Recursos Energetics I Crisi

Primera edici: juliol de 2011 Carles Riba Romeva, 2011 Iniciativa Digital Politcnica, 2011 Oficina de Publicacions Acadmiques
es Digitals de la UPC Jordi Girona Salgado 31, Edifici Torre Girona, D-203, 08034 Barcelona Tel.: 934 015 885 Fax: 934 054 101 www.upc.edu/idp E-mail: info.idp@upc.edu Disseny de la coberta: Ernest Castelltort ISBN: 978-84-7653-590-5
Agraments Aquest text s el resultat dun meu inters creixent pel tema de lenergia i del medi ambient amb relaci al qual he rebut lestmul de moltes persones en molts mbits. Un dells s lmbit de collaboraci universitat/empresa a travs del Centre de Disseny dEquips Industrials de la Universitat Politcnica de Catalunya (CDEIUPC) on he rebut lacompanyament dels collaboradors i, molt especialment, de Carles Domnech, Snia Llorens, Huscar Paz, Elena Blanco, Andreu Presas i Snia Mestre, que agraeixo. Els projectes dinnovaci realitzats en collaboraci amb empreses, com ara Girbau, Ros Roca, Lloveras, Industrias Puigjaner, Comexi, Matachana, Revert o Automat, i el nou posicionament estratgic del Centre han aportat molts elements de reflexi en la redacci daquest text. Tamb mha impulsat linters de molts professors i alumnes de lEscola Tcnica Superior dEnginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la qual sc professor, aix com de doctorands i assistents al mster professional Enginyeria Mecnica i Equipament Industrial. Dintre de lmbit universitari, esmentar especialment a lInstitut de Sostenibilitat de la UPC i els seus responsables que han acollit la publicaci i la difusi daquest treball. Un altre mbit que mha ajudat a la reflexi s el mn dels estudis locals al qual estic vinculat a travs del Centre dEstudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Coordinadora de Centres dEstudi de Parla Catalana, dels quals sc president i vicepresident. Sn un entorn de percepci directa de les realitats on es treballa amb illusi, generositat i sensibilitat, i on es desenvolupen relacions humanes molt intenses. Tamb estic agrat a moltes persones que, coneixent el meu treball, mhi han fet comentaris valuosos, mhan fet arribar informacions o mhan demanat intervencions i conferncies. A risc doblidar-ne algunes, voldria citar: Jos Lus Atienza Ferrero, Rafael Boronat, Jaume Bosch Mestres, Marta Bosch, Roser Busquets, Miquel Cererols, Daniel Clos, Judit Coll, Joaquim Corominas, Felip Fenollosa, Rosendo Fernndez, Ddac Ferrer, Narcs Figueras, Josep Fontana, Gabriel Garcia Acosta, Pere Girbau Bover, Joan Ramon Gom, Esther Hachuel, Eusebi Jarauta, Maria del Carme Jimnez, Joan Ramon Laporte, Jordi Martnez Miralles, Heriberto Maury, Josep Llus Moner, Beln Pascual, Miquel Peir, Agust Prez, Ramon Plandiura, Lourdes Plans, Reies Presas, Ricard Presas, Josep Puig Boix, Marta Pujadas, Carme Renom, Pau Riba, Valeriano Ruiz, Josep Santesmases, Jaume Seda, Jaume Serrasolses, Jordi Sicart, Toni Sudri, Enric Tello, Carme Torras, Eva Torrents, Enric Velo, Francesc Viso i Joan Vivancos. Vull mencionar de forma especial Ramon Sans Rovira, company enginyer i amic des de lpoca destudiant, amb qui he collaborat durant anys quan ell era director tcnic de Girbau, pel seu seguiment i suport constants en tot aquest procs i per la voluntat decidida dobrir el debat a les empreses. I tamb Elisa Pulla que ha realitzat uns magnfics documents de presentaci del contingut del llibre. Per acabar, vull manifestar que no hauria pogut dur a terme tot aquest treball sense el suport de la meva famlia: de la meva muller Merc Renom Pulit, historiadora de gran sensibilitat pels fenmens socials, que mha fet comprendre moltes coses sobre el comportament hum i dels meus fills, Martina, Nolasc i Joana, que, amb el seu company Miquel Ardvol, sn pares del meu primer nt: des de la seva joventut, han seguit en tot moment els meus pensaments i hi han aportat nous elements.
Carles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
ndex Part 1 Recursos denergia primria

1. Introducci 1.1 Motivaci i punt de vista 1.2 Conceptes bsics sobre energia 1.3 Fonts dinformaci 1.4 Unitats de mesura 1.5 Nova comptabilitat energtica 2. Evoluci del consum energtic mundial 2.1 Consum energtic de fonts primries 2.2 Consum energtic per regions 2.3 Poblaci i energia per cpita 3. Reserves denergies no renovables 3.1 Avaluaci de les reserves denergia 3.2 Anlisi de les reserves de petroli i gas natural 3.3 Anlisi de les reserves de carb 4. Creixements i projeccions 4.1 Divorci entre projeccions de creixement i reserves 4.2 Visi a partir de les reserves originries 4.3 El zenit dels diferents combustibles
Part 2 Energies secundries (o intermdies)

5. Els combustibles comercials 5.1 Denergies primries a secundries 5.2 Derivats dels combustibles fssils i usos 5.3 El petroli, recurs estratgic 6. Lelectricitat 6.1 El sistema elctric 6.2 Producci i consum denergia elctrica 6.3 Caracterstiques i limitacions de lelectricitat 6.4 Noves tecnologies elctriques
Part 3 Fonts alternatives denergia

7. Els combustibles no convencionals 7.1 Origen dels combustibles fssils 7.2 Obtenci cada cop ms difcil 7.3 Petrolis no convencionals 7.4 Gas natural no convencional 7.5 Combustibles obtinguts per transformaci 8. La incerta alternativa nuclear 8.1 Dels usos militars als usos civils 8.2 Evoluci de la producci denergia nuclear 8.3 Avaluaci dels recursos durani 8.4 Consums i impactes de lenergia nuclear 8.5 Noves tecnologies nuclears
9. Noves fonts denergia renovable 9.1 Els recursos naturals renovables 9.2 Energia solar 9.3 Energia hidroelctrica 9.4 Energia elica 9.5 Energia geotrmica 9.6 Energia dels oceans 9.7 Els biocarburants
Part 4 Els recursos de la Terra

10. Els recursos de la biosfera 10.1 Agricultura, ramaderia, pesca i boscos 10.2 Petjada ecolgica i energia 11. Latmosfera i el canvi climtic 11.1 Emissions de CO2 11.2 Cicle del carboni 12.3 El carboni, loxigen i la vida 12. Reflexions finals 12.1 Resum de les tendncies principals 12.2 Canviar el paradigma de desenvolupament 12.3 El futur dEuropa: liderar el decreixement
Bibliografia Principals fonts dinformaci utilitzades
Diuen que les civilitzacions humanes fan el millor que poden amb la informaci de qu disposen. Jo ho matisaria dient que fan el millor que saben amb el coneixement que tenen.
Per a Lluc, el meu primer nt, que acaba de nixer
Part 1 Recursos denergia primria

Desprs duna introducci sobre la motivaci per escriure el llibre i algunes puntualitzacions conceptuals, aquesta primera part analitza levoluci recent i galopant del consum denergia primria en el mn, s a dir, daquells recursos de la naturalesa que podem transformar en energia til per als humans. Cada un daquests recursos t la seva prpia naturalesa. En primer lloc, hi ha els combustibles fssils (carb, petroli i gas natural), en estats naturals diferents (slid, lquid, gass, respectivament) i amb distintes densitats, continguts energtics i formes de transformaci, manipulaci i transport. Tamb hi ha lurani, de naturalesa no renovable i que t una explotaci completament diferenciada dels anteriors. Finalment, hi ha les nombroses (per no tan disponibles) fonts denergia renovable (la hidrulica, lelica, la martima, la biomassa i, ladarrere de totes elles, la solar). Dimportncia molt menor sn lenergia geotrmica, procedent de linterior de la Terra, i lenergia de les marees, derivada del sistema gravitatori Terra-Lluna. Aix, doncs, per avaluar-ne els consums i les reserves, i fer projeccions (objecte de tres dels captols daquesta part), cal adoptar un patr de mesurament com. En aquest sentit, s costum de prendre com a magnitud lenergia primria trmica potencial. Quan una font denergia no passa per una transformaci trmica (per exemple, la hidroelctrica, lelica o la fotovoltaica), aleshores es mesura per lenergia trmica primria que shauria necessitat per produir el mateix efecte, en termes de mitjana mundial. Aquesta primera part, basada en dades de les grans agncies denergia, posa de manifest el creixement enorme dels consums energtics mundials i evidencia que qualsevol de les projeccions de futur que es facin entra en contradicci amb la naturalesa finita de la Terra. Al primer captol sintrodueixen les motivacions del llibre i els punts de vista adoptats, es fa un breu desplegament de conceptes sobre energia i algunes precisions sobre les unitats utilitzades i els factors de conversi. El captol 2 estudia levoluci del consum denergia primria mundial (o el seu equivalent trmic) als darrers decennis. Constitueix un primer toc dalerta sobre el volum i la tendncia daquesta demanda. El captol 3 analitza les reserves (recursos coneguts i que es consideren obtenibles) de les fonts no renovables denergia primries (petroli, gas natural, carb i urani). I, al darrer captol daquesta part sanalitzen diverses hiptesis devoluci del consum i de dinmiques dexhauriment dels combustibles fssils.
11
1. Introducci
1.1. Motivaci i punt de vista
Motivaci En aquest captol introductori, faig explcita la meva motivaci per escriure aquest llibre sobre els recursos energtics i la crisi que vivim. Lany 2006 vaig rebre una invitaci de la Universidad del Norte (Barranquilla, Colmbia) per fer una conferncia sobre ecodisseny. Era la primera vegada que preparava una dissertaci pblica sobre temes relacionats amb el medi ambient i aix em va obligar a endrear les meves idees i reflexions en un text intitulat Principios de ecodiseo. Como proteger nuestro entorno <http://www.uninorte.edu.co/divisiones/Ingenierias/IDS/secciones.asp?ID=15>. En avanar en la meva reflexi, vaig adonar-me que era difcil anar ms enll duna visi trivial i estndard si no comprenia ms a fons el nostre sistema energtic. Des dun punt de vista cientfic, la fsica estableix que lenergia no es perd, sin que tan sols es transforma, per tamb que en tota transformaci es degrada. Des dun punt de vista hum, hi ha lavaluaci dels nivells de satisfacci personal i social que obtenim amb ls de lenergia. I, finalment, des del punt de vista de la naturalesa i els seus recursos, es planteja la capacitat de la Terra per sostenir el desenvolupament en qu ens hem embarcat. Com integrar tots aquests aspectes? Ja ms avanada la reflexi, el gener de 2010 vaig escriure un article durgncia amb el ttol Recursos energtics i crisi. Canvi de paradigma de desenvolupament, que finalment no va ser publicat per que es troba a internet <http://www.pelcanvi.org/?q=agoradecreixdoc>. Des daleshores, he fet algunes conferncies en mbits poltics, acadmics i dorganitzacions socials que mhan fet percebre la sensibilitat de molta gent sobre el tema. A poc a poc, les meves indagacions i reflexions es van anar estructurant fins que vaig decidir convertir-les en el llibre que teniu a les mans. A ms, tinc lenorme satisfacci que lha acollit lInstitut de Sostenibilitat de la UPC. Punt de vista La meva activitat professional (professor denginyeria a la UPC i director del Centre de Disseny dEquips Industrials daquesta universitat, a travs del qual he collaborat amb nombroses empreses en el desenvolupament de bns dequip) mha portat a reflexionar progressivament sobre aspectes com ara el consum denergia i els impactes ambientals que generen la producci de bns i la prestaci de serveis, aix com les seves conseqncies en el canvi climtic. Avui dia, els grans problemes (escassetat denergia, sobrepoblaci, canvi climtic) han esdevingut cada cop ms globals i shan danalitzar en conjunt, per el pensament dominant, sempre apressat i immediatista, ho fa de forma parcial i allada. Aix, doncs, mha anat envaint la sensaci que moltes de les veritats oficials sn poc consistents. La constataci anterior mha emps a establir la meva prpia anlisi de la situaci. He partit dinformaci de fonts reconegudes (EIA-govEUA, IEA-OCDE, FAO-NU, IAEA-NU, WEC, entre daltres), per hi he introdut dues premisses no usuals: a) Duna banda, plantejo la reflexi per al conjunt del mn, establint interrelacions entre diferents aspectes i prenent perodes de temps suficientment significatius. Les reflexions sobre qestions parcials en mbits territorials restringits i en temps molt limitats (per exemple, els darrers trimestres, com solen fer moltes anlisis econmiques) sovint 12
condueixen a conclusions equivocades i usualment no proporcionen orientacions sobre les actituds i les decisions que cal prendre. b) I, daltra banda, baso la meva anlisi en avaluacions numriques dels diferents parmetres i tendncies, i dono prioritat a les mesures fsiques per damunt de les monetries, ja que aquestes darreres estan subjectes a especulacions, condicionaments de mercat i interessos poltics dels estats i de les corporacions que distorsionen, en gran manera, la percepci de la realitat. El primer resultat del treball ha estat constatar que les tendncies del nostre mn globalitzat es contradiuen amb el discurs meditic dominant. En efecte, estem avanant molt rpidament vers lexhauriment dels recursos energtics no renovables (la gran responsabilitat continua essent dels pasos desenvolupats, als quals ara safegeixen de forma destacada la Xina i tamb altres potncies emergents, com lndia, el Brasil o Rssia) sense disposar dalternatives viables en les coordenades de desenvolupament actuals. Alhora, estem contribuint a un canvi climtic de conseqncies imprevisibles i desconegudes sense cam de retorn en una escala de temps humana. Simultniament, la poblaci mundial creix de forma molt rpida (especialment als pasos ms pobres), fet que, junt amb la voracitat de les societats del primer mn, estableix una empremta ecolgica que ja no s sostenible. Aix, doncs, lemmirallament de les societats pobres seguint les pautes de desenvolupament de les societats ms riques ja mai no podr esdevenir una realitat per a tothom. El canvi climtic s de percepci ms incerta i llunyana, encara que, probablement, esdevindr el problema principal en el futur. Per contra, el declivi dels recursos energtics no renovables s molt ms imminent i es comenar a percebre amb nitidesa en aquesta mateixa dcada (si no s ja la causa subjacent de la crisi en qu estem installats). Aquest declivi tindr un impacte fortssim en les societats ms desenvolupades (les ms golafres): sense energia abundant i barata, el model actual de desenvolupament, basat en el creixement continu, ja no s possible, de manera que tamb es produir un progressiu empobriment econmic de les societats ms riques. Per tant, el primer repte que cal afrontar en molts dels pasos desenvolupats s el declivi energtic (conclusi a qu arriba tamb Aleklett el 2007 [Ale-2007]) i, en els pasos ms pobres, la sobrepoblaci (factors encara en creixement continu), problemes que no tindran soluci sense un canvi de paradigma de desenvolupament que tingui en compte que la Terra s limitada. Si es dna una resposta adequada al repte energtic, el canvi climtic (que, des de la mala conscincia i legoisme de les societats benestants, avui dia constitueix poc ms que una preocupaci meditica) comenar a trobar vies reals de soluci en les noves coordenades de desenvolupament que caldr adoptar necessriament. Tanmateix, ser difcil articular poltiques alternatives serioses i eficaces (i avanar-se en positiu als reptes que vindran) si no s des del coneixement i la comprensi de les grans tendncies i conseqncies de ls de lenergia, dels recursos naturals i de levoluci de la poblaci a escala mundial. Aquest s un dels objectius principals del llibre.
1.2. Conceptes bsics sobre lenergia

El concepte denergia s complex. La definici ms genrica s: capacitat dobrar, de produir un efecte. Aquesta definici saplica tant als ssers vius i a les persones com als fenmens naturals i als sistemes tcnics, i inclou aspectes quantitatius i aspectes qualitatius. El llenguatge com qualifica denrgica una persona que t decisi, que sap el que vol, encara que sigui diminuta i fsicament dbil: estem parlant de la dimensi de qualitat. Altres cops ens referim a la fora enorme de lenergia del vent o del mar: aleshores estem parlant de la dimensi de quantitat.
13
La definici clssica denergia que la fsica maneja s: capacitat defectuar treball, ents aquest com lefecte de desplaar el punt daplicaci duna fora resistent. Aquesta definici s adequada quan el resultat de la transformaci s una energia mecnica, per esdev molt ms indirecta quan saplica a daltres camps de la fsica. En el mn fsic, contnuament es produeixen transformacions entre fenmens de diferent naturalesa (mecnica, electromagntica, trmica, qumica, nuclear, bioqumica, etc.) en relacions constants, i lenergia s el parmetre que permet mesurar-ne les equivalncies. Hi ha energies que es manifesten com a estoc, normalment en forma denergies potencials: energia dels enllaos qumics i de les forces nuclears (combustibles, materials fissibles); energia gravitatria (preses hidruliques, etc.). En canvi, daltres energies es manifesten com a flux: entre elles, lenergia associada al moviment dels cossos, lelectricitat, la calor, els corrents daire i daigua, etc. En el sistema internacional (SI), lenergia sexpressa en joules (J, i els seus mltiples); a la vida quotidiana, molt lligada a lelectricitat, es prefereix usar la unitat tcnica quilowatt hora (kWh), mentre que, en les avaluacions energtiques denergia primria, la unitat ms freqent s la tona equivalent de petroli (TEP, o TOE en les sigles angleses). Finalment, en la fsica de les partcules, sutilitza com a unitat l'electr-volt (eV). Dins el concepte denergia, se solen analitzar diverses realitats que se superposen: - energia en el sentit de les cincies fsiques - energia humana, fenomen fisiolgic i psicolgic - energia utilitzada per les societats humanes En aquest text, ens centrem en el tercer daquests punts de vista. Prviament, per, fem un reps breu de les principals lleis que governen lenergia en els sistemes fsics.
Lenergia en les cincies i les tcniques

Les lleis que regeixen les transformacions energtiques sn Primer principi (o de la conservaci de lenergia) Aquest principi estableix que lenergia no es crea ni es destrueix, sin que tan sols es transforma. En el mn fsic, els fenmens tenen lloc en proporcions definides i, en qualsevol transformaci (per exemple, denergia elctrica a mecnica, amb una petita dissipaci trmica), les quantitats denergia abans i desprs del procs sumen el mateix valor. Einstein va generalitzar el principi de la conservaci a la suma de lenergia i la massa per mitj de la seva coneguda equaci E = mc2 (c s la velocitat de la llum). Les transformacions entre massa i energia se solen manifestar en els fenmens nuclears en qu petites variacions de massa es converteixen en quantitats enormes denergia. La diversitat dels fenmens fsics i la pluralitat de les manifestacions denergia associades han propiciat ls duna gran quantitat dunitats denergia (sestudien ms endavant). Segon principi (o de la degradaci de lenergia) Estableix que tots els processos naturals tendeixen a estats de ms desordre, en qu lenergia es dispersa i es degrada. La magnitud fsica que mesura el desordre s lentropia. Els processos reals sn irreversibles i sempre van en la direcci impulsada per la degradaci de lenergia: la calor flueix duna font calenta a una freda, per no a linrevs; laigua lquida baixa, per no puja; la llenya crema, per els gasos de combusti no reconstrueixen espontniament la llenya, etc. En determinades circumstncies hi ha subsistemes que augmenten lordre, per sempre a costa daltres subsistemes que adquireixen un desordre igual o superior. Per exemple, el desenvolupament dels ssers vius o el funcionament de les mquines sn subsistemes en qu lordre creix (disminueix lentropia); per, perqu els ssers vius no es morin o les m14
quines no saturin, cal un flux continu denergia que es degrada, el qual prov, en darrera instncia, fonamentalment de la radiaci solar. Cal fer notar que, com ms irreversibles sn els processos (ms lluny es troben de la reversibilitat), ms rpids sn, per tamb la degradaci de lenergia s ms gran (augmenta ms lentropia) i, per tant, el rendiment s ms baix. En la vida moderna, el temps s or (econmic), per les presses tamb sn ineficincia energtica (i ambiental). Exergia i qualitat Lexergia es defineix com la part mxima denergia dun sistema que, en condicions teriques de reversibilitat, es transforma en treball quan interacciona amb el seu entorn (normalment, el medi ambient) que se suposa constant. La part denergia restant, sense utilitat prctica com a treball, rep el nom danergia i es relaciona amb lentropia. Aix com lenergia es mant sempre constant (primer principi), lexergia es va destruint en qualsevol procs fsic. Per aquest motiu les fonts denergia es consumeixen (destrueixen lexergia a mesura que proporcionen treball o energies equivalents). No totes les formes denergia tenen la mateixa capacitat per transformar-se en altres energies amb rendiments elevats. En general, les conversions denergia trmica (de combusti, nuclear, geotrmica, solar trmica, etc.) en energia mecnica o elctrica tenen rendiments baixos mentre que, en les conversions contrries, els rendiments sn elevats, com tamb les conversions entre energia mecnica i elctrica. Les energies amb gran facilitat de conversi (especialment, lelectricitat) solen ser tamb les ms verstils. Es parla, doncs, denergies dalta qualitat (entre elles, la mecnica i lelctrica) i energies de baixa qualitat (fonamentalment les trmiques). En les primeres, prcticament tota lenergia es pot convertir en exergia mentre que, en les segones, tan sols es pot obtenir una petita part dexergia de lenergia disponible.
Ls econmic i social de lenergia

Les lleis de la fsica sn invulnerables i, per tant, qualsevol transformaci sempre est sotmesa a elles. Tanmateix, ls hum de lenergia, tant en la dimensi personal com econmica i social, hi afegeix consideracions i dinmiques que recomanen adoptar conceptes especfics en aquests camps. Des del punt de vista econmic i social, es poden distingir quatre estadis en relaci amb lenergia i el seu s: 1. energia primria; 2. energia intermdia (o secundria); 3. s final de lenergia; 4. satisfacci de ls de lenergia. Els descrivim a continuaci. 1. Energies primries Anomenem energies primries aquells recursos naturals (no transformats ni adequats per sistemes tcnics) amb capacitat potencial per proporcionar energia til als ssers humans. Sn, entre daltres, el petroli, el gas natural, el carb, lurani, la biomassa, lenergia hidrulica, lenergia geotrmica, lenergia elica, lenergia maremotriu (de les ones, dels corrents marins, de les marees) i, la ms abundant de totes, lenergia solar. Sense una transformaci o una adaptaci adequades, no sn utilitzables directament [Rui-2006]. Amb relaci a les energies primries, es distingeix entre recursos i reserves [USGS-1980]: Recursos. Sn materials slids, lquids o gasosos dorigen natural, presents a lescora terrestre, amb la forma, la quantitat i la concentraci adequades per fer factible lextracci econmica actual (o potencialment viable en un futur) dun material o dun producte. Reserves. s la quantitat coneguda dun recurs energtic recuperable i explotable amb les condicions tcniques i econmiques actuals (o del moment considerat). Amb levoluci de les tecnologies i les modificacions de les condicions econmiques, alguns recursos poden esdevenir reserves explotables en el futur.
15
2. Energies secundries (o intermdies) Sn formes energtiques obtingudes per transformaci o adequaci de les energies primries, que aix esdevenen fcilment accessibles, manipulables i controlables per a la seva aplicaci. Convenientment transformades en energia final permeten obtenir-ne efectes per satisfer les necessitats humanes. Les dues formes bsiques denergies intermdies sn el sistema de combustibles comercialitzats (gasolina, gasoil, queros, prop i but liquats, gas natural comprimit o liquat, carb net i granulat; cal no confondrels amb els combustibles primaris que hi ha sota terra) i lelectricitat disponible en les connexions elctriques [Rui-2006]. 3. s final de lenergia Sn les manifestacions de lenergia en forma defectes que satisfan les necessitats humanes: energia mecnica en forma de desplaament dun viatger o duna mercaderia, o per fabricar productes; energia trmica en forma de calefacci, o per a processos industrials; radiacions electromagntiques en forma dilluminaci artificial, de visualitzaci de pantalles o de transmissi a distncia; energia elctrica transformada en comunicaci o informaci per mitj de la informtica; energia qumica per a lobtenci daliments, de substncies i de materials, etc. [Rui-2006]. Fins aqu podem establir ndexs deficincia energtica: part de lenergia primria es transforma en energia til per tal de satisfer les necessitats humanes que acabem de descriure. En endavant, les simples avaluacions quantitatives deixen de tenir sentit i les avaluacions qualitatives prenen el relleu. 4. Satisfacci de ls de lenergia Es tracta de la satisfacci percebuda de les necessitats derivada de ls de lenergia, aspecte ja desvinculada de la gesti tcnica de lenergia i connectat amb ls social dels recursos. Per exemple, un autombil privat pot tenir una gesti tcnica modlica en els aspectes energtic i ambiental i proporcionar una baixa rendibilitat social, mentre que una flota dautobusos contaminant i energticament poc eficient pot tenir una gran rendibilitat social. s un darrer pas important, ms social i vivencial que no pas tcnic, sobre el qual prestem molt poca atenci en el context actual denergia encara abundant: avaluar la utilitat de lenergia esmerada. Ens podem preguntar: ha estat til aquest trajecte, aquesta llum artificial, aquesta comunicaci sonora? Han tingut el destinatari adequat? Es podrien obtenir duna altra manera? Es podrien haver evitat? I un llarg etctera. En la concepci dominant del mn econmicament desenvolupat, parlar del problema de lenergia vol dir immediatament cercar les solucions en com trobar noves formes per generar ms energia, quan en el futur ens podem trobar amb un declivi forat per lexhauriment dels combustibles fssils. Justament, la millora de la rendibilitat social dels usos pot ser una de les orientacions ms eficaces per resoldre la crisi dels recursos, concretament dels energtics. Esquemes dels estadis econmics i socials de lenergia A continuaci, es mostra una representaci esquematitzada dels estadis de lenergia i el seu s. En les primeres transformacions, sassenyalen els rendiments i els ndexs daprofitament energtic; en el darrer estadi, lavaluaci ha de ser necessriament qualitativa. Mobilitat de les persones Es parteix duna energia primria, 100 unitats energtiques de petroli, que es transforma (rendiment aproximat del 0,85) en una energia intermdia comercialitzada, el combustible gasolina, mitjanant lextracci, la destillaci i el transport fins a lusuari. A partir daqu, cal un conversor (el vehicle, amb un rendiment de 0,23) per transformar lenergia qumica de la gasolina en energia mecnica a la roda (19,5 unitats denergia 16
de les 100 del petroli inicial). Tanmateix, tan sols una part de lenergia de la roda transporta el viatger (70 kg dels 1.350 kg del conjunt) i, fent nmeros, noms 1,01 de les 100 unitats de lenergia primria arriba al viatger. Una altra cosa (no menys important) s la satisfacci personal i social a qu ha donat lloc aquest viatge, que ja no es pot avaluar en termes denergia.
Primria 100 0,85 pou petroli adequaci Intermdia 85,0 0,23 (70/1350) gasolina vehicle s final 1,01 mobilitat de la persona Satisfacci (qualitativa)
s social
Aigua calenta sanitria Es parteix de la radiaci solar (energia primria) sobre un collector solar trmic. Com que s un sistema de captaci directa i dautoconsum, no hi ha la necessitat duna adequaci prvia de lenergia primria per crear una energia intermdia. El propi collector solar trmic genera laigua calenta sanitria a la temperatura ds, amb un rendiment que pot ser de lordre de 0,60 de la radiaci solar incident. Anlogament al cas anterior, una altra cosa s la satisfacci personal i social a qu ha donat lloc aquesta aigua calenta sanitria.
Radiaci solar 100 0,60 radiaci solar collector solar trmic aigua calenta s social s final 60,0 Satisfacci
Aquests esquemes faciliten la visualitzaci de les successives transformacions de lenergia i permeten detectar on es pot millorar. Ms endavant, sutilitzen per avaluar ls de diversos sistemes elctrics. Avanar en la rendibilitat tcnica per tamb social de lenergia Des de lhome primitiu fins fa uns dos segles, forat per la necessitat, lsser hum havia estat molt curs a optimitzar lenergia que obtenia. A partir de la Revoluci Industrial, les societats desenvolupades han disposat de quantitats creixents denergia (un regal de la naturalesa que, fins fa ben poc, ens ha semblat illimitat), circumstncia que ha fet oblidar progressivament la preocupaci pels usos energtics. No s el mateix el petroli sota terra que la gasolina destillada a lassortidor del costat de casa. No s el mateix el mineral durani que lelectricitat a lendoll de casa. Entre aquests estadis, hi ha processos que augmenten la disponibilitat i/o la qualitat de lenergia per que comporten ineficincies elevades que lusuari final no veu. En la perspectiva del futur declivi de les energies fssils, cal prendre conscincia dels processos ocults que ens faciliten els recursos a casa. Aquest s el cam iniciat per la indstria europea de lautombil en assenyalar el procs denominat del pou al dipsit (WTT, well-to-tank). Seguint el segon principi de la degradaci de lenergia, una part de lenergia primria es perd (es degrada) perqu una altra part augmenti la qualitat (la gasolina, lelectricitat). En conjunt, lenergia es degrada.
17
Daltra banda, tampoc no s el mateix la gasolina a lassortidor del costat de casa que la seva transformaci en el desplaament dun vehicle: hi interv un conversor (lautombil) que transforma la gasolina en energia a la roda que desplaar el vehicle. Aquest segon procs s denominat per la indstria europea de lautombil del dipsit a la roda (TTW, tank-to-wheel). De manera anloga, no s el mateix lelectricitat a lendoll domstic que la illuminaci dun llum o el funcionament duna rdio. En aquesta etapa, lenergia es transforma en quelcom tcnicament til (trajecte, llum, audici), per la seva eficcia com a energia desapareix, sexhaureix. Aquesta nova visi s, sens dubte, un pas endavant important. Tanmateix, la crisi energtica que sens acosta obligar a anar molt ms enll, a plantejar ls final de lenergia (no per a la roda, sin per al viatger) i la seva rendibilitat social (ha estat til el viatge?).
1.3. Fonts dinformaci

Produccions i consums Per a les produccions i els consums sha partit de les dades de lEnergy Information Administration, agncia denergia del Departament dEnergia del Govern dels Estats Units (EIA-govEUA) <http://tonto.eia.doe.gov/cfapps/ipdbproject/IEDIndex3.cfm>. LEIA ofereix sries de dades de 1980 a 2008 (a febrer de 2011, sn disponibles algunes dades de 2009) de tots els pasos del mn i de les set regions en qu es reparteix el planeta: Amrica del Nord (amb Mxic), Amrica del Sud i Central, Europa, Eursia (pasos de lantiga URSS), Orient Mitj (Mediterrani oriental i Golf Prsic), frica, i sia i Oceania (que comprn la resta de pasos dsia i Oceania) (figura 1.1).
Europa Amrica del Nord
Eursia
frica Orient Mitj Amrica del Sud i C.
sia i Oceania
Figura 1.1 Regions del mn establertes per lEIA-govEUA i adoptades en el present treball. Aquestes sn: Amrica del Nord (amb Mxic), Amrica del Sud i Central, Europa (amb Turquia), Eursia (pasos que formaven lantiga URSS), Orient Mitj (Mediterrani oriental i Golf Prsic), frica i sia (restant) i Oceania. Font: EIA-govEUA
Les energies que lEIA-govEUA analitza sn el petroli (i els combustibles lquids), el gas natural, el carb i lelectricitat. Dintre de lenergia elctrica, distingeix entre generaci trmica convencional, la generaci nuclear, la generaci hidrulica i la generaci amb noves
18
fonts denergia renovable, agrupades en geotrmica, elica, solar, de les marees i de les ones, biomassa i residus (totes elles energies comercialitzades). La informaci sha completat amb dades sobre la biomassa tradicional (llenya, carb vegetal, residus de cultius, restes danimals) que proporciona indirectament lAgncia Internacional de lEnergia (AIE/IEA-OCDE, <http://www.iea.org/stats/index.asp>). La biomassa tradicional (no considerada per lEIA-govEUA perqu no s comercialitzada) s lnica amb qu cuina i sescalfa un 38% de la poblaci mundial (ms de 2.600 milions de persones dfrica, del sud-est asitic i dAmrica del Sud i central), xifra que la IEA-OCDE preveu que encara augmentar els propers vint anys. Tot i que s un pas molt important que lAgncia Internacional de lEnergia (IEA-OCDE) inclogui la biomassa tradicional en la seva comptabilitat energtica, el fet que hagi optat per agrupar-la amb els combustibles renovables i lenergia dels residus (combustible renovables and easte, CR&W) em sembla un inconvenient ja que no permet delimitar realitats de signes contraris. Els biocarburants i la valoritzaci de residus sn tecnologies de les societats avanades orientades al medi ambient, mentre que la biomassa tradicional s el recurs de subsistncia de les societats i els pasos ms pobres. En la majoria dels casos, coneixent les diferents realitats socioeconmiques dels pasos, es poden assignar els valors dIEA en aquest epgraf a un dels dos tipus de recurs (biomassa tradicional, o biocarburants i valoritzaci de residus), per, en alguns casos, com ara el Brasil, amb valors significatius de biomassa tradicional i una producci important de biocarburants, no es pot saber quina part correspon a cada tipus. s una llstima no disposar duna bona estimaci de la biomassa tradicional (de la que en viu ms d1/3 de la humanitat) per una gran agncia internacional, sobretot quan la prpia IEA, a ledici del World Energy Outlook de 1998 va incloure un captol excellent sobre biomassa (<http://www.manicore.com/fichiers/world_energy_outlook_1998.pdf>, WEO-1998, captol 10, p. 157-171) que desprs no ha tingut continutat. Reserves Amb relaci a les fonts sobre reserves de recursos energtics no renovables, he seguit fonamentalment els criteris de lEIA-govEUA. Per a les reserves de petroli i de gas natural, he utilitzat les avaluacions que realitza anualment la revista Oil and Gas Journal (la darrera delles fa referncia a lany 2007). Per al carb, he utilitzat les avaluacions de reserves que realitza el World Energy Council normalment cada dos anys. A lapartat dedicat a reserves (captol 3), es resumeixen les estimacions a la fi de 2007 contingudes en el Survey of Energy Resources, Interim Update 2009. Durant el curs dels treballs ha aparegut el Survey of Energy Resources 2010 amb estimacions a la fi de 2008, amb diferncies poc significatives respecte a les estimacions de lany anterior a excepci dAlemanya. Aquest pas, desprs duna davallada inexplicable de reserves des de 66.000 Tg (teragrams, o milions de tones) el 1999 fins a 6.700 Tg el 2002, en aquest darrer informe (fi de 2008) se li tornen a atribuir 40.699 Tg (sempre de lignit, el carb de menys contingut energtic). Ats que el cmput mundial passa de 826.001 a 860.938 Tg, amb una diferncia que quasi coincideix amb la dAlemanya, en el text shan mantingut les dades de 2007. Amb relaci a les reserves durani, shan pres com a referncies les sries davaluacions proporcionades per lAgncia Internacional de LEnergia Atmica (IAEA, International Atomic Energy Agency), organisme dependent de les Nacions Unides i de reconegut prestigi mundial en aquest mbit.
19
Consums acumulats Un altre aspecte que ens ha semblat especialment rellevant per valorar la situaci energtica mundial s el consum acumulat de recursos energtics. Aquest s un indicador de fins a quin punt shan consumit en els diferents pasos i regions, les anomenades reserves originals (abans diniciar-ne el consum) i tamb de la responsabilitat de cada un dels pasos en les emissions acumulades de CO2 fins avui. La revista Oil and Gas Journal proporciona dades sobre els consums acumulats de petroli i gas natural, i la IAEA dna dades de lurani ja consumit. Sobre els consums acumulats de carb (el recurs ms important i dexplotaci ms llunyana en el temps), no nhem trobat fonts directes, per els hem pogut avaluar indirectament a partir de les dades demissions histriques de CO2 (per pasos, anys i origen) proporcionades pel CDIAC (Carbon Dioxide Information Analysis Center), organisme americ amb suport governamental. Projeccions de consums futurs i declivi de les reserves Per a les projeccions futures sobre evoluci de lenergia, ens hem basat en els documents prospectius International Energy Outlook dEIA-govEUA (<http://www.eia.doe.gov/oiaf/ieo/>) i World Energy Outlook dIEA-OCDE (<http://www.worldenergyoutlook.org/>) de les darreres edicions (anys 2008, 2009 i 2010), que representen les visions oficials ms optimistes. Tamb hem utilitzat estudis ms crtics, especialment els del collectiu Energy Watch Group (<http://www.energywatchgroup.org/>), i de membres dASPO (Association for the Study of Peak Oil&Gas, <http://www.peakoil.net/>). Entre ells, vull destacar les aportacions de lenginyer francs jubilat J. Laherrre (<http://aspofrance.viabloga.com/texts/documents>). Dades sobre produccions i recursos naturals Des del principi ens ha semblat que la crisi energtica repercutir finalment sobre els productes ms importants: els destinats a lalimentaci humana i al manteniment de les condicions climtiques que fan possible la vida. Per tant, en la darrera part del llibre, hem volgut fer un balan dels recursos naturals de la biosfera. Han estat dun valor inestimable les dades i estadstiques proporcionades per lOrganitzaci de les Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci (FAO) a travs de les seves bases de dades (<http://www.fao.org/corp/statistics/es/>), especialment FAOSTAT. En lavaluaci de la biomassa, han estat tils els treballs de la xarxa de cientfics Scientific Committee on Problems of the Environment (SCOPE; <http://www.icsu-scope.org/>). Cal destacar especialment els documents SCOPE-13 i SCOPE-21. Els treballs del Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC, <http://www.ipcc.ch/>) han estat dajuda per establir esquemes del cicle del carboni. Dades sobre emissions i el medi ambient Hem obtingut les dades demissions de CO2 dEIA-govEUA en coherncia amb els consums de combustibles fssils (<http://tonto.eia.doe.gov/cfapps/ipdbproject/IEDIndex3.cfm>). LEIA proporciona levoluci de les emissions en el perode 1980-2009, per pasos i per regions del mn, en funci de cada un dels combustibles fssils. Aquestes dades tamb shaurien pogut obtenir del CDIAC a partir de perodes molt anteriors (prcticament des de linici de ls significatiu de combustibles fssils en cada pas) fins al 2007. A ms, el CDIAC tamb dna el CO2 ems en el procs de fabricaci del ciment (molt menor que per als combustibles fssils). Per, com ja hem dit, tan sols hem utilitzat les dades del CDIAC per avaluar el consum histric del carb. Finalment, els escenaris destabilitzaci de les emissions de CO2 de lIPCC ens han perms establir un marc de referncia per a les conseqncies de les emissions acumulades de gasos defecte hivernacle.
20
1.4. Unitats de mesura

