COM PARLAR B EN PBLIC

Mireia Garcia Martinez Grup 1 J-A COED 28-10-11

CAPTOL 1: LA IMPORTNCIA DE LA COMUNICACI ORAL En la societat actual es valora la capacitat per a comunicar i, alhora, no sensenya. Aquest llibre s un manual senzill i prctic on es donen idees, trucs i tcniques per millorar la comunicaci oral. Sentn per saber comunicar oralment: Saber fer una sntesi oral dun tema. Trobar arguments per defensar una proposta. Conixer les tcniques bsiques de la persuasi. Distingir la informaci essencial de laccessria. Parlar amb precisi, brevetat i sense retrica falsa. Saber pensar amb claredat. Saber fer una presentaci de 10 minuts ben raonada. Trobar solucions creatives als problemes. Localitzar el costat positiu de les coses. Saber comprar, vendre i negociar. Saber transmetre una imatge de seguretat.

ES POT APRENDRE A PARLAR EN PBLIC? Hi ha una part de predisposici natural en lart de parlar en pblic, per tamb hi ha la part de la tcnica i que, es pot aprendre. Hi ha persones que creuen que no es pot aprendre a parlar en pblic per manca de tradici. No ens ensenyen a parlar a lescola, ni a la universitat i per aix molta gent pensa que no es pot ensenyar. En lantiguitat, sensenyava molt a utilitzar la retrica en leducaci. Els romans sabien que dominar la paraula comporta dominar la societat i tot el mn. Per aquesta tradici a quedar estancada a ledat mitjana i no es va tornar a seguir fins a linici del segle XX als Estats Units.

LA BONA RETRICA I LA MALA RETRICA La retrica s la conspiraci entre el llenguatge i lacci per a enganyar la intelligncia. Ambrose Bierce. La retrica s la ms bella de les arts. Plat. La primera visi ens ve a dir que la retrica s un enganyabadocs i qui la practica s un farsant. La segona ens ve a dir que la retrica s un art noble, interessant i productiu. Les dues visions de la retrica ens reflecteixen realitats diferents.

LA PRIMERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS La por de parlar en pblic s la primera dificultat que cal salvar. Per fer-ho cal saber sis coses per poder controlar els nervis: 1. Lefecte melic: Lorador est constantment mirant-se el melic: analitza i controla les seves sensacions. El pblic no est pendent del melic de lorador i, per tant, no percep que estigui nervis. 2. s normal estar nervis: ladrenalina. s lgic patir certa angoixa davant la perspectiva de realitzar una presentaci oral. Lorador ha dacceptar que est nervis i procurar mantenir els nervis sota control. La medicina ens diu que, davant duna situaci extraordinria o de risc, les glndules suprarenals segreguen una hormona anomenada adrenalina. Ladrenalina fa que lorador estigui nervis (cosa negativa) i, alhora, que el seu cervell funcioni ms de pressa (cosa positiva). 3. Una bona preparaci: la millor garantia. Cal tenir una presentaci ben pensada i ben estructurada, cal tenir un bon gui. Si lorador est segur de la qualitat i linters dall que porta preparat, li ser molt ms fcil estar tranquil. 4. Experincia i prctica: ms autoconfiana. Per aprendre a parlar en pblic calen dues coses. Primera, tenir alguns criteris i tcniques bsiques. Segona, la prctica: noms es pot aprendre a parlar en pblic parlant-hi, fent autocrtica de cada xerrada i millorant a la segent. 5. Alguns trucs prctics per a controlar el nerviosisme: - El nerviosisme minva si lorador saixeca i fa unes passes. - Si falla la veu, cal aclarir la gola i beure aigua. - Respirar profundament i lentament abans de comenar per relaxar-se. - Somriure. - Etc. 6. I si em quedo en blanc. Recursos que es poden utilitzar: - Reconixer-ho obertament, per sense demanar disculpes ni donar explicacions. - Repetir el darrer que sha dit amb altres paraules. - Saltar-se la part del discurs on sera i continuar per la segent. - Etc.

