JAMESSTIRLING

(19261992)
MariaTorresiMariaRedondo Pervivncies 21102011

BIOGRAFIA James Stirling s un arquitecte lobra del qual illustra tot un cicle de la histria recent de larquitectura.Lasevaobraavuiespotentendrecomelregistremscomplertdelquevaserlahistria delarquitecturadurantensanysquevaexercirlasevaprofessi. Stirlingesvagraduarcomarquitectelany1949alescoladeLiverpool,lambientarquitectnic delaqualielsedificisdelaciutatfanveureaStirlingelvalorquetlaconstruccienlarquitectura. TambiinflueixlasolidesadelsmollsdeLiverpool,quesemprevaserunaconstantenlasevaobra.I, juntament amb aquesta experincia de la ciutat, el coneixement de lobra de Le Corbusier es va convertirenobligatcontrapuntqueesmantindrpresentduranttotalasevaobra. Als anys 50 Stirling es va adonar que la popularitzaci del llenguatge avantguardista el banalitzavailesgotava.Aixdoncs,vapretendre,desdelsprimersanysdelasevacarrera,trobarnova viesperlarquitecturamoderna.Unaactitudquecomparteixambalgunsdelsseuscontemporanis,com Alison i Peter Smithson, membres del Team X, que admiren, juntament amb els arquitectes del seu voltant,lurbanismemedieval,larquitecturapintorescadelsXVIII,lesconstruccionsindustrialsdelsXIX, elsprojectesdelsconstructivistesrussos...Pertant,Stirlig,peranarmsenlldelquedictalomodern, faunesforadmirableperdonarunaestructuranovaalllenguatgedelarquitecturamoderna. Daquestamanera,elnostrearquitectedescobreixelpotencialdelasecciperlaconstrucci delarquitectura.Descobreixenlesseccionsdelsedificisindustrialslamatriudunanovaarquitectura, que no s aliena a les imatges dels constructivistes russos. Per una banda, larquitectura en secci, reflectia tots els problemes tcnics i constructius de ledifici, i per laltra, com que sestn en lespai linealment,lesperitdellibertatqueacompanyalamodernitatquedavadegudamentrepresentat. Perafinaldels60,lsdelasecciesvaconvertirenextrusidelamateixa.Enaquellapoca, StirlingdnaentradaalseuestudiaunjovenssimLeonKrier,amblarribadadelquallobradStirlingva feruncanviradicalenelquefinsaleshoreshaviaestatlasevamaneradepensariferlarquitectura.Els projectes, a partir dara, no estaran dominats per la secci i lestructura lineal, sin que prevaldr la plantai,ambaix,esfaranpresentslaciutatantiga,elcollage,elpaisatge.Unvellprincipilecorbusier lapromenadearchitecturaleesconvertirenelfilconductordeldisseny.Servintsedaquestprincipi, larquitecturadStirlingpassaasernarrativa,pedaggica.Stirlingtrobar,enunpascomAlemanya,la possibilitat dexpressar aquesta nova actitud. Aix t locasi de ferho en tres projectes: el museu Dsseldorf,elmuseuColniaielmuseuStuttgart,queelstrescelebreneltriomfdelaplanta. Lxit de qu Stirling gaudeix a Europa sestn a tot el mn i els ltims 15 anys de la seva activitatprofessionalcontemplenunampliventalldeprojectesenelsquedominalaplanta.Si,comhem dit, la secci va acabar convertintse en procediment, la manipulaci de la planta es transformar en rutina,perdentaquellatensiquefadelaStaatsgaleriedeStuttgartunaobradefinitiva. El que pot considerarse lltim projecte de la seva carrera, la Fbrica Braun a Melsungen, ja mostrasmptomesdelquehaguspogutserelcanvi.ABraunhiha,enefecte,moltselementsdiversosi unafanypersimplificarlapresnciadelsmateixosiperreforarlasevaautonomia,quehagusportata lalliberacidelatiraniadelaplanta.LamortprematuradStirling,noensdeixaveurequinhagusestat el seu futur dest, per no hi ha cap dubte de qu Stirling ja havia canviat de rumb quan es va interromprelasevacarrera. Enlarquitecturabritnicadelsanys50destaquenarquitectescomelsSmithson,RobertMathew,Leslie Martin i tamb James Stirling, entre daltres. A partir daquesta poca pren especial importncia el

