuls rescat de la crisi provocada per ells mateixos, i els

11

OPINI

poltics o la classe poltica en general, sense massa distincions de moment, per haver cedit a la pressi del poder financer legislant a favor del capital i pels nombrosos casos de corrupci. s normal que de moment els posin tots al mateix sac. Ja hi haur temps per distingir. Per queda clar que la democrcia no s noms un sistema poltic, tamb ho ha de ser en l'econmic. Proclamen en definitiva que el neoliberalisme s incompatible amb la democrcia. Imatge, metodologia i criteris d'actuaci. Han guanyat la batalla del suport ciutad: ordre, neteja, vies devacuaci, torns, no hi ha pintades, no es beu alcohol... els voluntaris de la informtica, la comissi de juristes, la gent i les empreses de ctering que porten menjar... No paren d'entrar i sortir persones en un clima de complicitat, treballadors, vells de l'antifranquisme, altres estudiants, jubilats. Van convertir la plaa Catalunya en l'gora on durant tot el dia i en grups es discutia d'hipoteques, de democrcia o de salut. L'Assemblea s assemblea real. Ats que s impossible gestionar una assemblea de 5.000 persones, aquesta es preparava per comissions. Res no pot anar a l'assemblea general si prviament no ha passat per la comissi corresponent nhi va arribar a haver ms de 25- i des d'aquesta a la Comissi de l'Assemblea que s la que acorda l'ordre del dia de l'Assemblea General de cada dia. Crida l'atenci, malgrat que s un fet tan massiu i en un important percentatge de gent diferent cada dia, el silenci, el respecte, la possibilitat que tothom parli, la mmica, la manera de tallar al que s'allarga o al qual es repeteix... Un element fonamental s la "no-violncia" com a criteri. No violncia "cap-endins" (van aconseguir allar els provocadors d'extrema dreta i als d'extrema esquerra, conscients que en un moment podien fer-ho malb tot) i sobretot "cap-enfora". Davant la "crrega" dels Mossos va quedar clar que les seves crides a la no-violncia no eren retriques. En molt poques ocasions he vist la dignitat moral i actitud decidida de mantenir-se asseguts davant dels cops. Va ser exemplar la manera com es va gestionar un fet tan difcil com preservar la plaa en el moment de la celebraci del Bara. Cap incident! s lgic que davant actituds tan transparents i missatges tan difans hagin atret l'atenci de l'opini pblica i els mitjans de comunicaci. Es tracta, simplement, d'un senyal de salut democrtica de la societat de la qual ens en hem dalegrar. Reptes de futur. Partits, sindicats i altres organitzacions han quedat descollocats. El que al comenament podia semblar un brot ms de descontentament juvenil, noms una

festa, fa tres setmanes que dura, ha crescut en projecci social i nombre d'assistents, en capacitat d'organitzaci, serietat i metodologia en les assemblees, en la solidesa dels criteris sobre no-violncia i ha crescut tamb, encara que ms lentament, en plantejaments i propostes. Encara que noms sigui per la capacitat de maduresa que el moviment ha donat als seus participants ja valia la pena. Pels que hi han participat des de dins ha sigut una escola de formaci democrtica i de lders. Per ha valgut la pena tamb per la simbiosi i ponts creats amb la societat, la menys organitzada i la organitzada. Avui partits poltics i les seves joventuts estan a lexpectativa del moviment, barrejats com tants enmig de la onada. Per malgrat el molt aconseguit s evident que es tracta encara d'un moviment incipient, que necessitar temps per madurar, tant en continguts com en organitzaci. El temps ser el millor barem per valorar-ne la profunditat. El temps dir: - com aconsegueixen organitzar-se (barris, centres de treball...) per tal que el moviment no es dilueixi, a nivell d'estat, d'autonomia i de localitat; quina organitzaci va sorgint que mantingui al mateix temps l'horitzontalitat actual; - com es poden vertebrar amb la resta de moviments que durant anys, des de diferents perspectives, han intentat, tamb, canviar el sistema; - com aconsegueixen resoldre el dilema de mantenir-se com moviment social de base i assembleari i alhora poder incidir en propostes poltiques i com superar els mutus recels en relaci als partits i sindicats; - com aconsegueixen mantenir l'autonomia ideolgica del moviment i evitar ser fagocitats per altres collectius ms organitzats; . com evitar finalment que el moviment es

Les acampades s'han convertit en el vaixell-insgnia del malestar social La mateixa existncia del 15M s un smptoma de la debilitat de l'esquerra El que ara toca s acompanyar, amb actitud crtica per sense pors
torni en contra dels seus objectius, s a dir, que siguin els sectors que sempre busquen pescar en aigua trbola, els que acabin capitalitzant la indignaci. Es tracta, crec, d'un moviment cultural de llarg abast del que en aquests moments no s possible preveure la seva evoluci i menys encara la seva repercussi electoral. Qualsevol hiptesi en aquest sentit crec que s pura conjectura. Crec, finalment, que el que ara toca s acompanyar, tenir una actitud porosa, a l'expectativa, crtica per sense pors, amb l'esperana que puguin mantenir la seva sobirania i el dret a organitzar-se, amb la conscincia que "els aparells" no tenen ja el "copyright" de la democrcia i que la por i la desconfiana que poden tenir aquests aparells, si es perceben, pot tornar-se en contra dells com bumerangs.

