Lnia del temps

Perode precmbric

En aquest perode, laire no es podia respirar, feia olor a amonac i sofre, era com una barreja dorina i ous podrits, i la llum que es filtrava, era taronja. El sofre, amb lamonac i daltres components, feien que la pluja fos cida. Aquesta va netejar els minerals de les roques. Les pluges cides, anaven acompanyades de fortes tempestes elctriques. Aquestes, al descarregar sobre els oceans, feien que laigua fos com un brou, en el que de moment, no shi trobava vida.

Primers microorganismes
Passat 500 milions danys, sorg una cosa petiteta, petiteta, els primers microorganismes. Aquests, tenien una propietat que fins aleshores cap cosa a la Terra tenia, es podien reproduir, i encara existeixen avui dia, sn, els procariotes i pertanyen al Regne dels mneres. Aquestes bactries, van arribar a sortir del oceans i la seva respiraci, va provocar que augments el CO2 a latmosfera, augmentant aix la temperatura i provocant la seva proliferaci.
Cllula procariota

Cianobactries
Els bacteris ms evolucionats, van buscar altres vies per alimentar-se, uns van passar a menjar-se els excrements daltres (com els cucs), i nhi van haver que van comenar a alimentar-se de CO2, aquest eren els cianobacteris, van ser els primers en alliberar oxigen a latmosfera a travs de la fotosntesis, creant aix, mica en mica el que avui coneixem com a capa dOz, que s el que ens protegeix dels raigs ultraviolats i grcies a ella, avui dia hi ha vida a la terra, tal i com la coneixem. Aix, els que no podien respirar aquest oxigen van traslladar-se a viure all on no hi arribs, com el fons del mar, que s on encara els podem trobar avui dia, sanomenen arqueobacteris.

Cianobacteri

Eucariotes
Al mateix temps que aparegueren els cianobacteris, tamb aparegueren el eucariotes, que son els que posteriorment van formar les plantes, animals, fongs i procariotes. Al principi sols hi havia el procariotes duna sola cllula, i es trobaven envaint tots els oceans, salimentaven de bacteris, que van passar a formar part dells. Desprs es van comenar a ajuntar en colnies, formant uns organismes, que els cientfics han anomenat Ediceres. Aquests no tenien closca, s per aix que no shan trobat fssils. En aquest punt, sinicia una era glacial, que far que el continent gondwana es separi en 4 parts separades per mars calents plens de vida.

Cllula eucariota

Paleozoic
Aquesta era es divideix en 6 perodes: Perode Cambri. Perode Ordovici. Perode Siluri. Perode Devoni. Perode Carbonfer. Perode Permi.

Perode Cmbric
Apareixen els primers animals amb closses. Molts dels animals dels oceans, sn artpodes (trilobites) amb ulls fora desenvolupats. En aquest perode, tamb apareixen els vertebrats, sn molt simples, com peixos. Estem en el moment de lexplosi de la vida!

Trilobite

Perode Ordovici
En aquest moment, es quan sorgeixen els citodeus. Aquests animals, van governar les costes marines i oceniques. Tenien closses i filtraven laigua per alimentar-se. Al morir van formar els primers Arrecifes corallins. En aquest perode, tamb sorgeixen els primers grans depredadors, els cefalpodes, molt semblants als calamars davui dia.

En aquest perode, trobem una nova edat de gel, i es crea el supercontinent Laurassia. s en aquest moment, quan es formen les muntanyes ms antigues que coneixem (els Urals a Rssia, i els Apalatxes a Amrica del Nord). A l'inici del perode, els peixos que trobem encara sn molt primitius, filtren laigua per alimentar-se, tenen el cos recobert de plaques dossos,... per aviat sobserva una rpida evoluci i passen a tenir unes mandbules grans, i canvien les plaques dossos per escates i aletes. Els fongs i les bactries que quedaven mortes a les costes, van fer sorgir el primer sol frtil, i les primeres plantes, que es reproduen a traves despores.