Les bases de dades documentals normalment fan servir unitats diferents i no coherents per a les diferents fonts denergia (petroli, gas natural, carb, lenergia nuclear, la hidrulica, combustibles i energies renovables), fet que dificulta lanlisi comparativa entre les produccions, els consums i les reserves de cada una delles. Si es vol fer una anlisi de carcter general, cal adoptar unes unitats de referncia que serveixin per expressar tots els tipus denergia i a tots nivells a fi de facilitar fer-se una idea dels ordres de magnitud i poder-ne establir comparacions. Necessitem unitats per a dues magnituds bsiques: lenergia i la potncia (energia per unitat de temps o flux denergia per unitat de temps). La magnitud energia s adequada per mesurar els recursos energtics de qu disposem: en termes econmics, seria equivalent al capital. En canvi, la magnitud potncia s adequada per mesurar els fluxos denergia, les produccions, els consums, els intercanvis (generalment es parla denergia per dia, per any): en termes econmics, serien els fluxos monetaris, els cobraments, els pagaments i les transferncies). Doncs b, la unitat denergia ms adequada per mesurar els fluxos (produccions, consums, intercanvis) s el watt (W = J/s, un watt s igual a un joule per segon) i els seus mltiples, kW (quilowatt = 1.000 W), MW (megawatt = 1.000.000 W), GW (gigawatt = 1.000.000.000 W) i TW (terawatt = 1.000.000.000.000 W), aquest darrer til per mesurar la potncia o els fluxos denergia a escala mundial. Amb les quilocalories per dia (kcal/dia), els megawatts hora per mes (MWh/mes) o els bilions de tones equivalents de petroli per any (GTEP/any), sest parlant de potncies (o fluxos denergia) que es poden expressar en mltiples de watts. Per mesurar a escala mundial les energies acumulades (o reserves de recursos energtics no renovables), preferim usar el terawatt-any (TWA), energia que genera una font dun TW durant un any (1 TWA = 0,7532 GTEP, milers de milions de tones equivalents de petroli). s un valor enorme, de lordre de lenergia generada per les 437 centrals nuclears del mn durant un any. T lavantatge que, dividint les reserves en TWA pel consum en TW, dna directament els anys que quedarien de reserves si es mantingus el consum actual. A continuaci, es donen les segents ordres de magnitud per a potncies: Taula 1.1. Ordres de magnitud per a potncies 10 We: bombeta de baix consum (equivalent a uns 30 Wt) 100 Wt: consum endogen duna persona sedentria (unes 2.065 kcal/dia) 1.000 We = 1 kWe: estufa elctrica mitjana (equivalent a uns 3.000 Wt) 10.000 We = 10 kWe: motocicleta de 125 a 150 cc (13,6 CV) 100.000 We = 100 kWe: autombil gran de 2.000 cc (136 CV) 1.000.000 We = 1 MWe: aerogenerador mitj-gran (actualment, arriben a 5 MWe) 1.000.000.000 We = 1 GWe: gran central elctrica (equivalent a uns 3 GWt) 1.000.000.000.000 Wt = 1 TWt: per mesurar lenergia consumida al mn (uns 18 TWt)
Elaboraci: Carles Riba Romeva
Cal distingir entre TWt (terawatt trmic) i TWe (terawatt elctric); el primer correspon a una potncia trmica i el segon, a una potncia elctrica o mecnica. Ats que qualsevol transformaci denergia trmica a elctrica o mecnica t un rendiment molt baix (de 20 a 50%), sestableix convencionalment la relaci dequivalncia: 1 TWe = 3 TWt, que s, aproximadament la mitjana mundial en la generaci delectricitat a travs de processos trmics. LEIA-govEUA adopta el valor de 2,90 per a les centrals trmiques (que aplica a les energies elctriques que procedeixen de les fonts hidroelctrica, elica i solar), valors variables segons els pasos per a lelectricitat nuclear (de 2,95 a 3,31) i un valor doble (6,16) per a lenergia geotrmica (molt poc significativa a escala mundial).
21
Diversitat dunitats Una de les dificultats ms grans per fer-se una idea del que representen els consums mundials denergia s, a ms de les grans xifres difcils de comparar amb referncies de la vida quotidiana, la gran disparitat dunitats de mesura que shan anat generant en els diferents sectors de lenergia, que no faciliten les comparacions. Petroli Shan consolidat dues unitats de mesura diferents, que sn el barril de petroli i la tona equivalent de petroli. A ms, aquestes dues unitats ni tan sols sn denergia: el barril s una unitat de volum equivalent a 159 litres; i la tona s una unitat de massa, equivalent a 1.000 kg. Els diferents petrolis del mn no tenen ni la mateixa densitat ni el mateix poder calorfic, amb la qual cosa les relacions entre aquestes unitats fluctuen dun lloc a laltre. A fi destablir unes relacions de referncia, sha acordat que lequivalncia entre la TEP i lenergia s d1 TEP = 10.000 Mcal = 41,868 GJ. De manera semblant, sha establert una relaci convencional entre TEP i barril (1 TEP = 6,84 b), que pressuposa una densitat del petroli cru de 0,9195 Mg/m3. En algunes parts del llibre, sha utilitzat la relaci entre barril i energia que resulta de la mitjana real mundial. Gas natural De manera semblant, sutilitzen dues mesures de volum per mesurar la capacitat energtica del gas natural: el metre cbic (m3) i el peu cbic (cf o ft3), i la relaci entre elles s 1 m3 = 35,315 cf (EIA). La relaci entre volum i energia en el cas dels fluids, a ms de no ser constant per al gas natural dels diferents jaciments, ha de precisar la pressi i la temperatura a qu es fa la mesura (les condicions estndard sn 1 atmosfera i 20C). La relaci convencional entre energia i volum en el gas natural s de 34,7 GJ/m3. En algunes parts del llibre tamb sha utilitzat la relaci entre volum de gas i energia que resulta de la mitjana real mundial. Carb Se sol mesurar en tones (Mg), tamb denominades tones mtriques; els americans utilitzen la tona curta (short ton), equivalent a 2.000 lliures o a 0,9072 tones mtriques (EIA). Els diversos carbons tenen poders calorfics molt diferents, per la qual cosa sha establert una relaci convencional entre la massa de carb i lenergia: 1 tona equivalent de carb (TEC) s: 1 TEC = 0,7 TEP = 29,308 GJ/Mg. En aquest cas, tamb sha utilitzat la relaci real entre massa i energia, sovint pas a pas, ja que les diferncies arriben a ser molt marcades. Per exemple, per estimar les reserves en energia del carb, sha partit de les dades de reserves en tones de cada categoria de carb (bitumins, subbitumins i lignit). Urani Se sol mesurar en tones durani natural, s a dir, una composici distops amb el 99,3% durani U238 (no fissible) i 0,7% durani U235 (fissible). Les dades publicades sobre el rendiment real duna tona durani natural sn molt ms escasses i, com s previsible, aquest valor tamb varia dacord amb la tecnologia emprada i la gesti de la central. A les estadstiques dEIA, es dna directament lenergia trmica produda i lelectricitat generada, per no les tones durani natural consumides, per la qual cosa no s possible establir la relaci entre massa de combustible i energia. Convencionalment, sadopta la relaci segent: 1 tona durani natural (tUnat) = 10.000 TEP = 418,68 TJ. Electricitat Els apartats anteriors tractaven dunitats de recursos denergia primria, mentre que en aquest apartat, es tracta dunitats duna energia transformada: lelectricitat. La unitat ms freqent s el quilowatthora elctric (kWh, en lmbit domstic i de les petites indstries) i alguns dels seus mltiples: el megawatthora (MWh, en les grans indstries), el gigawatthora (GWh, en grans centrals elctriques) i el terawatthora (TWh, en la comptabilitzaci energtica dels pasos i del mn). 22
La taula 1.2 estableix les principals equivalncies entre unitats denergia en diferents sectors i mbits energtics; la taula 1.3 estableix lequivalncia entre unitats de flux energtic en relaci a un temps o potncia energtica mitjana. Taula 1.2. Equivalncies entre diferents unitats denergia
TWA TWA EJ GTEP Gb Tcf Tm3 MtU PWh Ecal PBTU EJ GTEP Gb Tcf Tm3 MtU PWh Ecal PBTU
31,5360 0,0239 0,1721 1,0162 0,0288 1 0,0317 0,7532 5,4275 32,0481 0,9075 1 1,3276 41,8680 7,2056 42,5479 1,2048 1 0,1842 5,8104 0,1388 5,9048 0,1672 1 0,0312 0,9840 0,0235 0,1691 0,0283 1 1,1019 34,7504 0,8300 5,9807 35,3148 1 13,2763 418,6800 10,0000 72,0565 425,4793 12,0482 0,1142 3,6000 0,0860 0,6196 3,6585 0,1036 0,1328 4,1868 0,1000 0,7206 4,2548 0,1205 0,0335 1,0551 0,0252 0,1816 1,0722 0,0304
0,2778 0,2388 0,9478 8,7600 7,5322 29,8891 11,6300 10,0000 39,6815 1,6140 1,3878 5,5070 0,2733 0,2347 0,9326 9,6529 8,2880 32,9357 116,3000 100,0000 396,8155 1 0,1631 0,8598 3,4120 1 0,1897 1,1630 3,9682 1 0,0478 0,2931 0,2520 1
0,0024 1,4286 1,8966 0,2632 0,0445 1,5742
Prefixos de mltiples dunitats: k (quilo) = 10 3; M (mega) = 10 6; G (giga) = 10 9; T (tera) = 10 12; P (peta) = 10 15; E (exa) = 10 18. Unitats: J (joule); WA (wattany); TEP (tona equivalent de petroli; TOE, en angls); tUnat (tona durani natural; cal (caloria); BTU (British Thermal Unity). Equivalncies convencionals: 1 TEP = 10 Gcal; 1 TEC (tona equivalent de carb) = 0,7TEP; 1 tU = 10.000 TEP; 1 BTU = 1.055,06 J; 1 cal = 4,1868 J (SI); 1 TEP = 6,84 b (barril de petroli); 1 trmia = 1 Mcal; 1 kWh = 3,6 MJ. Fonts: SI (sistema internacional), EIA-govEUA, IEA-OCDE, [Rui-2006]; Elaboraci: Carles Riba Romeva
Taula 1.3. Equivalncies entre diferents unitats de potncia (o de flux mitj denergia)
TW TW EJ/any GTEP/any Mb/dia Tcf/any Tm3/any ktU/any PWh/any Ecal/any PBTU/any EJ/any GTEP/any Mb/dia Tcf/any Tm3/any ktU/any PWh/any Ecal/any PBTU/any
1 0,0317 1,3276 0,0673 0,0312 1,1019 13,2763 0,1142 0,1328 0,0335
0,7532 0,0239 1 41,8680 1 2,1208 0,0507 0,9840 0,0235 34,7504 0,8300 418,6800 10,0000 3,6000 0,0860 4,1868 0,1000 1,0551 0,0252
31,5360
14,8698 32,0481 0,9075 0,4715 1,0162 0,0288 19,7415 42,5479 1,2048 2,1553 0,0610 1 0,4640 0,0283 1 16,3854 35,3148 1 197,4150 425,4793 12,0482 1,6975 3,6585 0,1036 1,9742 4,2548 0,1205 0,4975 1,0722 0,0304
0,0753 8,7600 7,5322 29,8891 0,0024 0,2778 0,2388 0,9478 0,1000 11,6300 10,0000 39,6815 0,0051 0,5891 0,5065 2,0101 0,0024 0,2733 0,2350 0,9326 0,0830 9,6529 8,3000 32,9357 116,3000 100,0000 396,8155 1 0,0086 0,8598 3,4120 1 0,0100 1,1630 3,9682 1 0,0025 0,2931 0,2520 1
Prefixos de mltiples dunitats i equivalncies convencionals entre unitats: Taula 1.2. Fonts: [Rui-2006], EIA-govEUA, IEA-OCDE; Elaboraci: Carles Riba Romeva.
1.5. Nova comptabilitat energtica

En aquesta secci, voldria cridar latenci sobre el fet que, per prendre conscincia del consum enorme denergia en els pasos desenvolupats, ms enll de les valoracions econmiques, calen noves eines de comptabilitat energtica que posin de manifest les limitacions de les lleis de la naturalesa i que proporcionin camins per corregir les actituds i les decisions. Entre aquestes noves eines, en voldrem presentar dues: 1) taxa de retorn energtic (TRE; en angls EROI, energy return on investment) per comprendre certs lmits en lobtenci i transformaci de lenergia primria, i 2) energia grisa (en angls, embodied energy) que, en les etapes de fabricaci i ds, constitueix una eina interessant per avaluar leficcia de les diferents opcions en relaci amb lenergia. 23
Taxa de retorn energtic (TRE o EROI) La TRE s el quocient entre lenergia que proporciona ls dun recurs energtic i lenergia consumida en els processos de la seva obtenci, adequaci i/o transformaci. Una TRE menor que 1 significa que el recurs proporciona una energia menor que la consumida en la seva obtenci, adequaci i/o transformaci (es perd energia). Aix, doncs, en un context de penria energtica, noms t sentit explotar recursos amb una TRE clarament superior a 1 (diversos autors assenyalen una TRE mnima compresa entre 3 i 5 per explotar de forma viable un recurs). Taula 1.4. Valors de TRE/EROI proporcionats per diferents autors
Any No renovables Petroli i gas (descobertes) Carb (a boca de mina) Petroli i gas (descobertes) Petroli i gas (producci) Carb (a boca de mina) Petroli i gas Gas natural Pissarres bituminoses Nuclear (aigua lleugera) Renovables Hidroelctrica Elica Collector solar Collector de concentraci Fotovoltaica Fotovoltaica Etanol (canya de sucre) Etanol (blat de moro) Metanol (fusta) Biodisel Geotrmica 1940 1950 1970 1970 1970 1984 2005 2005 TRE/EROI >100 80 8 23 30 11 18 10 5,2 5,8 4 11,2 19,8 1,9 1,6 1,710 6,56 0,8 1,7 1,3 2,6 13 4 Referncia Cleveland et al. 1984 Cleveland et al. 1984 Cleveland et al. 1984 Cleveland et al. 1984 Cleveland et al. 1984, Hall et al. 1986 Cleveland 2005 Button i Sell, 2005 Herweyer i Gupta, 2008 Cleveland et al. 1984 Cleveland et al. 1984 Kubiszewski i Cleveland, 2008 Cleveland et al. 1984, Hall et al. 1986 Cleveland et al. 1984, Hall et al. 1986 Cleveland et al. 1984 Kubiszewski i Cleveland 2009 Cleveland et al. 1984, Hall et al. 1986 Cleveland et al. 1984 Cleveland et al. 1984 Hall, Powers et al. Cleveland et al. 1984
1984 2008 1984 1984 1984 2009 1984 1984 1984 1984
Fonts: [Cle-1984], [Cle-2005], [Hal-1986], [Her-2005], [Kub-2008], [Kub-2009]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Aquest aspecte limita la visi economicista que pronostica que, quan els preus pugen, el mercat reacciona i ofereix ms producte. En el cas dels recursos energtics, aix s cert mentre el TRE s clarament superior a 1; en cas contrari, la seva explotaci sols s possible si el recurs energtic se subvenciona (per via dajuts pblics) amb altres recursos energtics de valor superior (aquest s el cas de determinats biocarburants). Aquest concepte explica labandonament de molts jaciments amb recursos encara importants. Si el cost energtic dexplotaci s superior (o del mateix ordre) que el rendiment del recurs que se nextreu, lactivitat sabandona. Tan sols si es desenvolupen noves tecnologies que requereixin processos amb menys consum denergia, aquests jaciments poden tornar a ser novament explotats per un temps ms. Aquest principi t algunes excepcions quan la forma de lenergia obtinguda s de qualitat superior a lenergia de procedncia, de manera que justifiqui consumir ms energia de la que sobt. Aquest s el cas de la generaci lelectricitat a partir de fonts denergia trmica, o de la transformaci del carb en combustible lquid, tan necessari per als sistemes de transport.
24
Energia grisa (embodied energy) Lenergia grisa (en angls, embodied energy), tamb denominada energia incorporada o energia captiva, s un concepte de comptabilitat ambiental que es mesura a travs de lenergia primria comercialitzada que ha estat consumida en totes las fases del cicle de vida dun material, producte o servei fins a lestadi considerat. Pot comprendre: Lextracci, la transformaci i el transport de les matries primeres La concepci i el disseny dun producte o servei La fabricaci dun producte o la preparaci dun servei La comercialitzaci del producte o servei Ls o laplicaci del producte o la prestaci del servei El desballestament del producte o servei i la retirada de residus La reutilitzaci de components, el reciclatge de materials i laprofitament denergia
s un concepte til com a indicador de leficincia ambiental quan es comparen alternatives equivalents per obtenir un mateix producte o prestar un mateix servei. Tamb permet analitzar els efectes energtics en cada una de les etapes del cicle de vida. Taula 1.5. Valors denergia grisa dels materials ms comuns
Primera obtenci Materials Densitats Mg/m3
Metalls
Reciclatge Energia especfica GJ/Mg 9,5 28,8 17,5 a 50 Entrades en el procs Mena de ferro Bauxita Calcopirita Petroli Petroli Ltex Cal i argila Ciment i altres Slice
Energia especfica GJ/Mg 35,3 218,0 70,0 78,1 138,6 101,7 4,6 0,95 15,0
Energia volumtrica GJ/m3 275,3 590 625 71,8 158,0 91,5 6,9 2,2 37,5
Acer Alumini Coure Polietil (LDPE) Poliamida 6.6 Cautx Ciment Formig Vidre
7,85 2,70 8,94 0,92 1,14 0,93 1,50 2,30 2,50
Fonts: valors denergia especfica en primera obtenci i reciclatge: [Ham-2008]; valors de les densitats de metalls i polmers: [Rib-2007]; la resta: Internet. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Lenergia grisa permet visualitzar el volum denergia que manegem i la poca cura que solem tenir per administrar-la adequadament. Exemple: la llauna dalumini Una simple llauna dalumini per a beguda t una massa duns 25 g. Si lalumini s de primera obtenci, el simple material de lenvs (sense la fabricaci) ha comportat una inversi energtica (energia grisa) de 5,45 MJ. Si aquesta energia saplica a moure un autobs de 15.000 kg de massa en el pla, amb un rendiment global del sistema propulsor del 20% i un coeficient de resistncia al rodolament equivalent de 0,025, podria fer avanar el vehicle uns 300 metres. Evitar perdre lenergia invertida s un dels motius principals per justificar el reciclatge dels materials. Si la llauna dalumini anterior fos reciclada, es preservaria per al nou s la diferncia entre lenergia de primera obtenci (5,45 MJ) i lenergia del reciclatge (0,72 MJ). Aix s, 4,73 MJ estalviats/recuperats per envs.
Edificaci
Polmers
25
Avaluaci de consums denergia i emissions de gasos defecte hivernacle El Centre de Disseny dEquips Industrials de la Universitat Politcnica de Catalunya (CDEIUPC), que dirigeixo, est fent estudis sobre lenergia grisa i les emissions de CO2 que comporten les activitats industrials i, entre elles, la fabricaci i ls de bns dequip industrials i de productes anlegs. Els primers estudis constaten que, obsessionats pels preus de venda, la major part de vegades no som conscients dels consums ni de les emissions que comporta la utilitzaci dels aparells i bns durables ni la prestaci dels serveis. Les avaluacions fetes fins ara permeten establir les relacions segents. En els equips domstics, si lenergia grisa i les emissions associades a la seva fabricaci sn 1, el consum denergia i les emissions posteriors durant el seu s (i, eventualment, la seva eliminaci) estan compreses entre 1 i 10 (per exemple, en una rentadora domstica o un autombil particular, usualment sn de 2,5). En els bns dequip industrials, que treballen de forma molt ms intensiva, els consums i les emissions durant la utilitzaci sn molt ms elevades i se situen entre 10 i 100 (en les mquines analitzades pel CDEI-UPC shan trobat valors compresos entre 30 i 80). Davant la crisi energtica que senuncia (vegeu levoluci dels consums denergia, les reserves disponibles i les projeccions; captols 2, 3 i 4), el preu de venda (que sols reflecteix els consums i les emissions de fabricaci) s un mal indicador energtic i ambiental. Cal comenar a canviar el concepte i analitzar els consums i les emissions del cicle de vida i, fonamentalment, de letapa ds, que s la ms determinant. En aquest sentit, el CDEI-UPC, amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya, est desenvolupant metodologies i bases de dades adequades per poder establir avaluacions energtiques i ambientals en letapa de disseny conceptual dels bns dequip, quan les decisions tenen la mxima incidncia. Per obtenir una bona informaci i, alhora, per desplegar les mximes potencialitats dinnovaci, lavaluaci sestableix per al conjunt de lequip i el procs operatiu durant tot el cicle de vida, tant en les etapes doriginaci del b dequip (definici, disseny i fabricaci), com en les etapes de destinaci (s, manteniment, eventuals reconfiguracions, fi de vida), i en tots els elements i aspectes que coadjuven en el procs.
26
2. Evoluci del consum energtic mundial

2.1. Consum energtic de fonts primries
En aquest captol, sestudia levoluci del consum denergia primria en el mn segons les diferents fonts primries i segons les diferents regions del mn. Com es pot observar, el creixement absolut en el perode 1980-2008 (del qual ofereix dades EIA-govEUA) s molt important i es basa, fonamentalment, en els combustibles fssils. Per completar aquesta visi, conv analitzar levoluci del consum denergia primria per cpita en el mn i en les diferents regions. I, amb aquesta finalitat, hem repassat breument el creixement de la poblaci al mn i a les regions en aquest mateix perode. Per a grans mbits (el mn, les regions) i perodes llargs (un any o ms), es pot considerar la producci o el consum denergia com un flux continu mitj. Una energia per unitat de temps s una potncia que es mesura en W (watts) o els seus mltiples. A escala mundial, sha elegit com a unitat de producci o de consum el TW (T = tera = 1012; 1 TW = mili de milions de watts). Les energies de diferent naturalesa shan redut a energia trmica equivalent (Wt, watts trmics). A continuaci, es presenta una taula amb els consums (potncia trmica) de les principals fonts denergia primria de 1980 a 2008 a partir de les dades dEIA-govEUA, complementades amb valors del consum de combustibles renovables i residus (fonamentalment, la biomassa tradicional) basats en les dades proporcionades per lAgncia Internacional de lEnergia (IEA-OCDE). Taula 2.1. Evoluci del consum denergia en el mn (TWt) de fonts primries
Petroli Gas natural Carb Energia nuclear No renovables 1980 4,383 1,802 2,338 0,253 8,777
% 42,23 17,36 22,53 2,44 84,56
1985 4,117 2,120 2,755 0,512

108,28
1990 4,570 2,521 2,981 0,681

122,51
1995 4,772 2,714 2,940 0,778

127,66
2000 5,203 3,043 3,090 0,858

138,93
2005 5,686 3,527 4,098 0,921

162,16
2008 5,720 3,809 4,572 0,908

171,00
% 32,02 21,32 25,59 5,08 84,01
9,504 10,753 11,204 12,194 14,233 15,009 0,727 1,249 0,746 0,056 1,211 2,014
125,68
1980=100 100,00 Increments per perodes
0,451 0,846 0,072 1,302 2,220

138,56
0,990 0,894 0,100 1,393 2,387

148,96
2,039 0,967 0,145 1,543 2,655

165,72
0,776 1,028 0,195 1,634 2,858

178,35 5,76 1,09 9,14 15,99
Energ. hidroelctrica Altres elctr. renov. 1 Combustibles renov. 2 Renovables
0,599 0,016 0,988 1,602
5,77 0,15 9,52 15,44
0,682 0,027 1,109 1,818

113,47
0,216
109,10
0,196
123,04
0,206
129,40
0,167
140,55
0,268
162,80
0,203
172,23
Total
10,379 100,00 11,322 12,767 13,424 14,581 16,888 17,867 100,00 0,943 1,445 0,657 1,157 2,307 0,979

1
Totes les elctriques renovables, excepte la hidroelctrica (elica, fotovoltaica, centrals termosolars, martima, combustibles renovables per a generar electricitat). 2 Combustibles renovables i residus: biomassa tradicional, biocarburants, residus urbans. Fonts: EIA-govEUA: petroli, gas natural, carb, nuclear, hidrulica i elctriques renovables no hidruliques; IEA-OCDE: combustibles renovables i residus. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Per mostrar de forma visual levoluci del consum denergia en el mn durant aquests 28 anys, shan representat grficament les dades de la taula 2.1. El grfic de la figura 2.1 (escala de 0 a 18 TWt) mostra levoluci global i el repartiment entre energies renovables i
27
energies no renovables. El grfic de la figura 2.2 (escala de 0 a 6 TWt) representa levoluci individual de cada una de les fonts denergia.
Consum mundial d'energia primria (TWt) t) Consum mundial denergia primria (TW
18,0
Renovables
16,0 14,0 12,0 10,0 8,0 6,0 4,0 2,0 0,0 1980
No renovables Total consum
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 2.1. Evoluci del consum denergia en el mn al llarg del perode 19802008, aix com el seu repartiment en energies renovables i energies no renovables. Escala 0-18 TWt. Font: EIA-govEUA, IEA-OCDE. Elaboraci: Carles Riba Romeva Consum mundial denergies, de fontstipus (TWt) (TWt) Consum mundial d'energies, segons primries
6,0
Petroli Gas natural
5,0
Carb Nuclear Combustibles renov.
4,0
Hidroelctrica Altres elct. nenov.
3,0
2,0
1,0
0,0 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 2.2. Evoluci del consum de cada tipus denergia en el perode 1980-2008. Font: EIA-govEUA i IEA-OCDE. Elaboraci: Carles Riba Romeva
28
La taula 2.1 i les figures 2.1 i 2.2 mereixen els comentaris segents de carcter general: Increment molt important del consum denergia primria 1. El consum denergia en el mn continua augmentant. Concretament, un 72,23% durant el perode 1980-2008, amb un increment absolut global de 7,488 TWt. 2. Els increments del consum denergia no es moderen, sin que sintensifiquen els darrers anys. Desprs dincrements absoluts de 2,387 TWt a la dcada 1980-1990 i de 1,814 TWt a la dcada segent (1990-2000), els darrers vuit anys (2000-2008), sha registrat un increment de 3,285 TWt, si b en els tres ltims ja es nota la crisi. La major part de lincrement s en energies no renovables 3. En analitzar el repartiment de lincrement absolut (7,488 TWt), el panorama s decebedor des del punt de vista ambiental. El consum de fonts no renovables augmenta 6,232 TWt, mentre que laugment dels combustibles fssils s de 5,577 TWt. 4. A ms, les energies renovables tan sols absorbeixen 1,258 TWt daquest increment, essent-ne els principals components els combustibles renovables (0,649 TWt, en la seva gran majoria, biomassa tradicional i no biocarburants) i lenergia hidrulica (0,429 TWt). 5. Les noves fonts denergies renovables (solar, elica, marina, geotrmica, la gran esperana!), tot i haver-se multiplicat per nou durant el perode 1980-2008, han experimentat un modest increment absolut de 0,179 TWt. 6. La diferncia absoluta entre energies no renovables i energies renovables no fa ms que augmentar. Passa de 7,184 TWt el 1980 a 13,158 TWt el 2008. Els pesos percentuals renovables/no renovables no varien 7. El percentatge de fonts denergia no renovable quasi no disminueix en els 28 anys del perode: baixa de 84,56% a 84,01%. El petroli perd pes (-10,21%) mentre que en guanyen el gas natural (+3,96%) i el carb (+3,06%). En conjunt, els combustibles fssils baixen (del 82,20% al 78,96%), percentatge que prcticament recupera el quart combustible no renovable, lurani (+2,64%). Cal fer notar que, els darrers anys, els combustibles no renovables tornen a guanyar pes i lurani en perd. 8. Les fonts energtiques renovables guanyen un petit pes percentual (0,55%, el que perden les no renovables) per continuen representant tan sols el 15,96% del total. Lenergia hidroelctrica prcticament es mant i els combustibles renovables i els residus (en la seva gran majoria, biomassa tradicional) perden un 0,38%, que es compensa per un augment del pes de les noves altres fonts elctriques renovables en un 0,94% que, malgrat aix, tan sols arriba a 1,09% el 2008. Fonts denergia renovables i biomassa tradicional 9. Tot i que les energies renovables creixen, la major part daquest augment correspon a la biomassa tradicional (nica energia de qu disposen uns 2.600 milions dhabitants, el 39% de la humanitat, en pasos poc desenvolupats dfrica, sia i Amrica Llatina; en parlarem ms endavant) i a lenergia hidroelctrica. 10. Les noves fonts elctriques renovables continuen essent prcticament residuals. Malgrat el seu augment relatiu espectacular (shan multiplicat per 12,5), la seva incidncia en els subministrament global denergia tot just ha superat l1% el 2008 (concretament, l1,095%). (vegeu-ne el detall a la figura 2.3).
Noves fonts denergia renovable

Hi ha la percepci meditica que algunes noves fonts denergia (especialment, lelica i la fotovoltaica o els biocarburants) evolucionen molt rpidament i que aviat podran substituir els combustibles fssils. Qu hi ha de veritat en aquesta percepci?
29
s una veritat a mitges. Si b s cert que aquestes energies sestan desenvolupant a ritmes molt rpids (en alguns pasos), tamb s cert que la seva aportaci a escala mundial s molt petita i que el seu augment s prcticament irrellevant davant dels increments daltres components de la paleta energtica (especialment, el gas natural i el carb). A fi de posar-ho en relleu, la taula 2.2 desglossa levoluci de les noves fonts elctriques renovables (geotrmica, elica, solar i martima, o combustibles renovables usats per produir electricitat) i tamb levoluci dels dos principals biocarburants (etanol i biodisel, inclosos a la taula 2.1, dins lapartat de combustibles renovables). Taula 2.2. Evoluci de les fonts elctriques renovables i dels biocarburants (TWt)
Geotrmica Elica Solar i martima Comb. renov. i resid. Total alt. elct. ren. Etanol Biodisel Total biocarburants 1980 0,0094 0,0000 0,0002 0,0059 0,0156
% mn
1985 0,0159 0,0000 0,0002 0,0109 0,1498 0,0271

0,0913 0,0000 0,0016 0,0569
1990 0,0246 0,0012 0,0003 0,0310 0,0562
1995 0,0259 0,0026 0,0004 0,0430 0,0719
2000 0,0345 0,0102 0,0004 0,0546 0,1001 0,0133 0,0010 0,0143
2005 0,0379 0,0333 0,0009 0,0727 0,1448 0,0260 0,0049 0,0309
2008 0,0412 0,0684 0,0028 0,0829 0,1953 0,0540 0,0189 0,0739
% mn 0,2280 0,3789 0,0154 0,4588 1,0813 0,2988 0,1047 0,4035
Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
I, novament, aquests valors tamb es mostren de forma grfica (figura 2.3). Malgrat levoluci espectacular de la generaci i el consum els darrers anys, cap de les noves energies renovables supera els 0,09 TWt lany 2008 (s a dir, 1/200 de lenergia primria consumida al mn). Fora dels biocarburants (una part quasi imperceptible dels combustibles renovables i residus que tamb inclou la biomassa tradicional; lnia taronja de la figura 2.2), la suma de tots ells correspon a altres fonts elctriques renovables (lnia verda inferior de la figura 2.2).
Consum mundial de noves energies renovables (TWt) t) Consum mundial de noves energies renovables (TW
0,090 Electr-geotrmica 0,075 Electr-elica Electr-solar i martima Electr-comb.renov.i resid. 0,060 Biocomb-etanol Biocomb-biodisel
0,045
0,030
0,015
0,000 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 2.3. Evoluci del consum de les altres fonts elctriques renovables en el perode 1980-2008 (escala de 0 a 0,09 TWt). Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
30
Altres fonts elctriques renovables LEIA-govEUA proporciona dades des de 1980. La generaci elctrica ms important procedeix dels combustibles renovables i residus (0,0829 TWt el 2008) de creixement sostingut (la discontinutat que sobserva el 1988-1989 correspon als EUA). Desprs ve lenergia elica, de desenvolupament ms recent i creixement molt rpid (0,0684 TWt el 2008). Lenergia geotrmica sutilitza des de fa temps per el creixement s moderat (0,0412 TWt el 2008). Finalment, lenergia solar (que inclou lenergia fotovoltaica i les centrals termosolars), junt amb la generada per les marees i ones, tot i que progressa, s imperceptible a nivell mundial (0,0028 TWt el 2008). Biocarburants LEIA-govEUA proporciona dades des de lany 2000. El bioetanol (produt fonamentalment als EUA, al Brasil i a determinades zones dsia) s el principal biocarburant (el 2000 ja nexistia alguna producci), de creixement rpid (0,0540 TWt el 2008). El biodisel (produt fonamentalment a Europa) s prcticament inexistent el 2000 i, malgrat el seu progrs rpid, t un pes molt menor (0,0189 TWt el 2008). Tanmateix, tots dos sn insignificants davant del consum de petroli. Falses expectatives Hi ha notcies que indueixen a falses expectatives. Espanya i lenergia elica Per exemple, sexalta el fet que a Espanya lenergia elica supera per primera vegada la nuclear (La Vanguardia, 2-12-2009). Certament, Espanya s un dels lders mundials en energia elica, per la seva producci anual (no puntual, a altes hores de la matinada i en un dia especialment vents), tan sols representa el 13% de lenergia elctrica produda lany 2009 i el 5,5% de tota lenergia primria consumida, mentre que el conjunt de combustibles no renovables continua pesant ms del 85%. La Xina i el lideratge en energies renovables Tamb indueix a falses expectatives que la Xina, poc desprs de desactivar amb els EUA la Conferncia de Copenhaguen sobre el Canvi Climtic, anunci que planeja que un ter de la seva energia sigui renovable lany 2050 (El Mundo, 7-12-2009). La Xina ha passat de consumir 0,886 TWt de carb lany 2000 (el 28,5% mundial) a 1,868 TWt el 2008 (el 42,58% mundial; un augment del 110,8% en 8 anys). En canvi, lany 2008, el conjunt de les noves energies renovables (bsicament collectors solars trmics per a aigua calenta en edificis, en qu la Xina s lder mundial destacat) sumaven 0,035 TWt (menys de l1,5% del seu consum denergia primria), tot i que, aix s, amb tendncia a lala. No vol dir que aquestes fites no siguin importants en el cam de les energies renovables, per o sn realment ms escasses del que sinsinuen, o sn inabastables o, fins i tot, contradictries amb altres aspectes de les poltiques energtiques dels pasos.
Biomassa tradicional
Crec que s oport fer aqu unes consideracions sobre la biomassa tradicional (inclosa a lapartat Combustibles renovables i residus; taula 2.1 i figura 2.2) en especial per la importncia que t en molts pasos i entre les poblacions menys afavorides. La biomassa tradicional (llenya del bosc, carb vegetal, restes de cultius i residus danimals) s lenergia dels pobres i, ats que no sol entrar en els circuits comercials, les grans agncies dinformaci (entre elles, lEIA-govEUA) lhan marginada. La primera vegada que s objecte de un reconeixement oficial s en ledici de 1998 de linforme anual del IEA-OCDE, World Energy Outlook [WEO-2008], al captol 10, titulat Biomass. La sensaci s que els autors sadonen de la importncia daquesta font denergia i en fan un tractament alhora sincer i delicat. Comena aix:
31
Lenergia de la biomassa representa actualment (el 1998) aproximadament el 14% del consum mundial denergia final, un percentatge ms gran que el del carb (12%) i comparable al del gas (15%) i lelectricitat (14%). En els pasos en via de desenvolupament, en els quals viuen les 3/4 parts de la poblaci mundial, lenergia de la biomassa ... correspon, de mitjana, a 1/3 del consum denergia final i prop del 75% de lenergia utilitzada a les llars. Per a una gran part de la poblaci rural daquests pasos, i per a les capes ms pobres de les poblacions urbanes, la biomassa s sovint lnica font denergia disponible i que es poden permetre per cobrir les necessitats bsiques de cuinar i escalfar-se.... Actualment, la biomassa tradicional ha baixat en percentatge a causa del creixement superior daltres fonts energtiques, per en termes absoluts ha augmentat. I fa unes primeres avaluacions numriques de la biomassa tradicional per al 1995 i una projecci per al 2020, que reprodum a continuaci (IEA-OCDE dna les xifres en MTEP, milions de tones equivalents de petroli; aqu, per coherncia, hem tradut les xifres a TWt): Taula 2.3. Avaluaci de la biomassa tradicional (TWt) segons IEA
Pasos i regions Xina sia de lEst sia del Sud Amrica Llatina frica Pasos en desenvolup. Altres no-OCDE OCDE Total mn 1995
Biomas. Conven. Total
Projecci 2020
% biom. Biomas. Conven. 23,8 25,2 85,9 18,4 99,6 38,2 1,9 3,3 13,0
Total
% biom. 9,6 9,6 27,5 8,8 51,2 17,8 1,3 3,0 9,6
0,273 0,155 0,324 0,110 0,299 1,162 0,037 0,189
1,147 0,616 0,377 0,600 0,300 3,040 1,924 5,749
1,421 0,771 0,701 0,710 0,599 4,202 1,961 5,937
0,297 0,181 0,409 0,126 0,601 1,614 0,040 0,228
2,789 1,693 1,077 1,309 0,574 7,441 2,958 7,348
3,087 1,873 1,486 1,435 1,175 9,056 2,998 7,577
1,387 10,713 12,100
1,883 17,748 19,630
Els valors originals en MTEP (o MTOE) shan tradut a TWt. Font: World Energy Outlook 1998 [WEO-2008], captol 10 (IEA-OCDE). Elaboraci: Carles Riba Romeva
LIEA-OCDE ha incorporat la biomassa tradicional en la seva comptabilitat per, en fer-ho dintre dun apartat denominat Combustibles renovables i residus (on hi ha els biocarburants i dels residus industrials i urbans), desdibuixa aquest aspecte tan important per a un nombre creixent de persones de la Terra, malgrat tots els progressos. Anlisis posteriors de lIEA-OCDE [WEO-2006] ressalten altres aspectes de ls de la biomassa, com sn la causa de malalties per la inhalaci de fums o el deteriorament dels boscos, i propugnen poltiques per eliminar ls de biomassa tradicional (no comercialitzada). A la figura 2.4 es reprodueixen les grfiques de levoluci del perfil energtic de tres pasos significatius, des del punt de vista del consum de la biomassa tradicional. Nigria, malgrat tenir importants reserves de petroli i de gas natural que exporta, s molt representatiu dels pasos subsaharians. La subsistncia dels seus quasi 150 milions dhabitants (Alemanya i Frana juntes) es basa en la biomassa tradicional (prop del 80% de lenergia consumida). Concretament, el seu consum ha passat de 27 a 84 MTEP/any en el perode 1971-2007 (de 0,037 a 0,111 TWt), amb un augment quasi proporcional a la poblaci. El cas de lndia pot semblar diferent, per no ho s tant. La biomassa tradicional, que representa poc ms del 27% del consum energtic, s, en termes absoluts, de 165 MTEP/any el 2007 (0,219 TWt). I, al Brasil, on s difcil destriar la biomassa tradicional de la producci de biocarburants, el valor conjunt s de 71 MTEP/any (0,094 TWt). Potser sest cometent un gran error marginant o amagant aquesta realitat. 32
Nigria. Poblaci: 1971: 55 Mhab; 2007: 146 Mhab. Escala denergia en kTOE.
ndia. Poblaci: 1971: 560 Mhab; 2007: 1.124 Mhab. Escala denergia en MTOE
Brasil. Poblaci: 1971: 98 Mhab; 2007: 196 Mhab. Escala denergia en kTOE Figura 2.4. Grfiques de levoluci del subministrament total denergia en tres pasos dfrica, sia i Amrica Llatina significatius en consum de biomassa tradicional (franja superior en color taronja). Shi han afegit les xifres de la poblaci. Font: IEA-OCDE. Elaboraci: Carles Riba Romeva
33
2.2. Consum energtic per regions

