Com a totes les regions mediterrnies, la disponibilitat d'aigua a les Balears ha

estat un element clau per al desenvolupament d'assentaments humans. Aix es fa

especialment evident a partir de la dominaci romana, perode en qu es van dur a
terme els primers aprofitaments d'aiges subterrnies mitjanant la canalitzaci de
les fonts ms rellevants i permanents de les Illes. Aquest s el cas de la Font de la Vila,
que provea d'aigua la ciutat de Palma, o de les Fonts de Ternelles, les aiges de les
quals eren condudes fins a la ciutat romana de Pollentia. Malgrat tot i com als terri-
toris peninsulars d'Al-Andalus, els vertaders enginyers de l'aigua a les nostres Illes
van ser els musulmans. Ells van comenar el conreu dels primers horts, a fer marges
als vessants i a construir tota una srie d'elements de captaci, de transport i
d'emmagatzematge de l'aigua subterrnia. El seu llegat de squies, snies, molins,
aljubs, etc., constitueix un patrimoni cultural indiscutible.
Els primers pous d'explotaci de les aiges subterrnies eren fets a m, amb pic i
pala, als terrenys on el nivell fretic de l'aqfer se situava molt a prop de la superfcie
del terreny. L'aigua es treia amb corriola, corda i poal, i posteriorment per impulsi
animal (snies). Encara es conserven nombrosos pous d'aquest tipus, amb l'interior
empedrat de mars, que es poden trobar a moltes finques del Pla de Sa Pobla
(Mallorca), a Ciutadella (Menorca) o a les planes d'Eivissa i Formentera, entre
d'altres.
Mt odes d'ext racci de l es ai ges subt errni es
LES AIGES SUBTERRNIES
68
Mol al Pla de Sant Jordi (Mallorca).
El 1847 l'holands Paul Bouvij va projectar la dessecaci
d'aquest antic prat mitjanant la construcci de molins
de vent i de squies de drenatge.
Foto: E. Hernndez
A determinades zones molt planes i a prop de la mar, l'extracci d'aigua subte-
rrnia de pous amb poca fondria es realitzava mitjanant la fora del vent. La
dessecaci del Pla de Sant Jordi, el Salobrar de Campos i S'Albufera de Mallorca, en
el segle xix, va propiciar la construcci de molins de vent per elevar i extreure l'aigua
necessria per al regadiu de les noves terres de conreu. Les Balears compten amb el
major conjunt de molins de vent del mn; a finals del segle xix, hi havia ms de
1.600 molins. Actualment configuren un paisatge molt singular, tamb present a les
planes d'Eivissa.
LES AIGES SUBTERRNIES
69
Malgrat tot, s a partir del segle xx quan el desenvolupament tecnolgic va per-
metre extreure aigua subterrnia de fondries considerables. El desenvolupament de
les mquines perforadores, conjuntament amb el de les bombes d'extracci, va fer
augmentar considerablement el nombre de pous foradats i en explotaci a partir de
la dcada dels cinquanta del segle passat. Els pous del Pont d'Inca, Verge de Montserrat
i S'Estremera a Mallorca, marquen l'inici d'una nova etapa en l'abastament de la
ciutat de Palma, igual que va succeir a la resta de les principals ciutats de
l'arxiplag.
Inicialment les mquines de foradar eren de percussi (mquines de cop, trituren
la roca a cops donats amb un trep) o de rotaci (amb una corona giratria que va
tallant la roca i traient-la en forma de cilindres, els testimonis). Cal destacar la feina
feta per aquestes mquines lentes mallorquines, que foradaven el terreny traient
cilindres de roca de gran dimetre (ms de 40 cm), que van esdevenir testimonis de
gran utilitat per als gelegs, facilitant-los l'estudi de les roques i dels sediments que
constitueixen el nostre subsl. Actualment, les mquines lentes de rotaci han des-
aparegut i, malgrat que encara en queden algunes de percussi, s'ha generalitzat la
perforaci realitzada amb mquines rpides de rotopercussi amb aire comprimit,
cosa que ha determinat, per la seva rapidesa i menor cost, una proliferaci dels pous
de captaci d'aiges subterrnies al nostre territori.
LES AIGES SUBTERRNIES
70
Cilindres de roca o testimonis que extreien les mquines lentes mallorquines per a la perforaci de pous.
Avui dia aquestes mquines ja sn histria.
