CORTS VALENCIANES

DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES Reuni nmero 4/I VIII Legislatura

realitzada el dia 7 de novembre 2011 Any 2011

COMISSI DECONOMIA, PRESSUPOSTOS I HISENDA

Presidncia de la Illustre Diputada Senyora Cristina Moreno Fernndez

Compareixena del conseller de Governaci, senyor Serafn Castellano Gmez, per a informar sobre el Projecte de llei de pressupostos de La Generalitat per a lexercici 2012 pel que fa a la seua conselleria La senyora presidenta: Reanudamos ya la comisin de economa, agradecindole al conseller de Gobernacin su puntualidad. Y comenzamos ya dndole la palabra al seor conseller. Cuando usted quiera. El senyor conseller de Governaci: Muchsimas gracias, seora presidenta. Senyories, bona vesprada a tots. Comparec per a explicar el pressupost de la Conselleria de Governaci, que ascendix a 105.790.360 euros, presentant,per tant, una reducci dun 4,6% en relaci al pressupost homogenetzat de lexercici de lany 2011. Estem davant uns pressupostos austers, per realistes en coherncia amb la lnia dausteritat, de contenci de la despesa pblica i esponsabilitat que caracteritza a tot el pressupost de La Generalitat en este moment de greu dificultat econmica. He de dir que, un any ms, els comptes de la conselleria prioritzen el comproms amb les persones i amb el seu benestar, perqu el pressupost est orientat, en la seua major part, a assegurar la prestaci de servicis essencials en els mbits de les emergncies, de la prevenci i extinci dels incendis forestal i en la seguretat. En el marc dausteritat en qu senquadren estos comptes, la conselleria va a continuar apostant, aixina mateixa, en la defensa del nostre autogovern i per la promoci de la cultura i les senyes didentitat dels valencians, aixina com per al desenrotllament de lEstatut dautonomia, per a aconseguir les majors quotes de benestar possibles per als ciutadans. Per segon any consecutiu, el pressupost de la conselleria inclou les dotacions pressupostries corresponents a les societats musicals, bandes de msica, escoles de msica, escoles deducands i tamb a la pilota valenciana. He de subratllar que, per primera vegada, este pressupostinclou la dotaci en matria de prevenci dincendis forestals, a lhaver assumit la Conselleria de Governaci esta competncia en virtut del Decret 5/2011, de 21 de juny, del president de La Generalitat. Crec, sincerament, que els pressuposts sobre els que hui els informe asseguren la consecuci del objectius marcats per la Conselleria de Governaci per al prxim exercici, en coherncia amb eixes lnies generals que anunci en la meua compareixena del passat mes de setembre. El pressupost de la conselleria comprn la subsecretaria, que s el programa de direcci i servicis generals, que representa el 11,53% del pressupost, i tres direccionals generals emmarcades dins de la secretaria autonmica de governaci, el que s la direcci general de seguretat pblica, amb un 5,23%; formaci de lIvaspe, procesos electorals i consultes populars i la demergncia i proteccin civil i extinci dincendis i la de desenrotllament de lEstatut. Respecte a la subsecretaria, i concretament al programa de direcci i servicis generals, s una programa que compta amb 12.200.480 euros. A travs deste programa se gestionen tots els servicis horitzontals de la conselleria que fan possible la tramitaci dels expedients relatius a personal, contractaci i assumptes de governs, procurant ladministraci econmica i eficient dels crdits pressupostaris de tots els programes i la racionalitzaci dels procesos interns. En este programa destaquen les partides pressupostries relatives al foment, a limpuls i la promoci estructural social, econmica i cultural de les societats musicals, les nostres bandes de msica, les escoles de msica i deducands i tamb, per altra part, com he dit anteriorment, la pilota valenciana. Cal subratllar que sha mantingut ntegrament la dotaci pressupostria prevista per a les societats musicals, en compliment dels acords arribats amb la Federaci de Societat Musicals el 24 de setembre de lany 2010, i en coherencia amb el comproms assumit per La Generalitat, de suport i recolzament a estes societats musicals, que, per cert, han sigut declarades b immaterial de rellevncia local i constituxen un motor econmic, cultural i social de la Comunitat Valenciana. Esta consignaci est destinada al foment, a les bandes de msica, a les seues escoles de msica, facilitant, entre altres objectius, ladquisici dinstruments musicals, aixina com la reforma, adaptaci i modernitzaci dels edificis destinats a ella. El recolzament pressupostari a la msica valenciana es reflectix en les segents partides incloses en els captols IV i VII: ajudes a escoles de msica, per un import de 4,5 milions deuros; subvenci per al funcionament i sosteniment de la Federaci de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i les seues entitats federades, per un import de 393.670 euros; subvenci a la Federaci de Societats Musicals per a concert i intercanvi entre societats musicals federades, per un import de 450.000 euros; ajudes per a ladquisici dinstruments musicals, per un import de 215.000 euros; ajudes a les escoles deducands, per un import de 250.000 euros i ajudes per a la construcci i remodelaci dinfraestructures de societats musicals, per un import de 600.000 euros. Aix mateix, sestablixen subvencions a diferents societats musicals en virtut de convenis en matria de construcci, reforma i equipament de les seues seus socials, per un import de 890.000 euros. Sinclou tamb una lnia per a lInstitut Valenci de la Msica, per un total de 120.000 euros per al finanament de la celebraci del dia de la msica i del certamen de bandes de la Comunitat Valenciana. Com a novetat, en els pressupostos de lany 2012 en matria musical, destaca la incorporaci de dos lnies dajuda destinades a subvencionar, per una part, el projecte dintegraci de les bandes en la Berklee Europa, en qu se va a fer un mster per a direcci de bandes de msica. I el que se pretn s que tots els educands, tots els estudiantsi els msics de la Comunitat Valenciana puguen participar duna entitat acadmica reconeguda en tot el mn, com s la Berklee College of Music. I tamb intentar fusionar la tradici que representen les nostres societats musicals amb la modernitat duna infraestructura tan emblemtica com s el Palau de les Arts Reina Sofia, a travs del projecte La teua banda al Palau de les Arts, que tamb en este pressupost se podr ficar en marxa a partir del prxim ms de gener, i s que passaran pel Palau de les Arts tots les societats musicals de la Comunitat Valenciana i podran celebrar all activitats i

concerts tamb en el Palau de les Arts. Per tant, un any ms, els pressupostos aposten pel present i futur de les societats musicals, de les nostres bandes de msica, el que queda patent amb ms de 100,5 milions deuros que estan pressupostats en les partides que exhaustivament els acabe de desgranar. El nostre recolzament a la msica es va a plasmar tamb en el pla estratgic de societats musicals, que vor la llum en este prxim any, en lexercici 2012, i que se presentar en el tercer congrs de societats musicals de la Comunitat Valenciana, com aixina est acordat amb la mateixa Federaci de Societats Musicals. Tamb anem a dur a cap el desenrotllament normatiu de la llei valenciana de la msica i anem a ordenar tota la normativa relativa a les escoles de msica i deducands, ja que estem prcticament ultimant el decret de desenrotllament en una comissi tcnica amb la mateixa Federaci de Societats Musicals. Per cert, este mat hem tingut tamb la bona notcia, dins del panorama i de lmbit musical... Saben que tant per part de La Generalitat com de lAjuntament de Valncia, presentrem la candidatura per a la celebraci del congrs mundial de bandes simfniques i de bandes de msica de la WASBE, i hui el seu president, Odd Lysebo, ha donat a conixer que per unanimitat de tots els membres sha elegit Valncia i la Comunitat Valenciana per a ser la seu en lany 2013. Amb la qual cosa, a comporta una escaparata a nivell mundial de poder vendre el que s..., el que signifiquen les nostres societats musicals. I a ms, saben vosts que s la conferncia internacional ms prestigiosa i amb ms participaci que nhi ha a nivel mundial respecte a bandes de msica. Seguint amb la programaci de direcci i servicis generals, estos pressupostos potencien novament un esport tan arrelat entre els valencians com s la pilota valenciana, en qu en el prxim exercici hi ha una dotaci pressupostria de 872.700 euros. En el captol IV, hi ha una srie dajudes per un valor de ms de 250.000 euros, que se destinen a lesport federat, al programa Pilota a lescola, a les competicions oficials, als jocs esportius, a programes de tecnificaci esportiva i a beques per al centre despecialitzaci esportiva, del que s el Cespiva. Com a novetat, tamb sintroduxen dos noves lnies: una per a subvencionar la participaci en el sptim campionat mundial de pilota a m, a celebrar-se en Holanda; i laltra, que consistix en un conveni amb lAjuntament de Valncia per a la utilitzaci del complex esportiu La Petxina per als alumnes del Cespiva. Per altra part, en el captol VI se destinen tamb ms de 622.000 euros per a la ciutat de la pilota, ubicada en Moncada, per a seguir el que sn les seues fases de construccin per a acabar-la. Respecte a la Direcci General de Coordinaci de Desenrotllament Estatutari, dir que t un pressupost global d1.100.940 euros. Este programa contempla, un any ms, nombroses iniciatives, actuacions i projectes per a impulsar i per a continuar el desenrotllament de lEstatut dautonomia i la promoci de lautogovern. Estic convenut que amb la reforma de lEstatut de lany 2006 avanrem substancialment en el nostre autogovern i aconsegurem un marc jurdic efica per a consolidar el desenrotllament i el progrs de la Comunitat Valenciana. El cam de lautogovern fou iniciat pels valencians en lany 1982, i precisament en lany 2012 es complix el trigsim aniversari duna data que mereix ser recordada i celebrada. Per la qual cosa, des de La Generalitat anem a realitzar un programa dactes commemoratius, dactes tamb de treball i destudi respecte al nostre Estatut dautonomia. Amb eixa finalitat, el Consell ja ha aprovat el Decret 159/2011, de 28 doctubre, en qu, per a conmemorar este trigsim aniversari de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana, en qu se van a crear..., sha creat un comit dhonor, un comit cientfic per a poder dur endavant totes i cada una de les activitats que no sols commemoren, sin que van a servir tamb de frum de reflexi poltic respecte a este trenta aniversari del nostre Estatut. En el prxim exercici tamb anem a seguir ficant en marxa totes les iniciatives necessries per a defendre i consolidar lautogovern i per a ficar les bases dun major benestar social a travs del desenrotllament de la nostra norma institucional bsica. En eixe sentit, anem a desenrotllar diverses actuacions per a donar continutat al projecte iniciat en lanterior legislatura de desenrotllament estatutari, tant a travs diniciatives legislatives com collaborant amb les poltiques dassumpci de transferncies i de competncies previstes en lEstatut dautonomia, o promocionant la creaci dels organismes precisos per al desenrotllament estatutari. En este sentit, tant la Comissi de Codificaci Civil Valenciana i el seu rgan assessor, com s lObservatori de Dret Civil, shan adaptat en la seua normativa a la nova composici del govern valenci. En lmbit legislatiu, he de recordar, com ja havia anunciat, que se va a presentar en estes Corts Valencianes la llei de contractes agraris, que ja est en una fase avanada delaboraci i que compta amb el consens, el que s el sector implicat, fonamentalment de les associacions professionals agrries i sindicats agraris. La nostra voluntat s que entre abans que sacabe lany en Les Corts per al seu debat i aprovaci. I aix mateix, tamb estem treballant i ultimant el que s la modificaci de la llei duni de fets de la Comunitat Valenciana, que, com dia, tamb estem ultimant-la ja en les comissions de treball respectives. En este punt, vullc tamb recordar que desprs del recurs dinconstitucionalitat interposat contra la llei de relacions familiars, el que se coneix per la llei de custodia compartida, el Consell present el passat 29 de setembre les allegacions al recurs, i seguir defensant la plena constitucionalitat de la llei i les competncies de La Generalitat en matria de dret foral. Amb crrec a la dotaci del captol II deste programa de desenrotllament estatutari, la conselleria va a seguir realitzant una faena de promoci i difusi del desenrotllament estatutari i del nostre dret foral. I entre els projectes nous per al prxim exercici, nhe de destacar tres: en primer lloc, la posada en marxa del centre dinvestigacions i estudi de la histria i la cultura de la Comunitat Valenciana, que tindr la seua seu en el reial monestir Santa Maria de la Valldigna, com aixina est estipulat en la llei de creaci que desenrotllava lEstatut. En segon lloc, la restauraci i conservaci de la reial senyera de Blasco Ibez, que ja est firmat..., se va firmar el conveni de cessi en favor de La Generalitat, i passarem a la seua restauraci. I en tercer lloc, el projecte integral de transcripci i traducci de la totalitat de tots els Furs de Valncia, tant al castell com al valenci, del valenci antic al valenci actual, que no nhi ha ninguna edici completa de tots els Furs i duna manera cronolgica. I, per tant, que sest treballant ja en eixe sentit i que s un tema important que tenem de dur endavant. Tamb volguera assenyalar lorganitzaci de la primera edici dels premis sobre dret foral valenci, que se faran en el prxim exercici de lany 2012. Per altra part, un exercici ms, se van a publicar els nmeros de la Revista Valenciana dEstudis Autonmics, i seguirem celebrant les noves edicions de frum obert, un frum de debat sobre els temes relacionats amb lactualitat poltica i social de la Comunitat Valenciana. En tots estos projectes anem a advocar pel desenrotllament estatuari, per la promoci i difusi de lautogovern i de les nostres senyes didentitat. I en este sentit, pretenem comptar amb la participaci activa de lentramat social, acadmic i cultural valenci. Per aix, en el captol IV sinclouen partides pressupostries i destinades a subvencions i ajudes deste tipus dactivitats formatives i divulgatives, que ascendixen a 221.700 euros. Estes ajudes van destinades a universitats, ajuntaments, mancomunitats, entitats venals o el Tribunal de les Aiges, per fixar alguns exemples. Tamb sinclou, aixina mateixa, una dotaci pressupostria destinada a beques per a treballs i estudis dinvestigaci relacionats amb el desenrotllament estatutari amb una quantitat de 72.000 euros. Per altra part, per a seguir impulsant i promocionant el nostre dret foral, amb la implicaci de la universitat, sestablix una dotaci en el captol IV per a la Ctedra de Dret Foral Civil Valenci en la Universitat de Valncia- Estudi General. Passant, senyories, a la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Emergncies, dir-li que esta direccin general representa el 78,52% del pressupost de la conselleria i est dotada amb una total de 83.064.280 euros, el que suposa un increment de l1,32% respecte al pressupost homogenetzat de lany 2011. La principal novetat s la inclusi en les mateixes lnies pressupostries corresponents a les competncies de prevenci dincendis forestals, que han passat de la Conselleria de Medi Ambient a la Conselleria de Governaci. Latenci de les emergncies forma part de les poltiques socials del Consell i, per tant, sn un servici de primer orde que cal prestar i garantir a tots els nivells amb alts graus deficcia i eficincia. Per eixa mateixa ra, tamb en lmbit competencial de La Generalitat, se va realitzar un treball molt important de reordenaci i optimitzaci dels recursos, buscant fer ms amb menys, tractant dencontrar sinergies i guanyant en eficcia. Les xifres, les estadstiques, els resultats, les dades objectives avalen el model de gesti demergncies de La Generalitat. Per tant, el nostre objectiu t de ser seguir millorant este model per a guanyar en eficcia i eficincia, el que se traduir sempre en un major benefici per al ciutad, que guanyar en tranquillitat i en seguretat. En este sentit, els pressupostos que hui els presente arrepleguen en el captol II les partides destinades a la contractaci dels recursos de prevenci i extinci dincendis, brigades demergncies, unitats de vigilncia de prevenci, avions i helicpters, aix com les (ininte lligible) ... forestals amb els consorcis de bombers i les plataformes operatives i tecnolgiques del 112 Comunitat Valenciana, entre altres despeses de funcionament. Se tracta de