La taula 2.4 i la seva representaci a la figura 2.5 permeten analitzar levoluci del consum denergia primria a les regions del mn establertes anteriorment. Taula 2.4. Evoluci del consum denergia en el mn (TWt), per regions
Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Total
ndex 1980=100 Amrica del Nord Amrica del Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania
1980 3,068 0,481 2,440 1,575 0,196 0,428 2,191 10,379

100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00
% 29,56 4,64 23,51 15,17 1,89 4,12 21,11 100,0
1985 3,048 0,524 2,492 1,875 0,287 0,514 2,582
1990 3,399 0,595 2,612 2,051 0,376 0,580 3,152
1995 3,673 0,700 2,644 1,420 0,463 0,655 3,870
2000 3,998 0,809 2,813 1,356 0,581 0,742 4,282
2005 4,106 0,912 2,993 1,494 0,764 0,875 5,744
% 2008 4,039 22,61 0,990 5,54 3,012 16,86 1,562 8,74 0,875 4,90 0,930 5,21 6,458 36,15
11,322 12,766 13,424 14,581 16,888 17,866 100,0

99,35 108,96 102,12 119,05 146,41 120,09 117,84 110,81 123,69 107,04 130,26 191,90 135,53 143,86 119,72 145,36 108,36 90,15 236,09 153,09 176,63 130,32 168,05 115,27 86,14 296,32 173,42 195,40 133,83 189,45 122,65 94,89 389,62 204,55 262,14 131,66 205,66 123,45 99,20 446,35 217,35 294,71
Fonts: EIA-govEUA: petroli, gas natural, carb, nuclear, hidrulica i noves fonts renovables. IEA-OCDE: combustibles renovables i residus. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Consum mundial d'energia primria, segons regions (TWt) (TWt) Consum mundial denergia primria, per regions
7,0 Amrica Nord Amrica Sud i C. Europa Eursia 5,0 Orient Mitj frica 4,0 sia i Oceania
6,0
3,0
2,0
1,0
0,0 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 2.5. Evoluci del consum denergia primria per regions en el perode 19802008 (escala de 0 a 7 TWt). Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
34
La taula 2.4 i la figura 2.5 suggereixen els comentaris segents: Els increments absoluts. sia, el mxim augment 1. sia i Oceania s la regi que registra lincrement principal de consum denergia en el perode 1980-2008 (+4,267 TWt, el 56,99% del total mundial de +7,487 TWt). La segueix ja a molta distncia Amrica del Nord (+0,971 TWt, el 12,97% mundial). 2. Les quatre regions segents (Amrica del Sud i Central, Europa, Orient Mitj i frica) tenen increments entre 0,500 i 0,680 TWt (de 6,7 a 9,1% mundial). Finalment, Eursia experimenta globalment una davallada lleugera de -0,013 TWt. Els increments percentuals. Orient Mitj, i sia i Oceania, els mxims 3. Orient Mitj encapala la llista amb un augment del consum en el perode considerat de +346,35% i el segueix sia i Oceania, amb un augment de +194,71%. 4. Dues regions ms experimenten increments importants (en gran manera compensats pels augments de poblaci): frica, amb augments de +117,35%, i Amrica del Sud i Central, amb el +105,66%. 5. A Amrica del Nord i Europa, els increments sn molt ms moderats (+31,66% i 23,45%), mentre que Eursia no experimenta cap increment. Canvi de pes relatiu. sia i Oceania es posa en primer lloc 6. Lordre de les regions per consum denergia el 1980 era: Amrica del Nord, Europa, sia i Oceania i Eursia i, a notable distncia, Amrica del Sud i Central, frica i Orient Mitj. 7. Al final del perode (2008), sia i Oceania shavia situat al primer lloc, desprs de superar Amrica del Nord i Europa. La resta de regions segueixen el mateix ordre. Modificaci del pes relatiu. Les regions del primer mn baixen 8. Les regions ms desenvolupades el 1980 perden pes el 2008: Amrica del Nord (-6,95%), Europa (-6,65%) i Eursia (-6,43%, reflecteix lensorrament del bloc sovitic). 9. Hi ha dues regions que guanyen pes, per de forma molt moderada: Amrica del Sud i Central (+0,90%) i frica (+1,09%). 10. Finalment, hi ha dues regions que augmenten el seu pes de forma espectacular: sia i Oceania (+15,04%; passa del 21,11% mundial al 36,15%), com a reflex de la dinmica de Xina i, en menor mesura, de lndia. I Orient Mitj (+3,01%, per de poblaci petita), amb un creixement indut per la gran disponibilitat denergia. La connexi entre economia i energia 11. De forma general, les economies ms dinmiques (sia i Oceania, Orient Mitj) van associades a increments importants del consum denergia. 12. En aquest sentit, el cas dEursia s paradigmtic: desprs daugmentar el consum denergia un 30,26% fins al 1990, lesfondrament poltic i econmic del bloc sovitic a partir de 1990 indueix una disminuci del consum denergia fins al -17,80% el 1998, que remunta posteriorment al -0,82% el 2008. A partir de les dades de la taula 2.6 i la figura 2.6, i tamb del coneixement de levoluci de la poblaci al mn i a les regions (taula 2.8), a les properes planes (secci 2.3) sanalitza la qesti interessant de lenergia primria consumida per cpita en cada un daquests mbits com tamb la seva evoluci en el temps. Aquest s un dels aspectes bsics que cal comprendre de la situaci geoestratgica de les diferents poblacions a fi de poder orientar les accions que cal emprendre.
35
2.3. Poblaci i energia per cpita

A les pgines segents sanalitza levoluci de la poblaci mundial i de les regions en el perode estudiat com a pas previ per calcular-ne lenergia per cpita. Com a referncia, tamb hi introdum un esquema de lenergia consumida per cpita en les successives civilitzacions humanes. Evoluci de la poblaci del mn Un altre dels grans problemes del mn s la sobrepoblaci. Observat en una perspectiva histrica, el creixement poblacional de la humanitat els darrers dos segles representa una veritable explosi: Taula 2.5. Evoluci de la poblaci humana els dos darrers segles
1830 1930 1960 1974 1987 1999 2012 1.000 Mhab 2.000 Mhab 3.000 Mhab 4.000 Mhab 5.000 Mhab 6.000 Mhab 7.000 Mhab Per primera vegada, la humanitat arriba a aquesta xifra 100 anys (augment del 100%) 30 anys (augment del 50%) 14 anys (augment del 33%) 13 anys (augment del 25%) 12 anys (augment del 17%) 13 anys?
Font: diverses fonts i lEIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Lsser hum ha anat desallotjant les altres espcies danimals superiors i confinant-les en rees cada cop ms redudes. Avui dia, la poblaci humana s molt superior a la de qualsevol de les espcies superiors danimals salvatges i sols s comparable amb la despcies domstiques associades a la seva prpia alimentaci. Acompanyen els 6.690 milions dhumans que som en el mn (el 2008) 1.350 milions de vaques (5 vegades menys), 1.100 milions dnecs, 1.080 milions dovelles, 940 milions de porcs, 860 milions de cabres, etc., i tan sols som superats per 18.400 milions de pollastres i gallines (unes tres vegades ms). (http://www.fao.org/corp/statistics/es/) La taula 2.6 mostra levoluci de la poblaci mundial per regions en el perode estudiat: Taula 2.6. Evoluci de la poblaci del mn (Mhab), per regions
% % 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2008 Amrica del Nord 320,78 7,21 341,29 362,96 389,25 413,32 434,28 447,36 6,69 Amrica del S. i c. 292,02 6,56 324,02 357,44 389,23 419,86 450,07 468,32 7,00 Europa 530,42 11,91 543,38 557,67 570,80 580,95 591,69 597,29 8,93 Eursia 265,92 5,97 277,78 288,36 290,85 288,72 285,13 283,69 4,24 Orient Mitj 95,02 2,13 114,96 135,27 152,30 169,46 186,44 198,99 2,97 frica 478,11 10,74 553,52 631,05 713,82 803,94 903,59 967,83 14,47 sia I Oceania 2.469,84 55,48 2.696,19 2.949,01 3.187,01 3.409,17 3.610,42 3.727,22 55,71
Mn 'Mhab/any
ndex 1980=100 Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
4.452,11 100,00 4.851,14 5.281,76 5.693,26 6.085,43 6.461,63 6.690,69 100,00 79,81 86,12 82,30 78,43 75,24 76,35
100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 106,39 110,96 102,44 104,46 120,99 115,77 109,16 108,96 113,15 122,40 105,14 108,44 142,36 131,99 119,40 118,63 121,35 133,29 107,61 109,38 160,29 149,30 129,04 127,88 128,85 143,78 109,53 108,57 178,35 168,15 138,03 136,69 135,38 154,12 111,55 107,22 196,22 188,99 146,18 145,14 139,46 160,37 112,61 106,68 209,43 202,43 150,91 150,28
36
Poblaci segons regions (Mhab) Poblaci, per regions (Mhab)

4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 1980 Amrica Nord Amrica Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 2.6. Evoluci de la poblaci de les regions en el perode 1980-2008 (escala de 0 a 4.000 Mhab). Font: EIA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
La taula 2.6 i la representaci grfica corresponent, la figura 2.6, suggereixen els comentaris segents: La poblaci mundial continua creixent 1. En el perode 1980-2008 (aproximadament, una generaci), la poblaci mundial creix 2.238,58 Mhab (milions dhabitants) cosa que representa un 50,28% daugment. 2. Els creixements semblen alentir-se, per totes les previsions situen el mxim de poblaci mundial entre 8.500 i 10.000 Mhab cap a la meitat de segle XXI. Per tant, en poc ms de 200 anys (des de 1830), shaur multiplicat la poblaci humana del planeta gaireb per deu. Els augments absoluts de les regions 3. Totes les regions creixen (excepte Eursia els darrers anys). Per els grans augments absoluts es donen a sia i Oceania (1.257,84 Mhab, prop de la poblaci actual de Xina) i a frica (489,72 Mhab, ms que la poblaci actual dAmrica del Nord). 4. Les cinc restants regions experimenten un creixement conjunt de 491,48 Mhab: Amrica del Sud i Central, 176,30 Mhab; Amrica del Nord, 127,58 Mhab; Orient Mitj, 103,97 Mhab; Europa, 66,87 Mhab; i Eursia, 17,77 Mhab. Els augments relatius de les regions 5. Hi ha dues regions que dupliquen la poblaci en aquest perode: Orient Mitj (increment del 109,43%), rica en recursos energtics, i frica (102,43%), la ms pobra. 6. Tres regions ms creixen proporcionalment no lluny de la mitjana mundial: Amrica del Sud i Central, deu punts per sobre (60,37%); sia i Oceania, quasi a la mitjana mundial (50,91%), i Amrica del Nord, ms de deu punts per sota (39,46%). 7. Finalment, hi ha dues regions que tenen augments relatius petits: Europa (12,61%) i Eursia (6,68%).
37
Les civilitzacions i el consum denergia El desenvolupament de les civilitzacions humanes ha anat associat a un increment progressiu del consum denergia per cpita (figura 2.7). Per illustrar aquesta relaci, s molt grfic donar els resultats prenent com a unitat el consum denergia endosomtica (energia basal + energia dactivitat) per dia duna persona mitjana activa, que es pot traduir en uns 120 Wt de potncia trmica mitjana. Segons Cook (figura 2.7), des de les civilitzacions agrcoles primitives que consumeixen unes 4,8 vegades lenergia endosomtica del cos hum (576 Wt/hab; encara la situaci duna part important dfrica i sia), sevoluciona vers les civilitzacions industrials que consumeixen 31 vegades lenergia endosomtica (3.720 Wt/hab; situacions una mica inferior a la dEuropa i Eursia) i les societats postindustrials que arriben a consumir 92,7 vegades lenergia endosomtica (11.124 Wt/hab; situaci aproximada dEUA)
Consum denergia de les civilitzacions humanes Consum d'energia de les civilitzacions humanes
Unitat: consum endosomtic denergia duna persona activa, 120 Wt
100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 0 primitiva caadora agrcola primitiva agrcola avanada industrial tecnolgica transport agricultura i indstria llar i comer alimentaci
92,7 25,4 36,7 26,6 4,0 31,0 5,6 9,7 12,9 2,8
0,8 0 0 0 0,8
2,0 0 0 0,8 1,2
4,8 0 1,6 1,6 1,6
10,4 0,4 2,8 4,8 2,4
Figura 2.7. Representaci del consum diari denergia per cpita en diferents civilitzacions: humans primitius (fa 1.000.000 danys), caadors europeus (fa 100.000 anys), primeres civilitzacions agrcoles (fa 5.000 anys); agricultures avanades europees (segle XV); societat industrial (segle XIX) i societat tecnolgica avanada (finals del segle XX). En comptes de mesurar-ho en kcal/dia, sha pres com a unitat el consum endosomtic denergia duna persona activa davui dia (120 Wt). Font: Cook [Coo-1971]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
En tot cas, en la civilitzaci humana davui hi ha una correlaci entre consum denergia i la puixana o el declivi de les societats. Per exemple, en diversos estats de lexbloc sovitic, com tamb a Cuba o a Corea del Nord, els declivis econmics que van tenir lloc desprs de la caiguda del mur de Berln queden reflectits clarament en les corbes de consum denergia. Un dels reptes de futur ser trobar noves formes de desenvolupament hum en un context de declivi dels recursos dels combustibles fssils. Caldr cercar fonts denergia alternatives per substituir-los? s el cam que implcitament sembla que seguim, tot i que no he estat capa didentificar-les. O caldr idear un nou tipus de desenvolupament desconnectat de laugment (o, fins i tot, associat a una disminuci) dels recursos energtics?
38
Evoluci de lenergia consumida per cpita

Les dades anteriors sobre consum denergia en el mn i en les diferents regions (taula 2.4), combinades amb les dades sobre poblaci (taula 2.6), permeten establir els valors del consum denergia per cpita (taula 2.7). Sutilitza la unitat Wt/hab. Taula 2.7. Evoluci del consum denergia primria per cpita (Wt/hab), per regions
Amrica del Nord Amrica del Sud i c.
biomassa tradicional1
1980 Mn=100 9.563 410,22 70,69 1.648

327
1985 8.930 1.619

345
1990 9.365 1.666

309
1995 9.435 1.797

286
2000 9.672 1.926

268
2005 9.454 2.026

290
2008 mn=100 9.028 338,09 79,15 2.113

302
Europa Eursia Orient Mitj frica

4.600 5.922 2.063 895

420
197,33 254,00 88,50 38,40 38,06 100,00
4.586 6.748 2.497 929

414
4.684 7.133 2.781 919

417
4.632 4.881 3.039 918

419
4.841 4.698 3.428 923

423
5.058 5.240 4.097 969

432
5.043 5.506 4.397 961

435
188,87 206,20 164,67 35,99 64,89 100,00
sia i Oceania
887
224
958
224
1.069
223
1.214
216
1.256
211
1.591
214
1.733
215
Mn
biomassa tradicional1 1980=100
1
2.331
222 100,0
2.334
229 100,11
2.417
229 103,68
2.358
229 101,14
2.396
229 102,78
2.614
239 112,11
2.670
244 114,54
El consum de biomassa tradicional per cpita s incls en el consum denergia primria per cpita de lmbit geogrfic corresponent (la lnia immediatament superior). Font: EIA-govEUA i IEA-OCDE (biomassa tradicional). Elaboraci: Carles Riba Romeva
La figura 2.8 s la representaci grfica de les dades de la taula 2.7:

Energia per cpita, per regions (Wt/hab) Energia per cpita, segons regions (Wt/hab)
10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1980 Amrica Nord Amrica Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 2.8. Evoluci de lenergia consumida per cpita en les diferents regions del mn en el perode 1980-2008 (escala de 0 a 10.000 Wt/hab). Font: EIA-govEUA (energia i poblaci). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Les dades de la taula 2.7 i la representaci grfica corresponent de la figura 2.8, suggereixen els comentaris segents:
39
El consum mundial denergia per cpita sha mantingut quasi constant 1. El consum per cpita sha mantingut prcticament constant (uns 2.400 Wt/hab, aproximadament unes 20 vegades lenergia endosomtica mitjana de la persona humana) durant el perode 1980-2000, i sols ha repuntat lleugerament a principi del segle XXI fins arribar a 2.670 Wt/hab lany 2008, just abans desclatar la crisi econmica. 2. El darrer augment del consum mundial denergia per cpita coincideix amb la creaci de les bombolles financeres i immobiliries i lescapada econmica de la Xina i altres pasos emergents. Lesclat de la crisi econmica actual no ser un smptoma de lexhauriment de les capacitats de la Terra per proporcionar recursos ms enll del consum actual? Rics i pobres es diferencien pel consum denergia per cpita 3. El consum mitj denergia per cpita al mn s de 2.670 Wt/hab. 4. Lany 2008, quatre regions (Amrica del Nord, Europa, Eursia i Orient Mitj) que sumen 1.527 milions dhabitants (23% del mn) consumeixen una potncia de 9,488 TWt (53% del mn), amb un consum mitj per cpita de 6.212 Wt/hab (entre 9.028 i 4.397 Wt/hab). 5. Tres regions ms (Amrica del Sud i Central, sia i Oceania i frica), amb una poblaci de 5.163 milions dhabitants (77% del mn), consumeixen 8,378 TWt (47% del mn), amb un consum mitj per cpita de 1.627 Wt/hab (entre 2.113 i 961 Wt/hab). La pitjor situaci s la dfrica (36, prenent com a 100 el consum per cpita mundial). Diferncies espectaculars entre regions 6. Hi ha grans diferncies regionals en el consum denergia per cpita: Amrica del Nord (inclou Mxic) consumeix 9.028 Wt/hab (baixant), mentre que frica consumeix unes deu vegades menys (961 Wt/hab; prcticament la meitat com a biomassa tradicional). 7. Estats Units dAmrica s la potncia amb el mxim consum per cpita: en tot aquest perode, sha mantingut prcticament per sobre dels 11.000 Wt/hab i ha assolit un mxim de 12.000 Wt/hab lany 2000. Evoluci del consum denergia per cpita 8. Dues regions prcticament dupliquen el consum denergia primria per cpita durant el perode 1980-2008: Orient Mitj, amb un augment del 113,13% i un consum al final de perode de 4.397 Wt/hab, i sia i Oceania, amb un augment del 95,29% i un consum lany 2008 de 1.733 Wt/hab (per el valor absolut est per sota de la mitjana mundial). 9. Amrica del Nord, frica i tamb Europa (5.086 Wt/hab), Eursia (5.506 Wt/hab) i Amrica del Sud i Central (2.113 Wt/hab) varien poc el consum per cpita. 10. s interessant observar la fluctuaci del consum denergia per cpita dEursia. Primer augmenta fins a ms de 7.100 Wt/hab i, desprs de la caiguda del rgim sovitic, lany 1995, baixa fins per sota dEuropa (uns 4.500 Wt/hab); posteriorment, amb la revaloritzaci dels seus recursos energtics, torna a pujar al final del perode (uns 5.500 Wt/hab el 2008). s una altra constataci de la connexi entre economia i energia. El consum de biomassa tradicional 11. El consum per cpita de combustibles renovables i residus en el conjunt del mn augmenta lleugerament en el perode estudiat de 222 a 244 Wt/hab. Daquests, el 83,7% correspon a les regions dfrica, sia i Oceania i Amrica del Sud i Central. 12. En tres regions del mn hi ha un consum important de combustibles renovables i residus, que, de forma prcticament exclusiva, s atribuble a la biomassa tradicional (sassenyalen en color a la taula 2.7): frica (435 Wt/hab), sia i Oceania (215 Wt/hab) i Amrica del Sud i Central (302 Wt/hab). A frica, aquest consum per cpita augmenta lleugerament, mentre que a les dues regions restants, disminueix lleugerament.
40
3. Reserves denergies no renovables

3.1. Avaluaci de les reserves denergia
Els combustibles fssils i lurani sn fonts denergia no renovables que, actualment, cobreixen el gruix del subministrament denergia en les societats desenvolupades i en via de desenvolupament (el 84,00% de la producci i el 84,12% del consum mundials). A ms, aquests percentatges prcticament no shan modificat al llarg dels 28 anys estudiats. Per tant, en qualsevol anlisi de levoluci del subministrament denergia, s molt important avaluar les reserves de cada un daquests recursos. La reserva s un recurs energtic tcnicament i econmicament recuperable, concepte que, estrictament, noms t sentit aplicar als recursos no renovables (el petroli, el gas natural, el carb i l'urani). Cada un daquests recursos se sol mesurar amb unitats diferents (barrils, b; peus cbics, cf; tones, Tg; quilotones durani natural, ktUnat o GgUnat). Aqu hem fet un esfor per traduir les quantitats a una unitat comuna: el terawatt trmic any: TWtA. Lavaluaci de les reserves ha originat controvrsies, moltes delles amb fonaments prou slids per pensar que, en alguns casos, shan sobrevalorat. Per evitar discussions, per, hem partit de les avaluacions reconegudes per algunes de les grans agncies o associacions internacionals. Hem utilitzat les fonts dinformaci segents per a les reserves: petroli i gas natural: Oil & Gas Journal (dades acollides per lEIA-govEUA); carb: WEC (acollides per lEIA, excepte les dades dels EUA); urani: NEA-IAEA (a partir del Red Book 2007). Els resultats es donen a les taules 3.1 (per regions) i 3.2 (per pasos). Taula 3.1. Reserves de combustibles en el mn (TWtA), per regions
Petroli Gas nat. Font dinformaci Oil&Gas J. Oil&Gas J. 2007 2007 Carb
WEC
Urani
NEA-IAEA
2007
2007
Total diversos 2007
Poblaci EIA 2007
Mn
Unitats fsiques Gb1 Tcf1 Tg1 ktU1 Mesures fsiques 1.316,7 6.189,4 826.002 5.468,8 Factor de conversi TWtA/Gb TWtA/Tcf TWtA/Mst TWtA/ktU Mitjana mundial 0,19639 2 0,03480 2 0,000698 2 0,013751 2 Unitat energtica Mn
% sobre recursos
TWtA 258,577
22,96
TWtA TWtA 215,383 577,032

19,12 51,24
TWtA 75,200
6,68
% mn TWtA Mhab 1.126,191 100,00 6.614,13 100,00
2 6 7 1 3 5 4
1
Amrica del Nord 41,385 Amrica del Sud i c. 20,946 Europa 3,030 Eursia 19,452 Orient Mitj 145,268 frica 22,014 sia i Oceania 6,483
9,743 9,125 5,964 68,352 90,164 17,375 14,661
177,955 11,428 16,065 152,503 1,188 25,108 185,873
10,506 4,054 1,566 23,010 1,559 14,365 20,139
247,676 44,376 26,626 263,316 238,180 78,863 227,155
443,06 21,99 462,28 3,94 595,51 2,36 284,12 23,38 194,96 21,15 945,91 7,00 20,17 3.688,28
Gb (giga) = 109 barrils; Tcf (tera) = 1012 peus cbics; Tg = (tera) = 106 tones (de totes les categories de carb); ktU (quilo) = 103 tones d'urani natural. 2 Els clculs shan realitzat sobre la base de: petroli, valor mitj mundial, 43,02 GJ/Mg (mnim 37,89 i mxim 44,89); gas natural: valor mitj, 38,76 kJ/m3 (mnim 29,96 i mxim 48,84); carb: sobre la base de pasos i valors mitjans de rendiment energtic per a cada tipus de carb (taula 3.5); valor mitj: 22,03 GJ/Mg (mnim, 5,26 i mxim 32,09); urani: valor mitj mundial, 433,64 TJ / MgUnat. Fonts: Oil & Gas Journal (dades recollides per lEIA-govEUA): reserves de petroli i de gas natural; WEC, World Energy Council): reserves de carb (tamb recollides per lEIA-govEUA a MST); NEA-IAEA (Red Book 2007): reserves d'urani. Elaboraci: Carles Riba Romeva
41
Taula 3.2. Reserves dels diferents combustibles en el mn (TWtA), per pasos

Petroli Mn Unitat Mn
% sobre reserves
Gas nat.
Carb
Urani
Total
% mn 100,00 17,41 16,24 8,16 6,80 5,95 5,35 4,24 3,54 3,46 3,09 2,64 2,56 2,35 2,34 2,04 1,96 1,21 0,88 0,85 0,77 0,72 0,59 0,47 0,39 0,39 0,37 0,34 0,34 0,34 0,32 0,31 0,25 0,19 0,13 0,097 0,085 0,065 0,049 0,042 0,037 0,035 0,032 0,032 0,017 0,015 0,013 0,007 0,000
Poblaci Mhab 6.614,13 301,29 141,38 1.321,85 20,75 65,40 27,59 32,94 15,28 1.124,13 0,81 48,37 46,30 4,44 27,50 26,02 2,51 143,31 6,05 193,92 33,36 234,69 42,60 27,08 38,52 4,64 9,92 2,07 14,21 108,70 38,50 82,40 75,68 169,12 60,78 65,15 39,38 74,77 86,52 127,43 58,18 40,45 47,37 94,16 63,71 152,03 64,39 48,25 79,94
TWtA 258,577
22,96
TWtA TWtA 215,383 577,032

19,12 51,24
TWtA TWtA 75,200 1.126,191

6,68 100,00
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 19 18 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 32 33 35 42 44 45 54 57 60 67 68 69 70 77 79 86 93 121
Estats Units Rssia Xina Austrlia Iran Arbia Saudita Canad Kazakhstan ndia Qatar frica del Sud Ucrana Emirats rabs Units Iraq Veneuela Kuwait Nigria Lbia Brasil Algria Indonsia Colmbia Uzbekistan Polnia Noruega Srbia i Montenegro Nambia Nger Mxic Turkmenistan Alemanya Egipte Pakistan Regne Unit Tailndia Sudan Turquia Vietnam Jap Itlia Espanya Birmnia Filipines Frana Bangla Desh Congo (Kinshasa) Corea del Sud Etipia
4,069 11,803 3,147 0,297 26,842 51,860 34,832 5,901 1,078 2,939 0,003 0,078 18,937 22,391 16,422 20,105 7,125 8,011 2,328 2,280 0,826 0,293 0,117 0,019 1,476
7,259 56,708 2,797 1,105 34,409 8,406 1,983 3,503 1,313 31,891 1,366 7,510 3,923 6,071 1,926 6,371 1,844 0,376 6,098 3,566 0,124 2,211 0,157 2,947 0,077
180,049 106,858 85,056 58,051 1,188 5,092 19,182 35,521 23,732 24,594 0,487 0,159 3,038 0,052 3,669 6,174 1,464 4,268 0,005 4,112 0,060 0,782 3,046 0,018 1,291 0,119 0,547 0,559 0,110 0,314 0,009 0,205 0,001 0,211
4,661 7,502 0,934 17,092 0,022 5,819 11,238 1,002 5,983 2,743
3,828 0,268 0,080 1,526
2,483 0,118 0,073 0,733 0,056 0,752 0,061 0,850 0,060 0,121 0,012 0,124 0,029 0,010 0,027 0,024 0,005 0,035
0,500 3,503 0,269 2,049 0,816 0,606 0,482 0,104 0,010 0,236 0,056 0,198 0,353 0,120 0,012 0,164
3,781 3,768 0,025 0,096
196,039 182,871 91,933 76,546 62,461 60,266 47,727 39,824 38,915 34,830 29,717 28,781 26,447 26,314 22,980 22,032 13,655 9,855 9,570 8,699 8,140 6,591 5,318 4,443 4,413 4,112 3,858 3,828 3,791 3,621 3,485 2,800 2,163 1,477 1,091 0,955 0,729 0,555 0,473 0,415 0,393 0,364 0,358 0,197 0,169 0,146 0,083 0,000
0,100 0,088 0,091 0,084 0,155
0,161 0,074 0,083 0,037
Fonts: Reserves de petroli i de gas natural: Oil & Gas Journal (dades recollides per lEIA-govEUA): reserves de carb: WEC; reserves d'urani: IAEA-NEA (Red Book 2007). Elaboraci: Carles Riba Romeva
42
Una altra taula interessant (taula 3.3) s la que assenyala els primers pasos en reserves de cada recurs energtic i el percentatge mundial en aquest recurs. Taula 3.3. Primers pasos en reserves de cada un dels recursos energtics no renovables
Pasos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Arbia Saudita Canad Iran Iraq Kuwait Em. rabs Units Veneuela Rssia Lbia Nigria Pasos 1 2 3 5 4 8 6 7 9 10 EUA Rssia Xina Austrlia ndia Ucrana frica del Sud Kazakhstan Colmbia Canad
Petroli
TWtA 51,860 34,832 26,842 22,391 20,105 18,937 16,422 11,803 8,011 7,125 TWtA 180,049 106,858 85,056 58,051 35,521 24,594 23,732 19,182 6,174 5,092 %
20,06 13,47 10,38 8,66 7,78 7,32 6,35 4,56 3,10 2,76
% acum
20,06 33,53 43,91 52,57 60,34 67,67 74,02 78,58 81,68 84,43
Pasos 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Rssia Iran Qatar Arbia Saudita Em. rabs Units EUA Nigria Algria Veneuela Iraq Pasos 1 2 3 4 Austrlia Kazakhstan Rssia frica del Sud
Gas natural
TWtA 56,708 34,409 31,891 8,406 7,510 7,259 6,371 6,098 6,071 3,923 TWtA 17,092 11,238 7,502 5,983 %
26,33 15,98 14,81 3,90 3,49 3,37 2,96 2,83 2,82 1,82
% acum
26,33 42,30 57,11 61,01 64,50 67,87 70,83 73,66 76,48 78,30
Carb
%
31,13 18,47 14,70 10,04 6,14 4,25 4,10 3,32 1,07 0,88
Urani
%
22,73 14,94 9,98 7,96
% acum
31,13 49,60 64,30 74,34
% acum
22,73 37,67 47,65 55,61
7,74 63,34 5,819 80,48 5 Canad 6,20 69,54 4,661 84,73 6 EUA 5,09 74,63 3,828 88,84 7 Brasil 5,03 79,66 3,781 92,15 8 Nambia 5,01 84,67 3,768 93,22 9 Nger 3,65 88,32 2,743 94,10 10 Ucrana Fonts: Reserves de petroli i de gas natural: Oil & Gas Journal (dades recollides per lEIA-govEUA): reserves de carb: WEC; reserves d'urani: NEA-IAEA (Red Book 2007). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Les taules 3.1, 3.2 i 3.3 porten a fer els comentaris segents: Reserves finites 1) Les reserves estimades de combustibles no renovables en el mn sn d1.126,191 TWtA. Al ritme actual de consum daquests combustibles, 15,009 TWt (taula 2.1), representen uns recursos per a 75 anys. Ms endavant sanalitzen les dinmiques de nous descobriments, de consum i dexhauriment. 2) s freqent analitzar la relaci (R/P, reserves/producci) per a cada una de les fonts denergia, i els resultats sn: petroli: 258,577/5,720 = 45,2 anys; gas natural: 215,383/ 3,809 = 56,5 anys; carb: 577,032/4,572 = 126,2 anys; urani: 75,200/0,908 = 82,8 anys. Per tant, des daquest punt de vista sembla que encara hi ha un cert marge per reaccionar. Ms endavant sen faran simulacions ms realistes. Concentrades i mal repartides 3) Les fonts denergia no renovables estan molt mal repartides geogrficament. Dos pasos (Rssia i els EUA) es reparteixen quasi a parts iguals ms del 33% de les reserves mundials amb tan sols el 6,7% de la poblaci mundial. I els primers deu pasos (els dos anteriors i la Xina, lIran, lArbia Saudita, Austrlia, lndia, el Canad, Kazakhstan i Qatar) sumen 831,4 TWtA que representen el 73,7% de les reserves mundials. 4) Lanlisi dels primers deu pasos tamb amaga un desequilibri. Si separem la Xina i lndia, els vuit pasos restants tenen unes reserves de 700,6 TWtA (62,1% mundial) per a una poblaci de 605,4 milions dhabitants (el 9,2% del mn), mentre que aquests
43
dos pasos disposen duns reserves energtiques de 130,8 TWtA (11,6%) per a una poblaci de 2.446,0 milions dhabitants (el 37,0% del mn). 5) En totes les fonts energtiques (petroli, gas natural, carb i urani), quatre pasos sumen ms del 50% de les reserves del mn (60% en el gas natural i el carb) i, deu pasos sumen ms del 80% (excepte el gas natural, que hi est a tocar). Desequilibri a favor del carb (el combustible ms contaminant) 6) Les reserves ms importants al mn sn les de carb (el combustible amb ms impacte en el canvi climtic), el 51,2%, que contrriament al que molta gent suposa, s el recurs ms concentrat. Vuit pasos (EUA, Rssia, Xina, Austrlia, ndia, Ucrana, frica del Sud i Kazakhstan) sumen 533,0 TWtA (el 92,1% de les reserves mundials). Diversos daquests pasos no shan comproms amb el protocol de Kyoto. 7) Les segones reserves en importncia sn les de petroli (les ms properes a lexhauriment), el 22,96%, tamb concentrades. Vuit pasos (Arbia Saudita, Canad, Iran, Iraq, Kuwait, Emirats rabs Units, Veneuela i Rssia) sumen 203,19 TWtA (el 78,6% de les reserves mundials). Fora del Canad i Rssia, la resta pertanyen a lOPEP. 8) Les reserves de gas natural (el menys contaminant dels combustibles fssils) sn una mica inferiors a les de petroli (19,12%) i es concentren en tres pasos, Rssia, Iran i Qatar, que sumen 123,01 TWtA (el 57,1% de les reserves mundials). Els segueixen sis pasos (Arbia Saudita, Emirats rabs Units, EUA, Nigria, Algria i Veneuela) amb un total de 41,72 TWtA ms, que donen un acumulat del 76,5% de les reserves mundials. 9) Finalment, les reserves ms petites (i de molt) sn les durani (6,68%), tamb concentrades en pocs pasos. Els tres primers (Austrlia, Kazakhstan i Rssia) sumen 35,83 TWtA, el 47,7% mundial, i els sis pasos segents (frica del Sud, Canad, els EUA, Brasil, Nambia i Nger) sumen 27,84 TWtA ms, que donen un acumulat del 84,7% de les reserves mundials durani. Repartiment de les reserves per regions i aspectes estratgics 10) Quatre regions del mn (Eursia, Amrica del Nord, Orient Mitj i sia i Oceania) tenen, cadascuna, entre el 20,0 i el 23,4% de les reserves mundials denergia. En tres daquestes regions, les reserves principals sn el carb (Amrica del Nord, sia i Oceania i Eursia), mentre que a lOrient Mitj sn el petroli i el gas natural. Eursia s la ms equilibrada (a ms del carb, t les primeres reserves durani del mn i les segones de gas natural). Amrica del Nord tamb t les segones reserves de petroli del mn (una mica enganyoses, ja que sn fonamentalment les sorres bituminoses del Canad); i sia i Oceania t les segones reserves durani del mn. 11) Les tres regions restants sn ms escasses en recursos energtics: frica t el 7,0% de les reserves mundials, fora equilibrades; Amrica del Sud i Central t el 3,9%, diversificades per amb poc urani; finalment, Europa, a la rigorosa cua, t un escs 2,36% de les reserves mundials, que sn fonamentalment de carb de baixa qualitat. 12) El carb s estratgic per a alguns grans pasos que tenen pocs recursos alternatius en relaci amb el seu consum o les seves necessitats. En concret, els EUA, pas ms consumidor denergia del mn en termes absoluts i per cpita (3,49 TWt i 11.584 Wt/hab, el 2007); la Xina, el pas ms poblat del mn (1.321,8 Mhab el 2007) i el segon ms consumidor denergia (2,91 TWt, el 2007), i lndia, el segon pas ms poblat del mn (1.124,1 Mhab, el 2007). s difcil que hi renuncin. En la mateixa dependncia del carb hi ha tamb el Jap, Corea del Sud, Austrlia (aquest darrer subministra els dos anteriors) i tamb frica del Sud, que crema el 93% del carb que es consumeix a frica. 13) Hi ha pasos desenvolupats, amb elevats consums denergia per cpita, que no disposen prcticament de reserves. Alguns daquests pasos amb ms poblaci sn: Corea del Sud (48,3 Mhab i 0,083 TWtA de reserves), Frana (63,7 i 0,197), Espanya (40,5 i 0,393), Itlia (58,2 i 0,415) o el Jap (127,4 i 0,509). I, en unes condicions lleugerament millors, el Regne Unit (60,8 i 1,477) i Alemanya (82,4 i 2,829). 44
14) Hi ha altres pasos molt poblats que tindran dificultats per desenvolupar-se a causa de la gran escassetat de recursos energtics. Alguns dels ms poblats sn Etipia (79,9 Mhab, sense reserves conegudes), Congo Kinasha (64,4 Mhab i 0,146 TWtA); Bangla Desh (152,0 i 0,169), les Filipines (94,2 i 0,358), Birmnia (47,4 i 0,364), el Vietnam (86,5 i 0,555). I, en unes condicions lleugerament millors Tailndia (65,2 i 1,091), el Pakistan (169,1 i 2,163), Egipte (75,7 i 2,800) o Mxic (108,7 i 3,791).
3.2. Anlisi de les reserves de petroli i de gas natural

