Camins Del Aigua Web 1

Els camins de laigua de les Illes Balears
Aqfers i fonts
Coordinaci:
Rosa Mara Mateos Ruiz
Concepcin Gonzlez Casasnovas
Coor di naci
Rosa Mara Mateos Ruiz (IGME- Balears)
M Concepcin Gonzlez Casasnovas (Conselleria Medi Ambient)
Tex t
Pr l eg
Alfredo Barn Priz
Col l abor aci ons especi al s en el t ex t
Margalida Comas Colom - Hidrogeologia de Formentera
Jordi Gimnez Garca - Hidrogeologia de Ibiza
Angel Gins Grcia - Carst
Jose Mara Lpez Garca - Aiges termals i assaigs de bombament
Jose Manuel Murillo Daz - s conjunt i recrrega artificial
Antonio Castillo Martn - Recull de definicions hidrogeolgiques
Equi p de t r ebal l
I GME- Bal ear s
Inmaculada Garca Moreno
Jose Mara Lpez Garca
Pedro Agustn Robledo Ardila
Ana Sevillano Matilla
Kelly Jane Wallis
Esperanza Palmer Gmez
Catalina Bauz Garca
I GME- Madr i d
Loreto Fernndez Ruiz
Jose Manuel Murillo Daz
DGRH- Consel l er i a Medi Ambi ent
Concepcin Gonzlez Casasnovas
Alfredo Barn Priz
Jordi Gimnez Garca
Margalida Comas Colom
HI DROMA S.L.
Antonio Galms Daz-Plaja
Margarita Juncosa Darder
Begoa Pau Blasco
EPTI SA
Alberto Batlle Gargallo
Begoa Garca Pardo
scar Blasco Herguedas
Assessor ci ent f i c
Bernad Gelabert Ferrer
(Universitat de les Illes Balears)
Assessor a di dct i ca
Maria de los ngeles Mateos Vzquez
(Asociacin Espaola para la Enseanza de
Ciencias de la Tierra. AEPECT)
Fot ogr af i a
Jos Rodrguez Fernndez
Jose Mara Lpez Garca
Benito Martn Ballesteros
Juan Jos Pons Petrus
Antonio Merino Juncadella
Antonio Galms Daz-Plaja
scar Blasco Herguedas
Jose Lus Cantn vila
Alfredo Mateos Ruiz
Di sseny de f i gur es
Inmaculada Garca Moreno
Begoa Pau Blasco
Antonio Galms Diaz-Plaja
Maquet aci i di sseny
Manuel Navas Cernuda
Tr aducci al cat al
Rev i si l i ngst i ca
Eurotranslation S.L.
Agr ament s
Juan Antonio Lpez-Geta
Juan Jos Durn Valsero
Joan J. Forns Ast
Antonio Rodrguez Perea
Llus Pomar Gom
Luis Mateos Canelo
Carmen Barcel Ventayol
Enric Juncosa Canals
Jose Miguel Azan Hernndez
Francisco J. Roldn Garca
Jos Rodrguez Fernndez
Bruno Ballesteros Navarro
Helen Brown
Alexander Sepasgosarian
I mpr essi
Taravilla S.L.
Els camins de l'aigua de les Illes Balears. Aqfers i fonts /
Mateos, R.M. y Gonzlez Casasnovas, C., coord. - Madrid:Instituto Geolgico y Minero de Espaa i
Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, 2009.
280 pgs., figs., 260 x 240 mm
Recull de definicions hidrogeolgiques
ISBN: 978-84-7840-807-8
NIPO: 474-09-034-3
Depsito Legal: M-
Siento un vago rumor... Toda la tierra
est cantando dulcemente... Lejos
los bosques se han cargado de corolas,
desbordan los arroyos de sus cauces
y las aguas se filtran en la tierra
Esta tarde (Alfonsina Storni)
El pressent llibre forma part dels treballs previstos al Conveni de
Collaboraci entre la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes
Balears i el Instituto Geolgico y Minero de Espaa, firmat l'any 2005.
Els camins de l' aigua de les Illes Balears.
Aqfers i font s
VI
L'estreta collaboraci entre la Conselleria de Medi Ambient i l'Institut Geolgic
i Miner d'Espanya ha fructificat en nombrosos estudis dirigits a la millora del
coneixement hidrogeolgic de les Illes. Els nostres tcnics i cientfics treballen
plegats des de fa gaireb tres dcades, investigant sobre els nostres aqfers,
aportant solucions davant de les puntuals mancances d'aigua i assessorant els
gestors sobre els nombrosos aspectes relacionats amb les aiges subterrnies.
Una tasca incessant que avui presenta els seus resultats amb aquest llibre que,
d'alguna manera, inclou bona part del coneixement adquirit al llarg d'aquests
anys.
Les aiges subterrnies sn vitals a les Balears, ja que en constitueixen el 80%
dels recursos hdrics. Sense cap dubte, els aqfers continuen essent un dels
principals motors del desenvolupament de la nostra societat i el seu paper ha
estat tan important que no podrem entendre el progrs d'aquesta regi sense
tenir en compte aquest recurs natural.
Hem de recuperar el respecte que totes les cultures que ens han precedit
sentien per l'aigua. No ha de ser en cap cas moneda de canvi, no s una merca-
deria. s la protagonista del paisatge balear, de la majoria dels seus ecosistemes
i la clau per entendre la nostra naturalesa. Vetllar per la recuperaci dels aqfers,
per la permanncia de les fonts i per la conservaci dels aiguamolls, s una tasca
fonamental d'aquesta Conselleria, i volem fer-la extensiva a tots els ciutadans i
ciutadanes de les Balears.
PRESENTACI
Miquel ngel Grimalt i Vert
PRESENTACI
VII
s difcil valorar i protegir tot all que no s prou conegut. Per aix, un dels
objectius primordials de la Conselleria de Medi Ambient s contribuir a la divul-
gaci del coneixement natural del nostre territori, ja que constitueix la manera
ms efectiva de fomentar la seva protecci i conservaci. Ens sentim orgullosos
d'haver participat activament en l'elaboraci i presentaci d'aquest llibre, que
pretn apropar el meravells mn de les aiges subterrnies a tothom que
s'interessi pel medi natural.
Malgrat que existeixen moltes publicacions cientfiques sobre els valors natu-
rals de les Illes, fins ara ens ha mancat la visi, des del punt de vista geolgic, de
tots aquells aspectes relacionats amb les aiges subterrnies. Aquest llibre aspira
a mostrar el paper de la geologia en els camins de l'aigua. Obtindrem resposta
a un munt de preguntes que tots ens hem fet qualque vegada: Per qu sorgeix
una font? Com es mou l'aigua a l'interior dels nostres aqfers? Qu s un pou
surgent? Moltes de vegades, les respostes a aquestes qestions ens les han
donat durant segles la tradici i la cultura popular, prescindint, innocentment,
de la veritat i del rigor cientfic.
Pretenem que la lectura d'aquest llibre contribueixi a la difusi del coneixe-
ment del medi subterrani, dels paisatges que l'aigua ha obrat a les Illes, del paper
dels aqfers en l'agricultura, en el provement urb, etc. Per aix s'ha fet servir
un llenguatge planer, un text assequible, acompanyat de nombroses figures i
fotografies. Esperam que aquest llibre, de vocaci didctica i divulgativa, vos
ajudi a gaudir i a entendre millor aquesta part ms oculta de la nostra natura.
Miquel ngel Grimalt i Vert
Conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears
PRESENTACI
VIII
Amb la publicaci d'aquest llibre s'assoleix una fita important en la collaboraci
existent entre l'Institut Geolgic i Miner d'Espanya i la Conselleria de Medi Ambient
del Govern de les Illes Balears. Sn ms de vint anys de treball conjunt, amb el
resultat de nombrosos estudis cientfics en el camp de la hidrogeologia, cosa que
ha perms disposar d'un excellent coneixement del subsl en general de les Illes
i, en particular, dels seus aqfers. La maduraci de tota aquesta informaci per
part de l'equip de treball, ha donat com a resultat una exposici senzilla, didc-
tica i amena de tots els aspectes relacionats amb les aiges subterrnies de
l'arxiplag balear.
D'en dels temps d'Al-Andalus, les construccions necessries per a la capta-
ci, la utilitzaci i la distribuci de l'aigua han estat molt lligades a l'existncia
d'aqfers i de fonts. L'enorme patrimoni d'elements de petita enginyeria hidru-
lica molins, snies, squies, aljubs, basses i safareigs, qanat s, etc., del qual
caldria destacar els camps de molins de vent del pla de Sant Jordi i del pla d'Eivissa,
aix com el sistema medieval de squies i de snies de la vall de Sller, forma part
indiscutible del paisatge rural de les Illes. El segle va aportar els sistemes
moderns de perforaci, que van sembrar el camp balear d'una muni de pous,
dels quals s'extreuen uns 200 milions de metres cbics d'aigua, poc ms del 80%
de la demanda urbana i agrcola de les Illes. Per tot aix, l'aigua subterrnia ha
estat des de sempre un element fonamental en el desenvolupament de la socie-
tat insular.