personal de primera lnia que treballa en prevenci i extinci dincendis, aixina com el personal que garantix tant latenci com el funcionament del sistema de gesti integral demergncies. Estem parlant dal voltant de mil quatre- cents professionals que treballen al servici del ciutad per a garantir la seguretat atenent les emergncies les vint-i-quatre hores al dia els 365 dies a lany. Aixina mateixa, en el captol II sinclouen altres contractes de menor entitat, per no per aix menys importants, com el servici dintrprets de llengua de signes, les comunicacions satllits, lactualitzaci tecnolgica del sistema davs a la poblaci, (ininte lligible) ... sirenes installades en zones de risc qumic, els contractes amb els laboratoris de la Universitat Politcnica de Valncia i amb la Universitat de Valncia per a la vigilncia radiolgica ambiental, entre altres tipus dacords que tenim amb les universitats. El captol II ascendix a un total de 50.233.370 euros i sha incrementat en un 6,87% respecte a lhomogenetzat de lany 2011. Este increment ve justificat fonamentalment per una major dotaci per al pagament de recursos especialment en Tragsa i per al compliment del pla de pagaments en esta empresa pblica. Si comparem amb els pressupostos de la conselleria de lany 2011, este captol II, degut al que acabe dexplicar, sha incrementat en un 39,15%, perqu en ell, com sha iniciat anteriorment, se contempla la contractaci de recursos, i per a esta legislatura mos correspon tamb la contractaci de recursos del pla de vigilncia preventiva, s a dir, unitats de vigilncia, personal dobservatoris forestals i les unitats tcniques. En el captol III figuren els ingressos derivats de la comanda de funcions del Consell de Seguretat Nuclear i el projecte europeu Qualigouv mitjanant el qual se financen actuacions relacionades amb la redacci i el desenrotllament dels plans de prevenci dincendis forestals dels parcs naturals. El captol IV cont les partides corresponents a la subvenci dels consorcis de bombers dAlacant, Valncia i Castell, en qu La Generalitat t una participaci del 30% dels pressupostos de cada un dells. Per al prxim any 2012 sha consignat un total de 22.171.040 euros per a esta finalitat, amb el que se mant en les mateixes xifres que en lany anterior. Igualment, en este captol IV sarrepleguen laposta de La Generalitat pel voluntariat i el seu comproms de seguir fomentant i collaborant en les seues activitats. Per aix continuem amb les subvencions i convenis de collaboraci destinats al voluntariat de protecci civil, destinades a les assegurances, al conveni amb Creu Roja per la seua participaci a travs dels ERIE, i amb les subvencions destinades al voluntariat de prevenci dincendis, que assumix ara la Conselleria de Governaci amb un muntant de ms de quatre-cents mil euros. Sinclou tamb en este captol una transferncia a lInstitut Cartogrfic Valenci per a lelaboraci de la cartografia de les zones cremades. Respecte a les inversions, en el captol VI, el pressupost s de 6.858.000 euros i se va a seguir apostant per les infraestructures a travs del Plise, del Pla dinfraestructures, seguretat i emergncies , incloent, a ms, les infraestructures de prevenci dincendis com a principal novetat a lhaver assumit les noves competncies. Aixina mateixa, anem a prosseguir en la lnia de laposta per les noves tecnologies i dotaci dels millors recursos als professionals de les emergncies. Per tant, en esta lnia est previst continuar amb lexecuci dels projectes del parc demergncia de Calles i en la superficie dextinci dincendis de Trig, que estan ja iniciades les obres, en qu se destinen ms dun mili quasi cent mil euros. Igualment, la conselleria va a seguir executant les infraestructures de prevenci dincendis i manteniment de les existents, s a dir, les rees de tallafoc, els camins i les pistes forestals, els depsits daigua i els observatoris forestals. En esta matria la inversi durant 2012 va ascendir a 4.710.000 euros per a les noves infraestructures i manteniment de les existents. A aix caldr unir la inversin a travs dels fons Feder per valor de 3.701.000 euros, el que suposar, per tant, que les infraestructures de prevenci dincendis per a lany 2012 comptaran amb una inversin total de 8.411.427,48 euros. En el que respecta a la inversi en noves tecnologies, anem a seguir amb dos lnies dactuaci. Per una part, continuar amb ladquisici del terminal de comunicacin TETRA per a ls de la ret Comdes per a servicis demergncia, en concret, destinats a dotar les brigades demergncia dun tercer terminal. I, per altra, seguir dotant als mateixos (ininte lligible) ... les unitats de prevenci dincendis forestals. A ms, se va a seguir invertint en lactualitzaci del sistema de gesti demergncies CoordCom G5 i ladquisici de terminals seus per a seguir integrant nous organismes. Finalitzada la fase dimplantaci de la nova plataforma, este sistema sha convertit en la columna vertebral de la gesti demergncies i comunicacions en lmbit de la Comunitat Valenciana. Dacord amb aix anterior, s necessari invertir en el mateniment evolutiu del sistema CoordCom G5 del 112 Comunitat Valenciana basat en lactualitzaci del software anual que garantix disposar sempre de la seua ltima versi. Finalment, en el captol VII figuren les subvencions dequips de comunicacions per al voluntariat de proteccin civil i la transferncia a lAgncia Valenciana de Foment i Garantia Agrria corresponent a la part de La Generalitat dels fons Feder destinats a la prevenci dincendis forestals, com ja sha comentat anteriorment. Per ltim me referir a la Direcci General de Seguretat i Protecci Ciutadana, que s responsable de la gesti dels programes de formaci de lIvaspe de seguretat pblica de la policia de La Generalitat i la policia local i de processos electorals i consultes populars. Va a comptar amb un pressupost global de 9.424.660 euros per al prxim exercici. Una de les grans nies poltiques del govern va a estar dirigida a proporcionar una formaci de qualitat mplia i especialitzada als professionals i voluntaris dels mbits de les emergncies i de la seguretat. Aixina, en els pressupostos desta direcci general se preveu una dotaci d1.835.320 euros per a garantir la consolidaci de lInstitut Valenci de Seguretat Pblica i Emergncies com a centre de formaci, investigaci i innovaci destos collectius. Com ja saben, el passat any se conclogu la fase primera del nou Ivaspe, el que ha perms que la Comunitat Valenciana dispose dun centre pioner i altament especialitzat que oferix una formaci de qualitat per als policies locals de la Comunitat Valenciana, la policia de La Generalitat i el personal demergncies, un gran esfor inversor de ms de tres milions deuros que ja s una realitat en marxa en estos moments. Per aix, encara que shasca produt una reducci global del pressupost deste programa, esta reducci se deu que en el captol VI, s a dir, en el captol dinversions, que s el que se redux en un 74,09%, donat que la fase primera que sestava executant en lexercici anterior ja est finalitzada. En el prxim exercici anem a continuar amb este projecte, anem a iniciar el que s fer lelaboraci dels projectes de la segona fase, i per aix nhi ha una dotaci plurianual de 270.000 euros per al tema de lIvaspe en este captol. LIvaspe suposa, com saben, a ms dun concepte de formaci i unes infraestructures noves, tamb sobretot un nou programa de formaci anual ampli, actualitzat i nou, i en eixe sentit vull destacar que loferta formativa en lany 2011 suma 5.476 hores de formaci, i en qu participen 7.615 alumnes, entre policies locals, policia de La Generalitat, bombers, voluntaris de protecci civil, brigades demergncia o unitat militar demergncia, per ficar alguns exemples. En esta aposta per la formaci del ms alt nivell destaca la previsi del captol II duna dotaci pressupostria per a despeses destinades a professors, matria no inventariable i coordinadors, que experimenta un increment respecte al tema de lany passat desta partida de ms dun 24%, destinada al desenrotllament de la formaci bsica del personal de la seguretat i les emergncies adequantla de forma gradual al marc europeu de formaci. Aixina mateixa, mitjanant este captol se garantix leficcia i eficincia dels professional mitjanant la realitzaci de seminaris i jornades i lampliaci i constant adaptaci al pla anual de formaci de les necessitats reals destos collectius. Junt amb la formaci, que, com dia, augmentava este 24% en estes partides que acabe dexplicar, constitux un pilar tamb fonamental de lIvaspe la investigaci, la innovaci i el desenrotllament en matria de seguretat i emergncies a travs del Centre dInvestigaci de Seguretat i Emergncies, el que se coneix com el CISE. Per a aix se contempla en el captol IV una dotaci pressupostria de 96.000 euros, que van destinats a beques de formaci que afavorixquen la posterior inserci laboral dels universitaris. Senyories, passe a referir-me a altre programa de la Direcci General de Seguretat i Protecci Ciutadana, que s la de la seguretat pblica, que compta amb una dotaci de 5.535.340 euros, el que representa el 58,7% del pressupost total desta direcci general. En lmbit de la seguretat ciutadana, este programa aposta per dotar la policia de La Generalitat, la unitat adscrita de la polica nacional en la comunitat, de les infraestructures i mitjans adequats per a lexercici de les seues funcions, i a tal efecte (ininte lligible) ... en el captol VI una dotaci econmica per a la construcci i reforma dedificis (ininte lligible) ... dirigida a la construcci duna seu comarcal de la policia de La Generalitat a Benicarl. Se tracta daconseguir una major descentralitzaci de les infraestructures i

