COM PARLAR B EN PBLIC

JOANA RUBIO I FRANCESC PUIGPELAT APUNTS I REFLEXIONS

ELENA PREZ FERNNDEZ COMUNICACI ORAL, ESCRITA I DIGITAL ROSA SOLER 1r. EDUCACI INFANTIL, grup: J

DATA: 28 DOCTUBRE DEL 2011

NDEX
INTRODUCCI CAPITOL 1 LA IMPORTNCIA DE LA COMUNICACI CAPITOL2 COM PARLAR B EN PBLIC CAPITOL 3 EL LLENGUATGE ORAL CAPITOL 4 EL LLENGUATGE CORPORAL CAPITOL 5 TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACI VISUAL CAPITOL 6 COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUI 24-30 20-23 16-19 11-15 7-10 3-6 3

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

INTRODUCCI

He realitzat un resum i anotacions de les idees principals i ms importants sobre la lectura que he fet del llibre: COM PARLAR B EN PBLIC de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Ed. La butxaca. El segent treball est estructurat per captols seguint lestructuraci del llibre. Dins de cada captol hi ha els apartats corresponents de cada secci que indica en el llibre. El llibre tracta tcniques i trucs per parlar b en pblic: des de la preparaci inicial: documentar-se del tema a tractar, com elaborar un gui.... fins a lactitud que ha de prendre lorador durant lexposici del discurs.

CAPTOL 1

LA IMPORTNCIA DE LA COMUNICACI ORAL

Per ser considerat un bon orador s'ha de saber realitzar les segents indicacions.

Saber fer una sntesi oral de qualsevol tema Tenir arguments per defensar una proposta Dominar les tcniques bsiques de la persuasi APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 3

 Saber diferenciar la informaci imprescindible de la informaci secundria. Parlar amb claredat i breu. Pensar amb claredat. Saber fer una presentaci de 10 minuts ben raonada Ser creatiu davant les adversitats Veure el costat positiu de les coses. Saber comprar, vendre i negociar. Transmetre una imatge de seguretat.

ES POT APRENDRE A PARLAR B EN PBLIC

Per aconseguir a dominar l'art de parlar b en pblic, s'ha de treballar a fons, tot i que hi ha una part de "predisposici natural", tamb existeix la part de tcnica i que es pot aprendre.

LA BONA RETRICA I LA MALA RETRICA.

LA MALA RETRICA: s aquella que intenta enganyar al oient , s buida pomposa, falsa. LA BONA RETRICA: s plena de sentit, senzilla, original, moderna i sincera. La fora d'un bon orador est en la claredat, parlar amb propietat de paraules, un ordre correcte, i que en el nostre discurs no falti ni sobri res. LA PRIMERA DIFICULTAT: EL CONTROL DELS NERVIS

La primera dificultat que ens impedeix realitzar un bon discurs, normalment sn els nervis. Per poder superar els nervis s'ha de tenir constncia dels sis punts segents:

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

 L'efecte mlic: no s bo estar pendents de tots els sndromes que manifesta el nostre cos davant d'una situaci de nervis. El pblic no s realment conscient d'aquest estat. Si ens analitzs alg del pblic ens donarem comte que la percepci dels nervis, vist des de fora, s molt ms baix. s normal estar nervis: ladrenalina: s completament normal estar nervis quan hem de realitzar una exposici oral. S'ha d'acceptar que s'est nervis i intentar mantenir els nervis sota control. Davant d'una situaci de nervis es genera adrenalina, aquesta ens ajuda a que el cervell actu amb ms velocitat, per tant tenim ms capacitat de reacci. Per rebaixar una mica el grau dels nervis cal treure-li importncia. Una bona preparaci: la millor garantia: quan ms preparat i ms ben estructurat portem el discurs, menys nervis patirem. Podem realitzar un gui que ens aporti seguretat, ja que ens garanteix que no ens quedarem mai en blanc Experincia i prctica: ms confiana: la nica manera d'aprendre a parlar en pblic s parlant-hi, per aix millorar en cada xerrada. Alguns trucs prctics: 1) El nerviosisme disminueix si l'orador s'aixeca i camina una mica. 2) Aclarir la veu i beure aigua per si falla la veu 3) Respirar profundament i respirar just abans de comenar la xerrada i aix relaxar-nos. 4) Somriure per tal de relaxar tant a l'emissor com al receptor. 5) A mida que avana la xerrada els nervis van afluixant. 6) Visualitzar les cares del pblic abans de comenar 7) Tenir ben preparats la presentaci de la xerrada i tamb el final. 8) Parlar a poc a poc. 9) Arribar una mica abans de l'hora del discurs per establir un primer contacte. I si em quedo en blanc? 1) Reconixer-ho obertament. 2) Repetir l'ltim que s'ha dit. 3) Realitzar una pregunta al pblic. 4) Saltar-se la part del discurs i continuar amb el segent. 5) Fer un resum del que ja s'ha tractat 6) Resumir l'ltim que s'ha dit

