Tallers de Mares I Fills en El Col - Lectiu de Dones Subsaharianes. Àmbit Prevenció 2011

m
b
i
t

P
r
e
v
e
n
c
i

2
0
1
1

T
a
l
l
e
r
s

d
e

m
a
r
e
s

i

f
i
l
l
s

e
n

e
l

c
o
l
.
l
e
c
t
i
u

d
e

d
o
n
e
s

s
u
b
s
a
h
a
r
i
a
n
e
s

Afavorir la integraci i cohesi socio-cultural de
famlies monoparentals (mares amb fills al seu crrec)
de procedncia nigeriana.Intervenci en l'mbit
familiar, sobretot en la relaci materna-filial per mitj
de tallers de mares on es treballin els temes
socioeducatius i d'inclusi en el pas d'acollida, tant de
les mares com dels seus nens i el seguiment i suport
social dels mateixos fins la finalitzaci del projecte .

Equip mbit Prevenci:

Merc Meroo. Coordinaci del projecte.
Oscar Bueno. Infermer salut infantil.
Amaia Peralto. Treballadora Social.
Blessing Omobude. Mediadora Intercultural.
Judit Ruiz. Treballadora social.
Silvia Moreira da Silva. Asessorament en temes de
salut, interculturalitat i gnere.

La Caixa

Tallers de mares i fills en el col.lectiu de dones
subsaharianes

2

JUSTIFICACI DEL PROJECTE
Les desigualats socioeconmiques premigratries i
postmigratries expliquen lestat de salut de la
persona immigrada i no el fet de ser immigrant.

( P. Mota Moya, Migracions i Salut. Interrelacions a la
migraci estrangera a Catalunya, 2008)

Durant ms de 15 anys la Fundaci mbit Prevenci i
en concret mbit Dona, treballa per a la prevenci i
aproximaci dels serveis socials, educatius i sanitaris a
dones principalment immigrades. Segons dades de la
memria de treball del 2010 veiem que estem oferint
atenci i suport a 1852 entre dones i transsexuals, de
les quals 373 ( 24%) sn de Nigria. De les dones que
van arribar noves durant lany 2010, un 44% sn
dorigen nigeri. Es per tant, que la proposta dels
tallers per a dones i mares es centra en aquesta
poblaci.
Sense entrar en el perqu del procs migratori, si que
remarquem algunes xifres dels informes que l OMS
publica de Nigria. Lesperana de vida al nixer de la
dona nigeriana s 46a, la cobertura sanitria no arriba
al 50%, la cobertura dimmunitzacions en infants
menors de 5a s del 25% i la utilitzaci del preservatiu
en dones de 15 a 24 anys en relacions de risc s del
24%. Una data tamb rellevant, s lescs nombre de
professionals de la salut, per exemple, Nigria t una
relaci de diplomats en infermeria de 1,17 per 1000
1
,
dada rellevant que indica que estem davant duna
poblaci que t molt poca relaci amb assessors de
salut i que leducaci sanitria fa pensar que no est a
labast de tothom, o almenys de la mateixa tipologia
que la que tenim en la nostra societat.
La migraci per si mateixa no s un factor de risc per a
les persones que la viuen, per si que s un procs
selectiu de les persones que decideixen migrar envers

1

http://www.afro.who.int/index.php?option=com_content&view=article&id
=1047&Itemid=1936

subsaharianes

3
a les que no . La despesa econmica, psquica i fsica
que representa un procs migratori de Nigria a
Espanya dna com a resultat lestat social i psico-fsic
de les dones que ens proposem acollir als tallers.
El projecte est enfocat en el treball en grup i en
fomentar la participaci de les dones en cada taller.
Dones que sn o seran mares, per tant potenciarem
lautocura i lentesa de salut no noms fsica, si no
psquica i social, sense obviar la part emocional i de
vincle, de cada dona cap a ella i cap al seu fill. Dirigint
gran part dels tallers a la salut dels infants volem
responsabilitzar a cada mare , augmentant aix el grau
de reflexi de noves conductes i a ladquisici dhbits
sans. Aix tamb remarcant que leducaci i salut dels
seus fills s cosa delles per donant-les-hi a conixer
tots els serveis que tenen al seu abast per a poder
demanar assessorament o ajuda.
La dificultat d'accs que t aquest col.lectiu, degut a la
seva condici de persones immigrades, en situacions
administratives, o en trmit o amb dificultats per
aconseguir una regularitzaci, fa que sigui una
poblaci oculta, especialment en el tema relatiu a la
seva situaci familiar, i a la cura dels seus fills i les
seves necessitats, de salut, educacionals, relacionals i
altres.
Es vol prioritzar:
a) La promoci i la prevenci en l'rea de salut,
la protecci i la defensa en l'rea de drets civils i
immigraci, la formaci i l'acostament a traves
de diversos projectes de la seva cultura i formes
de vida i les nostres.
b) La possibilitat d'inclusi des del punt de vista
legal i social (regularitzaci de la seva
documentaci, accs al sistema sanitari,
escolaritzaci de les seves nenes/s) i suport per
a ingressar al sistema laboral formal.
Lelaboraci daquesta guia neix amb lobjectiu de
facilitar el treball comunitari amb dones i famlies
monoparentals subsaharianes a les organitzacions i/ o
altres entitats que imparteixen tallers participatius al
pas d acollida. La guia parteix de la nostra
experincia en els tallers realitzats durant lany 2011 i
senzillament vol oferir i compartir una proposta en la
elaboraci daquests. Posar a disposici daltres
professionals, els nostres objectius, continguts,
metodologia i activitats forma part del nostre treball,
creien aix, que la difusi de la guia sigui una garantia

subsaharianes

4
ms de continutat del treball comunitari amb aquest
collectiu.
Objectiu General
Afavorir la integraci i cohesi socio-cultural de
famlies monoparentals (mares amb fills al seu crrec)
de procedncia nigeriana.
Objectius especfics
1.Millorar els coneixements, actituts i habilitats
front la seva salut i la dels seus fills/filles i fer
difusi entre les seves iguals per millorar la
salut i la cohesi sociocultural
2.Donar suport i fer seguiment a les dones
nigerianes per resoldre les seves necessitats de
salut i de caire social, afavorint el contacte amb
els recursos.