les seus de la policia per a garantir una major presncia i un apropament cada vegada ms al ciutad i a tot el territori de la comunitat. En este punt vull destacar el gran treball que est desenrotllant la unitat adscrita de la policia nacional a la Comunitat Valenciana, augmentant progressivament i de forma substancial les seues actuacions fins a aconseguir este any passat, en la seua memria, ms cent vint-i-dos mil servicis, un increment molt major en proporci a lincrement del nombre defectius. Per tant, en matria de seguretat ciutadana se pretn consolidar la unitat adscrita mitjanant la descentralitzaci de les seus, el manteniment del parc mbil, incrementar els servicis i actuacions duts a cap pels efectius de la unitat adscrita i promoure la collaboraci desta unitat amb els cossos de policia local de la Comunitat Valenciana, amb vista a oferir un millor servici als ciutadans i uns dispositius especfics de seguretat cada vegada ms eficients. En relaci a la policia local anem a seguir donant-los suport pressupostriament amb una poltica de concessi dajudes, dotant-los amb mitjans tcnics i operatius, subvencionant mitjans materials i desenrotllant protocols dactuaci especfics. Com saben, la Comunitat Valenciana t prop de 10.500 policies locals, s una de les comunitats autnomes que t una major rtio, 2,05 policies per cada mil habitants. Aixina, se mant dins del captol VII deste programa una lnia de subvenci dirigida a ladquisici de mitjans tcnics amb el fi dajudar els ajuntaments i donar-los suport en lesfor que estan realitzant per tindre una policia local ben equipada i dotada de mitjans moderns i adequats per a lefica exercici de les seues funcions. Vull assenyalar que grcies a estes ajudes ja shan beneficiat 188 municipis, en els quals hem entregat 221 motos uniformades de policia local des de la conselleria i que anem a seguir tamb ajudant amb este tipus de mitjans materials. Per ltim, vull recordar que la nostra voluntat s que el prxim any entre en Les Corts la nova llei de policies locals que adapte lactual marc normatiu a la realitat que hui en dia t la policia local i done resposta a les noves necessitats. Per aix anem a seguir treballant, dialogant i negociant amb tots els collectius implicats. Aixina mateix, estem treballant en lelaboraci dun codi deontolgic que regula les actuacions de les policies locals ms enll del compliment de la llei, que aporta directrius tiques i de bones prctiques en la seua actuaci i elaboraci, i elaborarem un manual de seguretat dirigit als responsables poltics de les policies locals per a facilitar i millorar la seua gesti. En relaci a les lnies dajuda a les vctimes del terrorismo que sinclouen en el pressupost deste programa, cal destacar latenci que es presta a favor seu a travs de tres lnies pressupostries dels captol IV, una lnia destinada a la Fundaci de Vctimes del Terrorisme, amb valor de 56.000 euros, per a activitats deducaci, sensibilitzaci i formaci; tamb una altra lnia destinada a lAssociaci de Vctimes de Terrorisme de la Comunitat Valenciana; i, en tercer lloc, lnia dindemnitzacions a les vctimes de terrorisme, fonamentalment per a fer front a les noves ajudes arreplegades en la Llei 3/2009, de modificaci de la llei de vctimes de terrorisme. Com recordaran, a travs desta reforma, el Consell ha ampliat les actuacions indemnitzatries i ha incls alguns dels mbits que no estaven contemplats en la llei 1/2004. He de recordar, tamb, a esta comissi, que des de laprovaci de la Llei de vctimes del terrorisme de la Comunitat Valenciana shan atorgat per part del Consell acords per atorgar 183 ajudes per un valor de 3.972.831 euros a favor de 166 vctimes o familiars prxims a elles. Grcies tamb a este esfor, les vctimes del terrorismo han rebut de la Comunitat Valenciana el recolzament moral i econmic i el reconeixement que es mereixen, tant pels poders pblics com per part de tota la societat valenciana. Volguera recordar tamb que fins al moment La Generalitat ha atorgat lalta distinci de La Generalitat a 63 vctimes a ttol pstum, aix com 87 distincions de La Generalitat. Per tot aix, anem a seguir prestant este recolzament i duent a cap les actuacions necessries, perqu volem que les vctimes del terrorisme spiguen i senten que el Consell est sempre al seu costat. Per ltim, i en relaci amb la Direcci General de Seguretat, vull assenyalar que la formaci en materia despectacles i festejos taurins, ms de sis mil a lany organitzats en ms del 50% dels municipis de la comunitat, i per a garantir la qualitat dels servicis especfics dadmissi en els establiments pblics, sn una prioritat de la direcci general, pel que se realitzaran diverses jornades formatives i dos proves especfiques del servici dadmissi, el que se coneix comunament pels porters de discoteca, amb crrec al seu captol II. Altres dels programes pressupostaris que passa a dependre en el prxim exercici de la Direcci General de Seguretat i Protecci Ciutadana s el de processos electorals i consultes populars, que compta amb una dotaci de 2.054.000 euros i suposa una disminuci del 70,9%, ja que lany passat en el pressupost estava tot all referent a lorganitzaci de les eleccions municipals, perd, a la celebraci de les eleccions autonmiques. En el captol II se contempla una dotaci de 280.000 euros per a la constituci dun registre de consultes populars, la pgina web electoral, la creaci duna base de dades electoral, lestudi de laplicaci de les TIC en la promoci de la participaci poltica i lautomatitzaci de la votaci i de lescrutini i lestudi i ficada en marxa del projecte Demoelectoral. En el captol IV sinclou una subvenci per als partits poltics que per a lany 2012 s d1.764.000 euros, el que suposa una reducci del 20% respecte a lexercici anterior. Per ltim, en el captol VI, dinversions (inintelligible) ... necessries per a loficina electoral permanent en la qual sinstallar i ubicar larxiu histric electoral. En conclusi, senyories, com els deia en la meua primera compareixena en esta legislatura, el Consell s molt conscient de que els nous temps exigeixen major eficcia, eficincia, rigor i austeritat en la gesti dels recursos pblics. Per aix anem a fer un esfor per a estrnyermos el cintur i donar exemple des de les administracions pbliques. Crec fermament que els comptes que els he presentat sn uns comptes realistes i amb unes prioritats ben marcades i que podrem aconseguir els objectius i les lnies dactuacions que tenim la responsabilitat de dur endavant, sobretot en el que s la conservaci del nostre medi ambient, a travs de previndre i dextingir de la manera ms efica els incendis forestals, i a travs datendre duna manera efica i de qualitat les emergncies que tinga qualsevol persona. Estos sn els pressupostos ajustats a la realitat econmica que vivim i en una clara lnia dausteritat, que seguixen apostant pels recursos humans i materials necessaris per a garantir als ciutadans el nivell adequat de seguretat i de prevenci i protecci enfront de les emergncies, al temps que aposten per la consolidaci de les nostres senyes didentitat i per un desenrotllament de lEstatut dautonomia que contribusca a la millora del benestar social de tots els nostres conciutadans. Per tant, anem a treballar de la manera ms efica possible, anem a treballar duna manera austera, per prioritzant aquelles poltiques que afecten directament les persones, com sn les poltiques dirigides a les emergncies, com sn les poltiques dirigides a la prevenci i extinci dincendis. Moltes grcies. La senyora presidenta: Moltes grcies, senyor conseller. A continuaci, per a fer les preguntes o observacions que sestimen convenients, la senyora Albiol t la paraula per deu minuts. La senyora Albiol Guzmn: Grcies. Bona vesprada, conseller. Estem davant duna conselleria que compta amb una nova competncia, que s la de prevenci dincendis, per que, malgrat aix, es produx una baixada del 4,6% del pressupost, s a dir tenim ms competncies per tenim menys diners i menys recursos per a portar-les a terme. Ara b, sobretot el que s significatiu s que en quasi tots els programes augmenten les despeses de funcionament. Per exemple, en direcci i serveis generals augmenta un 34% les despeses de funcionament, en policia de La Generalitat i policia local augmenta un 11% les despeses de funcionament, en formaci augmenta un 24% les despeses de funcionament. I, en canvi, baixen i molt el que sn les transferncies i sobretot les inversions reals. Les inversions reals baixen un total dun 30%. El problema s que venem ja duna baixa de lany anterior del 42% i duna baixada de lany 2009, 2010 dun 26,5%. s a dir, portem tres anys acumulant grans baixades en el captol dinversions reals, la qual cosa s realment preocupant. De totes formes, jo la veritat s que desprs de quatre anys que ja porte ac de diputada, jo ja he aprs una cosa i s que en realitat comena a donar un poc igual el que pressuposten, perqu vosts posen ac sobre el paper una srie de nmeros, per desprs, en realitat, poc t a vore aix amb la realitat, o b perqu fan modificacions de crdit i al final del que hi ha pressupostat al que ha passat al final no t res a vore o perqu desprs resulta que deixen un deute a Tragsa de 100 milions deuros o perqu si agafem lexecuci del pressupost de 2010 sadonem que a 31 de desembre les inversions reals faltava per pagar un 65%. Aix s smptoma duna pssima gesti. El tema s que planifiquen mal els pressupostos i que gestionen pitjor. I jo no s, supose que a per al Partit Popular sn els pressupostos com el programa electoral, que una cosa s el que diuen i una altra cosa s el que fan. B, jo crec que un poc s el que passa en este pressupost, que realment s poc creble i que realment

comena a ser un debat, jo no vaig a dir intil, per que, com dic, els pressupostos, el que pressuposten i el que desprs fan a voltes est molt lluny una cosa de laltra. De totes maneres, per molt poc crebles que siguen, la nostra tasca s debatre i analitzar-los. I si entrem a lanlisi per programes, quant a direcci i serveis generals, b, ens fem una pregunta i s si realment el tema de la Ciutat de la Pilota amb els 770.000 gastats en 2011 i 622 enguany, si realment s una prioritat, donades les circumstncies. Quant a les escoles de msica, que vost est realment content, simplement dir lapunt, que estem a nivell de 2009, el que passa s que vam sofrir una srie de retallades i desprs sha recuperat. Quant al programa de policia de La Generalitat i polica local, clar, venim duna retallada dun 14% de lanyanterior, enguany baixa poc, per perqu ja venem duna baixa de lany passat. Per sobretot baixa un 52% les transferncies corrents i un 20% les transferncies de capital. Clar, nosaltres en aquest captol ens espervem una gran pujada per a poder desenvolupar la policia autonmica. Per, clar, la veritat s que ens lespervem tamb en 2011 i no va a estar, ens lespervem en 2010 i no va a estar, ens lespervem en 2009, etctera, etctera, etctera. I s que cada any vosts es desillusionen en aquest programa, en aquesta conselleria. Nosaltres continuem apostant per un cos nic de la policia. I no entenem com al Pas Valenci no es poden plantejar ni tan sols plantejar-sel el model del Pas Basc o el model de Catalunya. Per, b, aix s un altre debat que podem tindre, el perqu no desenvolupen eixa policia autonmica. Supose tamb que en este programa entra la despesa de lhelicpter Jaume I, aquest helicpter que a ms el mateix sindicat de la polica diu que no est equipat per a les tasques que t assignades, per, b, supose que s que est en esta partida. Quant al programa de formaci, vost el va vendre com una de les grans apostes de la conselleria, la formaci, i resulta que t una retallada brutal, molt per damunt de la mitjana de la retallada de la conselleria i de la retallada dels pressupostos de La Generalitat, una retallada de quasi el 29%. Per el ms escandals s que sobretot la retallada es fa en inversions reals, un 74% i en transferncies corrents un 26%, sobretot en les transferncies corrents s limportant. Amb aquesta baixa, clar, la formaci que hem parlat algunes voltes de la formaci als professionals en matria de feixisme, de violncia de gnere, etctera, etctera, supose que es quedar molt lluny dall planificat i molt lluny dall desitjable, perqu entenc que no se pot fer ms amb menys. Quant a processos electorals i consultes populars, clar, enguany no hi ha eleccions i com vosts all de les consultespopulars no ho practiquen, la reducci s dun 70%. Si aprofundrem un poc ms en el nostre sistema democrtic, si per a vosts a del poder del poble no fra votar cada quatre anys i un xec en blanc, clar, si practicaren les consultes populars, els referndums, la participacin ciutadana, no direm que s normal que baixe un 70% el pressupost daquest programa, perqu no hi ha eleccions. Clar, al final, com ac vosts tendixen a pervertir prou el llenguatge, supose que la falta de mecanismes de participacin vosts la poden vendre com a austeritat en la despesa. Per la realitat s que aquest captol, si realment volen tindre un sistema democrtic participatiu o que la gent participe de processos de consultes populars, etctera, no deuria de baixar un 70%. Aquest s un altre debat que tamb podem tindre. Quant a emergncies, protecci civil i extinci dincendis, que s realment el programa que compta amb ms recursos, puja tan sols 1,3%. O siga, si tenim en compte que entra el tema de la prevenci, a mi em sembla que la pujada s molt inferior al que deuria realment ser. I sobretot perqu eixa pujada no es veu en inversions reals sin que en inversions reals el pressupost va baixar un 35% en 2010, un 31% en 2011 i un 25% enguany. s a dir, venim ja des de fa molts anys retallant les inversions reals quant a emergncies, extinci, etctera. Baixa tamb la partida de la Creu Roja, baixa tamb la partida als voluntaris de protecci civil. Jo, la veritat s que a s que em sembla realment el ms preocupant de tot el pressupost, aquestes baixades en aquest programa que, com dic, s realment important. Sembla que la frmula del Consell des de fa molt de temps s la mateixa, cada volta hi ha menys prevenci per a lextinci, el que fem s creuar els dits a vore si en estiu no se cremen molts boscos i si hi ha alguna cosa que actue lestat i desprs que ens passen la factura. Clar, a s realment preocupant. I ms preocupant s que tinguem estos pressupostos. Si enguany, en 2011, ja no shan pogut contractar cent brigadistes de reforament que se contractaven altres anys per a lestiu, qu passar enguany amb estos pressupostos si a ms en esta partida entra el tema de la prevenci? Aix estaria b que ens ho explicara si hi hauran diners aquest 2012 per a contractar els brigadistes de reforament, que sense dubte sn absolutament necessaris. I, per acabar, el tema del desenvolupament estatutari. 2010, una baixa del 10%, 2011 una baixada del 27%, 2012 una baixada del 17%. s a dir, un altre dels programes que ve acumulant any rere any baixada, baixada, baixada. Pensen crear lagncia tributria? Pensen crear la policia autonmica? O noms pensen fer lleis i reglaments i desprs no aplicar res i realment no desenvoluparho? Perqu realment s lnic que fan, lleis i reglaments, perqu recursos no nhi ha. Cada any hi ha menys recursos. Perqu vost es podr omplir molt la boca parlant dautonomia, parlant destatut, per la realitat s molt tossuda i la realitat s la que s. I la realitat s que vosts no estan posant recursos per al desenvolupament de lEstatut i cada any en destinen menys. En la rplica ja podrem aprofundir en altres coses. Grcies. La senyora presidenta: Moltes grcies, senyora Albiol. Senyor Morera, t la paraula per deu minuts. El senyor Morera Catal: Moltes grcies, senyora presidenta. Senyor conseller. Hem seguit amb molta atenci lexplicaci que mos ha fet sobre este pressupost, el pressupost de la Conselleria de Governaci, que no canvia en essncia el seu contingut respecte al de lany passat. Hi ha una competncia ms, que s la prevenci dincendis. Per li hem de manifestar, en principi, una gran decepci o una doble decepci. Primera perqu estos pressupostos no contemplen ni de lluny una de les promeses electorals que el Partit Popular va anunciar, incls que vost mateixa mos va reunir per a informar-nos del desenvolupament de la policia autonmica. Jo ja s que eixe desenvolupament requerix de lacord de les administracions, la central i la valenciana, per a desenvolupar-lo, incls que necessitarem un consens intern a casa nostra perqu aix no simprovisa. Per de la mateixa manera que no simprovisa s que seria convenient que shagueren donat els passos per a posar en marxa el que marca la reforma de lEstatut de 1982, la reforma pactada per vosts lany 2006 i que en el seu article 55 parla de la vertebraci duna policia autonmica. Es renuncia a un element important del nostre autogovern, a diferncia daltres comunitats autnomes que s que estan donant passos positius en larticulaci deixa policia autonmica. Del que es va dir, al 2009, a ara, no sha avanat res. I jo he de manifestar-li la nostra preocupaci per eixa carncia, per eixa falta dambici; perqu estos pressupostos hagueren posat, com a mnim, les bases una certa base perqu aix fra una realitat, en el temps que fra necessari, i que eixa necessria cooperaci amb el govern central, doncs, shaguera tradut ja en alguna cosa ms realistaalguna cosa ms real del que tenim ac. s a dir, estos pressupostos sn un altre pressupost de la no-policia autonmica, en matria de governaci. Perqu, en qualsevol comunitat autnoma, la Conselleria de Governaci t un pes substantiu, t un pes important. I, per desgrcia, a la nostra autonomia, a la nostra comunitat, doncs, la Conselleria de Governaci no deixa de ser una conselleria pobra, una conselleria de poc pes, de poc nivell. I aix ens preocupa, ens preocupa a aquells que volem una autonomia integral, una autonomia avanada, un desenvolupament de lautogovern. I aix ens preocupa. Per tant, mostrar-li la nostra decepci pel que hauria de ser ja aix s una realitat. Segona decepci, que en un moment de gravssima crisi, fruit dun model econmic que vosts han impulsat de leconomia recreativa i lespeculativa i tal, en estos moments, caldria uns governs responsables, efectivament, que feren ms en menys. Perqu podem deduir que vosts han fet menys en ms, en el passat; i shan gastat uns diners que ara seria molt necessari que se posaren en inversions productives, per a dinamitzar leconomia i per a superar el gravssim nmero de persones desocupades que tenim a casa nostra, quasi el 24%. Aix s fruit dalguna cosa, perqu en altres llocs dEspanya no nhi ha tants. s cert que nhi han comunitats autnomes que tenen un rgim de concert econmic especfic, per tamb s cert que en la situaci dramtica datur que patim..., a conselleria, ara, uns pressupostos expansius, uns pressupostos dinversi, uns pressupostos de, des dels poders pblics, activar la situaci econmica que tenim. I ens preocupa que la inversi real, que se marca en estos pressupostos, s molt reduda. Si tenim en compte que inversions previstes en els anteriors pressupostos el del 2011 no shan executat, mos trobem ara en una situacin duna gran decepci, que sn uns pressupostos per a anar per casa, per a pagar deutes. I la pregunta s: en qu shan gastat vosts els nostres diners? On estan els diners que caldrien ara per a la inversi? Perqu inversi, ac, nhi ha poqueta. I la que se