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

QUATRE PREGUNTES BSIQUES: QU?, QUI?, COM?, PERQU?

Per la preparaci d'un bon discurs:

Invenci: trobar idees i arguments per utilitzar. Disposici: estructurar el discurs adequadament, ordenar les idees. Elocuci: triar diferents recursos retrics per a diferents parts del discurs. Memria: memoritzar l'esquema principal. Acci: com direm el discurs, la veu i l'expressi corporal. PER QU? L'OBJECTIU Concretar l'objectiu t tres avantatges: (objectius bsics informar o convncer) Es pot transmetre l'objectiu al pblic des del principi. Tenir clar el fil conductor Definir els objectius abans de comenar la xerrada. Preguntes que cal formular-se per prepara correctament un discurs: Per qu faig aquesta exposici? Per qu me l'han demanada a mi? Qu n'espero aconseguir? Com puc fer que resulti interessant? Quins coneixements t l'audincia sobre el tema?

A QUI? EL PBLIC, L' INTERLOCUTOR Cal estudiar, analitzar i conduir al pblic. Per analitzar el pblic cal: Arribar abans de l'hora de comenar la xerrada per poder estudiar el pblic Prepara diferents inicis de l'exposici , i utilitzar el que ms convingui segons les expectatives del pblic. Fer preguntes o demanar opinions . QU? EL GUI

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

 Qu he de dir en el discurs? Per aix cal tenir molt ben preparat el gui, que sempre ha de tenir una estructura predeterminada, per tant: Cal preparar amb antelaci l'ordre i la connexi entre tots els punts que es comentaran. L'exposici ha d'estar connectada entre els diferents punts, tot i que cada punt s'ha d'aguantar per ell mateix. Les parts connectades han de conduir al objectiu final. COM? ELS MITJANS Tenir cura de la veu i del llenguatge corporal Tenir en comte els recursos lingstics. Suports d'audiovisuals CAPITOL 2

COM PARLAR EN PBLIC

IMPROVISACI I NATURALITAT No s'ha de llegir literalment el text, ja que d'aquesta manera no es tindria en comte a qui va dirigit perqu no s'adaptaria a les peticions del pblic. Els discurs s'ha de mig improvisar i adaptar-lo a cada circumstncia, canviant-lo sobre la marxa. Normalment els escrits sn frases recargolades i llargues, i s'ha de vigilar ja que al expressar-nos oralment, s'ha de fer amb una forma clara i directe. Per tant s'ha de portar preparada l'estructura per no tot els discurs sencer, per poder modificar-lo segons la reacci del pblic. Sempre actuar amb naturalitat, parlar com si estigussim en confiana.

EL GUI I LA MEMRIA Coneixements + memria = Improvisaci. Coneixements: dominar el tema. Memria: memoritzar l'estructura del discurs per dir-ho amb la mxima naturalitat, dominant l'esquelet del discurs, no les paraules. Aquest fet aporta tranquillitat. APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 7

A base de la preparaci a consciencia d'un discurs, podrem improvisar, per tant ens inspirarem amb el convenciment de que no ens equivocarem.

EL "FEEDBACK": LA MIRADA L'emissor t idees que vol compartir. El receptor rep el missatge. L'emissor ha de captar la reacci del pblic mitjanant el feedback. L'emissor continua desenvolupant les seves idees, adaptant el missatge a la reacci del receptor.

L'nic vehicle que ens permet intercanviar informaci amb el pblic s la mirada. Estar atent a la resposta del pblic i fer variacions, si s'escau, per captar una millor atenci dels oients. Mirar als ulls del pblic aporta seguretat al orador. Aquest fet pot provocar canvis com: Saltar-se algun punt de la presentaci si veiem que no interessa. Desenvolupar ms una part que no estava prevista. Explicar o no explicar acudits o ancdotes.

