Documentos de Académico
Documentos de Profesional
Documentos de Cultura
http://2nbatpacomolla.blogspot.com/
I pensant en el bagatge cultural dels meus alumnes, ben aviat em vaig adonar que no podia defugir de cap manera la reflexi sociolingstica, ja que si no ho feia estava obviant la caracterstica ms definitria de lalumnat a qui havia de preparar: un alumnat amb una relaci complexa amb el catal.
2. Una reflexi com a punt de partida: Qu saben els meus alumnes? Qu creuen els meus alumnes? Competncia lingstica i creences lingstiques.
planificaci
Lalumnat catalanoparlant, s evident, s que aprn que la llengua t registres per ho aprn bsicament al llibre de text. Ara mateix, gran part del jovent catalanoparlant de determinades zones del Pas Valenci interioritza que el catal s una llengua fragmentada dusos arbitraris i limitats. Si observem el paisatge lingstic que ens envolta, pense que la desafecci s ms un fenomen didentificaci amb la llengua que didentificaci amb una determinada varietat estndard o culta del valenci.
De fet, en una comunitat sociolingsticament normal, els parlants individuals no tenen cap necessitat de definir un espai personal, perqu lespai de la llengua ja est definit socialment, legalment i institucionalment. s en la nostra societat, histricament anormalitzada, on lespai normal est ocupat per la llengua imposada. Aix, cada catalanoparlant es veu obligat a fer un esfor personal suplementari, si s que pretn utilitzar la seua llengua, perqu, per defecte, ser laltra la que ser considerada llengua vehicular. F. Suay
Malgrat que la literatura catalana est censurada per lautoritat educativa al Pas Valenci (per un mecanisme de violncia simblica) hem pogut recuperar Merc Rodoreda, Quim Monz, Pedrolo i altres autors a les classes de segon de batxillerat.
Ens hem de sentir responsables dalguna manera, aix s, de fer totes aquestes reflexions per poder establir el punt de partida de lacci didctica, per mai hem de caure en el victimisme ni en el drama; no hem de perdre de vista que amb el que tenim hem de treballar per poder traure alguna cosa positiva al final del curs.
La prctica a laula retroalimenta el blog de manera que, tant les prctiques reeixides del blog com les menys exitoses sn la conseqncia directa del dileg, de la confiana i del treball a laula.
Lliures volen: el blog com a espai lingstic Juan Pay, Mari Reme Silvestre i Maria Brown
situaci sociolingstica de partida ms greu poca comunicaci amb el grup i aquesta comunicaci estreta s la que legitima la llengua a ulls dels alumnes
Els nostres alumnes necessiten un tractament de la llengua i la literatura que prioritze la reflexi sobre alguns aspectes sociolingstics si volem, s clar, aturar el retrocs de ls social de la llengua i fer una societat ms lliure
els nostres alumnes necessiten un tractament de la llengua i la literatura que prioritze la reflexi sobre alguns aspectes sociolingstics hem dequilibrar la presncia del catal a la seua vida
laprofitament didctic del blog s molt alt, perqu s un aprenentatge connectat a la vida i a la ms recent actualitat
Per potser ara ha arribat lhora dassajar prctiques educatives amb altres eines que encara no he explorat, eines que em faciliten la comunicaci amb els alumnes