ORDENANCES FISCALS TAXES MUNICIPALS 2012 1. Finanament local Histricament els ajuntaments patim la manca de recursos econmics.

Els ingressos pblics sels reparteixen lAdministraci Central i Autonmica. LAdministraci Local (ajuntaments, consells comarcals i Diputacions) prestem serveis directes a la ciutadania, atenem necessitats amb competncia o sense. La Generalitat mant un deute amb Barber del Valls duns 4 milions deuros. El Govern de CiU es dedica a retallar els serveis directament, o rebaixant la seva aportaci als serveis que gestionen els consells comarcals i ajuntaments, com les beques de menjadors, les escoles bressol o les escoles de msica, dansa i arts. Els ajuntaments hem de fer front a les retallades, perqu perjudiquen a la ciutadania i a la viabilitat dels programes municipals. El Govern Central demana que els ajuntaments tornem una part del que vam rebre de la participaci en els ingressos estatals. Cal que aquest deute sigui condonat, perqu les administracions locals gestionem noms un 12% dels recursos pblics, quan el repartiment hauria de ser 33% Administraci Central, 33% Administraci Autonmica i 33% Administraci Local. Ens trobem en una situaci histrica, en qu la pobresa i latur creixen als nostres pobles i ciutats, i en qu els governs de Mas i Zapatero han seguit el dogma neoliberal imposat pel FMI, el Banc Central Europeu, i, en suma, de leconomia per sobre de les persones. Cal una sortida a la crisi que no recaigui sobre la ciutadania, s a dir, una poltica fiscal progressiva que gravi les rendes del capital i les rendes altes; tamb perseguir el frau fiscal (70 mil milions a lany a Espanya) i establir una banca pblica que torni el crdit a les famlies i a les PIMEs. Per des dels ajuntaments, al costat de la ciutadania, cal fer alguna cosa. Els ajuntaments hem dintervenir socialment. Som la darrera defensa de la ciutadania contra la voracitat del capitalisme financer, i per tant hem de treballar des del punt de vista poltic, junt amb la ciutadania i les seves organitzacions. A ms de dissenyar uns pressupostos austers (reduir despeses en propaganda o representaci), cal establir uns majors ingressos locals, per de manera QUE PAGUI MS QUI MS T. Per tant, cal introduir mecanismes de PROGRESSIVITAT en les taxes i preus pblics. Proposem tamb que les subvencions que arriben de les administracions superiors, com ara les de les escoles bressol, es puguin aplicar de manera progressiva, i no de manera linial, com passa actualment.

2. Criteri general El preu duna taxa ha de ser sempre igual o inferior al cost del servei, per llei. En un moment en qu la pobresa avana, sn necessaris ms ingressos pblics, i les taxes haurien daproximar-se al preu de cost, establint mecanismes de progressivitat. Les ordenances fiscals vigents de Barber inclouen mecanismes de bonificaci noms en alguns serveis i no sn transparents, derivant la responsabilitat a linforme dels serveis socials. Aquest fet dificulta saber si una persona t dret a les bonificacions, i per tant pot suposar un obstacle per accedir-hi. Establir una TARIFACI SOCIAL amb criteris pblics ha de ser la prioritat. Aquesta tarifaci, tot i que pot ser dficil dimplementar immediatament, pot aplicar-se en un termini relativament curt. Proposem la segent frmula de clcul de la renda familiar disponible per persona (rfdp): renda familiar disponible per persona (rfdp)= (renda familiar - pagament lloguer o hipoteca) nombre de persones de la unitat familiar La renda familiar es correspon amb la suma de les bases liquidables generals de tots els membres de la famlia (casella 618 IRPF) La despesa en lloguer o hipoteca shaur de justificar documentalment El nombre de membres es corresponen amb les persones membres de la unitat o les unitats familiars de la declaraci o declaracions de lIRPF corresponents a la famlia. Sexclouran els contribuents amb rendiments nets mobiliaris superiors a 400 (casella 031 IRPF) Sexclouran els contribuents amb rendiments del capital immobiliari (caselles 069, 075 i 079 IRPF) LIndicador de Renda de Suficincia de Catalunya (IRSC) per a 2011 s de 569,12 euros/mes i 7967,73 euros/any, i ser lindicador de referncia. taula general de bonificacions: renda familiar disponible per persona (rfdp) fins a 0,40 IRSC fins a 0,60 IRSC fins a 0,75 IRSC (227,65 mes; 3187,09 any) (341,47 mes; 4780,64 any) (426,84 mes; 5975,80 any) percentatge de bonificaci 70% 40% 25%

3. Proposta concreta ordenances a) IMPOSTOS

impost IBI

proposta equip govern augmentar 4,30 (revisi cadastral en 2014 amb un augment anual del 4-5% fins el 2024)

la nostra proposta acceptar augment IBI i establirsubvencions: - del 100% per a famlies amb rfdp fins a 0,40 IRSC, i per a famlies en processos de desnonament. - del 50% per a famlies amb rfdp fins 0,60 IRSC augment 5% noves bonificacions: per increment de plantilla superior al 20% de la mateixa,mitjanant contractaci indefinida. 20%. ok augment 3,20% establir subvenci del 100% per a famlies en procs de desnonament.

