ULTRA TRAIL DEL MONT BLANC La Cursa Una experincia tan intensa com aquesta, tant a nivell fsic

c com a nivell psicolgic, tenia la necessitat de compartir-la amb tot aquell que tingui ganes. Potser a alg li pot servir una mica del que escric aqu a continuaci. A les 7:55 AM, Jordi Picornell va passar a buscar al carlos ia mi. Cinc minuts ms tard als Garrote (pare i fill) i vam anar cap al lloc de sortida (La Societat) de la nostra nova aventura. All ens esperaven Antonio Gmez i Josep Penalva. Desprs d'un bon esmorzar, vam sortir els set a la furgoneta que ens va deixar Jordi Garrote per a l'ocasi (grcies Jordi). El pla de ruta era aturar cada dues hores. A la primera parada vam tornar a esmorzar (haviam d'arribar amb el dipsit ple per a la cursa). Dues hores i mitja ms tard, parem a dinar. El plat estrella era una truita de patates de 10 cm de gruix i almenys 40 cm de dimetre, feta per Garrote pare (Pepe per als amics). Tots vam posar de la nostra part, i ens ajuntem all amb menjar per a un regiment, on no va faltar ni el caf reglamentari desprs de dinar. A les 16:30 arribem a Chamomix, va ser baixar de la "furgo" i va comenar a ploure (un mal presagi per a la cursa). La casualitat va voler que a l'hotel coincidssim amb el campi del mn de curses de muntanya, Kilian Jornet. A qui saludem i com sempre que ens ho hem trobat (i ja van tres vegades), ens va tornar la salutaci i fins i tot ens va preguntar si estvem preparats (un tio proper. Altres amb molt menys que presumir tenen aires de grandesa). Entrem a les habitacions, i el primer que vaig fer va ser treure el cap per la finestra, i per sorpresa meva vaig veure a Miguel Heras (un altre mquina de les muntanyes), que entrava tamb a l'hotel. La casualitat va voler que els dos millors equips del mn, (segons la meva opini), l'equip Salomon, i el Centre Excursionista Jonquerenc, estavam al mateix hotel (Je Je Je ... ...). Desprs d'instal-lar-nos, vam anar a buscar els dorsals. Havem d'anar amb la motxilla i amb tot el material obligatori que anvem a portar a la cursa. Ho tenen tot molt ben organitzat, et miren tot el material obligatori, et donen el XIP, previ dipsit de 20 , el qual et posen al canell amb una braalet, que no et pots treure ja que te la corden amb una brida metl.lica com aquelles que li posen als ocells a les potes. Tamb et donen el dorsal, on posa el teu nom, la teva nacionalitat (encara que alguns no estiguin d'acord), i fins i tot la talla de la teva armilla de finsher (que noms es pot aconseguir si acabes la cursa, no es pot comprar en botigues). Tamb et lliuren una samarreta tcnica de la cursa, i una bossa amb el teu nmero de dorsal en la qual pots posar menjar, sabatilles, roba de recanvi, o el que tu creguis necessari, la qual l'organitzaci deixar al Km 78 (Cormayeur) , i desprs la torna a portar a Chamonix. Un cop recollits els dorsals ens vam fer una volta per la fira del corredor, on hi havia de tot, per als mateixos preus que a tot arreu. Total que no vam comprar moltes coses. A la fira quedem amb Dani Ramrez, un altre Ultra Trail de la Jonquera que resideix a Girona. Va venir a prendre alguna cosa i a sopar unes pizzes. Divendres 25 d'agost, el gran dia, ens aixequem amb la notcia que l'ltim pic no es podia fer i que la sortida s'havia de retardar de les 18:30 previstes a les 23:30. S'esperava una tempesta molt forta cap a les 18:30 de la tarda per que ms tard perdra intensitat. Ens esperava un dia molt llarg, el primer era dinar com a campions, que

