PER A QU SERVEIX EL PROFESSOR?

Umberto Eco
Internet ofereix als estudiants molta ms informaci que no pas lescola. Per potser fa falta alg que els ajudi a cercar, a filtrar i a seleccionar. En lallau darticles sobre el bulling a les escoles he llegit un episodi que no definiria propi de bulling, sin com a molt dimpertinncia, i tanmateix es tracta duna impertinncia significativa. Es deia, doncs, que un estudiant, per provocar un professor, li hauria demanat: Perdoni, per en lpoca dInternet, qu ha de fer vost? L'estudiant deia mitja veritat, que entre altres coses fins i tot els professors diuen des de fa almenys vint anys: que certament lescola havia de transmetre formaci per sobretot nocions, des de les taules de multiplicar a lescola elemental, a les notcies sobre la capital de Madagascar a lescola primria, fins a la data de la guerra dels trenta anys a linstitut. Amb l'adveniment, ja no dic d'Internet, per s de la televisi i fins i tot de la rdio, i potser ja amb ladveniment del cinema, gran part d'aquestes nocions eren absorbides pels nois durant la vida extraescolar. El meu pare de petit no sabia que Hiroshima fos al Jap, que exists Guadalcanal, tenia informaci imprecisa de Dresden, i sobre l'ndia sabia noms all que Salgari li explicava. Ja des dels temps de la guerra he aprs aquestes coses a travs de la rdio i dels mapes al diari, mentre que els meus fills han vist a la televisi els fiords noruecs, el desert de Gobi, com les abelles pollinitzen les flors, com era un Tyrannosaurus Rex; i, finalment, un noi davui en dia ho coneix tot sobre loz, els coales, l'Iraq i l'Afganistan. Potser un noi davui no sap dir b qu sn els estams per els ha sentit anomenar, mentre que a la ensenyants? meva poca aix no li ho deia ni tan sols la professora de cincies naturals. I, llavors, qu han de fer els

He dit que la de lestudiant de qui parlava era noms mitja veritat, perqu abans que res el mestre ms enll dinformar ha de formar. All que fa d'una classe una bona classe no s que shi aprenguin dates i dades, sin que sestableixi un dileg continu, una confrontaci d'opinions, un discussi sobre el que saprn a lescola i el que passa a fora. s veritat que el que passa a l'Iraq ho diu la televisi, per per qu una cosa sempre passa all, des dels temps de la civilitzaci mesopotmica, i no a Groenlndia, noms ho pot dir l'escola. I si alg objects que a vegades ho diuen persones expertes tamb en el 'Porta a Porta', s l'escola la que ha de discutir 'Porta a Porta'. Els mitjans de comunicaci ens diuen moltes coses i fins i tot ens transmeten valors, per l'escola hauria de saber discutir de quina manera ens els transmeten, i valorar el to i la fora de les argumentacions que ens arriben a travs dels diaris i de la televisi. I encara queda la comprovaci de la informaci transmesa pels mitjans: per exemple, qui, si no el mestre, pot corregir la pronncia equivocada d'aquell angls que tothom creu aprendre de la televisi? Per l'estudiant no estava dient al professor que no el necessitava perqu actualment la rdio i la televisi ja sencarreguen de dir-li on s Timbuctu o que s'ha parlat sobre la fusi freda, i, per tant, no li estava dient que el seu paper havia estat assumit per discursos, per dir-ho aix, desfermats, que circulen de manera accidental i desordenada dia rere dia en diversos mitjans - i que si sabem molt sobre l'Iraq i poc sobre Sria depn de la bona o mala voluntat de Bush. L'estudiant estava dient que avui existeix Internet, la Gran Mare de totes les Enciclopdies, on es troben Sria, la fusi freda, la guerra dels trenta anys i la discussi infinita sobre el ms gran dels nmeros senars. Li estava dient que les informacions que Internet li posa a disposici sn immensament ms mplies i sovint ms aprofundides que aquelles de qu disposa el professor. I oblidava un punt important: que Internet li diu gaireb tot, excepte com buscar, filtrar, seleccionar, acceptar o rebutjar aquelles informacions.

Demmagatzemar informacions noves, a condici de tenir bona memria, tothom ns capa. Per decidir quines shan de recordar i quines no s un art subtil. Aix fa la diferncia entre qui ha fet un curs d'estudis regulars (fins i tot si lha fet malament) i un autodidacte (fins i tot si s brillant). El problema dramtic s, per, que potser ni tan sols el professor no sap ensenyar l'art de la selecci, almenys no sobre cada captol del coneixement. Per almenys sap que ho hauria de saber; i si no sap donar instruccions precises sobre com seleccionar pot donar exemple dalg que sesfora a comparar i a jutjar cada vegada all que Internet li posa a disposici. I finalment pot posar diriament en escena l'esfor per reorganitzar sistemticament el que Internet li transmet en ordre alfabtic, dient que existeixen Tamerl i les monocotilednies, per no quina s la relaci sistemtica entre aquestes dues nocions. El sentit d'aquestes relacions pot donar-lo noms l'escola, i si no ho sap fer s'haur desmerar a fer-ho. Altrament les tres vocals a-e-i (angls, empresa, Internet) romandran noms com la primer part dun bram dase que no pujar al cel.

Article publicat el 17 dabril de 2007 al diari Lespresso Traducci de Montserrat Sureda i Jubany per a www.terricabras-filosofia.cat