Metodologia
Intervenci en l'mbit familiar, sobretot en la relaci
materna -filial per mitj de tallers de mares on es
treballin els temes de salut, socioeducatius i d'inclusi
en el pas d'acollida, tant de les mares com dels seus
nens i el seguiment i suport social dels mateixos fins la
finalitzaci del projecte. Realitzaci de mduls
formatius (tallers) de 20 hores de durada, amb 8
participants com a mxim per sessi. Els tallers es
poden estructurar en 5 o 6 sessions, els temps
designats als moduls i activitats son orientatius, i
caldra ajustar-los segons les necessitats i
disponibilitats dels grups. Tamb caldr atendre a les
necessitats de descans de les participants.
La metodologia participativa daprenentatge i
enfocaments actius que animen i fomenten que les
persones sapropin del tema i contribueixin amb les
seves experincies s en tot moment la que utilitzarem
per a dur a terme els tallers. Les participants
contribuiran de forma activa al procs densenyar i
daprendre en comptes de rebre passivament la
informaci dexperts. Aquesta metodologia fomenta
que les dones comparteixin la informaci, aprenguin
unes de les altres i potencia lapoderament de
cadascuna davant temes de salut o socials.
Es tracta de posar a labast de les dones subsaharianes
immigrades al nostre pas, especialment dones de
famlies monoparentals que provenen dun context

subsaharianes

5
diferent, recursos i eines prpies i de nova adquisici,
que puguin facilitar les seves relacions familiars,
laborals i socials amb lobjectiu de contribuir a una
millor integraci familiar i social en el pas dacollida.
s fonamental proporcionar a travs daquests tallers,
les eines necessries a totes aquelles dones que per
diferents circumstncies estan desvinculades de la
seva parella, de les seves famlies dorigen i del seu
pas natal. Es pretn enfortir la seva autonomia, el seu
nucli familiar i desenvolupar el seu projecte migratori
amb els seus fills i filles. Per facilitar laproximaci a
les dones i poder garantir uns millors resultats, cada
sessi hi haur com a prioritat, la mediaci
intercultural.
El projecte tamb consta d'una part de seguiment
acurat de les participants i dels seus fills i filles i
d'acompanyaments per tal de facilitart i ajudar a
formalitzar qualsevol tipus de trmit o demandes que
puguin sorgir.
Selecci i criteris
Per a poder fer una selecci i agrupament de dones
per caracterstiques similars (nivell de castell, nombre
fills i filles i edats daquests), es aconsellable
administrar un qestionari amb diferents preguntes
sobre hbits alimentaris de cada unitat familiar, dels
hbits higinics, s dels serveis socials, sanitaris i
educatius. Aix ens servir a part de poder agrupar
millor cada participant a conixer el grau de necessitat
per a adequar millor els continguts i la metodologia
dels tallers.(Veure Annex 1).
Professionals
Els professionals que formen lequip necessari per a la
realitzaci son:
-Coordinadora.
-Infermer comunitari/a, especialitzat en infantil.
-Mediadora cultural.
-Treballadora social.
-Psicloga. Especialista en gnere, interculturalitat i
salut.

subsaharianes

6
ESTRUCTURA DE LES SESSIONS
BLOC DE SALUT:
Per a treballar de manera efectiva, el Bloc de Salut
sha repartit en 3 sessions: Bloc Salut I, Bloc Salut II,
Bloc Salut III. Cada Bloc est estructurat amb la
metrologia i activitat corresponent, per es basar i
adequar amb la informaci extreta de les enquestes
realitzades prviament a la participaci dels tallers, a
totes les dones aproximant-nos aix a les necessites
expressades i a ledat dels fills/filles.
Els temes principals a treballar a cada bloc estan
relacionats amb dieta, higiene, exercici fsic,
planificaci familiar, autocura, primers auxilis, auto
massatge i massatge infantil. Aquests continguts shan
de dissenyar a partir dels resultats de les enquestes
(hbits actuals, coneixements, prctiques.) que shan
hagut d administrar en el perode de detecci de
necessitats.
BLOC SOCIAL, RECURSOS I CIUTADANIA :
Per a treballar aquest bloc es repartiran en dues
sessions. Els temes principals que es treballaran sn
els circuits i requisits per a lescolaritzaci dels nens i
nenes, llocs doci, aproximaci del sistema sanitari i
coneixement de drets i deures de les participants.
Sense obviar els objectius marcats, volem treballar en
aquests blocs lapoderament de cada dona, facilitant
recursos, eines i habilitats que reforcin la presa de
decisions i aix enfortir els seus interessos com a dona
i mare al nou pas d acollida.
METODOLOGIA GENERAL
Les sessions aniran enfocades a la participaci del
grup, creant des de l inici un ambient de confiana.
Aix ser funcional per al reconeixement del rol del
formador i per a la presa de responsabilitat de les
participants respecte als continguts treballats.
A l inici de la primera sessi es passar un qestionari
pre-, amb preguntes tipus test, i un post-, a lltima
sessi per a poder realitzar lavaluaci del taller.
Aquesta informaci s complementar amb les
avaluacions qualitatives dels formadors i formadores i
les participants.

subsaharianes

7
SESSI PRIMERA:
BLOC SALUT I
PART I: ALIMENTACI
1. Continguts
- Coneixement bsic del grup daliments.
- Alimentaci sana i equilibrada.
- Els diferents pats del dia per a les mares i fills.
- Diferncies culinries del seu pas d origen i la
dieta mediterrnia.
2. Objectius
2.1 Adquirir coneixements dels diferents grups
daliments.
2.2 Conixer la introducci dels aliments segons ledat
del fill/a.
2.3 Prendre conscincia de la importncia dels hbits
introduts.
2.4 Comprendre la importncia duna dieta equilibrada.
2.5 Combinar els seus hbits culinaris amb els
mediterranis.
2.6 Saber confeccionar una dieta equilibrada.
2.7 Fomentar la Lactncia Materna.
2.8 Conixer les principals malalties infantils.