recursdelarticulacidelsedificis,utilitzant,peraix,lexpressivitatdelespecesdecirculaciverticali horitzontalqueactuencomartulesiarticulacionsdelsedificis. Aquest tipus darquitectura tamb sexpressa en alguns dels projectes de Le Corbusier de principis dels anys 60 (el Visual Arts Center, a cambridge; el Palau de Congressos, a Estrasburg) i en obresdelsanys50i60deJamesStirling.Enaquellsanysesvanrealitzarprojectesrealmentinnovadors, comlEscoladEnginyeriadelaUniversitatdeLeicester(19591963)delequipdStirlingiJamesGowan. Aquesta s, sens dubte, una de les millores obres dStirling, en la que apareixen amb fora recursos lingstics i formals que desprs es van repetir en la seva obra posterior. Les segents propostes dedificis universitaris van desenvolupar les troballes daquesta obra singular, per sense arribar a la seva adequaci i contundncia. Ja la mateixa forma de ledifici s de gran singularitat: dues torres connectades per nuclis de circulaci vertical i assentades en bases cegues recobertes de cermica de color marr, que alberguen els auditoris i que amb la seva part inferior inclinada defineixen un accs porticatsensacionalista;ielcosrecolzatdelslaboratoris,enformadefbricaiatractivacobertadedent deserra. A finals dels anys 60 i a principi dels 70, el despatx dStirling passa per una poca de crisi i poques realitzacions. Ser durant aquests anys, desprs del fracs dalgunes de les seves obres realitzadesenaltatecnologia,comlaBibliotecadelaFacultatdHistriaaCambridge(19641967)que James Stirling tendir a utilitzar cada vegada ms materials tradicionals, com totxana i pedra, i comenaraintroduirenlasevaiconologiarefernciesalarquitecturahistrica.

OBRESDEJAMESSTIRLING CoreandCrosswallHouse,unprojectede1951.LapresentacideLeCorbusieresfasentircom unaforaenunacasacomlaCoreandCrosswallHouse.Ienaixnotantsolselementslingsticscom lafinestrahoritzontalilesescales,lnfasisposatenelstraatsreguladorsienlafrontalitatdelacasa sin tamb en els elements constructius i en la importncia que, dacord amb Le Corbusier dels anys cinquanta,esconcedeixenalsmaterials. Potser aquesta condici volumtrica sigui el carcter formal ms destacat de La Corsswall House. EnunaltreprojectedelmateixanyStirlingproposaaquestanovaversidelaMaisonDomina ambprefabricats.DavantlallibertatextremapredicadaperelprincipideLeCorbusierdelaplantalliure, observemenquestacasalaparicidelageometria.Unageometriacentradaquedonallocaestructures nuclearitzades,suportdelselementsprefabricats.LescasesqueStirlingproposaunitatsindependents que donen lloc a la creaci de cadena ms amplia i al canvi descala. Podem dir que un cert sentit pragmtic,moltangls,comenaadeixarsesentirenaquestprojecte,quesuposaunpasendavantper lasevacarrera. LaUniversitatdeSheffield,unprojectedelany1953.Esimportantanunciaraonportalaidea concebudacomassemblatge,enqueelcomplimentdelesnormessintctiquesestanimportantqueel desplegamentdelselementsqueserveixenacriteriscompositius. Ledificiesqualificacomunatraduccidelarquitecturaabstracte,enqueelscriterislligatsala repetici,alternana,numeroetc.Revelleixensensedonarentradaaelementsfiguratius.Larquitectura comasintexis. La Casa Woolton, de 1954, es un projecte ms sofisticat i ens permet fernos una idea de la grancapacitatreceptivadunarquitectecomStirling.Sienlaprimeracasapredominavaunavolumetria abstracte que no atenia al reconeixement delements lligats a la tradici constructiva, en aquesta Woolton House es dona entra a tota una srie delements que clarament te un origen en les construccionsrurals.EsunmomentenelquesorgeixenlesprimerescrtiquesalMovimentModerna Anglaterra,aaquestMovimentModernqueshaconvencionalitzatiqueshacomenataserconsumit per les institucions. La gent ms jove daquells anys , que formaven part del Team X, comencen a preguntarsesilaveritatarquitectnicanoestavamsenlarquitecturarural. AixlaWooltonHousedonaimportnciaalariquesadunperfilpintoresc.

