INDIGNATS DE LA NOGUERA

PROPOSTA DE POSICIONAMENT DE LAJUNTAMENT DE BALAGUER DAVANT DE LES RETALLADES

ANLISI DE LA SITUACI ACTUAL

Comparativa percentual Pressupostos Generalitat 2010 2010-2011 - en xifres absolutes amb mateixa estructura departamental1:
2010 import 694,6 445,8 1.593,40 5.317,60 9.709,40 1.301,60 2.013,20 366,4 576,1 2.216,00 1.456,80 1.007,30 26698,2 2011 import 544,7 342,7 1.279,90 4.894,30 9.127,90 1.203,00 1.389,50 302,4 429,7 2.085,50 1.126,90 917,8 23644,3 variaci 2010-2011 import var % var -149,9 -21,6 -103,1 -23,1 -313,5 -19,7 -423,3 -8 -581,5 -6 -98,6 -7,6 -623,7 -31 -64 -17,5 -146,4 -25,4 -130,5 -5,9 -329,9 -22,6 -89,5 -8,9 -3053,9 100

Departaments Presidncia Governaci i Relacions Institucionals Economia i Coneixement Ensenyament Salut Interior Territori i Sostenibilitat Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Benestar Social i Famlia Empresa i Ocupaci Justcia Total

% 2,6 1,7 6 19,9 36,4 4,9 7,5 1,4 2,2 8,3 5,5 3,8 100

% 2,3 1,4 5,4 20,7 38,6 5,1 5,9 1,3 1,8 8,8 4,8 3,9 100

Anlisi de la situaci El quadre anterior ens presenta una comparativa pressupostria entre els pressupostos de la pressupostria Generalitat 2010 i 2011, definida en 3 columnes: pressupostos 2010, pressupostos 2011 eneralitat variaci 2010-2011.

10000 9000 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000 0

2010 2011

Com podem observar tot i que les variacions percentuals ens indiquin que les reducci ms percentuals elevades en partides pressupost pressupostries es donen en els departaments dAgricultura, ramaderia, Agricultura,
1

Dades obtingudes de Projecte de pressupostos 2011 de la Generalitat de Catalunya, Despeses de la Generalitat per seccions, http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/05/31/13/58/01a99d41-52b6http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/05/31/13/58/01a99d41 4882-b70b-fb5d5fb27ba2.pdf

pesca, alimentaci i medi natural, Governaci i relacions institucionals i empresa i ocupaci, les xifres en valors absoluts ens mostren que les retallades ms elevades que shan dut a terme han estat en Territori i sostenibilitat, Salut, i Ensenyament, amb una reducci 623,7, 581,5 i 423,3 milions deuros respectivament. A mode dexemple podem dir que, la reducci de la despesa pressupostria en el departament de salut per lany 2011 equival a gaireb el doble del pressupost total del departament de cultura.

Reducci pressupostaria Generalitat de Catalunya 2010 - 2011 per departaments

-89,5 -149,9 -329,9 -130,5 -313,5 Ensenyament -146,4 -64 -423,3 Interior Territori i Sostenibilitat -623,7 -581,5 -98,6 Cultura Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Benestar Social i Famlia Salut -103,1 Presidncia Governaci i Relacions Institucionals Economia i Coneixement

Aquesta enorme reducci en la despesa sanitria i educativa, no fa ms, que incrementar lesquerda diferencial entre la mitjana catalana i europea de despesa en ambdues rees, que ja de per si, era elevada fins i tot abans de la crisi:

Qu vol dir aix? Aix vol dir que dels tres departaments que pateixen una major retallada, o el que s el mateix, reduiran en major mesura les seves despeses per a lany 2011, dos dells, sn pilars fonamentals del estat de benestar al nostra pas: Ensenyament i Sanitat. I quines son les conseqncies directes daquestes retallades milionries en les partides dEnsenyament i Sanitat?

ENSENYAMENT
Catalunya2 Es redueixen en un 30% de mitjana la despesa corrent (llum, aigua, infraestructures, etc.) als centres pblics educatius, portant a una situaci lmit a molts dells que tenen problemes, ja a dia davui, per a afrontar les despeses bsiques de funcionament. Les guarderies locals deixen de rebre un 20% de finanament i un 30% a les escoles de msica. Selimina la sisena hora a les escoles pbliques, fet que provocar duna banda, dificultar novament la conciliaci de la vida laboral i familiar per als pares, i daltra banda, retornar a la diferncia educativa entre els alumnes de les escoles pbliques i les escoles concertades. Val a dir finalment, que leliminaci daquesta sisena hora tamb implicar eliminar un dels espais escolars dintegraci per a la poblaci immigrant nouvinguda. Sapliquen retallades salarials que suposen -de moment- una prdua del poder adquisitiu del professorat superior al 8,5% de mitjana. Es modifica la distribuci de lhorari laboral del professorat incrementar el numero dhores lectives tan en primria com en secundaria. Es pretn retallar la plantilla i augmentar les rtios, ja que amb un augment previst de ms de 15.000 alumnes, no solament no es contractaran tots els professors que caldrien sin que ni tan sols es cobriran la meitat de les jubilacions previstes. Molts substituts i interins seran acomiadats i molts professors amb plaa seran desplaats a altres centres allegant poder fer us de la mobilitat geogrfica. Es paralitzen les noves construccions de centres i es mant una quantitat molt elevada daules prefabricades (mduls prefabricats). Deixen de cobrir-se les baixes del PAS. Lleida3 Al total de la provncia de Lleida shan perdut 300 dotacions de professor, ja sigui a partir de no substituir les baixes ocorregudes ja sigui al no reemplaar les jubilacions. Balaguer4 Es calcula que shan perdut 4 dotacions. A lIES Almat shan incrementat els inscrits als Cicles Formatius i tanmateix no se nha incrementat el professorat.