3. Metodologia
Durada aproximada ( 90'-120')
Treball de relaxaci per a iniciar sessi i presentaci de
les dones i formador/a.
Seguidament es classificaran els aliments per grups,
explicant la importncia de cada un dells: s utilitzar
fotografies i altres materials audiovisuals per a
discutir-ho en grup, parlant de quins aliments sn
bsics al dia a dia i la manera ms sana de preparar-
los.

subsaharianes

8
Una vegada treballats els aliments, s faran grups amb
les dones i selaboraran pats (esmorzar, dinar,
berenar i sopar) amb aliments fotocopiats en lmines,
intentant que siguin elles les que aprenguin a distingir
els mens ms sans, s aqu on parlarem dels aliments
i mens ms usats en la seva cultura.
4. Material
- Vdeo amb contingut diettic.
- Fotografies daliments.
- Reproductor msica.
- Pissarra.
PART II: PROBLEMES DE SALUT HABITUALS EN
NENS.
1.Continguts
- Situacions ms habituals on la mare hi t un gran
paper:
. Febre
. Vmits
. Diarrea
. Ferides i cremades
. Cos estrany en boca i nas
-Descripci dels diferents centres on acudir davant
urgncia: CAP o Hospital.

2. Objectius
2.1 Aprendre a actuar davant problemes de salut del
nen/a.
2.2 Agafar confiana davant situacions ms urgents.
2.3 Conixer la medicaci i material de cures bsic.
2.4 Conixer els Centres de Salut i Hospitals on anar i
quan.
2.5 Aprendre a preparar una petita farmaciola.

subsaharianes

9
3. Metodologia
Durada aproximada (60'-90')
s realitza un torn de preguntes obertes per a valorar
coneixements previs i dubtes referent a situacions
reals passa i trobar solucions.
A continuaci es passa un vdeo on explica de manera
molt visual i bsica de com actuar davant els
problemes de salut, durant la projecci sanima a la
participaci de les dones per reforar actituds o
explicar-ne de noves.
Seguidament es parla dels medicaments i materials
bsics de cures en nens, mitjanat fotografies i mostra
de medicament real. Parlarem aqu dels genrics.
Un cop treballada la patologia aguda, mitjanant casos
prctics i treball en grup decidirem on portar el nen, si
al CAP o a lHospital. Utilitzant rol- play.
4. Material
- Projector.
- Nina per a fer demostracions.
- Medicaci i material de cures .
Farmaciola bsica (Paracetamol soluci, antitrmics,
povidona iodada, gasses, suero fisiolgic, crema per
cremades;
PART III : CONTROL NEN S
1.Continguts
En aquesta part es vol informar dels controls peditrics
peridics: pes, alada, dieta, vacunes.
2.Objectius
2.1 Conixer el protocol del nen sa.
2.2 Potenciar la responsabilitat en la salut i control del
fill/a.
2.3.Entendre la importncia dels controls peridics i
vacunacions sistemtiques.
2.4.Reforar eines personals per afrontar la consulta
amb els serveis de pediatria.

subsaharianes

10
3. Metodologia
Durada aproximada (90')
La sessi comenar amb un torn de preguntes
obertes a les dones sobre el coneixement del control
del nen sa, valorant aix el grau de coneixement de
cadascuna. s aqu on reforarem que expliquin les
seves experincies positives i negatives a lhora de
visitar el servei peditric.
Seguidament i un cop ja sabrem el coneixement de
cadascuna de les participants,sexplica lestructura
duna consulta peditrica: control de pes i alada,
alimentaci, higiene, hbits, vacunacions. Remarcant
laccessibilitat i la gratutat.
Mitjanant rol-play, cada dona haur de simular una
visita al seu infermer o pediatra, analitzant les
dificultats idiomtiques, culturals, i potenciant les
actituds positives.

SESSI SEGONA:
BLOC SOCIAL, RECURSOS I CIUTADANIA I
PART I: BLOC DRETS CIUTADANS
1.Continguts
x Qu s ser mare al pas d acollida.
x Qu s ser mare al pas dorigen.
x Diferncies i punts de trobada en al pas
d'acolliment i al pas d'origen.
x Drets i deures: area d'educaci i salut.
x Els recursos i eines (llocs on adrear-se,
documentaci necessria:full de reclamacions...)
i habilitats necessries ( com dirigir-se ) per fer
valer els seus drets i omplir amb el deures.

subsaharianes

11

2. Objectius
2.1. Promoci i defensa a lrea de drets civils.
2.2.Coneixement dels drets i deures: area deducaci i
salut.
2.3.Facilitar el coneixement dels recursos, eines i
habilitats necessries per fer valer els seus drets i
omplir amb el deures.

3.Metodologia
La metodologia que utilitzarem ser la d investigaci
acci participativa, per arribar al coneixement de la
realitat, tant per part de les usuries com dels
professionals. Utilitzarem tcniques com la pluja
didees, per a delimitaci de problemes, causes i
solucions.
En la primera activitat comenarem amb la presentaci
de les participants.
Per a aix utilitzarem una dinmica anomenada. Qui
s qui?. Es tracta que les participants facin parelles i
una es presentin a l'altra, prviament s'hauran fet una
petita entrevista (exemple de preguntes per a
l'entrevista. Com et dius?, quants anys tens?, com es
diu el teu fill/a i que anys t?, que s el que ms
t'agrada?...). Desprs de cada presentaci la persona
presentada comentar el que li ha semblat la
presentaci i si afegiria alguna cosa ms. La finalitat
ser conixer caracterstiques de les participants i
facilitar la seva interacci.
Desprs continuarem amb lexposici per part de les
participants del que significa ser mare al pas
dacolliment i al dorigen, per poder veure diferncies i
punts de trobada.
Les participants portaran una foto representativa
d'elles (ex:foto de famlia d'origen, foto d'elles amb els
seus fills...), utilitzarem la foto per animar i dinamitzar
l'exposici per part de les participants a les preguntes
plantejades.
Tamb utilitzarem un gran mapa, on es reflectir el
pas d'origen i el d'acolliment, on les participants

