el de vuit DIVENDRES, DOCTUBRE DEL

Opini
La samarreta que va fer servir
el Sevilla al partit de dissabte
contra el Bara s una passa
ms del procs dinstrumen
talitzaci del futbol al servei
dinteressos aliens a lesport.
Potser caldria estudiar levo
luci de les samarretes dels
equips de futbol, perqu sn
un bon mirall de levoluci
social.
Durant molts anys, les samar
retes van ser la traducci vi
sible de lesperit dels clubs, la
part ms intocable de lequip.
Quan jo era petit, els nens
no demanaven samarretes,
sin uniformes, s a dir la
samarreta, els pantalons i
les mitges, un conjunt que
es va mantenir invariable al
llarg de moltes dcades. Les
exigncies del joc podien fer
variar la indumentria per tal
de no confondre els jugadors
ni els espectadors quan, per
exemple, competien el Va
lncia i el Madrid o el Bilbao
i lAtltico de Madrid, per es
tractava sempre de situaci
ons puntuals, motivades per
circumstncies estrictament
esportives. La televisi es va
limitar inicialment a subrat
llar aquesta mateixa idea de
diferenciar visualment els
equips per facilitar la com
prensi de lespectacle, per
encara es tractava dun fet del
tot compatible amb la lgica
esportiva.
Va ser amb laparici de les
televisions privades que es
va marcar un punt dinexi
en la transformaci denitiva
del futbol en el gran espec
tacle de masses que s avui,
amb la conseqncia inevi
table de lexplotaci a fons
del seu potencial econmic i
poltic. El futbol va entrar en
una espiral de mercantilitza
ci cada cop ms vora que el
va canviar de dalt a baix.
Lantic uniforme, immuta
ble per denici, les formes
i colors que plasmaven lni
ma de lequip, va ser no ja ar
raconat sin literalment ve
nut. Primer, als fabricants de
roba, que van comenar a can
viar cada any el disseny ns a
ferlo gaireb impossible de
reconixer. I desprs, a qual
sevol, sempre que es tracts
del millor postor. En paral
lel, va aparixer una gamma
cada cop ms extensa de pro
ductes extravagants -des de
calotets ns a ninots-, enca
minats a fomentar el consu
misme dels afeccionats i car
les mans a les butxaques dels
ms ingenus.
Lltima etapa -de moment-
daquesta evoluci s la de la
progressiva polititzaci dels
clubs per mitj de la incorpo
raci de les banderes estatal o
autonmiques (o totes dues)
a les samarretes de diversos
equips, agreujada ara pel Se
villa amb aquest orgullosos
dAndalusia que al meu pa
rer s un monument a la xim
pleria i, el que s molt pitjor,
una passa ms en les tcni
ques dembrutiment social,
daquell Urfeixisme o fei
xisme etern de qu va parlar
Umberto Eco.
Difcilment podrem fer res
per evitar que els clubs pu
guin oferirse als merca
ders, per penso que caldria
controlar ls frvol, parti
dista i sectari dels smbols
collectius si no volem que
perdin el seu sentit. La frase
orgullosos dAndalusia no
saguanta per enlloc. Ser an
dals, com castell o catal o
xins, no es tria, no s cap m
rit, no pot ser motiu dorgull
ni de vergonya. Encara resulta
ms ridcula, per, estampada
a la samarreta dun equip de
futbol.
El plaer duna derrota
Seria un hipcrita sin di
gus que quan Thibaut Le
Mailloux, director de comu
nicaci del Comit Cham
pagne (CIVC), estava a punt
de pronunciar el nom del
guanyador de la nal euro
pea del concurs Ambassa
deurs du Champagne 20II,
celebrat dies enrere a la re
gi de la Xampanya, tenia el
convenciment que diria el
meu nom. Tenia la certesa
dhaverho fet b, ns i tot
en Jean Baptiste Lcaillon,
president del jurat de ledi
ci denguany i chef de
caves de Champagne Lo
uis Roederer, mhavia fe
licitat minuts abans per la
meva brillant intervenci,
em va dir. Per no van pro
nunciar el meu nom, van
demanar la presncia de la
meva colega holandesa Anja
Vondenho.
Mai abans en la meva vida
havia competit en res im
portant i amb la participa
ci en aquest concurs he
pogut viure les dues cares
de la vida: la victria (a la
nal espanyola celebrada el
mes de setembre a lHotel
Majstic de Barcelona), i la
derrota, o millor dit, la no
victria, a la nal europea.
En la primera em vaig sentir
immensament jois i en la
segona, desprs duns ins
tants de decepci, van co
menar a crrer pel meu cap
totes les coses positives que
en podia treure: una setma
na tractat com un rei a la
Xampanya, en companyia
de set persones mogudes
per les mateixes passions
que les meves, ms coneixe
ments adquirits i sobretot,
un enorme reconeixement
per part del sector produc
tor del xampany.
Vaig sentir la veu duna se
nyora que deia: qui s lam
baixador a Espanya?. Alg
li va indicar i es va dirigir
per a dirme: tenia ganes
de conixerlo personal
ment per felicitarlo, ja que
el que vost ha fet no ho ha
fet mai ning: muntar un
viatge en bicicleta ns aqu
amb amics de la seva terra.
Em va venir al cap el dia que
4 anys enrere vaig caure. I
vaig recordar aquella frase
den Kennedy que deia que
a la vida no s important les
vegades que caiguis, sin les
que taixequis. I em vaig ai
xecar amb una copa de xam
pany i vaig anar a felicitar
la guanyadora del concurs,
amb el convenciment que
algunes vegades, la derrota,
suposa un enorme plaer.