Foto: R. M. Mateos
LES AIGES SUBTERRNIES
71
Assaig de bombament.
Mitjanant la sonda que s'observa a l'esquerra del pou, es controla com varia la posici del nivell
de l'aigua de l'aqfer al pou durant l'extracci.
Qu s un assai g de bom bam ent ?
Una vegada realitzada una obra per a la captaci d'aiges subterrnies i quan
aquesta ha trobat l'aqfer, cal comprovar si el cabal que se'n pot obtenir es mant
al llarg del temps i n'hi ha prou per cobrir les nostres necessitats, sense produir
influncies negatives a l'aqfer o fer minvar el cabal d'altres captacions ja existents
a la zona.
Foto: J. M. Lpez
LES AIGES SUBTERRNIES
72
La realitzaci d'un assaig de bombament
segueix una metodologia de treball senzilla pel
que fa a l'adquisici de les dades, si b la seva
anlisi i interpretaci requereixen una elevada
qualificaci tcnica, aix com un bon coneixe-
ment de les caracterstiques geolgiques i
hidrogeolgiques de la zona. Encara que exis-
teixen diferents metodologies per a la seva
execuci, la ms freqent consisteix a bombejar
aigua d'un pou, un cabal constant o variable,
mesurant simultniament la variaci del nivell
de l'aigua al pou que es bomba i a d'altres pous
de l'entorn, aturats. El bombament genera un
descens del nivell de l'aigua als pous, major a la
captaci bombada i menor a l'entorn de la cap-
taci, als pous d'observaci, a mesura que ens
allunyem del punt de bombament, tot generant
una depressi en forma de con. L'extensi i
l'evoluci d'aquest con de bombament depn
de diverses caracterstiques de l'aqfer, fonamen-
talment de la seva capacitat de transmetre i
d'emmagatzemar l'aigua. Amb una paraula, ens
pot donar una idea de com s de bo o de
dolent l'aqfer.
La qualitat de la construcci del pou i de la
seva installaci de bombament poden produir
importants variacions del cabal obtingut. Si
l'obra s defectuosa, ens podem trobar amb un
pou foradat sobre un bon aqfer, per que pro-
porciona menys aigua de l'esperada durant
l'assaig.
Esquema d'un pou entubat.
L'explotaci de l'aqfer genera un con de bombament a l'entorn
de la captaci. s important la decisi sobre la fondria ms
aconsellable a qu s'hauria de collocar la bomba, especialment
en els aqfers connectats amb la mar, per poder evitar possibles
efectes d'intrusi marina a l'aqfer.
LES AIGES SUBTERRNIES
73
0
25
50
75
100
SL
ENTUBAT DE FERRO
( 300 mm)
FONDRIA
(m)
TAP DE FONS
RANURES PER A
LENTRADA DAIGUA
CEMENTACI
BOMBA
TERRENY
IMPERMEABLE
(ARGILES)
N
IV
E
L
D
E
A
G
U
A
TERRENY
PERMEABLE
(CALCRIES) AQFER

A partir de la informaci obtinguda un cop fet l'assaig de bombament, es pot
calcular el cabal d'extracci ptim i la fondria ms adient per a la collocaci de la
bomba. Aquest darrer factor s especialment rellevant als aqfers costaners, ja que
hi ha una relaci directa entre la fondria a qu es colloca la bomba i la temuda
salinitzaci dels aqfers per intrusi d'aigua marina.
CON DE
BOMBAMENT
NVELL FRETC ORGNAL
NTRUS
MARNA
POU SEC
POU AFECTAT
PER NTRUS MARNA
POU AMB FORTES
EXTRACCONS
Esquema que representa els possibles efectes negatius que pot causar a l'entorn un pou
amb una explotaci intensa en un aqfer costaner. Es genera una forta depressi del
nivell fretic, que deixa en sec un dels pous i provoca la intrusi marina a l'aqfer,
amb la qual cosa se salinitza el pou ms proper a la costa.
LES AIGES SUBTERRNIES
74
Existeixen factors externs, especialment els provocats per la m de l'home, que
poden alterar la composici natural de les aiges subterrnies. A causa de la capacitat
depuradora del sl, els aqfers presenten un notable poder de protecci davant de
molts agents contaminants. Malgrat tot, quan l'aqfer ja es troba afectat, la seva
regeneraci acostuma a ser difcil, lenta i costosa. Per aquesta ra t una gran impor-
tncia la protecci de les aiges subterrnies davant de la contaminaci de qualsevol
origen.