teniem per davant dues nits i gaireb dos dies corrent. Menjant galetes, barretes, xocolata, pltan, panses etc ... ... Per esmorzar vam veure a Miguel Heras amb uns acompanyants, vam decidir no molestar, esperant veure-ho desprs. Com tenem tot el mat per davant, i el ms recomanable era estar tombats i no moure ni un dit, vam decidir anar a veure botigues per portar la contrria. Just en sortir de l'hotel vam coincidir amb Miguel Heras que entrava, aquesta era la nostra. - Miguel et faries una foto amb nosaltres? - s clar que s, ens va contestar molt amable. Estava encantat, s un tio de "p.. mare "molt proper, fins i tot ens va explicar que potser aquesta nit tornava a ser pare, i ell corrent per la muntanya. Tamb ens va confirmar l'hora de sortida i que s'esperava molt mal temps, sobretot les primeres hores de cursa. Ens vam fer una foto amb ell, i casualitats de la vida, anava del mateix color blau que nosaltres, semblava un ms del grup. s d'aquelles persones que noms conixer-les, saps que sn bona gent. Desprs de molt voltar pels carrers de Chamonix, i tornar a passar per la fira del corredor, vam anar a dinar a l'hotel, on vam coincidir amb l'equip Salom. Miguel Heras va fer broma dient, que no sabia si seure amb nosaltres, o amb el seu equip. A partir de les tres de la tarda, haviam de portar la bossa que l'organitzaci portaria al km 78. All quedem amb el Dani. Un cop lliurada la bossa vam anar a prendre alguna cosa, i a comprar uns detallets per la famlia (encara no estvem prou cansats, he he he ...) Ja que la sortida l'havien ajornat a les 23:30, havem de sopar alguna cosa. Vam decidir comprar enbutit i pa, i sopar a l'habitaci de l'hotel tots junts veient el futbol (Bara-Porto). A les 22:30 vam sortir de l'habitaci per dirigir-nos a la lnia de sortida. La recepci de l'hotel estava al mxim de corredors (al carrer estava plovent), entre els quals hi havia Miguel Heras, a qui li desitgem sort. Ja a la sortida seguia plovent, i tenia pinta de que no anava a parar. Mitja hora abans de la sortida estvem tots els corredors a la sortida, equipats amb els impermeables i abrigats fins als ulls, uns de conya, altres plorant, altres concentrats. Veient la gent em ve al cap una pregunta: Quants diners hi ha aqu invertits en material?. Aqu va el que portava jo a la sortida, gaireb tot de marques "blanques" (s, s, em considero un Kalenji). Motxilla 64 , Camelback 8 , sabatilles 102 , impermeable (no val qualsevol, ha de ser transpirable i que et protegeixi de la pluja i del fred, tipus gorotex) 103 , samarreta de mniga llarga trmica 40 , mitjons (dos parells) 16 , dos frontals 50 , pantalons curts 10 , malles llargues 20 , gorra 15 , buf 10 , piles de recanvi 7 , diversos (benes, xiulets, menjar, etc ..) 20 , pantalons impermeable 14 , samarreta curta tcnica 32 . Total 511 . I rem uns 2300 participants. Mentre espervem l'hora de la sortida, l'organitzaci posava canons, i amb un toc d'humor negre, van posar "Cantant sota la pluja)" del Frank. Va comenar la cursa a un ritme trepidant, i plovent. Passem el primer avituallament gaireb sense parar, era el km 8. Aqu comenava la primera pujada de la cursa, uns sis kms, on comencem a avanar moltes posicions. La pluja seguia acompanyant, per amb menys intensitat. Un cop a dalt venia un descens de 7 Km, que a causa del fang estava molt perills. El primer a provar el fang va ser el Josep Penalva, i desprs un darrere l'altre ho vam anar provant tots.