LA IMPORTNCIA DE LA VEU

La veu revela molt de l'orador: la veu , l'entonaci, les pauses, la respiraci. Quatre aspectes importants: LA INTENSITAT: el volum s un factor important per captar l'atenci del pblic, independentment del que es digui i com es digui, si parlem amb un bon volum, tenim molt guanyat. s pot pujar el volum de la veu quan ens trobem davant d'una idea o paraula clau. VELOCITAT DE CREUER: no s'ha de ser lent, per no avorrir, per tampoc s'ha d'anar rpid, ja que la velocitat pot confondre les idees. VOCALITZACI I ARTICULACI: Una vocalitzaci o articulaci incorrectes, fa que l'orador no sigui ents i que, a sobre l'auditori el valorin menys i li restin credibilitat. APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 8

 ACTITUD: Cal adaptar el discurs al context i situaci en qu es pronuncia, adequant l'actitud a les moltes situacions diferents que se'ns poden presentar. L'ENTONACI: 1) Frases enunciatives. comencen en to greu, pugen i tornen a baixar. Entre frase i frase hi ha pauses, que correspon als punts o a les comes. 2) Frases interrogatives: Algunes comencen amb un to greu i acaben en agut. 3) Frases exclamatives: sn les que tenen un to uniforme i alt.

Cal fer pauses entre frase i frase per realitzar una bona articulaci del discurs. CAL ENTENDRE EL QUE ES DIU PER ENTONAR B Una errada en una entonaci o en un mfasi pot alterar el sentit d'una frase. VARIETAT : FER SERVIR MS FRASES INTERROGATIVES I EXCLAMATIVES Un dels errors ms fcil de modificar s la monotonia del so. Aix es pot treballar introduint frase exclamatives o interrogatives , mostrant un to molt ms interessant i cridar ms l'atenci del pblic. SUBRATLLAR AMB LA VEU LES PARAULES CLAU A travs de la veu l'orador pot marcar amb ms mfasi a les paraules o grups de paraules de ms importncia, aix tamb modifiquem el to del discurs, tallant la monotonia. LA RESPIRACI El control de la respiraci s clau per a un bon orador. per tenir un millor control de la respiraci s aconsellable realitzar frases curtes, aquestes ens ajudaran a respirar millor, per tant ens relaxarem ms fcilment. LES PAUSES Marcar i respectar les pauses al llarg de tot el discurs, si no realitzem aquestes pauses pot arribar un moment que podem transmetre sensaci d'ofegar-nos. Mala respiraci Nerviosisme Falta de pauses APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 9 Frases llargues

LA RESPIRACI DIAFRAGMTICA Consisteix en fer respiracions profundes, portant l'aire fins l'entrada de l'estomac, i aix podem evitar els problemes que ens pot ocasionar la respiraci normal. No fora mai la gola S'evita l'ofec i el cansament La veu resulta ms atractiva.

EL SILENCI Si som capaos de aguantar un silenci, demostrarem una gran fortalesa. Mai omplir els espais de silenci amb: eeeHH, doncs, emmm... En el moment adequat, un silenci s molt efica, i dna a entendre diverses capacitats de l'orador com: Que l'orador est tranquil i s'imposa al pblic. Permet respirar millor. El silenci es considera un element d'entonaci. Les pauses poden servir:- Anunciar un missatge important. -Donar temps a pair un missatge -Separar dues parts del discurs. -Recuperar l'atenci

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

10

CAPITOL 3:

EL LLENGUATGE ORAL El llenguatge oral ha doferir un missatge simple, clar i immediat. CLAREDAT, PRECISI, BREVETAT Hem devitar utilitzar moltes paraules i molt complicades: Fer frases curtes, senzilles i contundents, separades per pauses. No utilitzar frases llargues ni recargolades. Utilitzar el mnim de paraules possibles per dir un missatge. Evitar les frases complicades i buides. Evitar el llenguatge imprecs. Per ser bons oradors hem de tenir clar els tres conceptes claus: claredat, precisi i brevetat. LA CLAREDAT A vegades hi ha persones que no sn clares per qu ni elles mateixes han ents correctament el missatge que volen donar a conixer. Quan estem realitzant un discurs de forma oral, es impossible repassar alguna frase, com es pot fer en el cas dels escrits. Dos trucs senzills:

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

11

 Construir frases curtes: si realitzem un discurs basant-nos en frases curtes separades per pauses, s ms fcil que el missatge sentengui de forma clara. Utilitzar un ordre gramatical lgic: Subjecte + Verb + Predicat . Si utilitzem aquest sistema ens condueix a fer: Dividir les frases llargues en curtes. Comenar cada frase amb un subjecte. Utilitzar frases positives en lloc de negatives. No utilitzar frases passives, sin actives.

