Está en la página 1de 1

el de vuit DIVENDRES, 2 DE SETEMBRE DEL 2C11

OPINI
una claudicant declaraci en
nom duna quimrica rebai
xa de tensi que el Madrid no
vol rebaixar perqu, simple
ment, s la seva estratgia.
No s caure en cap parany de
fensarse per a ser respectat.
Vost, president, ha faltat a
aquella advertncia i compro
ms. Lamentable.
s molt de doldre la seva de
claraci davant les penyes
demanant amb decisi i ve
hemncia oblidar els fets,
talment com faria qualsevol
madridista.
No pot ser que noms el Bara
hagi de posar laltra galta. De
mano dignitat!
El Bara, al llarg de la histria,
ha acreditat un tarann des
portivitat que li dna fora
moral per actuar deguda
ment en front dactituds com
aquestes, i ha de defensarse.
Vost ja no pot acotar ms
el cap. En la presa de posses
si va dir No us fallar. Sr.
Rosell, a qui anava dirigida
aquesta frase?
Atentament
Daniel Prats
Barcelona
Dnde est la Guar
dia Civil y los Mossos
dEsquadra?
De siempre se ha dicho y odo
que existen cuerpos tanto de
la Guardia Civil como de los
Mossos dEsquadra que se de
dican a vigilar la costa, para
que embarcaciones y pesca
dores de caa cumplan el re
glamento de pesca, y yo me
pregunto .dnde estn que no
se ven? Y digo esto porqu en
Cubelles, en la entrada de la
trmica, tanto pescadores de
barca como baistas se ren de
ellos, las embarcaciones pasan
rozando los espigones, rompi
endo las caas a los pescadores
de a pie, adems de sus lneas,
lo cual fastidia bastante a los
jubilados que estan all, y se
practica el submarinismo con
botella y rie, la pesca de pul
pos est prohibida y cada da
hay unas 6 o 7 personas que
la practican, asimismo est
prohibido coger mejillones,
las rocas estaban cubiertas de
mejillones de varios tamaos,
y ahora estan peladas, la dro
ga corre a sus anchas y pese a
que los vehculos no pueden
entrar, si lo hacen los 4x4,
estando prohibido y entran
hasta con caravana para pasar
all el sbado y el domingo, en
denitiva, un cmulo de con
tradicciones, a las cuales tan
to la Guardia Civil como los
Mossos dEsquadra no hacen
ni caso, como de costumbre.
Enrique Garca
Calafell Pueblo
>> Ve de la pgina anterior
Fe derrates
En la passada edici del d3, a la
pgina 1, vem publicar un article
on feiem referncia a una critica a
lAjuntament de Sant Sadurn per
no haver penjat lestelada l11 de
setembre. Al text es deia que la
critica la feia lAssociaci de Joves
de Sant Sadurn, quan en realitat
era lAssemblea de Joves de Sant
Sadurn qui la va fer.
EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 C372C
Vilafranca del Peneds
eldevuit@eldevuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reecteixen el parer de qui els signa.
PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz
REDACCI:
Joan Ravents (Cap
de redacci), Judit
Benages, Cristina
Pars, Xavi Gonzlez,
(Redacci Vilafranca),
Eva Lpez (Redacci
Sant Sadurn), Ricard
Vinyals, Ferran
Rodrguez (Redacci
El Vendrell), Montse
Juv (Cultura),
Eloi Miralles, Biel
Senabre, Jordi Mir
(Castells), Tito Boada,
(Esports), Flix
Mir (Fotograa),
ngels Ventura,
Nati Ceballos,
Sandra Bermdez
(Maquetaci), Anna
Llovera, Roser
Figueras (Correcci).
Editat amb la collaboraci de
El descregut
Gerard Alczar
Periodista
gerard@alcalleop.cat
No necessitem governs...
A Roma, des dels temps de la
Repblica, els representants
del poble varen adoptar el cos
tum dagruparse al senat en
funci de les seves afinitats
poltiques. Aix, el senadors
que defensaven els interes
sos populars seien a lesquerra
del moderador de lassemblea,
mentre els representants dels
patricis o noblesa romana ho
feien a la dreta. Tanmateix,
aquest costum mai no va ad
quirir massa entitat, doncs
podia donarse el cas que, en
certs assumptes i per diver
ses causes, alguns senadors
canviessin de costat durant
un determinat debat. Fou du
rant la Revoluci Francesa
que el fet destar a la dreta o
a lesquerra del president de
lassemblea signicava un clar
comproms poltic i ideolgic.
A Europa els partits demo
crtics, tradicionalment,
han seguit el costum rom
i el comproms revolucio
nari francs. Aix la dreta
era aquell ventall de partits
poltics defensors de lordre
jerrquic, les tradicions, la
mnima ingerncia de lEs
tat en assumptes com lEco
nomia, la defensa dels privi
legis de les classes altes i la
promoci de la privatitzaci
de quantes ms coses ren
dibles per ells, millor. Per
la seva banda, lesquerra
era el contrari: defensa dels
drets socials, dels serveis p
blics, promoci de la igualtat
entre ciutadans, cert o total
control sobre particulars sec
tors econmics i defensa dels
projectes de progrs.
Des de finals dels anys 80
del passat segle, s a dir, fa
vint anys, lanterior esque
ma sha esvat com la boira.
La paraula mgica ha estat
mercat. Tot es fa en nom
i per b del mercat. Ni es
querra ni dreta saben on sn.
I el ciutadans ja no saben qu
sn les esquerres ni qu les
dretes. Lesquerra subsisteix
amb la contradicci de man
tenir el seu comproms social
i fer poltiques considerades
de dreta, perqu depn de
la situaci i recuperaci del