subsaharianes

12
peguessin psits amb aspectes positius i negatius que
elles perceben en cada lloc, del fet de ser mare.
Aix mateix, per tal de que lexposici sigui ms
dinmica, utilitzarem preguntes preparades per animar
la participaci. Farem grups de parelles perqu
primerament debatin entre elles. Desprs les
exposaran a la resta de participants i donarem pas al
debat de tot el grup.
Exemples de preguntes que es poden utilitzar en la
dinmica:
x Qu significa per a tu ser mare?
x Quines diferncies trobes que hi ha entre ser
mare al pas d acollida i al tu pas dorigen?
x Quines illusions/expectatives tens, que trobes
de positiu al fet de ser mare aqu?
x Amb quines dificultats thi trobes pel fet de ser
mare al pas d acollida?
Durada aproximada (60-90')
En aquesta segona activitat es tracta que les
participants coneguin els drets i deures en el area de
l'educaci i la salut, aix com les habilitats i eines
necessries tant per fer-los valer com per complir amb
ells.
Comenarem explorant que significa per a elles alguns
termes, utilitzarem preguntes tipus, perqu la
participaci sigui ms fluda, el grup es divideix en dos
subgrups per debatre primerament les qestions que
plantejarem i desprs participarem tot el grup.
Exemples de preguntes preparades:
x Qu significa tenir drets i deures?
x Tots tenim drets i deures?
x Qu significa els termes: Educaci i salut.
x Qu sn els Drets i els Deures a leducaci i a la
salut
x Quins son els mecanismes i les eines per fer-los
valdre i omplir amb ells?
Desprs de cada exposici per part de les participants
envers les preguntes plantejades, la moderadora
donar la definici de cada concepte o tema tractat.

subsaharianes

13
Utilitzarem una balana on anirem dipositant els drets i
els deures, amb la finalitat que elles puguin integrar
ms visualment els dos conceptes i poder equilibrar-
los.
Es facilitar tamb la informaci sobre els recursos
professionals i institucionals existents per fer valer els
drets. Aix com els elements i habilitats necessries
per aconseguir-ho: llocs on dirigir-se, com dirigir-se,
elements per a reclamaci...
Per finalitzar, es contaran i es repartiran per escrit
dues histries (en forma de relat): una tractar la
vulneraci del Dret a l Educaci i laltre tractar el
Dret a la Salut.
Les participants sagruparan en parelles per la detecci
de la vulneraci i la investigaci i utilitzaci de
recursos, eines i habilitats existents per fer-los valer.
Desprs sexposar al grup i donar pas al debat.
4. Materials
Mapa dels pasos dorigen i acollida.
Fulles i Cartolines.
Bolgrafs i Colors.
Psits.
Revistes.
Tisores.
2 relats- histries.
SESSI TERCERA:
BLOC SALUT II
PART I: HIGIENE CORPORAL, BUCAL I EXERCICI
FSIC
1. Continguts
Durant la sessi es treballar:
-Higiene corporal.
- Rentat de mans i ungles.
- Higiene bucal.

subsaharianes

14
- Hidrataci de la pell.
- Exercici fsic diari.
2. Objectius
2.1 Prendre conscincia de la importncia de la
higiene, com a factor social i de salut.
2.2 Potenciar el rentat de dents i mans a diari.
2.3 Reforar la hidrataci corporal amb crema o olis.
2.4 Potenciar lexercici fsic diari.

3. Metodologa
En aquesta sessi es treballa conjuntament amb les
mares i fills i filles.
Iniciem la sessi amb exercici destiraments i exercicis
amb els nens i mares, seguit dexercici de relaxaci
amb msica, reforant aix el vincle mare-fill/a i
potenciant exercici.
Oferim dibuixos on il.lustren els exercicis.
Desprs es realitza un torn de preguntes per saber els
hbits de cadascuna de les famlies. Saborden
diferents temes: el bany, la hidrataci i rentat de
dents, que s reforar amb imatges de cries i de
problemes de pell atpica, a travs de fotografes i
altres suports audiovisuals.
4. Material
-Estoretes.
- Projector.
- Lmines amb dibuixos dexercicis amb mare i nen/a.
- Reproductor de msica i msica apropiada per la
relaxaci.

subsaharianes

15
PART II: MASSATGE INFANTIL
1. Continguts
- Conceptes bsics del massatge infantil: tacte, vincle
afectiu, dedicaci i comunicaci no verbal.
2. Objectius
2.1 Crear i reforar vincles afectius positius,
augmentant aix confiana i seguretat.
2.2 Disminuir clics i gasos.
2.2 Facilitar la son del nen.
2.3 Aconseguir un moment de tranquillitat i
exclusivitat.

3. Metodologia
Durada aproximada (60'-90').
La sessi de massatge sinicia amb uns minuts de
silenci i relaxaci.
Les mares es posen amb els seus fills i filles damunt
esterilla i van seguint els passos que explica el
formador.
Cada pas ser repetit 2 3 vegades i potenciant que
les mares agafin confiana. El taller anir acompanyat
de msica i llum tnua. Es potenciar molt la mirada i
el respecta al fill/a.
4. Material
- Estoretes.
- Ninot per mostrar les diferents tcniques i
movimients.
- Oli vegetal per massatge infantil.
- Msica relaxant i reproductor.

subsaharianes

16
PART III: AUTOMASSATGE
1. Continguts
Durant la sessi es vol fomentar lauto cura, el saber
escoltar el seu cos i treballar les molsties de les
contractures o altres tipus de molsties.
2. Objectius
2.1 Aprendre a sentir-se lesquena i a treures les
contractures una mateixa.
2.2 Aprendre moviments bsics per a fer auto
massatge.

3. Metodologia
Busquem una paret on hi capiguem tothom sense
molestar-nos. Repassem la postura drets. Els peus una
mica separats de la paret, de manera que tota l
esquena hi pugui tocar i en parallel, separats segons
lamplada dels malucs. Les espatlles deixades anar.
Les mans amb els palmells cap endavant. La boca
oberta, la llengua sobre les dents, sense fer arrugues
amb la cara. Esbossant un lleuger somriure. Expirem
cap enfora.
Sentim lesquena. Hi enviem la respiraci. Ens posem
la pilota a dalt de lesquena, en aquesta postura anem
respirant de manera que a cada expiraci procurem
aplanar-la una mica ms. Quan ja hem treballat
aquest punt, movem la pilota un o dos centmetres,
fins on trobem una altra molstia i repetim el mateix.