va presentar en 2011 no la veiem per quasi ningun lloc podem posar exemples. Aleshores, sn uns pressupostos que, bsicament bsicament, vost ho ha dit, vost ho ha dit duna forma molt clara, estan, en el seu 78%, els 83 milions deuros, en la Direcci General de Prevenci i Extinci dIncendis. Podem posar-li la conselleria no de governaci, sin la conselleria de prevenci i extinci dincendis, desgraciadament, torne a dir. Mos agradaria una Conselleria de Governaci potent. Per no s aix. I, aleshores, a mi mix un dubte. I jo vull que vost mho aclarisca, perqu de la seua explicaci... Deixos 83 milions deuros, ac, en el pressupost jo crec que s un dficit democrtic; dficit en el sentit que es pot millorar, se mos anuncia... Si vost mira el pressupost, deixos 83 milions, 50, del programa 221.10, 50 van dirigits a la compra de bns corrents i despeses de funcionament. Quasi la mitat, de la Conselleria de Governaci, la mitat. I, efectivament, eixos diners se gasten. Per se gasten i sinvertixen... Ac, en el pressupost, no sabem en qu, no sabem en qu. Una persona que vullga vore en qu se gasta el nostre govern els diners pblics, doncs, en estos pressupostos no taclarixes. Jo crec que s un dficit. Perqu ac shauria de dir: brigades demergncia, tants diners; avions, tants diners; helicpters, tants diners... Per cert, ja li anuncie que li presentar una esmena per a vore si comprem el ditxs dhelicpter, perqu mos costa molts diners. Jo no s quant mos costa; si poguera posar-ho vost en el pressupost, jo li ho agrairia. Perqu jo, la informaci que tinc s que lhelicpter Jaume I mos costa una pasta. I, per aix, podrem tindren un nou de trinca, que podrem tindren un bo, amb visi nocturna. Que mhe informat, i el que vost mos va dir laltre dia, en fi... Ja ho farem. Per minformen, a mi; la policia que du lhelicpter diu que no veuen per la nit. No ho s. Jo ho deixe caure ac. No ho he pogut verificar, realment, el que em diuen. (Veus. Rialles) Jo li ho dic. Per la nit es veu que els lladres o el que fa..., no sels veu. Qu mos costa el 112? Qu mos costa? s una... Que jo no s quant mos costa; per el que s s s que les persones que estan contractades, en condicions ms que precries, no cobren en temps i forma, en uns contractes lleonins. Perqu aix est subcontractat a una empresa. Segur que mosatros li paguem en temps i forma. Segur. Per es veu que les persones se manifesten contnuament, perqu tenen uns contractes de misria. Ha parlat vost de 1.400 professionals que treballen ha dit vost les vint-i-quatre hores del dia 365 dies. Sn bons professionals, eh? Per ah sn..., quin tipus de professionals sn? Jo en els pressupostos no ho he vist. Perqu ah, estem parlant tamb dels bombers voluntaris? Qu estem parlant? Magradaria que aix es detallara, perqu jo en el pressupost no ho he trobat. Jo... s que, estem parlant de la mitat del pressupost. No vull pensar que a s un pressupost opac, per magradaria saber-ho, magradaria saber. La mitat del pressupost, doncs, est ac, en un refilonet ah, i jo, magradaria... Ja s que..., aix. Aleshores, ms cosetes perqu se men va el temps. Shan incrementat els diners de Tragsa, perqu s que deguem molts diners a Tragsa deguem molts diners a Tragsa. I nhi ha un xicotet increment en eixa partida. I el consorci de bombers, prcticament s el pressupost de lany passat ara sincrementa uns 500.000 euros. Tenim diners per a pagar els consorcis? Perqu la nmina del mes doctubre al consorci provincial de Valncia lha hagut davanar el senyor Rus, el nostre collega i diputat senyor Rus, segons me conten els sindicats de bombers del consorci provincial. Clar, si pressupostem la mateixa quantitat, o un poc ms, i al mes doctubre ja no tenim per a pagar al consorci, tindrem diners per a pagar al consorci pregunte? Jo no ho s, per el que s s s per correus que menvien s que pareix ser que no han pogut cobrar la nmina del mes doctubre perqu La Generalitat no paga, La Generalitat. I jo els dic: No s La Generalitat, perqu en La Generalitat tamb estem les Corts Valencianes, sin que s el govern de La Generalitat, amb majoria absoluta del Partit Popular. I ms cosetes. Sobre les... B, me queden moltes coses, per no s ni per on... Potser en la rplica estes coses s que magradarien. s a dir, un pressupost que jo veig poca inversi. Vost ha passat per damunt damunt les poquetes inversions en el Plise, en Calles i en Trig. A mi magradaria que vost, en este temps, mos diguera quines sn les inversions reals que se van a produir des de la Conselleria de Governaci, ms enll del que mos ha dit de Calles i Trig. I s que li insistiria en fi, me queda molt ms... que mos poguera detallar eixe punt dels 50 milions deuros, si poguera ser ms concret en la seua explicaci. Perqu tot i que ha fet referncia ho he de dir en el captol II, del programa 221.10, a mi me queden molts dubtes quant al que s el 50% de la Conselleria de Governaci. Moltes grcies. La senyora presidenta: Moltes grcies, senyor Morera. Senyora Barcel. La senyora Barcel Chico: S, muchas gracias, seora presidenta. Gracias, seor conseller, por las explicaciones que acaba de darnos sobre los presupuestos para el ao 2012. Unos presupuestos que no compartimos. Y voy a explicar, en mi intervencin, cules son los motivos. En la presentacin del presupuesto de 2011, ya advirti usted que se trataba de unos presupuestos austeros, sobrios y coherentes con la lnea de responsabilidad y contencin del gasto pblico; marcado, en aquel momento deca, por la coyuntura econmica del momento; al mismo tiempo que apostaba por mejorar la seguridad de nuestro territorio. En esa misma lnea, hoy trae los presupuestos para el 2012, que estn elaborados, igualmente, sobre la base de la austeridad; y marcados, igualmente, por la situacin econmica en la que nos encontramos pero, especialmente en la Comunidad Valenciana, despus de una nefasta gestin econmica, de la que slo ustedes son los responsables, los nicos responsables. Y es lgico que intenten, a travs de los presupuestos, poner algo de cordura ante tanto despilfarro, aunque sin mucho xito, despus de escucharle a usted. Pero, seor conseller, nosotros no estamos en contra de la austeridad ni de la eficiencia de los recursos pblicos todo lo contrario, sino en lo que estamos en contra es en cmo entienden ustedes la austeridad y, sobre todo, cmo la reparten. Porque ustedes la reparten muy mal. Y lo nico que hacen es recortar servicios que redundan en beneficio de la sociedad valenciana. Nosotros somos conscientes del momento que estamos viviendo. Por eso, no le pedimos ms que responsabilidad y sensatez. Y esas dos cualidades, me va a permitir que le diga, que no se ven reflejadas en el presupuesto que hoy trae usted aqu. Y hay temas sensibles, como la seguridad. Hace unos das compareci usted para presentarnos el balance de la campaa de incendios de este mismo ao. Nos informaba que iba a poner ms medios para la coordinacin, que iba a mejorar la integracin de todos los servicios de emergencia en el 112. Pues bien, no hemos visto ni vemos en el presupuesto ni una sola lnea que vaya en esa direccin. En esa misma comparecencia, usted pona el nfasis en la necesidad de incrementar los esfuerzos en la prevencin, dado que como muy bien indicaba el mayor nmero de incendios eran intencionados. De ah, la necesidad de intensificar la prevencin una nueva competencia que usted ha asumido, pero que no vemos por ningn lado en el presupuesto. Y hoy lamentamos tener que decir que nuestros bosques y nuestros parajes naturales, nuestros parques naturales, van a estar ms desprotegidos. Nos gustara, eso s, que nos aclarara qu inversiones va a llevar a cabo en el ao 2012, despus de que la partida la haya recortado en inversiones en ms de un 25%. Y ello, porque usted anunci tambin, en su comparecencia, que iba a incluir infraestructuras del Plise, pero tambin debe de incluir las de prevencin. Y no nos salen las cuentas. Usted ya, de las inversiones que estaban previstas en medio ambiente para prevencin de incendios, ya ha recortado 400.000 euros. La puesta en marcha de esas nuevas infraestructuras, as como el mantenimiento de otras destinadas a la prevencin de incendios, son inversiones que ya venan presupuestadas en la Conselleria de Medio Ambiente y que usted deba de haber incorporado en el presupuesto de prevencin y extincin de incendios. Y, si a ello tenemos que sumar, adems, el recorte de recursos para el voluntariado, destinado para prevencin, as como las ayudas para fomentar medidas preventivas en el entorno de espacios naturales protegidos, no nos salen las cuentas, seor conseller. No nos sale: todo lo que tiene que hacer por el Plise, lo que est pendiente de hacer, las infraestructuras que usted dijo, adems, en la ltima comparecencia, que tena que poner en marcha y recuerdo una de ellas, como es el parque de emergencias de Onil, y otras ms, ms las inversiones que vienen de medio ambiente que usted ha recortado. Yo creo, seor conseller, que su compromiso con la prevencin y extincin de incendios acaba de quemarlos en estos presupuestos. Como lo ha hecho con proteccin civil, que tambin ha recortado usted a la asociacin de agrupaciones voluntarios de la comunidad. Y ello, pese a que usted le reconoce como le reconocemos todos que es un colectivo esencial, en este mbito, por su participacin diaria, constante, altruista, tanto por la gestin de emergencias como en las labores de proteccin civil. Y, seor conseller, en el tema tan sensible como la seguridad y la polica adscrita en la comunidad Esto es serio, eh?, seor conseller. Lo de la polica adscrita es serio. Porque usted, en el programa, en uno de los objetivos dice y le leo textualmente: Aumentar el nmero de efectivos de la polica de La Generalitat.

Me quiere decir cuntos efectivos va a aumentar la plantilla de la polica, en el ao 2012? En qu partida est recogido? Me gustara, tambin, que me explicara en qu partida est el convenio con el Ministerio del Interior, para hacer frente al 50% de los gastos de la polica actualmente adscrita. Y, adems, no sabemos por qu ha desaparecido otro convenio de colaboracin con el Ministerio del Interior de 100.000 euros. No s tampoco la razn. Mire, los compromisos que usted adquiere, al marcar los objetivos de cada programa, no se ven reflejados en el presupuesto, ni siquiera en inversiones. Por tanto, vemos muy complicado que su conselleria pueda destinar recursos a esa descentralizacin de las sedes de la unidad adscrita. Usted ha nombrado, solamente, una de las sedes. Pero su compromiso su compromiso es la descentralizacin, no llevar nicamente la descentralizacin en una sede. Seor conseller, yo creo que esto es serio. Usted dice que quiere aumentar los medios tcnicos adecuados para los cuerpos de polica local y, sin embargo, recorta a los ayuntamientos la lnea de subvencin para la adquisicin de medios materiales para la prestacin del servicio policial, al mismo tiempo que recorta el 28% el presupuesto para el Ivaspe. Si durante estos aos se ha hecho una gran inversin, tenemos formadores, tenemos equipamiento..., lo que no entiendo es por qu no reparte mejor la austeridad y destina mayores recursos donde ms falta hace. Desarrollo estatutario y promocin del autogobierno. Ha recortado en un 17,64%. Yo s que nos ha sorprendido usted con alguna serie de anuncios, pero lo que est claro es que, mire, ha rebajado las ayudas a los ayuntamientos; ha quitado de un plumazo el convenio con las diputaciones; ha rebajado tambin a las mancomunidades; a las universidades para realizar las actuaciones relacionadas con el desarrollo del Estatuto y la promocin y consolidacin del autogobierno; ha desaparecido el presupuesto del convenio con la universidad internacional, que estaba relacionado con la creacin de una ctedra de Derecho Foral Valenciano; cursos de formacin, etctera, y que el importe que tena que ir destinado no ha ido a incrementar los nuevos convenios con el conjunto de universidades que ya s que me va a contestar usted eso. No, no, es que el recorte o la desaparicin de la partida de la universidad internacional no se ha incorporado al resto de universidades para incrementar con esos convenios como muy bien ha dicho usted la promocin del autogobierno. Y, seor conseller, no s si ha renunciado usted al necesario impulso de las seas de identidad del pueblo valenciano porque las cifras desmienten los objetivos que usted se ha marcado para el ao 2012. En definitiva, la conselleria que usted dirige, a finales de septiembre ya tena sin asumir las nuevas competencias, y ha bajado un 4,6%. Yo creo que debera revisar las cifras. Mire, conseller, usted es uno de los que ms tiempo dedica a la comunicacin, no se lo voy a negar, se lo reconozco, le dedica mucho tiempo, hace muchas ruedas de prensa, anuncia muchos programas, es uno de los que ms actividad tiene en comunicacin, pero la realidad es que concreta pocas cosas y hay pocas partidas concretas en el presupuesto. Est pendiente y usted lo sabe bien el desarrollo normativo de la ley de emergencias, la ley de prevencin de extincin de incendios y salvamento, la ley de bomberos, el estatuto de los bomberos voluntarios. No hemos visto ni una sola partida que nos permita pensar que va a cumplir todo aquello que a usted le gusta anunciar. Y sabe por qu? Porque no solamente es el desarrollo normativo para llevar al pleno y que aprobemos ese desarrollo, se trata de ponerlo en marcha, se trata, tambin, de dotarlo presupuestariamente para que el fin para el que se va a desarrollar pueda cumplirse. En definitiva, seor conseller, creemos que debe pensar algunas de las actuaciones, sobre todo y ante todo, por el bien de los ciudadanos que viven en esta comunidad, porque no podemos olvidar que usted tiene una de las responsabilidades mayores, que es la proteccin y seguridad de los ciudadanos y, sin embargo, gestiona uno de los presupuestos ms pequeos, en estos momentos ms exiguos de todo el Consell, y, por tanto, creo que debera en estos momentos repensar se lo digo nuevamente el presupuesto que nos ha presentado aqu. Gracias. La senyora presidenta: Muchas gracias, seora Barcel. Seor Ibez, por diez minutos. El senyor Ibez Bordonau: Muy buenas tardes, presidenta, conseller, seoras. Despus de escuchar las intervenciones, voy a hacer una breve sntesis de lo que son los presupuestos de la conselleria. Y, en primer lugar, lo que s que quiero es felicitar al conseller y a todo el equipo el que se celebre este congreso mundial de bandas de msica en el ao 2013, en Valencia, porque es un hito importante que marca y va a estimular parte del trabajo que se est desarrollando. Una de las palabras que he escuchado en la ltima intervencin es que le sorprendan algunas de las actuaciones del conseller. Yo he trabajado cuatro aos con el conceller y tambin tengo que reconocer que muchas veces me ha sorprendido la capacidad de gestin y de trabajo. Pero, ah est la palabra: trabajo. Esa sorpresa muchas veces ha sido el trabajar, en poner en marcha y vencer todas las dificultades, y ah estn los resultados que se han conseguido a lo largo de la legislatura. Pero, cindome al tema de hoy que son los presupuestos, decir que en la Conselleria de Gobernacin sus seis programas presupuestarios estn dotados con un importe de 105.790.360 que como ya se ha dicho son unos presupuestos austeros, responsables y coherentes. Siguiendo las directrices del plan de austeridad puesto en marcha por La Generalitat y que conviene recordar, la Conselleria de Gobernacin ha reducido su presupuesto con una disminucin del 4,6% preservando, no obstante, los ejes, ejes que estn en las diferentes reas de la Conselleria de Gobernacin que se componen de: la secretara autonmica, las tres direcciones generales y una subsecretara, una subsecretara que en su programa de direccin y servicios generales, en el programa 221.20, gestiona el programa de direccin y servicios generales de todos los servicios horizontales que hacen posible la gestin. En este programa, en general, son unos presupuestos que vamos a calificar como continuistas, pero destacan dentro de este programa las lneas de actuacin relativas a la msica y la pilota valenciana. En cuanto a la msica, se ha mantenido ntegramente la dotacin presupuestaria prevista para sociedades musicales en cumplimiento de los acuerdos alcanzados. Esta consignacin est destinada al fomento, impulso y promocin estructural, social, econmica y cultural de las bandas de msica, escuelas de msica y de educandos y sociedades musicales, facilitando la adquisicin de instrumentos musicales, as como la reforma, adaptacin y modernizacin de los edificios. Como novedad, destaca la incorporacin de dos lneas de ayudas destinadas a subvencionar, por una parte, el proyecto de integracin de bandas en los planes de trabajo con la Berklee College of Music, y, por otra parte, el proyecto La teua banda, al Palau de les Arts. En lo referente a pilota, se destina una partida importante al fomento, apoyo, potenciacin y optimizacin en todos los rdenes del deporte de la pilota valenciana, especialmente en materia de formacin y difusin, a travs de ayudas para proyectos como el Cespiva o el exitoso programa Pilota a lescola. Como novedad en materia de pilota, dentro del captulo IV se incorporan dos nuevas lneas de ayuda para subvencionar el VII Mundial de Pilota a Mano, que se celebrar en Holanda, y la dotacin de plazas de residencia para alumnos becados en el Cespiva. En cuanto al programa 221.10, los presupuestos de la Direccin General de Prevencin, Extincin de Incendios y Emergencias son en relacin con los aprobados en 2011 en lneas generales continuistas, en cuanto a los proyectos y actuaciones, y ajustados a las necesidades de los servicios que se prestan. La principal novedad como ya se ha dicho es la inclusin en los mismos de las nuevas lneas correspondientes a la prevencin de incendios. Hay que tener en cuenta que este programa ha aumentado un 1,3% y representa al 78,5 de todo el presupuesto de la conselleria. En este sentido, y en el captulo II, seor Morera es un captulo al que usted ha hecho algunas preguntas y que ha aumentado este presupuesto se recogen las partidas destinadas a la contratacin de los recursos de prevencin y extincin de incendios, brigadas de emergencia, Tragsa, unidades de prevencin, aviones y helicpteros, as como las plataformas operativas y tecnolgicas del 112, Comunidad Valenciana, y entre otros gastos de funcionamiento. En el captulo III figuran los ingresos derivados de la encomienda de funciones del Consejo de Seguridad Nuclear a La Generalitat y el proyecto europeo Interreg Qualigouv. El captulo IV contiene las partidas correspondientes a la subvencin a los consorcios de bomberos de Alicante, Castelln y Valencia. Tambin en este captulo se recogen las subvenciones y convenios destinados al voluntariado, tanto de proteccin civil como de prevencin de incendios y a Cruz Roja, as como la transferencia al Instituto Cartogrfico para la elaboracin de la cartografa en zonas quemadas. En lo que respecta a inversiones, en el captulo VI, est prevista la ejecucin de los proyectos del parque de emergencia de calles y de superficie de Trig, iniciados en 2011, continuar con la adquisicin de terminales de comunicacin TETRA y seguir ejecutando las infraestructuras de prevencin de incendios y la inversin en actualizaciones del 112, Comunitat Valenciana. Finalmente, en el captulo VII figuran las subvenciones de equipos de comunicaciones para el voluntariado de proteccin civil y