Malgrat que el medi geolgic es mant en bona part ocult a la nostra visi, de
vegades la naturalesa ens mostra el seu interior. Les fonts constitueixen la sortida
natural de l'aigua dels aqfers. Entendre els camins que ha fet l'aigua abans del
Jose Pedro Calvo Sorando
PRESENTACI
IX
seu naixement i els condicionants geolgics que en determinen la sortida, s un
dels captols ms reveladors d'aquest llibre. Els impressionants cabals d'aigua
que sorgeixen de manera espordica a les Fonts Ufanes de Gabell; la sortida de
la font de sa Costera als espadats del litoral de la Tramuntana mallorquina; les
fonts de Santa Galdana a Menorca, o la surgncia d'aiges termals a Sant Joan
de la Font Santa. Tots aquests fenmens tenen la seva explicaci dins del coneixe-
ment geolgic de l'illa.
A l'aigua subterrnia, els lmits entre el que s inert i el que s viu no sn
ntids. Tot forma part del substrat del qual sorgeix la vida. La interacci entre la
descrrega de l'aigua dola dels aqfers i l'entrada d'aigua salada de la mar dna
lloc a ecosistemes singulars els aiguamolls, plens de vida silvestre. L'aigua
tamb contribueix a la formaci del paisatge. Excava profundes valls, dissol i
modela les roques calcries, endinsant-se davall de la superfcie terrestre, on
continua la seva tasca. L'extensi regional del carst a les Balears, la diversitat i
la singularitat de les seves cavitats, aix com la bellesa d'aquest modelat, deter-
minen un dels patrimonis naturals ms rellevants del nostre pas.
Aquesta publicaci vol enfortir un dels principals objectius de l'Institut Geolgic
i Miner d'Espanya: la divulgaci de les cincies de la Terra. Estem convenuts
que, a ms de fer gaudir els lectors, contribuir a ampliar els seus coneixements
sobre l'aigua subterrnia i la cincia hidrogeolgica, una parcella de gran inters
dins del mn de la geologia.
El plaer d'apropar-nos a la natura mitjanant el seu coneixement, ens fa sser
molt ms respectuosos i humils amb ella.
Jose Pedro Calvo Sorando
Director General del Instituto Geolgico y Minero de Espaa
PRLEG
ALFREDO BARN PRIZ
CANIG. Llegenda pirenaica del temps de la reconquesta.
Mossn Jacint Verdaguer, 1886. Cant quart. Lo Pirineu.
Illustraci: Nvola Uy
...De cim en cim va de Rubi Pentina,
y, sota Bresca en Collegats, li ensenya
la rica Argenteria que en la penya
par algun geni amb enciseres mans.
Cortinatges de tosca y brodadures,
cascades d'argent fos en l'ayre preses,
garlandes d'eura en richs calats suspeses,
d'alguna fada finestr div,
de lliri d'aygua y de roser poncelles,
com ulls closos de virgens que hi somian,
tot hi es blanch, com los coloms que hi nan,
papallones gentils d'aquell jard.
Volant als cingles del Monsn, li ensenya
les cascades bellsimes de Gerri,
y en Cabdella, en Espot y Biciberri
constelacions d'estanys d'atzur y vert:
les tres valls del Pallars, que la calitja
de boyrina ab so rssech enmantella,
li semblen solchs que gegantina rella
a les tres branques del Nogera ha obert.
XI
Aigua: font de vida, modeladora del paisatge, creadora de bellesa, de cultura,
font de purificaci i de ritus inicitics. Aigua, remor, msica, bellesa... misteri.
Quan na Rosa M. Mateos, impulsora d'aquest llibre, em va proposar d'escriure'n
el prleg, vaig considerar, de bon principi, que havia de preparar un text feixuc,
ple de continguts tcnics. Mentre m'ho anava rumiant, com sol passar als qui ja
hem passat de llarg all que Ramon Llull va anomenar el bell mig de la vida, el
meu pensament va anar cap als records passats, potser cercant una justificaci
del perqu em trobava en aquest trngol.
Records lligats a un poble, capital dels raiers, entre dos rius i un pant, arre-
cerat per les serres de Sant Avent, del Boumort, de Sant Corneli... i el Congost i
Collegats; les riuades com a espectacle i drama. La Verge patrona, segons la lle-
genda trobada per camperols dins una cova propera al riu. Les baixades pels
barrancs molt abans del barranquisme i pels rius abans del rfting; els descensos
en piragua cap al Segre seguint la ruta dels raiers; les primeres coves: la por i
l'atracci; les fonts de l'Us i de la O al peu de Sant Corneli; les escalades pel Roc
de Queralt i, un cop a dalt... que bona l'aigua de la font de Montsor! Per... com
aix hi ha una font aqu dalt? Les primeres recollides de fssils. L'estany de
Montcorts amb els seus mites i llegendes: Per qu hi ha un llac aqu? Les prime-
res repetides preguntes per qu? Els mestres del meu poble, les seves explicacions,
les passejades amb ells. I el meu pare, que em va ensenyar a ser al camp i amb
el camp. I la meva mare, que ja practicava de manera natural el que ara es coneix
com a nova cultura de l'aigua.
PRLEG
PRLEG
XII
I ms tard els Monegros: Polvo, niebla, vient o y sol... y donde hay agua, una
huert a, segons paraules de Labordeta. Aridesa esquerpa, tallada com a gani-
vetades sobre l'horta del Cinca. Les basses per abeurar el ramat i, de nou, per
qu tanta vegetaci i fauna enmig de l'espartar?
I el Pirineu: roca i aigua, bellesa. Les primeres acampades, travesses i pujades.
Les acampades i travesses en solitari. Les aventures de la supervivncia.
I conixer en Joan Rosell, que als quinze anys em va fer descobrir que existien
els estudis de Geologia, els quals em van permetre de cristallitzar totes aquelles
vivncies i passi d'infncia i d'adolescncia, en professi. I ms endavant, Ramn
Llamas i Emilio Custodio, que em van ensenyar a veure l'aigua subterrnia i a
estimar-la.
I les Illes Balears, la meva segona terra. Els primers estudis sobre recursos
hdrics. Dos teros de la meva vida dedicats a la geologia i a les aiges subterr-
nies de les Illes i encara tantes qestions per respondre! Tots els qui em van
ajudar a conixer millor les Illes i els seus habitants, i amb els qui vaig compartir
discussions i treballs de camp. Els meus companys. La gent de fora vila amb qu
tantes hores he xerrat, el seu seny i la seva tenacitat. La immersi dins la realitat
social de les aiges subterrnies i del concepte de les aiges cercades, tan
descriptiu i precs.
PRLEG
XIII
Quan brollen aquests records a la meva memria, comprenc que hauria pogut
triar qualsevol professi, per possiblement no podria sser altra cosa que
geleg.
De sobte, m'he adonat que s'ha de prologar un llibre. L'objectiu previst de
donar-hi a conixer l'aigua subterrnia i la seva relaci amb el medi i l'home,
s'assoleix mpliament grcies al treball de tot l'equip que hi ha participat. Poques
vegades s'han explicat les coses de l'aigua amb tanta claredat i senzillesa i, alhora,
amb tant de rigor cientfic.
Si aquest llibre aconsegueix despertar en els lectors el respecte envers l'aigua
i envers la terra i per qu no, els ensenya a estimar-les, la seva publicaci
haur estat un xit. Per si a ms, la seva lectura fa que qualc, qualque dia, pugui
recordar vivncies lligades a la integraci amb el medi i el seu coneixement, sense
haver perdut la humilitat de preguntar-se el perqu, i comprengui que la Terra
no pertany a l'home, sin l'home a la Terra, s'hauran ultrapassat totes les expec-
tatives.
Alfredo Barn Priz
Hidrogeleg
LES ILLES BALLEARS: MEDI FSIC I HUM
1
Apropat ms al mar. Aqu, les barques.
Escolta el vent damunt les roques planes.
I continua laigua, i continua.
Si, laigua, laigua.
El trngol
Joan Brossa
Foto: J.J. Pons
E
n aquesta primera part introductria del llibre es pretn apropar el lector a tots els aspec-
tes del medi fsic i hum relacionats amb el cicle de l'aigua. La presncia d'aquest lquid
preuat, la seva distribuci, qualitat, quantia i explotaci, dependran de nombrosos factors rela-
cionats tant amb les caracterstiques fsiques del territori, com amb la seva poblaci.
En primer lloc, l'aigua es troba ntimament relacionada amb el clima de la regi i, molt direc-
tament, amb el rgim de precipitacions i temperatures. Tothom sap que durant els anys plujosos
les fonts i els aqfers brollen i els pantans s'omplen. No s aix en anys de sequera, quan
l'escassetat d'aigua arriba a ser un greu problema per a la nostra societat. La quantitat de pluja
que cau directament sobre les Illes i la seva distribuci determinen d'entrada els recursos hdrics
de l'arxiplag.