Arribem a Saint-Gervais Km 21, portvem 5 hores 30 minuts de cursa, i per fi va deixar de ploure. En aquest avituallament carreguem de lquid i vam menjar tot el que vam poder. Per davant ens esperaven 14 km de pujada. Km 41, comenava a clarejar i es veia neu. Feia molt fred, i ens van obligar a posar-nos pantalons llargs i guants, per poder continuar. En aquest avituallament vam estar gaireb 40 minuts. Sortim quan faltaven 30 minuts per al tancament de control, i aquesta situaci ens va posar les piles, i vam fer una pujada molt rpida, en la qual cada un va ser al seu ritme i fins i tot arribem a separar-nos. Aqu va comenar a nevar, i feia un fred que pelava. Vam fer cim en la Croix du Bonhomme (km 45) i ara tocava baixar de 2443 m d'altitud a 1549 m al km 50, nevant i amb fang. Una altra baixada de patinatge, vaig tenir la "sort" de veure a l Antonio Gmez pegar-se una bon rebolcada. El que adalt era neu abaix era pluja (una altra vegada). Km 50, 9 hores 51 minuts de cursa, estvem tots junts una altra vegada. El Josep Penalva va anar al metge, perqu tenia un fort dolor al genoll. Ens va dir que marxssim que si podia continuar, ho faria noms al seu ritme. Comunicat mdic km 50: Josep: en el metge amb forts dolors al genoll Antonio: dolors al genoll (deguts a una caiguda baixant les escales de casa dies abans de la cursa). Jos A. Moreno: molsties a la part externa dels turmells. Dani Ramrez: ms fresc que una rosa. Carles Plana: es veu b. (Observo que parla poc, no s, no s) Jose Manuel Garrote: molt i molt fresc. Ens quedaven 10 km de pujada per entrar a Itlia, concretament al Coll de la Seigne. Els primers km semblaven no ser molt durs, fins i tot vam fer dos o tres km d'asfalt, que les articulacions van agrair, per desprs va comenar a nevar, i ha fer molt fred. El cam estava molt resvaladizo i gaireb era millor trepitjar la neu que el fang o lherba. Arribem a dalt amb una espessa boira i molt fred. El millor era agafar la baixada amb ganes, esperant que uns kms ms a baix el temps millors. A l Antonio el genoll comenava a fer-li molt de mal, i les molsties dels meus turmells havien passat a dolor. Dos km desprs del cim hi havia un avituallament que no estava en la ruta, (sembla ser que era d'una altra activitat que es feia per all), i no van tenir problema en oferir-nos menjar (macarrons blancs amb oli d'oliva) . El temps anava millorant, i vam decidir treure'ns tota la roba d'abric, fins i tot ens vam posar en mniga curta. Els meus turmells anaven a pitjor, i vaig haver de retallar les sabatilles (si les de 102 ) per la zona exterior dels turmells, i aix em va donar vidilla, tot i que el mal ja estava fet. Tamb el Jose em va posar una "tireta" de 10x15 a la zona dels ronyons, perqu em va sortir una llaga a causa del fregament de la motxilla. Seguim baixant i l Antonio cada vegada anava ms tocat. Per fi arribem al km 66, Lac Comtal, amb 13 hores de cursa. Aqu vaig haver de retallar una mica ms les sabatilles, i l'Antonio va decidir retirar-se. La bona notcia va ser que vam recuperar al Josep. El nostre proper objectiu era (en aquestes curses has de marcar-te objectius a curt termini per anar b): 4 km de pujada fins al km 69 a 2435 m, i baixar 9 km fins Courmayeur Km 78 a 1200m, on ens esperaven les bosses amb les