12

OPINI

"La levadura que hace crecer el pan". Reflexiones de un indignado


Francesc Garcia

l lema campeaba en una pancarta en medio de la multitud insurgente. Era un domingo de junio 2011. La enorme manifestacin ocupaba todo el centro de la ciudad, tan densa que marchbamos apiados y con sensacin de claustrofobia... pero, a la vez, con enorme alegra. Por fin, nuestro pueblo haba despertado, tras 3 aos de sufrir en silencio y resignadamente la mayor crisis econmica de la Historia. Crisis plasmada en incontables EREs, con miles de despidos, recortes sociales salvajes en educacin y sanidad, subidas del IVA, desempleo de casi 5 millones de personas...

Era necesario configurar otra forma de protesta. Los jvenes lograron hacerlo. Imitando a los pueblos rabes, ocupando las plazas de las grandes ciudades La represin gener odio en vez de miedo, miles y miles bajaron a defender a los muchachos apaleados en Plaza Catalunya el 27 de mayo
El 15 de junio, la exageracin en las formas de criminalizar el 15-M, provoc la risa: Barcelona no era Vietnam, y el hecho de utilizar un helicptero para burlar el cerco de los manifestantes se qued en una escena esperpntica. Muchos nos preguntamos Cuntas veces ha visto " Apocalypse Now" el conseller Puig? Desde luego, no ramos "viet-congs" quienes cercbamos el Parlament... Qu quera Puig, rociarnos con napalm? En lugar de decrecer, el movimiento se consolid y hoy marca toda la agenda poltica. El 19 de junio, millones de manifestantes atestaban las calles de todas las ciudades, en una movilizacin sin precedentes desde la guerra de Irak. Era el punto y aparte en una movilizacin que va a tener su continuidad en otoo, con el objetivo a medio plazo de la huelga general. El 20 de julio se cumplen 10 aos de los disturbios de Gnova, cuando el movimiento antiglobalizacin estaba en su apogeo. 10 aos del asesinato de Carlo Giuliani en la Piazza Alimonda de esa ciudad. Un crimen que nos encendi la sangre y, que en mi caso, fue el detonante para afiliarme al PSUC viu. Un aniversario que no va a ser de nostalgia sino de lucha. Carlo va a tener el homenaje que l hubiera querido: miles de personas ocupando las calles otra vez. Ser (como deca la pancarta ) La levadura que hace crecer el pan. La levadura lo han sido muchachos como l, que nos hicieron despertar de nuestra apata e indolencia. Muchachos que nos han dicho: Compaeros, cunto vais a aguantar en silencio mientras os arrebatan los derechos por los que ayer os jugasteis la libertad y la vida en la negra noche fascista? Veo a los veteranos camaradas, y esta hermosa primavera les ha quitado 30 aos de encima, les ha devuelto la ilusin y una enorme sonrisa se dibuja en sus labios. Muchos hemos hecho amistades durante estos das y creo que por mucho tiempo. Tras el asfixiante verano, se avecina un otoo an ms clido, un otoo de estallido social frente a la dictadura de la UE, el FMI, los tiburones de las finanzas y los polticos serviles que les hacen el juego. Slo es el principio de una larga lucha por la Europa de los trabajadores y los pueblos oprimidos. NADA A PERDER, TODO UN MUNDO POR GANAR.