la transferencia a la Agencia Valenciana de Fomento y Garanta Agraria correspondiente a la parte de La Generalitat de los fondos Feder destinados a prevencin de incendios forestales. En cuando a los programas de seguridad pblica, los tres programas, la direccin general centra los presupuestos en la consolidacin del Ivaspe como centro de referencia en la formacin, investigacin e innovacin en materia de seguridad y emergencias, la investigacin en el captulo IV a travs del Centro de Investigaciones de Seguridad y Emergencias, CISE, que marcar lneas prioritarias de actuacin que permitan la innovacin y la transferencia de conocimiento contando para ello con becas de formacin. Se produce como tambin se ha dicho una reduccin global del presupuesto del Ivaspe, y ello se debe a la reduccin del captulo de inversiones debido a que la fase I ya finaliz. En materia de seguridad ciudadana se pretende consolidar la unidad adscrita incrementando los servicios y actuaciones llevados a cabo por los efectivos de la unidad y promover la colaboracin de la misma con los cuerpos de polica local, en aras a ofrecer un mejor servicio mediante dispositivos especficos de seguridad. En el captulo VI se contempla la reforma y adecuacin para la sede de la polica de La Generalitat de Benicarl. Y, por otra parte, tambin, y en esta lnea, se seguir dotando de medios tcnicos y operativos a los cuerpos de Polica Local. El apoyo a las vctimas del terrorismo constituye una de las principales actuaciones que se realizar a travs de indemnizaciones a personas fsicas y jurdicas y mediante la colaboracin con las actividades desarrolladas por las asociaciones y fundaciones representativas en este colectivo. Estas ayudas se incorporan a este programa, pues antes figuraban en la subsecretara. La formacin en materia de espectculos, festejos taurinos y garantizar la calidad de los servicios especficos de admisin en los establecimientos pblicos son otra prioridad de la direccin general, por ello se realizarn diversas jornadas formativas y dos pruebas especficas del servicio de admisin con cargo al captulo II. En cuanto a procesos electorales, en este presupuesto se incorpora a esta direccin general, de acuerdo con el nuevo ROF, se potencia la creacin e impulso e la oficina electoral y este programa disminuye como ya se ha dicho tambin un 70,9% una vez celebradas las elecciones autonmicas. As mismo, se contempla una subvencin para partidos polticos que para el ejercicio 2012 es de 1.764.000 euros, lo que supone una reduccin del 20% respecto al ao anterior. En cuanto al programa de desarrollo estatutario, el 111.80, se van a desarrollar diversas actuaciones para dar continuidad al proyecto iniciado en la anterior legislatura de desarrollo estatutario, tanto a travs de iniciativas legislativas como colaborando en las polticas de asuncin y transferencias de competencias previstas en el Estatuto de autonoma y dirigiendo los organismos e instituciones implicados en dicho desarrollo, especialmente la Comisin de Codificacin Civil Valenciana y su rgano asesor, el Observatorio de Derecho Civil Valenciano. Entre otras polticas, cabe mencionar las actuaciones encaminadas a la recuperacin, desarrollo, impulso, potenciacin, divulgacin del Derecho Foral Civil Valenciano, y tambin promoviendo convenios de colaboracin destinados a tal fin. Por otra parte, tambin, se van a dirigir y gestionar las polticas de La Generalitat destinadas a la promocin y consolidacin del autogobierno y desarrollo estatutario a travs de convenios de colaboracin y se van a promover actuaciones encaminadas a revalorizar y difundir las seas de identidad del pueblo valenciano fomentando las instituciones tradicionales como el Tribunal de las Aguas de la Vega de Valencia o la puesta en funcionamiento del centro de investigacin y estudio de la historia y cultura de la Comunitat Valenciana. Por todo ello, el Grupo Popular apoya estos presupuestos y agradece el esfuerzo del conseller y de todo su equipo, no solamente desde el punto de vista presupuestario sino desde el punto de vista legislativo y normativo, el impulso que se est dando, y, sobre todo, a la defensa de las seas de identidad. Nada ms y muchas gracias. La senyora presidenta: Muchas gracias, seor Ibez. Seor conseller, para contestar a las preguntas que le han realizado. El senyor conseller de Governaci: Grcies, senyora presidenta. Senyora Albiol, (inintelligible) ... dun 4,6% sobre el pressupost homogenetzat, s a dir, si vost mira el pressupost inicial de 2011 sense homogenetzar, s a dir, si vost mira el pressupost inicial de 2011 sense homogenetzar quan satribuxen les competncies, vor que nhi ha una pujada pressupostria en milions deuros; quan parlem de pressupost homogenetzat, vol dir ja sumant els diners que nhi havia. Per tant, com vost comprendr, la dada s el que s dins del pressupost homogenetzat, una vegada ja sumat el que nhi havia inicialment en la partida de prevenci en la Conselleria de Medi Ambient que shomogenetza a estos efectes en la de Governaci. Vost parla que pugen els gastos de funcionament. Mire vost, jo li he dit que estem fent un pla dausteritat i deficincia en la conselleria igual que est fent-ho La Generalitat, i aixina sest fent. Per, cal tindre en compte que el captol II de la conselleria, de quasi totes les direccions, i, fonamentalment, de les emergncies, est per a pagar recursos humans i per a pagar recursos materials i mitjans dextinci i de prevenci dincendis, i, per tant, per aix s una partida tan important desprs tindr ocasi de donarlos ms dades, si vosts ho requerixen aixina. Igual que la partida de servicis socials que vosts diuen que puja. Doncs, puja perqu t assignada el que sn les societats musicals i perqu ja t assignada la Societat de la Pilota, que ja s prcticament ms de la pujada del que ha fet perqu shan estalviat partides i sha fet un pressupost molt auster. I tot t una explicaci, tan fcil i tan concreta com la que li acabe de dir; o el captol II, de formaci de lIvasp sn despeses que saugmenten un 24%, un 24% a professors i a gesti de recursos per a la formaci. Eixes sn les pujades, en invertir en ms personal, en ms material i en ms formaci. Per tant, mhaguera agradat que encara haguera pogut pujar un poc ms, perqu el captol II desta conselleria no s com el captol II daltres conselleries. Per tant, pressupostem, executem i complim objectius, i complim objectius. La gesti la marquen els resultats. Quan sest parlant de prevenci i extinci dincendis, la marquen els resultats. Quan sest parlant de plans de xoc de seguretat, b siga en urbanitzacions, b siga en el mn rural, la marquen els resultats. O la marquen els resultats quan sest fent una avaluaci legislativa, etctera, etctera. Per tant, no sols pressupostem o executem, sin que complim els objectius que estaven previstos en els pressupostos. Vost me parla de les ajudes a les societats musicals, i jo volguera que no nhi haguera una confusi, que jo s que s perqu no spien com estan les coses, sin perqu a vegades els conv confondre-ho tot. Jo li ho explicar per ensima vegada. Anem a vore, mosatros portem el que s totes les subvencions i ajudes a lensenyana no reglada i a les societats musicals i a les bandes de msica. Vost dia que estaven al nivell de 2009, dia que estaven al nivell de 2009... s, a un nivell de 2009, dir-li que no s de veres. No s de veres per donar-li un adjectiu afectus. No s de veres i vost pot comprovar-ho, i desprs jo me brinde perqu vost faja com sant Toms, que fica el dit en la llaga, i comprove que s de veres. Mire, en lany 2011 shan ficat les majors ajudes de tota la histria per a les societats musicals dacord amb un acord que se prengu en octubre de lany 2010 amb la Federaci de Societats Musicals, per damunt del nivell en totes les partides de lany 2009, per damunt del nivell de totes les partides. s ms, en partides noves, com les escoles deducands, amb 250.000, i en partides noves, com la reforma de creaci dinfraestructures, amb 600.000 euros. I aix s una cosa que s objectiva, clara i reconeguda per tot el mn, menys per les seues senyories, i est absolutament ah. Jo ahir estigu en lassemblea general de la Federaci de Societats Musicals, que reconegu com aixina est, perqu el que s evident s evident la prpia junta directiva de la Federaci de Societats Musicals: les majors inversions i les majors ajudes que mai en la vida shan donat, per damunt de lany 2009, de lany 2008, de lany 2007, de lany 2009... I aix no sols s comprovable, jo li pregue... jo li pregue a vost que ho consulte, si no sho creu de la meua paraula, que ho consulte amb la junta directiva de la Federaci de Societats Musicals perqu estiga vost ms tranquilla i spia el que s la veritat. Per tant, ac no han recuperat res, estem amb els majors pressupostos que mai shan donat. Respecte al tema de la policia autonmica, com hi han havut algunes intervencions, tres intervencions, mho deixar per al final per a contestar-los conjuntament les tres qestions. I si me deixara alguna cosa de les que vost mha dit, crec que he pres nota de tot, mho recorda i intentar contestar-li en la segent... tal. Respecte al Jaume I. Miren vosts, lhelicpter Jaume I s un helicpter que s dels millors equipats que nhi han en estos moments en la Comunitat Valenciana, dels millors equipats. Val exactament el mateix preu que valen altres helicpters amb el mateix equipament, exactament el mateix preu. Mosatros tenim el Vctor I de coordinaci, per exemple, el mateix preu. I no es fiquen amb el Vctor I i es fiquen amb el Jaume I perqu ha eixit en els mitjans de comunicacin i perqu a alg no li fa grcia que tinga, a la millor, la publicitat de La Generalitat un helicpter. Doncs mire, t visor nocturn, i aix com no s una cosa perqu discutim ac mosatros, jo al que linvite, seor Morera, s que sen vinga amb mi i els tcnics all, en el terreny, de facto, en lhelicpter li ho