Stirling dels primers anys cinquanta est comenant est comenant a explorar les vies i els camins completament diversos als establerts per la tradici moderna i absorbits per larquitectura oficialenlaAnglaterradaquellsanys. Aquestsestudisstirlingniansde1955perlampliacidelsnuclisruralsexistentsesprodueixen en sintonia amb el treball dels qui formaven part del Team X: Els Smithson, Theo Crosby,el pintor Edward Wright Tots ells buscaven una plstica diversa, ms natural, ms orgnica, en la que es mantingus lestructura en la definici de la forma. En larquitectura annima i en durbanisme antic trobenlarespostaalquesonlessevesideessobrelarquitectura. El canvi de lactitud dStirling substancial i profund: tan sols una intensa reflexi sobre els principisambelsquegovernarsobrelarquitecturajustificaelsdesplaamentstanradicals.Lestructura quearafaserviresmolt msflexibleies laformadelestructuraelquelipreocuparealmentenun projectecomaquest.Elquedibuixaeselperfildelcarrer,sensedonarliimportnciaalacasa,perfilque ser capa de relaxar la topografia en la que larquitectura sassenta. El resultat es un projecte de carcterurbenelquelacapacitattestabllanocidecontinutateselmsdestacat. LedificidevivendesHamCommon(195558),situatapropdeRichmond,Surrey,eselprojecte que fa entrar a Stirling amb fora a lescena arquitectnica anglesa amb tan sols vintinou anys. Realmentestractedunprojecteextraordinriamentmadurperunarquitectedelasevaedat.Laplanta potconsiderarsecomaresultatdelquevaserelseuaprendisatgeambErichLyons:nomoltdiversesde tantesaltrescasesanglesesdaquellsanys.

Podria dirse que es tracte de la peculiar versi que fa Stirling del brutalisme. La exageraci es manifesta perlautonomia que sels coneix dels elements: finestres, xemeneies... que es converteixen en protagonistes duna arquitectura on la substancia volumtrica apareix sustentada per la fbrica dobra. No es aquest lltim projecte d Stirling que manifesta aquesta manera denfrontarse amb larquitectura. LimpactaqueeltreballdeljoveStirlingprodueixenlmbitdelarquitecturaanglesadefinals delsanyscinquantafaqueselconvidiaformarpartel1958enelconcursrestringitperChurchillCollege