2 3

CGT UGT i CCOO terres de Lleida 4 UGT i CCOO terres de Lleida

SANITAT
Catalunya5 Les retallades en lmbit sanitari suposaran en primer lloc la venta del patrimoni pblic hospitalari per a passar-ne a pagar un lloguer. Aix vol dir que molts hospitals seran venuts a inversors privats per a passar-ne a pagar un lloguer. El principal objectiu daquesta mesura es incrementar la disposici de diner lquid per part del govern de la generalitat. Les retallades als principals hospitals pblics catalans suposaran a lany 20116: Hospital Verge de la Cinta de Tortosa Tancament de 35 llits Tancament de 2 dels 5 quirfans i 60 treballadors eventuals menys.

Hospital de Bellvitge Tancament de 48 llits 400 treballadors eventuals menys.

Hospital Clnic de Barcelona Tancament dentre 50 i 100 llits Tancament dUrgncies del c/Valncia.

Hospital del Mar i lEsperana, Barcelona Tancament dUrgncies Hospital de lEsperana.

Hospital de Matar Tancament de 42 llits Tancament de 3 llits de lUCI.

Hospital Joan XXIII de Tarragona Lleida7 El sistema pblic lleidat funciona amb pressupostos prorrogats el que provoca laparici del deute. A Lleida sha redut el pressupost en sanitat al voltant dun 10%, que sumat al 16% del Tancament de 48 llits 240 treballadors eventuals menys.

UGT - CCOO http://www.324.cat/noticia/1130746/catalunya/La-retallada-sanitaria-hospital-per-hospital UGT-CCOO

6 7

deute acumulat, genera un total dun 26% menys de pressupost en sanitat per lany 2011. Aquesta reducci pressupostria ha generat les segents afectacions: Hospital Arnau de Vilanova: 3 quirfans tancats. 120 llits menys. Acomiadament de prop de 400 persones entre interins i substituts.

Hospital de Santa Mara - Reducci del pressupost per a lany 2011 en 1.400.000. - Es redueixen 50 llits - Sacomiaden entre 50 i 60 treballadors entre interins i substituts. A aquesta llista, caldria afegir-hi el tancament dalguns CAPs a Catalunya, aix com dels serveis durgncies dels mateixos. Balaguer8 Hospital Jaume dUrgell de Balaguer: Shan suprimit 8 llits del sociosanitari. Noms hi ha un auxiliar per planta.

CAP de Balaguer: Es redueix en el personal durgncies de 3 metges i 3 infermers a 2 metges i 2 infermers.

Ambulncies: De les 3 ambulncies que hi ha, 2 son no assistencials i una de trasllats assistencials per pacients greus o molt greus. En aquest sentit, sha redut en 6 hores el servei dambulncies no assistencials (un torn). Si tenim en compte que noms hi ha 2 ambulncies de trasllats no assietncials, veurem que el rati habitants/ambulncia (sobre tot en les 6 hores de reducci del servei) sha incrementat moltssim augmentant tamb el temps de resposta de les ambulncies per cada servei.

UGT-CCOO

Proposta de posicionament de lAjuntament de Balaguer davant de les retallades del sistema pblic dutes a terme per part de la Generalitat de Catalunya

1. La base de lEstat de Benestar tal i com el coneixem recau principalment en laccs a un sistema pblic de Salut i Educaci de qualitat. El fet que la reducci ms mplia de les partides pressupostries de la Generalitat shagi produt en aquestes rees, fa trontollar les bases de lestat de benestar en un moment i un context socials, que deixen indefensos als collectius ms vulnerables de la nostra societat. 2. Les mesures destalvi pressupostari han de dirigir-se a la optimitzaci de les estructures directives i administratives dels ens pblics en la mesura del possible, per no han dafectar de cap manera a aquells serveis i recursos que es repercuteixen directament en les persones.

3. A diferncia de la resta de la UE, Catalunya s lnic pas que ha optat per reduir la despesa pblica noms a base de retallades. Tanmateix existeixen altres mesures complementries que permetrien fer front al deute pblic sense haver de repercutir de forma tan important en els serveis pblics de la ciutadania, com son lincrement dels impostos per a les rendes ms altes (impost sobre el patrimoni, impost de successions o incrementar els destinats als trams superiors de lIRPF), la lluita contra el frau i levasi fiscal (que suposa que lestat deixi dingressar ms de 80.000 milions deuros) i la fi dels ajuts al sistema bancari (que han suposat al una despesa pblica superior als 80.000 milions deuros). SICAB. 4. Els ens pblics locals, pateixen doblement lefecte daquestes retallades, duna banda a partir de la reducci de les seves partides pressupostries anuals, i daltra banda a partir de les retallades que pateixen en els serveis pblics que afecten a la seva ciutadania, a nivell de sanitat i ensenyament, la gesti dels quals depn directament de la Generalitat, davant les quals resten impotents i incapaos de poder-hi fer alguna cosa. Per tot plegat, des del grup dIndignats de la Noguera proposem que lAjuntament de Balaguer, com a cambra de representaci directa de la ciutadania de Balaguer, es posicioni pblicament en contra de les retallades que ha patit, pateix i patir el sistema pblic catal, que afecta molt negativament a la ciutadania i no faran sin empobrir una de les riqueses ms important de que consta la nostra societat: lEstat de Benestar.

No es una incoherncia votar a favor dels drets dels ciutadans, sin una obligaci moral!