En segon lloc, s molt important conixer els factors que condicionen el medi fsic de les
Balears, com ara el relleu, la geologia, la xarxa hidrogrfica, la coberta vegetal, etc., tots aspec-
tes fonamentals que controlaran com, on i en quina quantitat s'infiltrar l'aigua de pluja al terreny
per passar a formar part del domini de les aiges subterrnies.
En darrer lloc, es volen exposar tots els aspectes relacionats amb la demanda, l'explotaci i
l's de l'aigua: la poblaci i la seva evoluci en els darrers anys, l'economia i la seva dependn-
cia del sector terciari, l'evoluci de l'agricultura, etc. Tot un conjunt de peces, l'anlisi prvia de
les quals s necessria per poder encaixar el trencaclosques que ens far entendre el cam que
realitza cada gota d'aigua.
LES ILLES BALEARS. MEDI FSIC I HUM
5
Les Illes Balears formen un arxiplag situat a la Mediterrnia occidental, enfront
de les costes del llevant de la pennsula Ibrica. Estan constitudes per quatre illes
principals: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i una srie d'illes i d'illots menors:
Cabrera, Dragonera, l'illa de l'Aire, es Vedr i s'Espalmador, entre d'altres. La super-
fcie de l'arxiplag s de gaireb 5.000 km. L'illa ms gran s Mallorca, amb 3.640 km.
Com a qualsevol conjunt d'illes, el domini costaner s predominant, amb una lon-
gitud de costa propera als 1.500 km, cosa que equivaldria a 300 m de costa per cada
quilmetre quadrat de superfcie.
L'illa de Mallorca s la major de les Illes Balears. Les seves dimensions mximes
sn de 95 km des del seu extrem occidental (Sant Elm), fins l'oriental (Cala Rajada).
Uns 10 quilmetres al sud de l'illa hi ha l'arxiplag de Cabrera, format per un conjunt
d'illes i d'illots, tots deshabitats, i declarat Parc Nacional Martim i Terrestre l'any
1991.
Des d'un punt de vista orogrfic, Mallorca est constituda per un conjunt de
serres i de planes. Els relleus principals es troben a la serra de Tramuntana, una ali-
neaci muntanyosa parallela a la costa nord-occidental de l'illa. La serra s abrupta,
amb nombrosos cimals que superen els 1.000 m d'altitud, entre els quals destaca el
Puig Major (1.445 m) com el punt ms elevat de l'arxiplag. Cap a l'est, l'illa presenta
una srie de relleus ms suaus (puig de Morey, 562 m) que constitueixen les serres
de Llevant, que arriben des del cap de Capdepera i el cap Ferrutx, al nord, fins a les
proximitats del poble de Santany, al sud. El contacte d'aquesta serra amb la mar
s'estableix mitjanant una franja litoral plana coneguda com la Marina de Llevant,
solcada per torrents fortament encaixats, a la desembocadura dels quals s'originen
Les Il l es Bal ears. General i t at s
7
cales i platges, algunes de les quals constitueixen importants indrets turstics. Entre
la Serra de Tramuntana i la de Llevant, s'estira la part central de l'illa, el Pla de
Mallorca, enmig del qual s'alcen les anomenades serres Centrals, conjunt de turons
que presenten la seva mxima cota al masss de Randa (puig de Randa, 543 m). Entre
les principals serres de l'illa queden delimitades zones planes i de relleus suaus que
constitueixen les principals terres de conreu i on l's de l'aigua per a l'agricultura ha
format un paisatge molt caracterstic de molins, snies i safareigs: els principals, per
la seva tradici agrcola, sn el pla de Palma, entre la Serra de Tramuntana, les Serres
Centrals i la costa sud-oest (badia de Palma); el Pla d'Inca-Sa Pobla, entre la Serra
de Tramuntana, les Serres Centrals i la costa nord-est (badia d'Alcdia); el Pla de
Campos, situat entre les Serres Centrals i la costa del Migjorn, i el pla de Manacor,
entre les Serres Centrals i les de Llevant.
Menorca, l'illa ms septentrional i alhora ms oriental de les Balears, abraa una
superfcie d'uns 700 km, amb poc ms de 53 km de longitud entre les ciutats de
Ma i Ciutadella, i una amplria mxima de 19 km. S'hi poden distingir dues grans
unitats geomorfolgiques, que divideixen l'illa en dues meitats: la regi de Tramuntana,
al nord, i la regi de Migjorn, al sud, separades per un tra sinus que uneix cala
Morell, a ponent, amb la ciutat de Ma, a llevant.
La Tramuntana s una regi accidentada, formada per turons que rarament supe-
ren els 250 m d'alria, el cim ms elevat dels quals s el Toro (358 m). La costa s
retallada i rosta, amb nombroses cales de gran bellesa, de colors foscos i rogencs.
El Migjorn constitueix una plataforma extensa, poc elevada i lleugerament incli-
nada cap a la costa, solcada per barrancs profunds, sinuosos i molt encaixats. La costa
s escarpada, retallada per nombroses cales d'arena blanca, que contrasta amb el blau
turquesa de la mar.
8
Serra de Tramuntana de Mallorca.
Muntanyes de ms de 1.000 m d'alria que s'alcen sobre el Mediterrani.
Foto: R. M. Mateos
9
Entrada al port de Ma.
Amb una longitud de ms de 5 km, el port de Ma ha estat des de l'antiguitat un refugi natural per als navegants
Foto: J. J. Pons
Eivissa i Formentera, conegudes com les Pitises, formen el conjunt ms meri-
dional de l'arxiplag balear. Amb uns 541 i 82 km de superfcie, respectivament, es
troben separades per un canal mar de menys de 50 m de fondria.
Eivissa presenta dues zones muntanyoses: els relleus ms septentrionals de l'illa,
la Serra dels Amunts i la Serra de Sant Vicent, amb alades de fins a 400 m (Forns,
410 m) i que formen espectaculars penya-segats marins; i les serres meridionals: Sant
Josep-Serra Grossa, menys extenses per amb alries ms importants (Sa Talaiassa,
475 m), incls l'illot del Vedr, el qual, amb gaireb 1 km d'extensi, arriba als
380 m d'alria, la qual cosa el fa destacar clarament a la costa occidental de l'illa.
De la mateixa manera que a Mallorca, les rees compreses entre les serres, les prin-
cipals a les zones meridional i oriental de l'illa, acostumen a ser planes o amb relleu
suau. s el cas de la depressi de Sant Jordi-Ses Salines, a l'extrem sud, o de la franja
costanera de Santa Eulria, al sector oriental.
Formentera i els illots propers presenten un relleu molt suau. De fet, gaireb sn
plans, amb barres arenoses que tanquen llacunes (o estanys) d'aigua de mar o sala-
brosa. Les zones elevades de la Mola (201 m) i Guillen (108 m) sn petites
plataformes constitudes per esculls corallins fssils, una mena de contraforts natu-
rals que defensen aquest sector de l'illa de la fora de les ones.
12
Les Salines d'Eivissa, amb els relleus de la Serra Grossa al fons.
Foto: O. Blasco
13
Mol de la Sal a Formentera, parads natural de mar i arena.
Foto: O. Blasco
14
La poblaci censada a les Illes Balears supera per poc el mili d'habitants. L'illa
ms poblada s Mallorca, amb 790.763 habitants, i la menys habitada s Formentera,
amb menys de 8.000 habitants censats. Ara b, la caracterstica principal de les Balears
s que reben ms de 12 milions de visitants cada any, situaci que obliga a disposar
d'una poblaci treballadora m d'obra temporal que, sumada a la poblaci fixa,
dna com a resultat una poblaci equivalent a 1.262.913 persones. Els mesos d'estiu,
els de major afluncia turstica, la poblaci estacional arriba a superar els 600.000 habi-
tants.
La densitat real de poblaci, s a dir, tenint en compte la poblaci equivalent, s
d'uns 250 hab/km, xifra molt superior a la mitjana nacional, propera als 90 hab/
km l'any 2007.
El 55% dels habitants de l'illa de Mallorca es concentren a la badia de Palma. La
ciutat de Palma s la ms poblada de tot el territori insular (376.000 habitants cen-
sats). La ciutat d'Eivissa, amb 42.884 habitants, representa el municipi amb major
densitat de poblaci del territori balear (3.848 hab/km) a causa de la seva petita
extensi. A Menorca, els dos municipis principals de l'illa Ma i Ciutadella,
tenen poblacions semblants, que no superen els 25.000 habitants.
La pobl aci
15
El desenvolupament turstic de Menorca ha estat inferior al de la resta de l'arxiplag,
per la qual cosa presenta una menor ocupaci del territori i del litoral, i els principals
nuclis turstics es concentren als municipis de Ciutadella, Sant Llus i es Mercadal.
L'illa de Formentera presenta la densitat ms baixa pel que fa a poblaci fixa,
malgrat que durant la temporada turstica la poblaci es multiplica. L'illa est cons-
tituda per un sol municipi, amb cinc nuclis principals de poblaci.
s notori, a tot el conjunt de les Balears, un increment poblacional als municipis
litorals, una poblaci jove que impulsa amb dinamisme aquests municipis i que a la
vegada requereix ms infraestructures i recursos hdrics.