El recorregut s immens, si tenim en compte que ens
podem imaginar lesquena repartida en parcellades de
un o dos centmetres quadrats. Aquest auto massatge,
un cop ben aprs es pot fer perfectament a casa
mentre mirem la televisi, per exemple.
Al final notar la diferncia amb el principi. Verbalitzar-
ho personalment.
Les participants assegudes a lestoreta aniran seguint
els passos que el formador/a va explicant per a

subsaharianes

17
realitzar auto massatge (cap, coll, panxa, mans i
peus).
SESSI QUARTA:
BLOC SOCIAL I RECURSOS II
1. Continguts
Les persones de referncia on recolzar-se en cas de
necessitat d'ajuda envers els seus fills/as:
professionals i amics, i la diferncia entre tots dos.
Llocs d'oci (biblioteques, casals..).
Escolaritzaci dels nens/es.
El sistema de salut.
Quins sn els circuits i els requisits per a
l'escolaritzaci i per al sistema sanitari?
Continguts i codis culturals del pas d acollida en
quant a la relaci amb els seus fills/es. Amb el sistema
educatiu i el sistema sanitari.
Importncia de lassistncia regular dels fills/es a
lescola. La puntualitat.
Importncia de la relaci escola-famlia i professionals
de salut-famlia, principalment.
Conseqncies que afecten directament als fills/es per
la no integraci daquests codis.

2.Objectius
2.1.Coneixement per part de les participants dels
circuits, requisits per a lescolaritzaci dels nens/es,
pel que fa escoles bressos i casals.
2.2.Coneixement per part de les participants dels
espais doci per fer activitats amb els seus fills
(biblioteques, ludoteques, museus...).
2.3. Coneixement per part de les participants del
sistema sanitari.
2.4. Integraci per part de les participants dels
continguts i codis culturals del pas dacolliment en
quant a la relaci amb lescola, escola bressol, casals i
el sistema sanitari. Donar a conixer les conseqncies

subsaharianes

18
que afecten directament als fills/es per la no integraci
daquests codis.
2.5. Coneixement per part de les participants de com
utilitzar persones de referncia en cas de necessitar
suport amb els seus fills/as. Professionals i amics/as,
diferncies entre les funcions de cadascun.

3.Metodologia:
Activitat 1. Durada aproximada: (45')
En aquesta activitat es tracta de conixer i explorar
que fan elles amb els seus fills/as tant en un dia
laborable com a festiu.
La finalitat s saber detectar i utilitzar persones de
referncia en cas necessari, professionals i amics, aix
com la diferncia en la utilitzaci de tots dos. Per
explorar en aquest coneixement utilitzarem la
dinmica anomenada: El nufrag. Es tracta que les
participants trin 6 persones amb les quals s'anirien a
una illa deserta per compartir una temporada, que
expliquin el perqu han triat a aquestes persones.
Tamb aprofitarem aquesta exposici per conixer i
explorar els llocs i activitats d'oci que elles utilitzen
amb els seus fills/es, per finalment facilitar-los
informaci sobre llocs d'oci que existeixen al pas
d'acolliment que elles poden utilitzar ( biblioteques,
casals...).
Para tot aix es comenar per lexposici per part de
les mares dun dia amb els seus fills (dia laborable i dia
festiu), per al posterior debat.
Utilitzarem preguntes tipus per dinamitzar la
participaci.
Exemples de preguntes preparades:
x Com torganitzes un dia laborable amb el teu
fill/a, i un dia festiu?
x Qu fas quan necessites ajut per cuidat al teu
fill/a?
Desprs es passar al debat.

subsaharianes

19
Activitat 2. Durada aproximada (45')
En aquesta activitat es tracta que les mares coneguin
el sistema educatiu i el sistema sanitari. Per a aix
projectarem un vdeo sobre educaci: El sistema
educatiu, despeses que comporta leducaci, aules d
acollida, calendari escolar i matrcula; i un altre sobre
el sistema sanitari: La TSI i els serveis de salut a
Catalunya, qu cal fer davant una malaltia, els equips
d'atenci primria, els hospitals, les receptes...
Aclariment dels possibles dubtes que comporten els
circuits i requisits. Repartirem material sobre el circuit
i requisits.
Activitat 3. Durada aproximada (60').
En aquesta activitat es tracta que les participants
integrin els continguts i codis culturals necessaris del
pas d'acolliment quant al sistema sanitari i educatiu,
aix com les conseqncies que comporten per als seus
fills/as el no compliment dels mateixos. Utilitzarem
novament els dos vdeos projectats en l'activitat
anterior, concretament amb els continguts que tracten
sobre el tema (Vdeo de educaci: participaci amb les
famlies. Vdeo de salut: L'atenci sanitria per als teus
fills).
Desprs s'explicaran dues histries on apareix algun
problema generat pel xoc cultural i per la no integraci
i coneixement d'aquests codis culturals. Es tracta que
les participants reflexionin sobre la histria explicada i
aportin solucions i alternatives al conflicte.
Materials:
Fulls de paper i cartolines.
Bolgrafs i Colors.
Ordinador.
Projector.
2 DVD.
2 histries.

subsaharianes

20
SESSI CINQUENA:
BLOC SALUT III
PART I: ANTICONCEPCI

1. Continguts
- Coneixement del cos (rgans sexuals reproductius).
- El cicle menstrual i lanticoncepci;
- Mtodes anticonceptius i la seva utilitzaci.
- Conseqncies de la realitzaci d IVEs
(perspectiva sanitria).
- Com triar un mtode anticonceptiu.
- Habilitats de negociaci amb del preservatiu.
- Serveis sanitries relacionats amb la salut
reproductiva.