Cmo fue posible aguantar tanto sin responder? Quiz se deba a la idiosincrasia de nuestro pueblo, polticamente inculto y que apenas ha vivido breves periodos de democracia, que ha sufrido la dictadura ms sangrienta de Europa y an no ha logrado sacudirse la pesada losa del miedo. Por otra parte, la propia situacin de la clase obrera: 20 % de paro, precariedad laboral generalizada, contratos basura... haca muy difcil la contestacin en forma de huelgas generales. El 29-S de 2010 fue un primer intento, pero sin continuidad. Es muy difcil llevar a la huelga a una poblacin que se juega su pan y el de sus familias. Era necesario configurar otra forma de protesta. Los jvenes lograron hacerlo. Imitando a los pueblos rabes, ocupando las plazas de las grandes ciudades. Una convocatoria el 15 de mayo deriv en acampada en la Puerta del Sol de Madrid. La consiguiente represin, en lugar de provocar miedo provoc rabia y pronto no slo Madrid sino todas las ciudades del estado tenan su "plaza Tahrir". La portada del "Washington Post", con la muchedumbre atestando la plaza fue nuestra mejor aliada. Si uno de los mayores peridicos de EEUU te saca en portada, el grupo PRISA ya no va a poder ocultar ninguna noticia. Era la primera victoria del movimiento. La campaa electoral, asfixiante por su mediocridad, salt hecha aicos cuando en las plazas se cantaba: "lo llaman democracia y no lo es", o resonaban slogans como: "Por qu mandan los mercados, quien los ha votado? ", "no hay pan para tanto chorizo", " banqueros, ladrones, culpables de la crisis "... De repente, las verdades furtivas, las frases ms polticamente incorrectas, se hicieron dueas de la calle y el Estado de Derecho, esa frase con la que tanto se llenan la boca, qued en nada. El rey estaba desnudo. Un enorme dedo acusador se alz en las Agoras sealando a los culpables: banqueros, agencias de calificacin de riesgo, transnacionales, polticos rastreros que se arrodillan ante el Dios Mercado. Pasaron las elecciones y las plazas siguieron llenas, los resultados electorales se volvieron insignificantes frente al Agora griega en que se haba convertido todo el pas. La Poltica (con maysculas), la haca el pueblo en la calle. Poco importaban ante eso, los cacareos del Bipartidismo en sus ruedas de prensa, parlamentos autonmicos y ayuntamientos. Entonces vinieron la represin y la criminalizacin de las protestas, pero tambin en eso fracas el sistema. La represin gener odio en vez de miedo, miles y miles bajaron a defender a los muchachos apaleados en Plaza Catalunya el 27 de mayo.

13

CULTURA

La tarda en qu vaig a tornar a creure en el teatre


Antoni Lahiguera finals daquest passat juny, i dins del marc de la Mostra de Teatre de Barcelona vrem poder assistir a la representaci (estrena a Catalunya) de lobra B-521, per part de la companyia asturiana El Perro Flaco, i que suposava el debut de Santiago Alba Rico com autor teatral2. Aquestes sn les meves reflexions dall que, aquella calorosa tarda, vaig veure i viure al Teatre del Raval.

ser acceptats (les dones que es comporten com homens, els negres que somnien ser blancs4...) Aix, mera aparena, equilibri inestable que noms troba sortida amb la fugida cap endavant, amb lacceptaci acrtica de les ordres i jerarquies, amb una exacerbada competitivitat, amb mai mirar enrere (si no veus les massacres potser creguis que mai ocorregueren, o al menys minimitzaran les dissonncies cognitives). Fugida endavant, amb promeses de confort, amb promeses de consum, amb promeses, buides promeses.

audiovisuals (imatges i sons) que cusen la ficci realista de lobra a la realitat delirant de la vida quotidiana. Parlem, doncs, de teatre al cent per cent.

Lobra: B-523
Laparent senzillesa del text amaga uns bucles de metallenguatge. Un grup dactors que representen un grup damics que juguen a representar una dramatitzaci (pilotar un mortfer bombarder B-52). Assumint els diferents rols que suposa una tripulaci militar aria, ens submergim dins la ideologia dominant al ventre de la bstia: els Estats Units. I des daqu, des de la defensa daquesta ideologia, posar en evidncia les contradiccions sobre les que se sustenta. Exigeix, doncs, un coneixement cert de la societat nord-americana dominant: el fonamentalisme cristi (la llei de Du com a norma; encara que caldr saltar-se el manament de No matars); la conformaci dels ciutadans de plens drets com als ciutadans WASP (blancs, anglosaxons i protestants) que suposar com les minories no WASP sesforcen (amb impotncia) per

La companyia: El Perro Flaco


El Perro Flaco5 desenvolup lobra amb frescor, intensitat i credibilitat; atributs que tirava a faltar als darrers anys a Barcelona, sobre tot als escenaris de lelitista i burgs TNC, farcit de grandiloqncia i sobre actuaci. Lexcellncia de la interpretaci que dugueren a terme aconsella seguir a aquesta petita companyia, quan ens tornin a visitar. Companyia que shi va fundar al 2006, i que amb les seues prpies paraules es defineixen com compromesa amb un teatre arrelat en la realitat, crtic, provocador, diferent...