Hi ha diverses fonts dinformaci que, peridicament, proporcionen dades sobre les reserves de petroli i gas natural. Entre les ms conegudes, hi ha lempresa petrolera BP, les revistes Oil & Gas Journal i World Oil, lOrganitzaci de Pasos Exportadors de Petroli i lassociaci internacional Cedigaz. No totes les informacions coincideixen, per mostren un grau daproximaci acceptable (taula 3.4). Taula 3.4. Diferents estimacions de reserves de petroli i de gas natural
Petroli Regions Amrica del N. Amrica del S. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1
Gas natural
3
BP fi 2007 Gb 70,31 111,21 15,57 128,15 755,32 117,48 40,85
O&G J. fi 2009 Gb
W. Oil fi 2007 Gb
OPEP 2007 Gb
BP fi 2007 Tcf
Cedigaz O&G J. 2 fi 2008 fi 2009 Tcf Tcf
W.Oil 3 fi 2007 Tcf
209,91 122,69 13,66 98,89 746,00 117,06 34,01
57,54 104,79 13,80 126,00 727,31 114,72 40,05
25,94 308,29 308,46 308,79 314,06 134,69 272,84 260,09 266,54 246,98 15,11 207,65 218,13 169,09 168,98 129,05 1.890,89 1.900,26 1.993,80 2.104,00 741,57 2.585,35 2.609,32 2.591,65 2.570,22 119,57 514,92 514,33 494,08 504,21 38,28 510,69 531,81 430,41 527,58
1.238,89 1.342,21 1.184,21 1.204,18 6.290,64 6.342,41 6.254,36 6.436,03
BP, Statistical Review of World Energy, juny de 2008. 2 Oil & Gas Journal, vol. 106.48 (22 de desembre de 2008), PennWell Corporation. 3 Word Oil, vol. 229 Nm. 9 (setembre de 2008), Gulf Publishing Company. 4 OPEC (OPEP, Organitzaci dels Pasos Exportadors de Petroli), Annual Statistical Bulletin, 2007. 5 Cedigaz, Centre International d'Information sur le Gaz Naturel et tous Hydrocarbures Gazeux), Natural Gas in the World, juliol de 2008. Font: Les fonts citades. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Aquest treball pren com a referncia les avaluacions dOil & Gas Journal recollides per lEIA-govEUA. Aquesta elecci t dos avantatges: 1. El nivell de desagregaci per pasos s superior a les altres fonts. 2. Facilita la coherncia amb la resta de dades de lEIA. Per establir comparacions, cal transformar les dades fsiques (b, barrils de petrol; cf, peus cbics de gas natural) en dades energtiques (TWtA, terawatts trmics any), per no tots els petrolis o el gas natural de diferents procedncies tenen la mateixa qualitat energtica. El factor de conversi sha establert, pas a pas, prenent com a referncia el poder calorfic brut (gross heat content, en BTU/barril, o BTU/cf) proporcionat per lEIA, tant per al petroli com per al gas natural. Hem considerat que les reserves no seran de qualitat millor que els combustibles que el 2007 sextreien de sota terra. Evoluci de les estimacions de les reserves de petroli Un aspecte molt important per valorar les estimacions de reserves de petroli s saber com han evolucionat al llarg del temps (vegeu la figura 3.1 a partir de les successives avaluacions realitzades pel Oil & Gas Journal). La primera observaci s que les reserves sempre han augmentat (en principi, a causa de nous descobriments), en comptes de disminuir com a conseqncia del consum.
45
Evoluci de les reserves de petroli (TWtAt)A) Evoluci de les reserves de petroli (TW
300 Amrica Nord Amrica Sud i C. 250 Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania 150 Mn
200
100
50
0 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 3.1. Evoluci de les reserves de petroli (segons Oil&Gas Journal), tradudes a TWtA. Font: EIA (Oil&Gas Journal). Elaboraci: Carles Riba Romeva
El fet que els augments de les reserves hagin superat el consum de petroli ha donat ales als optimistes i a les indstries petrolieres per manifestar que aquest recurs s prcticament inexhaurible i que les noves extraccions sn tan sols una qesti de preu. Per cal analitzar dues discontinutats que han originat els principals increments de les reserves els darrers temps: anys 1987-1990 i 2002-2003 (figura 3.1). La primera discontinutat (de 1987 a 1990) t una explicaci reconeguda i fins i tot acceptada per lAgncia Internacional dEnergia (Word Energy Outlook 2008, [WEO-2008]). A partir de 1982, i per controlar els preus del mercat internacional, lOPEP decideix establir quotes de producci en funci, entre daltres coses, de les reserves de cada pas. La seqncia histrica de dades mostra que, en pocs anys, els pasos de lOPEP revisen a lala les seves reserves de petroli: el 1985, Kuwait les augmenta de 66,8 a 92,7 Gb (G = giga, 109 barrils); lany 1988, ho fan els Emirats rabs Units (de 33,1 a 98,1 Gb), lIran (de 48,8 a 92,9 Gb), lIraq (de 47,1 a 100,0 Gb) i Veneuela (de 25,0 a 56,3 Gb), i, dos anys ms tard, el 1990, ho fa lArbia Saudita (de 172,6 a 257,6 Mb). En total, una revisi a lala de 304,0 Gb. s all que el collectiu Energy Watch Group [EWG-2008] anomena reserves poltiques. La segona discontinutat (de 2002 a 2003) respon a lacceptaci com a reserves de petroli (convencional) duna part substancial de les sorres bituminoses dAthabasca (Canad), per part de la revista Oil&Gas Journal. Daquesta manera, les sorres bituminoses dAthabasca (Canad), una espcie de sorra amb quitr, passen a ser considerades les segones reserves de petroli del mn (de 4,9 Gb a 180,0 Gb). Un bonic increment de 175,1 Gb. Per una ra, reserves poltiques, o per una altra, petrolis extrapesats no convencionals, es pot dubtar de lefectivitat de 479,1 Gb de petroli, el 36,4% dels 1.316,7 Gb de reserves mundials de 2007. Aix mateix, s bo contrastar lanterior seqncia destimaci de reserves amb levoluci de les noves descobertes de pous (figura 3.2), segons J. Laherrre, enginyer jubilat de la petroliera francesa Total [Lah-2008].
46
Figura 3.2. Descobriments anuals de petroli en el mn (en verd) i producci (en lila). Previsions en lnies discontnues. Font: J. Laherrre i J. L. Wingert [Lar-2008]
La figura 3.2 mostra que els nous descobriments de petroli decauen abruptament a partir de lany 1975, mentre que la producci (i el consum) continuen pujant, encara que de forma ms moderada desprs de les crisis del petroli de 1973 i 1979. Els nous descobriments no justifiquen els creixements de les estimacions de reserves de petroli dOil & Gas Journal. La figura 3.2 tamb mostra el zenit del petroli, del qual es parlar ms endavant. Evoluci de les estimacions de reserves de gas natural De manera anloga, les estimacions de les reserves de gas natural tamb han anat creixent en el temps (shan ms que duplicat en el perode 1980-2008, figura 3.3) i tamb presenten algunes discontinutats, ms en sintonia amb els nous descobriments de camps de gas.
Evoluci de les reserves de gas natural (TWtA) Evoluci de les reserves de gas natural (TWtA)
200 Amrica Nord Amrica Sud i C. 150 Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 50
100
0 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 3.3. Evoluci de les reserves mundials de gas natural, tradudes a TWtA. Font: Oil & Gas Journal (EIA-govEUA). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Laherrre tamb proporciona una grfica amb els nous descobriments de gas natural, comparats amb levoluci de la producci (i del consum).
47
Figura 3.4. En vermell: descobriments anuals de gas convencional en el mn; en blau: gas reinjectat; en lila: gas consumit; en verd: gas no convencional; en negre: prdues; en groc: cremadors de gas en els pous (detectats per satllit), en blau clar: previsi de producci-consum; en negre fina (diverses lnies): previsions dInternational Energy Outlook (IEO-2008, EIA-govEUA). Font: J. Laherrre i J. L. Wingert [Lar-2008]
La figura 3.4 mostra que, si b en els darrers anys encara hi ha hagut alguns descobriments importants de gas natural, la tendncia s a la baixa. Per tant, les dades de les figures 3.3 i 3.4 per al gas natural sn ms concordants, tot i que podria ser interessant indagar en les discontinutats de 1992 i 2003 que sobserven a la Figura 3.3. En tot cas, aquesta grfica tamb assenyala (amb un cert retard respecte al petroli), el zenit del gas natural entre els anys 2015 a 2020.
3.3. Anlisi de les reserves de carb

El carb s el combustible fssil ms abundant i tamb el que t uns impactes ambientals locals (contaminaci per fums), regionals (pluja cida) i mundials (emissions de CO2 a latmosfera) ms importants. Per tant, la seva avaluaci t una gran incidncia. El carb va ser el combustible amb el qual es va desenvolupar la Revoluci Industrial de final del segle XVIII i al llarg del segle XIX a Europa i als Estats Units. Va ser la base fonamental del desenvolupament dels pasos del bloc sovitic i, avui dia, continua essent la base energtica principal de molts pasos (Xina, ndia, Estats Units, Jap, Corea del Sud, Austrlia, frica del Sud) Darrerament, des que ha comenat a escassejar el petroli en relaci amb la demanda (com denota el preu mxim de tots els temps de 140 $/barril el 2007, just abans diniciar-se la crisi financera), algunes grans potncies econmiques (especialment la Xina i els Estats Units) nhan incrementat el consum, fet que incideix en el consum mundial. El World Energy Council (WEC), organitzaci internacional amb seu a Londres fundada el 1923, capdavantera en els estudis sobre energia, des de lany 1924 proporciona peridicament estimacions, entre altres, dels recursos i de les reserves de carb que constitueixen una referncia sobre aquest tema. La taula 3.5 reprodueix les dades de les darreres set 48
estimacions de reserves de carb dels principals pasos productors i del conjunt del mn (que presenten una major coherncia global que les anteriors). Taula 3.5. Evoluci de les estimacions de les reserves de carb (Tg, o milions de tones)1
Pasos Estats Units URSS Rssia Xina ndia Austrlia frica del Sud Kazakhstan Ucrana Alemanya Polnia Regne Unit Indonsia Srbia i Mont. Brasil Colmbia Resta del mn Mn
1
1992 2 (1990) 240.561 241.000

URSS
1995 2 (1993 ?) 240.558 241.000

URSS
1998 2 (1996) 246.643 157010 114.500 74.733 90.400 55.333 34.000 34.356 67.000 14.309 1.500 5.220 16.472 11.950 6.749 89.207 984.211
1999 2 (2001) 249.994 157.010 114.500 84.396 82.090 49.520 34.000 34.153 66.000 22.160 1.500 5.370 16.256 11.929 6.648 83.760 984.453
2002 2 (2004) 246.643 157.010 114.500 92.445 78.500 48.750 31.279 34.153 6.739 14.000 220 4.968 16.591 10.113 6.611 79.857 909.064
2005 2 (2007) 242.721 157.010 114.500 59.498 76.600 48.000 31.300 33.873 6.708 7.502 155 4.328 13.885 7.088 6.959 65.293 847.488
2007 2 (2009) 238.308 157.010 114.500 58.600 76.200 30.408 31.300 33.873 6.708 7.502 155 4.328 13.885 7.059 6.814 67.109 826.001
114.500 62.548 90.940 55.333

URSS URSS
114.500 69.947 90.940 55.333

URSS URSS
80.069 67.300 41.200 42.100 7.148 2.500 32.063 32.063 16.570 16.570 2.359 2.845 4.539 4.539 73.821 75.369 1.039.183 1.031.610
La srie temporal sinicia el 1924 i hi ha vuit estimacions abans de la de 1992. Tanmateix, les primeres no shan reprodut a causa de les omissions o la major incoherncia de les dades. 2 Reserves a la fi de lany (entre parntesis, la data de publicaci). Font: Survey of Energy Resources del WEC (World Energy Council), recollides per lEIA-govEUA (excepte les dades dels EUA). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Estimacions poc precises en les reserves de carb Tal com fa notar lEnergy Watch Group en el seu estudi sobre el carb [EWG-2007], les dades del World Energy Council sn de pobra qualitat. Probablement, aix es deu que WEC recull informaci de diferents pasos amb criteris no uniformes de comptabilitzaci. 1. En el perode considerat (1992-2007, taula 3.5), les reserves disminueixen contnuament (contrriament a les de petroli, a les de gas natural i, com es veur al captol 8, a les durani). Concretament, disminueixen en 213.182 Tg, mentre que, segons lEIA, la producci mundial de carb en aquests setze anys ha estat de 80.413 Tg; per tant, hi ha una revisi global a la baixa de 122.769 Tg de reserves de carb, no justificada pel consum. 2. Hi ha diversos pasos de grans recursos que disminueixen de forma injustificada les reserves de carb. Lndia, desprs dincrementar les estimacions fins a 92.455 Tg el 2002, baixa sobtadament a 58.600 Tg el 2007; Lfrica del Sud cau des de 55.333 Tg el 1999 fins a 30.408 Tg el 2007; Indonsia, sense reserves significatives el 1989, puja primer a 32.063 Tg el 1992 per cau a 5.220 Tg lany 1998; semblantment, el Brasil puja de 2.845 a 11.950 Tg el 1998 i desprs baixa a 7.088 el 2005. 3. Tanmateix, les revisions de reserves a la baixa ms espectaculars es donen en alguns pasos europeus en estat avanat dexplotaci (o en fase final): Alemanya, amb unes reserves estimades de 80.069 Tg lany 1992, les redueix sobtadament deu anys desprs (2002) a 6.739 Tg; Regne Unit, que el 1980 se li reconeixien 45.000 Tg (fora de la taula 3.5), avui dia t unes reserves de carb residuals (155 Tg), o Polnia, amb unes reserves reconegudes de 41.200 Tg lany 1992 que han anat fent successius descensos i oscillacions fins a situar-se avui dia en 7.502 Tg.
49
Qualitats dels carbons 4. Els carbons presenten qualitats molt ms diverses que el petroli o el gas natural (taula 3.6). Aix, doncs, per quantificar la importncia de les reserves, cal traduir el tonatge en recursos denergia. No sn el mateix una tona dantracita (uns 32 GJ/Mg) que una tona de carb bitumins (ms de 23,865 GJ/Mg, segons lIEA), que una tona de carb subbitumins (entre 17,435 i 23,865 GJ/Mg, segons lIEA) i una tona de lignit (menys de 17,435 GJ/Mg), que pot arribar a 5,5 GJ/Mg en els lignits de baixa qualitat. Per pasos, els valors extrems de qualitats de carb sn Veneuela i Grcia (32,087 i 5,261 GJ/Mg). Taula 3.6. Reserves de carb per regions segons el tipus (2007) i lequivalent energtic
Tipus de carb1 Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1
Energia primria Total Tg 246.280 15.007 46.068 225.995 1.386 32.013 259.253 826.002 Total2 TWtA 186,043 10,252 16,065 152,503 1,188 25,108 185,873 577,032 Rend.E.M.3 GJ/Mg 23,823 21,545 10,997 20,698 27,033 24,734 22,610 22,031
Antr./bitum. Tg 113.281 6.964 8.433 93.609 1.386 31.839 155.809 411.321
Subbitum. Tg 100.473 8.019 3.567 114.049 0 171 38.540 264.819
Lignit Tg 32.526 24 34.068 18.337 0 3 64.904 149.862
Antracita/bitumins; subbitumins; lignit. 2 Valors energtics obtinguts a partir del tonatge de les reserves de carb estimades lany 2007 (font: WEC) i rendiment energtic mitj per a cada regi (en GJ/Mg) lany 2007. 3 Rendiment energtic mitj obtingut a partir dels valors del tonatge total i de lenergia primria dels carbons extrets en cada pas lany 2007 (font: EIA-gov EUA). Se suposa que les reserves no sn de millor qualitat que el carb que es produeix avui dia; en tot cas, tendiran a donar un rendiment energtic inferior a mesura que sexhaureixin els recursos de millor qualitat. Fonts: Survey of Energy Resources 2009, de WEC (World Energy Council), recollides per lEIA (excepte les dades dEUA); IEA-OCDE; EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
5. Les grans regions carbonferes (sia i Oceania, Amrica del Nord i Eursia) reparteixen les seves reserves entre carbons dalta qualitat (antracites i butiminosos) i de baixa qualitat (subbituminosos i lignits). Europa, que va a continuaci, t ms del 80% dels carbons de baixa qualitat (fonamentalment, lignits) i des dun punt de vista energtic, queda darrera dfrica, amb un tonatge ms baix per de carbons quasi exclusivament dalta qualitat. Amrica del Sud, amb un tonatge inferior (la meitat dfrica i un ter dEuropa), reparteix els carbons entre alta i baixa qualitat. I, finalment, lOrient Mitj t unes reserves de carb quasi testimonials per dalta qualitat. 6. Els pasos amb ms reserves (superiors a 4.000 Tg) se situen en els segents grups de qualitats de carb: a) ms del 90% de carbons dalta qualitat: frica del Sud (100,0), Colmbia (94,4), ndia (92,2), Kazakhstan (90,0) i Polnia (80,1); b) entre el 40 i el 60%: Xina (54,3), Canad (52,8), Austrlia (48,3), EUA (45,7) i Ucrana (45,3); c) entre el 20 i el 40%: Indonsia (39,8), Repblica Txeca (37,2) i Rssia (31,3); d) menys del 20%: Alemanya (2,3), Brasil (0,0) i Srbia i Montenegro (0,0). Per tant (i com posa de manifest lEnergy Watch Group en la seva anlisi sobre el carb [EWG-2007]), aquestes observacions porten a pensar que, probablement, hi ha menys reserves de carb de les que es presumeix. I, a ms, a mesura que sextreuen els millors carbons, els que resten sn cada vegada de menys qualitat.
50
4. Creixements i projeccions
4.1. Divorci entre projeccions de creixement i reserves
En aquest captol, es contrasten les projeccions de creixement dels consums energtics previstos per les grans agncies de lenergia (lEIA, Energy Information Administration, del Govern dels EUA i la IEA, Agncia Internacional dEnergia, de lOCDE), amb les reserves daquests recursos acceptades avui dia. Aquest supsit condueix a un creixement continu fins que, cap a lany 2060, sexhaureixen les darreres reserves de carb i es produeix el collapse de lactual sistema de desenvolupament tecnolgic i econmic. Aquesta visi poc optimista s contrastada pels defensors de lactual societat del creixement que alleguen que els recursos energtics sn molt superiors a les reserves (cosa que s certa) i que la seva extracci s tan sols una qesti de tecnologia i de preu. Per tant, el desenvolupament tecnolgic i el mercat proporcionaran els recursos necessaris per a diverses generacions futures, de manera que no cal preocupar-se. Aquesta darrera visi antropocntrica falsament optimista de la realitat s contrastada ms endavant (captol 5) per una visi ecosfrica [Gar-2010] ms realista en qu sanalitzen els lmits que la naturalesa imposa a lexplotaci dels seus recursos i que, per primera vegada, afecten la globalitat de la humanitat: el zenit de producci i el requeriment duna taxa de retorn energtic (TRE, o EROI en angls) sensiblement superior a 1. Des de fa un temps, les grans agncies de lenergia (EIA-govEUA i IEA-OCDE) fan projeccions de creixement del consum denergia per als propers 20 o 25 anys. Concretament, linforme anual de lEIA, International Energy Outlook 2010 [IEO-2010], preveu un creixement del consum per al conjunt de les energies no renovables (petroli, gas natural, carb i urani) de l1,313% anual (en progressi geomtrica) des de 14,562 fins a 19,915 TWt en el perode 2006-2030, i linforme anual de la IEA, World Energy Overlook 2009 [WEO-2009], projecta un creixement de 13,564 a 19,367 TWt, per al mateix perode. A partir daquestes dades, i de les reserves totals de recursos energtics no renovables el 2007 (1.126,191 TWtA, captol 3) sha projectat el procs dexhauriment daquests recursos a partir dels tres pressupsits segents: a) El consum anual denergies no renovables augmenta segons lincrement anual (geomtric) calculat a partir dels valors de 2006 i 2030 (taula 4.1). Dna projeccions notablement coincidents per a les dues fonts dinformaci considerades. b) Tots els recursos energtics (petroli, gas natural, carb i urani) participen solidriament, s a dir, quan un recurs sexhaureix, els altres recursos incrementen el consum per cobrir les projeccions totals de consum denergia. c) No sincrementen les reserves de recursos energtics. Si b aquest supsit no s cert en alguns dels recursos (especialment, el gas natural), no s aix en els dos recursos ms abundants: les reserves de carb no han fet ms que baixar els darrers anys i els cada cop ms escassos nous descobriments de petroli poden quedar mpliament compensats per les falses reserves poltiques (captol 3). Com sindica a continuaci (taula 4.1), extrapolant els creixements previstos per lEIAgovEUA i la IEA-OCDE (que no fan sin que reflectir les tendncies de consum actuals, sense considerar els lmits de les reserves), sarribaria a lexhauriment de tots els combustibles no renovables lany 2060 o 2061 (s a dir, dintre de 50 anys!).
51
Taula 4.1. Projeccions de creixement de lEIA-govEUA i de la IAE-OCDE1

Energies no renovables (petroli, gas natural, carb i urani) solidriament Consum al mn Font EIA-govEUA IEA-OCDE Avaluaci C. Riba
1
Unitats TWt
PBTU
2006 1 14,562
435,3
2030 1 19,915
595,3
% anual 2 1,313 1,495
Reserves any 2007 dexhauriment 2060 2061 1.126,191
TWt
MTOE
13,564
10.217
19,367
14.588
TWtA
Shan adoptat els valors dels anys 2006 i 2030 ja que eren comuns a les dues fonts dinformaci (EIA i IEA). 1 Percentatge de creixement anual (geomtric) en el perode 2006-2030. Fonts: EIA-govEUA, IEA-OCDE, el propi treball. Elaboraci: Carles Riba Romeva
En lanlisi que ve a continuaci, sha partit de les dades i projeccions de lEIA-govEUA (daltra banda, molt properes a les de la IEA-OCDE). Si se segueix la hiptesi de participaci conjunta dels diferents recursos no renovables en el consum projectat, es dna la situaci segent: Les reserves de petroli (258,490 TWtA lany 2007) sn les primeres a exhaurir-se lany 2046 (dintre de 36 anys!). Amb el petroli exhaurit (fins aleshores el principal recurs energtic), si es mant el creixement previst per lEIA, els consums es reparteixen entre les restants fonts no renovables encara amb reserves, i aix successivament. Aleshores, els exhauriments es precipiten en cadena durant els 15 anys segents: 3 anys desprs (2049), sexhaureixen les reserves mundials de gas natural (215,164 TWtA el 2006); 3 anys ms tard (2052), sexhaureixen les reserves mundials durani (72,564 TWtA el 2006); finalment, 9 anys desprs (2060) sexhaureixen rpidament les restants reserves de carb (577,032 TWtA lany 2007). La figura 4.1 mostra aquesta seqncia.
Exhauriment de les reserves de recursos no renovables
1.200 1.100 1.000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 2007 2012 2017 2022 2027 2032 2037 2042 2047 2052 2057 petroli gas natural urani carb
Figura 4.1. Exhauriment progressiu de les reserves de recursos no renovables (petroli, gas natural, carb i urani) en el supsit que actuen solidriament cobrint les projeccions de consum de lEIA. Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
52
En comenar a fallar els grans recursos energtics fssils, es produeix un efecte dmino. Desprs dexhaurir-se el petroli i el gas natural vers lany 2049, encara resten ms de la meitat de les reserves de carb (uns 310 TWtA), per aleshores, el carb prcticament sol (lurani s residual) noms pot sostenir el consum requerit poc ms de 10 anys. Aix fa veure linconvenient danalitzar el sistema energtic recurs a recurs, com fan els ndexs R/P (reserves/producci) que tractarem a continuaci.
Les enganyoses relacions R/P (reserves/producci)

Les grans agncies dinformaci, les companyies petrolieres i els governs sovint utilitzen les relacions R/P (reserves/producci) de cada recurs individual per avaluar el temps que resta abans que sexhaureixin. Aquests ndexs R/P sn un engany ja que: 1. No preveuen levoluci futura del consum, sin tan sols el consum actual. En efecte, les noves demandes tendeixen a lala, mentre que les eventuals noves descobertes, tendeixen a la baixa (forma de parbola de la figura 4.1). 2. No tenen en compte la necessitat de repartir el consum dels recursos ja exhaurits entre els que encara sn extrables. Per exemple, les immenses reserves de carb totes soles cobreixen pocs anys de la demanda mundial denergia. 3. No preveuen determinats efectes desfavorables com ara que, un cop exhaurit el petroli, quantitats creixents de gas natural i de carb es transformaran en combustibles lquids destinats al transport. Aquestes transformacions tenen rendiments molt baixos i escurcen significativament les capacitats energtiques dels recursos originals. Aix s aix seguint les pautes de creixement pronosticades per lEIA-govEUA i la IEAOCDE i tamb reclamades i desitjades per la majoria dels governs i les grans corporacions, i tcitament acceptades per mplies capes socials, sense informaci precisa sobre els lmits energtics. Tanmateix, els lmits que la naturalesa imposa (fonamentalment, el zenit, secci 4.3, i la TRE, secci 1.5) faran que les coses esdevinguin duna altra manera i que lescassetat es percebi molt abans, si la crisi actual no ns ja una manifestaci. Reserves i recursos Linforme anual World Energy Outlook de lAgncia Internacional dEnergia (IEA), de forma general i concretament a ledici de 2008 [WEO-2008], tranquillitza lopini pblica mundial dient que el mn fins ara no va escs de petroli ni de gas. I continua dient: les reserves provades de petroli i lquids de gas natural oscillen entre 1,2 i 1,3 Tb o 1012 barrils (incloent-hi 0,2 Tb de petroli no convencional) (quantitat que coincideix amb la consignada en aquest treball), tot i que reconeix que la major part de laugment de les reserves prov de revisions fetes els anys vuitanta per pasos de lOPEP ms que de nous descobriments. Ms endavant, WEO-2008 afegeix: en definitiva, els recursos recuperables de petroli convencional, incloses totes les reserves provades i probables dels jaciments descoberts, els augments de les reserves i els jaciments per descobrir, es calculen en uns 3,5 Tb. Noms una tercera part, 1,1 Tb, han estat extretes fins ara. I, encara continua afirmant que els recursos potencialment recuperables a llarg termini, comprenent el petroli extrapesat, les sorres petrolferes i les pissarres bituminoses..., arriben als 6,5 Tb. Si shi afegeixen els recursos de les transformacions de carb a lquids i de gas a lquids, el potencial sincrementa fins a 9 Tb. Entre 5 i 7 vegades les reserves de petroli provades! Respecte al gas natural, WEO-2008, desprs dafirmar que les reserves provades avui dia sn de 180 Tm3 (uns 6.350 Tft3, valor lleugerament superior al consignat en aquest treball), afirma que les reserves provades actuals, junt amb laugment de les reserves i els recursos no descoberts podrien superar els 400 Tm3, i encara afegeix que els recurCarles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
53
sos de gas no convencional que comprenen el gas de carb, el gas compacte i el gas pissarra encara sn ms abundants i podrien superar els 900 Tm3. 5 vegades les reserves de gas natural provades! Aquestes xifres de la IEA (que volen tranquillitzar el mn econmic) fan ms referncia a una estimaci genrica de recursos que a una avaluaci seriosa de reserves. Lexplotaci de molts dels recursos ressenyats queda molt limitada, a la prctica, per les conseqncies del zenit de producci i de la taxa de retorn energtic. Tanmateix, ledici de lany segent [WEO-2009] passa per alt la qesti de les reserves de petroli i rebaixa les de gas, mentre que fa un toc datenci sobre la necessitat urgent dinversions energtiques si es vol assegurar la disponibilitat energtica. Per, en tot cas, si fos possible extreure tots els recursos descrits a WEO-2008 (i suposem que els propietaris no renunciaran a explotar-los completament), aleshores, definitivament, el canvi climtic no t soluci (captol 9).
4.2. Visi a partir de les reserves originries

Quan es parla de reserves dun recurs, es fa referncia a la quantitat daquest recurs encara extrable. Les reserves originries (o ultimate reserves) fan referncia al conjunt dels recursos ja extrets i extrables, com si ens situssim a lorigen de lextracci. En cada moment histric concret, aquests recursos originaris es reparteixen en dos sumands: la producci acumulada, o recursos ja consumits, i les reserves o recursos del futur. La visi dels recursos des de la perspectiva dels recursos originaris ens ajuda a prendre conscincia del patrimoni energtic inicial i del ritme de consum. Els ritmes de producci i les reserves shan analitzat anteriorment (captols 2 i 3) i s relativament fcil obtenir les dades per fer aquesta anlisi. Tanmateix, la producci acumulada des de linici de lextracci del recurs presenta una dificultat addicional pel menor inters que desperta (ja s passat, no resol el problema actual ni futur) i la dificultat de fer avaluacions amb dades ms fragmentades i menys fiables.
Produccions acumulades
A continuaci, sexpliquen els procediments que shan seguit per a lobtenci de les produccions acumulades. Per al petroli, el gas natural i lurani (els recursos energtics no renovables dextracci ms recent) es parteix destimacions publicades per organitzacions reconegudes. En canvi, per a la producci acumulada de carb (amb una histria de ms de 200 anys), hem hagut de recrrer a avaluacions indirectes ms complexes. Petroli i gas natural En el cas del petroli i del gas natural, sha procedit de la manera segent. La USGS (United States Geological Survey), al seu informe 98-468 (Identified Reserves, Undiscovered Resources and Futures, <http://pubs.usgs.gov/of/1998/of98-468/>) proporciona unes estimacions de la producci acumulada l1 de gener de 1993 de petroli (Gb) i de gas natural (Tcf) per a les diferents regions del mn i els principals pasos que tenen aquests recursos. La resta de producci acumulada (1993-2007) sha obtingut sumant les produccions anuals daquests dos recursos proporcionades per lEIA-govEUA. Carb Lavaluaci de la producci acumulada de carb ha resultat ms complexa, ja que no hem trobat cap font dinformaci que proporcioni aquestes dades directament. La taula 4.2 sha elaborat (creiem que amb una aproximaci suficient i contrastada) a partir de:
54
a) Emissions de carboni a latmosfera per combusti del carb El CDIAC [Bod-2010], centre americ que compta amb el suport del Departament dEnergia (DOE) del Govern dels EUA, proporciona valors de les emissions de carboni originades per diferents causes (entre elles, la combusti del carb) per als diferents pasos, en un perode que abasta des de lorigen de ls significatiu dels combustibles fssils a cada pas (en algun cas, des de 1751) fins a 2007. Ats que les emissions de carboni es relacionen amb el consum acumulat de carb, aquestes xifres shan tradut a energia consumida, i shan corregit amb les importacions i les exportacions per transformar-les a producci acumulada denergia primria de carb. b) Estimaci de les importacions-exportacions LEIA-govEUA proporciona dades sobre les importacions i les exportacions de carb entre 1980 i 2007 (de fet, fins al 2008 a dia davui). Ats que els mercats de carb eren relativament menors abans de 1980, a partir de les dades anteriors i dinformacions sobre la histrica de les importacions-exportacions de carb en els diferents mercats del mn, shan fet les corresponents extrapolacions per avaluar el volum dels intercanvis anteriors. Els resultats sn els que sillustren a la taula 4.2 Taula 4.2. Estimaci de la producci acumulada i de les reserves originries de carb
Regions Amrica del N. Amrica del S. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1
CDIAC emissions Tg C 1 ant. 2007
Traducci a consum TWtA ant. 2007
EIA Imp-exp TWtA ant. 2007
Total producci TWtA ant. 2007
Reserves futures TWtA post. 2007
Reserves Originries TWtA anterior 1750
45.475,4 985,3 56,565,0 18,255,0 177,0 4.287,3 45.053,2 71,965
59,011 1,279 73,401 23,689 0,230 5,563 58,463 221,636
3,529 0,288 -5,206 0,853 -0,192 1,399 -0,670 0,000
62,540 1,567 68,195 24,542 0,038 6,962 57,793 221,636
186,043 10,252 16,065 152,503 1,188 25,108 185,873 577,032
248,583 11,819 84,260 177,045 1,226 32,070 243,666 798,669
La transformaci demissions de carboni (C) en energies es basa en una conversi de 89,6 gCO2/MJ (= 24,44 gC/MJ = 0,00129765 TgC/TWtA) que s la mitjana dels carbons (la relaci entre el CO2 ems i lenergia primria difereix molt poc entre els diferents tipus de carb. Fonts: CDIAC, per a les emissions de carboni acumulades fins a 2007 per combusti de carb; EIAgovEUA, per a les importacions i exportacions 1980-2007; EIA-govEUA i altres fonts, per avaluar les importacions i exportacions anteriors. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Urani Les avaluacions de la producci acumulada durani sn senzilles dobtenir, ja que el Red Book proporciona aquesta dada. En concret, el Red Book 2007 fa una estimaci de la producci acumulada durani fins a la fi de 2007 (vegeu el captol 8).
Resum sobre les reserves originries

La taula 4.3 estableix el resum de dades sobre reserves originries de cada un dels recursos (petroli, gas natural, carb i urani) per a cada una de les regions del mn (Amrica del Nord, Amrica del Sud i Central, Europa, Eursia, Orient Mitj, frica i sia i Oceania), repartits en els seus components (producci acumulada i reserves futures) per a lany 2007. Tamb inclou diversos percentatges i la referncia de la poblaci de cada una de les regions.
55
Taula 4.3. Producci acumulada, reserves futures i reserves originries (TWtA)

Petroli 1 Regions Amrica del N. Amrica del S. Europa Eursia Orient Mitj frica sia Oceania Mn Gas natural 1 Carb 1
Prod acu Resv fut Resv orig ant. 2007 post. 2007 ant. 1750 Prod acu Resv fut Resv orig Prod acu Resv fut Resv orig ant. 2007 post. 2007 ant. 1750 ant. 2007 post. 2007 ant. 1750
52,1 18,7 12,1 31,1 56,7 18,9 16,6 206,1

44,4%
41,4 20,9 3,0 19,5 145,3 22,0 6,5 258,6

55,6%
93,5 39,6 15,1 50,5 202,0 40,9 23,1 464,7

100,0%
40,3 2,9 10,0 25,1 5,3 3,0 7,0 93,7

30,3%
9,7 9,1 6,0 68,4 90,2 17,4 14,7 215,4

69,7%
50,1 12,0 16,0 93,5 95,4 20,4 21,7 309,1

100,0%
1
62,5 1,6 68,2 24,6 0,0 6,9 57,8 221,6

27,75%
Resv orig %
186,0 10,3 16,1 152,5 1,2 25,1 185,9 577,1

72,25%
Exhaur. %
248,5 11,9 84,3 177,1 1,2 32,0 243,7 798,7

100,00%
Poblaci Mhab
Urani Regions Amrica del N. Amrica del S. Europa Eursia Orient Mitj frica sia Oceania Mn
1
Energies no renovables
Prod acu Resv fut Resv orig Prod acu Resv fut Resv orig ant. 2007 post. 2007 ant. 1750 ant. 2007 post. 2007 ant. 1750
10,7 0,1 6,5 5,8 0,0 5,6 2,6 31,3

29,4%
10,5 4,1 1,6 23,0 1,6 14,4 20,1 75,2

70,6%
21,2 4,1 8,1 28,8 1,6 19,9 22,7 106,5

100,0%
164,4 23,1 95,2 86,3 62,0 33,6 76,7

32,5%
247,7 44,4 26,6 263,3 238,2 78,9 227,2

67,5%
412,1 67,5 121,8 349,6 300,1 112,5 303,9

100,0%
24,6 4,0 7,3 20,8 17,9 6,7 18,5 100,0
40,1 34,4 78,4 24,7 20,7 30,4 27,0 32,9
541,3 1.126,2 1.667,5
443,1 462,3 595,5 284,1 194,9 945,9 3.688,3 6.614,1
En cada un dels recursos, hi ha tres columnes: producci acumulada anterior a 2007; reserves futures posteriors a 2007; reserves originries abans del consum massiu (simblicament, abans de 1750). Fonts: EIA-govEUA, CDIAC, Red Book 2007. Elaboraci: Carles Riba Romeva
La visi a partir de les reserves originries proporciona una imatge molt ms completa de la situaci. En efecte, posa en relleu ls dels recursos que ja hem fet (producci acumulada) i les possibilitats futures ds dels recursos. En aquest sentit, s especialment allionadora la situaci dEuropa que, des del punt de vista dels recursos originaris no est en la pitjor de les situacions per que, en canvi, ls histric dels recursos ens situa en una rigorosa posici de cua en el context energtic internacional. Europa, que va ser la regi que va encapalar el desenvolupament industrial basat en grans consums denergia fssil, tamb ha dencapalar el repte daprendre a desenvolupar-se en un context denergia decreixent. A continuaci, sestableixen dues seqncies de representacions grfiques. La primera (figures 4.2 a 4.6) mostra els estats actuals (any 2007) en relaci a la producci acumulada i les reserves futures de cada recurs i del conjunt de recursos no renovables per a les diferents regions i per al mn. La segona (figures 4.7 a 4.13) reprodueixen la mateixa seqncia dexhauriment dels recursos no renovables de la figura 4.1, per en el format de reserves originries repartides entre la producci acumulada i les reserves futures. En totes aquestes figures, la lnia vertical 0 representa el moment actual (2007, data ms recent en qu es tenen estimacions de reserves i produccions). A m esquerra, hi ha la producci acumulada (recursos consumits, de color rosa) i, a m dreta, hi ha les reserves futures, repartides entre les que est previst consumir en els propers 5 anys (segons les previsions de lEIA-govEUA o de la IAE-OCDE, fonamentalment coincidents; en color vermell) i la resta de reserves futures (en color lila). 56
Representaci de les reserves originries, segons tipus

Petroli (TWtA), 2007 Petroli (TWtA), 2007
Amrica del Nord Acumulada Producci en 5 anys Reserves
Amrica del Sud
Europa
Eursia
Orient Mitj
frica
sia i Oceania -80 -40 0 40 80 120 160 200
Figura 4.2. Petroli: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures, per regions. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Gas natural (TWtA), 2007 Gas natural (TWtA), 2007
Amrica del Nord Acumulada Producci en 5 anys Amrica del Sud Reserves
Europa
Eursia
Orient Mitj
frica
sia i Oceania -80 -40 0 40 80 120 160 200
Figura 4.3. Gas natural: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures, per regions. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
57
Carb (TWtA), 2007 Carb (TWtA), 2007

