Activitats CTMA tema 2: La biosfera

1- Defineix ecosfera i biosfera. s correcte afirmar que la biosfera s un ecosistema? Raona la resposta 2- Indica si sn vertaderes o falses les frases que tens a continuaci (raona les respostes): * Tots els vegetals sn auttrofs * Les plantes sn els nics productors fotosinttics * En la biosfera, lenergia es mou realitzant un cicle molt complicat. * Els ssers hetertrofs salimenten exclusivament de matria orgnica * Els detritvors sn productors especialitzats 3- Quines diferncies hi ha entre producci primria i producci secundria? I entre producci bruta i producci neta? Ara, tracta de relacionar aquests quatre conceptes entre si? 4- Observa el diagrama causal que relaciona els parmetres que acabes destudiar i contesta les qestions a) Els arbres, per regla general, creixen ms de pressa durant els primers anys; posteriorment ho fan ms lentament. Quina podria ser la causa? b) Compara una planta de blat amb un arbre. quin dels dos vegetals t una producci anual neta major? Explica la teua resposta.

5- Imaginat un arbre de 50 Kg de massa i que en primavera sintetitza 200 g de biomassa per consumeix 50 g en concepte de respiraci a- Quina s la seua producci primria bruta? I la neta? Quina s la seua productivitat en 5 dies? b- Si cap altre sser viu salimenta dell, hi ha producci secundria? Raona la resposta 6- Un ecosistema A t una biomassa vegetal de 5.000 Kg; en un any, aquesta assoleix un valor de 10.000 Kg. Altre ecosistema B t una biomassa vegetal de 8000 Kg i en un any aquesta assoleix el valor de 15.000Kg. Quin dels dos ecosistemes t una major producci primria? Quin t una major productivitat? 7- En qu consisteix la regla del 10%? Quins efectes t en les cadenes trfiques dun ecosistema? Qu s ms eficient, una dieta basada en productes animals o una basada en

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

productes vegetals?

8- La taula segent cont dades de biomassa i producci de quatre nivells trfics Biomassa
(mg C / m )
2

Producci
(mg C /m .dia)
2

Temps de renovaci (dies)

Productivitat

Productors Herbvors Carnvors I Carnvors II

60.000 6.000 400 48

1.200 40 1 0,03

a) Compara els valors de biomassa i producci dels diferents nivells trfics i trau-ne alguna conclusi b) Calcula la producci i el temps de renovaci al llarg de la cadena trfica c) Per qu el nombre de baules de la cadena s tan redut? d) Calcula la productivitat total de lecosistema. presenta un percentatge alt o baix? Quina en podria ser la causa? 9- Observa el diagrama segent i respon les qestions: a) Qu ocorre amb lenergia al llarg de la cadena trfica? b) Calcula la producci primria neta i la producci neta dherbvors i carnvors 10- Qestions test

* La biosfera s un sistema format exclussivament per elements.

a) b) c) d) Inerts Fsics Qumics Cap de les respostes s correcta a) b) c) d) Un conill Una argilaga Un xampiny b i c sn correctes

* Un sser auttrof s:

* Un sser hetertrof s aquell que:

a) b) c) d) a) b) c) d) a) b) c) d) Consumeix matria orgnica Fabrica matria orgnica Fabrica matria inorgnica Fabrica matria mineral Un sser auttrof Un sser hetertrof Un omnvor Cap de les respostes s correcta Un sser auttrof Un sser hetertrof Un carnvor b i c sn correctes

* Un productor s:

Un consumidor primari s:

* Un consumidor secundari s: 2

Activitats CTMA Tema 2

a) b) c) d) a) b) c) d) Un sser auttrof Un sser hetertrof Un herbvor b i c sn correctes Qui fabrica matria orgnica Qui fabrica matria mineral Un sser auttrof Cap de les respostes s correcta

Antoni Cassany i Penalba

* Un descomponedor s.