16
POBLACI FI XA I ESTACI ONAL ( ANY 2006)
FI XA EQUI VALENT PUNTA
MALLORCA 790. 763 944. 202
1. 156. 081
MENORCA 88. 434 112. 758
187. 977
EI VI SSA 113. 908 192. 343
259. 900
FORMENTERA 7. 957 13. 610
24. 481
BALEARES 1.001.062 1.262.913 1.628.439
(Font: Conselleria de Medi Ambient)
Ciutadella de Menorca, meravells indret turstic de la Mediterrnia occidental.
Foto: J. J. Pons
17
La Comunitat Autnoma de les Illes Balears t el deure de garantir amb prou
recursos hdrics la demanda, tant de la seva poblaci resident, com de la poblaci
flotant que visita l'arxiplag. L'activitat turstica requereix el consum d'importants
volums d'aigua, que a les Balears s'estima entorn als 300 litres per turista i dia, dota-
ci que inclou, a ms del consum directe, el reg de jardins, les piscines, les prdues
de la xarxa, etc.
En els pasos en vies de desenvolupament, una persona
consumeix uns 10 litres diaris d'aigua. A les Balears, la
dotaci mitjana per habitant i dia s d'uns 270 litres
d'aigua.
18
Les Balears s una de les regions amb major renda per cpita, 25.000 l'any,
aproximadament un 10% superior a la mitjana espanyola. El sector serveis s el que
ms contribueix al PIB, relacionat directament amb l'activitat turstica de l'arxiplag.
El sector primari, lligat a l'agricultura, la pesca i la ramaderia, representa noms
l'1,1% de l'economia balear.
La macroeconomia de les Balears s un clar exemple de terciaritzaci, la qual cosa
t com a conseqncia un transvasament de m d'obra des dels altres sectors a les
activitats de serveis, que es converteixen en els principals generadors d'ocupaci. Les
Balears, territori del qual en el passat la poblaci marxava, d'en dels anys cinquanta
ha passat a ser receptora d'una poblaci immigrant cada vegada ms important.
Actualment el percentatge de ciutadans estrangers supera el 20% de la poblaci i les
Balears s'han convertit en una de les regions d'Espanya amb el creixement poblacio-
nal ms alt dels darrers anys.
L'economi a
19
La indstria balear es desenvolupa en els sectors de l'energia, de l'aigua i de
l'alimentaci. La indstria ms tradicional calat, pell, mobles i bijuteria, encara
arrelada a algunes comarques, creix a menor ritme que el sector serveis.
La construcci presenta una relaci directa amb el principal motor del desenvo-
lupament econmic de les Balears el turisme i pateix oscillacions en funci de
la seva variabilitat i de la situaci econmica nacional i internacional.
20
Les Balears presenten un clima tpicament mediterrani, amb hiverns suaus i estius
molt calorosos i secs. Les temperatures extremes es veuen atenuades per la proximitat
de la mar. Hi ha un augment clar de l'aridesa a l'arxiplag, des del nord (Menorca)
cap al sud (Formentera), aix com un evident control orogrfic dins de cada illa.
Els episodis de gota freda sn freqents els mesos de tardor, a causa de l'arribada
de les primeres masses d'aire fred en alada que es troben amb l'encara elevada tem-
peratura de l'aigua de la mar. Conseqentment, les inundacions constitueixen el
principal risc natural del territori balear i, quan es produeixen, els danys sn consi-
derables.
El cl i ma
21
Temper at ur es
La temperatura mitjana anual varia entre els 16,9C de Ma i els 17,9C de
Formentera, si b a la serra mallorquina baixa fins als 13,6C. El mes ms fred s
gener, amb temperatures mitjanes entorn dels 11C, i el ms clid, l'agost, en qu
se superen els 25C. Les temperatures mximes augmenten des dels 33C que es
registren a Menorca fins als 38C de Formentera. Deixant de banda les zones ms
altes (serra de Tramuntana mallorquina), a la resta del territori gaireb mai no es
produeixen gelades.
La sensaci trmica depn molt del grau d'humitat relativa, que a les Balears s
fora elevat, amb valors mitjans que ronden el 74%
mesos
Mallorca Menorca Eivissa
0
5
10
15
20
25
30
t
e
m
p
e
r
a
t
u
r
a

(

C

)
gen febr mar abr maig juny jul ag set oct nov des
22
Temperatures mitjanes mensuals a les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa.
Font: Institut dEstadstica de les Illes Balears. Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaci.
Pr eci pi t aci ons
Les precipitacions es produeixen gaireb sempre en forma de pluja; la neu hi s
molt escassa i localitzada gaireb en exclusiva a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
La pluviometria disminueix de nord a sud i es troba molt influenciada per l'orografia
de cada illa. Aix, a Mallorca es registren precipitacions mitjanes anuals de 1.400 mm
al sector central de la Serra de Tramuntana, per cap al sud (Llucmajor-Campos) no
se superen els 350 mm. A Menorca, les precipitacions ms elevades es produeixen a
la part central, especialment al nord-oest, i disminueixen cap a la costa; la precipita-
ci mitjana anual s de 600 mm. Eivissa i Formentera sn les illes ms seques; no
s'hi superen els 450 mm de precipitacions mitjanes anuals.
La distribuci anual de les precipitacions a les illes fa pals el seu carcter medi-
terrani. Els mesos d'octubre i de novembre sn els ms plujosos, amb pluges
intenses que es concentren en curts perodes de temps i episodis de ms de 300 mm
en 24 hores. A l'hivern i a la primavera, els episodis plujosos donen pas a un estiu
amb absncia prcticament total de precipitacions. El 60% de les precipitacions
registrades es produeix en el perode comprs entre octubre i gener.
23
PRECI PI TACI ONS MI TJANES ANUALS
SUPERF CI E
( k m )
PRECI P. MI TJANA
( mm)
MALLORCA 3. 604 625
MENORCA 693 600
EI VI SSA 569 458
FORMENTERA 81 437
Distribuci de les precipitacions mitjanes anuals a l'arxiplag balear.
0 10 100 200
km
400 - 600
< 400
800 - 1000
600 - 800
> 1000
Precipitaci anuaI (mm)
24
El clima mediterrani tamb es caracteritza per la presncia de llargs perodes de
sequera i per la irregularitat del rgim de precipitacions segons l'any. Encara es con-
serva a la memria el record de la sequera de mitjans de la dcada dels noranta, quan
es va transportar aigua de l'Ebre en vaixell, des de l'any 1996, per proveir l'illa de
Mallorca. Els aqfers constitueixen excellents "embassaments" subterranis capaos
d'esmorteir els efectes dels perodes de sequera, ja que la seva resposta a l'absncia
de precipitacions no es manifesta tan aviat com en el cas dels recursos superficials.
mesos
Mallorca Menorca Eivissa
p
r
e
c
i
p
i
t
a
c
i

(
m
m
)
gen febr mar abr maig juny jul ag set oct nov des
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
25
Pluviometria mitjana mensual de Mallorca, Menorca i Eivissa.
Font: Institut dEstadstica de les Illes Balears. Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaci.
El s vent s
Un altre element important del clima insular s el vent. A la tardor bufen des de
la mar vents carregats d'humitat, llevant (E) i gregal (NE); a l'hivern, i fins i tot a la
primavera, ens arriben els vents del nord, freds i de gran intensitat, molt freqents
a la costa nord de Mallorca i sobretot a l'illa de Menorca: la tramuntana (N) i el
mestral (NW). En contraposici, el xaloc (SW), el llebeig (SE) i el migjorn (S), sn
vents clids que bufen durant l'estiu i fan pujar les temperatures a tot el territori
insular. Aix mateix, cal recordar les brises de mar cap a terra (a Mallorca anomena-
des embat), importants reguladors trmics a les zones costaneres, on es concentra la
major part de la poblaci.
26
La vegetaci de les Balears es troba condicionada per la predominana de les roques
calcries, pel seu carcter insular, que afavoreix els endemismes, pel clima mediterrani
i per una intensa pressi humana que es remunta a temps histrics. En general, a les
serres de l'arxiplag predomina el bosc mediterrani d'alzines, amb dues varietats:
l'alzina carrasca (Quercus rotundifolia), molt resistent a la sequera i present a Mallorca
i Eivissa, i l'alzina comuna (Quercus ilex), prpia d'ambients ms humits i ombrvols,
present a les illes de Menorca i Mallorca. La degradaci de l'alzinar a causa de les
tales, dels incendis i de l'activitat carbonera, entre d'altres, ha condicionat una subs-
tituci progressiva d'aquest pel bosc de pins.