A les Illes Balears, la contaminaci dels aqfers es produeix per dues causes prin-
cipals: la salinitzaci d'aqfers costaners per intrusi d'aigua marina i l'elevat
contingut en nitrats de l'aigua dels aqfers originada per diverses activitats: agrcola
i ramadera. Altres causes de contaminaci es deuen a focus puntuals originats per
abocaments de diferents tipus.
I nt r usi m ar i na
A les zones costaneres i en una situaci natural, l'aigua de mar penetra costa endins
formant un tasc d'aigua salada en equilibri amb l'aigua dola de l'aqfer i situada
per davall seu a causa de la seva major densitat. El contacte entre aquestes dues zones
s'anomena interfcie aigua dola-aigua salada. Quan es produeixen extraccions
d'aigua subterrnia a prop de la costa, aquest equilibri natural es modifica i la inter-
fcie penetra cap a l'interior. Quan l'explotaci de l'aqfer s excessiva, la interfcie
pot afectar els pous de manera que n'arriben a treure aigua salabrosa.
Pri nci pal s af ecci ons a l es ai ges subt errni es
LES AIGES SUBTERRNIES
75
AIGUA DOLA
INTERFCIE
AIGUA SALADA
NIVELL FRETIC
AIGUA DOLA-SALADA
ESTAT NATURAL DE L AQFER
AIGUA DOLA
INTERFCIE
AIGUA SALADA
NIVELL FRETIC
POUS (EXTRACCIAIGUA)
AIGUA DOLA-SALADA
AQFER CONTAMINAT PER INTRUSI MARINA
Contaminaci per intrusi
marina d'un aqfer
costaner.
A la figura superior es
representa l'estat natural de
l'aqfer, amb la interfcie
aigua dola-aigua salada.
A la figura inferior es
mostra l'avan de la
interfcie terra endins, tot
contaminant els pous, que
ja han comenat a treure
aigua salabrosa.
LES AIGES SUBTERRNIES
76
A les Balears, amb una notable longitud de costa i nombrosos aqfers costaners
en explotaci, aquest fenomen s fora freqent i arriba a salinitzar importants mas-
ses d'aigua dels aqfers costaners, i es detecta per una elevada concentraci de i
clorur a les aiges (superior a 500 mg/L). Els aqfers del Pla de Palma i del Pla de
Campos i els de Na Burguesa sn els ms afectats a l'illa de Mallorca. Aix mateix,
es detecta salinitzaci per intrusi marina a alguns sectors de Ciutadella i de la pla-
taforma de Ma a Menorca, aix com al Pla i a la Serra Grossa d'Eivissa, i a bona
part de l'illa de Formentera.
Adobam ent agr col a
Els adobs que es fan servir a l'agricultura sn de tipus orgnic o mineral. Tots dos
poden produir una contaminaci de l'aqfer causada per una aportaci elevada de
nitrogen. Amb el temps, el nitrogen orgnic es transforma en nitrat; d'altra banda,
i principalment, l'aplicaci excessiva i incorrecta d'adobs minerals, aix com les prc-
tiques de reg poc eficients, afavoreixen el rentatge dels nitrats, molt solubles, i la seva
incorporaci a l'aigua subterrnia, cada vegada ms carregada, i que torna a regar els
camps adobats amb ms nitrat, en un procs cclic. L'aqfer del Pla de Sa Pobla
(Mallorca) s el ms afectat per aquest tipus de contaminaci a causa del conreu
intensiu de la patata, que constitueix el principal cultiu de la zona.
LES AIGES SUBTERRNIES
77
Esquema que representa les diferents possibles causes de la contaminaci de les aiges
subterrnies a l'arxiplag balear, aix com el tipus de contaminaci que poden produir.
Els pous mal construts o abandonats sn especialment perillosos, ja que poden esdevenir una
via directa per a la contaminaci de l'aqfer.