11- Desprs de lestudi dun ecosistema, es va arribar als segents resultats sobre lalimentaci de la biocenosi: Les lapes salimenten dalgues Les clotxines salimenten de plncton Els carrancs salimenten de les restes de tots els organismes Les estrelles de mar salimenten de les clotxines Els erions salimenten dalgues Les arengades salimenten de les algues del plncton Les gavines salimenten darengades, carrancs i erions de mar a- Indica els diferents nivells trfics existents i digues quins organismes pertanyen a cadascun dells b- Forma amb tots ells una xarxa trfica 12- Classifica els organismes segents en funci del seu nivell trfic dins de lecosistema i realitza una xarxa trfica amb ells. Calamar, fitoplncton, zooplncton herbvor, ping, Foca, orca, krill, morsa, sardina, ballena blava. 13- En un ecosistema de sabana o praderia hi ha: 4.000.000 de plantes (5g/cada una) 200 herbvors (40 kg/cadasc) 5 depredadors (200 kg/cadasc) Dibuixa les pirmides de nmero i biomassa de lecosistema dacord amb les quantitats que tens. Quines diferncies trobes entre elles? Quina de les dues pirmides et proporciona una idea ms fidel de la realitat? 14- A quin tipus de pirmides pertanyen les que tens dibuixades a continuaci? a) Quants nivells trfics hi estan representats? dels valors representats, quina quantitat correspon als productors? I als consumidors primaris b) Qu ocorre amb la quantitat de la magnitud representadada que no passa duna baula a una altra? Per a qu sutilitza?

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

15- En el diagrama segent es representa el flux denergia en Kcal/m 2.any de lecosistema de Silver Spring, a Flrida

Calcula: a) La producci primria neta b) Lenergia no utilitzada i no assimilada pels herbvors c) Lenergia consumida en la respiraci dels carnvors d) La producci neta dels carnvors 16- Compara les pirmides que tens a continuaci i respon les qestions: a) Quin tipus de pirmides estan representades? b) Quina de les pirmides est invertida? Dedueix la condici necessria per a que aix siga possible, tenint en compte els parmetres trfics estudiats

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

17- En una prada hi ha dos milions de plantes, 220.000 herbvors, 100.000 carnvors i un supercarnvor. En un bosc temperat hi ha 250 plantes, 100.000 herbvors, 9000 carnvors i 2 supercarnvors. a) Dibuixa les pirmides corresponents i especifica el tipus al qual pertanyen. b) Per qu una pirmide es troba invertida i laltra no? c) Indica com a mnim una espcie de cada nivell trfic en tots dos casos d) Per qu hi ha tan pocs consumidors terciaris?

18- Comenta les frases segents: * Lenergia dels combustibles fssils s energia solar atrapada en les entranyes de la Terra * Mentre hi haja aigua i llum solar en el nostre planeta, sempre existir la possibilitat de que la nostra atmosfera siga rica en oxigen * Vivim envoltats de nitrogen que no ens serveix de res: som com nafrags que es moren de sed, encara que estan envoltats daigua de mar * No hi hauria cicles de matria sense la presncia de microrganismes 19- Per qu algunes plantes, com les lleguminoses, poden utilitzar com a font de nitrogen el N 2 atmosfric? Raona la resposta 20- Esmenta els principals dipsits inorgnics de carboni, oxigen, nitrogen, fsfor i sofre de nostre planeta a partir dels quals sinicien els cicles daquests elements en els ecosistemes. 21- Per quina ra creus que el fsfor s el principal factor limitant de la producci? 22- Indica de quina manera altera lespcie humana els cicles biogeoqumics dels elements. (Una explicaci per cada cicle) 23- Contrueix una grfica exponencial: suposem un ecosistema on arriba una parella reproductora la qual t 6 cries a lany en condicions ptimes, per de les quals moren dos, per causes diverses. Calculeu com evoluciona aquesta poblaci en 10 anys, suposant que la meitat desl individus que sobreviuen sn mascles i la meitat femelles i que es mantenen els parmetres de la primera generaci Anys N individus (M) N parelles Naixen (N) Moren (R ) Total (M+N-R)
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Representa en un eix de coordenades les dades de la grfica: vertical: n dindividus; horitzontal temps en anys

24- En una rea de 80 m2 viuen 140 individus duna determinada espcie. A llarg de lany naixen
5

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

20 individus, moren 30, inmigren 5 i emigren 10. Quina ser la densitat de poblaci al comenament i en acabar lany? Quines poden ser les causes per explicar aquestes dades? Qu creus que passar amb la poblaci en el futur? 25- Les dades que tens a continuaci representen el cicle de vida de dues espcies animals, una papallona, (Panolis flammea) i un rotfer (Proales decipiens). Realitza les corbes de supervivncia i explica els resultats.
Naixen Als 50 dies Als 80 dies Als 100 dies Papallona 1000 (ous) 786 (eruges) 92 (pupes) 21 (papallones) Rotfer 1000 988 550 0

28- Interpreta les segents grfiques a partir dels conceptes de factors abitics de lecosistema, nnxol ecolgic, relacions interespecfiques. Qu passar en lrea de solapament entre els dos nnxols de la figura de lesquerra? Quin ser el possible futur de les tres espcies que conviuen en lecosistema representat en la figura de la dreta?