QUATRE PREGUNTES BSIQUES: PER QU, QUI, QU I COM Quintili (mestre de la retrica romana) distingia cinc fases en la preparaci dun discurs: 1. 2. 3. 4. 5. Invenci: Recerca creativa de les idees i els arguments que sutilitzarn. Disposici: Ordenaci de les idees, fer una estructura. Elocuci: Triar recursos per a diferents parts del discurs. Memria: Memoritzar lesquema del discurs. Acci: Com dir el discurs (veu, expressi corporal...).

PER QU? LOBJECTIU Lorador ha de concretar el seu objectiu, determinar-lo t tres avantatges: 1. Lorador el pot transmetre al pblic des del principi. 2. Lorador t molt clar el fil conductor del seu discurs. 3. Es important definir-los abans de planificar lexposici. En general hi ha dos objectius bsics: informar o convncer.

A QUI? EL PBLIC, LINTERLOCUTOR El pblic s el receptor del discurs i lobjectiu de lorador s comunicar-shi i influir-hi. Per aix cal tenir-lo molt en compte. Sempre que sigui possible lorador ha dinformarse sobre el pblic.

QU? EL GUI Lorador sha de plantejar el gui que far. Cal fer una recerca exhaustiva didees i arguments i desprs donar-los una estructura coherent.

COM? ELS MITJANS Quan es t fet el gui, cal decidir com es far lexposici, els mitjans que sutilitzarn. Els mitjans bsics sn: La veu i el llenguatge corporal. Els recursos lingstics. Els mitjans de suport i audiovisuals.

CAPTOL 2: COM PARLAR EN PBLIC IMPROVISACI I NATURALITAT Cal tenir en compte que un bon discurs oral no s llegit per dos motius: Lorador que llegeix no t en compte el factor QUI, no t en consideraci les reaccions del pblic. El bon orador no llegeix: improvisa i adapta el discurs segons el pblic. Lorador que llegeix normalment porta textos escrits amb estructures i expressions complexes, que no funcionen b oralment.

Un dels grans problemes s que, a lhora destar davant dun pblic, lorador es cohibeix i no actua amb naturalitat. Per parlar b en pblic al ser natural.

EL GUI I LA MEMRIA Coneixements Memria

Improvisaci Lorador que vulgui improvisar b ha de complir dues condicions: 1. Coneixements: ha de dominar el tema. 2. Memria: ha de memoritzar el que dir. Ho ha de tenir molt clar, per poder dirho amb convenciment i naturalitat. El que cal memoritzar s la carcassa del discurs, lestructura, les idees principals i lordre en qu es volen dir. No shan de memoritzar les paraules.

EL FEEDBACK: LA MIRADA En una presentaci lorador sadona de la reacci del pblic, cal que lorador vagi modificant el seu discurs segons aquesta. La influncia de la reacci del pblic en el discurs sanomena feedback: Emissor Missatge = Feedback Lesquema bsic t cinc fases: 1. Lemissor t unes idees que vol transmetre. 2. Lemissor les expressa en un missatge. 3. El receptor rep el missatge. Per no ha ents que ha transms lemissor. 4. Lemissor capta la reacci del pblic. Receptor

5. Lemissor segueix transmetent les seves idees. Per pot canviar la manera de fer-ho, lordre o el to, segons quin sigui el feedback que ha aconseguit amb el pblic. Linstrument bsic de lorador per a establir el feedback s la mirada. La mirada s la via bsica dintercanvi dinformaci. s essencial mirar el pblic per dos motius: 1. Mirar s obtenir informaci. 2. Mirar s dominar. A ms, mirant als ulls es demostra seguretat.