GASOLNA

# 1

N F
- A OCADOR DE RESIDUS S LIDS CONTAMINACI QUMICA
- GRAN A CONTAMINACI ORGNICA I QUMICA
- A ONAT AGRCOLA CONTAMINACIN QUMICA
- CASAAM POU NEGRE CONTAMINACI ORGNICA
- EN INERA CONTAMINACI POR IDROCAR URS
- PO LACI CONTAMINACI ORGNICA
CONTAMINACI D AQFERS
LES AIGES SUBTERRNIES
78
Al t r es t i pus de cont am i naci de l es ai ges subt er r ni es
De vegades es pot produir una contaminaci de tipus puntual per les causes segents:
Activitats ramaderes: La mala gesti dels residus ramaders pot generar una
contaminaci orgnica a l'aqfer, molt concentrada i intensa, tant bacte-
riolgica, com per nitrogen, que amb el temps es transforma en nitrat.
Aquest tipus de contaminaci s freqent a l'aqfer de Migjorn, on es
troben bona part de les explotacions de ramaderia bovina de l'illa de
Menorca.
Aiges residuals: La contaminaci causada per prdues de fosses sptiques,
pous negres o fuites a la xarxa de clavegueram es deu al mateix procs: el
nitrogen orgnic passa a nitrat, amb la qual cosa augmenta la seva concen-
traci als aqfers al voltant de les zones urbanes, com s, entre d'altres, el
cas de Manacor.
Activitats industrials: El sector industrial pot produir abocaments de diver-
ses substncies orgniques i inorgniques, especialment de metalls pesants,
que poden originar contaminacions molt nocives de les aiges subterrnies.
Per sort, aquest tipus de contaminaci s molt poc freqent al nostre arxi-
plag.
Abocadors de residus slids: L'activitat humana produeix residus slids de
diversos tipus que poden contaminar els aqfers. Sn especialment peri-
llosos els abocadors no controlats.
Les benzineres: Poden constituir possibles focus de contaminaci de les
aiges subterrnies quan es produeixen fuites de combustible als dipsits
soterrats. Recentment, l'aqfer de Santa Gertrudis, a Eivissa, s'ha vist afec-
tat per aquest tipus de contaminaci, cosa que ha obligat l'Administraci
hdrica a dur a terme un llarg i costs procs de regeneraci de l'aqfer.
LES AIGES SUBTERRNIES
79
LES AIGES SUBTERRNIES
80
Representaci dels aqfers de les Balears afectats pels dos tipus principals de contaminaci:
la intrusi marinai l'excs de nitrats procedents de les activitats agrcoles i ramaderes.
0 10 km
ANDRATX
PALMA
SLLER
POLLENSA
ALCDA
NCA
SNEU
LLUCMAJOR
CAMPOS
FELANTX
MANACOR
ART
SANTANY
M/LLCFC/
LES AIGES SUBTERRNIES
81
0 10 km
CUTADELLA
FERRERES
ES MERCADAL
ES MGJORN GRAN ALAOR
MA
ES CASTELL
SANT LLUS
Fornes
MCFC/
LLEGENDA
Contaminaci per intrusi marina
Contaminaci per excs de nitrats
0 10 km
FFMEEF/
ElVl/
ElVl/ l FFMEEF/
/ / E L/8Fl/
// EULFl/ E FlU
ElVl/
/ EF E / /L/l/
/ /l E FFM/Y
Lc cvinc
/ FF/CEC X/VlEF
L'absncia de rius al nostre territori ha determinat un s intensiu de les aiges
subterrnies, cosa que ha augmentat notablement d'en de l'arribada massiva del
turisme en els anys seixanta.
Independentment d'altres usos de menys rellevncia (industrial, recreatiu i d'altres),
els aqfers s'han anat explotant per proveir principalment les necessitats del sector
agrcola i per a l'abastament urb. La demanda d'aigua per a provement urb s'ha
multiplicat durant les darreres quatre dcades, duplicant-se en el cas de l'illa de
Mallorca i multiplicant-se per quatre a les illes d'Eivissa i de Menorca. Aix mateix,
es detecta un descens notable en el consum d'aigua en el sector agrari com a conse-
qncia de la disminuci de les hectrees de reguiu, de la tecnificaci i de l'eficincia
dels sistemes actuals emprats per regar i del tancament de moltes explotacions rama-
deres. El resultat de tot plegat s un increment de la demanda de gaireb un 25% en
els darrers quaranta anys, amb la qual cosa actualment la demanda urbana (57%)
supera l'agrcola (43%).