Amrica del Nord
Amrica del Sud
Acumulada Producci en 5 anys Reserves
Europa
Eursia
Orient Mitj
frica
sia i Oceania -80 -40 0 40 80 120 160 200
Figura 4.4. Carb: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures, per regions. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Urani (TWtA), 2007 Urani (TWtA), 2007
Amrica del Nord Acumulada Producci en 5 anys Amrica del Sud Reserves
Europa
Eursia
Orient Mitj
frica
sia i Oceania -80 -40 0 40 80 120 160 200
Figura 4.5. Urani: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures, per regions. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Cal assenyalar que, en les quatre representacions anteriors (figures 4.2 a 4.5), sha mantingut la mateixa escala a fi de facilitar la percepci de la importncia dels diferents recursos entre si. En la representaci de la figura 4.6 per al conjunt de recursos energtics no renovables, sha hagut de canviar lescala a efectes prctics.
58
Energies no renovables (TWtA), 2007 Energies no renovables (TWtA), 2007

Amrica del Nord Acumulada Producci en 5 anys Reserves Europa
Amrica del Sud
Eursia
Orient Mitj
frica
sia i Oceania -200 -160 -120 -80 -40 0 40 80 120 160 200 240 280
Figura 4.6. Energies no renovables: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures, per regions. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris als resultats de les estimacions de produccions acumulades, reserves futures i reserves originries (taula 4.3 i figures 4.2 a 4.6). Produccions acumulades 1) Les produccions acumulades del conjunt de recursos energtics no renovables fins a lany 2007 (552,7 TWtA) sn, aproximadament, 1/3 de les reserves originries estimades avui dia. 2) La producci acumulada de petroli en termes relatius s la ms important entre els recursos energtics no renovables (206,1 TWtA i el 44,4%); si seliminen les reserves poltiques de petroli (increments de lOPEP dels anys vuitanta; inclusi de les sorres bituminoses del Canad; 479,1 dels 1.316,7 Mb (mega barrils) de reserves de 2007), aquest percentatge seleva fins al 54,8%. Aix significaria que ja hem superat el zenit del petroli. 3) La producci acumulada dels altres tres combustibles no renovables se situa entre el 26,7 i el 30,3% de les reserves originries, s a dir, que ja sha consumit una part considerable de les reserves. El percentatge ms baix s el de carb. Exhauriment dels recursos, per regions 4) Destaca lexhauriment dels recursos dEuropa. De les reserves originries dEuropa (123,4 TWtA, superiors a frica i Amrica del Sud i Central), nhem exhaurit prcticament les 4/5 parts (78,4%). I aix s veritat en prcticament tots els recursos: petroli (el 80,1%), el carb (80,9%) i lurani (80,2%), i tan sols se nescapa una mica el gas natural (62,5%). 5) En aquest sentit, Europa s lavantguarda del mn: larticulaci de poltiques sense carboni respondr a la manca de combustibles fssils per cremar. De moment, continuem cremant els daltres regions: el petroli de lOrient Mitj, el gas natural de Rssia i el carb dfrica, per, a mesura que la situaci energtica mundial esdevingui ms crtica, Europa patir un escanyament de la seva economia tradicional. 6) En segon lloc, destaca Amrica del Nord que ja ha consumit 2/5 de les seves reserves originries (40,1%). Tot i tenir les reserves originries ms elevades (413,3 TWtA, prcticament 1/4 del mn, el 24,6%, per a una poblaci del 6,7%), la producci acumuCarles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
59
lada de combustibles no renovables s de quasi 1/3 del mn (el 30,0%; la segueix Europa, amb el 17,5%). Ha exhaurit el 85,1% del petroli convencional (eliminant la ficci de les sorres bituminoses del Canad), el 80,4% del gas natural i el 50,5% de lurani (malgrat les reserves excellents del Canad). Tan sols resta el 74,8% del carb, malgrat que nha consumit quasi tant com Europa (62,5 TWtA). 7) Destaquen els casos dAmrica del Sud i dfrica, que, malgrat ser regions poc desenvolupades i disposar de reserves originries escasses (67,7 i 113,3 TWtA, el 4,0 i el 6,7% mundials, molt inferiors a les seves poblacions), han consumit, fraccions considerables de les seves reserves originries (el 34,4 i el 30,4%), fonamentalment a favor dAmrica del Nord i dEuropa. 8) sia i Oceania tenen uns recursos originaris importants (311,2 TWtA, el 18,5% mundial), mal repartits a favor de la molt poc poblada i rica Austrlia, que difcilment podran atendre les necessitats de desenvolupament del 55,7 % de la poblaci mundial. Prcticament els recursos se centren en el carb (81,8%). El nivell dexhauriment s del 71,9% per al petroli, el 32,3% per al gas natural, tan sols del 23,7% del carb (reserves originries de 236,3 TWtA), i l11,4% per a l'urani (fonamentalment a Austrlia). 9) Finalment, en aquest repartiment desigual dels recursos energtics, dues regions (Orient Mitj i Eursia) acumulen el 38,7% de les reserves originries, amb el 7,2% de la poblaci mundial. A ms, ho fan amb els combustibles ms estratgics: el 54,4% del petroli (202,0 TWtA a lOrient Mitj i 50,5 a Eursia) i el 61,1% del gas natural (95,4 TWtA a lOrient Mitj i 93,5 a Eursia). Eursia tamb t recursos significatius de carb i els primers recursos durani del mn (27,1%). Aquestes dues regions tamb presenten els nivells dexhauriment ms baixos del mn (el 20,7% a lOrient Mitj i el 24,7% a Eursia).
Seqncia dexhauriment de les energies no renovables

A continuaci, es mostra una seqncia de lexhauriment dels recursos energtics mundials realitzada a partir dels pressupsits de la figura 4.1 (creixements del consum previstos per lEIA-govEUA). Per ara shi inclouen les produccions acumulades.
Producci acumulada dels 5 anys futurs, reserves de Producci acumulada ii dels 5 anys futurs, ii reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2007 renovables en el mn (TWtA), 2007
No renovables
Petroli
Gas natural
Carb Acumulada Producci en 5 anys Reserves

-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800 -600
Urani
-400
-200
200
400
600
800
1000 1200
Figura 4.7. Energies no renovables en el mn, 2007: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
60
Producci acumulada dels 5 anys futurs, reserves de Producci acumulada ii dels 5 anys futurs, ii reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2017 renovables en el mn (TWtA), 2017
No renovables
Petroli
Gas natural

-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800 -600
Urani
-400
-200
200
400
600
800
1000 1200
Producci acumulada dels anys futurs, i reserves de Producci acumulada i i de 55anys futurs, i reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2027 no renovables en el mn (TWtA), 2027
No renovables
Petroli
Gas natural
Carb Acumulada Producci 5 anys Reserves Urani
-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800
-600
-400
-200
200
400
600
800
1000 1200
61
Producci acumulada dels 5 anys futurs, reserves de Producci acumulada ii dels 5 anys futurs, ii reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2037 no renovables en el mn (TWtA), 2037
No renovables
Petroli
Gas natural

-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800 -600
Urani
-400 -200
200
400
600
800
1000 1200
Producci acumulada dels 5 anys futurs, reserves de Producci acumulada ii dels 5 anys futurs, ii reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2047 no renovables en el mn (TWtA), 2047
No renovables
Petroli
Gas natural

-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800 -600
Urani
-400 -200
200
400
600
800
1000 1200
Figura 4.11. Energies no renovables en el mn, 2047: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures. Sha exhaurit el petroli (2046) i estan a punt de fer-ho el gas natural i lurani. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
62
Producci acumulada Producci acumulada ii dels 5 anys futurs, ii reserves de futurs, reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2052 no renovables en el mn (TWtA), 2052
No renovables
Petroli
Gas natural

-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800 -600
Urani
-400 -200
200
400
600
800
1000 1200
Figura 4.12. Energies no renovables en el mn, 2052: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures. Sha exhaurit el gas natural (2049) i lurani (2052). El carb sol cobreix la demanda mundial denergia. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Producci acumulada Producci acumulada i dels 5 anys futurs, ii reserves de futurs, reserves de combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2060 combustibles no renovables en el mn (TWtA), 2060
No renovables
Petroli
Gas natural
Carb Acumulada Producci en 5 anys Reserves Urani
-1800 -1600 -1400 -1200 -1000 -800
-600 -400
-200
200
400
600
800
1000 1200
Figura 4.13. Energies no renovables en el mn, 2060: producci acumulada; producci dels propers 5 anys; reserves futures. El 2060 shan exhaurit totes les energies no renovables. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
63
4.3. El zenit dels diferents combustibles

Certament, la tecnologia i leconomia poden influir en lobtenci de recursos energtics, per no de la forma determinant que pressuposen les concepcions economicistes i la visi antropocntrica dominant. La naturalesa t les seves prpies lleis i, si no les tenim en compte, acaba recordant-nosho duna manera o una altra. Hi ha hagut moltes civilitzacions sobre la Terra que han entrat en decadncia o han desaparegut a causa dhaver exhaurit els recursos del seu medi. Fins ara, shan desplaat o han estat substitudes per altres civilitzacions en altres indrets basades en nous recursos per explotar. El problema davui dia s que el conjunt de la humanitat est desbordant les capacitats de recursos del conjunt de la Terra, fet que es manifesta de diferents maneres (empremta ecolgica, declivi dels recursos, canvi climtic). Hi ha diversos lmits amb relaci als recursos energtics no renovables, entre els quals citarem el zenit de producci i la disminuci de la taxa de retorn energtic (TRE, o EROI, energy return on investment) per sota dun llindar determinat. A continuaci ens centrem en el primer. El problema de la seguretat energtica (a curt termini) no s tant lexhauriment de les reserves com el lmit del ritme de producci. I aqu entra en joc la teoria del zenit (de producci) dHubbert. Lany 1956, M. K. Hubbert, geofsic reconegut mundialment i consultor de lempresa petrolera Shell, va predir que la producci de petroli als Estats Units arribaria al seu mxim (zenit, o peak) vers 1970 i que desprs comenaria a declinar. Amb el temps, aquesta predicci ha resultat ser duna exactitud remarcable.
Figura 4.14. Correlaci entre les prediccions dHubbert i la producci de petroli als EUA. Font: Wikipedia (Hubbert peak theory)
La de sa de 64
teoria del zenit (o peak) dHubbert, desenvolupada inicialment per predir la producci petroli dels Estats Units, estableix que lextracci del petroli (o dun recurs de naturaleanloga) en una zona geogrfica suficientment extensa segueix una corba en forma campana simtrica, que t el seu mxim (zenit o pic) quan sha exhaurit la meitat de
les reserves del recurs. A partir daquest moment, la producci comena a declinar fins que sexhaureix. Aquesta teoria t una acceptaci cada cop ms gran i ha donat origen a lassociaci internacional ASPO (Association for the Study of Peak Oil&Gas), amb importants organitzacions nacionals a ms de 25 pasos de tots els continents i que, entre daltres, acull destacats cientfics i tcnics jubilats de les principals companyies petrolieres. El mar de 1998, Colin Campbell, geleg jubilat de lempresa petrolera BP (British Petroleum), i Jean Laherrre, enginyer petrolier jubilat de lempresa petroliera francesa Total (actualment, membres dASPO) publicaven un article a Scientific American sota el ttol La fi del petroli barat (<http://dieoff.org/page140.pdf>, The End of Cheap Oil, [Cam-1998]) on, entre altres coses, argumentaven que els nous descobriments sn cada vegada menors i tendeixen a un valor asimpttic no molt superior a les reserves actuals.
Lestimaci de les reserves ltimes

Un dels arguments de les grans agncies de lenergia per tranquillitzar lopini pblica sobre el problema energtic s que encara resten moltes reserves per descobrir [WEO-2009]. Les reserves ltimes (que inclouen les reserves actuals ms els descobriments futurs fins a lexhauriment del recurs), en les quals es basa la teoria del zenit dHubbert, no sn fcils davaluar. Probablement, qui ms i millor ha treballat per respondre aquesta qesti (on calen nous criteris davaluaci) s lenginyer jubilat de lempresa petroliera francesa Total, J. Laherrre, consultor sobre temes denergia.
Figura 4.15. Descobertes acumulades (1860-2007), excepte els EUA i el Canad. Exclou els EUA i el Canad ja que el seu nombre elevadssim de pous (la titularitat va lligada a la propietat del sl) no el fa comparables amb la situaci a la resta del mn. Font: J. H. Laherrre [Lah-2009]
Inicialment, va basar el seu mtode en les corbes de desnataci (creaming curves), dissenyades per la petroliera Shell els anys vuitanta, basades en el nombre de pous exploratoris (NFW, New Field Wildcat). Tanmateix, davant de la dificultat dobtenir informaci so-
65
bre els pous exploratoris histrics, Laherrre relaciona les descobertes acumulades (de cru o de gas natural) amb el nombre de camps daquests combustibles (figura 4.15). Les corbes resultants tendeixen vers uns lmits a partir dels quals Laherrre [Lah-2009] infereix el valor de les reserves ltimes de petroli i de gas natural (s a dir, el conjunt dels recursos extrets i extrables durant tota la vida dels camps). A la figura 4.15 sindica que aquests valors sn de 1.750 Gb (109 barrils) per al petroli i de 8.700 Tcf (1012 peus cbics) per al gas natural, a les quals cal afegir 65 Gb i 180 Tcf corresponents als EUA i al Canad.
Estimacions del zenit dels diferents combustibles

El zenit del petroli i els combustibles lquids J. Laherrre ha publicat mltiples estudis sobre levoluci de la producci dels recursos energtics i, en especial, el petroli i els combustibles lquids. Un bon resum de les seves estimacions i conclusions s el treball que va presentar junt amb J-L. Wingert a la VII Conferncia anual dASPO a Barcelona [Lah-2008].
Figura 4.16. Previsions del J. Laherrre [Lah-2008] sobre el zenit del petroli. Producci anual de (combustibles) lquids amb models logstics per a reserves ltimes de 2,7 Tb, 3 Tb i 4Tb, considerant restriccions raonables sense tensions socials ni increments importants i rpids de preus (no above ground constraints). Font: J. Laherrre, JL. Wingert [Lah-2008]
La figura 4.16 resumeix les estimacions i previsions de Laherrre per al conjunt de combustibles lquids, per la qual cosa cal avaluar les reserves ltimes corresponents (inclouen el petroli ja consumit, les reserves descobertes i les que encara shan de descobrir) de tots els tipus de combustibles lquids naturals i sinttics. Laherrre distingeix entre: Petroli barat: Petroli convencional (lnia verda), sense petrolis extrapesats EH. La lnia gruixuda s el petroli ja consumit i la lnia prima sn les previsions de producci. Segons Laherrere, el zenit va tenir lloc el 2006, amb 71 Mb/dia per a unes reserves ltimes de 2 Tb. El declivi far que, vers lany 2060, el petroli convencional sigui residual.
66
Lquids del gas natural (NGPL, Natural Gas Plant Liquids, fonamentalment prop i but (gasos que sextreuen amb el gas natural, fcilment liquables amb una petita pressi). La lnia gruixuda inferior (color morat) indica els consums fins al present. La lnia gruixuda superior de color blau assenyala els consums de petroli convencional + NGPL, amb un valor mxim de 85 b/dia vers el 2009 (segons la figura, s prcticament el zenit). Les previsions per al conjunt de combustibles lquids (continuaci de la corba blava) sestudien ms endavant. Petrolis cars: en acostar-nos al zenit, se cerca substituir el petroli convencional per altres combustibles lquids no convencionals. Fonamentalment: Petroli extrapesat (o EH, extra-heavy) extrets de sorres bituminoses (Canad, Veneuela) amb uns recursos ltims de 0,5 Tb. Petrolis sinttics: transformaci en combustibles lquids de la biomassa (BTL, biomassto-liquids), del gas natural (GTL, gas-to-liquids) i del carb (CTL, coal-to-liquids). A ms de les reserves ltimes de petroli convencional (2 Tb), Laherrre estableix tres escenaris amb diferents valors de reserves ltimes de petrolis no convencionals: el mnim amb 0,7 Tb addicionals; el mitj, amb 1 Tb addicional i el superior, amb 2 Tb addicionals. Els petrolis no convencionals requereixen ms inversions i la seva explotaci s ms lenta que la dels petrolis convencionals (evoluci segons les corbes inferiors en forma de campana de colors roig, 0,7 Gb; lila, 1 Gb i carbassa, 2 Gb). Podria semblar que els diferents escenaris de reserves ltimes (2,7 3 i 4 Tb) en farien variar molt el zenit. Tanmateix, si se sumen levoluci de les produccions dels petrolis convencionals i no convencionals, sobtenen zenits (valor i data) molt prxims entre si i les niques variacions es donen en levoluci posterior a linici del declivi (corbes superiors decreixents, continuaci de la corba blava gruixuda). El model sense restriccions anormals (causades per crisis econmiques) situa el zenit dels combustibles lquids (petrolis convencionals i no convencionals) entre els anys 2010 i 2015 per a un valor proper als 85 Mb/dia. Caldr estar atents a levoluci de la producci mundial. Els darrers cinc anys, ha estat de: 84,59 Mb/dia (2005); 84,65 Mb/dia (2006); 84,52 Mb/dia (2007); 85,45 Mb/dia (2008); 84,37 Mb/dia (2009). Les estimacions de les grans agncies de lenergia (EIA-govEUA i IEA-OCDE), sempre creixents (lnies negres de la figura 4.16), entren en flagrant contradicci amb el model dHubbert i les estimacions de Lahrrere (i de molts altres autors que han fet estudis anlegs), i tot fa pensar que mai no seran possibles. La pressi de la demanda, les millores tecnolgiques i lesfor inversor poden modificar, dintre duns lmits el valor i el moment del zenit del petroli, per el seu declivi arribar irremeiablement, i com ms lhaguem forat, ms abrupte ser la caiguda. El zenit del petroli i el seu declivi posterior tindran conseqncies econmiques determinants. Ats que els combustibles lquids sn la base del transport i tenen una substituci molt difcil (captol 5), no ser possible mantenir la globalitzaci basada en la segmentaci de les produccions en localitzacions allunyades i que permet gaudir (a les societats ms benestants) de tota classe de productes procedents darreu del mn i en tot moment. Representa, doncs, un sostre al creixement generalitzat de leconomia com fins ara. Avui dia, el declivi del petroli ja s una realitat en molts pasos del mn. A ms dels EUA han passat el zenit, entre daltres: Veneuela (1970), Lbia, (1970), el Canad (1974), Indonsia (1977), Egipte (1993), Lndia (1995), Sria (1995), Argentina (1998), el Regne Unit (1999), Austrlia (2000), Noruega (2001) i Mxic (2004). La situaci en els principals pasos del golf Prsic s poc coneguda, per es creu que el seu zenit no s lluny.
67
El zenit del gas natural De manera anloga al petroli i els combustibles lquids, J. Laherrre tamb fa una estimaci del zenit de producci per al gas natural (figura 4.17).
Figura 4.17. Resultat de lestimaci de J. Laherrre sobre el zenit del gas natural per a unes reserves ltimes de 10 Pcf (10.000 Tcf) on, a ms del consum, t en compte la reinjecci de gas natural en pous de petroli, els gasos no convencionals i les prdues (incloses les dels cremadors). Font: ASPO-Frana [Lah-2008]
En aquesta estimaci de J. Laherrre, el zenit mundial del gas natural tindria lloc vers lany 2020 per a una producci duns 135 Tcf (1012 peus cbics/any). Tan sols en 10 anys! Com a terme de referncia, les produccions mundials dels darrers anys proporcionades per lEIA sn: 100,08 Tcf (2005), 103,42 Tcf (2006), 105,77 Tcf (2007), 109,79 Tcf (2008) i 106,47 Tcf (2009). s interessant constatar novament que les previsions de creixement de les gran agncies de lenergia (EIA-govEUA i IEA-OCDE) per al gas natural durant els propers anys (lnies negres de la figura 4.17) estan fora de tota realitat.
Nous descobriments minvants

Alguns dels nous jaciments descoberts recentment sembla que confirmen aquestes tendncies: Tup (Brasil). Lany 2006, el Brasil descobreix a 265 km de la costa el gran jaciment de Tupi, amb unes reserves dentre 5 i 8 Gb (milers de milions de barrils) que requereixen una perforaci a ms de 2.000 metres de profunditat, i una explotaci comercial molt complexa. Prenent la xifra superior daquesta estimaci, representa el 0,61% de les reserves mundials de petroli, s a dir, 94 dies de consum daquest combustible (uns 3 mesos). Repsol (Veneuela). Lany 2009, Repsol troba uns grans jaciments de gas natural a Veneuela, amb unes reserves dentre 190.000 i 226.000 Mm3 (milions de metres cbics). El valor superior daquesta estimaci representa el 0,11% de les reserves mundials de gas natural, s a dir, 25 dies de consum daquest combustible (menys dun mes). 68
Certament, aquests recursos sn duna importncia enorme per als pasos on es localitzen i per a les companyies explotadores, per representen una aportaci insignificant per al subministrament a escala mundial. El zenit del carb Tot i que Laherrre tamb fa una estimaci del zenit de la producci mundial de carb, hem preferit reproduir les estimacions del Watch Energy Group [WEG-2007], ms en sintonia amb les fonts utilitzades en el nostre estudi per a aquest combustible (figura 4.18).
Figura 4.18. Estimaci del Watch Energy Group sobre levoluci de la producci mundial de carb i el seu zenit. Alhora, tamb es mostra levoluci dels principals pasos productors i el carb se separa en categories de bitumins i subbitumins. Font: WEG [WEG-2007]
Aquesta estimaci es fa tones equivalents de petroli (TEP, o TOE en angls). El zenit se situa, aproximadament entre els anys 2025 i 2030 per a una producci mxima de 3.650 TOE/any (4,85 TWt). Segons EIA, les produccions de carb en els darrers anys (tradudes a energia) han estat de 4,116 TWt (2005), 4,269 TWt (2006), 4,440 TWt (2007) i 4,572 TWt (2008) Anlogament als casos anteriors, les estimacions de lIEA-govEUA [WEO-2006] seguint la tendncia actual de creixement del consum (lnia negra superior de la figura 4.18) no podran fer-se realitat. Per tant, malgrat que les reserves de carb sn les ms importants, el zenit de producci arribar relativament aviat i a un valor no molt superior a la producci actual. Aix s, el declivi ser ms suau i prolongat que en els combustibles fluids. Aquesta estimaci est en sintonia amb la percepci que les estimacions de reserves de carb de la WEC (World Energy Council) sn sobredimensionades. s interessant observar que el zenit mundial de carb anir lleugerament precedit pel zenit de producci de carb de la Xina; en aquest cas, amb un declivi relativament rpid. Per tant, el miracle del creixement xins (basat en un 75% en lenergia del carb produt al mateix pas) t una data de caducitat relativament propera.
69
El zenit de lurani La producci acumulada durani lany 2007 era de 2.194 milers de tones durani natural (ktUnat = GgUnat), mentre que les reserves estimades pel Red Book 2007 (NEA-IAEA) eren de 5.468 GgUnat per a aquell mateix any. El Watch Energy Group [WEG-2006] presenta una projecci de levoluci futura de la producci durani natural (figura 4.19) on es manifesta el zenit de lurani natural.
Figura 4.19. Estimaci del Watch Energy Group sobre levoluci passada i futura de la producci mundial durani natural i el seu zenit, on es mostra la influncia de considerar diversos tipus de reserves segons el cost. La unitat usada s kt durani, o 1.000 tones durani natural. Font: WEG [WEG-2006]
Levoluci histrica de la producci durani ja ha mostrat dos pics, aproximadament, els anys 1960 i 1980. Cal tenir en compte que hi ha influt molt la producci de material fissible per a les armes atmiques durant la guerra freda. El que ens importa ms, per, s el zenit del futur relacionat amb lexhauriment global daquest recurs. Segons les estimacions del WEG, per a unes reserves RAR+IR <130 $/kg (vegeu el captol 8), aquest tindria lloc entre els anys 2030 i 2035 per a una producci mxima de 82 MgUnat/any (o ktUnat/any; figura 4.19). Com a terme de referncia, la producci els darrers anys ha estat de (WNA, World Nuclear Association): 41,72 GgUnat (2005), 39,44 GgUnat (2006), 41,28 GgUnat (2007), 43,85 GgUnat (2008) i 50,77 GgUnat (2009). Tot i que aquest s el zenit ms favorable, tamb s el recurs que incideix menys a cobrir els consums actuals.
Comentari general sobre els zenits

El fenomen dels zenits no significa lacabament dels recursos (com se suposava al captol 4 sobre projeccions i exhauriments). Els zenits de producci dels diferents combustibles simplement escanyen el creixement. s un toc datenci seris que ens obligar a canviar el paradigma de desenvolupament (de creixement energtic a decreixement energtic), alhora que sallarguen els terminis per fer la ineludible reconversi. 70
Part 2 Energies secundries (o intermdies)

Als captols anteriors shan estudiat les energies primries, s a dir, les energies que la naturalesa ens ofereix. Sn el petroli (cru), el gas natural, els carbons i lurani que es troben en lescora terrestre, per tamb sn lenergia geotrmica, lenergia de les marees, lenergia de la radiaci solar i, indirectament, lenergia del vent, dels salts daigua, de les ones del mar i de la biomassa. Les energies primries no es poden utilitzar directament, sin que han de ser transformades en energies secundries (o intermdies) tils (manipulables i controlables) per tal de satisfer les necessitats humanes. Les principals formes denergia secundria sn lelectricitat i els combustibles. Cal no confondre el petroli (energia primria) amb els seus derivats (gasolina, gasoil, queros, prop, but, etc.), o el gas natural (energia primria confinada entre roques) amb els productes de gas transformats (gas natural comprimit, CNG; gas natural liquat, LNG), o les roques sedimentries de carb (energia primria) amb els combustibles slids transformats (granulats dantracita, hulla, lignit, coc, o briquets de torba, etc.) a peu dindstria, de central elctrica o de llar, o les menes durani (energia primria) amb el combustible durani amb qu salimenten les centrals nuclears. En tots els casos calen transformacions ms o menys importants per fer efectiva la utilitzaci de lenergia. Aquests processos no sn gratuts i normalment comporten despeses denergia i emissions de gasos que afecten el clima. Per tant, lenergia implicada en les fonts secundries es compon de dos sumands: lenergia til que proporciona el recurs i lenergia consumida en la seva obtenci. I, de forma anloga, les emissions duna font secundria tamb es componen de dos sumands: les emissions per fer efectiva lenergia (normalment la combusti) i les emissions originades en la seva obtenci. Els dos grans sistemes denergia secundria son els combustibles i lelectricitat. Els combustibles formen un gran sistema denergies secundries (o intermdies). Normalment sn derivats del petroli, del gas natural o del carb, per tamb poden provenir de la biomassa o dels residus. Sutilitzen en el transport (especialment els lquids), en calefacci, processos industrials, etc. Lelectricitat s una altra energia secundria (o intermdia), obtinguda per transformaci de diverses fonts primries (combustibles fssils, energia nuclear, energia hidrulica, elica, solar, geotrmica, etc.). s una energia molt verstil i un dels mitjans principals per connectar les fonts primries amb una gran diversitat de necessitats: llum, calor i fred, sistemes informtics i de comunicaci, accionament daparells i mquines, processos industrials, etc.
71
5. Els combustibles comercials

5.1. Denergies primries a energies secundries
Aquest captol tracta del primer gran grup denergies secundries, els combustibles comercials, mentre que el captol segent estudia laltra gran energia intermdia, lelectricitat. Abans, per, voldrem fer una anlisi i un balan de com es transformen les energies primries en energies secundries, i dels principals sectors econmics a qu van destinades. A aquest efecte, s interessant la presentaci de dades que fa lAgncia Internacional de lEnergia (IEA-OCDE) a lapartat destadstica, sota lepgraf de balances per al conjunt del mn <http://www.iea.org/stats/balancetable.asp?COUNTRY_CODE=29>. En aquest balan, lIEA-OCDE designa el subministrament total denergia primria per mitj de les sigles TPES (Total Primary Energy Supply) que es transforma en el consum final total, designat per les sigles TFC (Total Final Consumption), que es materialitza a travs de les energies intermdies (combustibles comercials, electricitat i uns petits consums directament en calor). Finalment, en aquest mateix balan sindiquen els destins per sectors de les diferents energies intermdies (taula 5.1). Entre el subministrament total denergies primries (TPES) i el consum final total (TFC), hi ha el conjunt de processos de transformaci i dadequaci de les energies primries en energies intermdies (o secundries). Taula 5.1. Balan dels fluxos denergia en el mn segons el consum, per sectors (2008)
Conceptes
Carb Petroli i Gas derivats natural Fonts electr.6 CR&W7 Electri 8 citat Calor8 Total %
GWt
GWt
GWt
GWt
GWt
GWe
GWt
GWt
TPES1
Centrals E-CG-C3 Refineries i transform.4 Autoconsums, prdues5 Total costs energtics
4.400
-2.879 -310 -119 -3.307
5.389
-360 -48 -331 -740
3.440
-1.348 -1 -348 -1.696
1.430
-1.410 0 -1 -1.411
1.626
-115 -72 -18 -205
0
2.304 0 -384 1.920
1
419 0 -76 342
16.286
-3.389 -431 -1.276 -5.097
100,0 -20,8 -2,6 -7,8 -31,3 68,7
TFC
1.093
4.650
1.744
20
1.421
1.920
343
11.190
Sectors primaris 13 144 7 0 9 49 5 227 1,4 Indstria 857 441 611 1 253 800 150 3.113 19,1 Comercial, serv. pblics 31 142 231 2 22 449 43 920 5,6 Transport 5 2.854 103 0 60 31 0 3.053 18,7 Residencial 102 296 556 9 1.069 525 130 2.687 16,5 No especificat 36 19 47 8 7 66 15 198 1,2 Total usos energtics 1.043 3.896 1.555 20 1.421 1.920 343 10.198 62,6 6,1 Usos no energtics 50 753 189 0 0 0 0 992 1 2 Subministrament total denergia primria. Consum final total (energies intermdies). 3 Centrals elctriques, de cogeneraci i de calor. 4 Refineries del petroli i altres transformacions de combustibles, entre elles carb, gas natural i biomassa, a lquids. 5 Autoconsums, prdues i altres ajustos del propi sistema energtic abans de subministrar les energies intermdies. 6 Diverses fonts primries denergia elctrica: energia nuclear, 946 GWt; energia hidroelctrica, 366 GWe; Geotrmica i solar trmica, 93 GWt; elica, fotovoltaica, maremotriu, 26 GWe. 7 Combustibles renovables i residus (entre ells, la biomassa tradicional). 8 Energies intermdies subministrades com a electricitat (GWe) o calor (GWt). 9 Suma dels valors de les diferents columnes. Energia total en cada un dels estadis del balan. Font: Agncia Internacional dEnergia (IEA-OCDE), estadstica, balan; les dades originals sn en kTEP (milers de tones equivalents de petroli). Sha preferit emprar la unitat GW en comptes de TW a fi dadaptar-se millor als valors menors dels consums. Elaboraci: Carles Riba Romeva
72
El cam de les energies primries a les intermdies s el que la indstria de lautombil ha denominat WTT (well-to-tank, del pou al dipsit), que comporta processos i costos importants de recursos i energia. Per, s tan fcil anar a omplir el dipsit de combustible del vehicle a la gasolinera de la cantonada o, encara ms, endollar un aparell elctric al corrent i engegar-lo o encendre la calefacci de gas natural, que les poblacions de les societats desenvolupades tendim a desconixer o a infravalorar aquests provements. Comparativa de les taules 5.1 i 2.1 Cal dir que les dades de la taula 5.1 (IEA-OCDE, dades en GW) i les de la taula 2.1 (EIAgovEUA, dades en TW) procedeixen de fonts diferents i apliquen criteris de comptabilitat no coincidents; per tant, les xifres no sn les mateixes, i la discrepncia global s de 1.581 GWt sobre el total de 17.876 GWt (-8,85% en les dades de la IEA-OCDE). La meitat daquesta discrepncia es deu a la diferncia de criteris utilitzats entre la IEAOCDE i lEIA-govEUA. La primera agncia suma les energies primries trmiques (del petroli, del gas natural, del carb, urani, geotrmica, solar trmica i dels combustibles renovables i residus), amb les energies elctriques (ja transformades i, per tant, intermdies) procedents de la font primria hidrulica i altres fonts elctriques renovables (elica, fotovoltaica i mareomotriu). Si, com fa lEIA-govEUA, shaguessin comptabilitzat les energies elctriques no trmiques com a energia primria equivalent (energia trmica que hauria estat necessria per a produir-les, factor 3), lenergia primria hidroelctrica de la IEA-OCDE passaria de 366,3 GWe (nota 6 de la taula 5.1) a 1.098,8 GWt, amb un increment de 732,5 GWt, i les energies eliques, fotovoltaiques i mareomotrius passarien de 26,4 GWe (nota 6 de la taula 5.1) a 79,1 GWt amb un increment de 52,7 GWt. En total, una aproximaci de 785,2 GWt. Laltra meitat correspon fonamentalment a avaluacions inferiors de la IEA-OCDE en els combustibles fssils, de les quals no conec la causa: -331 GWt en el petroli; -369 GWt en el gas natural, i -172 GWt en el carb. Anlisi de les dades de la taula 5.1 La taula 5.1 aporta molta informaci sobre el sistema energtic mundial. Algunes de les observacions ms destacades sn: Generaci denergies intermdies 1. Lelectricitat t uns costos de generaci altssims. Descomptant-ne els 392 GWe obtinguts de fonts no trmiques (un 17% del total; taula 5.1, nota 6), les prdues trmiques en la generaci (3.389 GWt) sn molt superiors a lenergia elctrica generada (2.304 - 392 = 1.912 GWe). Si, a ms, hi afegim la part corresponent dautoconsums i prdues (indestriables amb les dades de la taula 5.1), ens apropem a la coneguda relaci: 1 We = 3 Wt. 2. Ladequaci dels combustibles (extracci, rentatge, destillaci, transport, transformacions, liquaci, compressi, etc., segons els combustibles) t un cost energtic directe molt inferior al de la electricitat (uns 431 GWt en total). Per cal afegir-hi la part corresponent dautoconsum i prdues. 3. En conjunt, el pas denergies primries a energies intermdies (WTT, segons la terminologia de la indstria automobilstica) t un cost elevadssim de 5.097 GWt (el 31,3% de lenergia primria), ns la causa principal la generaci elctrica. 4. a la generaci delectricitat i ladequaci i la transformaci dels combustibles primaris, shi destinen 3.307 GWt de carb (el 75% del recurs primari) i 1.696 GWt de gas natural (el 49,3% del recurs). Tamb shi destinen fraccions inferiors de petroli (740 GWt, el 13,7% del recurs) i de combustibles renovables i residus (205 GWt, el 12,6% del recurs).
73
Consums finals denergia 5. En els consums finals, destaca ls de combustibles lquids en el transport (2.854 GWt, el 61,4% del recurs consumit i el 93,5% del consum en transport). Aquest s, creixent en el temps, s dispers en lespai i no permet el segrest de CO2. 6. En segon lloc, destaca el consum de biomassa tradicional en les llars dels pasos pobres (1.069 GWt, el 75,2% del consum final dels combustibles renovables i els residus). Aquesta xifra corrobora la importncia de la llenya del bosc, el carb vegetal i els residus de cultius i animals per a les poblacions menys desenvolupades, xifrades en ms de 2.600 milions dhabitants en tot el planeta. 7. El carb romanent de la producci elctrica susa fonamentalment en la indstria (857 GWt, el 82,2% del carb per a usos finals). En canvi, el gas natural destinat a usos finals s ms important (1.744 GWt), per t un repartiment ms dispers en qu en destaquen, els usos industrials (611 GWt), els usos residencials (556 GWt) i els comercials i de serveis (231 GWt), mentre que s residual el destinat a transport (103 GWt). 8. Tot i que el valor de lelectricitat (1.920 GWe) s inferior al dels combustibles lquids derivats del petroli (4.650 GWt), en ser una energia dalta qualitat lobtenci de la qual requereix una energia primria unes tres vegades superiors, representa el mxim esfor entre les energies intermdies. El consum elctric ms gran t lloc a les indstries (800 GWe, equivalent a uns 2.400 GWt), desprs ve ls residencial (525 GWe, equivalent a uns 1.575 GWt), seguit de prop pels usos comercials i de serveis (449 GWe, equivalent a uns 1.337 GWt). 9. Cal remarcar que els sectors primaris (i, de forma destacada, lagricultura) originen consums directes denergia relativament reduts en el concert global (227 GWt, l1,3% de les energies primries i el 2,0% de les energies intermdies). No obstant aix, ls de fertilitzants i de pesticides indueix altres consums no negligibles repartits entre lenergia dels corresponents processos industrials i els usos no energtics com a matries primeres. 10. Finalment, els usos no energtics dels combustibles fssils sn relativament importants (992 GWt, el 6,1% dels recursos primaris) i ni destaquen els que es basen en el petroli i els seus derivats (753 GWt, el 75,9% daquests recursos).
5.2. Derivats dels combustibles fssils i usos

Els combustibles fssils (el petroli, el gas natural i el carb) sn els recursos energtics bsics de leconomia mundial actual. Segons lEIA-govEUA (taula 2.1), representen conjuntament prop del 80% de lenergia primria consumida lany 2008 (concretament, el 78,93%), repartida entre el 32,02% de petroli (que baixa en percentatge), el 21,32% de gas natural i el 25,59% de carb (aquests dos darrers pugen). Totes les altres fonts denergia primria juntes a escala mundial (s a dir, lenergia hidroelctrica, lenergia nuclear, la biomassa tradicional, els biocombustibles, lenergia dels residus i les noves fonts denergia renovables) sumen el 21,07%, una mica menys que el combustible fssil de menor consum, el gas natural. I aquesta tendncia no sha modificat significativament en els quasi 30 darrers anys en qu la participaci dels combustibles fssils ha passat de ser el 82,12% lany 1980 al 78,93% el 2008 (una prdua de -3,19% que prcticament recupera lenergia nuclear +2,64%). El que s que ha canviat significativament en aquest perode s el repartiment entre els combustibles fssils: el pes del petroli perd ms de deu punts percentuals (-10,21%), mentre que el gas natural naugmenta uns quatre (+3,96%) i el carb, uns tres (+3,06%, amb un augment molt accelerat en els darrers anys). 74
Com sha vist a la secci anterior, els combustibles fssils sutilitzen prcticament en tots els sectors econmics, per en volem destacar dues utilitzacions especfiques notables: El petroli i els seus derivats sutilitzen de forma massiva i quasi exclusiva en els diferents sistemes de transport (carretera, aviaci, navegaci martima i, en menor proporci, el ferrocarril). La seva anlisi ser lobjecte de la secci segent. El carb i, darrerament de forma creixent, el gas natural sn algunes de les bases principals de la generaci elctrica.
El petroli i els seus derivats