LA IMPORTNCIA DE LA VEU La veu s extraordinriament important i revela molt de lorador. Hi ha quatre aspectes de la veu que lorador ha de tenir presents: volums, velocitat, articulaci i actitud.
LA INTENSITAT O VOLUM

Cal parlar amb un bon volum de veu. s un factor important per a captar latenci de lauditori. Modificar el volum s un bon sistema de fer ms variat el discurs, de cridar latenci i de posar mfasi.
VELOCITAT DE CREUER

La determinaci de la velocitat idnia sempre vindr donada per un terme mitj entre dos extrems: - No s convenient entretenir-se ni ser lent. - No sha danar rpid fins al punt de ser confs. Lexcs de velocitat s un dels grans defectes dels oradors novells.
VOCALITZACI I ARTICULACI

Una pronncia deficient dels fonemes t com a conseqncia immediata la prdua de claredat del missatge.
LACTITUD

Lactitud, el tractament, el registre de llenguatge, la manera de fer allusions personals, les ancdotes o lhumor, depenen del context.

LENTONACI La manera de pronunciar les frases dna lloc a la corba de lentonaci.

ELS GRFICS DENTONACI

Es pot fer una classificaci de totes les frases possibles en tres grans tipus: - Frases enunciatives. Comencen en to greu, pugen i tornen a baixar. s el to ms habitual. - Frases interrogatives. Algunes comencen en un to greu i acaben en un to agut. - Frases exclamatives. Sn les que tenen un to uniformement alt.
CAL ENTENDRE EL QUE ES DIU PER A ENTONAR B

No s pot aconseguir una entonaci adient si no sentn el que es vol comunicar. Aix es pot comprovar escoltant alg que llegeix en veu alta un text per primera vegada. Com que no coneix el significat del que diu, llegeix malament, no dna lentonaci correcta i els oients no lentenen.
VARIETAT: FER SERVIR MS FRASES INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES

Un dels principals errors dels oradors s la monotonia.

SUBRATLLAR AMB LA VEU LES PARAULES CLAU

Amb la veu, lorador pot remarcar les paraules ms importants. Fent aix trencar la monotonia del to i far que el pblic tingui ms clares les idees clau.

LA RESPIRACI El control de la respiraci s essencial per a un orador. Les dues claus per a respirar millor sn les pauses i la respiraci diafragmtica.
LES PAUSES

Un mtode que ajudar lorador a respirar millor s fer pauses, marcar-les i respectar-les al llarg de tot el discurs. Entre els oradors novells s molt freqent el segent cercle vicis: Nerviosisme Mala respiraci Manca de pauses Frases llargues

Per trencar aquest cercle vicis que ens fa estar nerviosos s important construir frases curtes.
LA RESPIRACI DIAFRAGMTICA

Consisteix a inspirar laire i introduir-lo fins a lestmac aix, la respiraci s ms profunda, hi cap ms aire i seviten problemes.

EL SILENCI La capacitat de suportar el silenci s un smptoma de fortalesa de lorador, no pas de debilitat. El silenci t tres grans virtuts: 1. Dna a entendre clarament que lorador no est nervis. 2. Permet a lorador respirar millor. 3. El silenci s un element ms dentonaci, que permet a lorador articular el discurs i remarcar les coses importants.

CAPTOL 3: EL LLENGUATGE ORAL CLAREDAT, PRECISI, BREVETAT Hi ha molt oradors que tenen tendncia a utilitzar moltes paraules i molt complicades per dir coses senzilles. Les caracterstiques bsiques del llenguatge oral sn: - Fer frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses. Evitar frases llargues. - No utilitzar 10 paraules per dir una cosa que es pot dir amb 4. - Evitar largot especialitzar, les paraules complicades i les frases buides. - Evitar el llenguatge abstracte i imprecs. Les tres caracterstiques bsiques del llenguatge oral sn: claredat, precisi i brevetat.
LA CLAREDAT