LA PRECISI; DADES, DADES, DADES

Les dades sn un element essencial en el discurs ja que aporten credibilitat. s important anar directament als fets. Donar dades i si podem, afegir histries molt concretes.

LA BREVETAT

s necessari crear un discurs que sigui directe, sense donar voltes all que volem transmetre. Normalment el pblic que va a una conferncia t pressa i vol sentir all que realment s important, per tant lorador no es pot embolicar explicant coses no necessries: explicar de forma sinttica i acabar.

UNA TCNICA BSICA: EXPLICAR AMB EXEMPLES

Normalment sentn millor un idea si sexplica mitjanant una imatge o un exemple, es recorda ms fcilment.
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 12

Idea abstracte

Parallelisme o comparaci

exemple concret

Principals figures retriques basades en lexemplificaci: ANALOGIA O COMPARACI Es tracta de comparar dues coses diferents

PARBOLA O ANCDOTA El que comparem t una estructura narrativa, es tracta de mostrar una idea no massa concreta amb una narraci. CITACI O REFRANY s bo utilitzar citacions conegudes o refranys per acompanyar a les idees. Les citacions sn frases molt breus i sinttiques. El pblic les ret molt fcilment Una persona que reprodueix citacions dautors es guanya el respecte del pblic i una imatge de culte. No s necessari que lorador hagi llegit tots els autors de les citacions que reprodueix, al mercat podem trobar diccionari de citacions.

LHUMOR

No s cert que totes les persones intelligents han de ser serioses, tot el contrari, un bon comunicador entn lhumor com a un element excepcional per crear un lligam de confiana amb el pblic i aix aconseguir lxit. Trenca barreres. Genera identificaci i confiana
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 13

 Relaxa lauditori i, en relaxar-lo el fa ms receptiu. Lhumor ben repartit, sense abusar, es pot utilitzar com a eina dexemplificar.

ALTRES FIGURES RETRIQUES Les figues retriques s han dutilitzar amb naturalitat, no sha de notar que lorador les utilitza. Sha de dosificar les figures retriques, no abusar, sin el discurs acabar sense entendres.

Paradoxa: Dir una frase que aparentment sembla una contradicci, per realment diu una veritat. Resulta impactant i efica. Eufemisme: No dir de forma clara all a qu ens referim. Anttesi: definir una cosa comparant-la amb una altra. Resulta positiu recorre a parelles de conceptes contraposats. Ironia: Dir una cosa, per intencionadament sinterpreta una altra. Serveix per argumentar i comunicar. Onomatopeia: Reproduir sons de la realitat. Asndeton: eliminar les connexions gramaticals, aix aconseguim donar ms fora a la frase. Pregunta retrica: Introduir al nostre discurs una pregunta dirigida al pblic per sense esperar una resposta. Aix es crea una relaci ms directa amb el pblic.

Clmax: Elogiar una idea determinada. Circumloqui: No anar directament al tema principal sin donar voltes per temptejar el tema.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

14

Hiprbole: Exageraci. No sha dutilitzar en excs sin el discurs perdria tota credibilitat. Minimitzaci: Treure importncia a una cosa. Personificaci o antropomorfisme o prosopopeia: Donar vida a un objecte inanimat. Sincdoque: Identificaci del tot per la part. Retardament o suspens: Estimular linters evitant donar la informaci que esperen. Anticipaci o flashforward: avanar el que es dir. Recordatori o flashback: Tornar a mencionar el que ja sha dit. Explicaci: donar informaci addicional alguna part del discurs. Repetici: Insistir sobre alguna paraula o idea important. PARLAR B EL CATAL

s important dominar especialment la llengua que sutilitza durant el discurs. Aquest fet sha de tenir en compte sobretot amb la llengua catalana ja que ha estat maltractada i castigada per molt castellanismes.