explicaran tot, que no li ho explique jo, que tampoc sc tcnic i no li ho puc explicar, per els tcnics s que li ho podran... i vost podr comprovar-ho, vost personalment i de primera m, perqu no se crega moltes vegades les infiltracions interessades que nhi han que responen a altre tipus dobjectius, per no a la realitat. I a ms, este s un helicpter de seguretat, i no demergncia, i val exactament igual que els que estan equipats de la mateixa manera per a emergncies, exactament igual. I tenim deu helicpters ms i ning se fica amb eixos deu helicpters. Se fica amb eixe perqu s meditic, doncs, molt b. Doncs mire, ja li dic jo que est fent una labor positivssima i que anem a potenciar-lo, que anem a mantindrel i que anem a reforar les seues hores perqu est donant..., una gran labor des de les mesures de seguretat, perqu ho tinguen absolutament clar. En el tema de formaci, vost me diu: Home, vost aposta per la formaci com una gran qualitat i, malgrat aix, abaixa un 28%. Li ho he explicat jo ja en la meua primera intervenci i, a la millor, com no mha escoltat, li ho torne a explicar a vore si amb ms encert. En eixa partida de formaci de lIvaspe, com s una partida pressupostria prpia, estaven incloses el que eren les obres, que moltes de les senyories o algunes de les senyories que estan ac han pogut visitar, han pogut comprobar i han pogut testificar el que s lIvaspe, i nhi han unes partides dacabament deixa primera fase, que era una inversi de ms de tres milions deuros. I evidentment, a lhaver-se ja acabat eixa... eixa fase de construcci, se baixa un 74% el captol VI deixa partida, per saugmenten totes les partides per a la formaci, per al professorat, per als cursos... per a tot, saugmenta tot! El que no se mant s el ritme inversor perqu sha acabat eixa fase i ara cal elaborar el projecte per a la segon fase i nhi ha una dotaci de 170.000 per a elaborar el projecte. Per se mant, i per aix saugmenta, per exemple, un 24% per al tema de professorat o per al tema de material curricular. Ja li ho he explicat, i eixa s la ra, la ra deixe 28%, no en formaci, sin en el captol VI que va junt amb el programa de formaci. Consultes populars. Me diu: s que no nhi ha una aposta per a les consultes populars. Lnic govern que ha portat per a les consultes populars ha segut este, primera, ficant-ho en lEstatut dautonomia en lany 2006, que no estava, era una de les llacunes legals o de les competncies que no estaven arreplegades i que sarrepleguen a proposta del Partit Popular en la reforma de lEstatut dautonomia de lany 2006, que sap a ms vost que s matria i objecte i pot parlar amb la seua portaveu i li ho explicar de la negociaci que estem duguent en la llei electoral valenciana, fent una llei especfica de consultes populars i que no esperant-se ja sols al que puga tardar eixe acord, ja nhi ha per primera vegada en els pressupostos de La Generalitat una partida especfica que no ha existit en la vida, des de lany 1983, per a crear el registre de consultes populars, crec que sn al voltant de 270.000 euros, estic parlant..., 280.000 euros per al registre de consultes populars. s a dir, de no haver-hi res a haver-hi molt, i vost diu que no apostem per les consultes populars, per b, aixina s la realitat. Pot comprovar-ho tamb, si no se creu el que jo li dic, en tots els pressupostos des de lany 1983 fins a lany 2011. Parla vost de lassociacionisme de voluntaris o de prevenci o de protecci civil. Jo volguera que parlara amb lassociaci autonmica de protecci civil i que li pregunte si tenen algun tipus de problema o algun tipus de desavinena amb la Conselleria de Governaci quant a les ajudes, quant al suport o quant a la formaci que se li dna. I per tant, si aixina fra, jo encantat de poder parlar amb vost i amb ells conjuntament i dir-los... Jo li pregue que vaja la seua senyoria i parle amb ells i diguen si tenen alguna queixa de les que vost diu respecte a la conselleria. s ms, li ho dic seriosament, li pregue que ho faja. Parla del captol II de la Direcci General dEmergncies. El captol II de la Direcci General dEmergncies, per descomptat, que s el ms elevat de tota la conselleria, per descomptat que s. Per qu? Doncs perqu t les brigades demergncia, t les brigades dunitat de vigilncia de prevenci, t tot all referent al personal de mitjans aeris, t tot el que s el personal referit a la plataforma tecnolgica i t tot el que s el personal referit a la plataforma operativa. Doncs, per descomptat que s, si s que estem parlant... estem parlant de recursos humans i de recursos materials, estem parlant de contractes de mitjans aeris, estem parlant de contractes de plataforma tecnolgica, estem parlant de contractes del que sn les xarxes de comunicaci digitals, com no va a tindre...? I t una pujada evidentment, t una pujada del 6,87%, i si el compara vost amb el captol II de lany passat, una pujada dun 39,15%, si li ho he dit anteriorment, perqu saposta per ms recursos materials, personals i de sistemes de comunicaci. Parla vost tamb, senyora Albiol, del desenrotllament estatutari. Mire, jo li he dit que en el desenrotllament estatutari, precisament en lany 2012 coincidix amb el 30 aniversari de lEstatut i, per tant, crec que s una bona oportunitat perqu nhi hasca un debat seris poltic que puga aplegar a la societat respecte al que s la nostra norma institucional bsica i aixina ho hem ficat ja en marxa i aixina est reflectit tamb per als pressupostos per a lany que ve. I li he parlat de temes que segurament a vost, a la millor, no li dna importncia, per que jo crec que la t, i molta, o almenys els sectors directament implicats aixina ho diuen, com que jo he dit que anem a presentar, i incls, si podem, abans que sacabe este any, la llei de contractes agraris i altres relacions jurdiques o la llei de modificaci de les unions de fet que est ja tamb ultimat i que estem en estos moments..., estem ultimant el seu text. Per tant, s un desenrotllament de lEstatut molt important des del punt de vista social i des del punt de vista de la qualitat de vida dels ciutadans. El senyor Morera dia que evidentment estos sn uns pressupostos decepcionants. Tampoc esperava menys que la seua senyoria no els qualificara deixa manera. Jo dic que sn uns pressupostos responsables, austers i en base a la lnia coherent de la resta de conselleries de La Generalitat per a este prxim any. Mire vost, s evident que tenim una crisi econmica molt important, s evident que el principal problema el tenim en latur. I, b, igual que diguem totes les dades negatives, doncs en este ltim ms la Comunitat Valenciana s la segon comunitat, sols per darrere del Pas Basc, en qu menys ha crescut latur en tota Espanya i safiliaren, per exemple, 9.000 afiliats en la Seguretat Social i per tant...no sols s que ha de ser la preocupaci, s que s la mxima preocupaci deste govern la creaci docupaci, la mxima preocupaci deste govern. I diu que on estan els diners. Doncs els diners estan en les poltiques socials, senyor Morera, en les poltiques socials: en una sanitat, en una educaci, en una dependencia i en uns servicis essencials de qualitat. Per aix en la meua conselleria les emergncies, que s poltica social, tamb t les majors partides pressupostries. Parlaven, com dia, del captol II, igual que havia fet la senyora Albiol, ja li ho he dit, ah tenim el personal contractat de Tragsa en el captol II, tenim el personal...volia que li ho desmembrara, jo li ho desmembre personal contractat de Tragsa, personal contractat de VAERSA, personal contractat en Inaer i en Foresma que sn les empreses que se dediquen als mitjans aeris i Avialsa, personal contractat en la plataforma tecnolgica i personal contractat en la plataforma operativa. Estos sn tots els que estan si ho volia especficament, li ho done especficament els que estan contractats en base al captol II. Per aix, eixe captol II t 50 milions deuros, perqu arreplega tots eixos contractes i arreplega al voltant de mil quatre-centes persones, que sn les que li acabe de dir que estan ah arreplegades. I per aix li he dit que si pujara ms, en este cas el captol II en qesti, doncs millor que millor. Mire vost, lhelicpter Jaume I, de veritat s que s pesat. A vore, lhelicpter Jaume I s que s el millor preparat, t visor nocturn, jo li ho dic per a acabar amb eixe debat, jo linvite el dia que vost vullga, el dia que vost vullga que els tcnics li expliquen totes les caracterstiques de lhelicpter, totes les prestacions que t i ja li dic que s molt ms car tindre un helicpter en propietat perqu has de fer mecnica, ha de tindre mecnic, has de tindre tallers, has de tindre tal i resulta molt ms car i perqu no nhi ha ninguna administraci, ninguna administracin en tota Espanya, ni prcticament en quasi tot el mn, llevat dexcepcions, que puguen tindre una flota prpia, ninguna. Diga-men vost alguna en Espanya i jo, sense dubte..., de comunitats autnomes, i sense dubte, vor vost com s molt ms car de mantindre en eixe sentit. I a ms, lhelicpter Jaume I s de seguretat, no s demergncies, i collabora en emergncies perqu ha de fer tamb eixa collaboraci tan important en emergncies, sobretot en hores nocturnes. I, de fet, si no poguera volar per la nit, no estaria patrullant de manera nocturna com ho est fent al llarg de tot lany. Per tant, parla vost de les nmines dels bombers, no vull deixar-me ninguna qesti. Mire, la nmina del mes doctubre lhan cobrat tots els consorcis provincials i la nmina del mes de novembre i desembre est totalment garantida, aixina que no tinga vost ninguna preocupaci que no nhi ha ningun treballador pblic de la Generalitat valenciana que es quedar sense cobrar la seua nmina en temps i forma, com no la hi ha havut fins ara i no la hi haur. I jo s que els agrada molt els embolics de ficar ah... B, tranquillitat, que si vost procura pels treballadors, no tindr ningun problema. Si vost el que vol s traure un altre tipus de rdit, doncs b, ens divertirem parlant en el bon sentit de la paraula i entre cometes all de divertir destes qestions. Per tant, la nmina doctubre est pagada i la nmina de novembre i de desembre se pagar sense ningun tipus de problema. Me diu: I ah entren els bombers voluntaris? Home, si sn bombers voluntaris, no tenen nmina. Per tant, si sn voluntaris s perqu sn voluntaris, els que entren en nmina

evidentment sn els bombers professionals. Senyora Barcel, no retallem ningun servici essencial; al contrari, els prioritzem. Per aix prioritzem recursos humans, recursos materials per a les emergncies i per a la prevenci i extinci dincendis i per a seguretat. Precisament el contrari del que vost diu. Me diu: Clar, s que vosts ho incomplixen, perqu el parc dOnil no est fet o perqu el parc no... Doncs mire, el parc dOnil no est en pressupostos perqu el parc dOnil sinaugur el 23 de mar deste any. I una cosa que est inaugurada i en funcionament no pot estar en els pressupostos de 2012, per ficar-li un exemple. B, parlem de la policia, que ara parlar conjuntament, com he dit, al final. Me diu per qu ha desaparegut una partida que nhi havia anteriorment oberta de 100.000 euros? Doncs jo li ho vaig a explicar. Jo no he volgut entrar en estos detalls perqu si no se diu que venim ac a parlar del Govern dEspanya i no a parlar dels nostres pressupostos. Jo, hauran vist que he sigut absolutament el ms prudent, i el ms objectiu i el ms neutral possible, i no he anomenat el Govern dEspanya absolutament per a res en la meua compareixena perqu venia a parlar dels pressupostos de la meua conselleria i explicar-los qu s el que he fet. Per vost me diu: per qu desapareix eixa partida? Donar-li la ra, perqu el govern del seu partit, el Govern dEspanya, no ha volgut firmar, com ha firmat en altres comunitats autnomes, el conveni dinfraestructures en la Generalitat valenciana, quan durant quatre anys hem estat ah tenint una partida que, per cert, a alguns altres grups poltics no els pareixia b que la tingurem, i s respectable tamb la seua posici, per, no obstant aix, no ha volgut firmar-la. Per qu no? Va i li ho pregunta vost al ministre o al secretari destat que li ho explicaran; jo, si vol, tamb li ho explicar. Per eixa s la ra. La ra s que durant quatre o cinc anys hem tingut ah una partida, hem deixat una partida oberta per si de cas al final volgueren firmar-la, per no han volgut firmar-la. Quan shan portat sis texts de convenis dinfraestructures i quan, prcticament, quasi sha donat el vistiplau a quasi totes les exigncies que mos donaren en el conveni. Mos diu el tema de Plise que no sest fent. Ara li dir el que hem fet en el Plise. Per mire, parlava vost de les seus de la policia de La Generalitat. Des doctubre de lany 2008 no sha enviat ningun efectiu a la unitat adscrita de la policia de La Generalitat. No obstant aix, mosatros... Vall dAlba est acabada. Benicarl estar acabada. Tenim ja els terrenys de tres o quatre comissaries. Perqu esperem, esperem, que el nou govern ens done loportunitat de descentralitzar i de firmar un conveni que portem tamb quatre anys intentant firmar-lo. Perqu ho spia vost, i jo ho he explicat, la unitat adscrita de la policia nacional en la Comunitat Valenciana estem ja diversos anys sense conveni, i sest actuant per defecte, com tamb passa en altres comunitats autnomes, entre altres qestions perqu, no sols les comunitats autnomes del Partit Popular, sin tamb del Partit Socialista, no han aplegat a un acord amb el ministerio per a signar eixos convenis. Si no tenia la informaci, jo li la done perqu la spia. Vost diu que han llevat la lnia pressupostria de la ctedra de dret foral civil. Lamente dir-li que sequivoca altra vegada o que t una errada altra vegada. s a dir, ah hi havia, si no recorde mal parle de memria en lanterior pressupost, 7.000 euros en la partida. B, vost sap que la VIU, en un acord en la VIU, en un acord en la VIU, eixa ctedra de Dret Foral Civil passa a la Universitat de Valncia-Estudi General, passa a la Universitat de Valncia. I est pressupostada, la ctedra de Dret Foral en la Universitat de Valncia-Estudi General, no en 7.000, sin en 30.000 euros. No sols s que llevem i no apareix en ninguna altra partida, s que augmentem 23.000 euros. Fixes vost si lerrada s gran. Fixes vost si la seua errada s gran. No sols s que no augmenta, sin que damunt augmentem en 23.000 euros. I parlava vost del tema de les senyes didentitat. Mosatros, lgicament el conseller que li parla no s sospits de la defensa de les senyes didentitat ni molt menys, sin tot el contrari. I estem fent, intentem recuperar el patrimoni. Dir que anem a ficar en marxa el que s el centre dinvestigaci histric a la Comunitat Valenciana, complint la Llei de desenrotllament estatutari de la llei del monestir de la Valldigna. Els he de dir que anem a restaurar la senyera que cobr el fretre de Blasco Ibez, que hem aconseguit que siga propietat de La Generalitat. Estem ficant en marxa, com dia, el que s la ctedra de Dret Foral Civil. I li podia dir una infinitat de coses que abans li he especificat en defensa clara de les nostres senyes didentitat. I mire, el tema de la policia autonmica. Ho expliqu en la compareixena ltima que tingu davant les seues senyories, i ho torne a explicar. s a dir, en estos moments s evident que fa falta que el model de seguretat, igual que shan desenrotllat altres servicis pblics en Espanya, que se desenrotlle. En Espanya, des de lany 1986 que se va fer la Llei orgnica de cossos i forces de seguretatde lestat, no ha hagut ja prcticament ninguna modificaci ni ningun altre escenari en els cossos i forces de seguretat de lestat. Qu s el que ocorre? Que hi ha dos policies autonmiques..., b, tres, per vaja, fonamental dos policies autonmiques, est la policia foral de Navarra, per fonamentalment est lertzaintza i els mossos desquadra. Lertzaintza en el Pas Basc, que est subvencionada al cent per cent pel Govern dEspanya, cent per cent pel Govern dEspanya, i els mossos desquadra que est subvencionada en el 75% pel Govern dEspanya. La senyora Barcel diu que no, per aix sn paraules del seor Rubalcaba, i mimagine que el senyor Rubalcaba sabr el que diu o almenys no mos haur enganyat als consellers en la matria, eh. Per tant, el 75% als mossos desquadra. I b, lactual ministre tamb, el senyor Antonio Camacho, anterior secretari destat, que ho podr tamb corroborar exactament igual. Quan planteja no sols la Comunitat Valenciana, sin que ho planteja Galcia, ja en un govern tripartit, he de recordar, ho planteja Canries, la creaci de la policia autonmica, dacord amb els estatuts, igual que ho t larticle 55 de lEstatut dautonomia, van a lestat i diuen: Muy bien, pero vamos a ver la financiacin, porque no pueden estar unos financiados y los otros no financiados. I aleshores el ministeri diu: No, ustedes tienen la competencia, si quieren crear la polica autonmica la crean, pero la aportacin del estado es cero euros. I aleshores se diu, home!, y por qu a una comunidad autnoma es un 75% y al resto de comunidades que quieran las competencias, que son cuatro o cinco las que pueden hacerlo en sus competencias, en sus estatutos de autonomas, es cero euros? A eso se le llama discriminacin clara, poltica i territorial, poltica i territorial. s el mateix plantejament que se fu a la Comunitat Valenciana. Mire vost, vosts mos donen el 75%, no anem a comparar-ho amb lertzaintza, 75%, (inintel ligible) ... els mossos desquadra, i mosatros podrem desenrotllar la competncia de larticle 55. Per no zero euros! Per no zero euros! I aleshores li donem un model, un model alternatiu al ministeri, que a ms s acceptat pel mateix ministeri, i que pot ser un bon model, que consistix que hi haja una policia, no substitutiva, sin complementria, que no se reiteren competncies amb la Gurdia Civil i amb la polica nacional, on hi hagen competncies atribudes, per exemple, en matria de joc al cent per cent, en matria del menor al cent per cent, en matries compartides en medi ambient, etctera, etctera. Que est tot especificat, negre sobre blanc, i en una proposta de conveni. Que aix, i no s si me feia vost la pregunta tamb de quants efectius volem, doncs ho sap perfectament el ministeri: 750 efectius era la proposta de conveni que tenen damunt de la taula, eh? I que primer era mil i desprs, segons les negociacions amb el ministeri, se rebaix a 750 efectius. I eixe model, eixe model, no substitutiu, sin complementari, fins que hi haja un model de gesti nacional que siga igualitari per a totes les comunitats autnomes. Perqu ac el que no pot ser, i aix no s un tema de ser pedigeo, no, ac el que no pot ser s que ac som tots iguals. I no tenen per qu tindre uns ms que altres tenint les mateixes competncies sent la mateixa Constituci i sent les mateixes competncies estatutries no tenen per qu tindre uns mes que altres. Jo vull que tots tinguen molt, per tots per igual. No que hi hagen uns ciutadans que tenen ms perqu viuen en un territori i altres que tenen menys perqu viuen en un altre territori. Perqu aix, evidentment, no s possible. Eixa s la realitat del que nhi ha. Mosatros volem eixe model, que s un model alternatiu, que s un model possibilista i que s un (inintel ligible) ... I vost diu, on est la partida del 50% per a la unitat adscrita? Mire, el 50% s una cosa que tant en la llei orgnica com en els convenis, que mosatros no tenim conveni actualment, eh, igual que moltes comunitats, ficava el 50%, per que no aplica mai, ni aplic el govern socialista, ni aplic el govern del Partit Popular, ni sha aplicat mai, mai. Entre altres coses perqu, clar, si a uns sels subvenciona tot i a altres no sels subvenciona tres, tenen 300 o 400 policies i han de pagar el 50%, com vost comprendr s que, b, s que aix s una cosa inacceptable per part de les comunitats autnomes. I quan dic all dinacceptable no sn paraules meues. Sn paraules precisament duna exconsellera del seu partit duna comunitat autnoma. Per qu? Perqu s que s una cosa que clama al cel. Per no sols ho hem dit mosatros, ho digueren aleshores totes les comunitats autnomes que tenem unitats adscrites, totes, i aleshores crec recordar que hi havia tres governants pel Partit Socialista. I li ho dic quines eren: Astries, Arag i Andalusia. Per tant, senyora Barcel, eixa s la realitat. I aix vost ho ha de saber quan estem parlant destos temes. Per tant, mosatros volem fer una aposta clara. Evidentment, perqu se li augmenten les competncies, les funcions i els efectius a la unitat adscrita. Doncs clar que s, clar que s. I volem que nhi haja una poltica igualitria dins de la seguretat per a totes les comunitats