nostres pertinences, que l'organitzaci havia portat fins all. Personalment vaig arribar destrossat, els turmells ja gaireb no tenien moviment, i la ferida de l'esquena estava pitjor. Aqu ens vam canviar de roba, vam menjar en abundncia, per estvem tots per agafar-nos amb pinces. Comunicat mdic km 78: Josep: en el metge una altra vegada. Moreno: turmells i esquena a pitjor. Dani: primer smptomes de fatiga, no tenia ni gana. Carlitos: tenia mala cara, no li entrava el menjar, i ganes de vomitar. Jose: cara de cansat, el ms fresc de tots. Abans de sortir vaig decidir anar al metge per la ferida de l'esquena, i em va fer una cura que no em vaig acordar en tota la cursa d'aquesta ferida (grcies, grcies ... ... ... ... ....) En sortir de metge em vaig trobar al Josep que li van dir que tenia una contractura al genoll, i que no podia seguir, quedvem quatre dels sis que vam comenar aquesta bogeria. Prxim objectiu 4 km de pujada, en qu pujarem gaireb 800 metres de desnivell, i desprs 13 km dels ms plans de la cursa. La pujada li va molt malament al Dani i al km 82 va decidir seure en una pedra a descansar (mal smptoma), nosaltres vam decidir seguir perqu estvem passant els finals de control amb molt poc marge, i l'objectiu final era acabar. No li vam dir res, per la seva cara marcava retirada. Ms tard es retiraria crec en el Km 95, que no est gens malament. Noms quedvem tres, vam decidir pujar el ritme a veure si arribvem a Arnuva km 95 abans que es fes de nit. Sembla mentida que a aquestes alades de cursa anssim a aquest ritme, pugem 128 posicions en 13 km. A un km del 95 vam haver de encendre els frontals, comenava la nostra segona nit de cursa. Comencem la nit pujant al Grand Col Ferret a 2537 m al Km 99, un "pepino" de gaireb 800 m de desnivell en 4 km i amb 22 hores i 95 km de cursa a les nostres cames. NOTA: el primer un tal Kilian Jornet feia gaireb 2 hores que havia arribat a la meta. Ens quedaven 30 minuts per superar el nostre rcord d'hores en cursa, que va ser a la Ultra Trail d'Andorra del 2009, amb 22 hi 30 minuts. La pujada va ser espectacular, gaireb sense vegetaci, que et permetia veure des del primer frontal que estava a dalt de tot fins a l'ltim. Aqu vam veure els primers corredors als que el somni els hi estava vencent. Es paraven en qualsevol lloc, amb la mirada perduda, altres donant una becaina asseguts, i la gran majoria concentrats en els passos del de davant com quan vas en bici a roda d'un altre. Desprs de fer 4 km en dues hores ens esperaven 20 km la majoria de baixada ja en territori de Sussa. Arribant a La Fouly Km 110, comenvem a tenir molta son, el Jose anava davant i cada vegada que es trontollava jo anava darrere d'ell, suposo que en Carlitos li succeiria el mateix. Et trobaves a gent fins i tot estirada al mig del cam. Quan et ven la son qualsevol lloc s bo per dormir. Arribem a La Fouly i vam decidir fer una becaina de 15 minuts, la qual ens va venir molt b. 26 hores 40 minuts de cursa, ens quedaven 60 km, 3 km ms del previst, perqu havien canviat el recorregut a causa del mal temps. Catorze km ms i vam arribar a Champex-Lac, km 124 amb 30 hores 30

minuts de cursa. Hi havia un ambient espectacular. Vam fer una parada llarga de 40 minuts. Aqu ens van informar que podem arribar a meta abans de les 21:30 del Diumenge, i no a les 19:00 com havien dit en comenar la prova. A partir d'aqu comenava el nou recorregut, el qual gaireb ning tenia clar. Total que havem de fer 14 km ms fins arribar al proper avituallament. La parada tan llarga em va anar molt malament, gaireb no podia caminar i el somni s'estava apoderant de mi. Em vaig prendre una pastilla de cafena, i 5 minuts ms tard el somni havia desaparegut, per els peus seguian igual, i tenem 9 km de baixada. Com jo era el que estava pitjor em vaig posar