CORRECCI LINGSTICA Un mal s de la llengua amb la que sexpressa un orador pot comportar una mala imatge per a ell, afectant a la seva credibilitat. Quan es demostra tenir un domini de la llengua es dna una imatge de culte. Ning no es pot saltar la normativa de la llengua catalana, i molt menys defensar-ho com si fos normal. Degut a que el nivell de correcci del catal s baix, al utilitzar-lo correctament pot enriquir la nostre imatge. DIALECTALISME Els dialectes del catal sn correctes i aporten riqueses a la llengua oral. Per tant un orador no ha de renunciar al seu accent. Ls del dialecte noms sha de tenir en compte que ha de ser ents pel pblic al que va dirigit el discurs, sha de tenir en compte el factor QUI.
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 15

CAPITOL 4

EL LLENGUATGE CORPORAL

Lorador comunica a travs de tot el cos. Ms del 65% de la informaci es transmet duna forma no verbal. Gran part de la comunicaci humana es desenvolupa a un nivell subconscient, on les paraules queden en un segon pla. Quan alg no ens dna confiana s per qu no veiem la relaci entre les paraules i la seva expressi. I al contrari quan alg en cau molt b vol dir que a travs dels seus moviments corporals dna una imatge positiva. A travs dels gestos es precisa millor el que volem expressar amb les paraules. Per tant lorador ha de ser conscient de la gran capacitat dexpressar missatges que t el seu cos.

LACTITUD COMENA AMB UN SOMRIURE

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

16

Normalment abans que lorador comenci el seu discurs el pblic ja ha creat una opini dell i per tant tamb del seu discurs. Aix implica tenir un bon control sobre la nostra actitud ja que en podem guanyar o perdre el pblic molt rpidament. El somriure transmet simpatia i confiana, si lorador ho aconsegueix des del principi podr gaudir dun pblic cmode i content per assistir al discurs. La mirada ;: s el responsable de comunicar-se amb el pblic.

LA POSICI DEL COS

s lexpressi de la confiana i credibilitat del orador. Hem dutilitzar el nostre cos per captar latenci del pblic i donar una sensaci de credibilitat. Cal donar una imatge de seguretat i per aconseguirho la millor postura s la de lequilibri: Estar dret, assegut. Els peus han destar separat, ms o menys alineats amb les aixelles. El cos ha de descansar sobre tota la superfcie dels peus. Quant als braos, cal deixarlos penjar cmodament als costats del cos, sempre tot duna forma natural. Daquesta manera lorador es pot relaxar i tenir en compte al pblic. No s recomanable aguantar aquesta postura durant tot el discurs, s ms, es recomana gesticular i bellugar-se una mica, per sempre sha de tornar a la postura dequilibri.

Recomanacions:

Ensenyar el cos sencer: transmet imatge de seguretat i sinceritat. Moures de tant en tant: un orador sempre immbil sembla encarcarat, per tampoc podem estar tot el discurs en moviment.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

17

Evitar el moviment cclics: smptoma de inseguretat. Evitar el tics repetitius i no jugar amb objectes. No creuar els braos perqu dna una imatge dinseguretat i de defensiva.

LA GESTICULACI

La gesticulaci s lexpressi denergia del orador, dna al pblic una sensaci de convicci i de seguretat. Un bon orador gesticula amb fora i vitalitat, donant per pensar al pblic, donant laspecte de que sest molt convenut del que es diu guanyant credibilitat. A travs de la gesticulaci podem remarcar idees o paraules importants. Recomanacions: Ha de ser natural, La naturalitat ens ajuda a captar al pblic en canvi la teatralitat els fa desconfiar. No ha de semblar assajada: no existeix un llenguatge universal de gesticulaci, hem de procurar no assajar-los, sin deixar que surtin espontniament. Ha destar dacord amb la personalitat de cadasc: s interessant observar els gestos que realitzem durant un acte en confiana. No ha de ser exagerada: ho exagerat no s natural, llavors lorador es converteix en un actor. No sobreactuar mai.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

18

A travs de la gesticulaci podem convncer al pblic de que el tema s realment interessant. Si el comunicador no mostra inters o entusiasme s molt difcil que el pblic el mostri.

Ms consells: Mostrar les mans al pblic : sn essencials per gesticular. Evitar els gestos que neixen de la inseguretat: Moure un llapis, ballar sobre la cadira, tocar-se el cabells.. Cal evitar fer moviment breus i rpids amb lavantbra: els moviments amplis sn ms elegants. No shan dacabar els gestos massa de cop. LA MIRADA

Mirant a lauditori, acompanyat amb un somriure, es demostra linters que es t cap a ell, sent retornat en forma de confiana. Els ulls sn la part ms expressiva de rostre, sent aix decisiva per la comunicaci. A ms ens dna la possibilitat d observar la reacci del auditori. Mirar a les persones, mai per sobre dels seus caps. Aprendre a mirar els elements pblics. Escoltar al pblic a travs de la mirada.