IAE

augment 3,20%

ICIO IIVTNU (plusvlua)

augment 11,50% augment 3,20%

* limpost de circulaci no es modifica perqu estem al tipus mxim

b) TAXES primer: introdur la tarifaci social a les segents taxes: 2.4.I Taxa per recollida, tractament i eliminaci descombraries i altres residus slids urbans (domiciliries de recepci collectiva) + Augmentar un 5% en comptes dun 3,20% 2.9. Taxa per la prestaci del servei de llars dinfants municipals + Augmentar la taxa general fins a 200, i la taxa de la 2a quinzena de juliol fins a 180 2.13 Taxa per la prestaci de serveis a les installacions esportives municipals (PME). Aplicar als abonaments totals anuals i trimestrals de les persones empadronades a Barber del Valls. Eliminar les categories dabonament de pensionistes i gent gran, i aplicar la tarifa dadults, amb les bonificacions a que tinguin dret en funci de la seva renda familiar disponible per persona (rfdp). 2.19. Taxa per a la prestaci del servei de menjador a les llars dinfants municipals + Augmentar un 5% en comptes dun 3,20%.

segon: congelar laugment en les taxes 2.8 Taxa per la qual es regulen els serveis del mercat municipal i el mercadet setmanal 2.13 Taxa per la prestaci de serveis a les installacions esportives municipals (PME). Tarifa II, Apartat 4.2 (Cursets de nataci per a abonats) Tarifa VII, Apartat 4 (Esports escolars al camp de futbol 7)

c) PREUS PBLICS 3.1.10 Prestaci de serveis datenci domiciliria Servei Atenci personal Auxiliar de la llar pats a domicili preu anterior 13/hora 12/hora 4/pat proposta equip de govern 16,62/hora 14,28/hora 5,83/hora la nostra proposta 15/hora 13,50/hora 5/hora

Es proposa per part de lequip de govern una tarifaci social basada en lIRSC, que per la naturalesa del servei s ms adient que el criteri de renda familiar disponible per persona, i que acceptem. Proposem buscar la collaboraci amb altres ajuntaments per a la mancomunaci del servei, de manera que el cost es pugui redur. 3.1.11 (podologia) passa de 5,50 a 6. Proposem mantenir el preu. Seliminen les bonificacions. Proposem establir descomptes als usuaris freqents, a ms duna possible bonificaci per als usuaris que necessitin el servei per motius de salut. 3.1.13 (vacances gent gran) seliminen les bonificacions. Proposem que el cost que inverteix lAjuntament en aquest programa es dediqui al collectiu que no pot accedir a les vacances de la gent gran organitzades per les administracions central i autonmica. 3.2.A. Escola de msica Es proposa un augment dels preus dun 13,39% Proposem un augment de la tarifa general dun 15%, i aplicar la tarifaci per renda familiar disponible per persona (rfdp)

3.2.C Tallers culturals. Es proposa un canvi de preu fix (4,08/hora adults i 2,04/hora infants) a la fixaci del preu de cada taller per Junta de Govern Local. Proposem consensuar els criteris per a la fixaci del preu amb la resta de grups municipals. 3.2.D TMC 3.2.E Espais i Equipaments Com ja hem proposat amb anterioritat, s necessari un model unificat i transparent en la gesti dels espais i equipaments municipals. Mentre aix no sigui una realitat, cal establir la disponibilitat de tots els espais i equipaments municipals per a les entitats barberenques sense nim de lucre. Aix inclou el TMC. En activitats puntuals on no es cobri entrada, o de caire benfic, i que per la seva dimensi justifiquin lus del teatre o de lAuditori Maria Feliu, no shauria de cobrar cap preu. En cas que es cobri una entrada per cobrir els costos de lactivitat, o que formi part dun cicle, caldr establir les condicions en un conveni entre lentitat sense nim de lucre i lAjuntament de Barber del Valls. 3.2.F Actes culturals Samplia la forquilla de preus mxims. Actes festius de 20 a 30 Teatre de 25 a 40 Teatre infantil de 15 a 25 Msica de 25 a 40 Actes extraordinaris de 35 a 50 Aix no solucionar el problema de la gesti del TMC, que s de model. No podem continuar gestionant el TMC com un equipament que ens costa diners obrir, perqu daquesta manera el farem servir el mnim possible. Necessitem un model de gesti integral, que faciliti obrir el teatre ms dies a lany.

Barber del Valls, novembre de 2011