Perode Silric
Urals

Apalatxes

Perode Devoni
En aquest perode, va haver un notable augment de les plantes, aquestes ja tenen tija, fulles i arrels. Per tot arreu es poden veure boscos de falgueres, en aquesta poca, els fongs suneixen a les plantes ajudant-les a descompondre organismes morts. Alguns dels artrpodes que vivien en els mars, van comenar a modificar-se i interessar-se per la vida fora de laigua. En aquesta poca, van sorgir els primers insectes, tamb escorpins i aranyes. Amb les oscillacions de les marees, molts peixos quedaven atrapats en zones pantanoses, i aix sorgiren els primers amfibis, com el trit.

Perode Carbinfer

En aquest perode, el clima era clid i humit, les grans falgueres proliferaven per arreu. Quan morien, quedava un bon gruix de plantes en el sol, i amb les pedres i terra, van quedar enterrades, i actualment, les podem trobar en forma de petroli. En aquesta poca, molts animals anaven a viure a linterior, per aix van desenvolupar pell que no sassequs, i van pondre ous amb la closca dura per protegir-los, sorgint aix els primers rptils. Com a resposta, molts insectes desenvoluparen ales per sortir volant i escapar.

Perode Prmic
Aquest s el final de l era Paleozoica, on el clima es va tornar ms sec, aix provoc la mort dels grans amfibis, per els rptils, van comenar a reproduir-se i a desenvolupar-se, fent-se grans i forts. Amb l'augment de les temperatures, els mars i pantans es van assecar i laigua que qued, es torn ms salada, desapareixent aix la meitat de la vida animal i les grans falgueres. Tamb van desaparixer els trilobits i els ostracoderms. Va ser lextinci ms gran que ha viscut mai el planeta Terra.

Mesozoic

Trisic

Jurssic

Cretaci

Trisic

Apareixen noves formes de vida per substituir les que havien mort, com: les ostres, els cargols de mar, les closses i les llagostes poblaven de nou els mars poc profunds. Els grans rptils marins es van convertir en els majors depredadors de mars i oceans. Tamb apareixen els primers rptils voladors, anomenats Pterosaures.

Torna el clima plujs, els boscos de conferes i falgueres, van toranr a cobrir la Terra, els Pterosaures, cobrien el cel. Al final del jurssic, van aparixer les primeres aus de veritat,, amb bec sense dents. Els dinosaures ms comuns eren els saurolopodes, que salimentaven dhervbors que trobaven a les vores dels pantans.

Jurssic

Certaci
Va ser lpoca ms esplendorosa dels dinosaures, els boscos eren plens de colors, ja que les flors van evolucionar amb fora. Dinosaures com lApatosaure o el Tricertops, apareixen en grans manades. En aquesta poca, tamb va apareixer el Tiranosaure Rex.

Fi del Mesozoic (lmit K)

No se sap que va passar, si el clima va patir un refredament soptat, si un esteroide gegant va caure sobre la Terra, si van haver molts volcans en erupci,... Sigui el que sigui, va provocar un refredament sobtat del planeta, que va fer morir tots els dinosaures. En canvi, molts petits rptils de sang calenta no van morir, i van evoluciionar convertintse en marsupials i comenaren a produir llet per alimentar a les seves cries.

Era Cenozoica

Va veure el final dels grans rptils, i van ser substituits lentament pels grans mamfers. Aquest van evolucionar rpidament, alguns van ser hervbors, daltres carnvors, i alguns com nosaltres homnvors.

Primats
Va aparixer fa uns 65 milions danys, fa tan sols 4 milions danys que un nou primat va comenar a caminar sobre dues potes, aqu comena la nostra histria.

Pensament final
Sabeu que? Molts cientfics diuen que ens trobem a lera de les bactries, ja que hi ha ms bactries que qualsevol altre animal o organisme. Quina llstima que no reconeixem la seva importncia i varietat, la vida a la Terra no seria com la coneixem, si no hagus estat per elles. Incls la vida a la Terra es podria extingir si elles no hi fossin.