Els pinars de pi blanc (Pinus halepensis) sn molt freqents a les Balears. Es troben
a totes les illes, per creixen millor a llocs ms secs i assolellats que l'alzinar. Sovint
presenten un sotabosc molt dens i ric en espcies tpicament mediterrnies, com el
roman, el xiprell i la mata (Pistacia lentiscus). A Eivissa, els pinars sn molt extensos,
generalment acompanyats de savines i ginestes. Els navegants relataven que d'en
que el vaixell arribava a l'illot de Tagomago, es deixava sentir una flaire de pi i roman
inconfusible.
A les zones baixes de les Balears, la garriga (a Menorca coneguda com la marina)
s la comunitat vegetal predominant. Ocupa extenses zones a totes les illes i est
formada per comunitats arbustives denses, tpiques d'indrets secs i afectats per
l'activitat humana. s una comunitat rica en espcies vegetals, entre les quals destaca
l'ullastre (Olea europaea) i el pi (Pinus halepensis), que hi acostumen a conviure amb
Veget aci i usos del sl
27
Conreu de sec a les marjades de Son Bunyola (Banyalbufar), a la serra de Tramuntana de l'illa de Mallorca.
Les marjades arriben fins a cotes situades molt amunt als vessants.
Foto: A. Mateos
28
una vegetaci arbustiva tpicament mediterrnia de mata, ginesta, roman, xiprell i
estepa blanca. Curiosament, a Menorca, sobre el substrat silici de la regi de
Tramuntana, trobem una comunitat arbustiva amb predomini del bruc, fet pel qual
se l'anomena les marines de brucs.
La vegetaci costanera i de les zones humides, malgrat que ocupa extensions
relativament redudes, t un valor excepcional. Destaquen els savinars ((Juniperus
phoenicea) a les costes arenoses d'Eivissa i de Formentera, aix com espcies endmi-
ques com ara els coixinets de monja a les costes rocalloses. No ens hem d'oblidar de
la vegetaci que es desenvolupa a les llacunes salabroses i a les albuferes de les illes,
on podem trobar el canys i el crritx als terrenys inundats, i les jonqueres i la sali-
crnia a les zones salabroses.
Aix no obstant, poc ms d'un 55% de la superfcie balear est ocupada per
terrenys conreats per l'home. Destaca el tradicional cultiu de sec, on predomina
l'olivera, l'ametller, el garrover i la figuera, aix com el cereal. Els conreus de regadiu
es localitzen a les zones ms planes de l'arxiplag, on tradicionalment s'ha pogut
disposar amb facilitat de l'aigua subterrnia. Destaquen a Mallorca el Pla de Sa Pobla,
amb el cultiu de la patata; la Vall de Sller, amb els horts de ctrics; i el Pla de Palma
i el Pla de Campos, on encara es conreen farratges. A l'illa d'Eivissa, Santa Eulria
del Riu i el Pla d'Eivissa sn les dues zones amb major tradici agrcola, i a Menorca
predomina a tota l'illa el conreu de farratges per a l'alimentaci de les vaques.
A les zones de muntanya, l'afany de l'home durant segles per aconseguir petites
zones de conreu en una topografia prou accidentada, ha condicionat el desenvolu-
pament d'una enginyeria popular d'amargenament de vessants, amb la construcci
dels tradicionals murs de pedra en sec, els marges. En aquestes terrenys abancaltas,
coneguts com marjades, s'han anat conreant petits horts i arbres de sec, que ajuden
a atenuar els processos erosius dels rostos vessants de les serres de les Balears.
29
El rgim de pluges, la permeabilitat dels terrenys i la relativament petita dimensi
de les conques, fa que gaireb no existeixin cursos superficials permanents a les Illes
Balears. La xarxa superficial de drenatge est formada per torrents de cursos relativa-
ment curts. L'aigua hi circula estacionalment: tanmateix, la irregularitat de les pluges
i la seva concentraci en curts perodes de temps, pot donar lloc a cabals punta molt
elevats, que poden ocasionar riuades de certa importncia.
Al nostre arxiplag hi ha tres tipus de torrents:
Els torrents de muntanya, que presenten gradients de pendent
elevats, cursos molt curts i que drenen rpidament a la mar. Un
exemple d'aquest tipus s el torrent de Sller, que de vegades ha
generat greus problemes d'inundacions en aquesta comarca mallor-
quina.
Els torrents de pla, amb gradients de pendent baixos i major lon-
gitud i superfcie de conca. Un exemple d'aquest tipus s el torrent
de Muro.
Les gorges crstiques, torrents molt encaixats a la roca calcria, que
configuren estretes valls de parets de gran alada i gaireb verticals.
L'exemple ms significatiu s el torrent de Pareis, a la Serra de
Tramuntana mallorquina, aix com els barrancs de la regi del
Migjorn, a Menorca.
La hi drograf i a i l a hi drol ogi a superf i ci al
30
La intensa explotaci de les aiges subterrnies durant els darrers 40 anys ha
contribut a l'absncia d'aigua als torrents, en aquells que sn alimentats per la sor-
tida de fonts. L'nic curs d'aigua permanent que es podia trobar a les Balears era el
Riu de Santa Eulria, a Eivissa, actualment amb un rgim torrencial a causa de
l'explotaci de l'aqfer de la zona.
Les niques obres de regulaci superficial construdes a l'arxiplag sn els embas-
saments de Cber i del Gorg Blau, tots dos a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
La seva capacitat conjunta s d'11,7 hm i entre tots dos proporcionen al provement
de Palma un cabal mitj aproximat de 7 hm/any.
31
Torrent des Puntarr (Menorca).
Torrent de muntanya que alimenta l'albufera des Grau.
Foto: J. J. Pons
El Riu de Santa Eulria a Eivissa,
l'nic amb la denominaci riu a l'arxiplag balear.
34
Foto: O. Blasco
Embassament de Cber, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
Una de les poques obres de regulaci de recursos d'aigua superficial construdes a l'arxiplag.
35
Foto: J. Rodrguez
A escala geolgica, la fesomia de les Illes Balears tal com la coneixem avui es va
comenar a formar fa poc temps, uns 20 milions d'anys, en el perode geolgic cone-
gut com mioc inferior. En aquesta etapa es fa ms intens l'apropament entre la placa
africana i la placa ibrica, una "besada" entre dos continents que va donar lloc a la
formaci d'imponents serralades com els Alps, els Pirineus, les serralades Btiques i
La geol ogi a
PUG MAJOR
(1.445 m)
Esquema conceptual de la formaci de la Serra de Tramuntana mallorquina.
Els sediments ja dipositats es van plegar i apilar fins elevar-se a la seva posici actual,
mitjanant els esforos compressius generats durant l'orognia alpina, fa 20 milions
d'anys.
36
la serralada de l'Atles. En aquesta etapa compressiva, que s coneguda com l'orognia
alpina, es generar a les Illes Balears l'aixecament i apilament de tots els materials
dipositats en poques anteriors, originant els principals relleus de les Balears.
Els materials predominants que formen l'estructura principal d'aquests relleus
estan constituts per calcries i dolomies que es van dipositar a antics fons marins fa
aproximadament 200 milions d'anys, al jurssic inferior, mentre en els terrenys
emergits dels continents pasturaven enormes dinosaures. Aquests materials carbo-
natats, elevats per l'orognia alpina fins a la seva posici actual, configuren un relleu
fora abrupte a les serres de les Balears (Puig Major, 1.445 m) i determinen l'existncia
d'imponents espadats marins a la costa nord mallorquina i eivissenca.
Una altra particularitat de les calcries i dolomies que configuren el nostre subs-
trat geolgic s la seva capacitat de dissoldre's amb l'aigua de pluja quan circula per
la superfcie i quan s'infiltra al subsl, cosa que produeix espectaculars morfologies
crstiques, tant a l'exterior com a l'interior dels massissos rocosos. El carst s una
singularitat del paisatge mediterrani en general i de les Illes Balears en particular i
l'aigua hi t un paper fonamental. Els aqfers crstics presenten una gran capacitat
d'emmagatzematge en el nostre territori, i la seva descrrega origina importants deus,
que han abastat des de temps histrics la poblaci insular.
37
Cap de Formentor (Mallorca).
S'observen les diferents lmines de roca calcria que s'han anat apilant durant l'orognia alpina i que donen lloc a un vessant costaner molt
abrupte i accidentat.
Foto: R. M. Mateos
38
La base dels aqfers de naturalesa crstica, que
predominen a les serres, est constituda per mate-
rials de baixa permeabilitat. Generalment es tracta
de les argiles versicolors del Keuper (trisic superior,
220 milions d'anys), que acostumen a ser-hi amb
guixos, molt impermeables, i roques volcniques.
Aquests materials de naturalesa blana constitueixen
el fons de nombroses valls, com la Vall de Sller i la
conca de Valldemossa, a l'illa de Mallorca.