Un grup dactors que representen un grup damics que juguen a representar una dramatitzaci (pilotar un mortfer bombarder B-52)
Darrera reflexi
Lobra (B 52) i la companyia (El Perro Flaco) ha estat la sorpresa ms satisfactria que, al mn de la cultura, mhe trobat als darrers temps. Donat el poc espai del que disposem em resulta impossible aprofundir ms en ells. Per us encomano a seguir els seus passos, tant lluny de dogmes, propis deixe esperit crtic que ha de conformar ltica ciutadana, ltica del poble, ltica dels oprimits. Tant de bo que, ms aviat que tard, tornem a gaudir les seues propostes a aquesta Catalunya nostra, on els nacional-catlics i els ultraliberals governen (per no convencen) des de fa ja tants i tants anys.

Posada en escena
Lescenari s minimalista, una bastida i poca cosa ms. Lobra es desenvolupa a colp dun excellent gui i a colp duna excellent interpretaci. Tot i aix, si sintrodueixen elements

14

VIDA DE PARTIT

Festa Nou Treball: el PSUC fa 75 anys


Jess Snchez-Marn El passat dia 2 de juliol es va celebrar a Barcelona la festa anual de Nou Treball, que aquest any commemorava el 75 aniversari de la creaci del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Superant les dificultats econmiques que els temps i la situaci imposen, un grup de tenaos camarades va aconseguir que la festa se celebrs amb modstia per tamb amb dignitat. Durant el mat els assistents van reptar la calor estiuenca per participar en el debat sobre mitjans de comunicaci que va comptar amb la presncia del director de Mundo Obrero Gins Fernndez, el seu homleg d'El Viejo Topo (Miguel Riera) i Daniel Ravents, editor de SINPERMISO, al costat de Miguel Candel i la directora de Nou Treball. Una mica ms tard es va debatre sobre les retallades neoliberals, amb la participaci d'un representant dels estudiants (Aldo Reverter, de l'AEP), de la sanitat (Toni Barbar, de "DEMPEUS per la Salut Pblica", dels aturats organitzats en Assemblea (Solia Barreiro), Meses de Convergncia (Diosdado Toledano), moderats per Neus Molina, de CCOO sanitat i responsable poltica del PSUC viu a Barcelona. Al migdia es va obrir un espai dedicat a l'univers potic presentat per Mariano Aragn, responsable de lACIM i que va reunir Felipe Alcaraz, A. Antn i S. Lpez Arnal en una xerrada amb el tema "Poesia i Poltica". Ja a la tarda, un concorregut debat va intentar recollir els ltims esdeveniments en l'escena nacional i internacional: des del moviment 15M a les eleccions al Per passant per la crisi europea. Un representant de l'Assemblea de Plaa Catalunya, Guy Saurat del PCF i Fabio Amato de Rifondazione i el nostre camarada Eduardo Luque van ser els ponents. Limprescindible repassada a la trajectria histrica del PSUC va anar a crrec dels camarades Antoni Lucchetti, Antoni Montserrat i Ramon Franquesa. Mentrestant, en l'espai de cinema es rememorava la Comuna de Pars en el seu 140 aniversari a travs de fragments cinematogrfics seleccionats i editats per Solia Barreiro. El debat central, dedicat al Pacte de l'Euro, va comptar amb les intervencions de Juan Manuel Tapia (de lexecutiva de CCOO de Catalunya), Salvador Jov (ex-eurodiputat d'IU) i Jos Antonio Garcia Rubio (Responsable d'Economia d'IU). Desprs del tradicional sopar del qual sen va ocupar un cop ms la camarada Maruja Ruiz i el seu equip, Natlia Rossetti va presentar l'acte poltic que va comenar amb el lliurament dun diploma commemoratiu als als militants que van entrar al partit en els primers anys seixanta. La jove camarada Marta Castillo va llegir la carta que Victria Pujolar, la recordada veu de Radio Pirenaica, va fer arribar a la Direcci per saludar els presents. Les intervencions de la responsable poltica local i dels convidats internacionals van donar pas a la salutaci del camarada Daniel Morcillo, Secretari General del Partit Comunista de Madrid i al discurs de Jorge Torres, de Joves Comunistes. Albert Escofet, Secretari General del PSUC viu, va informar la indisposici que havia impedit al secretari general del PCE assistir a la celebraci. Com a fi de festa, el grup catorzedabril va recordar de manera molt especial l'actor Alfred Lucchetti, recentment desaparegut, a travs d'una selecci de les seves canons ms estimades, l'ltima de les quals va ser La Internacional.

15

VIDA DE PARTIT

www.psuc.org
Redacci: PSUC viu, C. Doctor Zamenhof 16-18, 08020. Tel.: 93 412 2195. Fax: 93 307 38 47. Correo-e: noutreball@psuc.org. Dip. Legal: B-28994/99

También podría gustarte