Juny del 2011

1


La BibIioteca escoIar i Ia competncia informacionaI

1 MARC ACTUAL 2
1.1 Marc conceptual 2
1.2 Situaci actual de les biblioteques escolars 4
2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN L'MBIT DE LA COMPETNCIA INFORMACIONAL 5
3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR: PERFIL I FUNCIONS 8
3.1 Perfil de la persona responsable de la BE 8
3.2 Funcions de les/els responsables de la biblioteca escolar 9
3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general 9
3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competncia informacional 9
3.2.3 Funcions de la comissi de biblioteca/TAC 10




Juny del 2011

2

1 MARC ACTUAL
1.1 Marc conceptuaI
Avui dia, ning no posa en dubte que l'anomenada societat de la informaci ha
desencadenat nous reptes per a l'educaci en un entorn social que reclama cada cop
ms el domini d'habilitats, actituds i coneixements especfics en l's de la informaci.
Treballar amb la informaci, cercar-la, tractar-la i comunicar-la sn processos que
formen part dels objectius propis d'escola. Aquests processos estan relacionats amb
l'aplicaci d'estratgies d'aprenentatge, el treball de la competncia lectora i el
desenvolupament del pensament crtic i reflexiu. A les aules, des de fa anys, es porten
a terme activitats de cerca d'informaci, educaci documental i formaci d'usuaris
vinculades o no a l's de la biblioteca. Al mateix temps, lligades al desenvolupament
d'estratgies per aprendre a aprendre, es treballen tcniques d'estudi i de tractament
d'informaci com per exemple saber extreure les idees fonamentals d'un text, fer
resums, esquemes i mapes conceptuals.
En aparixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competncia informacional
s'ha vist enriquida per habilitats especfiques relacionades amb l'entorn digital que han
de complementar les habilitats documentals que ja es treballaven, i que giren al voltant
de la lectura i de la competncia comunicativa i d'aprendre a aprendre.
La LOE i els corresponents decrets autonmics donen protagonisme a les biblioteques
escolars en l'article 113 i altres punts de l'articulat. Segons la Llei, la biblioteca ha
d'esdevenir un espai dinmic, que disposi de prou recursos educatius actualitzats i que
permeti l'accs a materials en diferents formats documentals. En aquesta visi, les
biblioteques es consideren part integrant de les competncies bsiques del currculum:
"contribuiran a fomentar la lectura i a qu l'alumne accedeixi a la informaci i altres
recursos per a l'aprenentatge de les diferents rees i matries i pugui formar-se en l's
crtic dels mateixos
1
".
Per la seva banda i en la mateixa lnia, la LEC, Llei d'Educaci de Catalunya,
contempla, igualment, la integraci de les habilitats informacionals i la funci de la
biblioteca escolar als centres educatius. L'article 88 de la llei ens diu: "Tots els centres
educatius han de disposar d'una biblioteca escolar, com a espai d'accs a la informaci
i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del
professorat i de la comunitat educativa
2
".
D'altra banda, al captol dels decrets dels ensenyaments mnims
3
a Primria i
Secundria, es fan diverses especificacions sobre l'organitzaci dels ensenyaments.
Algunes d'aquestes, inclouen propostes que impliquen metodologies d'investigaci

1
LEY ORGNCA 2/2006, de 3 de mayo, de Educacin. Boletn Oficial del Estado n 106, jueves 4 de mayo de 2006.
2
DECRET 142/2007 i DECRET 143/200
3
DECRET 142/2007 i DECRET 143/2002, pels quals s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments obligatoris a Catalunya