Evitar dirigir la mirada noms a aquelles persones que es mostren receptives al missatge, hem dobservar tamb a aquelles que es mostren en actituds ms negatives, daquesta manera intentem captar tamb la seva atenci

CAL CONTROLAR EL COS: CONDUCTISME

Entre daltres preguntes apareixen:

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 19

De qu em serveix aparentar que no estic nervis? T sentit aparentar entusiasme? No s com fer dactor?

La resposta s que si intentem modificar una conducta aconseguirem modificar la causa de la conducta i les sensacions que ens produeix. La millor manera dafrontar un problema s afrontar-se als smptomes. Qualsevol persona pot arribar a modificar la seva conducta a travs dun acte de voluntat. Si lorador mostra els tics nerviosos el pblic detecta el nerviosisme, cal transmetre seguretat i confiana evitant fer aquests tics.

CAPITOL 5

TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS: LA INFORMACI VISUAL

Els mitjans audiovisuals suposen un gran suport per a la expressi oral. Aquests mitjans han existit des de fa molts anys, adquirint un sentit molt ampli, es complementava el dibuix amb imatges o fets reals per constatar la informaci donada oralment. Podem dir que la imatge s molt ms convincent que qualsevol paraula o argumentaci.

COMPTE: NO SHA DABUSAR DELS MITJANS AUDIOVISUALS

s molt til utilitzar els mitjans audiovisuals, per hem de tenir en compte que sn noms un suport, la responsabilitat de que un bon discurs tingui xit recau sobre de lorador, s a dir aquest sha de mostrar convincent i segur, sin de res servir el muntatge audiovisual.
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 20

Lorador sempre ha de mostrar la cara i no amargar-se darrere duna diapositiva. Hi ha diversos mitjans audiovisuals: La pissarra , diapositives, vdeo, retroprojector de transparncies... Els mitjans audiovisuals ens ajuden a destacar paraules o conceptes principals. Sn de gran utilitat per a informacions destadstica.

COM TRACTAR LA INFORMACI ESTADSTICA

A travs del grfic aconseguim renovar latenci del pblic i dna ms motius per interessar-se per lexposici. Les imatges que mostrem shan de mostrar sense preses, hem de donar temps a laudincia per assimilar-les. Cal donar informaci sobre la procedncia, significat i transcendncia. Cal interpretar lestadstica de manera que el grfic reflecteixi all que el pblic troba dinters. Cada estadstica es pot interpretar de diferents maneres. Hem daprofitar aquest fet per explicar la interpretaci que ens convingui ms. A lhora de seleccionar les estadstiques que mostrarem hem de tenir en compte: Que afegeixin informaci nova Que causin impacte Que recalquin els conceptes importants.

GRFICS DE BARRES
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 21

s el mitja ms habitual per comparar la informaci. Per presentar levoluci dun tema durant un cert temps. Relaci de diferents assumptes entre ells, en un perode tancat. Triar b les proporcions entre els eixos, han de destacar el missatge que volem transmetre. Evitar ambigitats Cada grfic ha de tenir un ttol i encapalament.

GRFICS LINEALS

Ens serveixen per mostrar dades i possibles tendncies durant un perode llarg de temps. Sn molt tils per subratllar canvis . Hi ha grfics simples (amb una sola lnia) i els complexos ( diverses lnies). En els grfics complexes cal que les lnies es diferencin pel color o gruix.

GRFICS CIRCULARS O FORMATGETS

s til per mostrar percentatges. Cada segment del grfic a de ser de colors diferents i mostrar el percentatge en xifres.

INFORMACI NO ESTADSTICA: ESQUEMES

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

22

Els esquemes ens serveixen per relacionar conceptes o processos. Daquesta manera organitzem la informaci en lespai, i es fa ms fcil dentendre. Sha de donar temps al pblic per assimilar-los.