La claredat, que s important en el llenguatge escrit, ho s ms en loral perqu les paraules se les end el vent, i no es pot repassar una frase per desxifrar-la, com en un text escrit. Oralment, all que no sentn a la primera, no sentn mai. Hi ha dos trucs molt senzills que forcen lorador a la claredat: - Construir frases curtes. Lorador que parla sistemticament amb frases curtes i simples ha de ser clar per fora. - Utilitzar un ordre gramatical lgic. s a dir, utilitzar lestructura lgica de la frase: subjecte + verb + predicat.
LA PRECISI: DADES, DADES, DADES

Les dades sn un element essencial del discurs. Cal donar dades i contar casos i histries molt concrets.
LA BREVETAT

Normalment, el pblic assistent a una conferncia t pressa i vol que es vagi al gra. Lorador ha de donar-li el que vol: explicar-se sintticament i plegar.

UNA TCNICA BSICA: EXPLICAR AMB EXEMPLES s evident que la gent entn millor una idea si sexposa mitjanant una imatge o un exemple. El que s concret, es capta i es recorda fcilment. s rara la gent que utilitza la tcnica de lexemple i la comparaci per a parlar en pblic. La comparaci funciona aix: Idea abstracta Parallelisme o comparaci Exemple concret

Les principals figures retriques basades en lexemplificaci sn:

ANALOGIA O COMPARACI

Es tracta de buscar una analogia o comparar dues coses diferents.

PARBOLA O ANCDOTA

s similar a lanalogia, per el que comparem t una estructura narrativa. s a dir, es tracta dillustrar una idea abstracta amb una narraci.
CITACI O REFRANY

Una forma molt til dexemplificaci s utilitzar citacions famoses o refranys per a illustrar idees. Utilitzar citacions i refranys t avantatges: - Les citacions sn frases molt breus i sinttiques. El pblic pot retenir-les i memoritzar-les amb facilitat. - Sn un refor per a lorador de cara al pblic. Una persona capa desmentar epigrames i autors es guanya el respecte i una imatge de culta.

LHUMOR En general, un bon comunicador i una persona que t coses a dir sap que lhumor s excepcionalment important per a establir contacte amb el pblic. El sentit de lhumor: - Trenca barreres amb lauditori - Genera identificaci i confiana - Relaxa lauditori i, en relaxar-lo, el fa ms receptiu

ALTRES FIGURES RETRIQUES Cal tenir en compte dues qestions: 1. Les figures retriques shan dutilitzar amb naturalitat, de manera que no es noti que lorador les fa servir.

2. Les figures retriques shan de fer servir amb mesura. Algunes de les figures retriques ms utilitzades sn: - Paradoxa: construir una frase que inclou una contradicci aparent, sota la qual hi ha una veritat profunda. - Eufemisme: No dir clarament all a qu ens referim. - Anttesi: Definir una cosa per oposici a una altra. - Ironia: Dir una cosa quan en realitat volem dir-ne una altra, i sabem que el pblic interpretar aquesta altra. - Onomatopeia: Reproduir sons de la realitat. - Asndeton: Suprimir connexions gramaticals duna frase per donar-li ms fora. - Pregunta retrica: Formular una pregunta al pblic sense esperar resposta. - Hiprbole: Exageraci. - Etc.

PARLAR B EL CATAL Per al bon orador s important dominar la llengua amb qu sexpressa.
CORRECCI LINGSTICA

La correcci en el llenguatge s un repte essencial per a un orador, ja que afecta la seva imatge i la seva credibilitat. Una persona que parla correctament, amb un llenguatge impecable, un registre ampli i gran varietat de lxic, demostra tenir cultura. Ara b, el catal pateix problemes seriosos de normalitzaci. La gent del carrer comet moltes incorreccions, i tamb molt personatges pblic. En general, la manca de cura en el llenguatge ve de la incorporaci massiva i indiscriminada de castellanismes.
DIALECTALISMES

Els dialectalismes en catal sn perfectament correctes i enriqueixen la llengua. Ls de dialectalismes noms ha de tenir una limitaci: la comprensibilitat. s a dir, s adient utilitzar els dialectalismes que sapiguem que seran comprensibles per al pblic concret que tenim a davant.