Juny del 2011

3
relacionades directament amb la competncia informacional com ara el Projecte
interdisciplinari a Primria i el treball de sntesi o el projecte de recerca a l'ESO.
Aquestes mateixes habilitats es demanen, en els ensenyaments postobligatoris, en el
treball de recerca de batxillerat
4
.
De les vuit competncies bsiques en qu s'estructura el nou currculum de la LOE, la
ms propera a la informacional s l'anomenada Tractament de la informaci i
competncia digital, per no s l'nica que cal tenir en consideraci. Quan parlem de
competncia informacional ens referim a un conjunt d'habilitats que sn
metodolgiques i comunicatives a parts iguals sense oblidar la seva estreta relaci amb
les competncies personals. La base de la competncia informacional sn les
competncies lingstiques; la seva eina principal s l's adequat de les TC i l'espai
ideal que les integra totes s la biblioteca escolar.
En l'mbit educatiu estatal, la competncia informacional s'ha visualitzat d'una manera
explcita a partir del fort impuls donat a les biblioteques escolars que des de fa uns anys
ha endegat el MEC. Diverses autonomies han anat elaborat plans de lectura. Trobem
exemples com el d'Astries, on la competncia informacional t definit un espai propi
dins del pla lector de centre i s'associa directament amb el desenvolupament de les
habilitats investigadores de l'alumnat (Plan de lectura, escritura e investigacin de
centro, 2007). Aquest impuls es va concretar a Catalunya el 2005, amb la posada en
marxa del Programa de Biblioteca Escolar puntedu, que en el seu segon any contempla
una formaci especfica en Competncia nformacional i, en el tercer any, una formaci
de Pla de Lectura de Centre on es proposa una estructura de pla articulada en tres
eixos: la competncia lectora, la competncia informacional i el gust per llegir. En
definitiva, en el marc conceptual que sustenta el programa puntedu la lectura passa a
desenvolupar-se sota l'enfocament comunicatiu global i transversal que caracteritza els
plans lectors de l'Estat espanyol.
Pel seu carcter hbrid, les biblioteques escolars s'han de concebre tamb com a
entorns no fsics, que tenen la missi d'apropar els recursos digitals a l'aula i a tot el
centre. La implementaci de la biblioteca escolar i dels recursos TC s'ha d'articular a
partir de la diversitat de situacions d'aprenentatge que es poden dissenyar en les
programacions d'aula o de cicle. La incorporaci dels ordinadors a les aules a partir de
programes com Escuela 2.0, eduCAT1x1 o eduCAT 2.0, fa imprescindible determinar
en quines situacions la biblioteca, juntament amb els recursos i eines digitals, resulten
tils i, per tant, sn facilitadores dels aprenentatges que es pretenen aconseguir. El pla
d'acci de la biblioteca ha d'incloure les TC, ja que el suport digital n's un element
propi, de la mateixa manera que el pla de desenvolupament TC de centre ha d'incloure
la biblioteca.
En definitiva, es tracta d'anar obrint cam cap a un model de biblioteca escolar 2.0, que
ha de donar suport a les necessitats educatives relacionades amb l's de continguts

4
DECRET 142/2008



Juny del 2011

4
digitals de la mateixa manera que ja dna suport en la selecci i s de recursos
impresos per a la realitzaci de treballs d'investigaci i intervencions relacionades amb
la lectura i l'escriptura a les aules.
1.2 Situaci actuaI de Ies bibIioteques escoIars

Actualment, la situaci de les biblioteques escolars en relaci a la competncia
informacional s diversa:
BE poc dotades en llibres de coneixements i ordinadors per accedir a nternet
amb grups d'alumnes.
BE dotades mnimament, per amb activitats que s'adrecen principalment a la
dinamitzaci lectora sense cap programa especfic en relaci a la competncia
informacional.
BE ben dotades i que coordinen algunes activitats relacionades amb la
competncia informacional, per que resulten insuficients o deslligades de
l'activitat de l'aula.

Tamb sn variades les situacions en qu es troben les persones responsables de les
biblioteques o les comissions:
Segons la formaci dels responsables:
Docents que no han fet cap formaci especfica
Docents que participen en seminaris, grups de treball... de BE
Docents que han seguit la formaci del programa puntedu
Docents amb formaci universitria en temes de biblioteques o lectura
(diplomatures, llicenciatura, postgraus, mster...)