29- Observa el grfic de relacions causals que tens a la dreta i respon les qestions: 1. Assenyala les relacions causals amb signes + o damunt les fletxes. 2. Mitjanant quines retroalimentacions sautoregula la poblaci Acoloreix en verd les retroalimentacions negatives i en roig les positives 3. Quins factors limitants depenen de la densitat de poblaci? Quins no en sn dependents? 4. Imagina que aquesta poblaci est constituda per porcs que viuen dins dun estable (ramaderia intensiva) Quines relacions causals persistirien en el nostre model? Quines desapareixerien? Per qu? 30- La figura que tens a continuaci representa un conjunt de grfiques de fluctuacions de les poblacions. Explica levoluci de les poblacions en cada cas i posan un exemple de cadascuna

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

31-Explica el significat de les grfiques que tens a continuaci:

32- La grfica que tens a continuaci representa el tant per cent de mortalitat duna papallona nocturna respecte a dos factors ambientals: temperatura i humitat. 1. Quines poden ser les condicions ambientals ptimes per al seu desenvolupament? 2. Assenyala els lmits de tolerncia de lespcie per a cadascun dels factors estudiats. Presenta una valncia ecolgica ampla o estreta? 3. Assenyala la seua probabilitat de supervivncia a 15C i 40% dhumitat i a 25C i 605 dhumitat. Podria aquesta espcie viure en un desert? 33- En el grfic es representa el nombre de pells de llebre i de linx que s'havien venut a Badia de Hudson durant 30 anys. Es pot apreciar que hi ha variacions ccliques cada 10 anys pel que fa al nombre de llebres i de linxs. a) Justifica per qu el nombre de llebres generalment ser superior al de linxs. b) Interpreta per qu els pics de mxim nombre de linxs ocorren, tal com s'observa al grfic, sempre desprs que els de llebres. c) Dna una hiptesi del que passaria amb les llebres si desaparegus completament la poblaci de linxs i no hi hagus cap altre depredador.

34- Indica quin tipus de successi es desenvolupar en cadascuna de les situacions que es descriuen a continuaci: a) Una zona glacial de la qual sha retirat el gel b) Un camp de conreu abandonat c) Una zona dhorta inundada pel desbordament dun riu d) Una nova illa dorigen volcnic 35- Els dibuixos de la pgina segent esquematitzen les diferents fases duna successi primria. Fes una descripci per escrit. Lltim dibuix representa la fase destabilitat de la
7

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

successi primris. explica qu creus que ocorreria si en aqueix moment a) es produra un incendi b) Es talara el bosc totalment

36- La figura que tens a la dreta representa els resultats de la tala total (que arrasa el sl) o parcial (crema drees redudes amb finalitats agrcoles) de la selva tropical a) Quin dels dos impactes origina una regressi ms gran? Per qu s tan difcil la recuperaci en el primer cas? b) Tenint en compte que el reciclatge de nutrients el porten a terme els reductors i que aquests proliferen quan lhumitat i la temperatura sn elevades, on ser ms rpid el reciclatge, a la serva tropical o en un bosc temperat? On durar ms temps un arbre que ha caigut? En quin dels dos sacumular ms quantitat de necromassa? On es troben majoritriament els nutrients, a terra o als arbres? On ser ms elevat el risc derosi a la deforestaci?