El petroli cru, tal com surt del pou, cont impureses i elements voltils que no el fan til ni tan sols per cremar en calderes. Per, en canvi, est format per una mescla dhidrocarburs de gran valor que, convenientment separats i refinats, proporcionen combustibles per a diferents tipus de motors de combusti interna i tamb matries primeres per a processos petroqumics que sn la base de la fabricaci de productes com ara plstics, elastmers, lubricants, dissolvents, detergents, fibres txtils, fertilitzants, pesticides i un llarg etctera. Les diferents categories de petroli brut es classifiquen per la seva densitat en API (American Petroleum Institute). Els petrolis lleugers (> 31,1 API) i de baix contingut de sofre sn els ms fcils de refinar (com ara el Brent de la mar del Nord, o el WTI, West Texas Intermediate). Els petrolis crus mitjans tenen gravetats API dentre 22,3 y 31,1 API; els petrolis crus pesats, dentre 10 i 22,3 API, i els extrapesats, tenen gravetats inferiors a 10 API. Destillaci fraccionada El procs que sutilitza per separar els diferents hidrocarburs del petroli s la destillaci fraccionada. s un procs de separaci fsica per mitj de la calor que consisteix a evaporar el cru (barreja de lquids amb punts debullici diferents per propers) en un forn i fer-lo passar a travs duna torre de destillaci amb diversos plats travessers a diferents alades amb forats de pas. A mesura que els vapors ascendeixen per la torre es van refredant, es van condensant les fraccions amb menors punts debullici i els lquids sn decantats en cada un dels plats. Sovint sutilitza una segona torre de destillaci de pressi menor que latmosfrica per aconseguir un refinament major. La figura 5.2 proporciona un esquema de la destillaci fraccionada, amb indicaci de les fraccions principals (grups dhidrocarburs amb longituds de cadena i punts debullici similars), amb els rangs de temperatures, de llargada de cadenes i una estimaci dels percentatges que se nobtenen, aix com les principals aplicacions de cada una delles. Taula 5.2. Destillaci fraccionada i derivats del petroli
Fracci Temp. C Cadena %1 Aplicaci
Gasos liquats Nafta Gasolina Queros Disel Lubricants Olis pesats Asfalts i residus
1
20 a 40 70 a 120 120 a 160 160 a 250 260 a 330 300 a 370 360 a 400 > 400
C1 a C5 C5 a C9 C5 a C10 C10 a C16 C14 a C20 C20 a C50 C20 a C70 > C50
7 10 40 8 24 1 4 6
Bombones Qumica Automoci Aviaci Automoci Lubricaci Vaixells, centrals Carreteres
Aquestes proporcions sn molt variables en funci dels processos de craqueig i de reformaci posteriors. Fonts: Figura de Viquipdia; altres fonts. Elaboraci: Carles Riba Romeva
75
Abans dentrar a la unitat de destillaci, sol haver-hi una eliminaci de les sals minerals, i desprs de la destillaci hi pot haver-hi diversos processos com ara: Craqueig La fracci de gasolina que sobt de la destillaci simple del petroli sol ser inferior a la demanda mentre que en altres fraccions de cadena ms llarga passa a linrevs. El procs de cracqueig sha desenvolupat a fi devitar aquests desequilibris. Consisteix a escalfar els hidrocarburs a altes temperatures i sota pressi, normalment amb la presncia dun catalitzador i, de vegades, en una atmosfera dhidrogen, de manera que les cadenes llargues es fraccionen en cadenes ms curtes semblants a les que componen la gasolina. Reformaci cataltica s un tractament qumic addicional que utilitza la calor, la pressi i diferents catalitzadors, i que t per objecte trencar enllaos de cadenes lineals dhidrocarburs per reformar-les com a cadenes ramificades (per exemple, lisooct que proporciona una major eficincia en els motors dexplosi, major octanatge), o crear alquens (hidrocarburs amb dobles enllaos), base de molts processos per fabricar plstics per polimeritzaci o per crear compostos aromtics, matria primera de molts productes petroqumics. Refinament En tots els productes destillats, shan deliminar les impureses per obtenir-ne uns productes de qualitat, aptes per al consum.
El gas natural
El gas natural s un recurs denergia primria que est format per una mescla de gasos lleugers en qu predomina el met (generalment ms del 80%, i pot arribar fins al 95%) per que tamb cont altres gasos en diferents proporcions, normalment no tils o contaminants, com ara el nitrogen, lheli, el dixid de carboni (CO2) i lcid sulfhdric (H2S). El gas natural es presenta de diverses formes en els jaciments: a) com a gas associat en pous de petroli, tot formant la capa superior o dissolt en el lquid; b) com a gas no associat quan en els pous no hi ha prcticament petroli. Entre aquests, hi ha els pous de gas natural sol (anomenats de gas sec) i els pous que combinen gas natural i hidrocarburs de baix pes molecular que es poden condensar (anomenats condensats de gas natural). Condicionament El gas natural no sutilitza directament a la sortida del pou sin que se sotmet a diversos processos de purificaci. Alguns dels components que formen part del gas obtingut del pou se separen de la mescla, ja que no tenen capacitat energtica (el nitrogen o el CO2) o perqu en poden dificultar ls (el CO2 interferiria en el procs de liquaci criognica). Daltra banda, els hidrocarburs ms pesants (prop, but) sn separats i comercialitzats a part, ja que la seva presncia podria causar accidents durant la combusti del gas natural. Tamb selimina el vapor daigua, ja que a pressions elevades i temperatures properes a lambient es formen hidrats de met que poden obstruir les conduccions. Finalment, els compostos de sofre es redueixen fins a nivells molt baixos per tal devitar al mxim la corrosi en les installacions i els efectes de la pluja cida. Per alertar sobre possibles fugues en els usos domstics, safegeixen traces de compostos de la famlia dels mercaptans per proporcionen lolor caracterstica amb qu reconeixem el gas natural. Emmagatzematge i transport La dificultat principal del gas natural s el gran volum que ocupa en condicions ambientals que en dificulta lemmagatzematge i el transport.
76
Les dues formes principals de transport a distncia del gas natural sn els gasoductes i la conversi a gas natural liquat. Tant un sistema com laltre comporten installacions complexes i despeses energtiques importants, que disminueixen latractiu del gas natural. Daltra banda, el transport i la manipulaci del gas natural solen fer inevitable un cert percentatge de fuites, fet que disminueix considerablement lavantatge de les menors emissions de CO2 de gas natural durant la combusti (recordem que el met t un efecte hivernacle unes 25 vegades ms potent que el CO2, i s per aix que, en els jaciments o en les installacions petrolferes on el gas natural no es pot aprofitar, es prefereix cremar-lo). Aplicaci a la propulsi de vehicles Laplicaci del gas natural com a combustible per a vehicles t linconvenient del gran volum que ocupa en condicions atmosfriques. O b ha de ser comprimit a grans pressions o b liquat en condicions criogniques. Aix afegeix complexitat i masses importants en els sistemes demmagatzematge, que li treuen atractiu davant dels combustibles lquids.
Els carbons
Com es veur ms endavant (captol 7), la formaci daquest recurs a partir, fonamentalment, de lenterrament de grans masses de matria vegetal, va donar lloc a capes de carb intercalades amb capes de sediments minerals, que shan mantingut en la localitzaci originria (sense migracions, com en el cas del petroli i el gas natural) per que, posteriorment, poden haver estat sotmeses a plegaments o a altres modificacions geolgiques. Hi ha dos tipus fonamentals de jaciments de carb: aquells en qu les capes de carb afloren a la superfcie, i que donen lloc a les mines a cel obert, i aquells que es troben a ms profunditat i que donen lloc a les mines subterrnies. Mines a cel obert En aquests jaciments, en qu unes excavadores gegantines arrenquen les capes superficials del terreny on hi ha les vetes de carb i les capes de material estril, lexplotaci es disposa en grades descendents fins a una profunditat mxima duns 400 metres i creix en extensi. Les explotacions a cel obert tenen els avantatges de la seva rpida implementaci, una recuperaci elevada del recurs (fins al 90%, enfront dun mxim del 50% en les mines subterrnies), uns costos dexplotaci ms moderats i unes condicions laborals menys perilloses, per tamb uns impactes ambientals i paisatgstics ms elevats.
Figura 5.1. Mina a cel obert a Latrobe Valley, Austrlia, amb excavadora. Font: http://www.theage.com.au/environment/brumbys-dirty-secret-coal-forexport-20091013-gvnp.html
77
Les explotacions a cel obert sn cada dia ms freqents, especialment als Estats Units, al Canad, a Austrlia i, en menor mesura, als pasos dEursia i a frica del Sud, alhora que, comparativament, fan menys rendibles les explotacions subterrnies. Mines subterrnies Encara avui constitueixen el mode dexplotaci ms freqent. En tota installaci hi ha un pou principal per on accedeixen els treballadors de la mina amb un ascensor i per on sextreu el material per mitj dun muntacrregues, i un segon pou de ventilaci per renovar laire de la mina i evitar lacumulaci de gasos explosius (el temut gris). A la part inferior de la mina, hi ha un sistema de galeries transversals a diferents nivells, connectades verticalment entre si, que permet accedir a les vetes del mineral i posar-les en comunicaci amb el pou principal per on sextraur el carb. Per evitar que les galeries senfonsin, es deixen pilars a cada capa, fet que limita lextracci mxima del carb existent a un 50%. El transport del material a linterior de les galeries se sol fer per mitj de vagonetes i, en les installacions ms modernes, tamb amb cintes transportadores. Amb la profunditat augmenten les dificultats dexplotaci i els costos: la temperatura creix (a 1.000 metres, uns 30 C) i leliminaci del gris (de fet, met) s cada vegada ms costosa. Es considera que el lmit dexplotaci s de 1.500 metres, per la major part de les mines operen en profunditats molt menors, entre 100 i 500 metres. La proporci de carb en la formaci geolgica, i el gruix i la inclinaci de les vetes, sn factors que incideixen en els costos. Els mitjans tcnics moderns dexplotaci augmenten els avantatges en les mines ms favorables davant de les menys favorables. Carbons comercialitzats El carb sempre surt barrejat amb materials que en disminueixen la qualitat i en dificulten la utilitzaci. Per tant, un cop extret el material de la mina, i abans de comercialitzar-lo, se segueixen processos fsics de trituraci i de rentatge. Hi ha tres grans categories de carb (captol 7): a) carbons bituminosos, de poder calorfic elevat, entre els quals hi ha la hulla i el carb de coc (tamb shi inclou lantracita); b) carbons subbituminosos, de poder calorfic ms moderat, major humitat i contingut de cendres; c) lignits, els carbons menys evolucionats, de poder calorfic ms baix, amb ms humitat i contingut de cendres. Per els carbons arrencats de lescora terrestre tamb es distingeixen per les condicions i la qualitat de la presentaci [Mer-2007]. Hi ha quatre categories comercials de carbons nobles (<10% de cendres) segons la granulometria: 1) de dimensions entre 20 i 120 mm; 2) de dimensions entre 6 i 20 mm; 3) carbons de grans fins, amb partcules d1 a 10 mm; i 4) carbons polvoritzats amb partcules que poden arribar a 100 Pm. Tamb sutilitzen altres classificacions com: carbons sense granulometria, que contenen des de la pols als trossos grans; carbons mixtos, amb un 20-30% de cendres; carbons en brut, tal com surten de la mina; carbons secundaris, procedents del rentatge i amb un 40% de cendres; o, carbons recuperats, procedents de basses de decantaci o de residus anteriors. Caracterstiques dels principals combustibles intermedis La taula 5.3 proporciona les caracterstiques dels principals combustibles intermedis comercialitzats. En dna: 1) la densitat (Mg/M3) 2) lenergia mssica, tant la consumida en la seva obtenci com la proporcionada durant la combusti (LHV, lower heating value, calor especfica inferior, descomptant-ne la calor de vaporitzaci del vapor daigua), o en tot el cicle de vida del combustible 3) lenergia volumtrica, anlogament al punt anterior (MJ/litre o MJ/m3) 4) les emissions de CO2, tant en la seva obtenci com durant la combusti, o en el conjunt del cicle de vida. 78
Taula 5.3. Caracterstiques dels principals combustibles intermedis

Combustible Lquids Gasolina Disel Queros (aviaci) LPG (prop i but) Biodisel (soja) Etanol (canya sucre) Etanol (remolatxa) Etanol (blat) LGN (lquid) Hidrogen lquid (GN) Gasos Hidrogen comp. (GN) Hidrogen (de carb) Hidrogen (electrlisi) Gas natural (EU-mix) Gas natural (Sibria) Slids Antracita Bitumins Subbitumins Lignit Torba Llenya Carb vegetal
1
Densitat
kg/litre 1
Energia mssica 1 Emissions (equiv. CO2) 2 Energia volumet. obtenci LHV cicle vida obtenci combust. cicle vida
MJt/litre MJt/kg MJt/kg 2 MJt/kg gCO2/MJt gCO2/MJt gCO2/MJt
0,745 0,832 0,720 0,550 0,890 0,794 0,794 0,794 0,428 0,071
kg/m3 3
32,2 35,9 31,5 24,8 32,8 21,3 21,3 21,3 19,3 8,5
MJt/m3
6,0 6,9 4,8 5,4 43,8 48,0 34,8 34,8 14,0 135,7
MJt/kg
43,2 43,1 43,7 45,1 36,8 26,8 26,8 26,8 45,1 120,1
MJt/kg 2
49,2 50,0 48,5 50,5 80,6 74,8 61,6 61,6 59,1 255,8
MJt/kg
12,5 14,2 9,8 7,9 -28,9 -60,9 -41,7 -20,8 19,9 126,3 104,7 232,8 203,8 8,4 21,7 15,8 15,8 15,8 15,8 10,0 -85,0 640,0
73,4 73,2 71,2 65,7 76,2 71,4 71,4 71,4 56,2 0,0 0,0 0,0 0,0 56,2 56,2 96,8 87,3 90,3 91,6 106,0 93,0 145,0
85,9 87,5 81,0 73,6 47,3 10,5 29,7 50,6 76,1 126,3 104,7 232,8 203,8 64,6 77,9 112,6 103,1 106,1 107,4 116,0 8,0 785,0
gCO2/MJt gCO2/MJt gCO2/MJt
0,090 0,090 0,090 0,777 0,777

Mg/m3 4
10,8 10,8 10,8 35,0 35,0

MJt/litre
119,3 198,8 342,2 6,0 15,1

MJt/kg
120,1 120,1 120,1 45,1 45,1

MJt/kg
262,2 340,8 482,4 56,2 65,3

MJt/kg
gCO2/MJt gCO2/MJt gCO2/MJt
1,105 0,833 0,816 0,801 0,350 0,425 0,250
32,6 23,2 16,2 11,9 4,6 6,0 7,4
2,8 2,6 2,4 2,4 1,0 1,1 26,5
29,5 27,8 19,9 14,9 13,0 14,0 29,5
32,3 30,4 22,3 17,3 14,0 15,1 56,0
Els valors de LHV (lower heating value; poder calorfic inferior) dels combustibles lquids i gasosos shan obtingut de [WTW-WTT1-2007] i els dels combustibles slids de lIPCC (carbons) i FAO (torba, llenya i carb). Lenergia consumida en lobtenci dels combustibles sha calculat a partir de [WTW-WTT2-2007]. 2 Les emissions de la combusti dels combustibles lquids i gasosos shan obtingut de [WTW-WTT2-2007] i els dels combustibles slids, de [IPCC-2005], annex 1, pg. 398 (excepte per al carb vegetal). Les emissions generades en lobtenci dels combustibles lquids i gasosos shan obtingut de [WTW-WTT2-2007]; les dels combustibles slids han estat estimades per lautor a partir de dades de [WTW-WTT2-2007]. 3 Els valors de les densitats dels combustibles lquids shan obtingut de [WTW-WTT2-2007]. 4 Els valors de les densitats dels combustibles slids shan obtingut de lIPCC. Fonts: [WTW-WTT1-2007], [WTW-WTT2-2007], [IPCC-2005], FAO. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Conversors denergia i rendiments

Un dels aspectes ms determinants de les societats desenvolupades davui dia s el desenvolupament duna gran quantitat i diversitat de conversors denergia per transformar lenergia primria en formes tils denergia, fonamentalment en energia elctrica (els sistemes generadors) i en energia mecnica (els diferents tipus de motors). A vegades les cadenes de transformacions sn complexes. Per exemple, lenergia mecnica que eleva lascensor de casa s proporcionada per un motor elctric que salimenta duna electricitat generada per lenergia mecnica produda per una turbina que transforma una energia termodinmica del vapor daigua, que alhora ha rebut lenergia duna reacci de combusti procedent de lenergia dels enllaos qumics dun combustible. I, en cada un daquests passos, tenen lloc unes prdues denergia que en van disminuint el rendiment.
79
Doncs b, malgrat que aquest s un aspecte determinant dels sistemes tecnolgics, hi ha una nebulosa de coneixement sobre el tema i pocs textos satreveixen a fer-ne recomanacions i a donar-ne xifres, ni que siguin aproximades. La taula 5.4 ns un resum: Taula 5.4. Rang de potncies i rendiment dels motors, generadors i altres sistemes
Dispositiu o mquina
Rangs Rendiments %
Aplicacions
Rendiments del cicle de Carnot a diferents temperatures Rendiment = (1 T2/T1) de 200 a 80 C 25,4 T2, temperatura de la font calenta (en K) de 380 a 180 C 30,6 Central nuclear T1, temperatura de la font freda (en K) de 580 a 250 C 38,7 Turb. vapor subcrtica (K = C + 273,15) de 630 a 250 C 42,1 Turb. vap. Supercrtica de 1000 a 600 31,4 Turbina de gas de 1000 a 250 58,9 Cicle combinat Transformacions denergia trmica a energia mecnica o elctrica 1 Mquina de vapor de 0,5 kW a 10 MW de 5 a 12 Indstria, ferrocarril Coet 2 0 a 100 (16) Aeroespacial Motor de combusti interna Otto de 0,1 a 500 kW de 18 a 25 Autombil Motor de comb. interna disel (lleuger) de 0,1 a 1000 kW de 25 a 35 Autombil, cami Turbina elica de 100 W a 5 MW de 25 a 40 Aerogenerador Turbina de gas de 25 kW a 0,4 GW de 30 a 35 Cent. elctrica, aviaci Motor Stirling de 0,1 a 25 kW de 30 a 40 Cent. elctrica solar Motor combusti interna disel (lent) > 1 MW de 35 a 45 Vaixells Turbina de vapor subcrtica Fins a 1,5 GW de 33 a 36 Central elctrica Turboreactor de doble flux de 5 a 100 MW de 35 a 40 Aviaci comercial Turbina de vapor supercrtica ptim 0,8 GW de 36 a 42 Central elctrica Cicle combinat turbina gas/turbina vapor de 0,3 a 0,6 GW de 50 a 56 Central elctrica Transformacions denergia elctrica a energia lumnica 3 Lmpada incandescent, halgena de 25 a 150 W de 2 a 4 Illuminaci tradicional Lmpada fluorescent de 6 a 30 W de 9 a 15 Illum. baix consum Lmpada de vapor de sodi de 70 W a 1 kW de 12 a 30 Illuminaci viria Illuminaci per LED de 60 mW a 20 W de 8 a 12 Noves aplicacions Transformacions energia trmica a energia trmica Caldera tradicional de 5 kW a 200 MW de 60 a 80 Generaci de vapor Caldera de condensaci de 30 a 50 C de 85 a 105 Generaci de vapor Panells solars trmics de 30 a 60 C de 40 a 80 Aigua calenta sanitria Transformacions energia dalta qualitat a altra energia 1 Turbines hidruliques Motor elctric Motor elctric Motor elctric Generador elctric Resistncies elctriques Bateria elctrica (crrega/descrrega) Fotosntesi (FAO) Muscle 1
1 2 4
de 1 a 10 kW de 10 a 100 kW > 100 kW de 0,2 a 1,5 GW Liti-i Sistemes vius
de 85 a 95 de 75 a 90 de 85 a 95 de 92 a 98 >90 >95 de 80 a 90 de 3 a 6 de 14 a 27
Plena crrega Plena crrega Plena crrega Centrals elctriques Calefaccions, anlegs Acumulaci electricitat Energia solar incident Animals
Dades inspirades en <http://en.wikipedia.org/wiki/Energy_conversion_efficiency>. Varia des de 0% a larrencada fins a 100% quan la velocitat del vehicle iguala la de sortida dels gasos. El rendiment mitj de la llanadora espacial de la NASA per posar una cpsula en rbita a 111 km daltura i 30.000 km/h de velocitat s de 16% <http://en.wikipedia.org/wiki/Rocket>. 3 <http://en.wikipedia.org/wiki/Luminous_efficacy#Overall_luminous_efficacy>. 4 Fotosntesi <http://www.fao.org/docrep/w7241e/w7241e05.htm#TopOfPage>. Fonts: diverses; entre elles, diferents articles de viquipdia, [Mar-2011]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
80
Comentaris a la taula 5.4: 1. El cicle de Carnot (cicle trmic en condicions de reversibilitat en funci de les temperatures de la font calenta i la freda, T1 i T2 en K) dna rendiments energtics no molt ms grans que els de les mquines reals, i aix vol dir que, en general, sn mquines ben optimitzades tcnicament, amb un rendiment exergtic elevat (lexergia seria la mxima energia mecnica terica que sen pot obtenir). 2. Totes les mquines que converteixen energia trmica (o dun gas compressible) en mecnica tenen rendiments baixos: motors de combusti interna, turbines de gas i de vapor, turboreactors, i tamb les turbines eliques. 3. Les transformacions entre energia mecnica i elctrica usualment tenen rendiments molt elevats i les prdues solen estar determinades, en gran manera pels elements auxiliars. Per tant, els generadors elctrics (denergia mecnica a elctrica) i els motors elctrics (denergia elctrica a mecnica) solen tenir rendiments superiors al 80%, que augmenten amb la dimensi de la mquina i la regularitat de les velocitats i crregues respecte al punt nominal de funcionament.
5.3. El petroli, recurs estratgic

En comparar el petroli (lquid) amb els altres combustibles fssils gasosos (gas natural) i slids (carb), es percep el gran avantatge que presenta, especialment en el transport. El petroli convencional (45,3 MJ/kg i 38,87 MJ/litre, densitat de 0,858 kg/litre), els seus derivats (gasolina, gasoil, queros), aix com els gasos liquats del petroli (LPG, fonamentalment el prop i el but) sn combustibles fssils de gran concentraci energtica que, grcies a la seva naturalesa lquida, sn fcils de transportar, de manipular i demmagatzemar en condicions relativament segures. Les emissions de gasos defecte hivernacle, 68,0 gCO2/MJ, es troben en una situaci intermdia entre el gas natural, menys contaminant, i el carb, ms contaminant. Aquests avantatges dels combustibles lquids han fet que el seu mercat sigui mundial (les relacions dexportaciimportaci de cru sn, aproximadament, la meitat de la producci) i que el petroli hagi esdevingut la nostra referncia energtica (s freqent reduir les mesures daltres fonts energtiques a TEP, tona equivalent de petroli, TOE, en angls). Taula 5.5. Caracterstiques dels principals combustibles fssils primaris
Combustibles Gas natural Petroli cru Carb gas lquid global convencional liquats de gas global Densitat Mg/m
3
Contingut energtic MJ/kg 48,3 48,3 44,8 45,3 50,0 21,92 MJ/litre 0,0348 21,7 36,76 38,87 27,25 28,9
Gasos defecte hivernacle kgCO2/kg 2,250 2,250 2,800 3,100 3,000 1,950 kgCO2/MJ 0,0502 0,0502 0,0620 0,0680 0,0600 0,0896
0,00072 0,45 0,82 0,858 0,55 1,32
Nota: les xifres en negreta shan obtingut per clcul a partir de les dades de les taules de lEIA-govEUA.
Fonts: EIA i altres. Elaboraci: Carles Riba Romeva
De forma simplificada, se solen establir relacions convencionals entre les mesures de volum o massa dalguns combustibles i el contingut energtic. Per exemple: 1 TEP (tona equivalent de petroli) = 10.000 Mcal = 41,868 GJ; 1 TEC (tona equivalent de carb) = 0,7 TEP = 7.000 Mcal = 29,308 GJ; o tamb 1 tUnat (tona durani natural) = 10.000 TEP = 418,68 TJ.
81
A la taula 5.5 sassenyalen en negreta els valors obtinguts com a mitjana mundial de lany 2008 dels combustibles respectius (EIA-govEUA). s a dir, sn valors mesurats (o estimats a partir de mesures). Densitat energtica elevada A continuaci, es proporcionen diversos exemples que illustren la gran densitat energtica del petroli, que normalment passa desapercebuda: Exemple 1 (com substituir el petroli?) Ramon Sans Rovira, bon amic i company enginyer, em va fer saber un dia que havia temptejat (i, com a conseqncia del resultat, havia descartat) el sistema dacumulaci denergia que descric a continuaci: Es basava en una torre adossada a un edifici (per exemple, de 20 metres), amb una gran pesa semblant a la dun rellotge de torre. Unes plaques fotovoltaiques produirien energia durant les hores solars i, per mitj dun petit motor, aniria elevant la pesa. Desprs, el propi motor, transformat en generador, proporcionaria energia elctrica mentre la pesa aniria baixant. Conceptualment s molt interessant, per cal fer nmeros. Sn aquests: 1 litre de gasolina cont una energia primria trmica duns 32,2 MJt (taula 5.2) que, transformada en mecnica (amb un rendiment del 25% dun bon motor trmic), dna 8,05 MJ (8.050.000 J). Si la pesa de la torre t una massa de 1.000 kg (equivalent a la massa dun autombil petit, 9.800 N), aquesta energia permetria elevar la pesa autombil fins a 821,4 metres daltura! I, un dipsit de 40 litres de gasolina, permetria elevar-la fins a lestratosfera, 32.857,1 metres! Imagineu un autombil elevat a 821 metres amb 1 litre de gasolina: no hi ha color a com substituirem el petroli? Exemple 2 (acumular i transportar energia) Ens hem acostumat a la gran autonomia que permet lautombil de motor trmic convencional, i a la facilitat i rapidesa amb qu omple el dipsit de combustible. En efecte, un autombil amb el dipsit ple (40 litres, o 29,8 kg de gasolina, i una energia trmica de 1.288 MJt, taula 5.2) pot recrrer una distncia duns 600 km i situar una energia mecnica a la roda de 75 kWh. Doncs b, per a aquesta mateixa energia a la roda, amb un sistema de propulsi elctric (rendiment bateria-roda de 0,75), caldrien unes bateries de 100,0 kWh. Les bateries de plom-cid (0,035 kWh/kg) pesarien 2.857,1 kg i les de liti-i (0,150 kWh/kg), uns 666,7 kg, en lloc dels 29,8 kg de gasolina. Daltra banda, el temps de fer benzina (posem per cas, 120 segons per a 40 litres) representa una potncia trmica de 1.288 MJt/120 s = 10,62 MWt, que, traduda a elctrica (factor de reducci d1/3) seria de 3,54 MWe. s una potncia enorme, unes 1.000 vegades superior a la potncia duna llar familiar (3,5 kWe)! Per tant, la recrrega de bateries dun autombil elctric no s tan sols una qesti tcnica de les bateries, sin sobretot de les fonts de subministrament elctric. A ms, cal no oblidar que darrere de lendoll hi ha un sistema elctric que, en una gran proporci (mix elctric), no fa sin que utilitzar de forma remota una gran quantitat denergia trmica, obtinguda principalment de combustibles fssils. Exemple 3 (alimentar les persones o els autombils?) El consum mitj en aliments duna persona adulta s dunes 3.000 kcal/dia, equivalents a 12.558 MJt/dia; per tant, lenergia dun litre de gasolina alimentaria energticament unes 3 persones durant un dia. El consum mundial de combustibles lquids s de 85 Mb/dia (milions de barrils per dia; 1 barril = 159 litres), que equivaldrien al consum alimentari duna poblaci de 40.500 milions dhabitants, s a dir, quasi 6 vegades la poblaci mundial actual, que s duns 6.800 milions dhabitants. 82
El petroli davant dels altres combustibles fssils

Els combustibles alternatius al petroli, el gas natural i el carb, presenten bastants inconvenients, que sanalitzen a continuaci: El gas natural davant del petroli El gas natural t una densitat energtica molt baixa (0,0348 MJt/litre, unes 1.000 vegades inferior a la del petroli). Aix implica installacions cares i voluminoses de tractament, de manipulaci i de transport. El transport del gas natural o b es realitza per mitj de gasoductes voluminosos i vulnerables, o b sha de liquar. Aquesta darrera alternativa implica, primer, eliminar-ne algunes impureses i, desprs, refredar el gas natural fins a -161 C a pressi poc superior a latmosfrica (tancs criognics als punts dorigen i de destinaci, vaixells criognics en el transport). I, malgrat tot, la densitat energtica resultant del gas natural lquid (LNG) s un 60% de la del petroli (21,7 MJt/litre). Tot aix fa que el mercat mundial de gas natural sigui molt ms redut que el del petroli. Aquesta baixa densitat energtica tamb dificulta la seva aplicaci als vehicles i al transport. En canvi, produeix baixes emissions de CO2 (0,0502 kgCO2/MJt), aspecte que potencia la seva aplicaci a la cogeneraci i al cicle combinat. El carb davant del petroli El carb, que ja havia estat el combustible principal en els inicis de la industrialitzaci, davant de la perspectiva del declivi del petroli est recuperant el protagonisme, especialment en aquells pasos que disposen dimportants reserves (la Xina, lndia, els EUA). Tanmateix, els carbons presenten diversos inconvenients greus. Tenen una densitat energtica inferior a la del petroli (la mitjana del carb produt al mn s entre 22 MJt/kg i 29 MJt/litre) i, pel fet de no ser lquid, lextracci, la manipulaci i el transport sn menys eficients. A ms, no tan sols s el combustible fssil que produeix ms gasos defecte hivernacle (0,0896 kgCO2/MJt), sin que tamb s el que produeix la contaminaci local ms greu (fums, pluja cida).
El petroli i les alternatives en el transport

Aquestes caracterstiques fan que el petroli i els seus derivats (gasolina, queros, gasoil) siguin molt difcils de substituir prcticament a tots els sistemes de transport, tant de passatgers com de mercaderies (autombils, autobusos, camions i furgonetes, avions, vaixells i en una proporci menor, els ferrocarrils). En cas que aquest combustible manqui, com farem crrer els vehicles per les carreteres? Com faran les llargues travessies els vaixells? Com enlairarem els avions? Quan el petroli flaquegi, com se sostindr leconomia globalitzada? El declivi del petroli comportar una situaci molt difcil a la nostra societat que posar en crisi tot el nostre sistema de funcionament. El petroli s la base del transport (autombils, camions, avions, vaixells), i de la nostra alimentaci (tractors i maquinria agrcola, fertilitzants, pesticides, pinsos, transports de productes agrcoles i ramaders, transformacions posteriors, envasos), com tamb de la major part daltres activitats. Les alternatives sn molt complexes. Com es veur a la part 3, una s allargar al mxim lera actual dels combustibles lquids: s lestratgia dels combustibles no convencionals (petrolis extrapesats, sorres bituminoses, pissarres bituminoses) i de les transformacions a lquids (CTL, o carb a lquid; GTL, gas a lquid), per aquestes etapes tamb tenen els dies comptats. I lestratgia dels biocombustibles lquids (BTL, o biomassa a lquids) s clarament insuficient per mantenir la tendncia actual. Altres estratgies passen necessriament per transformacions socials i tecnolgiques molt ms profundes, com ara la reorientaci vers les noves energies no renovables.
83
6. Lelectricitat
6.1. El sistema elctric
Fora de petits sistemes autnoms allats, prcticament tota lenergia elctrica generada i utilitzada es transmet a travs de xarxes elctriques interconnectades en mplies zones geogrfiques (a escala de pas i, en menor mesura, tamb a escala regional o internacional). Els diferents centres generadors hi aporten lenergia que produeixen (centrals trmiques i nuclears, centrals hidroelctriques, parcs elics, hortes solars i, darrerament, molts petits generadors industrials i particulars), alhora que els diferents usuaris absorbeixen energia quan la necessiten (encenen llums, connecten electrodomstics, sistemes de comunicaci i aparells informtics, posen en funcionament mquines i altres processos industrials). A diferncia dels combustibles, lenergia elctrica presenta un conjunt de particularitats molt determinants, que senuncien a continuaci. Ms endavant, desprs de presentar levoluci del consum elctric durant els darrers 28 anys, ens aturarem a analitzar ms detalladament la seva significaci i les conseqncies. Aquestes particularitats sn: 1. Energia no acumulable Lelectricitat es consumeix (sha de consumir) en el mateix moment en qu es genera, i prcticament no s acumulable. Per aix, un dels problemes ms importants en la gesti de la xarxa elctrica s fer concordar les importants variacions de la demanda (segon a segon) amb el conjunt dels sistemes de generaci. 2. Participa dun mix La interconnexi a travs duna xarxa fa que no es pugui discernir la procedncia de lenergia elctrica. El consum participa dun mix que combina els diferents sistemes de generaci (trmic, nuclear, hidroelctric, elic, fotovoltaic, geotrmic, etc.), i cal comptabilitzar la mitjana del rendiment i de les emissions de CO2 del conjunt del sistema. 3. Rendiments de generaci baixos La major part de lelectricitat del mn (81%) sobt denergia trmica (combustibles fssils, energia nuclear, combustibles renovables i energia geotrmica), amb un rendiment mitj que, junt amb les prdues de distribuci, se situa per sota d1/3. Aquest no s conseqncia duna mala gesti, sin de les tecnologies utilitzades majoritriament (turbines de vapor) i de les lleis que regeixen els cicles termodinmics. 4. Energia dalta qualitat s una energia dalta qualitat ja que pot ser transformada amb rendiments elevats (generalment, superiors al 80%) i alhora t una gran versatilitat. Lenergia mecnica tamb s dalta qualitat, mentre que aquelles que es manifesten com a energia trmica (qumica, nuclear, solar trmica) sn de baixa qualitat. Cal tenir en compte, doncs, els baixos rendiments dels processos globals dobtenci de lenergia elctrica.
6.2. Producci i consum denergia elctrica

La taula 6.1 resumeix levoluci dels components del sistema elctric mundial. En primer lloc, sindica lenergia primria consumida en produir electricitat en el seu equivalent trmic. A continuaci, sindica lenergia elctrica generada (a sortida de central) i els seus components: procedent denergia trmica convencional (combustibles fssils), de centrals nuclears, de centrals hidroelctriques, de sistemes renovables no hidroelctrics (geotrmica, elica, solar fotovoltaica, centrals solars, martima de les ones i les marees, etc.). 84
Ms endavant, sindiquen les prdues per distribuci en les lnies elctriques i, finalment, es proporciona el consum elctric (a lendoll de lusuari domstic o industrial). Cal destacar el baixos rendiments globals del sistema elctric (darreres files de la taula 6.1): rendiment de generaci (B/A) i rendiment global (D/A, energia consumida/energia primria). Taula 6.1. Evoluci del sistema elctric mundial, segons les fonts primries
Energia Primria equiv. (TWt) A B Generaci (TWe) Trmica convencional Nuclear Hidroelctrica Renovables no hidr. Bombament hidrulic Prd. Distrib. (TWe) Consum (TWe)
1980=100 Rendiment B/A (We/Wt) Rendiment D/A (We/Wt) % prdues (C/B)100
1980 2,807
1985 3,328
1990 3,966
1995 4,382
2000 5,018
2005 5,863
2008 6,387
0,915 100,00 1,080 1,289 1,438 1,663 1,980 2,181 100,00 0,638 69,71 0,690 0,815 0,889 1,060 1,308 1,469 67,38 0,078 8,54 0,163 0,218 0,252 0,280 0,301 0,297 13,62 0,197 21,49 0,223 0,245 0,280 0,299 0,330 0,356 16,33 0,004 0,38 0,006 0,014 0,019 0,027 0,043 0,061 2,80 -0,001 -0,12 -0,001 -0,002 -0,002 -0,003 -0,003 -0,003 -0,13 0,079 0,836
100,0 0,326 0,298 8,60
C D
0,091 0,988
118,2 0,324 0,297 8,45
0,104 1,186
141,8 0,325 0,299 8,06
0,128 1,310
156,7 0,328 0,299 8,88
0,158 1,506
180,0 0,331 0,300 9,49
0,183 1,797
214,9 0,338 0,306 9,25
0,189 1,991
238,2 0,341 0,312 8,68
La figura 6.1 representa grficament les principals dades de la taula anterior. Shi indiquen pel seu valor, levoluci de lenergia primria utilitzada, de lelectricitat generada (a sortida de central), de lelectricitat consumida (endoll de lusuari) i, dintre de lelectricitat generada, la part renovable i lencara nfima part de les renovables no hidruliques.
Sistema elctric mundial (TWt TWe) Sistema elctric mundial (TWt i iTWe)
7,0 Energia primria utilitzada (TWt) Electricitat generada (TWe) Electricitat consumida (TWe) Elect. gen. renovable (TWe) Elect. gen. renv. no hidrul. (TWe)
6,0
5,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 6.1. Evoluci del sistema elctric. Relaci entre lenergia primria utilitzada (o equivalent), lelectricitat generada i lelectricitat consumida (la diferncia sn les prdues de distribuci). Tamb mostra lelectricitat generada a partir de fonts renovables, i de noves fonts renovables no hidroelctriques. Font: EIA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
85
Per construir la taula 6.1 i la figura 6.1, i agregar les produccions delectricitat de diferents orgens (trmica, nuclear, hidrulica, elica, fotovoltaica, geotrmica, etc.), shan tradut totes elles a energia primria trmica equivalent (criteri adoptat per lEIA-govEUA, per no per la IEA-OCDE). Moltes centrals elctriques generen lelectricitat a partir denergia trmica (carb, gas natural, energia nuclear, geotrmica, combusti de residus, biomassa) i, aleshores, no hi ha dificultat a agregar energia com a energia primria dels combustibles. Per, quan es vol agregar lelectricitat produda pels sistemes hidroelctric, elic o fotovoltaic, on no hi ha intervenci de cap energia trmica, no tenim una unitat de mesura comuna. Un exemple del mercat alimentari pot illustrar molt b aquesta qesti: tothom sap que no s el mateix comprar 1kg de pit de pollastre (en el nostre cas, lelectricitat) que 1 kg danimal sencer (en el nostre cas, lenergia trmica primria). Hi ha una equivalncia que es tradueix en el preu (de lanimal sencer, se nobt una fracci de pit de pollastre). De forma anloga, per a lelectricitat obtinguda de fonts primries no trmiques, sestableix convencionalment que 1 unitat denergia elctrica equival a 3 unitats denergia trmica (rendiment global de les centrals trmiques de generaci elctrica). Aquesta s la ra per la qual, en les dades de lEIA-govEUA, les energies mundials hidroelctrica (en equivalent primari) i nuclear sn del mateix ordre (16,35 i 13,67%, respectivament) mentre que, en les dades de la IEA-OCDE, lenergia hidroelctrica (en We) s unes tres vegades inferior a la nuclear (en Wt). En aquest treball sha adoptat el primer criteri de les energies equivalents. Les dades de la taula 6.1 i la representaci grfica de la figura 6.1 permeten fer els comentaris segents: 1) Laspecte ms destacat del sistema elctric mundial s que el rendiment entre lenergia elctrica a la sortida de les centrals generadores i lenergia trmica primria a lentrada del sistema s el 34,1% (es perd el 65,9% de lenergia primria utilitzada, fonamentalment en forma denergia trmica), rendiment que quasi no ha millorat els darrers 28 anys (del 32,6% al 34,1%). 2). Lenergia elctrica que rep lusuari encara s menor a causa de les prdues en les lnies de distribuci elctrica (a escala mundial, el 8,68% de lenergia elctrica a la sortida dels centres generadors). Aix, doncs, el rendiment mitj mundial de lenergia elctrica a lendoll de casa o de la fbrica s del 31,2%. 3) La utilitzaci denergia elctrica implica, doncs, un rendiment en la generaci molt baix, encara que ls posterior de lenergia elctrica pugui ser molt eficient. En concret, utilitzar energia elctrica per generar calor (calefaccions, escalfadors daigua, cuines, generadors de vapor, etc.) sol comportar una de les ms grans ineficincies del nostre sistema energtic, ja que parteix dun rendiment global de generaci trmica-elctrica del 31,2%, per desprs tornar a donar calor. 4) La major part de lelectricitat del mn sobt de combustibles no renovables (81,00%) i prov majoritriament de combustibles fssils (67,38%) i, la resta, de lenergia nuclear (13,62%), a ms duna petita fracci de les energies renovables (biomassa, residus, etc.). Aquesta s la causa principal del baix rendiment del sistema. Com a mnim, tamb el 67,38% de lenergia elctrica mundial va associada a emissions intenses de CO2 a causa dels combustibles fssils (en gran proporci, del carb). 5) Lelectricitat obtinguda de les energies renovables s del 19,13%, principalment de lenergia hidroelctrica (16,35%). Malgrat laugment rpid, les noves fonts denergia elctrica renovables (elica, geotrmica, solar trmica, solar fotovoltaica, ones i marees) que tan sols genera el 2,80% de lelectricitat mundial el 2008. 86
6) Cal destacar negativament el fet que, durant els 28 anys estudiats, les energies renovables han perdut pes en el sistema elctric (del 21,87% lany 1980 al 19,13% el 2008, que representa una prdua del 2,76%). Laugment de les noves energies renovables (la gran esperana) no ha compensat la prdua de pes de lenergia hidroelctrica (-5,16%). Evoluci del consum mundial i distribuci regional La producci i el consum delectricitat evolucionen molt ms rpidament que la producci i el consum del conjunt denergies. Aqu tan sols voldrem deixar constncia daquest fet i de la seva distribuci regional i, ms endavant fer una reflexi sobre les seves conseqncies. La taula 6.2 mostra levoluci de la producci i el consum delectricitat per regions. Taula 6.2. Evoluci dels consums elctrics, per regions
1980 Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
2.461,0 269,8 2.006,0 1.168,6 84,5 170,4 1.162,8 % 33,6 3,7 27,4 16,0 1,2 2,3 15,9
1985
2.779,0 350,0 2.280,2 1.382,5 150,1 222,3 1.494,4
1990
3.371,6 420,6 2.526,3 1.460,9 204,6 277,6 2.123,6
1995
3.753,1 523,0 2.640,4 1.074,4 285,2 317,1 2.882,7
2000
4.257,9 649,1 2.941,9 1.031,9 385,1 367,3 3.551,4
2005
4.544,7 767,1 3.230,5 1.139,3 520,7 472,9 5.063,4
2008
4.658,7 873,5 3.361,3 1.244,9 629,7 525,2 6.151,5
Consums elctrics en GWeh/any