2. Objectius
2.1.Promoure el coneixement del cos (rgans sexuals
reproductius) i la seva auto cura.
2.2.Informar dels mtodes anticonceptius possibles i
de la seva correcta utilitzaci.
2.3.Fomentar ls del mtode anticonceptiu adequat a
la seva vida sexual.
2.4.Conixer i reflexionar sobre les conseqncies de
la realitzaci d IVEs (perspectiva sanitria).
2.5.Explorar i desmitificar mites existents en les
diferents cultures.
2.6.Apoderar les dones amb relaci a la seva sexualitat
i planificaci reproductiva.

subsaharianes

21
3. Metodologia
Durada aproximada (1h 15').
PART I: LA SEXUALITAT
Treball entorn del propi cos per tal de fomentar el seu
coneixement i estimular la seva auto cura i exploraci
emocional.
Dinmiques:
Si fos, seria... Dinmica que consisteix en crear
analogies al voltant dels sentits, la sexualitat, el plaer
per crear noves experiencies i alternatives a travs de
les sensacions corporals.
Sobre etiquetes sescriuen categories que d alguna
manera poden relacionar-se amb els sentits. Alguns
exemples: sabor, instrument musical, textura, objete,
olor, can, roba de vestir, color, menjar, animal, part
del cos.Cada dona triar al menys 2 etiquetes a l
atzar. La dinmica consiste en realizar las analogas a
partir de las categoras nombradas. De tal forma:
Si la sexualitat (plaer) fora un color seria.
Es convida a les assistents a participar en les
categories que han triat a latzar i posteriorment en
aquelles que les hagi cridat l atenci.
Aquesta s la meva vulva. Dinmica pel
redescobriment i el reconeixement de la prpia
genialitat como part del placer corporal.
Cada dona dibuixa en un paper la seva vulva.
Posteriorment se les demana que las descriguin a
travs del dibuix realitzat.
Una vegada tot el grup ho ha exposat, es demana que
dibuixin el plaer. En acabar tot el grup, es demana que
descriguin com es el plaer que han dibuixat.
En la posta en com es comentaran els dibuixos, i es
veur si falta alguna part. Tamb com sha incorporat
el plaer al dibuix, o si ha aparegut alguna vivncia o
sentiment personal.
Es fa un reps de totes mtodes anticonceptius a
travs de imatges i material; sexploren avantatges i
desavantatges de cadasc, intentat promoure la
decisi de les dones mateixes cap a quin mtode
sadequa ms a la seva vida sexual. En aquest
moment sha de tenir em compte els mites amb relaci

subsaharianes

22
a la utilitzaci de mtodes anticonceptius i a la
sexualitat mateixa.
Sexplorar, mitjanant brainstorming grupal les
segents preguntes relacionades amb higiene i
sexualitat segura:
- Com puc fer cura de la meva higiene intima?
- Amb que em puc rentar la boca desprs del sexe
oral?
- Quan puc utilitzar lubricant?
- Puc fer servir les esponges vaginals durant la regal?
- Que puc fer si es trenca el preservatiu?
- Que puc fer per interrompre un embars?
- Que puc fer quan estigui massa irritada?
- Com es fa lexploraci mamria?
- Per qu/Quan s important fer-se revisions
ginecolgiques?
Saclareixen dubtes.
4. Material:
- Power-Point.
- Fulletons d'informaci i sensibilitzaci per a l's dels
mtodes anticonceptius.
- Imatges i cartells relacionats amb la dona, el cos i
salut sexual i reproductiva.
- Mostres de mtodes anticonceptius.
PART II: VIH/SIDA
1. Continguts
La idea s que a travs del taller es puguin
resoldre les segents preguntes:

- Qu s el VIH/Sida (diferenciar infecci per VIH i
SIDA)
- Vies de transmissi/ Vies de no transmissi.
- Com es prev.
- Com es detecta.

subsaharianes

23
- Tenir el VIH i ser mare.

2. Objectius
2.1 Sensibilitzar i informar sobre prevenci i
transmissi del VIH/Sida i altres ITS (hepatitis,
sfilis.).

2.2 Reflexionar sobre les conductes o prctiques de
risc.
2.3 Fomentar conductes dauro-cura i de prevenci del
VIH/Sida i altres ITS.

3. Metodologa

Projecci d'un vdeo que cont missatges clars i
puntuals sobre VIH/Sida.
A continuaci se sollicita a cadascuna de les
participants que "projecti, mitjanant escriptura en un
paper de paret, la seva idea sobre el VIH/SIDA
intentant contestar al segent repte ("el VIH en una
paraula). En aquest primer punt el que es pretn s
reflexionar sobre la diferncia entre infecci per VIH i
SIDA.
Les participants es divideixen en dos grups i amb
lajuda de material d'informaci i sensibilitzaci en
temes de VIH/SIDA realitzaran un mural per presentar
al grup: (grup1) vies de transmissi /no transmissi
del VIH; (grup2) com es prev i com es detecta el
VIH.
Es proposa a les participants escriure una carta
imaginria a "una dona del seu pas que estigui vivint
a Espanya per la promoci de l's del preservatiu com
a prevenci de transmissi del VIH.
Resoldre dubtes, realitzar sntesis i tancament.
Fomentar els serveis d'atenci psicolgica i mdica,
aix com la necessitat de continuar amb els seguiments
de les analtiques en el nostre centre.

subsaharianes

24

Es lliurar a cadascuna de les participants un dptic
que contingui material informatiu sobre VIH/SIDA.