CAPTOL 4: EL LLENGUATGE CORPORAL El llenguatge corporal s essencial en la comunicaci oral. Lorador comunica amb tot el cos: amb la mirada, amb el moviment de les mans, amb la postura, amb la distncia interpersonal, amb laparena i la manera de vestir. Ms del 65% de la comunicaci es realitza de manera no verbal. Amb els gestos, lorador precisa all que vol dir amb les paraules.

LACTITUD: COMENAR AMB UN SOMRIURE El cos emet missatges que el receptor descodifica de forma inconscient. Per comenar b un orador ha de somriure. El somriure desperta simpatia i confiana.

LA POSICI DEL COS Hi ha posicions del cos que transmeten seguretat i nhi ha altres que transmeten inseguretat. La posici ideal per a transmetre aquesta seguretat s la que sanomena postura dequilibri: cal estar dret, no assegut. Els peus han destar separats, ms o menys alineats amb les aixelles. El pes del cos ha de descansar sobre tota la superfcie dels peus. Quant als braos, cal deixar-los penjar cmodament als costats del cos, duna manera natural. Aquesta s la posici bsica, per no cal estar aix tota lestona. Aquesta s la posici a la qual torna desprs de bellugar-se o gesticular. Recomanacions prctiques pel que fa a la posici: - Ensenyar el cos sencer transmet imatge de seguretat, de sinceritat i de tranquillitat. - Moures de tant en tant. Lorador ha de saber combinar lestar quiet amb el bellugar-se. - Evitar els moviments cclics. Lorador ha devitar anar amunt i avall duna tarima sempre amb les mateixes passes. - Evitar els tics repetitius i no jugar amb objectes. - No creuar els braos perqu dna una imatge dinseguretat i destar a la defensiva.

LA GESTICULACI Un orador capa de comunicar amb intensitat i de posar-se el pblic a la butxaca gesticula amb fora i vitalitat. La gesticulaci trenca barreres. Una bona gesticulaci fa pensar al pblic perqu lorador guanya credibilitat. La gesticulaci inclou tots els moviment dels braos i mans: ajuda a subratllar, explicar i mostrar coses ms enll de les paraules. El gest pot arribar a ser enormement expressiu. s molt important que la gesticulaci compleixi quatre condicions: 1. Ha de ser natural. La naturalitat s una de les qualitats clau de lorador. No cal dir que les gesticulacions exagerades o teatrals no funcionen. 2. No ha de semblar assajada. Un llenguatge del gest universal i com per a tothom no existeix. 3. Ha destar dacord amb la personalitat de cadasc. Tothom t la seva manera peculiar i natural de gesticular, i hi ha de ser fidel. El problema ms freqent s que els oradors, per nerviosisme, no saben gesticular, es queden en blanc. 4. No ha de ser exagerada. La gesticulaci exagerada no s natural i no agrada al pblic. Cadasc ha de treure el tipus de gesticulaci que porta a dins i desenvolupar-la i millorar-la de forma natural. Consells generals sobre gesticulaci: - Cal mostrar les mans al pblic, ja que sn leina bsica per a gesticular, i sn extraordinriament expressives. - Cal evitar els gestos que neixen de la inseguretat o el nerviosisme. En aquest apartat cal incloure els tics: mantenir la m davant la boca, moure un llapis entre els dits, tocar-se els cabells, les orelles... - Cal evitar fer moviment breus i rpids amb lavantbra. Els moviments amplis sn ms elegants i denoten seguretat. - No shan dacabar els gestos massa de cop. No sha de tenir por de continuar el gest fins al final, Si sinterromp es desf lmfasi.