a Cambridge.No escapen alatenci dStirling les obres de Louis Kahn, que causa autntica sorpresa entreelsarquitectesanglesosdaquellsanys. Elprojectepotconsiderarsecomunasumadetoteslesobresquelhavieninflutianticipaun altre projecte daquesta mateixa tipologia, Roma interrotta: amb els dos Stirling dona per acabada diferentsetapesdelasevacarrera.ElChurchillCollegedonafinalalasevaetapadejoventut. EncaraqueelprojecteperelSelwynCollegeenCambridge,de1959,noesconstrueix,esclau percomprendreelfuturtreballdStirling. Per un lloc, explora aqu la potencia dels desenvolupaments lineals i descobreix quant son importants per definir recintes i subratllar els valors dels lmits. Tamb comena a investiga la significaciqueperlageneracidelaformaarquitectnicatelasecci.ElvidrenovaserperStirlingel material amb el que construir un curtain wall pla en el que la transparncia seria un atribut ms destacat,sinquegrciesalsmovimentsdelasecciimposaialsdesplaamentsaqueeltraatlineal obliga, va a transformarlo de manera que la superfcie acristallada sens presentar com a slid. La possibilitatdedonaralvidreaquestasensacideslidesconverteixenuntemarecurrentenlaseva obra.ElvidreenmansdStirlingiapartirdelSelwynCollege,serunmaterialcapadunirlalleugeresa que exigeix els desenvolupaments lineals i la solidesa que ens permet entendre larquitectura desdel volum. Enprimerllocesteldilegsdelanovaconstrucciestableixambloexistent,iqueresolfent queledificiprojectatsiguiunacordaonduladaquetanquieljardacotantlespaiidonantunnouvalor alvellcollegi. Stirlingcuidalasecciinterior/exterioresenaquelladialcticaentrelamateixamaneraqueel murslidhofaenelposterior.Unamiradaatentaalhabitacienspermetveurequetambaquesta shaprojectatpensant en elque son els seus perfils: elpensament interior es una bona prova daix. Ledificiperaltrebanda,esmoltsenzill.Laplantaesladirectaexpressidelprograma.Laplantaesensi mateixamnimanohihalacotacidelasecci. LafacultatdhistriadelauniversitatdeCambridge(196467)esunbonexempleperentendre com la secci es responsable de ledifici. Lestratgia en planta es molt senzilla Stirling sembla tenir presentlesquemadelabibliotecaperantonomsia,aquellenelquelasaladelecturaquedacoberta per una gran cpula, com passar a la sala de lectura de British Museum. La obra dStirling est caracteritzada per la riquesa depisodis, que permeten visions i imatges autosuficients per ser consideradesambindependncia.

Seu central de Dorman Long 1965, aquest potser es un dels projectes on la predilecci dStirlingperlestudidelasecciieldesenvolupamentlinealsfamsevident.Defetqueestractilaseu dunaempresasiderrgica,DormanLong,semblaproporcionarlielpretextperoferirnosunprojecte enelquelaideadeconstrucciseccienmovimentpreval. Haslemere Surrey , un projecte important, que comena a mostrar la inquietud i lansietat dStirlingdavantlasituacienlaqueestrobavaseccisobreestructuralinealesaquestprojectea Haslemere Surrey per un centre dinformaci Olivetti realitzat entre 1969 i 1972. Aqu apareixen smptomes dun canvi. En primer lloc, sidentifica elements de diverses caracterstiques, les ales destinades a oficines, un corredor i una sala dusos mltiples divisible. Lestratgia per relacionar elementstandiversosjanoesalmateixa.Laplantacomenaaserimportantielcorredordonallocaun bonic espai interior que es converteix en clau per organitzar ledifici. La utilitzaci delements que sentenencomatradicionalsestableixenelcontrapuntamblsdelsmaterialstecnolgicsdusnomolt freqenten aquells anys. Aix la sala dusos mltiples sens presenta com una carcassa de plstic i elementsprefabricatsdelmateixmaterialquesutilitzaperconstruirlacoberta. El 1970 Stirling treballa,per Derby, bressol de la Rolls Royce, que en temps de bonana econmica decideix ajudar a la seva ciutat contribuint a l urbanisme amb la participaci del seu projecte.Moltescoseshanpassat.AloptimismetecnolgicdelArchigramsofereixencomalternatives, perunapart,elsestudissobrelaciutatdelsarquitectesitaliansdelaTendenzaagrupatsentornaAldo RossiielsescritsdeRobertVenturiqueinsisteixenenelvalordelanomaliaielparticular.Sensedubte Stirlingva entendre les crtiques de les seves obres implcit ens en la nova orientaci que prenia larquitectura.ElmonumentalismedeDormanLongoelreduccionismenoteniallocenunaideaones reclamavarealismeicomplexitatalmateixtemps. Leon Krier reclamava una arquitectura capa dintervenir en la ciutat antiga sense que es produseltraumadelarquitecturamoderna. La ciutat comena a ser la protagonista i el suport per tota intervenci arquitectnica. I aix Stirling ens explica el seu projecte posant en parallel dos plantes: una relaxant lestat actual de la ciutat;laltrepresentatunalaltreciutatalaquedonariallocalseuprojecte.Arquitecturacomprojecte de ciutat. Stirling ens proposa reconstruir la ciutat, es a dir la plaa de la ciutat, creant una gran arcada que, per una banda, dona lloc a la construcci dun extens prking i , per altre, contribueix a definir lespai obert en el que semmarca tota una srie depisodis singulars que son caracterstics daquestaciutat. Naturalment, la destresa que ha adquirit en el desenvolupament de la secci es posa en manifestenunprogramacomaquest.

