CRISI CONSEQNCIES SOCIALS

La crisi punxa la bombolla dels que creien haver pujat en l'ascensor social tirant de crdit

La classe mitjana s'esquerda

ARIADNA TRILLAS | Actualitzada el 03/12/2011 23:25

La classe mitjana s'esquerda

Dues parelles circulen cadascuna en un 4 x 4. La primera la integren una infermera a qui li acaben de rebaixar el sou per la crisi i un director de sucursal bancria. Disposen de cert patrimoni, passen les vacances a la Costa Brava i a l'hivern fan escapades per Europa. L'altra parella l'encapala un lampista que en els bons temps va arribar a donar feina a un equip de sis treballadors i que els caps de setmana s'embutxacava comissions si ajudava una immobiliria a vendre apartaments a Salou. T el pis pagat, per quan es va fer d'or en va comprar dos ms amb dues hipoteques que ara, sense feina ni equip, no pot pagar. La seva dona feia de dependenta els matins, ara no se'n surt. Durant la primera dcada del segle, la del crdit barat i la revaloritzaci irracional de l'habitatge, totes dues parelles eren aparentment iguals pel que fa a la capacitat de compra; fins i tot en tenia ms la del lampista que la del director d'oficina. Tots dos s'imaginaven formant part de l'mplia classe mitjana, la que mesura el desenvolupament de qualsevol pas i la que sost amb els seus impostos l'estat del benestar. Castigada per la crisi, comena a ocupar els discursos i les promeses dels poltics. S'ha installat la sensaci que ha entrat en franc declivi. L'esclat de la disbauxa del totxo ha fet esclatar una bombolla social: la de la segona parella del 4 x 4. Socilegs i economistes coincideixen que, tot i les dificultats que pateix pel context econmic, no s cert que la classe mitjana estigui desapareixent, sin que el que ha punxat s un dels estrats que la conformen i que l'havien engreixat grcies al miratge d'un consum desaforat a cop de crdit. "Encara no hi ha dades, la crisi tot just va comenar el 2008, per s fcil pensar que aquesta hiptesi s'est complint", afirma la sociloga Cristina Snchez Miret. El miratge del consum El smbol d'aquest aprimament seria el piset, tot i que 8 de cada 10 espanyols sn propietaris (o encara hipotecats), una proporci que segons l'estadstica de l'Eurostat a la UE noms supera Irlanda, rescatada fa un any. L'endeutament de les llars es va triplicar en menys d'una dcada, i segons el Banc d'Espanya va arribar a equivaldre a un 130% de la renda disponible de les famlies, tot i que ara som en fase de palanquejament (desendeutament). El ventall de criteris econmics per calcular qu s la classe mitjana s ampli. El Banc Mundial considera que en formen part, per exemple, les llars amb capacitat de gastar cada dia entre 10 i 100 dlars de paritat de poder de compra, i alguns instituts econmics s'hi refereixen com la que guanya