LES EXPOSICIONS DE POWERPOINT

s el mitj audiovisual ms utilitzat, aquest mitj ens permet arribar al pblic a travs de ms sentits, s a dir a ms darribar a ells a travs de loda, tamb ho fem a travs de la vista. Problemes que ens podem trobar: Que els powers point continguin massa informaci: el pblic escolta a lorador per no t temps de llegir les diapositives o b que el pblic llegeixi la diapositiva i no escolti al orador. Un bon sistema per preparar presentacions amb power point s que durant lexposici oral mostrar un power molt ms sinttic, i al finalitzar lexposici proporcionar al pblic un power molt ms extens i complert, aportant ms informaci.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

23

CAPITOL 6 COM PREPARAR UN DISCURS: EL GUI

Quan un orador t clar el que vol dir, i ho diu de la millor manera possible est utilitzant la bona retrica. En canvi quan es parla sense parar, donant voltes a un tema sense arribar a dir res, est utilitzant la mala retrica. Lorador ha danar al gra, sense marejar la perdiu.

QU S EL GUI?

1. s un conjunt didees que ens permet seguir unes pautes durant un discurs, que mai haur de ser llegit, sin improvisat partint del gui. Permet que lorador se centri en el tema i improvisi. 2. Dins del gui hi ha dos grans grups: Principals: les tres o quatre idees principals Secundries: tota la resta.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

24

3. Les idees estan ordenades amb lgica per aconseguir lobjectiu que ens hem marcat. Un bon gui ens dna la capacitat de saber el que hem dit en primer lloc i el que direm a continuaci. s necessari una bona preparaci per parlar amb coherncia.

EL MTODE PER APRENDRE UN GUI

APROXIMACI I ESQUEMA GENERAL Per preparar un discurs primer sha de tenir en compte: el pblic, els objectius del discurs, les idees principals i els mitjans. Abans duna xerrada hem descriure en un full les caracterstiques que oferirem durant la xerrada i les que trobarem en el moment del discurs, com el pblic. Aquest full ens oferir quines seran les pautes fonamentals del discurs. A partir daquesta carcassa , es pot preparar el discurs.

RECERCA DIDEES, ESTRUCTURACI I GUI DEFINITIU Hem de cercar informaci sobre el que volem exposar i ampliar profundament la primera carcassa. A base de temps, d ordre i danotar tot el que est relacionat amb el que volem transmetre.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

25

APRENDRE A PENSAR Parlar en pblic s pensar en veu alta per tant per millorar la manera de parlar, cal tamb millorar la manera de pensar. s noms a travs del llenguatge que podem expressar els nostres pensaments.

TCNIQUES PER A BUSCAR IDEES: LA CREATIVITAT Primer de tot cal dominar el tema del que es vol parlar, per a ms cal saber com explicar-lo duna forma clara i ordenada. Primer hem de definir el tema, comparar, contrastar, donar les causes i els efectes i argumentar. TCNIQUES LGIQUES DE RECERCA DIDEES

LA DOCUMENTACI I EL CONEIXEMENT DEL TEMA

Si no es coneix profundament el tema del qual anem a fer una xerrada, cal prviament documentar-se. La credibilitat i lxit dun discurs estar relacionat amb la quantitat i qualitat de documentaci que aporti. Possibles fonts de documentaci: llibres, bases de dades, retalls de premsa...

LESTRELLA: LES 6 W

Donar resposta a les sis preguntes bsiques : Qu? Qui? On? Quan? Per qu? Com? (en angls les sis preguntes comencen per W)

EL CUB

o Descriu-ho= com el veus, lescoltes, lensumes, el toques... o Compara-ho: A qu sassembla o de qu es diferencia? o Relaciona-ho: Amb que pot anar relacionat?
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 26

o Analitza-ho: Quantes part t? Com funciona? Per a qu serveix<? o Aplica-ho: Com funcionen cada una de les parts? Quantes parts t? o Argumenta-ho: Qu pot dir-ne a favor i en contra?

ANLISI FDOA

Cal analitzar la situaci tenint en compte: El punts forts: F Punts dbils : D Oportunitats: O Amenaces : A TCNIQUES CREATIVES Perqu un discurs cridi latenci del pblic o el sorprengui cal que aquest sigui original, per tant hem de ser creatius. El pensament creatiu no s incompatible amb el pensament lgic, si es desenvolupen tots dos a lhora el pensament adquireix ms potncia i profunditat.