LA MIRADA Si lorador mira lauditori i demostra inters, aquest inters li retornar en forma de simpatia i confiana. Si lorador acompanya la mirada amb un somriure, causa una gran impressi damabilitat i seguretat en ell. Si mira el sostre, el terra o no aixeca el cap, el pblic ho pot interpretar com a inseguretat, desinters, arrogncia o antipatia. Els ulls sn la part ms expressiva del rostre, la mirada s decisiva. Un bon contacte visual saconsegueix en tres etapes:

1. Mirar envers les persones de lauditori i no per sobre dels seus caps. 2. Aprendre a mirar els elements del pblic. 3. El contacte visual: consisteix a escoltar el pblic amb la mirada. El contacte visual significa mirar directament una persona del pblic com si ho fssim individualment.

CAL CONTROLAR EL COS: EL CONDUCTISME s una teoria psicolgica que diu que si es modifica una conducta, es pot modificar la causa daquella conducta. PROBLEMA Causa Nerviosisme SOLUCI Conducta-Smptoma No jugar amb el clauer

Conducta-Smptoma Jugar amb el clauer

Causa Desaparici del nerviosisme

Qualsevol persona pot modificar la seva conducta mitjanant un acte de voluntat. Cal destacar que el funcionament de la ment s oposat al del cos. El tractament correcte s anar a la causa: PROBLEMA Causa Angines SOLUCI ERRNIA Conducta-Smptoma Analgsic: la febre baixa SOLUCI CORRECTA Causa Antibitic: baixa la infecci

Conducta-Smptoma Febre alta

Causa Segueixen les angines

Conducta-Smptoma Baixa la febre

La millor manera dafrontar un problema s afrontar-ne els smptomes. Modificant la conducta, lorador pot modificar el seu carcter. El conductisme s la primera ra per la qual lorador ha de tenir molta cura de la seva expressi no verbal.

CAPTOL 5: TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACI VISUAL Avui en dia, quan es parla de mitjans audiovisuals es pensa de seguida en pissarres, transparncies, grfics i pantalles dordinador. Les coses concretes impacten i convencen el pblic ms que el que s abstracte.

COMPTE: NO SHA DABUSAR DELS MITJANS AUDIOVISUALS Utilitzar aquesta mena de mitjans s til i interessant, per cal remarcar una cosa: els mitjans audiovisuals sn noms un suport. Lessncia s lorador i el seu gui. Si lorador no transmet convenciment i seguretat per ell mateix, no servir de res tot el muntatge audiovisual. Ha de convncer la persona, no les pantalles ni vdeo. La presentaci ha de ser humana. Ls daquests mitjans t dos avantatges: 1. Els mitjans audiovisuals permeten destacar paraules o conceptes. 2. Els mitjans audiovisuals sn molt importants i tils per a un tipus concret dinformaci: lestadstica.

COM TRACTAR LA INFORMACI ESTADSTICA Una errada molt freqent s passar els grfics massa de pressa. Cal donar una interpretaci de lestadstica, de manera que el grfic reflecteixi all que interessa a lorador. No sha dabusar dels grfics. Un excs dinformaci estadstica cansa.
GRFICS DE BARRES

s la forma ms habitual de presentar i comparar la informaci. Nhi ha de dues classes: 1. Per a presentar levoluci dun tema durant un cert temps. 2. Relaci de diferents assumptes entre ells, en un perode tancat. Es tracta de comparar diferents magnituds.
GRFICS LINEALS

Permeten mostrar dades i identificar possibles tendncies al llarg de perodes de temps.

GRFICS CIRCULARS O FORMATGETS

s un recurs molt atractiu quan es tracta dexpressar percentatges sobre un total.

INFORMACI NO ESTADSTICA: ESQUEMES De vegades hi ha informaci no estadstica que pot ser presentada de forma grfica. Es tracta dels esquemes, que relacionen conceptes o processos. Els esquemes sn interessants perqu organitzen la informaci en lespai i sn fcils dentendre.