26,7 5,0 19,3 7,1 3,6 3,0 35,3 100,0 26,71 5,01 19,27 7,14 3,61 3,01 35,26 100,00
7.323,1
0,281 0,031 0,229 0,133 0,010 0,019 0,133
100,0 8.658,4 10.385,2 11.476,0 13.184,7 15.738,7 17.444,8
Consums elctrics en TWe

33,61 3,68 27,39 15,96 1,15 2,33 15,88 0,836 100,00 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 0,317 0,040 0,260 0,158 0,017 0,025 0,171 0,385 0,048 0,288 0,167 0,023 0,032 0,242 0,428 0,060 0,301 0,123 0,033 0,036 0,329 0,486 0,074 0,336 0,118 0,044 0,042 0,405 0,519 0,088 0,369 0,130 0,059 0,054 0,578 0,532 0,100 0,384 0,142 0,072 0,060 0,702
0,988
112,9 129,8 113,7 118,3 177,6 130,4 128,5
1,186
137,0 155,9 125,9 125,0 242,1 162,9 182,6
1,310
152,5 193,9 131,6 91,9 337,5 186,0 247,9
1,505
173,0 240,6 146,7 88,3 455,7 215,5 305,4
1,797
184,7 284,4 161,0 97,5 616,2 277,5 435,4
1,991
189,3 323,8 167,6 106,5 745,2 308,1 529,0
Consums elctrics: ndexs de creixement (1980=100)
100,0
118,2
141,8
156,7
180,0
214,9
238,2
Font: EIA-govEUA; Elaboraci: Carles Riba Romeva
En primer lloc, cal ressenyar laugment significativament ms elevat del consum elctric en relaci amb laugment del consum general denergia (ndex 238,2 en lloc de 172,2). Per, si sobserven els creixements individuals de cada una de les regions del mn, alguns dells sn espectaculars i afecten algunes de les regions ms poblades del planeta. Lndex de creixement de lOrient Mitj s del 745,2; el dsia i Oceania, del 529,0; el dAmrica del Sud i Central, del 323,8, i el dfrica de 308,1. Totes aquestes regions ms que tripliquen el consum elctric.
87
Certament, laccs a lelectricitat s un dels principals ndexs de desenvolupament de qualsevol societat i encara hi ha una part molt important de la humanitat que no hi t accs. Concretament, 1.441 milions de persones, el 21,1% de la poblaci mundial, segons dades de 2008 de la IEA (WEO 2010, o <http://www.iea.org/weo/electricity.asp>), distribudes territorialment de la forma segent: Taula 6.3. Habitants sense accs a lelectricitat
Amrica Llatina Orient Mitj frica sub-sahariana Xina i sia de lEst sia del Sud Resta del mn Mn
1
Mhab 31 22 585 186 612 5 1.441
% poblaci1 6,6 10,5 69,5 9,2 37,8 21,1
Percentatge sobre la poblaci de cadascun dels mbits geogrfics. Font: IEA-OCDE, Agncia Internacional dEnergia (WEO 2010)
En el context del proper declivi dels recursos energtics fssils, es plantegen diverses qestions relacionades amb lelectricitat: Com proporcionar electricitat a aquest 21,1% de poblaci mundial (1,5 vegades la dels pasos desenvolupats) que encara no en t? Es podr sostenir en les societats desenvolupades la tendncia al tot elctric? Fins a quin punt algunes de les societats que sestan desenvolupant ara (especialment la Xina) ho fan duna forma adequada respecte a lelectricitat? Ms endavant reprendrem algunes daquestes qestions.
6.3. Caracterstiques i limitacions de lelectricitat

A continuaci, sanalitzen amb ms detall algunes de les caracterstiques del sistema elctric (ja anunciades a la introducci) i les seves implicacions 1. Energia no acumulable Lelectricitat es produeix al mateix moment que es consumeix. Els sistemes dacumulaci per mitj de preses hidruliques reversibles o, ms recentment, la previsi de lacumulaci en bateries del futur parc dautombils elctrics, demanen inversions molt considerables, i tan sols poden acumular una part petita de lenergia generada. En efecte, el bombament hidrulic mundial representava el 0,13% el 2008 (taula 6.1); la transformaci del 10% del parc espanyol dautombils de 2008 en elctric (2,2 milions dunitats) amb una circulaci de 15.000 km/any, acumularia el 2,3% de lenergia elctrica generada a Espanya. Per aix, un dels problemes ms importants en la gesti de la xarxa elctrica s fer concordar les importants variacions de la demanda (minut a minut) amb el conjunt dels sistemes de generaci. Lenergia nuclear, per la seva inflexibilitat, i les energies elica i fotovoltaica, per la seva variabilitat, sn les que plantegen ms dificultats. Per illustrar la gesti de la xarxa elctrica, es mostra levoluci de lestructura de generaci delectricitat a Espanya en temps real facilitada per Red Elctrica Espaola (REE). Shan elegit dues dates: el dia 5 de maig de 2010, extraordinriament vents, amb les centrals trmiques de carb prcticament aturades i les de cicle combinat de gas natural a mitja potncia ajustant la demanda; i el dia 14 de setembre de 2010, poc vents (especialment quan les darreres hores del dia la demanda s ms elevada), en qu es van posar en funcionament les centrals trmiques de carb i de cicle combinat. s interessant observar: a) La generaci delectricitat nuclear s prcticament constant i se li dna prioritat davant de les altres centrals trmiques. Aquesta inflexibilitat fa que lenergia nuclear 88
no participi en lajust entre generaci i demanda alhora que desplaa les ineficincies cap a altres components del sistema. b) Lenergia elica s absolutament variable i cal aprofitar-la quan es produeix. c) Les centrals trmiques (sobretot les de cicle combinat) sn la basa principal de qu disposa el sistema elctric per ajustar la generaci a la demanda.
Figura 6.2. Estructura de la generaci elctrica en temps real, segons REE (<https://demanda.ree.es/generacion_acumulada.html>, el 5 de maig de 2010), dia especialment vents (44,8% de generaci denergia elica a les 3.00 h). Font: REE (5/5/2010).
Figura 6.3. Estructura de la generaci elctrica en temps real, segons REE (<https://demanda.ree.es/generacion_acumulada.html>), el 14 de setembre de 2010, dia poc vents (3,1%, a les 20.50 h). Font: REE (14/09/2010)
89
2. Participa dun mix La interconnexi a travs duna xarxa elctrica fa que la procedncia de lenergia elctrica no es pugui destriar. Tant els generadors com els consumidors denergia elctrica colloquen o detreuen energia de la xarxa, on s fa indestriable saber la procedncia o la destinaci de cada kWh. Per tant, un consumidor determinat no pot allegar que consumeix energia elica o duna font determinada, sin que ha de comptabilitzar la mitjana del rendiment i de les emissions de CO2 del sistema. A continuaci, la taula 6.4 mostra els diferents orgens de lelectricitat i els rendiments de les diferents regions del mn, com tamb de tres pasos que ens han semblat significatius (els EUA, la Xina i Espanya), segons lEIA (cap daquestes regions o pasos intercanvien ms d1,5% de la seva producci elctrica, excepte Espanya, que ho fa el 3,75%). El mix elctric s la combinaci dels diferents sistemes de generaci elctrica (trmica, nuclear, hidroelctrica, elica, fotovoltaica, geotrmica, etc.) i es correlaciona directament amb les emissions de CO2. Taula 6.4. Origen de lenergia elctrica, per regions (mix del 2008, en %) Regions i pasos
Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn Espanya EUA Xina trmica % 65,43 31,02 52,91 65,99 98,77 81,62 77,90 67,38 60,70 71,05 81,29 nuclear % 18,10 2,01 25,13 17,49 0,00 1,93 7,57 13,62 19,09 19,57 2,03 hidro- renovab. elctrica no-hidr. % 13,45 63,90 15,64 16,36 1,18 16,12 13,13 16,33 7,93 6,19 16,22 % 3,15 3,09 6,68 0,24 0,06 0,53 1,45 2,80 12,66 3,35 0,46 rendim. prdues rendim. net distribuci Total We/Wt 0,339 0,344 0,340 0,339 0,345 0,345 0,343 0,341 0,344 0,339 0,345 % 6,79 16,14 7,18 11,56 13,18 11.81 8,35 8,68 5,11 5,97 5,96 We/Wt 0,316 0,289 0,317 0,295 0,299 0,309 0,315 0,312 0,314 0,322 0,323
Les quatre primeres columnes: percentatge de les energies primries, segons la procedncia (sumen 100%); columna cinquena: rendiment net: relaci energia elctrica produda i energia primria usada; columna sisena: percentatge de prdues de distribuci (xarxa elctrica) sobre lenergia produda pel centre generador; columna setena: rendiment global des de lenergia primria fins a lendoll elctric de lusuari. Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Sobserva: a) El mix elctric de les diferents regions i pasos del mn t composicions diferents. Les interconnexions elctriques entre molts pasos sn encara relativament petites i les interconnexions entre regions sn prcticament residuals. b) Els rendiments de les diferents regions i pasos sn fora baixos per bastant uniformes entre si, independentment del mix. c) En canvi, les emissions de gasos defecte hivernacle (especialment, CO2) presenten grans diferncies entre regions i entre pasos a causa, fonamentalment, de la composici del mix de cada un dells. Aquest aspecte sanalitza al punt segent. 3. Rendiment i emissions de CO2 dels consums elctrics Sha ests la idea errnia que lelectricitat consumeix poca energia i que no emet gasos defecte hivernacle. A ms, en cas de generalitzar-se el vehicle elctric, la substituci de combustibles (gasolina, disel, amb fortes crregues impositives) per lelectri90
citat (amb gravmens molt ms baixos) far que ladministraci perdi un dels seus impostos principals. La paradoxa de lautombil elctric Ha contribut de forma determinant a estendre aquestes idees errnies la propaganda enganyosa que fan moltes empreses automobilstiques en la defensa de les noves inversions en lautombil elctric (altament subvencionades) i la greu irresponsabilitat dels governs per no corregir o precisar aquestes falsedats.
X
Figura 6.4. Ha esdevingut una prctica generalitzada utilitzar lemes com ara zero emission en els llanaments publicitaris dautombils elctrics. Font: premsa (19/09/2010)
Les afirmacions anteriors reflecteixen la ignorncia del concepte de cicle de vida. s cert que el motor de lautombil elctric t un rendiment molt elevat i que no emet gasos defecte hivernacle en la transformaci elctrica que va de la bateria a les rodes. Per s fals si es t en compte tot el cicle de vida que va de la font primria fins a lenergia a les rodes, ja que la generaci de lenergia elctrica, que depn del mix de cada pas o cada regi, sol ser altament contaminant. Fora dAmrica del Sud i Central, amb un pes relativament baix de combustibles fssils en la generaci delectricitat (30,75%), en la resta de regions aquesta participaci supera el 50% i, en les regions ms poblades (frica, i sia i Oceania), se situa al voltant del 80% i arriba al 95% a lOrient Mitj. Quins sn, doncs, els consums comparatius denergia primria i les emissions de CO2 dun autombil trmic i un autombil elctric connectat a la xarxa? A aquest efecte, sanalitzen les emissions de CO2 basades en els mix elctrics del mn i de tres pasos: Espanya (representatiu dEuropa), els EUA i la Xina (taula 6.5). Taula 6.5. Emissions de CO2 de diferents mixs elctrics (2008) Contribuci de les fonts denergia primria en cada mix elctric
Lquids
gCO2/MJt
Gas natural
gCO2/MJt
Carbons
gCO2/MJt
Nuclear
gCO2/MJt
Renovables
gCO2/MJt
Total
87,6 mbits Mn Espanya EUA Xina mbits Mn Espanya EUA Xina

1
67,6 % 20,64 30,28 20,89 0,91

gCO2/MJt
114,1 % 41,16 24,35 48,37 79,37

gCO2/MJt
25,0 % 13,62 19,07 19,57 2,03

gCO2/MJt
8,0 % 19,13 20,59 9,54 16,68

gCO2/MJt
% 5,58 6,06 1,79 1,01

gCO2/MJt
% 100,00 100,00 100,00 100,00

gCO2/MJt
4,89 5,31 1,56 0,88
13,95 20,47 14,12 0,62
46,96 27,79 55,19 90,56
3,41 4,77 4,89 0,51
1,53 1,65 0,76 1,33
70,74 59,98 76,53 93,90
Les petites diferncies en les sumes sn del bombament en les centrals hidroelctriques. Fonts: Valors de les emissions, taula 5.3; mix elctric, segons fonts oficials de cada pas. Elaboraci: Carles Riba Romeva
91
En funci de les dades anteriors, es comparen les emissions de gasos defecte hivernacle dun autombil de tracci trmica i un altre de tracci elctrica. Ens hem basat en lesquema WTW (well-tank-wheel, o jaciment-dipsit/bateria-roda) [WTW-2007]. A les figures 6.5, 6.6 i 6.7 sindica, per mitj de cercles, lenergia en cada un dels estadis del procs i, per mitj de requadres-fletxa, els processos de transformaci amb els rendiments i les emissions de CO2 en cada un dells. Es parteix de les hiptesis segents: Consum a la roda dun autombil mitj: 0,45 MJ/km (0,125 kWh/km). Tracci trmica: rendiment dextracci, destillaci i transport del combustible: 0,85 [WTW-WTT2-2007]; rendiment del dipsit de combustible a la roda: 0,23. Tracci elctrica: rendiment de les fonts primries denergia a la bateria (inclou tamb la crrega de la bateria): 0,28; rendiment de la bateria a roda (inclou la descrrega de la bateria): 0,72. Emissions. Tracci trmica. Valors de la taula 6.5 (mitjana de gasolina i disel: 13,4 gCO2/MJ per obtenir el combustible [WTW-WTT2-2007] i 73,3 gCO2/MJ en la seva combusti, referides a lenergia del combustible en el dipsit). Tracci elctrica. Valors de la taula 6.5 (referits a lenergia primria). Vehicle trmic
26,2 143,4 169,6 gCO2/MJ
2,30 MJ
pou de petroli
Extracci, destillaci, transport 0,85
1,96 MJ
dipsit combust.
Motor trmic 0,23
0,45 MJ
roda vehicle
Vehicle elctric
Mn Espanya EUA Xina 157,9 133,9 170,8 209,6
CO2/MJ Mn 157,9 Espanya 133,9 EUA 170,8 Xina 209,6 0,0
2,23 MJ
fonts primries
de generaci elctrica a bateria 0,28
0,63 MJ
bateria elctrica
tracci elctrica de bateria a roda 0,72
0,45 MJ
roda vehicle
Figura 6.5. Comparaci entre lenergia consumida i les emissions de gasos defecte hivernacle entre un vehicle de tracci trmica i un de tracci elctrica. Elaboraci: Carles Riba Romeva.
Per tant, sense modificar els actuals mix de generaci denergia elctrica en els diferents pasos i regions, lautombil elctric no s cap soluci a les emissions de gasos defecte hivernacle. Ms encara, lobsessi per emular lautombil convencional (que continua pesant 1.350 kg, que pot circular a 180 km/h i que sol transportar un sol viatger), fa que altres alternatives de transport esdevinguin opaques. Malgrat que lenunciat WTW (well-to-wheel, [WTW-2007]) adopta un punt de vista sobre el cicle de vida complet del combustible, centra latenci en lenergia que es proporciona a la roda del vehicle, en lloc de fer lmfasi en el transport del viatger.
92
Alternatives de mobilitat Ms enll de la reflexi que caldr fer en un futur proper sobre la necessitat o la utilitat de determinats desplaaments (viatges de negocis, turisme de cap de setmana, esdeveniments esportius, sovint superflus), el simple fet de centrar latenci en el viatger i no en la roda ja aporta una gran llum sobre les alternatives de transport. A continuaci, sanalitza com diferents tipus de transport transformen 100 MJ denergia a la roda en el desplaament del viatger. Tan sols sha tingut en compte la relaci de masses, per lanlisi tamb es podria enriquir amb altres parmetres, com ara la velocitat i la resistncia a laire o els diferents tipus de rodolament (pneumtic, roda-carril).
Autombil 1.350 kg 1 passatger
5,3 MJ
transport passatger
100 MJ
roda vehicle
Autobs 12.000 kg 50 passatgers
23,8 MJ
transport passatger
Bicicleta elctrica 25 kg 1 passatger
75,0 MJ
transport passatger
Figura 6.6. Rendibilitat energtica de diferents alternatives de transport. Elaboraci: Carles Riba Romeva.
4. Energia dalta qualitat Com ja sha dit, una energia s dalta qualitat quan pot transformar-se en qualsevol altre tipus denergia amb rendiments elevats (generalment, >80%). Lelectricitat (com tamb la mecnica) s una energia dalta qualitat, mentre que aquelles que sacaben manifestant com a trmiques (qumica, nuclear, solar trmica) sn de baixa qualitat. Cal tenir en compte que, per obtenir lenergia elctrica (no disponible directament de la naturalesa), sn necessaris processos de generaci a partir denergies primries, generalment amb rendiments de transformaci molt baixos (el 31,2% en la mitjana mundial a lendoll domstic o industrial; taula 6.1). Aix fa reflexionar sobre si estem fent un s adequat de lenergia elctrica. En aquest sentit, crida latenci una observaci de Richard Duncan, enginyer elctric americ que, en la seva coneguda obra World Energy Production, Population Growth, and the Road to the Olduvai Gorge [Dun-2001], diu que sense les funcions ciberntiques crucials C3 (comunicaci, computaci i control), lactual civilitzaci industrial quedaria mutilada. I afegeix (i aquesta s una observaci de gran inters) que aquestes funcions crucials tan sols requereixen un 15% de lelectricitat consumida. Lenergia elctrica restant es consumeix en altres funcions, moltes delles purament trmiques. Potser la visi de Duncan s excessivament esquemtica. A les tres funcions bsiques C3, caldria afegir la illuminaci (de la qual sen fa un abs! noms cal mirar fotografies nocturnes de la Terra des de lespai), laccionament elctric (del qual tamb sen fa un abs! noms cal observar la quantitat de petits aparells que sempre shan accionat a m
93
i ara es fa amb un petit motor elctric) i determinats processos industrials ntimament relacionats amb lelectricitat (com ara lelectrlisi). Per aix no impedeix la reflexi de fons, que apunta, sobretot, a pensar si t sentit consumir una part molt important de lenergia elctrica (tan costosa dobtenir!) en funcions purament trmiques (calefaccions, cuines, etc.), que lnic avantatge que ens aporten s la comoditat del tot elctric. El rendiment de la calefacci elctrica Per illustrar aquest aspecte, a continuaci es comparen el rendiment energtic i les emissions de CO2 tant per a una calefacci de gas com per a una calefacci elctrica duna llar. Es pren com a referncia lobtenci de 3,6 MJ trmics de confort, que seria el confort que donaria 1 kWh de calefacci elctrica. El procs s el segent (figura 6.6): Calefacci elctrica
817 0 817 gCO2
11,5 MJ
fonts primries
Gen. elctrica (mix mn) 0,312
3,60 MJ
endoll habitatge
Calefacci elctrica 1,00
3,60 MJ
confort habitatge
Calefacci de gas
50 337
388 gCO2
6,74 MJ
pou gas natural
Obtenci de gas natural (mix mn) 0,85
6,00 MJ
gas natural
Calefacci de gas 0,60
3,60 MJ
confort habitatge
Figura 6.7. Comparaci de lenergia primria consumida i de les emissions de gasos defecte hivernacle entre una calefacci elctrica i una calefacci de gas. Elaboraci: Carles Riba Romeva.
En definitiva, amb els valors dels mixs del mn en electricitat i gas, la calefacci elctrica consumeix un 70% ms denergia primria i emet un 110% ms de gasos defecte hivernacle que amb la calefacci de gas.
6.4. Noves tecnologies elctriques

Avui dia, sest fent un gran esfor per millorar la generaci delectricitat en diverses direccions. Duna banda, sest procurant millorar les centrals trmiques convencionals (fonamentalment, les de gas i de carb) a fi dobtenir-ne rendiments ms elevats. I, de laltre, la generaci delectricitat basada en les noves tecnologies denergies renovables (fonamentalment, lelica i la solar, per tamb les de les ones i de les marees) s un dels camps amb ms activitat. Tanmateix, com es veur al captol 9, tot i que aquestes energies han tingut uns creixements molt rpids els darrers anys, tot just representen una nfima part de la producci mundial total. Probablement, amb el declivi dels combustibles fssils caldr imposar limitacions a ls de lenergia elctrica. Caldr posar lmits a la tendncia al tot elctric (dacord amb el toc datenci que fa Duncan). Per tamb caldr transformar el sistema elctric a ms petita escala i en favor de la producci distribuda ja que, a ms daprofitar uns recursos cada cop ms escassos, tindr uns efectes educadors molt beneficiosos que caldr posar sobre la taula els propers anys.
94
Millores en la producci elctrica convencional Els principals tipus de noves centrals elctriques amb rendiments millorats sn: a) Sistemes i centrals de cogeneraci (CHP, combined heat and power). La idea s simple: aprofitar lenergia trmica dels gasos residuals de combusti dun sistema de generaci elctric convencional per a daltres processos que requereixen calor. Daquesta manera, saconsegueix un rendiment global que pot arribar a ser superior al 80%, si b el rendiment energia elctrica/energia trmica continua essent el que s habitual (dun 35%) i la resta (fins a ms dun 40% addicional) correspon a un rendiment denergia trmica/energia trmica. b) Centrals de cicle combinat (CCGT, combined cycle gas turbine), que utilitzen el combustible en ms dun cicle termodinmic en cascada. Inicialment, els gasos de combusti a alta temperatura (normalment, entre 1.100 i 1.300C) impulsen una turbina de gas semblant a la dels motors daviaci. Desprs, els gasos descapament sutilitzen per produir vapor daigua (entre 450 i 650C), que mou una turbina de vapor convencional. A la prctica sobtenen rendiments globals (energia elctrica/energia trmica) entre el 50 i el 60% (entre el 20 i el 25% superiors a les centrals trmiques convencionals). El mateix principi saplica tamb en els motors marins (COGAS, combined gas and steam). Alhora, tamb s possible aprofitar la calor residual del cicle combinat seguint el principi de cogeneraci. La cogeneraci pot utilitzar qualsevol combustible, mentre que el cicle combinat t requeriments ms estrictes ja que sha de poder utilitzar inicialment el combustible en la turbina de gas. En les centrals de cicle combinat el combustible ms utilitzat s el gas natural, com tamb determinats combustibles fluids que es polvoritzen. A ms de millorar el rendiment, la utilitzaci del gas natural en el cicle combinat t lavantatge duna reducci substancial de les emissions de CO2 per unitat denergia generada. Una altra tecnologia utilitzada en els pasos que disposen de grans quantitats de carb (especialment, EUA) s la gasificaci integrada en cicle combinat (IGCC, integrated gasification combined cycle) que integra com a primer procs de la central la transformaci del carb en gas per obtenir-ne un gas sinttic (syngas). En aquest cas, no s tan clar que els beneficis daquesta tecnologia compensin les prdues de la transformaci del carb en gas (rendiment global, emissions de CO2 per unitat denergia generada). Daltra banda, sestan desenvolupant nous sistemes intelligents que permetran gestionar la connexi dels consums en els moments ms adequats (hores baixes durant la nit, moments de gran producci denergia elica, etc.) per tal de millorar el rendiment global del sistema elctric (aix s!, trencant el principi ds a qualsevol hora i de qualsevol intensitat). Al captol 9 sanalitzen les noves alternatives de generaci denergia elctrica a partir de fonts renovables.
95
Part 3 Fonts alternatives denergia

Cada dia s ms evident el lmit dels recursos energtics fssils a travs dels primers smptomes del zenit de producci i lamenaa del seu declivi. En canvi, els actuals dirigents econmics i poltics del mn amaguen aquests fets i continuen apostant per un desenvolupament basat en el creixement constant del consum denergia i de recursos materials. Les societats postindustrials (fonamentalment, les dels pasos de lOCDE) consumeixen entre 50 i 100 vegades la potncia endosomtica duna persona (la que requereix com a sser viu), tendncia que han seguit els sectors lders dels pasos en via de desenvolupament (Xina, ndia i Brasil, entre daltres). En laltre extrem, la major part de lfrica subsahariana, extenses zones del sud-est asitic i tamb algunes zones dAmrica Llatina consumeixen de 5 a 10 vegades la potncia endosomtica, majoritriament en forma de biomassa tradicional. Sovint es creu que la societat ciberntica requereix menys energia. Per, tal com mostren les dades de les grans agncies (EIA-govEUA i IEA-OCDE), ls de lenergia fssil no ha fet ms que augmentar i tan sols una crisi com lactual (que tolerem tan malament) ninicien un lleu descens. El discurs dominant demana sortir-ne creixent econmicament com sigui, sense parar-se a pensar si la naturalesa ens assegura els recursos per fer-ho. Hi ha tres diferents enganys que porten a obviar una reflexi de fons sobre lenergia: 1. La premsa adesiara publica notcies sobre nous descobriments de recursos energtics fssils (cada cop ms inaccessibles i costosos) que fan la impressi que encara estem molt lluny que sexhaureixin. Per quan els nous jaciments savaluen en el context mundial, es constata que cobreixen tan sols el consum energtic mundial de dies o, com a mxim, de mesos. 2. Tamb es pregonen noves formes denergia inexhaurible (reactors nuclears de tercera generaci, fusi nuclear, etc.) per no es diu que, fins i tot suposant lxit (no assegurat) daquests projectes, les primeres plantes operatives denergia no arribarien fins ms enll de 2030, quan el declivi dels combustibles fssils ja ser una realitat punyent. 3. Finalment, moltes persones convenudes de les opcions sostenibles pensen que tan sols cal substituir recursos fssils per noves energies renovables lliures de carboni. Tanmateix, aquestes energies alternatives mai no podran proporcionar el doll abundant denergia de qu avui dia encara disposem grcies als combustibles fssils (i, en especial, al petroli). Quan es fan previsions futures amb energies alternatives, cal tenir en compte: a) La coherncia amb el subministrament mundial i regional en funci dels recursos energtics considerats i de levoluci de la poblaci. b) Els temps necessaris dimplantaci de les energies alternatives i els costos dinversi. c) La interdependncia dels diferents fenmens. Un cop iniciat el declivi dun recurs fssil (per exemple, el petroli), el problema no ser com omplir el dipsit de lautombil, sin com transformar el sistema productiu i com alimentar les persones. La part 3 daquest llibre analitza altres fonts denergia: combustibles no convencionals, alternatives nuclears i noves energies renovables. Com veurem, cap delles no garanteix els consums actuals denergia i, menys encara, els creixements futurs que pregonen les grans agncies denergia. Avui, lnica alternativa efectiva sn les noves energies renovables (com ja ho van ser en el passat), tot i que obligaran a reduir drsticament els consums en els pasos desenvolupats i a introduir grans canvis socials i tecnolgics.
97
7. Els combustibles no convencionals

7.1. Origen dels combustibles fssils
Els combustibles fssils inclouen, fonamentalment, el petroli i el gas natural, constituts bsicament per hidrocarburs (compostos de carboni i hidrogen) i els carbons, formats predominantment per lelement carboni. Tant uns com els altres shan format durant milions danys a partir de restes orgniques dorganismes vius, els primers fonamentalment de microorganismes (plncton, algues i bacteris) presents en les masses aquoses (oceans i llacs) i els segons, de restes de vegetals superiors (troncs fulles, arrels) i, en alguns casos, despores. Aquestes recursos energtics sn el resultat dun llarg procs que comena amb la formaci de sediments amb un contingut significatiu de matria orgnica, que desprs experimenten diverses transformacions sota circumstncies particulars. Sense determinarts processos biolgics, qumics i geolgics (descomposici anaerbica, pirlisi, moviments tectnics) de gran durada en el temps (fins a centenars de milions danys), la matria orgnica difusa atrapada en els estrats sedimentaris no shauria transformat ni concentrat, i avui dia no disposarem dels combustibles fssils que coneixem. Formaci dels hidrocarburs Els combustibles basats en els hidrocarburs sn, fonamentalment, lquids (el petroli cru) i gasosos (gas natural), tot i que tamb hi ha hidrocarburs en estat slid o quasi slid (alguns petrolis extrapesants, les sorres bituminoses i les pissarres bituminoses). Les etapes principals de la formaci dels combustibles fssils lquids i gasosos sn: Sedimentaci En les darreres etapes de la Terra, els medis aquosos (aiguamolls, llacs i oceans) han vist viure i morir multitud de generacions dorganismes vius. La major part daquesta biomassa ha reciclat els seus materials per mitj de la respiraci i la descomposici, per una petita part ha quedat atrapada en els sediments, on sha mesclat amb fang i sorra. Aquest procs, encara present, s quasi imperceptible a escala humana per adquireix una gran importncia a escala geolgica (de milions a centenars de milions danys). Formaci de querogen Desprs de la sedimentaci, la fracci orgnica difusa en petits filets (en proporcions molt baixes, sovint de lordre de l1%) experimenta un primer procs anaerbic causat per bacteris, i es transforma en una substncia slida insoluble anomenada querogen, que roman fossilitzada. El querogen, molt disseminat, s difcilment explotable com a combustible, per a escala planetria representa una massa duns 10.000.000 Pg de carboni (Pg = 1015 grams) [SCOPE13-1979], quantitat unes 1.000 vegades superior a les reserves de carb, i entre 2.000 i 3.000 vegades les reserves de petroli o de gas. Pirlisi A partir de la tectnica de plaques, les capes sedimentries senfonsen lentament (entre centenars i milers de metres) i la temperatura i la pressi augmenten. Inicialment se separa CO2 i aigua salada per, en crixer la profunditat, la matria orgnica (querogen) inserida en el sediment experimenta un lent procs de fragmentaci qumica (pirlisi) que dna lloc als hidrocarburs i que pot durar entre desenes i centenars de milions danys. Formaci del petroli i del gas natural La pirlisi del querogen a profunditats moderades (temperatures entre 60 i 120C) origina, preponderantment, hidrocarburs lquids (cadenes ms llargues). Per, si la roca que 98
cont el querogen sendinsa en capes ms profundes i assoleix temperatures ms altes (>120C), aleshores la pirlisi sintensifica i produeix hidrocarburs gasosos (cadenes ms curtes) deixant un residu de betum. Tots els components que resulten daquest procs (aigua, CO2, hidrocarburs lquids i gasosos, betum) queden inserits en els petits intersticis de la roca sedimentria (anomenada roca mare), normalment poc permeable, en substituci del querogen. Migraci i trampes Laugment de la pressi pot acabar vencent la impermeabilitat de la roca mare i expulsar els hidrocarburs lquids i gasosos (migraci primria) vers altres estrats ms permeables (roca magatzem). En el seu moviment ascendent a causa de la baixa densitat (migraci secundria), aquests hidrocarburs poden quedar atrapats per alguna trampa, com ara un plec anticlinal o una falla destrats impermeables (argila, sal) i formar una acumulaci (jaciment). El petroli i el gas natural hi solen anar associats. En els jaciments menys profunds, hi sol predominar el petroli (sovint amb una capa daigua a la part baixa) i, en els ms profunds, el gas natural. Es poden extreure per simple descompressi (el fluid brolla sol) o per bombament.
atmosfera
mars i llacs sedimentaci

formaci del querogen
petrolis extrapesants sorres bituminoses
degradaci
pissarres bituminoses
maduraci (pirlisi 60 a 120C)
trampa
petroli
gas aigua
roca magatzem (porosa i permeable)

migraci primria
roca mare (bsicament, lquids)

maduraci (pirlisi > 120C)
migraci secundria trampa
gas
roca magatzem (porosa i permeable)