al davant i el Jose i el Carlitos anaven al meu ritme. A mesura que anaven passant els kms el ritme anava augmentant, i fins i tot vam avanar moltes posicions. A les pujades el Carlitos comenava a anar molt malament, ja que en els avituallaments no li entrava el menjar, i va vomitar diverses vegades. Total que a les baixades anvem al meu ritme i a les pujades al seu. Arribem a Martygny km 138, amb 34 hores 15 minuts, on vam estar poca estona. Mirem al tauler el recorregut fins al proxim avituallament i ens tornaven a posar 14 km. Estvem contents, desprs d'aquests catorze kms "noms" ens quedarien 18 km. L'alegria va durar poc, tenem davant un altre "pepino" de no s quants km i d'un desnivell bestial. Sort que aqu a Sussa la gent t'ofereix caf, te, galetes, etc .... al mateix carrer, perqu amb tanta alegria gaireb no havem menjat res en l'ltim avituallament. La pujada se'ns va fer eterna, sobretot al Carlitos, que cada vegada que menjava alguna cosa de seguida el vomitava. En aquest tram vull recordar a un amic japons (dorsal: 1889, que estaria be tornar a veure) al qual li va agradar el nostre ritme i ambient i va estar molts kms amb nosaltres, i fins i tot li va oferir els bastons al Carlitos (bona gent aquests "japos"). En aquesta pujada ens portem una agradable sorpresa al veure als nostres amics d'aventura (Jordi Picornell, Pepe Garrote, i els lesionats Josep Penalva, i Antonio Gmez) animant-nos a dalt de la pujada. Ens havien portat unes pastes de xocolata. Desprs d'uns quants kms de baixada arribem a Trient, km 152 aproximadament, estvem destrossats, sobretot el Carlitos i jo. Vam estar poca estona, ja que cada vegada que ens parvem ens constava un mn tornar a escalfar. Les sensacions malgrat el nostre estat fsic eren bones, i pensar que "noms" ens quedaven 18 km ens posava de molt bon humor. Comencem un tram de pujada, al qual ens trobem amb un que s'havia retirat, per que l'havia fet diversos anys, i ens va dir que aix estava xupat, que ens quedava una pujadeta i desprs era tot gaireb pla i baixadeta. Ens les prometem molt felies, per la pujadeta era un altre "pepino" d'uns 5 kms amb uns 700 mts de desnivell, i aqu s quan de veritat el Carlitos va tocar fons, a part dels seus problemes abdominals, va comenar a tenir rampes en una cama. Triguem gaireb dues hores a fer la pujada, ens passaven fins als cargols. Un cop a dalt fent un clcul dels quilmetres que ens quedaven, ens sortien entre 12 i 15 km. Aix ja est fet! diem per animar-nos. Ja baixant, de seguida trobem un control, que per sorpresa nostra ens van dir que ens quedaven 23 km. A mi em va caure el mn a terra, vaig comenar a pensar que potser no podria acabar, no veia el moment d'acabar, els turmells ja no tenien gaireb moviment i en les baixades veia les estrelles a cada pas que donava, i el Carlitos estava igual o pitjor. Resignats comencem a baixar al meu ritme, s clar les baixades eren al meu ritme. La pitjor baixada de tota la cursa la tenem davant, 6 km amb ziga zagues continus, molt tcnica, arrels, salts de