Passat el perode de formaci dels grans relleus,
a les Balears comena, fa 15 milions d'anys, una
etapa geolgica diferent que continua fins als nostres
dies. La tectnica regional dna pas a una fase dis-
tensiva que origina falles normals, molt extenses,
que enfonsen part d'aquestes serres, formant-se
importants cubetes que es van omplint progressiva-
ment de sediments resultants de l'erosi i de la
meteoritzaci dels relleus circumdants. Aix es con-
figura l'actual morfologia de les Illes, formada per
alts (les serres) i cubetes (els plans). La comarca del
Raiguer, per exemple, s una cubeta de sedimentaci
de grans dimensions i separada de la serra de
Tramuntana per una gran falla normal. Sondeigs
realitzats a Binissalem posen de manifest una acu-
mulaci de ms de 1.300 m de sediments al bloc
enfonsat d'aquesta falla.
Hi ha roques volcniques a
les Balears?
S, a les Balears hi ha nombrosos afloraments
de roques volcniques anomenades ofites,
per no procedeixen de volcans actuals, es
van formar a volcans que van existir fa ms de
200 milions d'anys, al trisic superior.
Actualment no hi ha cap indici de vulcanisme
a les Illes Balears.
El millor lloc per veure aquests afloraments
d'ofites es troba a l'entorn de cala Tuent, a
Mallorca.
39
Pedrera de mars a la costa de
Santany (Mallorca).
Sn dunes fssils cementades, d'edat
quaternria, geolgicament molt
recents.
Foto: J. Rodrguez
La presncia de sediments de naturalesa granular a les planes, d'edat quaternria,
l'poca ms recent de la nostra histria geolgica, hi determina l'existncia d'aqfers
detrtics, en qu l'aigua s'acumula als buits que queden entre els grans que constitueixen
el sediment. La base d'aquests aqfers, constituda per materials de molt baixa permeabi-
litat, sn les argiles i les margues (argiles amb proporci variable de material calcari), molt
abundants al nostre substrat geolgic.
Durant el mioc superior, fa noms 6 milions d'anys, les Balears gaudien d'un clima
clid tropical i les seves costes van ser colonitzades per esculls de corall i boscos de man-
glars. Aquests esculls, avui fssils, formen part del litoral de les nostres illes i constitueixen
el substrat geolgic aflorant del Migjorn a Menorca, del sud i del llevant de l'illa de
Mallorca (marina de Llucmajor, marina de Llevant), i de Formentera (sa Mola). La pecu-
liaritat d'aquests esculls fssils s que constitueixen excellents aqfers a causa de la seva
porositat i carstificaci, essent encara molt importants per al provement d'alguns nuclis
de poblaci litorals a Mallorca i per a l'illa de Menorca en conjunt.
40
La geologia dels darrers temps (2 milions d'anys) a l'arxiplag balear ve determi-
nada sobretot per les fluctuacions del nivell de la mar i els canvis al litoral que aix
produeix. Durant els grans perodes glacials, el nivell de la mar es trobava ms baix
que ara (fins a 100 m a la darrera glaciaci). En conseqncia, les Illes eren ms
extenses, fins al punt que les illes de Mallorca i de Menorca es trobaven unides. En
aquesta etapa, el quaternari, t lloc un revifament de l'activitat dels torrents i de la
seva capacitat erosiva, amb la qual cosa s'originen potents dipsits de tipus colluvial
i alluvial, que constitueixen aqfers granulars, superficials.
Durant els perodes interglacials, ms clids, el nivell de la mar puja principalment
a causa de la fusi de les glaceres i els casquets polars del planeta. A les Balears hi ha
constncia d'una pujada del nivell de la mar de ms de 40 m fa 300.000 anys. Aquestes
pujades del nivell determinen una reducci de la superfcie de les Illes i un desplaa-
ment del litoral cap a l'interior.
Un sediment molt caracterstic dels recents temps quaternaris (darrers 1,8 milions
d'anys) s el mars. Es tracta d'una roca de pedra arenosa, formada a partir d'antigues
dunes fssils, amb els seus grans cementats i que s'ha fet servir com un dels principals
materials de construcci a les Illes Balears: un exemple important podria ser la Seu
de Palma de Mallorca.
41
El Promontori Balear,
escora continental a la
Mediterrnia occidental,
amb la seva part
emergida, les Illes Balears.
El lmit oriental del
promontori de Mallorca
el formen escarpades
gorges submarines, que
donen pas a grans
fondalades
Cortesia de J. Acosta, 2003
42
Des del punt de vista geolgic, les Illes Balears constitueixen la prolongaci
cap al NE de les serralades Btiques. Fa 30 milions d'anys, les Illes Balears eren
part de la pennsula Ibrica, fins que van girar en el sentit de les agulles del
rellotge i van assolir la seva posici actual. Aquesta circumstncia ha definit, tant
l'existncia de l'anomenat Promontori Balear, escora continental on se situen
les Illes, com la geologia del fons mar que envolta el Promontori, on destaca
l'existncia de volcans extingits, d'importants gorges submarines i de talussos
escarpats com el d'Emile Baudot, situat al SE de l'illa de Mallorca i que dna
pas a fondalades marines de ms de 2.700 m.
Karst s una paraula d'origen serbocroat que significa desert rocalls i defineix
un paisatge molt caracterstic d'rees on predominen les roques calcries, com s el
cas de les Balears. El carst s, a ms, el paisatge predominant de les regions medite-
rrnies, on els factors geolgics i climtics es combinen per formar un relleu dur i
auster, alhora que enrgic, misteris i sorprenent.
Quan l'aigua de pluja es combina amb l'aire i amb la matria orgnica que es pot
trobar al sl, es forma un cid dbil (l'cid carbnic) que s capa de dissoldre len-
tament les roques calcries. Aquesta dissoluci, que va desfent la roca de mica en
mica i al llarg de milers d'anys, configura unes morfologies molt singulars, tant en la
superfcie del terreny donant lloc a formes exocrstiques, com a l'interior del
masss rocs -originant les misterioses coves i conductes subterranis- que caracterit-
zen l'anomenat endocarst.
El carst : caract erst i ques i di st ri buci a l es Bal ears
43
Esquema de les morfologies crstiques presents a les Illes Balears.
Morfologies de superfcie (exocarst): rasclers, dolines, plies, gorges, etc.; i formes de l'interior del masss rocs (endocarst): coves,
avencs, espeleotemes, etc.
1
2
3
4
5
6
7
8
1 RASCLER
2 DOLNA
3 PLE AMB ENGOLDORS
4 AVENC
5 GORJA
6 GORGS
7 ESTALACTTA
8 ESTALAGMTA
ESPELEOTEMES
A COVES
44
Rascler a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
La roca sembla tallada pel cisell d'un escultor, formant capricioses figures que desfermen la imaginaci popular.
Foto: J. Rodrguez
45
El procs de dissoluci de la roca calcria que aflora a la superfcie del terreny
produeix camps de rascler, localment coneguts com esquetjars o rellars, indrets gai-
reb intransitables a causa de l'esquerp treball que ha realitzat l'aigua sobre la roca.
Aix mateix, podem trobar unes depressions arrodonides, les dolines o clots, aix com
depressions de fons pla, de dimensions ms grans, els plies. L'agricultura de mun-
tanya ha fet servir aquestes depressions per poder-se desenvolupar.
L'aigua superficial s'infiltra al subsl a travs d'engolidors i d'avencs, passant a
formar part del domini de les aiges subterrnies, on continua el seu procs de dis-
soluci. L'aigua penetra pels plans de debilitat de la roca, eixamplant esquerdes i
fractures, originant grans cavitats que, ms endavant en el seu procs de formaci,
s'adornaran amb estalactites, estalagmites, perles de cova , banderes i d'altres formes
de precipitaci variades i frgils que reben el nom d'espeleotemes.
La importncia del carst a les Balears fa que en aquest llibre se li dediqui un cap-
tol sencer, per tal de poder explicar aquest singular i meravells paisatge de
l'aigua.
46
LES AIGES SUBTERRNIES
2
La font trascola de la muntanya;
la gent hi conta llegenda estranya.
De remors fondes, columns dor
i aigua estil.lada que ensurt del cor
Antologia potica
Maria Antonia Salv
Foto: J. Rodrguez
L
'aigua, un element que dna origen a la vida. Formada en estat pur per un tom d'oxigen i
dos d'hidrogen, t la capacitat de refractar la llum, de dissoldre la terra i de vncer el foc.
L'aigua s un element imprescindible, el b amb ms demanda del mn. Totes les ciutats crea-
des des de l'antiguitat van sorgir i es van desenvolupar a prop de l'aigua, i s un recurs tan valus
que ha estat i ser motiu de guerres al nostre planeta. Noms una centsima part de l'aigua de
la Terra es pot extreure fcilment per consumir-la, cosa que fa que aquest recurs sigui nic, per
no infinit.
Les aiges subterrnies representen el 96% de l'aigua dola no congelada de tot el planeta,
i la seva presncia ha estat vital per al desenvolupament de nombroses societats, entre les quals
tamb s'inclou la balear. A les Balears es consumeixen 273 milions de metres cbics d'aigua, dels
quals gaireb el 80% s'extreu dels aqfers. L'aigua subterrnia ha tingut, i t, un paper fona-
mental en la nostra societat, per al desenvolupament de la qual s un dels motors ms
importants.