Segons la disponibilitat horria:
No es disposa de temps en l'horari lectiu
Docents que tenen menys de dues hores de dedicaci a la setmana
Docents que tenen una dedicaci detectada al voltant de les cinc hores a la
setmana

Segons la composici de la comissi:
No hi ha comissi
Comissions que tenen una composici no estructurada i es basen en el
voluntarisme a l'hora d'abordar les tasques
Comissions que tenen una representaci de cada cicle o departament i
disposici horria per realitzar tasques especfiques



Juny del 2011

5

2 MODEL DE BIBLIOTECA ESCOLAR EN L'MBIT DE LA
COMPETNCIA INFORMACIONAL

Per entendre millor la complementarietat entre la BE i les TC a qu es fa esment en el
marc conceptual cal aprofundir en el concepte de biblioteca escolar com a un entorn
d'aprenentatge hbrid vinculat a l's de les TC i veure quines sn les seves
dimensions
5
.
A. Dimensi fsica
La biblioteca com a estructura organitzativa estable i entorn presencial afavoridor de
processos d'aprenentatge i prctiques lectores que disposa de:
Unes installacions i uns equipaments diferents dels que disposa l'aula ordinria
Uns materials de qualitat en suports variats
Una persona de suport facilitadora de processos i dispensadora de materials

En aquest entorn l'alumnat pot entrenar-se, al llarg de la seva escolaritat, en la prctica
d'habilitats intellectuals i de lectura, i tamb pot iniciar i reforar recursos personals
bsics per al seu desenvolupament personal i social.
En aquest context la biblioteca tamb esdev un agent d'atenci a les desigualtats i de
compensaci social, ja que ofereix a tot l'alumnat la possibilitat d'accedir de manera
igualitria a la informaci, l'educaci i la cultura.
B. Dimensi educativa
La BE com a recurs educatiu i agent interdisciplinari de suport pedaggic. Aquesta s la
dimensi que diferencia la BE de qualsevol altra tipologia bibliotecria. De la dimensi
educativa de la biblioteca se'n deriven diverses funcions:
La BE com a recurs estratgic per a la promoci de la cultura escrita
La BE com a recurs didctic per a la innovaci metodolgica i la utilitzaci de
mitjans, tecnologies i recursos per a la prctica docent
La BE com a servei i lloc de trobada de la comunitat educativa, en horari no
lectiu i per vincular les famlies en la promoci de la lectura
La BE com a agent interdisciplinari de suport pedaggic i de coordinaci
educativa que pretn incidir en la millora de l'ensenyament

En ambdues dimensions la biblioteca i les TC collaboren i es complementen. En el
moment actual en qu l'accs a la xarxa proporciona una allau d'informaci i que els
ordinadors arriben a les aules, cal visualitzar encara ms el carcter hbrid de la

5
Durban, Glria La bibIioteca escoIar, avui. Un recurs estratgic per aI centre. Barcelona: Gra,
2010.



Juny del 2011

6
biblioteca, com un espai tamb no-fsic que es fa present apropant els recursos a les
aules per mitj de blocs, wikis, webs, etc.
Avui ms que mai alumnat i professorat necessiten disposar d'una bona biblioteca
virtual que enriqueixi la seva tasca educativa. s, doncs, l'hora d'avanar cap aquest
model de biblioteca escolar 2.0.
Les funcions bsiques d'una biblioteca escolar 2.0 sn:

Utilitzar eines 2.0 per a la comunicaci, la collaboraci i la creaci de continguts
(traductors, cercadors, agendes, alertes, aplicacions collaboratives, blocs, wikis,
xarxes socials...)

Facilitar continguts digitals (Blasco i Durban
6
) :
Obres de referncia. Enciclopdies i diccionaris, mapes i atles en lnia
CoIIeccions digitaIs. Objectes digitals: obres digitalitzades a text
complet (llibres i articles), audiovisuals, imatges i registres sonors
Directori de recursos web. Llocs web i portals especialitzats classificats
temticament
Dipsit de continguts educatius digitaIs. Materials didctics web i
objectes digitals d'aprenentatge (disponibles en portals educatius)
CatIegs de bibIioteques i bases de dades. Catlegs de biblioteca
escolar, de biblioteca pblica i universitria -si s'escau-, bases de dades
d'informaci educativa i literatura infantil i juvenil
PubIicacions peridiques. Revistes i peridics digitals
Eines digitaIs

El paper d'aquest model de BE s clau en el tractament de la competncia
informacional al centre educatiu. Segons la proposta de la formaci del programa
puntedu, aquesta competncia t tres fases amb unes caracterstiques concretes i
diferenciades; i cada fase precisa d'un entorn i d'unes eines especfiques per
desenvolupar-se.
Fases de la competncia informacional:
1. Cerca i recuperaci de Ia informaci
s de la biblioteca per al coneixement dels recursos disponibles
s de fonts d'informaci diverses i biblioteca digital
Preparaci d'estratgies de cerca
Localitzaci i selecci de la informaci