autnomes. Doncs clar que s. I este s un debat evidentment nacional i s un debat que el Govern dEspanya de, lgicament, agarrar amb seriositat. Senyor Ibez, dir-li que agrasc les seues paraules, que segurament sn motiu i fruit de lamistat que mos unix, i a ms que defense amb solvncia esta matria s normal perqu t un complet coneixement de molts anys que ha estat desenvolupant en la conselleria el crrec de secretari autonmic i, per tant, li agrasc les seues paraules. Crec que no mhe deixat ninguna qesti que les senyories han plantejat. Si me nhe deixat, crec que tenim altra rplica, i intentar el ms breu possible, aconsellat per la presidenta, contestar-li concretament a estes qestions. Per de veres, senyories, que estos pressupostos apliquen la prioritat, que sn les persones, que s augmentar els recursos, augmentar la formaci, augmentar els mitjans materials de qualitat per a seguir tenint uns resultats que sn positius a la vista del que estem mirant en els ltims anys. Per que, per ser positius, som inconformistes i volem encara millorar-los ms. I per aix intentem prioritzar eixes partides pressupostries i sempre, perqu els recursos sn limitats, sha de certificar altre tipus de partides quan estem en una situaci de debilitat econmica, com s la que hi ha actualment. I, per tant, per aix respon que hi hagen partides que evidentment, com s el captol segon demergncies, que siga tan elevada, perqu requerixen, perqu estem parlant de mitjans humans i de mitjans materials. Moltes grcies, presidenta. La senyora presidenta: Moltes grcies, senyor conseller. Senyora Albiol, per cinc minuts. La senyora Albiol Guzmn: S. Grcies. A vore, anant per temes. El tema de les escoles de msica. La histria vost ja se la sap, perqu a la millor fa falta recordar-la. I s el pressupost de 2010 respecte de 2009 partint duna baixada del 35%. Del 2009 a 2010, del 35%, com li dic. I desprs arriba juliol i com no tenen prou rebaixen un 54%. I ara el que fan s recuperar. Lany passat ja van recuperar, i estem, com dic, al mateix nivell de 2009. No estan molt millor. El que passa que, clar, com havem tingut una baixada tan forta, primer en un pressupost, desprs en laltre retall, la baixada va ser tan forta, que ara tornem a estar on estvem quant a necessitats musicals. El problema... En 2005 vosts arriben a un acord que genera una srie dexpectatives, una srie de despeses. El que fan a partir dah s sistemticament incomplir eixes expectatives i eixos acords. I el que genera s que en estos moments les bandes tinguen una necessitat de finanament per sobre del que vost ens est pressupostant en aquestos pressupostos. Per tant, no ens conte altres coses que no sn... Coses que no ens ha contestat? Moltes. Hi haur diners per a pagar als consorcis de bombers? Hi haur diners per a contractar les brigades de reforament aquest estiu? Les que no shan contractat enguany, se contractaran lany que ve les que enguany no shan contractat? Que shan deixat de contractar eixos cent brigadistes de reforament a lestiu? Lhelicpter Jaume I, que vosts se dediquen a fer conyes sobre el tema... B, a mi no em fa ninguna..., o a fer grcies sobre el Jaume I. A mi no em fa ninguna grcia i li hem preguntat quant costa. Vost ens ha contestat que tindren un en propietat s molt ms car. Que est al nivell del que valen altres. Per no ens ha dit la xifra. Quant ens est costant eixe helicpter cada any als ciutadans i les ciutadanes del Pas Valenci? Jo crec que la pregunta s molt simple. Sense dirmos, comparar els uns i altres, no. Quant costa eixe helicpter? Desprs, quant a consultes populars, no cal que jo mire a cap lloc. Jo s que, a part de ser diputada, sc ciutadana. I, per tant, tinc molt clar quin s el nivell de participacin ciutadana que vosts oferixen des del seu govern a la ciutadania? I la veritat s que s molt, molt, molt baix. Perqu participaci ciutadana, que est b aix dobrir un portal web, per no s suficient, mi molt menys. I fa falta aprofundir en eixos mecanismes de consulta popular, en eixos referndums, etctera, etctera, que no sest fent des del govern del Partit Popular. Per evidentment per aix faria falta una mica ms de pressupost. Evidentment no al nivell de quan hi ha any electoral, per s una mica ms de pressupost. Quant al desenvolupament estatutari, clar, estem al debat de pressupostos, eixa per a comenar. Vost es dedica ac a fer anuncis de lleis o recordar totes les lleis que han tret, per s que del que estem parlant ac s sobre els pressupostos, perqu no s un debat dun altre tipus. I la realitat dels pressupostos s la que nhi ha, i s la baixada del 10% en 2010, del 27% en 2011 i del 17,6% en 2012. I eixes sn les baixades. I vost podr anunciar ac totes les lleis que vullga, per s que estem parlant de diners. Avui, ac, estem parlant de diners. I resulta que els diners per al desenvolupament estatutari baixen. No ha contestat tampoc... Pensen crear lagncia tributria, que tamb ve arreplegada a lEstatut? No nhi han diners, evidentment, per a daix, veritat? No nhi han diners. Quant a la policia autonmica, evidentment, no mesperava menys de vost. La culpa de Zapatero, i aixina acabem rpid el debat. I s, per anar acabant, la veritat s que aquestos pressupostos de la Generalitat valenciana, no sols els de la seua conselleria, sin en general, sols serveixen per a aprofundir molt ms en la crisi. Resulta que deurien ser uns pressupostos amb molta inversi pblica per a poder eixir de la crisi, per sn tot el contrari. El que fan s reduir sobretot la inversi pblica, i sobretot la seua conselleria, amb una caiguda dun 30% en inversi pblica. I aix, en un moment de crisi, no se nadonen vosts, per s molt, molt greu, perqu noms amb la inversi pblica potser el carro que ens tire per a eixir de la crisi. I, sobretot, sn uns pressupostos, els de la Generalitat valenciana, que es basen en el retall de la despesa, en compte de centrar-se en els ingressos. Continuem vosts amb les bonificacions fiscals. De fet, augmenten les bonificacions fiscals. Enguany anem a tindre..., b, lany que ve, en 2012, 1.700 milions deuros menys, perqu vosts continuen bonificant limpost de patrimoni, de successions, el de donacions... 1.700 milions deuros menys que majoritriament provindrien de les rendes ms altes. Per tant, no mos facen creure que s que s inevitable que el pressupost de la conselleria baixe o que el pressupost de La Generalitat baixe, perqu no s cert, no s inevitable. s que vosts podrien tindre eixos 1.700 milions deuros dingressos ms. Per tant, sn uns pressupostos que no ingressen el que han dingressar i que retallen don no han de retallar. Jo crec que eixa s la conclusi en qu ens podem quedar. Grcies. (Ocupa la presidncia el vicepresident, senyor Jaime Mundo Alberto) El senyor vicepresident: Grcies, senyora Albiol. Senyor Morera, t la paraula per cinc minuts. El senyor Morera Catal: Moltes grcies, senyor president. S, jo he qualificat de decepcionants estos pressupostos, i em mantinc. Perqu sn molt decepcionants perqu continuen la rutina dun govern que mos ha portat al desastre econmic i mos ha portat a una situaci de paro i de despilfarro de les arques pbliques molt gran. I este pressupost de Governaci ho indica. Per anem primer... Ha dit vost una srie diniciatives sobre el valencianisme, un centre destudis importantssim en Santa Maria de la Valldigna, restaurar una reial senyera de Blasco Ibez. Em pareix important. Va vost a fer que la revista destudis autonmics, que s un revista importantssima, sedite tamb en valenci? S o no? Perqu, clar, mos est plantejant una srie de coses..., quan la revista destudis autonmics est ntegrament en castell. Primera qesti. Segona qesti, pilota valenciana. Sha assenyalat per part del senyor Luis Ibez i per tots nosaltres que s un element importantssim de la nostra identitat, amb 900.000 euros, quan el Mster Golf Castell sen van gastar 3.400.000 euros? Podem arribar en estos pressupostos a tindre la mateixa partida que el Mster Golf Castell?, que en un cap de setmana es van polir 3.400.000 euros? Per a tota la pilota valenciana, federada, no federada, escolar... Podem, s o no? Per a les societats musicals s una misria de pressupost i aprofite que est ac la consellera de cultura, que no sel va traure de les mans este tema, lexconsellera. Podem tindre per a les societats musicals el mateix pressupost que lopen 500 de tenis? El mateix pressupost de lopen 500 de tenis per a totes les societats musicals valencianes, escoles deducands, ensenyament no reglat, el mateix pressupost que lopen 500 de tenis, podem tindreho, s o no, senyor conseller? El mateix. Veja vost que una cosa tan important com lopen 500 de tenis..., doncs li estic demanant el mateix pressupost per a una cosa que jo crec que s infinitament superior a lopen 500 de tenis, com s tota lajuda pblica per a les escoles deducands de totes les societats musicals, el mateix pressupost. S o no? s que anem al gra. Per aix li dic que s un pressupost decepcionant. Accepte, accepte poder supervisar si eixe helicpter t visi nocturna, accepte, accepte. Magradaria. Perqu estem ac per a a. I tamb li dic: accepte tamb mirar si s ms econmic la compra, amb un lsing, un rnting, que el lloguer. Tamb ho accepte. Perqu mos costa una pasta lAugusta A-190, mos costa molts diners de lloguer,