Usos de l 'ai gua subt errni a a l es Bal ears
LES AIGES SUBTERRNIES
82
Evoluci de la demanda d'aigua a les Balears en les darreres quatre dcades. El 1970 era de 218 milions de metres cbics anuals, un 72
dels quals provenia del sector agrcola. L'any 2006 la demanda va pujar a 273 hm l'any i el provement urb va ser el sector amb major
demanda (el 57% del total).
BaIears 1970
( miIions de m )
BaIears 2006
( miIions de m )
60,1
158,03
Abastament urb Abastament agrcola
156
117,05
LES AIGES SUBTERRNIES
83
EVOLUCI DE LA DEMANDA D' AI GUA PER SECTORS A LES PRI NCI PALS I LLES
( en mi l i ons de met r es cbi cs/ any )
I LLA MALLORCA MENORCA EI VI SSA FORMENTERA
US ABASTAMENT AGRI CULTURA ABASTAMENT AGRI CULTURA ABASTAMENT AGRI CULTURA ABASTAMENT AGRI CULTURA
ANY
1970 52 133 4 18 4 7 0, 1 0, 03
1980 76 210 6 22 9 17 0, 3 0, 03
1992 87 133 11 12 7 11 0, 3 0, 03
2006 126 100 14 7 15 10 1 0, 05
Si t uaci act ual
L'increment de la demanda d'aigua per a l'abastament urb ha determinat la
necessitat de la recerca d'altres recursos hdrics alternatius, de prou qualitat. Amb la
construcci de plantes dessalinitzadores d'aigua de mar i la progressiva reutilitzaci
de les aiges depurades per a s agrcola, s'obre una nova panormica en la gesti de
l'aigua a les Balears.
Les aiges subterrnies continuen constituint el principal recurs hdric de l'arxiplag
i representen gaireb el 80% del total de recursos que s'utilitzen per a l'abastament
urb. En el sector agrcola aquesta xifra s'incrementa, cobrint l'aigua dels nostres
aqfers el 83% de la demanda d'aquest sector.
L's d'altres recursos no convencionals comena a ser notable al nostre arxiplag.
Aix, la posada en marxa de les plantes dessalinitzadores d'aigua de mar permet de
cobrir poc ms d'un 16% de la demanda total d'aigua per al provement urb, essent
un recurs vital per a l'illa de Formentera. La reutilitzaci d'aiges tractades per al
reguiu a l'agricultura ja cobreix un 16% de la demanda d'aigua per a aquest sector,
destacant l'illa de Mallorca com a pionera en aquest tipus d'actuacions. D'altra banda,
la legislaci balear obliga els camps de golf a utilitzar aiges residuals depurades per
al seu reg.
LES AIGES SUBTERRNIES
84
LES AIGES SUBTERRNIES
85
ORI GEN DELS RECURSOS H DRI CS
PER AL PROVE MENT URB A LES PRI NCI PALS I LLES DE L' ARXI PLAG
SUBTERRANI S SUPERFI CI ALS DESSALADORES TOTAL
MALLORCA 99 7 20 126
MENORCA 14 - - 14
EI VI SSA 10 - 5 15
FORMENTERA 0, 5 - 0, 5 1
TOTAL 123,5 7 25,5 156
% 79,2 4,5 16,3 100
( en mi l i ons de m / any ) . Dades any 2006
ORI GEN DE L' AI GUA
PER AL SECTOR AGRARI A LES PRI NCI PALS I LLES DE L' ARXI PLAG
SUBTERRNI A AI GES RES. DEPURADES TOTAL
MALLORCA 81 18
99
MENORCA 5,50 1
6,50
EI VI SSA 10 -
10
FORMENTERA 0,05 -
0,05
TOTAL 96,55 19 115,55
% 83,6 16,4 100
( en mi l i ons de m / any ) . Dades any 2006
Origen de I'aigua per a I'abastament urb
( miIions de m )
Origen de I'aigua per aI sector agrcoIa
( miIions de m )
123,5
7
25,5
96,55
19
Dessalada Superficial Subterrnia Residual tractades
Origen de l'aigua per a l'abastament urb i agrcola (dades 2006). Observeu la importncia de les aiges
subterrnies, el principal recurs hdric de l'arxiplag balear.
Reg per aspersi al Pla de Sa Pobla.
Les aiges subterrnies constitueixen el principal recurs hdric per a
l'agricultura i donen cobertura al 83% de la demanda d'aquest sector.
Foto: J. M. Lpez i A. Galms
LES AIGES SUBTERRNIES
86