LES EXPOSICIONS DE POWERPOINT Lorigen del PowerPoint s en una idea totalment correcta amb relaci a les presentacions en pblic. s la segent: si el pblic ESCOLTA una idea, li entra noms per un sentit corporal, loda. Si el mateix pblic VEU escrit lenunciat daquella idea, lefecte ser doble, perqu li haur arribat via dos sentits. El gran problema que tenen moltes exposicions en PowerPoint s que contenen un excs dinformaci. Un bon sistema per preparar presentacions s fer dos PowerPoints: 1. Un PowerPoint llarg, complet. Aquest, imprs, es lliurar al pblic al final de la xerrada. Aquest PowerPoint llarg no sha de projectar. 2. Un PowerPoint curt, sinttic i esquemtic. s una sntesi de lanterior, que t com a funci servir noms de suport a lorador mentre parla. Hi ha dhaver molt poc text.

CAPTOL 6: COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUI El bon orador va al gra i sexplica de forma transparent. I, per anar al gra, necessita saber perfectament qu s el que vol dir.

QU S EL GUI? El gui dun discurs o una presentaci s el conjunt didees que es volen transmetre al pblic, posades en lordre adient. Shi poden destacar tres aspectes: 1. s un conjunt didees, no de paraules. Un bon discurs no ha de ser llegit, sin improvisat a partir dun gui. 2. En el conjunt didees que forma el gui nhi ha que sn ms importants que les altres. Hi ha dos grans grups didees: - Principals: les tres o quatre idees clau. - Secundries: tota la resta. 3. Les idees estan posades en ordre: el gui cont les idees ordenades duna manera determinada segons la lgica, o linters de lorador de destacar-ne unes o altres. La preparaci del gui s transcendental. s impossible parlar amb coherncia sense una bona preparaci.

EL MTODE PER A PREPARAR UN GUI Cada orador t les seves tcniques peculiars i els seus trucs, per es pot establir un sistema que tothom pot utilitzar. Aquest mtode t dues etapes.
APROXIMACI I ESQUEMA GENERAL

Abans de preparar un discurs, al seure una estona i reflexionar sobre quatre coses: el pblic, els objectius dels discurs, les idees principals i els mitjans.
RECERCA DIDEES, ESTRUCTURACI I GUI DEFINITIU

A partir daquest esquema bsic, lorador es posa en marxa per enllestir un gui ms complet. Aquest ser ms o menys llarg segons lestona que calgui parlar sobre el tema. No sha descatimar temps en preparar un gui, perqu el gui s una de les claus de lxit.

APRENDRE A PENSAR

Lexperincia demostra a bastament que hi ha una relaci molt ntima entre el llenguatge i el pensament. Per tant, per a millorar la manera de parlar, cal tamb millorar la manera de pensar.

TCNIQUES PER A BUSCAR IDEES: LA CREATIVITAT El primer que li cal a un orador per a preparar un discurs s dominar perfectament el tema de qu vol parlar. A ms de saber sobre el tema, cal saber com explicar-lo de forma clara i ordenada. Alguns mtodes per buscar idees.
TCNIQUES LGIQUES DE RECERCA DIDEES

Aquestes tcniques sn procediment lgics i racionals de recerca i ordenaci de les idees. 1. La documentaci i el coneixement del tema. s la base de tot, cal conixer el tema de qu sha de parlar. Si lorador no el coneix prou, ha de documentar-se. 2. Lestrella: les 6 W s una tcnica que t el seu origen en el periodisme i es basa a donar les respostes a les preguntes bsiques sobre un tema determinat. COM How QU What QUI Who

PER QU Why

QUAN When

ON Where

Sanomena la tcnica de les 6 W, perqu en angls les preguntes a les quals es respon tenen totes una W.