Jordi Melendo
Cunit
Cartes
dels lectors
eldevuit@eldevuit.cat
el de vuit: C. Papiol,
Vilafranca del Peneds
La redacci d'aquest setmanari es reserva el dret de publicar
o no les cartes adreades al seu director, i el de resumir llurs
continguts quan excedeixin de . carcters, amb espais
inclosos. Per tal que un escrit sigui publicat a les planes
d'opini ha de venir acompanyat del nom i cognoms del seu
autor, adrea, DNI i un telfon de contacte. Tots els escrits
es publicaran amb el nom i cognoms del seu autor o autors
o, en el seu cas, amb el del collectiu, entitat o empresa
legalment constituts que nassumeixi lautoria.
Orgullosos dAndalusia?
El cotxe
escombra
Csar Martn
cmartinn@hotmail.com
Lantic uniforme,
immutable per
denici, aquelles
formes i colors que
plasmaven lnima
de lequip, va ser
no ja arraconat
sin literalment
venut
La complexitat
del %
Pere
Sbat
Catalunya s un pas complex.
Qui pretengui fer lnies rectes per
fer prediccions o jugar a fer de vi
sionari, ms val que sho repensi.
En lltima enquesta del Centre
dEstudis dOpini feta pblica
aquest dimarts, sanunciava que
el suport a la independncia de
Catalunya arribava al 4S,4% i pu
java dos punt en tres mesos. Ca
talunya, segons el CEO, camina
cap a la independncia. Que lin
dependentisme creix s evident,
ja que cada cop hi ha ms perso
nes que es manifesten oberta
ment partidries de lestat propi,
o donen suport a formacions que
defensen aquest objectiu.
Ara b, lenquesta tamb apun
ta projeccions de cara les elec
cions espanyoles. Si fssim una
correlaci pura seria lgic que
els partits o coalicions indepen
dentistes arrasessin en aquests
comicis. Per no. No s aix. Se
gons lenquesta qui guanyaria les
eleccions a Catalunya seria un
candidat, Duran i Lleida, que s
furibundament antiindependen
tista. Per no noms ho s Duran,
Carme Chacn i Jorge Fernndez,
que serien segon i tercer, tamb
sn contraris a la independncia.
Per tant, tot i que un 4S% declara
que votaria S en un refern
dum, la gran majoria daquests
votar opcions que, malgrat les
bases puguin serne, presenten
candidats que en sn contraris.
Catalunya s un pas complex.
Queda clar que el cam ser llarg.
Tot i aix, si tots plegats fssim
ms coherents potser anirem
ms rpid.
www.peresabat.blogspot.com
Un cop ms a travs dInternet
vaig arribar a aquesta iniciati
va far ja ben b mig any. Es
diu Deconstruint el vi catal
i com diuen els seus creadors,
s ms que un documental.
Ms que un documental per
qu no noms ser audiovi
sual i per emetre en TV o ci
nemes, sin que pretn anar
ms enll usant les eines que
Internet posa a labast, amb
la nalitat darrera darribar al
mxim nombre de persones.
Fa mig any, aix com en una
cita a cegues, vaig voler coni
xer les persones que hi havia
darrere del projecte, qu els
empenyia a iniciar una aven
tura com aquesta. I en un bar
de Barcelona vaig passar mitja
tarda amb el Ral Deamo i el
Manel Capdevila. El primer,
realitzador audiovisual i gui
onista de cmics, amb molta
inquietud creativa; el segon,
treballant a la banca, amb la
carrera denologia a lesquena
i un apassionat pel mn del
vi. Aix doncs, Deconstruint
el vi catal s una bona sim
biosi de les seves dues formes
de fer i de pensar.
En la conversa em van ex
plicar que estaven enredant
molta ms gent perqu els
ajuds. I, i tant si ho estan
aconseguint. De fet, el que fa
el projecte original no s no
ms que Internet sigui el mit
j i la , sin que al darrere hi
ha persones que hi estan de
dicant hores, talent i creativi
tat i duna manera desinteres
sada, noms amb la voluntat
de poder recuperar la inversi
que estan duent a terme. No
compten encara amb la in
versi necessria, per tot un
equip ja hi est treballant.
I ara mha vingut de gust re
cordar aquella tarda, perqu
el proper II de novembre
Deconstrum el
vi catal?
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
estaran a Vilafranca, al Festi
val Most, presentant el seu
documental. Ser a partir de
les I9:30 h al Vinseum i pro
jectaran un petit avanament
del lm aix com imatges del
rodatge. El documental en
cara est en fase de produc
ci i ser un bon moment
per conixer el projecte, les
persones que hi ha al darre
re i, sobretot, per presentar
i explicar com sho faran per
aconseguir el finanament
daquesta iniciativa amb una
copa de vi o de cava.
Entreu al web www.decons
truintelvicatala.cat i endins
euvos en el projecte. De
construint el vi catal ser
un documental sobre les per
sones, el territori i el vi del
nostre pas, explicat duna
forma refrescant i amena.
Aquest s un projecte que
neix fora del sector del vi, i
aix magrada. Segur que aix
tindr una visi menys este
reotipada i li donar frescor,
oxigen i oferir noves visions,
que en un mn tan endog
mic, sempre s dagrair. Un
consell per aquests propers
dies... seguiuli la pista!