 LTIMAETAPADEJAMESSTIRLING ElmestratgedStirlingambelmaneigdelaplantaarribaalseuapogeuenaquestprojectede 1979peralWissenschaftszentrumaBerln.Ledificiselparadigmaaquportalexaltacidallquela plantasignificaenarquitectura.Laindifernciadelaplantadavantdelafunci,davantdels,selque aqusafirma.Alprincipiestractavadelaplantainomsdella.LamaneraenquStirlingresolaquest problemaparlauncopmsdelseupotentinstintcomarquitecte.Ladiversitatdelesplantesselimina en fer que totes elles acceptin una mateixa condici: plantes diferents, llenguatge nic. El pintoresquismeimplcitdelaplantalaposacomaparadigmadequalsevoloperaciarquitectnica.La plantaesconverteixeninstrumentpredominantdelprojecte.Itantelsdibuixoscomlesmaquetesens ensenyendequinamaneraferarquitecturashaconvertitenteixirunaplanta. Pot ser que Stirling estigus una mica cansat del que el procediment donava de s i estigus disposat a fer un canvi de rumb. Aix sembla indicarho el projecte que va construir per Braun entre 1986 i 1992, la Fbrica Braun a Melsungen, un projecte tan interessant com desconcertant. Hi descobrimmpliescorbes,ambvocacideprovocarimpacteenelterritori,queensportenfinsalgunes arquitecturesdelsanys60;passarellesmonumentalsquesemblenparlarnosdunnouracionalisme.En totaquestllenguatgehihauncertenduriment,unatornadaaunaarquitecturaquevaloraelselements autnoms,ambunnaturaloblitdelaplantaqueensfapensarqueStirlingestrobavadavantdunanova etapa de la seva carrera. Realment aquest projecte obria les portes a una nova etapa. Stirling s un arquitecterealmentnecessariperexplicarelquevaserlarquitecturaenaquestsltims50anys.

LAMPLIACIDELASTAATSGALERIEDESTUTTGART Des de mitjans dels anys 60, Stirling va posar de manifest la seva lluita contra lavorriment produtperlarepeticidelarquitecturamoderna.ItotalltimaobradeJamesStirlingshabasaten una arquitectura hedonista, una arquitectura per ser disfrutada pels sentits. El tipus de percepci pintoresca, s a dir, la concepci de larquitectura com una seqncia sensible despais de formes volumtriquesdiferents,sistemesdobtencidellumdiversosirefernciesestilstiquescontrastades,s elquebsicamentenshaproposatStirling.EnaixsesegueixlaideadepromenadearchitecturaledeLe Corbusier. La realitzaci que millor expressa aquests canvis en lobra dStirling s lampliaci de la StaatsgaleriedeStuttgart,realitzadaentrelant1977i1984iquetcomafilconductorelmoviment. AquestaampliaciparteixduncondicionantqueelprojectesdStirlingintegrapositivament:traarun itinerari peatonal independent que travessi el museu. Aquest itinerari creua ledifici per leix central, salvanteldesnivellexistententrelesduesfaanesdelmateix.Leixaxial,elcosdelessalesenformadU i la plaa en forma circular articulen la resta de les edificacions, cada una gaudint de la seva prpia autonomia.Lasituaciurbanaielprogramadecadaunadaquestespecesdeterminarlaforma.Stirling estrobadavantdunsolarlimitatenundelsseuscostatsperunaautopistaquecomenaaenfonsarse davantdelaStaatsgalerieiperpendicularmentaaquesta,perunedificiacadmic,lamorfologiadelqual ja coneixem: simetries, prtics dentrada, corredors, habitacions regulars, lluernes, etc. Saparta de lautopista i aixeca un pdium que permet que sota seu shi installi laparcament. Aix, ledifici dadministraci, el teatre o el conservatori adopten, en el seu volum, faana, escala i materials, una actituddadequacialprogramairespecteicitacapalcontexturbdiversenelquesesitua.Pertant, aquestadependnciatotalrespecteallloc,aquestaactitudcontextualista,sclaramentdefinitriadel projecte,ledificisintegraenelteixiturbdetalmaneraquenosfcildistingirentrelarquitecturade laciutatilobradStirling.Lexteriorsenspresenta,encertamanera,comunpaisatgedevolums,mursi rampes. Propiciar larquitectura com a paisatge contribueix definitivament el mur ondulant que configuralaccs:eltrobamentdelmateixmurambelplaoblicquesuportalarampaquednapeual pasatravsdeledifici.Elsvolumsdaccs,acausadeldesnivelldelterreny,defineixenunaseqncia derampesiterrassesque,retrassantledifici,plantegenlatotaldissolucidelafaanacomarespostaa la Konrad Adenauer Strasse, lautopista urbana. Utilitza tubs de colors que serveixen de barana i emfatitzenelcarcterpopulardelmuseuiinsisteixenenelmoviment.

