PD

PD

F-

XC

h a n g e Vi e

F-

XC

h a n g e Vi e

er

er

O W

bu

to

> actualidad
lic C
m

lic

to

bu

N
.c

O W
w
.d o
c u -tr a c k

.d o

c u -tr a c k

.c

Metges al microscopi
Roca i Flaquer: el doctor de les epidmies

MIQUEL NGEL LIMN PONS

El doctor Roca i Flaquer, que va deixar grata memria en la Menorca del segle XIX, provenia duna nissaga de preeminncia maonesa que, en les generacions anteriors a la seva, shavia dedicat sobretot a la navegaci mercant i a les activitats navilieres. Amb ell, per, una branca daquesta famlia es consagraria preferentment a la medicina. Encara hi ha, a lilla, descendents directes que sn o han estat metges, com s, actualment, el cas del ginecleg Vicent Roca i Montanari, besnt que pot considerar-se el seu successor. Batejat Antoni de la Creu, va nixer a la mitjanit, quan tombava el 2 de maig de 1825, a Ma. Obtingu, primer, el grau de batxiller en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 7 de juny de 1848. Uns anys ms tard, el 13 de juliol de 1850, aconsegu el ttol de llicenciat, tamb per la mateixa universitat catalana, a vint-i-cinc anys. El 7 de febrer de 1858 es va casar amb Catalina Vrez Triay. Aquesta jove havia nascut a lHavana, filla dun matrimoni mixt, integrat per Domingo Vrez Cepillo (orind de Sevilla) i Catalina Triay Borrs (orinda de Ma), casats a Cuba el 21 de maig de 1834. Desprs dhaver-se dedicat a feines relacionades amb la navegaci, Domingo Vrez tingu un cop de fortuna. Li toc la grossa en un sorteig de 1847. Dels 100.000 escuts amb qu el nmero estava premiat, Vrez en va rebre una quart part, o sigui 25.000: un capital llavors prou considerable. De fet, el cabal els hauria de canviar el rumb de la vida. El 1850 es va declarar, a lHavana, una epidmia de clera, i Vrez va decidir de repatriar-se a Espanya, i, en concret, a Menorca, don procedia la famlia de lesposa. El 15 de maig embarcaren en el Paquete Europa, sota el comandament del capit Pasqual Villafruela. Arribats a Ma, romangueren quinze dies de quarantena, al final
12 METGES

dels quals els passatgers foren admesos a lliure pltica. El matrimoni, amb prou fortuna a la butxaca, sinstall a la petita ciutat, envoltat dexpectaci. Popularment havia picat la curiositat venal el fet de venir acompanyat dun criat negre tot un pur exotisme dun indi enriquit, sobre el qual hi pesava la condici legal desclau. Lanomenaven Antoito, per el pobre Antoito no pogu acostumar-se a les condicions ambientals i climatolgiques de lEuropa mediterrnia, i, s clar, lamo, compadit i magnnim, consent dalliberar-lo. Malalt i arraulit, Antoito, aleshores, regress a lilla antillana en qu havia nascut. El matrimoni del metge Roca i la indiana Vrez travess una paternitat dificilssima, ms tost feresta. El primer fill, una primognita, mor el 1859, poc desprs de venir al mn. A partir daquesta data i fins a 1866, lesposa tingu sis avortaments. A la fi, per, el 3 de febrer de 1866 nasqu un bar, a qui haurien de batejar Antoni Blai Domingo, i que, venturosament reeixit, seria lnic descendent que va mantenir la continutat de la famlia Roca-Vrez. Aquest descendent, en efecte, encarn la continutat del llinatge. Es llicenci en Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona, el 24 de juny de 1889, i durant molts anys exerc de professor de linstitut densenyament secundari a Ma. Desprs fou destinat a Girona i a Osca. Mor el 1925. La descendncia del senyor Roca Vrez feria bona la dedicaci familiar a la Medicina, fins al dia davui. Roca i Flaquer, com a metge, havia cursat una especialitat en oftalmologia a Montpeller, segons el testimoni oral que conserven els familiars. All ben cert, emper, s que la seva tasca mdica, com es comprn fcilment per la situaci histrica de la medicina menorquina daleshores, se centr a fer de metge general, per dir-ho amb una expressi moderna. Va concentrar bona part de la seva tasca mdica en dos camps. Duna banda, la

medicina al servei del mn militar, naval i portuari de Ma. I daltra, a la sanitat exterior, amb diverses actuacions memorables en episodis depidmies. En els primers anys dexercici fou metge del primer batall del Regiment dIsabel II de guarnici a Ma per devers les dcades centrals del XIX, i desprs del Regiment dInfanteria de Granada, que shi va estar, a lilla, a finals del mateix segle. Una breu temporada fou nomenat metge auxiliar de lhospital provincial de Lleida. Per aviat torn a Menorca. Una Reial Ordre de 24 de juliol de 1861 li atorg el crrec de metge inter de lHospital Militar de Ma. Locup fins al 28 de mar de 1864, data en qu hi renunci. Desprs fou nomenat metge consultor del Llatzeret per a la patent bruta, per una ordre governamental del 19 doctubre de 1868. Hi va romandre fins al mar de 1869. Tamb fou nomenat, per part la Direcci General de Beneficncia i Salut de lAdministraci de lEstat, per fer de director mdic de visita de naus en trnsit per les aiges porturies de Ma, i director mdic de la Direcci de Sanitat Martima daquest mateix port. En la tasca relacionada amb la sanitat exterior s potser on el doctor Roca i Flaquer ms va excellir. Segons una declaraci periodstica, estant al capdavant de la patent bruta del Llatzeret, va consentir dincomunicar-se voluntriament para la asistencia de varios individuos atacados de fiebre amarilla, procedentes de Puerto Rico, acto verdaderamente heroico que le granje los plcemes de todo el mundo. Aix ho recordava la crnica necrolgica del diari El Bien Pblico del 12 de desembre de 1900, quan Menorca sencera se nacomiadava del benemrit metge. No sabem, per, la data en qu va succeir aquest brot controlat de febre groga.