4. Material necessari
- Ordinador amb Power-Point .
- Projector.
- Pissarra, retoladors.
- Material d'informaci i sensibilitzaci en temes de
VIH/SIDA, altres ITS.
- Paper de mural.
- DVD titulat "Dilegs de SIDA.
AVALUACI
Per lavaluaci sha utilitzat qestionaris pre-post
intervenci, les avaluacions qualitatives de les
formadores/rs, de les valoracions post-sessi de les
participants (grau de satisfacci) i del seguiment post-
tallers als 3 i 6 mesos (seguiment telefnic i/o
presencial) per tal de

subsaharianes

25
Annex 1
QESTIONARI DE DETECCI DE NECESSITATS
Nombre:
Lugar de nacimiento: (concretar ciudad o pueblo, estado)
Edad:
Telfono:
BLOQUE SOCIAL
Cuanto tiempo llevas en el pas? Aos.
Entiendes el castellano?
Si No
Hablas el castellano?
Si No
Situacin administrativa. Que documentacin tienes?
NIE (Permiso trabajo y residencia) Pasaporte
Permiso de residencia Sin documentacin
Tienes hijos/as? Cuantos? Donde? Estn aqu contigo? En tu pas?
Edad de tu hijo/a?
De 0 a 3 De 4 a 6 Ms de 6
Situacin administrativa de tu hijo/a. Que documentacin tiene?
NIE Pasaporte Est contigo en el pasaporte
Sin documentacin
Vives con tu pareja?
Si No
Has utilizado/utilizas algn otro servicio social cuando has tenido
alguna necesidad (comida, trabajo, ayuda econmica, vivienda.).
Quin de tu entorno te ayuda cuando lo necesitas?. A quien pides
ayuda? (Cuando necesitas que te cuiden el nio, cuando necesites
que alguien te acompae para hacer alguna gestin).
ALIMENTACIN:
Tu hijo/a desayuna cada maana? si no
Que desayuna? Leche Cereales, Pan, galletes Fruta
Cuantas veces al da come tu hijo/a de:
Pan, arroz, patata, pasta, yuca, garbanzos, lentejas:
Nunca 1-2 3-4 Ms

subsaharianes

26
Leche (Vaso), yogurt, queso:
Nunca 1-2 3-4 Ms
Fruta.
Nunca 1-2 2-3 Ms
Verdura y ensalada:
Nunca 1-2 2-3
Carne, pescado y huevo:
Nunca 1-2 3-4
Que merienda?
Nada Bocadillo Fruta Zumo Bollera
Chucheras, Chocolate, Begudes dolces.?
Nunca Poco Mucho
Tu hijo/a come en la escuela? si no
Donde compras la comida? __________________________
Compras cada da comida o semanalmente?
Cada da semana En tu casa hay aceite de oliva?
Si no
T y tu hijo os lavis los dientes cada da?
Si No
Cuantas horas duerme tu hijo? ____ H
SERVICIOS SALUD
Dnde acudes cuando t y/o tu hijo/a tenis problemas de salud o
consultas?Qu tipos de medicamentos tienes en casa o que
remedios utilizas cuando tenis alguna enfermedad (fiebre,
malestar, diarreas, vmitos, resfriado.)?
Tienes tarjeta sanitaria?
Si No
Para qu sirve esta tarjeta?
Cundo la has utilizado, es decir en que ocasiones, o para qu?
Tu hijo recibe controles del mdico pediatra?
Si No
Como crees que es la salud de tu hijo?
Mala Normal Buena

subsaharianes

27
Cmo crees que es tu salud?
Mala Normal Buena
Me podras explicar que es el sida? Cmo se transmite?
Qu haces para no quedarte embarazada?
Puedes decirme cuantas veces has estado enferma este ltimo
ao, y t hijo?
Explicar que ha pasado y que han hecho (mdico,
automedicacin, otros remedios, nada...)

subsaharianes

28
Annex 2:
Qestionaris avaluaci Pre-Post:
CUESTIONARIO SALUD:
Nombre y apellidos:
Pre:
Post:
1. Cuntas veces es aconsejable comer fruta y verdura al
da? Leer las respuestas.
Cada da 3 o 4 veces/semana Menos de 2 das
per semana Ns/Nc
2.Que es ms importante? Leer las respuestas.
Que el nio/a coma mucho y poco variado
Que el nio/a coma mucho
Que el nio/a coma poco, pero variado.
Que el nio/a coma poco
Ns/Nc
3.La bollera, Hamburguesas preparadas, patatas fritas,
rebozados... Leer las respuestas. Leer las respuestas.
Las comidas con mucha grasa y los alimentos fritos son
perjudiciales para la salud
Son para que los nios coman ms y no protesten
Son para que los nios las coman slo en las fiestas o das
especiales
Las que hago yo en casa son buenas
Ns/Nc
4. Qu momento del da es el ms importante para lavarse
los dientes? Leer las respuestas
Por la maana
Por la tarda
Antes de ir a dormir
Todos por igual
No es bueno lavarse los dientes, estropea los dientes.
Ns/Nc

subsaharianes

29
5.Les manos y uas sucias pueden producir enfermedades?
Leer las respuestas.
Si No Ns/Nc
Que hay que hacer cuando el nio/a tiene diarrea? Leer las
respuestas. Debe contestar slo una.
Nada
Dar muchos lquidos
Dar mucha comida
Ir a mdico/a si tiene fiebre alta ms de un da
Ns/Nc
6.Que haremos cuando nos quemamos? Leer las
respuestas
Poner mucha agua fra
Poner cremas y aceite
Nada
Ns/Nc
7.Si tu hijo/a tiene tos y fiebre que hars? Leer las
respuestas, puede elegir varias.
Ir al CAP
Ir al Hospital
Pedir consejo a una amiga o familiar
Nada, esperar a que se le pase
Ns/Nc
8.El masaje infantil que refuerza? Leer las respuestas
Musculatura
Vnculo emocional madre/hijo/a
La piel
Nada
Ns/Nc
9.Las vacunas para tu hijo/a son gratuitas? Leer posibles
respuestas.
Si No Algunas: .............
Ns/Nc
10.Qu es una enfermedad de transmisin sexual?

subsaharianes

30
11.Dime el nombre de alguna (si puede 2) infeccin de
transmisin sexual que conozcas?

12. Qu mtodo o mtodos anticonceptivos protegen de las
Infecciones Transmisin Sexual? Leer las respuestas, anotar
todas las respuestas que digan.
DIU
Pastillas Hormonales
Preservativo
Todos
Ns/Nc
13.Si tienes un aumento de flujo vaginal, de color blanco, y
con picor que hars? Leer las respuestas, se pueden marcar
varias.
Ponerme cremas o aceites de una amiga
Nada
Lavarme con agua y jabn
Ir al mdico o al hospital
Todo lo anterior
Ns/Nc
14.Qu es el sida?