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

37- Llig el text i contesta les qestions:

El sl s un recurs natural frgil amenaat per activitats humanes. De la seva conservaci en depenen la producci agrcola, el desenvolupament dels boscs, i tamb influeix sobre la qualitat de les aiges i la preservaci de la naturalesa. Les conseqncies dels incendis forestals sobre el sl depenen de la intensitat del foc, de la superficie afectada, de les caracterstiques del terreny i del tipus de vegetaci. Quan els incendis sn de gran intensitat i extensi, el sl queda greument afectat i es degrada. Les espcies vegetals mediterrnies han conviscut amb el foc des de fa molt temps i presenten una srie de mecanismes per tal de poder tornar a ocupar el territori desprs de lincendi. La utilitzaci despcies extiques per a la repoblaci forestal permet un major aprofitament per part de l'home, ja que produeixen dues i fins a tres vegades ms que els arbres mediterranis; per sn ms susceptibles a lacci de les plagues i tamb sn pirfites, amb la qual cosa afavoreixen els incendis. El 1995, es va batre el record d'incendis forestals a Espanya: ni ms ni menys que 25.381, quatre vegades ms que deu anys enrera, i aquesta quantitat augmenta any rera any. A ms a ms, en la majoria dels casos sn provocats per l'home. Les perdudes econmiques degudes als incendis eren d'uns 25 mil milions de pessetes a comenaments dels vuitanta i arribaren als 220 mil milions l'any 1994. Aquestes perdudes inclouen sovint danys irreparables en l'agricultura o en els espais naturals del pas, i els darrers quinze anys han mort prop d'un centenar de persones per causa dels incendis forestals. L'nica causa natural, el llamp, son s l'oregen de quatre de cada cent dels incendis que han succet durant els darrers deu anys. Un gran pirman s l'habitant de la ciutat, que fa torrades enmig del bosc sense cap tipus de precauci o tira les llosques per la finestreta del cotxe. Un cop encesa la metxa, el progressiu abandonament de les zones rurals, l'increment de les branques i els arbusts secs morts en els sls dels boscos i les condicions meteorolgiques adverses fan la resta. Cada any es cremen a Espanya uns 5.000 km2, com a mitjana.
1- Quines activitats humanes, es troben explcitament esmentades al text o no, considereu que suposen una amenaa per al sl? Indiqueu si alguna de les activitats detallades pot suposar una alteraci generalitzada i no merament local. 2- Proposeu una srie de mesures de tipus comunitari a fi, i efecte d'aconseguir la conservaci del sl. 3- Expliqueu algunes de les repercussions que, com a conseqncia d'un incendi forestal, poden conduir a la degradaci del sl esmentada en el text. 4- Discutiu, mitjanant arguments raonats, si hi ha alguna relaci entre la gesti forestal (explotaci, conservaci i repoblaci dels boscs) i la biodiversitat. 5- Relacioneu i expliqueu de forma raonada les possibles repercussions en cadena provocades a la naturalesa com a conseqncia d'un incendi forestal, 6- Proposeu mesures de tipus comunitari que possibiliten corregir el panorama futur, que es dedueix a partir de les informacions del text.

38- Llig el text i contesta les qestions:

La demanda de fusta per a la construcci augmenta dia rera dia, malgrat que en determinats usos hi ha una tendncia a reemplaar-la. El comer creixent de pasta de paper exigeix una explotaci forestal massiva. Desenes de milers de peridics, revistes i llibres apareguts a tot el mn consumeixen sense 9

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

parar superfcies de boscs cada vegada majors. Daltra banda, la pressi demogrfica i laband d'aquelles terres de cultiu esgotades per les males prctiques agrcoles, fan que contnuament siguin emprimades i transformades en camps de cultiu noves zones salvatges. Els cultius, confinats inicialment a les regions de terra baixa, tendeixen, generalment, a estendre's cap als vessants encara recoberts de boscs, de manera que priven les conques superiors dels rius del seu mantell protector. Les lamentables experincies que antigament tingueren lloc a lEuropa mediterrnia i a lAmrica central encara se segueixen repetint en nombroses regions del globus. A ms a ms, els mitjans tcnics a disposici de l'home s'han perfeccionat, al mateix temps que la construcci de noves vies de penetraci a travs de regions difcilment assequibles fins a hores d'ara les aboca al saqueig dels recursos naturals. Les mquines faciliten la rpida emprimaci de les terres i multipliquen el rendiment de la destral antiga.