PD

PD

F-

XC

h a n g e Vi e

F-

XC

h a n g e Vi e

er

er

O W

bu

to

.d o

c u -tr a c k

.c

.d o

c u -tr a c k

.c

Ara b, lactuaci clnica ms memorable, i que li ha valgut un cert grau de record de la posteritat local a Menorca, fou la seva intervenci en lepidmia de clera asitic que atac lilla la tardor de 1865. Lepidmia, en realitat, tingu atemorida tota lEspanya oriental, des de Catalunya al Pas Valenci i les Illes Balears, i tamb lrea francesa de Marsella. Fou un dels darrers grans casos depidmia colrica del segle XIX. A lilla de Menorca, la geografia afectada amb una intensitat especfica, i de carcter greu, foren els termes municipals de Ciutadella i des Mercadal. Aleshores, i atenent una crida de lAjuntament de Ma que volia auxiliar els mercadalencs, el doctor Roca i Flaquer va consentir de traslladar-se a la vila per combatre lepidmia, just en uns moments en qu aquesta es trobada

en el seu pic lgid, i per tant quan ms temors sotjaven la poblaci. De fet, el nucli des Mercadal sofr una dispora. La gent hi fugia esparverada. El metge titular del poble, el doctor Prez, en un moment determinat, alleg malaltia per continuar amb el seu deure sanitari, a ms de trobarse anmicament capficat perqu la malaltia contagiosa shavia encomanat a familiars seus ben prxims. El diari maons ho gloss aix: Exponiendo su propia vida en holocausto de la de los habitantes de Mercadal, vol a aquel lugar de virus y microbios, y cual energmeno que se hace superior a todos los dems, empez a ejercer su noble profesin, consiguiendo cortar de raz aquella terrible enfermedad. Quan va morir el 1900, la premsa de la seva ciutat natal deman per a ell alguna forma de reconeixement que perpetus els comportaments valents i deontolgics, de rigorosa fidelitat al jurament hipocrtic, del doctor Roca i Flaquer. Per immortalitzar la seva memria popular, el Ayuntamiento de Mercadal debera, a nuestro entender, y por va de gratitud, declararlo Hijo Predilecto [...] y lo mismo el de Mahn. Probablement fou aleshores que, es Mercadal, degu considerar el guard, perqu al sal de plens sexposa un retrat a loli del metge, sota la consideraci de Fill Adoptiu. La ciutat natal de Ma, en canvi, no li atorg cap guard daquesta mena. I a no obstant, cal dir que el 1866 la corporaci maonesa li regal una preciosa escrivania de plata de Barcelona com a penyora de gratitud i reconeixement pblic al coratge demostrat en lepidmia des Mercadal. Roca i Flaquer va morir a Ma el 10 de febrer de 1900. Els funerals per la seva nima foren solemnssims; i lenterrament, una veritable manifesta-

ci destima popular i de respecte de les primeres autoritats. Les cintes del fretre foren portades pel cnsol de Rssia, Joan Francesc Taltavull Galens, en representaci del cos consular de Menorca; el batle Guillem Pons Alzina, en nom de la corporaci municipal; els doctors Mateu Segu Fedelich i Lloren Pons Marqus, en nom del collectiu de metges locals; i per un seguit impressionant de representacions de la Creu Roja, linstitut de segon ensenyament, el delegat del Govern de S. M., etctera. Daltra banda, el doctor Roca va combinar lactivitat mdica amb la consular. Durant vuit anys va ser vice-cnsol de Sucia-Noruega, en substituci de son pare, Antoni Roca i Vinent, que ho havia estat des de 1810. Tamb va ser vice-cnsol de Portugal, nomenat el 23 de maig de 1875, i el va mantenir fins que la malaltia final limped de continuar. El va substituir el seu fill Roca Vrez el 15 de febrer de 1900, fins a 1919, en qu, arran dun article publicat en el peridic monrquic Heraldo de Menorca (1916-1918), del qual hi feia de director, hagu de deixar el ttol consular. De fet, el vice-consolat fou tancat i mai ms no reeix. Aquesta representaci portuguesa, ja abans de Roca i Flaquer, lhavien ostentada lavi i el besavi. La mort el sorprengu a primera hora de la tarda del 10 de febrer, dissabte. Ledici del diari El Bien Pblico del mateix dia encara arrib a temps de dedicar-li un record pstum, i escriv a: Dotado de virtudes cvicas de todos conocidas y decidido amante de las letras, supo conquistarse desde su juventud excelente reputacin de mdico inteligente, padre ejemplar y honorable ciudadano, y lega a esta su patria natal un renombre envidiable y lleno de gratsimos recuerdos.

publicidad MARRIOT
METGES 13

actualidad <<
C lic k

lic

to

bu

N
w
m

O W

w
w