3. El cub. s un procediment molt efica per a analitzar i fer valoracions sobre un tema qualsevol. Cal buscar la resposta a sis qestions, que corresponen a les sis cares dun cub: - Descriu-ho. - Compara-ho. - Relaciona-ho. - Analitza-ho. - Aplica-ho. - Argumenta-ho. 4. Anlisi FDOA F: punts forts. Establir quins sn els punts forts duna empresa, idea... D: punts dbils. Establir quins sn els punts dbils de lempresa, idea... O: oportunitats. Ocasions o perspectives que ens dna lempresa o idea. A: amenaces. Possibles inconvenients, problemes o competidors que podem trobar. La utilitzaci daquest anlisi ajuda a una visi ms imparcial dels problemes.
TCNIQUES CREATIVES

Algunes daquestes tcniques tenen com a funci fomentar la creativitat de lorador. Perqu un discurs sigui bo, cal que cridi latenci de la gent. Per a aconseguir-ho, cal que lorador deixi anar el creador que porta a dins. Tres tcniques basades en la creativitat: 1. Brainstorming o pluja didees. s una tcnica creativa que es va utilitzar inicialment en publicitat, i que desprs sha ests a molts altres camps. El brainstorming s una tcnica amb una doble funci: - Explorar un tema determinat. - Trobar idees creatives, inesperades, originals. Aplicat a la preparaci dun discurs, el brainstorming funciona en dues fases: 1. Creaci. Es tracta de llanar moltes idees i molt variades. 2. Valorar, triar i estructurar. A partir del munt didees que shan trobar, cal crear una estructura coherent. Cal valorar les idees, triar-les i ordenar-les. 2. La recerca analgica. Es tracta danalitzar un problema en funci dun altre problema que es planteja com a anleg al primer. Aquest procediment t dues etapes: - Cercar analogies. - Descodificar.

3. L atzar. 4. Si lorador s sensible a all que lenvolta, segur que trobar idees o inspiracions per al que necessita. Latzar donar informaci.

TCNIQUES PER A ESTRUCTURAR: MAPES CONCEPTUALS En veurem dos sistemes: el mapa conceptual i lesquema lineal.
MAPA CONCEPTUAL

Consisteix a posar el tema principal al centre i, a partir dall, crear arbres que es ramifiquen en totes direccions.
ESQUEMA LINEAL

s la forma clssica destructurar. Es basa a crear calaixos de diferents nivells i treballar verticalment.

TCNIQUES PER A VALORAR I SINTETITZAR Un cop tenim les idees cal valorar-les i sintetitzar. s molt important que lorador sigui capa deliminar les idees que no siguin pertinents. La capacitat de sntesi s un dels elements clau de la comunicaci. Es poden distingir tres nivells de sntesi: 1. Donar una visi de conjunt (resum). 2. Trobar una estructura (interpretaci). 3. Formular una problemtica (creaci).

SABER ESCOLTAR: UNA VIRTUT RARA Un tema important a lhora de preparar un gui s la virtut de saber escoltar. Cal saber escoltar de manera literal i de manera figurada. Saber escoltar t dos avantatges de cara a millorar la comunicaci: 1. Afalaga els altres i trenca barreres. 2. Permet obtenir informaci dels altres. La manera dactuar en una conversa de qui sap escoltar s la segent: 1. Estar atent. 2. Escoltar sense jutjar.

3. Sospesar i jutjar. 4. Respondre.

COM SER POSITIUS s essencial donar un to positiu a qualsevol contacte hum. I aquest to positiu lha de donar lorador ja des del moment de la preparaci del gui. El gui ha destar pensat de manera que doni una imatge positiva del tema i de lorador.
LES DUES CARES DE LA MONEDA

s molt important saber desemmascarar lenfocament negatiu i trobar laltra cara de la moneda, la positiva.
AMAGAR LARBRE NEGATIU EN UN BOSC DARBRES POSITIUS

Consisteix a donar el missatge negatiu: - Desprs de missatges positius. - Submergit en missatges positius.
EVITAR PARAULES NEGATIVES I PENSAR EN EL ALTRES

Centrar-se en laltre: lorientaci vost. Si considerem el punt de vista de laltre, demostrem una preocupaci sincera pels seus sentiments. Estil positiu: evitar les frases en negatiu. Lxic positiu: cal evitar les paraules amb connotaci negativa. Reconixer errors. s una sinceritat que sagraeix molt.