Lobra de James Stirling ha desenvolupat la pretensi dintegrar tant les lnies abstractes de larquitectura (Moviment Modern, Constructivisme, De Stijl, etc.) com els components figuratius, informalsipopularsdelatradicihistrica.Aixdoncssorgeixunaobradepedraalcostatdevidrieresi retriquesdestructurametllica;finestresneoromniquesirfecsdereminiscnciesegpciesalcostat demurscortina,etc.Lessalesdexposicirecuperenlesqualitatsiformadelessalestradicionalsamb una illuminaci zenital homognia. Per Stirling, el sistema BeauxArts i la Bauhaus, en els extrems

oposats,sndesafortunatsiintils.Lasevavoluntathaestatladebuscarendirecciaunaltrecam, equidistantdambds:figuratiuiabstracte,artesanaliindustrialitzat,culteipopular.Aquestcamqueda certament senyalat per aquest edifici, tan allunyat de la modernitat convencional i, a la vegada, tan innovador,tanallunyatdelatradicidels.XIXialavegadatansviamenteclecticista.Aquestmuseu intenta ser a la vegada abstracte i figuratiu, monumental i culte i a la vegada informal i popular; tradicionaliartesanalialavegadaaltamenttecnolgic. sunaarquitecturaquenodeixallocperaldescans,enlaquelanostramiradaquedaatrapada per multitud dincidents alsque larquitecte va posa molta atenci i que els nostresulls, forosament descobreixen.Ambaquestaobrahaaconseguitunbrillantresultat,enelqualsexpressalatensiila riquesadunasoluciordenadaisimtricaialavegadaautnomaidispersa.

ANNEX Enunarticleescritel1979peralllibreElsarquitectescontemporanisStirlingvadir: "Creoquelaformadeunedificiodebeindicar,talvezmostrarelusoylaformadevidadesus ocupantes,porloqueesprobablequericosyvariadosenapariencia,ysuexpresinespocoprobable queseasimple...EnunedificioquehicimosenOxfordhacealgunosaos(eledificiodeFlorey,el Queen'sCollege,Oxford,1971),laintencineraquesepodareconoceraloselementoshistricosdel patio,torresdelapuertadeentrada,losclaustrosytambinunobjetivocentralquesustituyealafuente tradicionalolaestatuadelfundadordelauniversidad.Deestemodo,seesperaquelosestudiantesyel pbliconoselesdesvinculedesupasadocultural.Laformaparticularenqueesfuncional,sonelementos simblicosjuntoscomopuedenserel"arte"enlaarquitecturaSilaexpresinfuncionaldelasformas simblicasyelementosfamiliaresesmsimportante,laexpresindelaestructurasernsecundarios,y simuestralaestructura,noesenmiopinin,ladeingenieraquecuenta,sinolaformaenqueeledificio sejuntaqueesimportante".