Per tot aix, s necessari divulgar i donar a conixer, amb el major rigor cientfic possible,
tots els aspectes relacionats amb les aiges subterrnies i realitzar, conjuntament amb el lector,
el viatge que inicia cada gota d'aigua des que s'infiltra al terreny fins que brolla per una font o
arriba de bell nou a la mar.
51
L'aigua no roman estacionria sobre la Terra, sin que est en moviment i canvia
constantment d'estat, de lquid a vapor, a gel i a la inversa. El cicle de l'aigua s un
procs continu, en el qual una gota d'aigua evaporada de l'oce torna a la mar desprs
de passar per diverses etapes.
El cicle pot comenar amb l'evaporaci de l'aigua dels oceans, dels mars, dels
llacs, dels rius i dels embassaments. En aquest cas, el Sol constitueix el principal motor
del cicle hidrolgic, com succeeix en la major part de processos externs que tenen
lloc a la Terra. L'evapotranspiraci juga un paper fonamental que inclou la trans-
piraci de la vegetaci i l'evaporaci directa del sl. D'aquesta manera, l'aigua en
forma de vapor passa a les capes inferiors de l'atmosfera, on la temperatura inferior
s la causa que el vapor d'aigua es condensi i formi els niguls, que sn desplaats
horitzontalment per l'acci del vent. L'aigua retornar a la superfcie de la Terra i als
oceans en forma de precipitaci (pluja, neu o calabruix). Una part de l'aigua que
arriba a la superfcie ser aprofitada pels ssers vius; una altra part es mour superfi-
cialment pel terreny fins arribar a un riu, a un llac o a l'oce, fenomen que es coneix
com escorriment superficial. Aix mateix, part de la precipitaci pot quedar acu-
mulada durant milers d'anys en forma de gel sobre els casquets polars i les glaceres.
Una fracci de la precipitaci s'infiltrar en el terreny i passar a formar part de les
aiges subterrnies que, molt lentament, es mouran pel subsl fins que trobaran
una sortida a un riu, a un llac o a la mar. D'aquesta manera, el cicle de l'aigua es tanca
i torna a comenar.
El ci cl e hi drol gi c
53
A la taula segent es mostra la distribuci de l'aigua a l'hidrosfera. Hi podem
veure que la major reserva d'aigua s'acumula als mars i als oceans.
Les aiges subterrnies, malgrat que noms constitueixen el 0,76% del total d'aigua
del planeta, representen poc ms d'un 30% de les reserves d'aigua dola, valors molt
superiors als recursos d'aigua superficials que constitueixen els rius i els llacs. Cal
destacar que les reserves d'aigua dola ms grans del planeta es troben en estat slid,
formant part dels casquets polars i de les glaceres. Al continent antrtic hi ha gaireb
el 65% de les reserves d'aigua dola de la Terra.
55
DI STRI BUCI DE L' AI GUA A L' HI DROSFERA
% DE L' AI GUA TOTAL
DEL PLANETA
% DE LES RESERVES
D' AI GUA DOLA
OCEANS I MARS 97, 5 - -
GLACERES I CASQUETS POLARS 1, 74 68, 7
LLACS 0, 013 0, 26
RI US 0, 0002 0, 006
AI GES SUBTERRNI ES 0, 76 30, 1
BI OMASSA 0, 0001 0, 003
ATMOSFERA 0, 001 0, 04
(Font: Las aguas subterrneas. un recurso natural del subsuelo. IGME, 2001)
L'aigua subterrnia s l'aigua que existeix davall de la superfcie del terreny i que
es desplaa molt lentament pels aqfers.
Un aqfer s una formaci geolgica capa d'emmagatzemar i de transmetre
aigua en quantitats significatives. En un aqfer l'aigua s'emmagatzema dins dels
porus formats entre els grans que constitueixen el sediment o a les esquerdes, fractu-
res i buits que es poden trobar a la roca, i es mou, molt lentament, d'un punt ms
alt a un altre de ms baix, segons all que es coneix com a gradient hidrulic. Els
aqfers poden tenir dimensions molt variables, des d'alguns metres fins a milers de
quilmetres cbics. La mida i la capacitat d'emmagatzematge dels aqfers depn
directament de la geologia del terreny i de la porositat del material. Un aqfer pre-
senta diferents rees: de recrrega, de descrrega i de circulaci.
L'rea de recrrega constitueix aquella zona on es produeix una alimentaci de
les aiges subterrnies mitjanant la infiltraci de l'aigua de pluja (per exemple, zones
Ai ges subt errni es i aqf ers
Els recursos d'aiges subterrnies a les Illes Balears, s a dir l'aigua que
suposadament s'acumula anualment als nostres aqfers i que t el seu
origen en la infiltraci de l'aigua de pluja, assoleixen els 400 hm a l'any.
Aquesta xifra equival a 1.600 camps de futbol com el de Son Moix, plens
d'aigua.
56
de muntanya amb major pluviometria), o b on l'aigua dels rius i dels torrents s'infiltra
cap a l'aqfer. La zona de descrrega s aquella on es produeix la sortida de les
aiges subterrnies, generalment cap a un riu, un aiguamoll, la mar, etc. Tamb sn
punts de descrrega els ullals o fonts. La zona de circulaci s la part compresa entre
la zona de recrrega i la zona de descrrega.
A l'aqfer podem parlar de dues zones principals:
Zona no saturada: ms propera a la superfcie del terreny.
Constitueix la zona d'infiltraci, on els porus del material es
troben totalment o parcialment plens d'aire. La part ms superfi-
cial de la zona no saturada s el sl.
Zona saturada: a ms fondria, els porus del material aqfer ja es
troben completament plens d'aigua que es mou de manera natu-
ral cap als rius, llacs, mar, surgncies, etc., i s'extreu de manera
artificial mitjanant captacions d'aiges subterrnies (pous, son-
deigs, galeries, etc.).
L'aigua subterrnia prov principalment de la infiltraci de l'aigua de pluja en el
terreny que, una vegada arriba a la zona saturada de l'aqfer, es desplaa a una
velocitat que pot variar de decmetres a fins i tot alguns centenars de metres a l'any.
Aix, una gota d'aigua que cau a 50 km de la costa i s transportada per un torrent,
trigar un dia a arribar a la mar; si aquesta mateixa gota es mou a travs del subsl,
es torbar mesos o potser anys a arribar a la mateixa destinaci.
A les Balears, l'aigua dels aqfers prov nicament de la infiltraci de l'aigua de
pluja que es precipita sobre el territori balear i no viatja per cap misteris conducte
ocenic des dels Pirineus. Aquesta hiptesi, molt arrelada a la cultura popular, no t
cap fonament cientfic.
57
Per qu l'aigua subterrnia de les Balears no ve dels Pirineus?
Un parell de raons:
Caldria suposar que tots els materials geolgics entre el Pirineu i les Balears sn permeables i tot el fons
mar impermeable, si no, l'aigua dola sortiria cap a la mar. La realitat s que aquestes condicions
geolgiques no es donen ni a 1 km del nostre territori..
Considerant una cota mitjana dels Pirineus de 1.000 m damunt del nivell de la mar i de 200 m per a les
Balears, si els Pirineus fossin la zona de recrrega dels nostres aqfers tots els pous serien surgents i
l'aigua brollaria per tot arreu (principi dels vasos comunicants).
58
Els aqfers es poden classificar segons dos criteris:
a) En funci del tipus de materials que constitueixen l'aqfer.
b) En funci de la pressi a qu es troba l'aigua que contenen.
Aqf er s segons l a sev a nat ur al esa geol gi ca
A les Balears les caracterstiques geolgiques del terreny determinen l'existncia
de dos tipus principals d'aqfers:
AQFERS DETRTICS: es localitzen a materials geolgics que sn el resultat de
processos d'erosi -graves, llims i arenes. Sn materials permeables per porositat, ja
que l'aigua s'acumula als porus que queden entre les partcules del sediment. Les
argiles sn sediments detrtics per, a causa de la seva baixa permeabilitat, no poden
transmetre l'aigua amb facilitat. Les argiles solen formar la base impermeable d'aquests
aqfers detrtics i localment s'anomenen blau a Mallorca i negre a Eivissa.
A les Balears els aqfers detrtics sn caracterstics de les zones d'escs relleu i
acostumen a ser aqfers superficials, que corresponen a la cobertora sedimentria
d'aquestes zones planes: Pla de Palma, Pla d'Inca-Sa Pobla i Pla d'Eivissa, entre
d'altres.
AQFERS CRSTICS: es localitzen a roques sedimentries consolidades i cimenta-
des, com ara les calcries i les dolomies, predominants a tot el territori balear. L'aigua
s'acumula a les esquerdes i fissures que es formen en aquestes roques, aix com als
Ti pus d'aqf ers a l es Bal ears
59
Cova del Pas de Vallgornera (Mallorca).
L'aigua subterrnia dissol lentament la roca calcria i forma grans coves al nostre substrat geolgic.