2. Tractament de Ia informaci

6
Blasco, Anna; Durban, Glria. Competncia informacional: del currculum a l'aula. Barcelona: Rosa
Sensat, 2011



Juny del 2011

7
Anlisi del contingut, estructuraci de les idees i s de programari adient
(s d'eines TC i eines 2.0)

3. Comunicaci de Ia informaci
Composici de textos i s tic de la informaci i del programari. (s d'eines
TC i eines 2.0)

Analitzant cadascuna d'aquestes tres fases es fa evident que la primera fase s la que
ms requereix l's de la BE com a entorn educatiu, mentre que les altres dues cal
tractar-les a l'aula a partir dels objectius de cada rea curricular.
Aix doncs, la persona responsable de la biblioteca hauria de centrar el seus esforos a
donar suport al desenvolupament de la fase de cerca i recuperaci sense perdre de
vista, per, qualsevol oportunitat de promoure la seqncia completa dins de la visi
pedaggica del seu centre.
Les principals actuacions a les quals la BE ha de donar suport sn les segents:
Projectes de recerca relacionats amb les diferents rees curriculars
Projectes interdisciplinaris a Primria
Projectes transversals que es desenvolupin en el centre com ara: setmana
cultural, jornades solidries, tallers interdisciplinaris.
Treball de sntesi a l'ESO (1r-3r curs) que integri continguts relacionats amb les
deferents matries del curs
Projecte de recerca de 4 d'ESO (35 hores)
Treball de recerca de Batxillerat



Juny del 2011

8

3 LA PERSONA RESPONSABLE DE LA BIBLIOTECA ESCOLAR:
PERFIL I FUNCIONS
3.1 PerfiI de Ia persona responsabIe de Ia BE

La persona responsable de la BE ha de ser un/a mestre/a o professor/a amb estabilitat
al centre, amb formaci especfica i experincia en l'organitzaci i s pedaggic de la
biblioteca. Ha d'estar acreditat per a aquesta funci i ha de disposar d'una dedicaci
mnima del 50% del seu horari lectiu i complementari que ha d'augmentar
proporcionalment d'acord amb el nombre d'alumnes del centre educatiu.
s necessari que la persona responsable de la biblioteca escolar tingui el
reconeixement administratiu de coordinador de biblioteca, de la mateixa manera que
sn reconegudes altres coordinacions en les instruccions d'inici de curs.
Cal dir, per, que la situaci ptima per a un bon funcionament i s de la biblioteca s
que hi hagus reconeguda una titulaci especfica de bibliotecari escolar i que cada
centre compts amb un especialista en BE en el seu equip docent.
Segons aquest perfil, la formaci especfica i continuada que han de rebre i acreditar
els responsables de BE ha d'abastar els segents aspectes:
Concepte de BE com a centre de recursos per a l'ensenyament i l'aprenentatge,
de suport a la prctica docent i a la consecuci del currculum
Coneixements de biblioteconomia/documentaci necessaris per a l'organitzaci,
la gesti i la dinamitzaci de la de BE
Coneixements slids sobre l'accs a la informaci en qualsevol format i el seu
tractament per convertir-la en coneixement
Coneixements suficients en l's de les eines TC, el Web 2.0 i les xarxes socials

A ms d'aquesta formaci i coneixements tcnics, un responsable de BE tamb ha de
disposar d'altres habilitats de tipus social que faciliten l'eficincia del seu treball al
centre. Ens referim a la seva capacitat d'establir complicitats, de ser receptiu a les
propostes, de coordinar i dinamitzar projectes, etc. En definitiva, que tingui l'habilitat de
generar empatia amb tota la comunitat educativa usuria de la biblioteca i dels seus
serveis i recursos.
Entenem, doncs, que el responsable de la BE s un professional que collabora amb el
professorat i que, per tant, es configura com a un especialista i un referent pel que fa a
qestions relacionades amb els continguts curriculars, la competncia informacional i la
formaci literria.
Per desenvolupar tota aquesta tasca, el bibliotecari escolar no treballa sol, sin que
compta amb un equip de suport format per:



Juny del 2011

9
El/la propi responsable de la BE
Professorat dels diferents cicles educatius i departaments del centre
Un membre de l'equip directiu
El coordinador TC
Un representant de les famlies (AMPA)
Un representant de l'alumnat (a secundria)

Aquest equip de suport fins ara s'ha anomenat Comissi de BE, per actualment,
donada la relaci i la complementarietat entre biblioteca i rea TC exposada
anteriorment, s'ha de concebre com una comissi nica que abasti les funcions
d'ambdues. En aquest cas, evidentment, s'han de mantenir unes funcions d'mbit
tcnic per a la BE i unes altres per a l'rea TC i s'ha d'establir la responsabilitat de
cadascuna entre els seus membres. Al mateix temps s'han de contemplar les funcions
d'mbit pedaggic que abasten el conjunt de la comissi i que la defineixen com a tal.
Hi ha centres que ja treballen en aquesta lnia (l'anomenen comissi BE/TC,
biblioTCa, etc.) i que, a ms de les reunions formals de la comissi al complet,
disposen d'unes hores de coordinaci del professorat que en forma part. Aix, aquest
professorat, juntament amb el responsable de la BE i el coordinador TC, funcionen
com a grup de treball permanent de la comissi.

3.2 Funcions de Ies/eIs responsabIes de Ia bibIioteca escoIar

3.2.1 Funcions del/la responsable a nivell general

A. Funci tcnica en la gesti dels recursos: organitzaci, gesti i difusi

B. Funci pedaggica, com a guia i mediador de les possibilitats d's pedaggic
de la biblioteca i dels materials que cont

C. Funci d'assessorament al professorat

3.2.2 Funcions del/la responsable a nivell de la competncia informacional
Potenciar la disposici de materials en diferents formats documentals que
facilitin el treball dels alumnes i els doni a conixer altres recursos informatius
actualitzats
Fomentar iniciatives per al desenvolupament de la biblioteca digital
Collaborar en el desenvolupament d'un itinerari formatiu en l's i
coneixement dels recursos i dels serveis de la biblioteca del centre i alhora
donar pautes per a l'adquisici d'habilitats en informaci



Juny del 2011

10
Participar en la creaci d'activitats de recerca d'informaci relacionades amb
els temes treballats a l'aula
mpulsar el desenvolupament d'activitats d'aprenentatge que segueixin la
seqncia informacional proposada (cerca, tractament i comunicaci)

3.2.3 Funcions de la comissi de biblioteca/TAC
En el cam d'anar construint una biblioteca 2.0. proposem una comissi que integri
funcions de la biblioteca i de l'rea TC:

A. Dinamitzaci dels recursos informacionals i de suport a la lectura:
Difusi de l'espai fsic i virtual de la biblioteca i el seu s (guia de la BE,
visites, trptics informatius, etc.)
Estratgies de difusi del fons bibliogrfic imprs i digital (presentaci de
novetats, guies d'obres recomanades, biblioteca digital, bloc, etc.)
mpuls i participaci en l'elaboraci i desenvolupament del Pla de Lectura de
Centre (PLEC)

B. Assessorament i formaci:
Proposici de criteris per a la utilitzaci i l'optimaci dels recursos TC del
centre.
Assessorament al professorat sobre com optimitzar lentorn de comunicaci i
aprenentatge TC del Centre
Formaci i assessorament al professorat en l's de recursos digitals i eines
2.0.
Formaci especfica per a l'alumnat en l's de recursos digitals i eines 2.0:
recerca, classificaci, emmagatzematge i edici de la informaci obtinguda.
Assessorament al professorat en la creaci d'activitats de recerca
d'informaci relacionades amb els temes treballats a l'aula.

C. Coordinaci per al desenvolupament de projectes interdisciplinaris i/o altres
projectes de recerca:
Programaci de formaci d'usuaris de biblioteques: pautes per a l'adquisici
d'habilitats en informaci.
Coordinar la integraci de les TC en les programacions curriculars i
promoure'n l's en la prctica educativa a l'aula.
mpulsar el desenvolupament d'activitats d'aprenentatge que segueixin la
seqncia de la competncia informacional: cerca, tractament i comunicaci.