mercat. I la dreta, amb la de
fer poltiques que incentivin
la recuperaci del mercat,
salvaguardar la classe alta i
aristocrtica per, a la vega
da, fer poltiques socials, es
querranes, si vol aconseguir i
conservar vots... aquesta ce
rimnia de la confusi lama
guen sota el bonic nom de
Poltica dEstat o Inters
nacional... cal sacrificar si
cal la memria dels avant
passats si simposa Linters
nacional i sha de fer Pol
tica dEstat, perqu el mer
cat mana i el necessitem per
reactivar la vida del pas i re
cuperar lactivitat econmica
per combatre latur... Quants
cops hem sentit aquesta
frase o de semblants?... Un
daquests dies no ens caldr
recuperar la Memria His
trica dels nostres morts
(per cert, qui sen recorda ja
dells, pobrets?) perqu se
ran els mateixos morts que
saixecaran emprenyats per
indicarnos la ubicaci de les
seves tombes i recordarnos
el sacrici que van fer, el que
van aconseguir per nosaltres,
gent sense ideals i de poca fe,
que estem dilapidant la nos
tra societat del benestar, la
nostra prpia dignitat com a
poble i com a persones i els
ideals de progrs que ens han
mantingut vius com a naci,
malgrat la grandesa dels nos
tres adversaris i enemics.
Fins i tot els morts saixeca
ran indignats per cridarnos
que si el mercat ho s tot, si
tant en depenem i tant el ne
cessitem, aleshores no neces
sitem governs.
No. No necessitem governs.
Si el mercat ho
s tot, si tant en
depenem i tant
el necessitem,
aleshores no
necessitem
governs
Vora la finestra de la sala,
allunyat de la televisi i amb
la mirada perduda al jard, hi
ha en Manel. Es diu Manel,
tot i que ell no ho recorda.
Com tampoc sap on s, ni
qui sn les persones amb
qui comparteix aquell espai.
Cada setmana el visiten els
seus nts amb la seva filla.
Tenen quatre i sis anys i li
fan petons, carcies i li expli
quen el que han fet a lesco
la, asseguts al terra, vora seu.
Ell sels mira amb curiositat,
per no els reconeix. Per un
moment, els confon pels
seus lls i els diu que vagin a
buscar la cartilla de raciona
ment i vagin a la botiga del
poble, que est a punt de tan
car. Els petits sel miren es
tranyats; la mare, canvia de
tema. Pare, sacosta la tar
dor. El Mart ja ha veremat la
teva vinya i diu que el xarel
lo t un bon grau i lacidesa s
perfecta. Enguany hi ha una
bona collita. En Manel se la
mira i assenteix. Fa temps
que noms diu que s amb
el cap, fent veure que entn
all que li diuen. Est en una
residncia des de fa un parell
danys, quan la seva famlia,
desprs de molta reexi van
decidir ingressarlo all. Ho
fem per ell, estar molt mi
llor aqu, amb professionals
que coneixen la malaltia que
t, lAlzheimer, i que poden
minorarla a base dexercicis.
A ms, ja no es pot valdre per
si sol i a casa tots treballem,
no podem estar per ell com
es mereixeria.
Com en Manel, hi ha la Jo
sefina. Viu a casa seva amb
el seu marit Joan que no se
separa della ni un minut.
Sovint la veig passejant pel
carrer agafada de bracet den
Joan. T la mateixa mirada
que en Manel, una mirada
de nena enjogassada, encu
riosida per tot all que hi ha
al seu voltant, per incapa
de donarli sentit. En Joan li
recorda qui sn les persones
que la saluden. Quan arriben
a casa, desprs del passeig,
sasseuen a la taula i miren
de jugar al parxs, al dmino,
o a fer mots encreuats ple
gats. Tot s bo per exercitar
la memria.
Laltre dia, la Maria em va
comentar que a la seva tieta
li havien diagnosticat Alzhe
imer. Ella, la persona ms
cinfila que conec i que se
sabia de pe a pa els actors i di
rectors de totes les pellcules
dels anys S0 i 60, un bon dia
descobriria que era incapa
de saber qui interpretava la
pellcula Rebelde sin cau
sa. Ara, em comentava la
Maria, la seva tieta shavia
comprat una enciclopdia
del cinema per poder consul
tar quan tenia algun buit de
memria i que seguia anant
al cine, per amb una llibreta
on prenia notes de la trama
de la pellcula que lajudaven
a no perdre el l.
I tamb hi ha en Pasqual. Ell,
que havia estat alcalde de
Barcelona i president de la
Generalitat, tamb t Alzhe
imer i no es vol amagar. s
el protagonista dun docu
mental, Bicicleta, cullera,
poma, i ha engegat una Fun
daci que mira de donar res
postes als interrogants que la
malaltia de la no memria t
oberts.
Tots, qui ms qui menys, te
nim alg a la vora que pateix
aquesta malaltia. A voltes
estan irritables, a voltes sn
com canalla, per massa so
vint veiem en els seus ulls
que la manca de significat
a all que els diuen, a all
que els fan, els fa vulnera
bles i petits; els angoixa i els
inquieta.
El passat dimecres, 2I de se
tembre, va ser el dia mundial
de lAlzheimer i aix noms
s un petit espai per recor
dar els malalts, les famlies
i els investigadors que mi
ren de fer ms comprensible
all que per a alguns es torna
incomprensible.
Quan la memria sen va
Bufar i fer
ampolles
Gemma Urgell
www.viniesfera.com
Aix noms s
un petit espai
per recordar
els malalts, les
famlies i els
investigadors que
miren de fer ms
comprensible
all que per a
alguns es torna
incomprensible

También podría gustarte