Imaginau-vos-ho tot ple d'aigua: sou davant d'un aqfer crstic!
Foto: A. Merino
60
buits creats pel procs de carstificaci que pateixen. Els aqfers crstics sn de vital
importncia per a l'abastament de les principals poblacions de les Balears. Podem
destacar els aqfers de s'Estremera, na Burguesa i Crestatx a Mallorca; Serra Grossa,
a Eivissa, i es Migjorn a Menorca.
Els aqfers crstics es drenen a travs de fonts que poden descarregar cabals molt
importants, com les Fonts Ufanes de Gabell i sa Costera, a Mallorca, o el Broll del
Buscastell a Eivissa, que constitueixen un patrimoni natural d'enorme rellevncia a
les Balears.
Els aqfers de naturalesa crstica sn molt vulnerables a la contaminaci, ja que
la seva capacitat autodepuradora s molt minsa. Quan un possible agent contaminant
penetra per una esquerda o el buit de la roca, entra directament a l'aqfer, amb la
qual cosa passa a formar part de les aiges subterrnies.
QFER DETRTC
AQFER CRSTC
TRAMUNTANA
ZONA RECRREGA
ZONA TRNST
ZONA
DESCRREGA
FALLA
Esquema conceptual del Pla de Palma, on es representen els diferents tipus d'aqfers que existeixen a les Balears segons la seva
naturalesa geolgica: detrtic i crstic. Aix mateix, hi podem veure les principals zones per al funcionament d'un aqfer, des
de la zona de recrrega (en aquest cas la Serra de Tramuntana) fins a la zona de descrrega (mar).
61
Aqf er s segons l a pr essi a qu es t r oba l ' ai gua que cont enen
AQFERS LLIURES: sn aquells aqfers en qu el lmit superior de la massa d'aigua,
o zona saturada, es troba en contacte amb l'aire a travs de la zona no saturada, i per
tant l'aigua que contenen es troba a pressi atmosfrica.
El nivell fretic s el lmit superior de la zona saturada d'un
aqfer lliure. Quan es forada un pou en aquest tipus d'aqfers,
l'aigua compareix al pou quan arriba al nivell fretic de l'aqfer
i es mant en aquesta fondria. s tan senzill com quan a la platja
fem un clot amb les mans i al fons surt aigua.
La posici del nivell fretic es pot mesurar amb facilitat, posant
per la boca del pou una sonda mtrica que disposa d'un sistema
elctric que s'activa quan la sonda toca l'aigua.
La recrrega d'aquest tipus d'aqfers es produeix principal-
ment per infiltraci de la pluja a travs del sl o b per infiltraci
de l'aigua que circula pels torrents. La posici del nivell fretic
pot variar segons les poques de l'any, plujoses o seques, o b
segons el grau d'explotaci de l'aqfer.
AQFERS CONFINATS O CAPTIUS: l'aqfer presenta al sostre
un material de baixa permeabilitat que l'alla de la superfcie i el
confina. L'aigua es troba sotmesa a una pressi superior a
l'atmosfrica i ocupa totalment els porus o buits de la formaci
geolgica, saturant-la per complet. Seria comparable a una olla a
pressi. En un aqfer captiu no hi ha zona no saturada. Aix,
quan es forada un pou que penetra a un aqfer confinat, s'observa
un ascens rpid del nivell de l'aigua fins que s'estabilitza en una
posici determinada. De vegades, el nivell de l'aigua d'un aqfer
Permeabilitat
s la facilitat que un cos
ofereix a ser travessat per un
fluid, en aquest cas aigua.
Depn sobretot de les
caracterstiques del material
geolgic que constitueix
l'aqfer: mida i connexi
dels porus, grau de
fracturaci, de carstificaci,
etc.
62
confinat pot pujar fins a cotes superiors al nivell del terreny, brollant a l'exterior,
fenomen conegut com pou surgent o artesi.
El nivell de l'aigua en un aqfer confinat s'anomena nivell piezomtric i coin-
cideix amb el nivell de saturaci de l'aqfer a l'rea de recrrega.
Un mateix aqfer pot sser lliure o confinat, segons el
sector on ens trobem. En una mateixa zona tamb podem
trobar aqfers lliures i aqfers confinats, a mesura que apro-
fundim. Un exemple seria el pla de Palma, on tenim un
aqfer detrtic a superfcie, constitut per graves i llims ver-
mells. Aquest aqfer s lliure i el nivell fretic es localitza a
una fondria de 20 m. Si continuam foradant, travessam un
material impermeable, margs (conegut popularment amb el
nom de blau); si travessam aquest material, destapam un
aqfer confinat que es troba a ms fondria. L'aigua d'aquest
aqfer, format per calcarenites molt permeables, es troba a
pressi i puja pel pou fins estabilitzar-se a una fondria deter-
minada (nivell piezomtric).
De vegades, un pou mal construt pot posar en contacte
aqfers amb qualitats de l'aigua diferents; per exemple, un
aqfer salinitzat amb un altre que no n'est, amb la qual cosa
es mesclaria aigua dola amb aigua salada a travs del pou. Per
aquesta ra s fonamental conixer prviament la geologia del
terreny i fer un disseny adequat del pou, allant l'aqfer sali-
nitzat per tal d'evitar aquest problema.
Sostre i mur
d'una formaci geolgica:
s'anomenen sostre i mur
respectivament la superfcie
superior i inferior dels
materials que constitueixen
aquesta formaci. Si la
formaci constitueix un
aqfer, el mur s'anomena
base de l'aqfer.
63
NVELL FRETC
NiVELL PEZOMTRC
AQFER
LLURE
MPERMEABLE
AQFER
CONFNAT
POU
ARTES
POU
ZONA NO
SATURADA
ZONA SATURADA
Esquema dels diferents tipus d'aqfers segons la pressi a qu es troba l'aigua que contenen: lliures i confinats.
Es mostra un aqfer superficial lliure, amb un pou que talla el nivell fretic. A ms fondria hi ha un aqfer confinat per una capa
impermeable que, en ser travessada per un sondeig, el "destapa" i l'aigua que es trobava a pressi puja per damunt de la cota del terreny,
originant un pou surgent o artesi.
64
Pou surgent al costat de les Fonts Ufanes de Gabell (Campanet, Mallorca). El sondeig destapa un aqfer confinat, el nivell piezomtric
del qual se situa ms alt que el nivell topogrfic del terreny. En els anys setanta es van realitzar una srie de sondeigs profunds per investigar
el funcionament de les Fonts Ufanes. Alguns sn surgents quan brollen les fonts. Es troben coberts amb una xapa de ferro on s'indica el
nom del sondeig (en aquest cas, UF 9).
Foto: R. M. Mateos
65
L'aigua s el dissolvent ms universal. Les aiges subterrnies, quan circulen len-
tament pels aqfers en contacte directe amb les roques i els sediments que constitueixen
el substrat geolgic, van incorporant a poc a poc elements d'aquest i es van enriquint
progressivament amb ions. Aix, les aiges subterrnies presenten ms concentraci
inica que l'aigua de pluja o que l'aigua que circula pels torrents de les nostres
Illes.
Composi ci nat ural de l es ai ges subt errni es a l es Bal ears
66
CONCENTRACI DE I ONS D' AI GES SUBTERRNI ES
AMB DI FERENTS TEMPS DE CONTACTE
AMB ELS MATERI ALS DE L' AQ FER
PARMETRES
AI GES JOVES
( < 1 ANY)
AI GES MADURES
( > 10 ANYS)
CLORURS ( mg/ l ) 22 100
SULFATS ( mg/ l ) 23 50
BI CARBONATS ( mg/ l ) 144 340
NI TRATS ( mg/ l ) 2 10
SODI ( mg/ l ) 10 60
CALCI ( mg/ l ) 53 100
MAGNESI ( mg/ l ) 4 36
POTASI ( mg/ l ) 1 15
Com que el substrat geolgic de les Balears s predominantment de naturalesa
carbonatada (calcries i dolomies principalment), l'aigua subterrnia s'acostuma a
trobar carregada de ions de calci, magnesi i bicarbonats (i en alguns casos, de sulfats),
que sn els ions propis d'aquest tipus de roques. Com ms temps romangui l'aigua
en contacte amb la roca, major ser la seva concentraci en aquests tipus d'elements.
La taula segent recull una srie d'anlisis qumiques d'aiges subterrnies joves i
madures, observant-se clarament que, a mesura que l'edat de l'aigua augmenta,
major s la seva concentraci en cations i anions.
Sovint les aiges subterrnies de les Balears presenten fcies bicarbonatada calci-
comagnsica, de qualitat excellent per al consum hum. Aix mateix, localment
existeixen aiges de naturalesa sulfatada, quan el substrat geolgic s ric en guixos.
Malgrat tot, de vegades aquesta qualitat natural es veu alterada a causa de les actua-
cions humanes, tal com comentarem ms endavant.
67

Camins Del Aigua Web 1

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Camins Del Aigua Web 1

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Els camins de laigua de les Illes Balears

También podría gustarte