pedra, vaja un veritable infern quan el teu cos est al lmit. Tot s'acaba, poc a poc vam arribar a Vallorcine, all hi havia una altra vegada enJordi, Pepe, Josep i lAntonio, fent pinya. Estvem destrossats sobretot el Carlitos i jo, en Jose se li comenaven tamb a notar els kms, per era el que estava millor. Personalment estava cabrejat perqu no sabia els kms que estvem fent, i tenia els turmells fixos, no podia gaireb ni moure'ls. El "Spiker" de Vallorcine va dir que quedaven 15 km planejant i baixada, i que quedava una pujadeta curta. Comencem el descens cap a Argentire, caminant a un ritme alt, que noms vam poder aguantar un parell de km. En el cam ens trovem un francs molt amable que parlava espanyol, i ens va ensenyar el seu GPS en el qual marcava en aquell moment 171 Kms Ens va comentar que amb tants canvis de recorregut, a l'organitzaci se li havia anat l'olla. O sigui que si a 171 li sumen uns 13 km ens surten 184 kms. Quina barbaritat. Jo tenia ra estvem fent ms kms del compte. El pitjor de la cursa estava per arribar. ltim avituallament abans de meta, Argentire Km 161 (segons l'organitzaci), 41 hores i 31 minuts, quedaven 6 kms. Ens van ficar en una pista de pedres que semblava com empedrada, que si hagus estat b m'hauria agradat, per en aquell moment per a mi era una tortura. En aquest tram noms parlava jo, el Carlitos bastant tenia amb la seva, i en Jose sentint-me renegar. Comencem a veure cases i ens viem a Chamonix, fins i tot hi havia gent passejant i en bicicleta. Se'ns va ocrrer demanar a un senyor quant quedava, i ens va respondre molt amable. - Poc, uns 5 kms. - Poc! Vaig pensar jo. Aquest tio ho diu perqu se'ns faci curt, o s un gracis?. Un km ms endavant ens trobem amb la "pujadeta" curta que quedava. La pujada era interminable no amb molt desnivell per a hores d'ara semblava lEverest. Sense demanar (no ens atrevem) ens diuen que ens queden uns 40 minuts (aquell home no mentia i jo l'havia malet), aix no s'acaba, un poc ms endavant escolto una conversa d'una parella que anaven passejant i comenten que queden dos kms i mig, a mi em va donar per riure (per no plorar), i em van mirar com si estigus posset. Llavors em vaig adonar que estava donant el coazo al Jose i al Carlitos, i vaig decidir baixar el ms rpid que em permetien els meus turmells, i per descomptat calladet. Finalment arribem a Chamonix, em van saltar les llgrimes, estava desitjant arribar, el dolor era insuportable. Per arribar a meta encara ens quedava un km ms o menys pels carrers de Chamonix. L'arribada va ser espectacular, uns tres-cents metres de tanques amb gent als costats, xocant-nos les mans, aplaudint, et senties estimat, ens van fer sentir com a guanyadors. GRCIES a tots els que ens vau animar all, i als molts que a km de distncia ens vau seguir pel Faebok i ens donveu vostres nims ja sigui amb missatges de mbil en cursa, o en arribar a la Jonquera, tamb als que vau col.laborar comprant samarretes (una part de vosaltres hi era all amb nosaltres). Moltes grcies a tots. Van acabar el 49% de participants, i nosaltres vam trigar 44 hores i 9 minuts. Respecte al material obligatori, el vaig fer servir tot. Jo era reticent a portar tant. Aconsellaria portar els pals, en les pujades ajuden, i si tens alguna lesi com en el nostre cas ens haurien anat molt b.

Personalment m'ha fet ms fort mentalment, i he pogut conixer un poc ms els meus lmits. Tot i que vaig pensar que potser no podria acabar pels turmells, ni una sola vegada em va passar pel cap retirar-me. En un vdeo de youtoube vaig escoltar coses com: - s el mundial de les curses de muntanya. - Sn les olimpades. - s el tour de Frana. - El mundial de futbol. I un altre va dir: - Tot i qui pesi, i encara que hagi curses ms dures, no hi ha cap amb aquest ambient, simplement s "la cursa". Jo em quedo amb aquesta s "la cursa". Els que hem acabat, estem plens d'orgull, i els que heu participat tamb heu de estar-ho, no pot anar qualsevol a un mundial de futbol, a unes olimpades, a un tour de Frana etc ... Enhorabona a tots.