molts! I aprofite per a enganxar una altra cosa. Mha dit vost una srie de dades interessantssimes sobre esta Conselleria de Governaci, que en el captol II, del programa emergncies, protecci civil i extinci dincendis sn 50 milions, la meitat del pressupost. I mha dit que eixos diners sinvertiran en Tragsa, VAERSA, Foresma, Avialsa... (Veus) Val. Jo li pregunte: si li demane els contractes, mels donar? Perqu, de moment, al Grup Comproms no mos han donat ni un contracte, i els demanem i no mos donen ni un contracte. Sn diners pblics, no? Ni un, ni un. No mos han donat ni un contracte, ni una factura. I les volem vore. Dem mateix li demanar els contractes que se paguen amb diners pblics, perqu volem saber. Perqu 50 milions desta conselleria en contractes, que jo s que sn diners i se gasten molt ben gastats... I per aix s que el conseller no tindr cap problema en dem mateix posar a disposici del Grup Comproms estos contractes. Ho s, perqu sn diners molt ben gastats i necessaris. Incls jo crec que sn insuficients. Per tant, jo dem li cursar una petici dinformaci destos contractes i espere que vost, com no podria ser duna altra manera, mels done. I sobre la policia.... (Veus) Ni un contracte mhan donat, eh?, ni un. I nhe demanat molts. (Veus) No, no. I s que es tracta de prmer un bot. Tots els provedors de ladministraci pblica valenciana, tots, tots, han de reomplir la fitxa 347 de provedors. I prement el bot se sap les factures. Per no em dna ni una factura, ni res. Sobre la policia autonmica, per a qu mos va convocar el 2009 per a dir-mos que lanava a posar en marxa? I, efectivament, aix, necessiten un acord amb el govern central, per alguna falta de competncia per part de la seua conselleria nhi haur. I li dic ms. Per a qu volem la partida de desenvolupament de lEstatut i promoci de lautogovern? La meitat de la partida en jornals, per al seor Miralles, que s el director general, exlder dUni Valenciana. Qu fan estos senyors? Qu fan? Quina ambici per lautogovern? Van ser els primers en arribar a una reforma dun estatut que ja han reformat... I vost mos ha assenyalat unes lleis molt importants, per demandes de reuni de la comissi mixta amb el govern central ni una... (Ocupa la presidncia la presidenta, senyora Cristina Moreno Fernndez) La senyora presidenta: Seor Morera... El senyor Morera Catal: ...quan altres comunitats autnomes han aconseguit competncies i mosatros mos hem quedat sense res. Eixa direcci general, o sespavilen o per a qu mos aprofita. La senyora presidenta: Grcies, senyor Morera. Seora Barcel, tiene la palabra. La senyora Barcel Chico: Muchas gracias. Seor conseller, usted cuando interviene maneja la informacin como los nmeros, los cambia como quiere, trivializa sobre cosas que yo no he dicho as. As es que vamos a empezar a aclarar algunas cosas. Y adems, es bueno a veces porque cuando le escucho, me aclara usted, como deca el seor Morera, muchsimas cosas. Y voy a empezar por el helicptero, porque acaba de decir usted en su intervencin que ahora no se dedica a seguridad, sino a emergencias. Oiga usted, en su... S, s, lo acaba de decir. Y como tendremos el acta, lo podremos comprobar. Ahora no es de seguridad, es de emergencias, cuando lo ha destinado usted, segn la comparecencia que tuvo usted al principio de esta legislatura, a controlar las urbanizaciones de las ciudades (veus) vale, a controlar las infracciones urbansticas, urbansticas. Y ahora dice que no, que es de emergencias. Bueno, maneja como quiere... Pero mire, no nos confunda, no nos confunda. Usted en el presupuesto y en el objetivo sobre la polica autonmica dice: Aumentar el nmero de polica adscrita a la comunidad autnoma. Y ahora resulta que cuando yo le pregunto dnde est la partida del 50% que le corresponde a su conselleria aportar al Gobierno de Espaa para el mantenimiento de esa polica, ahora resulta, dice, que usted no la est pagando. No esperaba menos. Porque, mire, le voy a explicar una cosa, le voy a dar un dato. En el Congreso de los Diputados, en la sesin celebrada el 16 de febrero de 2011, de este ao, a preguntas de una diputada de su grupo, adems de la Comunidad Valenciana, preguntaba sobre el problema de la inseguridad. Contestacin del director general de la Polica y de la Guarda Civil, seor Velzquez Lpez, que deca: De acuerdo con la Ley orgnica de fuerzas y cuerpos de seguridad del estado, la llamada polica adscrita debe ser financiada al 50%. Despus de casi veinte aos, la Generalitat valenciana no ha suministrado ni un solo euro a la administracin general del estado. O sea, que es el Gobierno de Espaa quien est pagando el cien por cien de la polica autonmica. Dgalo usted, pero no aqu en esta comisin, dgalo en la calle. Y no confunda a los ciudadanos, no confunda a la opinin pblica. No diga que no tiene medios, no diga que el Gobierno de Espaa no est financiando, que no est apoyando la seguridad en la Comunidad Valenciana. Le est pagando el cien por cien. Y usted mismo, hoy en la comisin, mire por donde, claro, ha terminado, porque no saba explicarnos... Claro, porque no estaba, lgicamente. Si no est la partida del 50% que usted tiene que aportar para la polica autonmica, lgicamente, cmo la vamos a encontrar. Imposible de encontrarla. Sin embargo, entre sus objetivos, usted s que coloca la ampliacin de la plantilla. Pero, seor Castellano, si usted ni siquiera ha cumplido con la parte econmica que le corresponde, cmo va a exigir el aumento de una plantilla? Igual que eso, ese manejo de..., y confusin que usted nos quiere generar. Pero no nos confunde, seor conseller, no nos confunde en absoluto. Y voy a irme ahora al tema de inversiones. En esa confusin que usted pretende y usted trivializa y dice: No, usted dice ah lo de centro de emergencias 2.000, como si fuera cualquier cosa y tal. No, no, no, no nos confunda. Muchas de las inversiones usted las dijo en la comparecencia sobre la campaa de incendios. Las dijo usted, yo no me les he inventado. Dijo una serie de infraestructuras que haba que poner en marcha, en marcha, porque la de Onil no est en marcha. Bueno, estar abierta, pero no est en marcha. Igual que otras infraestructuras que usted dijo. Yo no las he trado aqu, pero muchas de las que usted dijo. Y sigue faltando presupuesto para inversiones. Porque usted, adems, ni siquiera ha llevado las inversiones de medio ambiente, las ha incorporado a las de prevencin y extincin de incendios. Y por otro lado, mire, usted dice que ha incrementado la partida para los contratos de Tragsa, VAERSA y Avialsa. Y tambin la ha traicionado el subconsciente, porque cuando usted ha hablado de Tragsa, ha dicho y lo he escrito literalmente: Justificado tambin a Tragsa por el cumplimiento de pagos. Es decir, todo el retraso y toda la deuda que ustedes tienen con Tragsa, que alguna vez lo sabremos, que tienen ustedes con Tragsa. Por tanto, mucho me temo que la deuda se vaya a comer el presupuesto que usted pudiera tener previsto para la contratacin de brigadas de emergencia para el ao 2012. Y, por tanto, le guste o no le guste, estos presupuestos tienen un recorte que afectan a la seguridad y a la proteccin, dos cosas que son, en fin, fundamentales en la conselleria que usted dirige. Muchas gracias. La senyora presidenta: Muchas gracias, seora Barcel. Seor conseller, para finalizar y por cinco minutos, tiene usted la palabra. El senyor conseller de Governaci: S. Por si no me queda tiempo, voy a empezar por la ltima intervencin de la seora Barcel. Y decirle, con todo aprecio, que yo no puedo confundirla porque usted se confunde sola. Es muy difcil que yo pueda confundirla. Mire usted, lo digo con todo aprecio y con todo cario, porque creo que ha estado bastante desafortunada en su intervencin, en primer lugar, decirle, decirle que no hay, cuando cita usted a Velzquez Lpez, don Francisco, director general de la Polica y de la Guardia Civil, decirle que tena que haber venido, que no ha pagado ninguna comunidad autnoma, no solamente la de La Generalitat. Eso s que es manipular y mentir. Adems, con mala fe y descaradamente. No ha pagado ninguna comunidad autnoma, ni Andaluca, ni Asturias..., ni ninguna gobernada por el Partido Socialista. De acuerdo? Eso s que es manipular y mentir. Y eso s que no se debe hacer a sabiendas. Primer punto. Segundo punto. Por lo tanto, nosotros tenemos un convenio que hemos negociado durante cuatro aos, que cuando

acabemos de negociar el convenio..., cuando en una negociacin se llega a unos acuerdos, se cumplirn estos acuerdos, como este gobierno siempre cumple. No como su gobierno, que dice en rueda de prensa un vicepresidente del gobierno que va a retirar un recurso de inconstitucionalidad y an estamos aqu esperando a que lo resuelva, cuando nosotros hemos modificado hasta una ley en este parlamento. Eso s que es manipular y mentir descaradamente y con mala fe, con dolo, si hablramos en trminos jurdicos. Tercera situacin. Dice que paga el cien por cien la unidad adscrita el ministerio. Yo creo que debe ser coherente, y sensata y seria cuando habla. Es decir, paga nminas, como pagan todas las comunidades autnomas, porque medios de infraestructuras, medios materiales, medios tecnolgicos, medios de comunicacin y de todo lo pagan las comunidades autnomas que tienen la unidad adscrita. Y el porcentaje no es ni mucho menos en algunas veces el 50% de lo que se est pagando. Porque tambin lo que nosotros decimos, las comunidades autnomas, que se compute esto, no solamente que se compute el 50% a las nminas que le interesa al estado, sino que se compute a todo el gasto que tiene un polica. Porque, claro, si nosotros tenemos que pagar infraestructuras, vehculos y todo lo que tiene un polica, y luego solamente es que tengo computado el 50%, ah es donde estoy hablando de la negociacin. Por tanto, eso s que es manipular, engaar, mentir y confundir. Y, en tercer lugar, Onil, si todo lo que dice tiene la coherencia y la seriedad de decir que no est en marcha, yo, desde luego, no tengo nada ms que debatir con usted. Onil se inaugura el 23 de marzo, porque fui yo a inaugurarlo, y est en marcha, y estn las brigadas de emergencia que le corresponden all desde esa fecha. Y por tanto est operativo. Y a quien le haya dado la informacin le dice que la ha hecho quedar mal y que le ha mentido, porque le ha faltado a la verdad, o que no tiene buena informacin o que trabaje un poco ms para que luego no le digan lo que no es. Por tanto, mire usted, aqu hemos aumentado respecto al ao pasado el tema que usted deca de los pagos a Tragsa, entre otras cosas porque cumplimos un plan de pago, porque somos serios y hemos llegado a un acuerdo con Tragsa, y por eso se aumenta de una manera importante, casi un 39% el captulo segundo. Si es que lo he explicado yo! Si las cuentas claras! Lo he explicado yo y lo he dicho! Por tanto, seora Barcel, aqu, de frivolizar absolutamente nada. Seora Albiol, usted confunde los centros autorizados de msica con las escuelas de msica, hacen aqu un ttum revoltum y hacen lo que quiere. Mire usted, lo pinte como lo pinte, en activa, en pasiva, aqu, con descuentos, con no descuentos, como todo lo que quiera, la cantidad presupuestaria ms importante de toda la historia, y por favor, no se lo crea de m, hable con el seor Almera, presidente de la Federacin de Sociedades Musicales, que cerr el acuerdo conmigo, y que se lo diga, si no se lo cree conmigo. La ms importante, con partidas que no existan nunca para infraestructuras, con partidas que no existan nunca para educandos y con partidas con ms dinero que nunca, coja el ao de referencia que quiera coger, que solamente podr coger desde el ao 2005, porque ste es el nico gobierno que ha puesto dinero para la msica, entre otras cuestiones, ya que usted ha hecho referencia al ao 2005. Y referente a las escuelas de msica con los 4,5 millones se da el 40% de lo solicitado, de lo solicitado, a una media de ms de 16.000 euros por cada ayuda que se ha realizado. Y puede tambin usted comparar. Dice que no hemos contratado. Hemos hecho nueve brigadas de refuerzo, hemos hecho nueve brigadas de refuerzo. Y el ao que viene haremos las brigadas de refuerzo que sean necesarias, aparte de las brigadas fijas y fijas discontinuas, como lo hemos hecho este ao que hemos, como le deca, hemos hecho nueve brigadas de refuerzo. Las consultas populares. Las consultas populares, bueno, las ltimas consultas populares que sepa han sido alcaldes del Partido Popular las que las han hecho. No necesitan (inintelligible) el presupuesto, necesitan de una ley, de una ley que le d un marco jurdico. Por eso estamos priorizando una ley de consultas populares. Y vamos a crear la agencia tributaria? No! Nadie ha dicho, en nuestro Estatuto no dice que vayamos a crear la agencia, vamos a crear el Servicio Tributario Valenciano. Porque precisamente nosotros no queremos agencia tributaria independiente de la del estado. Y miren y acabo, seora presidenta, gracias por su benevolencia, no s si me he pasado algunos segundos su poltica an no, pues mejor, su poltica es: a ms crisis, ms impuestos. Bueno, pues lo siento mucho. A ms crisis econmica, ms impuestos. Y nuestra poltica es: a ms crisis, menos impuestos, porque creemos que es lo que reactiva el tejido econmico, el tejido productivo. Precisamente por eso nosotros somos distintos a ustedes, porque tenemos polticas distintas. A ms crisis, menos impuestos. Ustedes, la nica solucin que tiene la izquierda, a ms crisis, ms impuestos. Seor Morera, la revista de estudios autonmicos hay publicadas en valenciano. Yo le har llegar, yo le har llegar Se mandan a todas las universidades tambin de Hispanoamrica, usted lo sabe, y a todas las universidades tambin de Espaa. Y, por tanto, se hace un importante nmero tambin en castellano porque van fuera de la Comunidad Valenciana. Y se hacen otras en valenciano lgicamente tambin. Pero, no obstante, yo le har llegar. Y s decirle que s que tiene usted razn en que se hacen mayoritariamente publicaciones en castellano, porque lo acabo de decir. Y acabo ya. En lo de la pelota valenciana y en lo de las escuelas de msica, con todo cario, no me sea demagogo. Es decir, mire usted, las escuelas de msica son ms, son ms que el open que usted ha citado. Y en lo de la pelota valenciana se est haciendo un esfuerzo como en la vida. Deje la demagogia y trabajemos. Gracias. La senyora presidenta: Bueno, muchas gracias, conseller. Tenemos otro conseller esperando, no es tanto la voluntad de la presidenta, sino cumplir horario. Muchas gracias, y paramos dos minutos para recibir al conseller. (Se suspn la reuni durant uns minuts)

Es una informaci recopilada per la

SECCI AUTONMICA

-CV

cgttragsa@gmail.com

http://www.tragsa.cgtvalencia.org/

novembre 2011