15.El SIDA es una enfermedad que tiene cura? Leer
posibles respuestas.
Si No Ns/Nc
16.El VIH/SIDA se puede prevenir? Leer posibles
respuestas.
Si No Ns/Nc
17.Cmo se puede saber si una persona tiene sida?
Por su cara
A travs de un anlisis de sangre general
A travs de un anlisis de sangre especfico para detectar
anticuerpos
No se puede saber
Otras:.....................................
Ns/Nc

subsaharianes

31
CUESTIONARIO SOCIAL:
Nombre y apellidos:
Pre:
Post:

1.Tiene mi hijo/a derecho a la educacin (a ir a la
escuela)? Leer las respuestas
Si No
Depende de la situacin administrativa (de mis papeles, si estn
en regla o no) Ns/Nc
2.Qu pasos debo seguir para matricular a mi hijo/hija en
una escuela (parvulario, primaria.)? (Leer las respuestas,
marcar las que digan)
Lo llevo el primer da del colegio
Tengo que ir a hablar con direccin de escuela e inscribirla/o
Tengo que informarme primero de los pasos y los papeles
necesarios a presentar en la oficina d Ensenyament o en el colegio
Se lo pregunto a una amiga o conocida
No quiero llevarlo a la escuela, est mejor conmigo
Ns/Nc
3. La educacin pblica es gratuita? Leer las respuestas
Si No
en regla o no) Ns/Nc
4. El comedor, los libros escolares son gratuitos para todo
el mundo? No leer las respuestas. Leer las respuestas
Si No, hay que pedir una beca y esperar a
que te la concedan
Ns/Nc
5.La educacin es obligatoria para mi hijo/a? Leer las
respuestas
Si No
en regla o no)
Depende de la edad de mi hijo/a
Ns/Nc

subsaharianes

32
6.Desde qu edad es la educacin obligatoria para mi
hijo/a? leer las respuestas.
Desde los 3 aos Desde los 6 aos
Desde los 8 aos Con la edad que yo
decida llevarlo al colegio, no importa los aos que tenga.
Ns/Nc
7. Puedo no llevar a mi hijo/a la escuela los das que yo no
quiera? No leer las respuestas . Leer las respuestas
Si No Ns/Nc
Si, cuando el motivo es justificado, y aviso a la escuela.
8.Puedo llevar y recoger a mi hijo/a en la escuela a la hora
que yo quiera? No leer las respuestas
Si
No, tengo que respetar los horarios en los que comienzan y
terminan las clases.
Ns/Nc
9.Tengo que estar en contacto con la escuela a la que va mi
hijo/a, ir a hablar con la profesora cuando me lo piden? No
leer las respuestas
Si, es bueno para m y para mi hijo.
No, no es necesario. Es suficiente con que mi hijo asista a la
escuela.
Otras:..........................
Ns/Nc
10. El acceso a los servicios de salud pblicos (primarios u
hospitalarios) son gratis para todo el mundo? Leer las
respuestas
Solo para espaoles
Para todas las personas que tengan tarjeta sanitaria.
Todos los extranjeros tienen que pagar.
Otras:.............
Ns/Nc
11.Tenemos yo y mi hijo/a derecho a la salud pblica (a ir
al mdico, al hospital..) Leer las respuestas.
Si, si tengo tarjeta sanitaria.
Si, si no tengo tarjeta sanitaria y pago la visita o el ingresos
hospitalario.
No

subsaharianes

33
en regla o no)
Ns/Nc
12.Qu son los derechos humanos para ti?
Pregunta abierta:...............................
Ns/Nc
13.Qu derechos crees que tienes como extranjera en
nuestro pas?
(Debe enumerar varios)
Ns/Nc
-----------------------------------------------------------------------
14.Qu tengo que hacer cuando se me niega un derecho ?
Leer
Callarme, no puedo hacer nada. Reclamarlo a
alguien oficial
Otras:.......... Ns/Nc
15.A quin puedo acudir cuando tengo un problema con mi
hijo/a y necesito que me ayuden? (Ellas pueden decir las
respuestas NO LEER).
A una amiga A un profesional A nadie
Depende del problema que sea, pedir apoyo a una amiga o a un
profesional
Otras:.....................................
Ns/Nc
16. Qu derechos tienes como extranjera en Espaa o
Catalua? Leer las respuestas
Todos igual que los espaoles/as
Depende de la situacin administrativa (de mis papeles, si estn en
regla o no)
Ns/Nc
17.Qu son los servicios sociales pblicos? No leer
Dnde te dan dinero
Dnde puedes pedir vivienda y alimentos
Dnde te atiende una trabajadora social y te pregunta que
necesitas
Ns/Nc
Otras......................

subsaharianes

34
18.Qu son los servicios sociales privados? No leer
Dnde te dan dinero
Dnde puedes pedir vivienda y alimentos
Dnde te atiende una trabajadora social y te pregunta que
necesitas
Ns/Nc
Otras.........
19.Qu servicios sociales conoces (pregunta abierta)
pblicos...................
privados?:..................
Ns/Nc
20.Cmo puedo acceder a los servicios sociales pblicos ?
(pregunta abierta, no decir las respuestas).
Cuando yo quiera, presentndome all.
Tengo que pedir cita y presentar mi empadronamiento
Otros:.............................
Ns/Nc
21.Cmo puedo acceder a los servicios sociales privados ?
Leer las respuestas).
Cuando yo quiera, presentndome all.
Tengo que pedir cita y presentar mi empadronamiento
Otros:.............................
22.Tengo derecho a ser atendida en cualquier servicio
social? Leer las respuestas.
S, siempre
Si, si estoy empadronada en el municipio donde vivo.
Si, si tengo mi situacin administrativa regularizada
Depende del servicio social si es privado o pblico
No
Ns/Nc

Tallers de Mares I Fills en El Col - Lectiu de Dones Subsaharianes. Àmbit Prevenció 2011

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Tallers de Mares I Fills en El Col - Lectiu de Dones Subsaharianes. Àmbit Prevenció 2011

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

m

También podría gustarte