(Adaptat de J. Dorst, 1964: Avant que Nature meure)

1. El text de referncia fou escrit fa ms de trenta anys. Sense emprar ms de deu lnies, raonau quins dels aspectes de qu tracta el text considereu que han millorat en lactualitat i quins penseu que es troben en una situaci pitjor. 2. Doneu cinc raons que us permetin justificar lexplotaci forestal i altres cinc per tal d'oposar-vos totalment a la tala dels boscs. 3. En el text apareixen reflectides, directament o indirectament, les principals causes que condueixen cap a la desertificaci. Enumerau aquestes causes i proposau algunes mesures raonades per minvar els efectes de la desertificaci. 4. Dacord amb el text, queda clar que els arbres sn un recurs per a la humanitat Indiqueu qu s'entn per recurs. Assenyaleu les diferencis entre recursos renovables i no renovables. Raoneu quin criteri penseu que s'hauria de tenir present per a una explotaci sostenible d'un bosc.

d 2. Enunciado 39- Explica el funcionamient daquest bucle de realimentaci positiu:

40- Explica el cas de tres exemples despcies en perill dextinci en Espanya 41- Explica el cas de tres exemples dintroducci despcies foranes al nostre territori i les seues conseqncies

42- Les plantes medicinals, aromtiques i condimentries com a recurs biolgic. Defineix cadascun daquests tres conceptes i explica dos casos de cada classe 43: Fes un mapa conceptual que indique les causes dels impactes que agricultura i ramaderia produeixen sobre el medi ambient 44: Representa en una grfica feta a escala (paper millimetrat) les dades sobre incendis forestals que tens a la pgina segent. Una vegada feta la grfica cal analitzar-la. (assenyalar els anys que es van cremar ms hectries, comparar n dincendis i n hectries cremades,
10

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

etc)

11

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

12

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

46- La taula segent expressa en kg el consum anual per cpita de cereals i determinats productes ramaders en alguns pasos seleccionats
Pas EUA Itlia Xina ndia Cereal 800 400 300 200 Carn vac 42 16 1 0 Carn porc 28 20 21 0,4 Aus de corral 44 19 3 0,4 Carn dov 1 1 1 0,2

Per a alimentar als ms de 5300 milions dhabitants del planeta el 1990, es comptava amb una collita de 1780 milions de tones de cereal. calcula la quantitat anual corresponent a cada habitant del planeta i compara el teu resultat amb les dades de la taula Analitza, des del punt de vista de laprofitament energtic, les diferncies en el consum dels productes animals i vegetals de la taula. relaciona aquest tipus de dieta amb les desigualtats alimentries existents entre els pasos industrialitzats i els pasos en vies de desenvolupament Digues dos problemes mediambientals originats per la ramaderia intensiva en rgim destabulaci, utilitzada en lactualitat per a mantenir els creixents nivells de producci animal 47- La taula segent mostra les diferncies existents netre la pesca tradicional i la pesca industrial. Defineix aquests dos tipus de pesca i explica les seues diferncies amb les teues prpies paraules. quina de les dues penses que s ms efica? per qu?

13

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

14

Activitats CTMA Tema 2

Antoni Cassany i Penalba

SOLUCIONS Es tracta d'una situaci problema a partir de dades donades en un grfic. Es relaciona amb conceptes d'ecologia, com ara nivell trfic, flux d'energia, depredador, presa, i la seva autoregulaci.

1) La llebre s un herbvor (consumidor primari), el linx s un carnvor (consumidor secundari). El nombre de llebres generalment ser superior al dels linxs per qu els nivells trfics superiors (com el del linx) noms poden aprofitar aproximadament un 10% de la producci dels nivells trfics immediatament inferiors (el de les llebres) pel creixement de les seves poblacions. 2) La poblaci de llebres creix de manera que la poblaci dels linxs tamb van augmentant a un ritme ms lent i amb un desfassament (retard), ja que depenen de l'abundncia de llebres. Quan les llebres han assolit el seu mxim, els linxs encara no ho han fet, per l'increment de linxs a l'ecosistema t com a resultat una davallada en el nombre de preses que sn consumides per aquests. L'escassetat de llebres du com a conseqncia l'increment de mortalitat dels seus depredadors. Alhora la disminuci de depredadors t com a conseqncia l'increment progressiu del nombre de preses, i aix successivament. 3) Probablement s'iniciaria un augment important de la poblaci de llebres, per podria arribar a un punt en el qual, en absncia de depredadors, el nombre de llebres podria arribar a ser excessiu per a la disponibilitat d'aliment i de territori. L'esgotament dels recursos alimentaris tindria com a conseqncia una mortalitat ms important que la que pugui provocar qualsevol depredador.

15