QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER de Zineb Aalouf El Imrani Es diu que ser mestre s una de les professions

ms fcils en el mn. Jo no estaria tant dacord. Si fer-se crrec dun nic nen s tan complicat com deu ser el haver dencarregar-se duna vintena o encara ms. B doncs, a continuaci exposar el que he decidit fer com a futura mestra de educaci infantil. Jo vull ser una mestre en la que els alumnes puguin confiar en tots els aspectes fins al punt de contar-me els seus moments ms especials de la seva experincia personal. A banda, daix, tamb magradaria ensenyar-los amb tant dentusiasme que sen recordin per sempre, ja que els podria orientar per a la seva futura professi o dedicaci. En el moment que sigui mestra tindr en compte aspectes com el dileg, per a aprendre a acceptar lopini de la resta i per a aprendre a escoltar; com tamb el treball en grup, que suposa una reducci gradual del egoisme; i el ms important per a mi, aprendre a perdonar els errors dels dems. Els aspectes que magraden en els nens s que alhora densenyar-lis alguna cosa, acabes aprenent tu tamb. Aquest aprenentatge s degut sobretot al fet que cada un s un nou mn, per aix mateix estic quasi segura que desprs de certs anys dexperincia amb els infants em donar compte que el que he aprs dells ser superior al que han aprs ells de mi. Jo pretenc fer comprendre als nens, que lensenyament ser com un viatge en el mn en el que jo els acompanyar. Un viatge on magradaria que es deixin endur per la seva curiositat, i sobretot que depenguin dells mateixos ja que com va dir en Antoni Puigverd: als nens els hem robat els seus tresors: la llibertat, linstint i la ignorncia. El que sempre evitar ser el fet que perdin la confiana en s mateixos , i sobretot, el fet de rendir-se. Vull que spiguen que aquest mn per molt complicat que sembla, res en ell s impossible. I aix s una de les meves metes ms grans amb els infants, i com diuen els autors del Va de mestres no som en aquest mn per guanyarnos la vida, sin per guanyar la vida. Al cap i a la fi, han daprendre a ser utpics, daquesta manera aconseguiran tot el que es proposen. A banda de tot aix, he de dir que no pot ser s que en el segle de la tecnologia i el coneixement mantinguem les classes com fa ms de cinquanta anys. B doncs, jo evitaria les classes teriques, i els ensenyaria, entre daltres una mica ms sobre la natura que ens envolta, i tot de forma presencial i prctica. Respecte a les classes a les aules, tindrien que tenir un porttil al costat, amb el qual es faria tot. Les classes es tindrien que fer utilitzant la nova tecnologia i sempre intentant captar latenci de lalumne visualitzant vdeos, jocs... que reflecteixen la matria que es vol tractar. Daquesta manera nestic segura que aprendrien de forma molt ms rpida que en lactualitat. Per acabar, vull dir que durant el procs daprenentatge amb els nens, mai contradir el que van dir els autors del Va de mestres el veritable acte educatiu no pot indicar mai quina s la meta que ha dassolir laltre; lnic que pot fer s ensenyar-lo a viatjar. I aix, de veritat que mai ho oblidar durant tota la resta de la meva vida.