entre un 70% i un 150% del salari mitj. Tanmateix, els socilegs adverteixen que pertnyer a una classe social o a una altra no ho determinen els ingressos, encara que hi puguin tenir a veure. "La classe social s la capacitat d'exercir poder en el mercat, la posici en les relacions socials de producci, les oportunitats que donen a la vida i l'accs a determinats serveis", explica la professora de la Universitat de Girona. "Si a un taxista li toca la loteria -afegeix- no canvia automticament de classe, sin que mant la que t, per amb un patrimoni". De fet, molts autnoms, mecnics, botiguers o petits propietaris considerats de classe mitjana poden tenir menys ingressos que un treballador d'una fbrica de cotxes, considerat de la classe treballadora. "El que ha punxat s, per entendre'ns, la classe aspiracional, la que ambicionava fer aquest salt de classe; simplificant, els nou-rics, la part de la classe mitjana que no ho era de manera estable. Aquesta franja intermdia s la que s'est desclassant, i no t a veure amb la classe mitjana, que es distingeix per una actitud que busca seguretat a la feina i un horari", declara el professor d'Esade Carlos Torrecilla. Per la tisorada ja ha arribat, i per segon cop en la crisi, als funcionaris. Les retallades de sous, complements i drets socials econmics com les que proposa el Govern per estalviar almenys 850 milions d'euros del sector pblic els tallen les ales, en un marc d'abaratiment general dels nivells salarials, de sou i de condicions a la feina al sector privat. La tendncia s'ha agreujat, amb 742.000 catalans registrats a l'atur, per les dificultats de trobar feina, per ja es produa abans de la crisi. Les dades sobre l'estructura salarial de Catalunya corresponents al 2010 encara no estan disponibles, per l'evoluci entre el primer i l'ltim any consultables a l'Idescat, oficina estadstica de la Generalitat, donen pistes del que est passant. Parlem del 2004 i el 2009. Evoluci del salari mitj El salari mitj brut que cobrava un treballador catal el 2004, any de bonana econmica total, era de 19.750 euros. El del 2009, segon any de la crisi a Espanya, de 23.851,31 euros. L'increment nominal, doncs, va ser del 23,7%. Per la pujada real, que resulta de restar-li l'increment dels preus en el mateix perode, va ser del 4,4%. Poca cosa, al costat del que van pujar els pisos, el preus dels quals van escalar un 300% des de l'inici de la cursa desenfrenada de la revaloritzaci del 1999 -inici de la uni monetria, tot i que l'euro fsic no va comenar a circular fins al 2002- fins al moment lgid, el 2007. Per ser justos i comparar el mateix perode que els sous (del 2004 al 2009, ja punxada la bombolla), les dades de la secretaria d'Habitatge de la Generalitat revelen un salt del 25% en el metre quadrat en el cas d'un habitatge d'obra nova a Barcelona. Totes les mitjanes disfressen d'alguna manera la realitat. Dins dels 23.851,31 euros de salari brut anual hi trobem des de gestors d'empreses que en cobren 65.000 fins a treballadores no qualificades que no cobren ni 12.000 euros, segons les xifres de l'Idescat. La qesti s quin percentatge hi ha de cada categoria de treballadors sobre el total segons el salari que cobra. I la conclusi s la segent: en proporci, entre el 2004 i el 2010, les niques categories que creixen en nombre de persones- sobre el total sn la dels treballadors administratius, que passen de suposar un 13,7% a un 16,6%, i les dels treballadors del sector serveis tipus restauraci, comer o atenci a les persones, que passen del 15,5% al 17,6%. I es tracta de les categories que, juntament amb els treballadors no qualificats, tenen, de mitjana, un salari brut anual inferior: 21.333, 16.712 i 15.377,9 euros, respectivament. La proporci de treballadors no qualificats no ha pujat, per el descens s poc significatiu (del 14,3 al 13,8%). El mileurisme, per, no afecta noms feines de baix valor afegit, sin que "s'escampa a gent amb formaci superior", diu Snchez Miret. Ja abans de la crisi i amb menys de la meitat d'atur que ara, els sindicats CCOO i UGT batallaven contra el fenomen, batejat com a mileurisme, un concepte inventat l'agost del 2005 en una carta al director d'El Pas per l'estudiant C. Alguacil, que es queixava de les seves condicions laborals.

"Molta gent t el sou fix, i per aix veiem cues a la Maquinista i al Media Markt", replica, per, el professor Torrecilla. "La classe mitjana ha pujat de manera brutal les ltimes dcades i no s una tendncia que depengui de la conjuntura, sin que seguir", afegeix. Ascensor social i desigualtats Aquesta setmana, un estudi de la Fundaci Bofill concloa fins a quin punt ha funcionat a Catalunya l'ascensor social en l'ltim mig segle: la meitat dels catalans han avanat posicions en l'entramat social i gaireb la meitat s'han forjat un futur millor que el dels seus pares, tot i les dificultats de la generaci que t 30 anys, sobre la qual torna a pesar ms l'origen familiar. Les ltimes dades de l'Eurostat sobre la desigualtat d'ingressos no sn encoratjadores. En tres anys de crisi (2008-2010), l'ndex de desigualtat, que oscillava poc des del 2000, es va disparar: al 20% de la poblaci espanyola que ms ingressava li entraven 5,3 cops ms recursos que al 20% de la poblaci que menys ingressava. El 2010 la distncia ja havia crescut a 6,9 vegades. Un informe del Banc Mundial pronostica que la classe mitjana ser la reina del planeta: si avui noms tres de cada 10 persones poden portar aquesta etiqueta -segons la definici econmica que en fa la instituci-, d'aqu una dcada al mn hi haur ms gent de classe mitjana que pobres; i el 2030 pertanyeran a la franja mitjana dos teros de la poblaci. Per atenci a la distribuci en el mapa dels que pujaran de classe: tots sn a l'sia. Avui dia, els d'aquesta regi sumen 525 milions de persones. En 20 anys s'hi comptabilitzaran 3.228 milions de persones!

Font: http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/classe-mitjana-sesquerda_0_602939742.html