BRAINSTORMING O PLUJA DIDEES Primera fase: Consisteix en dir moltes idees i molt variades. Anotar totes les idees en un full. Anotar-les de pressa, sense pensar-hi. Anotar-les encara que semblin idees absurdes. La valoraci sha de realitzar al final. Anotacions sintetitzades. Utilitzar les idees que tenim per crear de noves. Enllaar idees o temes Esperit creador

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

27

Segona fase: valorar les idees i triar-les, estructurar de forma coherent tot el gui amb les idees que hem escollit.

LA RECERCA ANALGICA Contemplar una semblana entre elements molt diferents. Analitzar un problema en funci dun altre problema. 1) Cercar analogies. 2) Traslladar els resultat de lanalogia al problema inicial

LATZAR Cal estar obert a possibles idees o inspiracions que ens apareixen de forma inesperada, i saber-les aprofitar.

TCNIQUES PER A ESTRUCTURAR: MAPES CONCEPTUALS

Tota la informaci que hem recopilat sha destructurar perqu prengui sentit.

MAPA CONCEPTUAL El tema principal est al centre i, a partir daquest crear branques que van en totes direccions. El cervell treballa per associaci didees i es per aix que aquest tipus destructures sn mes clares i lgiques per ell.

ESQUEMA LINEAL
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 28

s la forma ms clssica destructurar. Sha de crear diferents nivells sempre en ordre vertical

TCNIQUES PER VALORAR I SINTETIZAR

Cal analitzar els conceptes ms importants i resumir-los al mxim. La capacitat de sntesis s clau per a la comunicaci. Cal eliminar les idees que no tinguin la importncia necessria o que no acabin de convncer. Suprimint aquestes idees ens assegurem que les que queden sn realment les ms importants.

s important que el discurs es realitzi sense pauses i de forma concisa. Pautes a seguir per sintetitzar: Realitzar un resum, descartant all que no s important. Trobar una estructura: saber relacionar les idees ms importants: Identitat, Oposici, Complementarietat. Formular una problemtica: fer preguntes, buscar solucions...

Valoraci: Cal valorar el que s important per al pblic, no per a lorador. Cal destacar all que vol i interessa ms al pblic. Cal aprendre a rebutjar una idea , encara que ens sembli bona, si al pblic no li interessa.

SABER ESCOLTAR : UNA VIRTUT RARA Escoltar s un factor important que sha de tenir en compte a lora de fer un discurs. Literal: mentre dura el discurs , saber reconixer les reaccions del pblic.
APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC 29

Figurat: construir el gui imaginant el qu interessa ms al pblic.

Avantatges: Escoltar s un factor que poca gent realitza, per tant quan es dna el cas la persona escoltada se sent afalagat i lorador a aconseguit trencar barreres a travs de lescolta. Escoltar ens dna informaci sobre els altre, saber que pensen o que saben sobre un tema. Noms si els coneixem podrem influir sobre les seves idees o el seu comportament. Les persones que parlen massa, s una persona que no escolta. Un bon comunicador ha descoltar i dir en cada moment el que s ms convenient. Durant una conversa sha descoltar sobre 70% i 30% per parlar.

En una conversa: Estar atent: des del principi fins al final. Escoltar sense jutjar: escoltar intentant sentir empatia. Valorar i jutjar. Respondre

COM SER POSITIUS El gui ha destar preparat per donar una imatge positiva tant del missatge com de lorador. El fet aparentar o ser una persona positiva capta ms inters, ja que el pblic la considerar mes atractiva i convincent. LES DUES CARES DE LA MONEDA s molt important saber veure la part positiva de les coses, s a dir moltes vegades construm frases negatives, podent dir el mateix amb frases positives. Hem de procurar que el discurs sigui generalment positiu. AMAGAR LARBRE NEGATIU EN UN BOSC DARBRES POSITIUS

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

30

Si hem de donar un missatge negatiu s important que aquest es digui desprs o submergit en missatges positius. Cal comenar parlant amb un missatge positiu i a continuaci dir el negatiu. Aquesta tcnica es una base per a la motivaci. EVITAR PARAULES NEGATIVES I PENSAR EN ELS ALTRES Centrar-se en laltre: cal considerar el punt de vista de laltre daquesta manera demostrem una preocupaci sincera cap a laltre. Estil positiu: evitar les frases negatives. Lxic positiu: evitar paraules negatives com queixa, reclamar, negar... i procurar reorientar la frase amb un aire ms positiu. Reconixer error: s una sinceritat que sagraeix molt.

APUNTS I REFLEXIONS DE LA LECTURA: COM PARLAR B EN PBLIC

31