migraci primria
roca mare (bsicament gasos)
migraci secundria
Figura 7.1. Esquema del procs de formaci dels combustibles fssils fluids (petroli i gas natural). Conv ressaltar la posici de les pissarres bituminoses al principi del procs, com a petrolis immadurs encara no formats, i de les sorres bituminoses al final del procs, com a petrolis degradats que han perdut la major part dels seus components voltils. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
99
Altres evolucions del querogen Pissarres bituminoses (en angls, oil shales) Sn roques sedimentries que contenen querogen encara no pirolitzat (abans de la formaci del petroli i del gas natural), de consistncia slida semblant als lignits, per amb un contingut de matria orgnica molt ms baix que els carbons en formaci. Per transformar-los en petroli cal realitzar un procs artificial de pirlisi a alta temperatura (a 500C, per accelerar un procs que geolgicament es realitza durant milions danys). Malgrat que els recursos de pissarres bituminoses en el mn sn immensos (uns 2,83 Tb, ms del doble de les reserves de petroli convencional), el balan energtic per a lobtenci del querogen i la seva transformaci en petroli resulta difcilment rendible. Petrolis extrapesants i sorres bituminoses (en angls, extra heavy oil i oil sand o tar sand). Si, desprs de la migraci primria, el petroli format per pirlisi del querogen no troba una trampa on formar un jaciment, aquest acaba pujant fins a la superfcie, on els components voltils sescapen i els components lquids sn degradats per lacci de les bactries i transformats en betums (barreja de components orgnics dalta viscositat i matries inorgniques). Els dipsits ms importants en el mn sn els petrolis extrapesants de la Franja de lOrinoco (Veneuela) i les sorres bituminoses dAthabasca (Canad). Els recursos mundials sn immensos (2,48 Tb i 3,27 Tb, respectivament, que equivalen a unes quatre vegades les reserves de petroli convencional), per sn molta seva obtenci presenta importants dificultats i tan sols 0,31 Tb sn comptabilitzats com a reserves. Formaci dels carbons Els carbons deriven tamb duna varietat de querogen formada a partir de matria orgnica. Per, a diferncia del petroli i del gas natural, s el resultat de grans masses vegetals de les zones continentals que originen un sediment on la matria orgnica s majoritria. Aix fa que, en el procs posterior de litificaci o diagnesi (transformaci en una roca) lelement carboni esdevingui majoritari i els hidrocarburs hi siguin en menor proporci. Origen i transformaci del carb Malgrat que els carbons shan originat en totes les eres geolgiques des que van aparixer les plantes terrestres ara fa prop de 400 milions danys, fou durant el carbonfer superior i el permi (de 310 a 230 milions danys enrere) que es van donar les circumstncies ms favorables per a la seva formaci: creixement de grans masses de vegetaci frondosa composta de plantes gegants en un clima tropical; poca profunditat dels mars, amb canvis sobtats de nivell, combinats amb perodes de pluges molt intenses, on els aiguamolls i les zones inundables van enterrar peridicament grans volums de vegetaci (les futures vetes de carb); aparici darbres amb escora llenyosa (lignificada) quan encara no hi eren presents els microorganismes capaos de descompondre-la. A travs dun enfonsament progressiu durant milions danys, amb pressions i temperatures creixents, aquestes capes de matria vegetal densa es van anar fossilitzant, eliminant progressivament la humitat i els components voltils (hidrocarburs lleugers, CO2) i augmentant el %C (carboni) de manera que sanaven transformant en carbons cada cop ms evolucionats: de la torba al lignit, al carb sub-bitumins, a lhulla (bituminosa) i a lantracita. Essent els carbons matries en estat slid, no experimenten migracions com els hidrocarburs fluids (petroli i gas natural) i, per tant, es troben en el lloc de formaci, si b normalment les vetes estan molt deformades pels moviments tectnics i els plegaments. Caracteritzaci dels carbons Els principals parmetres tecnolgics que sutilitzen per caracteritzar els carbons sn la composici, el contingut dhumitat, la proporci de voltils, el contingut de cendres i, sobretot, el poder calorfic. La taula 7.1 proporciona rangs de valors per a cada un dels tipus de carb. 100
Composici qumica. Els carbons secs (sense humitat) es caracteritzen perqu tenen un contingut dhidrogen aproximadament de la meitat que els petrolis (4%) i un contingut de carboni (C) elevat que varia entre >50% a les torbes i >90% a les antracites. Humitat. Aigua lliure que pot ser eliminada per evaporaci en aire calent a 105C. s un component no combustible del carb que augmenta el seu pes mort, consumeix calor i debilita lestructura fsica. Va des de >75% a la torba fins a <10% a lantracita. Voltils. Gasos adsorbits durant la formaci del carb, essencialment CO2 i met (CH4). El seu contingut tendeix a disminuir amb el grau devoluci del carb. Salliberen quan el carb s destilla a temperatures duns 1.000C en absncia daire. Cendres. Matria mineral inorgnica slida que queda com a residu de la combusti. Alguns carbons contenen sofre (S) o compostos de nitrogen que, en la combusti, donen lloc a la formaci dcids corrosius causants de la pluja cida. Poder calorfic (PC). Energia que proporciona la combusti del carb en sec (sense humitat). El poder calorfic de les matries voltils sol ser inferior al del carb. El carb de coc obtingut per destillaci dun carb bitumins baix en cendres i sofre en un forn sense oxigen a uns 1.000C, on seliminen les matries voltils, t un poder calorfic superior al del carb que lorigina (29 MJ/kg), i sutilitza en els alts forns per produir el ferro.
Atmosfera
Enfonsament i transformaci
Torba
Voltils: <70% PC: de 6 a 9 MJ/kg
Lignit
Voltils: 50 a 75% PC: de 8 a 17 MJ/kg
Subbitumins
Voltils: 25 a 50% PC: del 17,4 a 23,8 MJ/kg
Hulla (bituminosa) Voltils: 15 a 40%
PC: del 23,8 a 31 MJ/kg
Antracita
Voltils: <10% PC: del 30 a 35 MJ/kg
Figura 7.2. Esquema del procs de formaci dels carbons. A mesura que la massa vegetal senfonsa, va transformant-se progressivament en torba, lignit, carb subbitumins, hulla (bituminosa) i antracita. Perden humitat i matries voltils i guanyen en contingut de carboni i poder calorfic. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
101
Torba Sediment destructura fibrosa, de color marr o negre, que resulta de la compactaci i transformaci de masses vegetals acumulades en un medi anaerbic i saturat daigua. s el primer pas geolgic en la formaci dels carbons. Daspecte esponjs, encara amb cellulosa lliure i on es poden reconixer restes vegetals, la torba t un poder calorfic baix i graus dhumitat molt elevats. Assecada, sutilitza com a combustible. La torba sha anat formant contnuament des que hi ha plantes superiors, ara fa prop de 400 milions danys. Avui dia cobreix uns 3 milions de km2 (sis vegades la superfcie dEspanya, un 2% de la superfcie terrestre emergida) i constitueix un gran dipsit de carboni. Lignit s el primer carb prpiament dit, per tamb el de ms baixa qualitat. Pot tenir una consistncia engrunadissa i, en alguns casos, reflecteix vestigis de la matria vegetal, per ja no cont cellulosa lliure. El seu color pot ser marr (sovint sel coneix com a carb bru) o negre, t un elevat contingut dhumitat (si b menor que la torba) i alts continguts de voltils. Sutilitza gaireb exclusivament com a combustible per a la generaci de vapor i electricitat, si b sovint t continguts significatius de sofre que sn la causa de la pluja cida. Carb subbitumins Categoria de carb que habitualment no apareix en les classificacions europees de propietats intermdies entre el lignit i el carb bitumins, de color marr fosc a negre suau i consistncia engrunadissa (es pot considerar com a lignit de millor qualitat). Sutilitza principalment com a combustible per a la generaci de vapor i delectricitat. Hulla (carb bitumins) Carb dens, dur, trencads i estratificat, de color negre i brillantor mat, amb un contingut important dhidrocarburs en forma de betum, dhumitat relativament baixa i poder calorfic elevat. s el carb ms abundant i ms consumit en el mn i sutilitza principalment en la generaci elctrica, en processos industrials de combusti i en la fabricaci de coc. El carb de coc sobt per destillaci de lhulla a temperatura molt alta i en absncia daire, per eliminar la major part de les matries voltils (procs molt contaminant). Els gasos obtinguts solen ser tils industrialment i el slid que en resulta (el carb de coc, lleuger, pors i delevat poder calorfic), susa en la fabricaci del ferro i de lacer (baixes impureses) i s molt apreciat com a combustible domstic (pocs fums i poca contaminaci). Antracita s el carb format a ms profunditat, ms evolucionat i de ms alta qualitat. s una matria dura, negra i brillant, per tamb difcil dextreure, amb el contingut ms elevat de carboni lliure i els continguts ms baixos de matries voltils i humitat. El seu poder calorfic s dels ms elevats, malgrat que s difcil diniciar-ne la combusti. s relativament poc abundant a la natura i sutilitza sobretot en processos industrials i en les calefaccions residencials. Taula 7.1. Tipus i caracterstiques dels carbons Carbons Torba Lignit Subbitumins Hulla (bitumins) Antracita
1
Densitat Mg/M3
Carboni (C) (sec) % 1
Humitat %
Voltils (sec) %
Cendres (sec) %
Poder calorfic (sec) MJ/kg
(seca) <1 1,1 a 1,3 1,2 a 1,4 1,2 a 1,5 1,4 a 1,8
40 a 60 60 a 75 70 a 80 75 a 90 >90
>50 25 a 50 15 a 25 5 a 15 1a6
>75 50 a 75 25 a 50 15 a 40 <10
50 30 a 50 20 a 30 10 a 20 0 a 10
6a9 9 a 17,4 17,4 a 23,8 23,8 a 31 30 a 35
El contingut de carboni en els carbons es reparteix entre el carboni lliure i el carboni que forma part dhidrocarburs. Tan sols a lantracita, el %C sacosta al carboni lliure. Fonts: diverses. Elaboraci: Carles Riba Romeva
102
7.2. Obtenci cada cop ms difcil

Se solen denominar combustibles fssils convencionals aquells que sobtenen directament de la natura en condicions dextracci relativament fcils en zones relativament accessibles i que requereixen processos relativament poc consumidors denergia per a la seva adequaci al consum. Sn: a) els petrolis lquids obtinguts de pous a terra ferma i de pous en aiges poc profundes; b) el gas natural obtingut de pous no excessivament profunds en dipsits concentrats i prop del consum; c) els carbons de qualitat obtinguts de mines a cel obert o subterrnies fcilment accessibles. Tanmateix, lescora terrestre emmagatzema una quantitat molt superior de matria orgnica com a resultat de mltiples cicles biolgics de plantes i animals, lenterrament de la matria orgnica morta junt amb sediments, el seu enfonsament i la seva transformaci en diferents graus durant centenars de milions danys. Com ja sha dit (secci 7.1), els sediments contenen uns 10.000.000 Pg de C, la major part en forma de querogen poc concentrat, o de matria orgnica transformada per molt difusa en roques o en situacions daccessibilitat molt difcils que no en permeten lexplotaci. La transformaci duna nfima part daquesta matria orgnica en combustibles fssils aptes per a les nostres necessitats energtiques (anomenats recursos, que contenen uns 6.000 Pg de C) s fruit de circumstncies molt particulars que rarament es donen i constitueixen un regal de la natura. I, encara, tan sols una fracci daquests combustibles fssils es troben en concentracions i amb laccessibilitat adequades per a la seva explotaci (anomenats reserves: 1.316,7 Gb de petroli, 6.189,4 Tcf de gas natural i 826.002 milions de tones de carb; vegeu la taula 3.1), que contenen 675,55 Pg de C, poc ms de 1/10 dels recursos. El fet que hi hagi una gran quantitat de matria orgnica esparsa per lescora terrestre condueix sovint al miratge de confondre-la amb reserves. Certament, amb nous desenvolupaments tecnolgics es podran explotar i transformar alguns recursos complementaris, com sn els petrolis no convencionals i el gas natural no convencional. Per, com veurem a continuaci, tan sols sen podr obtenir una part molt petita (en gran part avui dia ja comptabilitzada com a reserves) i a un ritme molt lent, que no podr compensar el declivi dels combustibles fssils convencionals. Recursos no convencionals A fi devitar o dendarrerir els efectes del declivi i lexhauriment dels combustibles fssils convencionals (fcils de posar en valor), les companyies petrolieres, molts governs i una part important de la ciutadania dels pasos desenvolupats tenen les esperances posades en els recursos fssils no convencionals, que comprenen diverses vies per obtenir nous combustibles lquids i gasosos de dificultats dextracci i/o transformaci creixents. Aquestes noves estratgies sn: a) Explotar jaciments de petroli i gas convencional en aiges profundes (a ms de 500 metres) i en indrets daccs difcil (per exemple, el mar rtic). b) Extreure i transformar petrolis degradats (sorres bituminoses, petrolis extrapesants) i petrolis encara no formats (el querogen de les pissarres bituminoses). c) Obtenir diversos tipus de gas no convencional daccs difcil (gas compacte, o tight gas; gas de carb, o coalbed gas, i gas de pissarra, o shale gas) d) Intentar aprofitar energticament els hidrats de met (o clatrats de met) dels talussos continentals i del permagel (en angls, permafrost). e) Convertir el gas natural i el carb en combustibles lquids aptes per al transport (GTL, gas-to-liquid, i CTL, coal-to-liquid) o convertir biomassa en combustibles (BTL, biomassto-liquid, a partir de cultius terrestres, dalgues marines o de la biomassa dels boscos).
103
Totes aquestes estratgies (excepte algunes formes de biocombustibles de qu es parlar en la secci 9.7) no fan sin prolongar lera dels combustibles fssils amb recursos cada cop ms costosos i difcils dobtenir, lexplotaci dels quals es veur sotmesa a limitacions importants: 1) Les taxes de retorn energtic (TRE, o EROI) per a la seva obtenci tendiran a decrixer fins a valors propers o inferiors a 1. Aleshores, la seva obtenci requerira tanta o ms energia de la que proporciona el combustible, i la seva explotaci deixar de tenir sentit. 2) El temps i els costos (energtics i econmics) de les inversions necessries seran progressivament creixents i menys rendibles, i caldr avaluar-ne leficincia. En tot cas, difcilment arribaran a temps per palliar el declivi dels combustibles convencionals. 3) Per a un mateix rendiment energtic, ls de combustibles no convencionals incrementar els impactes ambientals i les emissions de CO2. Cada cop limpacte ambiental s ms gran per obtenir la mateixa energia. 4) La conversi de gas natural i de carb a combustibles lquids precipitar lexhauriment daquestes reserves abans del que estava previst a causa dels baixos rendiments energtics de les transformacions GTL i, sobretot, CTL. 5) Finalment, en el cas hipottic de descobrir-se nous grans jaciments explotables de petroli o de gas natural, lalegria quedaria contrarestada per lincrement difcilment assumible de limpacte ambiental que tindrien la seva obtenci i s. En efecte, lenergia basada en el carboni i el canvi climtic formen part duna mateixa equaci. Si volem resoldre el canvi climtic, caldr aprendre a renunciar a explotar els combustibles fssils (com en la complexa batalla que lEquador est lliurant per preservar la selva irrepetible del parc natural de Yasuni i renunciar a explotar-ne 0,9 Gb de petroli del seu subsl, menys d1/1000 de les reserves mundials). Des daquest punt de vista, els descobriments de nous jaciments (Brasil, Gabon, etc.) sn una mala notcia. I lestratgia de resoldre el declivi tot explotant sistemticament els combustibles no convencionals amb rendiments energtics decreixents i emissions cada cop ms elevades ens condueix a un cam totalment equivocat que far difcilment viable la civilitzaci humana en un futur proper.
7.3. Petrolis no convencionals

En aquesta secci, sanalitzen els combustibles lquids que no procedeixen dels jaciments convencionals de petroli o de gas. Corresponen a fonts primries que fins ara han estat daccs difcil o dextracci i valoritzaci complexa; concretament: Petrolis de difcil accs (aiges profundes, deepwater oil, rtic, etc.) Petrolis extrapesants (extra-heavy oil) Sorres bituminoses (o sorres de quitr, oil sand o tar sand) Pissarres bituminoses (o esquists bituminosos, oil shale)
A la secci 7.4 sanalitzen els gasos no convencionals i a la secci 7.5, els combustibles lquids destinats al transport obtinguts per transformaci daltres combustibles fssils primaris (fonamentalment de carb, CTL, i de gas natural, GTL). Finalment, al captol 9 sobre les energies renovables, sanalitzaran els combustibles derivats de la biomassa, o biocombustibles.
Dels petrolis convencionals als no convencionals

El petroli convencional s aquell que es troba en zones accessibles a terra ferma o prop de la costa, a menys de 500 metres de profunditat i que t les qualitats que permeten processar-los en les refineries convencionals. La producci els darrers anys (uns 66 Mb/dia, 104
o milions de barrils per dia, el 78% dels 85 Mb/dia de producci global de lquids) ha arribat al seu zenit i comena a mostrar smptomes de declivi. Cal afegir-hi 7,7 Mb/dia (el 9%), resultat de liquar els gasos combustibles que acompanyen el petroli o el gas natural (concretament, el but i el prop). Els petrolis no convencionals sn el resultat dexplotar jaciments menys accessibles i rendibles que els convencionals. Avui dia tenen una producci conjunta d11,3 Mb/dia (el 13% de la producci global) i es reparteixen de la manera segent: 3,9 Mb/dia (el 4,5%) sn petrolis procedents de les sorres bituminoses del Canad, dels petrolis pesants i extrapesants de Veneuela i altres pasos, i del petroli de pissarres bituminoses; 6,5 Mb/dia (el 7,6%) sn petrolis extrets daiges profundes de ms de 500 metres (golf de Mxic, golf de Guinea i, en el futur, el camp petrolfer de Santos, davant de les costes del Brasil), i 0,9 Mb/dia (l1%) corresponen a la zona rtica [Pri-2008]. Etapes dels jaciments convencionals Les etapes successives dexplotaci dels jaciments de petroli sn: Recuperaci primria. En una primera fase, el petroli emergeix del pou per causes naturals (pressi del gas associat o dissolt, pressi hidrosttica de laigua o drenatge en terrenys propicis); la recuperaci primria, que requereix tan sols un sistema de vlvules per gestionar-la, permet obtenir entre un 12 i un 15% (factor de recuperaci) del petroli inicial del jaciment, percentatge que s ms elevat en els petrolis lleugers i ms baix en els petrolis pesants. Els costos energtics i econmics de lobtenci sn molt baixos. Recuperaci secundria. A partir dun determinat grau dexplotaci, la pressi disminueix i el petroli ja no flueix a la superfcie; aleshores, cal impulsar-lo amb mitjans com la inundaci amb aigua (procediment fora econmic) o la injecci de gasos que desplacin el petroli; amb aquests mtodes, ms costosos que els de recuperaci primria, saconsegueixen factors de recuperaci addicionals dentre un 15 i un 20% que donen lloc a factors de recuperaci globals del 25 al 35% del petroli inicial del jaciment. Recuperaci millorada (EOR, enhanced oil recovery). En altres casos, a causa de la compacitat de les roques o de la viscositat elevada dels petrolis (pesants), conv fludificar el cru per facilitar-ne la circulaci vers la superfcie. Generalment, aix saconsegueix per mitj de diversos procediments: injectant vapor daigua en el pou, cremant part del combustible in situ, o utilitzant productes qumics (detergents) per disminuir la viscositat. Amb tcniques de recuperaci millorada EOR, explotacions que ja no eren rendibles sovint tornen a produir, aix s, amb els costos del procs i els preus del combustible ms elevats. Aquests mtodes permeten augmentar el factor de recuperaci del jaciment dun 5 a un 15% per situar-lo entre el 40 i el 50%, tot i que els costos i les emissions augmenten sensiblement. Jaciments marins en aiges profundes Des de fa temps, es perforen pous de petroli i de gas en el fons mar, els quals cada cop adquireixen ms importncia. Linforme [IEA-ETSAP-P01-2010] manifesta que el potencial dels camps de petroli i de gas en aiges profundes se situa entre 150 i 200 Gb, una part important ja comptabilitzada com a reserves. Els primers pous marins es van perforar prop de la costa i en aiges poc profundes amb torres ancorades en el fons del mar (per exemple, els jaciments de Maracaibo, Veneuela). A mesura que sexhaureixen els jaciments a terra ferma, avancen les explotacions en el mar a distncies creixents de la costa i a profunditats ms grans (fins a uns 3.000 metres). Linforme esmentat de lETSAP estima que el 70% dels recursos en aiges profundes es localitzen en alta mar, entre 2.000 i 4.000 metres de profunditats.
105
El desenvolupament de jaciments en aiges profundes requereix recursos molt elevats i tan sols sn explotables els que tenen les condicions ms favorables. Sha passat de les plataformes fixades al fons (fins a un mxim duns 500 metres de profunditat) a les plataformes flotants i, avui dia, sestan desenvolupant tecnologies de separaci i de transport a la costa en installacions situades en el fons mar. El paradigma daquesta tecnologia lmit en aiges molt profundes s el jaciment gegant de Tup (de 5 a 8 Gb), descobert recentment (2006) a 250 km de la costa del Brasil i a una profunditat de ms de 2.000 metres. A partir del fons mar, sha perforat una capa de sal inestable de 2.000 metres i unes capes de roques ms profundes de 2.000 metres ms (en total, ms de 6.000 metres). Est previst iniciar-ne lexploraci comercial el 2013. La profunditat fa que la plataforma no pugui ser ancorada al fons mar i estigui sotmesa a vents i corrents, fet que exigeix despeses constants denergia per mantenir la verticalitat de la perforaci. A ms, cal elevar el petroli fins a la superfcie per una srie de tubs sotmesos a condicions extremes de pressi i temperatura, als efectes corrosius i a inestabilitats (capa de sal, moviments de la plataforma) que poden comportar una quantitat important dincidncies durant lexplotaci. Es preveu que la producci a rgim sigui de 0,5 Mb/dia (1/170 de la producci mundial). El jaciment de Carioca descobert recentment (2008) tamb a la conca submarina de Santos (Brasil), t les mateixes caracterstiques que el de Tup. Daltra banda, laccident recent (2010) de la plataforma petrolfera semisumergible, Deep water Horizon (llogada per BP a Transocean) quan perforava un pou a uns 1.500 metres de profunditat al golf de Mxic indica els riscs i els lmits daquesta tecnologia, de la mateixa manera que laccident de Txernbil ho va fer el 1986 amb lenergia nuclear. En efecte, ja al final del procs de perforaci, el 20 dabril de 2010, es va produir un escapament de gas i una explosi a la torre, seguida dun incendi de la installaci. Malgrat que diversos vaixells van acudir a apagar el foc, la plataforma es va enfonsar dos dies ms tard amb un balan donze morts. Lescapament que es va derivar de laccident ha vessat petroli al fons del mar durant 106 dies fins que el 5 dagost BP anunciava que lhavia segellat. En la pugna que va seguir laccident, Transocean va deixar entendre que BP havia adoptat una srie de decisions per estalviar de costos que havien augmentat de risc descapament.
Figura 7.3. Incendi de la plataforma petrolfera Deepwater Horizon el 20 dabril de 2010 al golf de Mxic. Font: diari El Pas
Segons experts de la Universitat de Columbia [Cro-2010], aquest accident ha vessat al mar uns 5,2 milions de barrils, dels quals shan pogut recuperar 0,8. El pitjor naufragi dun petroler, lAmoco Cadiz a les costes de Frana el 1978, va vessar menys de la tercera part de 106
petroli i el major desastre daquestes caracterstiques, el vessament intencionat de lIraq durant la guerra del golf Prsic de 1991, en va abocar el doble. Les darreres informacions indiquen que el petroli del golf de Mxic, a ms de tenir un fort impacte visible a les costes del sud dels Estats Units sest dipositant al fons del mar en una extensa zona on la biota marina quedar fortament afectada. Hidrocarburs a lrtic En un estudi publicat el 2008 [USGS-2008], la United States Geological Survey (USGS) estimava que, per damunt del cercle rtic, hi ha uns recursos de 90 Gb (bilions de barrils) de petroli i de 1.670 Tcf (trilions de peus cbics) de gas natural, la meitat dels quals encara per descobrir i el 85% situats a alta mar. El mateix informe de la USGS indica que aquestes estimacions shan fet independentment de considerar els factors operatius, energtics o econmics que en poden limitar lexplotaci, com ara els efectes dels gels marins permanents, la profunditat del mar a la zona dels jaciments o la necessitat de liquar el gas natural per al seu transport. El conjunt, aquestes estimacions de recursos (no sempre reserves explotables) equivalen a 24,7 TWtA denergia primria, aproximadament un 5% de les reserves mundials sumades de petroli i gas natural (474 TWtA, secci 3.1). Si totes aquestes expectatives es fessin realitat, cobririen tan sols el consum mundial de 2,5 anys de petroli i gas natural al ritme actual. Tant les incerteses sobre el seu volum com les dificultats i els baixos rendiments per extreurels i posar-los en valor fan que els recursos dhidrocarburs de lrtic (no tan abundants com es diu sovint) entrin de ple entre els recursos no convencionals.
Explotaci dels petrolis no convencionals

Segons la gravetat API (mesura de la densitat dAmerican Petroleum Institute), els petrolis es classifiquen en petrolis lleugers (> 31,1 API i densitat inferior a 870 kg/m3), petrolis mitjans (de 22,3 a 31,1 API i densitats entre 870 i 920 kg/m3), petrolis pesants (de 22,3 i 10,0 API i densitats entre 920 i 1.000 kg/m3) i petrolis extrapesants (inferiors a 10,0 API i densitats superiors a 1.000 kg/m3). Els petrolis pesants i extrapesants resulten de la degradaci del petroli lleuger quan, en la seva lenta ascenci, cap trampa els ret per formar un jaciment convencional i, exposats als bacteris, laigua o laire prop de la superfcie, en perden les fraccions lleugeres i en resten les fraccions ms pesants (el betum). La consistncia s molt densa i flueixen amb dificultat, o no flueixen, de manera que la seva extracci, el refinament i el transport sn molt ms difcils i costosos energticament que en els petrolis lleugers i mitjans.
Figura 7.4. Esquerra: petroli extrapesant de la Faixa de lOrinoco (Veneuela). Dreta: sorres bituminoses dAlberta (Canad). Font: WWF, Unconventional Oil, Scrapping the bottom of the barrel?
107
Les sorres bituminoses sn anlogues als petrolis pesants i extrapesants, amb la particularitat que el betum sha barrejat amb sorra, aigua i altres components i, per tant, no flueixen gens. Petrolis extrapesants (extra heavy oil) Es coneixen 162 jaciments en 21 pasos, 13 dels quals sn al mar [WEC-2010]. Tanmateix, la Faixa de lOrinoco (Veneuela) cont quasi tots els recursos mundials (2.111 Gb, bilions de barrils, dun total de 2.150 Gb), com tamb prcticament la totalitat de les reserves reconegudes. La producci acumulada mundial s de 17,1 Gb (de la qual 14,8 Gb a la Faixa de lOrinoco). Lempresa veneolana de petrolis (PDVA) estima unes reserves (extrables) de petrolis extrapesants de 235 Gb, de les quals linforme [WEC-2010] tan sols naccepta 57,9 Gb (dun total de 59,1 Gb que hi ha al mn) (vegeu la taula 7.2). Els petrolis extrapesants i les sorres bituminoses sn hidrocarburs modificats per bacteris i l'erosi que tan sols difereixen en el grau de degradaci que han experimentat a partir del petroli original. Els petrolis extrapesants de Veneuela estan menys degradats que les sorres bituminoses del Canad i es troben a ms temperatura (> 50C, en comparaci amb el fred del nord del Canad), la qual cosa en facilita lextracci; per encara sn massa pesants per ser transportats per oleoducte o processats en les refineries convencionals. Malgrat aquesta circumstncia favorable, el fet de disposar de petroli lleuger abundant i la dificultat daccedir a les tecnologies i als capitals del primer mn no han estimulat Veneuela a desenvolupat aquests recursos com ho ha fet el Canad. En la dcada de 1980 l'empresa petroliera estatal veneolana, PDVA, va desenvolupar lemulsi denominada orimulsin (70% de petrolis extrapesants, 30% daigua), que permet el transport a travs de gasoductes. Aquest producte, que crema en calderes com a substitut del carb i els olis pesants, no t el valor dels derivats del petroli i, a ms, lalt contingut de sofre i les elevades emissions de partcules el fan difcilment compatible amb les noves normatives ambientals. Avui dia, els petrolis extrapesants de Veneuela sextreuen en fred per mitj de pous multilaterals horitzontals en combinaci amb bombes sumergides, per se nobtenen factors de recuperaci molt baixos (del 8 al 12%). Les plantes de tractament del nord-est de Veneuela recuperen els diluents per reutilitzar-los i neliminen el sofre i el nitrogen i, amb un rendiment dentre el 87 i el 95%, transformen els petrolis pesants en un petroli sinttic. Recentment, amb el concurs de PDVA i dempreses internacionals, el Govern veneol ha impulsat un pla de desenvolupament de la Faixa de lOrinoco. La superficie dexplotaci s d11.593 km (1/3 de Catalunya), dividida en quatre grans rees (Boyac, Junn, Ayacucho y Carabobo), amb una producci potencial d1,2 Mb/dia (milions de barrils per dia) i unes reserves de 25,5 Gb, segons fonts oficials veneolanes. Sorres bituminoses (sand oil) Consisteixen en petroli degradat, atrapat en una barreja complexa de sorra, aigua i argila. El betum, hidrocarbur ric en carboni i extremament viscs, es troba en la proporci dentre 1 i un 20% en les sorres bituminoses. Se nhan comptabilitzat 598 dipsits en 23 pasos [WEC-2010] i no hi ha constncia de jaciments en el mar. Tanmateix, les sorres bituminoses es concentren a Atabasca (Canad) on hi ha 2.434 Gb dels 3.228 Gb del mn. Daquests recursos, 243,2 Gb es consideren reserves (un 7,5%), la major de les quals sn al Canad (170,4 Gb, ja comptabilitzades com a reserves en aquest pas). A part del Canad, hi ha dipsits significatius de sorres bituminoses a Kazakhstan (420,7 Gb) i a Rssia (346,8 Gb), amb unes reserves no explotades de 42,0 i 28,4 Gb, respectivament. Els recursos dels Estats Units (53,5 Gb), Nigria (38,3 Gb) i de Madagascar (16 Gb) prcticament no es tradueixen en reserves (taula 7.2). 108
Aquest recurs noms sexplota a Alberta, Canad (1,30 Mb/dia, milions de barrils per dia), on les sorres, amb aproximadament un 10% de betum, sn cobertes per 140.000 km2 de boscos boreals a les regions dAthabasca, Peace River i Cold Lake. Fins a 80 metres de profunditat, les sorres sextreuen mitjanant tcniques de mineria a cel obert (algunes de les dAthabasca es veuen des de lespai). Les sorres sn transportades per enormes camions a una planta on el betum se separa de la sorra per mitj daigua calenta i productes qumics fins a una proporci del 90%. En la mineria a cel obert cal manipular 2 tones de mineral per produir un barril de petroli (159 litres). En la mineria in situ (sense extracci fsica de mineral), sinjecta vapor per facilitar que el betum flueixi i aix poder-lo extreure. Les tcnica in situ ms utilitzada a Canad s el Simulador del cicle de vapor (CSS, Cycle Steam Simulator), on el vapor sinjecta per un pou vertical i la mescla de betum sextreu pel mateix pou de forma cclica; saconsegueixen aix factors de recuperaci entre el 25 i el 30%. Una segona tcnica in situ molt prometedora s el drenatge de vapor assistit per gravetat (SAGD, Sream Assisted Gravity Drainage) on el vapor sinjecta a travs de pous horitzontals (comencen verticals per, a una determinada profunditat, es corben fins a la direcci horitzontal) i la mescla de betum s recollida per un altre pou horitzontal situat ms avall; saplica a jaciments ms gruixuts, requereix menys energia i se nobtenen factors de recuperaci de fins al 50%. Tant en un cas com en laltre, el betum obtingut es transforma en petroli sinttic a travs dun procs deliminaci de carboni (cocci) o daddici dhidrogen (hidrokraquing) i finalment s destillat en productes derivats.
Pissarres bituminoses (oil shale)

Sn roques sedimentries que contenen una proporci elevada de matria orgnica slida, en forma de querogen (matria orgnica poc transformada), de la qual es pot extreure un combustible lquid (o petroli sinttic) per mitj dun procs de pirlisi a uns 500C. Per sota dun rendiment de 100 a 125 litres per tona, no s viable convertir la pissarra bituminosa en combustible lquid i, en tot cas, els processos requereixen un gran consum denergia i emeten grans quantitats de gasos defecte hivernacle. Tamb sutilitza directament com a combustible de baix poder calorfic per a la generaci elctrica, la fabricaci de ciment o altres usos industrials. En aquest cas, la rendibilitat s millor. Habitualment, la pissarra bituminosa sextreu per procediments de minera de superfcie, per tamb sestan experimentant formes de pirlisi in situ, que consisteixen a escalfar la roca sota terra per mitj de diferents procediments (entre ells, lelctric) i desprs bombejar el lquid resultant a la superfcie. Aquest procs tamb genera grans impactes ambientals (filtracions del fluid generat, consums denergia i emissions). Sestima que els recursos de pissarra bituminosa, en cas de ser viables, tenen un potencial per proporcionar 4.876 Gb (milers de milions der barrils) de combustible lquid (prop de 4 vegades les reserves de petroli convencional). Els Estats Units concentren ms de les 3/4 parts daquest recurs a escala mundial, per mai no lhan explotat comercialment (fora dexperiments pilot per a usos militars). Altres pasos s que nhan fet s: entre daltres, Esccia des del segle XIX fins al 1940, la Xina, a Fushun, des de 1930 fins recentment (producci de petroli), i, sobretot, Estnia, que ha liderat lexplotaci de pissarres bituminoses durant les darreres dcades, que lha usat directament com a combustible per a produir electricitat. Consum energtic i emissions de petrolis no convencionals A causa dels processos dobtenci i processament costosos i complexos, el consum denergia i les emissions de gasos defecte hivernacle dels petrolis no convencionals sn considerablement superiors als dels petrolis convencionals. A ms, tots ells consumeixen molta aigua: en les sorres bituminoses, el consum arriba als 2 o 3 barrils daigua per barril de betum.
109
Amb relaci al consum energtic, lobtenci de petroli sinttic a partir dels petrolis extrapesants (la Faixa de lOrinoco) requereix fins a un 20 o un 25% del contingut denergia que pot proporcionar el combustible (taxa de retorn energtic, TRE o EROI, entre 4 i 5). Les sorres bituminoses encara requereixen ms energia, fins a un 30% de lenergia del combustible resultant (taxes de retorn energtic, TRE, de 3 a 3,5, ja en el lmit de la viabilitat energtica). En les pissarres bituminoses, depn de la transformaci que sen faci: usats directament com a combustibles, sassimilen a un lignit, per la seva transformaci en combustible lquid per mitj de la pirlisi presenta greus incgnites de viabilitat que fins ara nhan limitat la producci a valors residuals. Aix fa pensar que la taxa de retorn energtic, TRE, no s gaire superior a 1 (alguns autors lestimen inferior a 1). Quant a les emissions de gasos defecte hivernacle, hi ha disparitats molt grans entre les diferents estimacions. A les emissions en la combusti del petroli obtingut de 74 gCO2/MJ (procs TTW), segons linforme ben documentat de lorganitzaci NDRC [Mui-2010], cal sumar un increment demissions en lobtenci (procs WTT) de 32 gCO2/MJ per a les sorres bituminoses explotades amb mina a cel obert, de 34 a 42 gCO2/MJ per a lobtenci in situ, i de 80 a 102 gCO2/MJ per a les pissarres bituminoses (valors que corroborarien la inviabilitat dexplotar-les). No cita explcitament els petrolis extrapesants, per shaurien de situar entre els valors inferiors de les sorres bituminoses. Recursos, reserves i producci La taula 7.2 resumeix aquests aspectes: Taula 7.2. Recursos, reserves i produccions de combustibles lquids no convencionals 1
Tipus Petroli extrapesant
Veneuela Regne Unit Xina Azerbaijan
Recursos
Gb % 100,00 98,19 0,56 0,42 0,42 100,00 73,12 12,65 10,42 1,59 1,14 100,00 76,03 7,26 5,09 2,05 1,68 1,50 0,70 0,66 0,33 Gb
Reserves
% 100,00 98,14 0,14 1,27 0,21 100,00 70,07 17,43 11,68 0,00 0,25 TWtA
PA 2
Gb
Producci
Mb/dia TWt
2.150
2.111 12 9 9
59,1
58,0 0,08 0,75 0,125
11,61
11,39 0,02 0,15 0,02
17,09
14,78 1,01 0,14 0,76
0,67
0,58
0,048
0,042
Sorres bituminoses
Canad Kazakhstan Rssia EUA Nigria
3.329
2.434 421 347 53 38
243,2
170,4 42,4 28,4 0 0,6
47,76
33,46 8,33 5,58 0,00 0,12
6,46
6,40 0 0,014 0,024 0
1,30
1,30
0,093
0,093
Pissarres bituminoses
EUA Xina Rssia R.D. Congo Brasil Itlia Jordnia Austrlia Letnia % convencionals
4.876
3.707 354 248 100 82 73 34 32 16
0,005 0,0177 0,0026

0 0,0076 0 0 0,0038 0 0 0 0,0063 0 0 0 0 0 0 0
Petrolis no convencion. 10.265 Petrolis convencionals

1 2
302,3
27,9
59,37
23,56
2,36
1,99
2,27
0,142 5,590
1.084,0
199,67 1.000,0
83,12
Fora de les mesures en TWt i TWtA (avaluades per lautor), les dades procedeixen dIEA-ESTAP-P02 Les xifres corresponen a la producci de gas natural no convencional dels EUA, la ms significativa del mn, que representa de lordre del 40% del gas natural produt en aquell pas. Font: Meyer, R.F. USGS; Dyni, J.R. USGS; IEA-ETSAP-P02-2010 ; Elaboraci: Carles Riba Romeva
110
Comentaris a la taula 7.2: 1. El volum dels recursos de cada un dels petrolis no convencionals supera amb escreix (duplica, triplica o quadruplica) les reserves de petroli convencional. Aix pot fer pensar que estem molt lluny de la fi dels combustibles fssils. 2. Tanmateix, quan es passa a les reserves, les xifres anteriors es redueixen drsticament. Les reserves de petrolis extrapesants sn tan sols un 2,7% dels recursos; les reserves de sorres bituminoses sn el 7,3% de les reserves, i, amb relaci a les pissarres bituminoses, ni tan sols es consignen reserves. 3. Es comprova que en base a aquests recursos no convencionals molt ms abundants que el petroli (10.265 Gb), la producci actual s de tan sols 2 Mb/dia, quan la producci de la resta de combustibles lquids s de 83 Mb/dia, amb unes reserves de poc ms de 1.300 Gb. La producci acumulada corrobora aquesta baixa explotaci. 4. Quant a les pissarres bituminoses, la seva explotaci com a font primria de combustibles lquids sembla difcilment viable en el present i en el futur. La figura 7.5 mostra levoluci de la feble explotaci els darrers anys, amb un pic de producci global lany 1980. A ms, ls majoritari ha estat en la combusti directa, no per a la seva transformaci en combustibles lquids.
Figura 7.5. Evoluci de la producci mundial de pissarres bituminoses amb el zenit de producci el 1980, amb de 46 milions de tones (prop de 4 dies de producci de petroli convencional). Font: [Dyn-2006], US Geological Survey
Els petrolis extrapesants i les sorres bituminoses tenen possibilitats de ser explotats en el futur, encara que aix sigui una pssima notcia des del punt de vista ambiental. En efecte, saprofita menys lenergia (shi enterren altres recursos, com el gas natural o part del petroli obtingut) a un cost ambiental notablement ms intens en emissions de CO2. Tanmateix, les mateixes grans agncies (IEA-OCDE, EIA-govEUA), en les seves projeccions, no preveuen grans augments en la producci de combustibles lquids no convencionals. En concret, les projeccions de lEIA-govEUA per al 2030 sobre levoluci daquests combustibles lquids no convencionals (International Energy Outlook 2009, pg 22) sn molt moderades. Preveu que la producci de sorres bituminoses passi d1,9 Mb/d (milions de barrils per dia) el 2010 a 4,2 Mb/d el 2030, que els petrolis extrapesants augmentin dels actuals 0,7 Mb/d a 1,2 Mb/d el 2030 i que les pissarres bituminoses, sense una producci perceptible avui dia, arribin a 0,2 Mb/d el 2030. En total, 6,6 Mb/d el 2030, tenint en compte que la producci global de combustibles lquids avui dia s duns 85 Mb/d. A ms, per aconseguir aquestes produccions, calen unes fortes inversions en installacions i equipaments, i uns temps llargs dimplantaci que cal preveure.
111
7.4. Gas natural no convencional

Hi ha diverses fonts de gas natural com a recurs denergia primria que sn difcilment explotables perqu sn de difcil accs. Aquestes es poden dividir en dos grups: a) Jaciments de gas natural allunyats del consum, difcilment explotables a causa de la incidncia de la molt baixa densitat energtica en el transport. La canalitzaci a travs de gasoductes a llarga distncia (diversos milers de quilmetres) o el transport com a gas natural liquat (GNL) en poden constituir alternatives. b) Jaciments de gas natural no convencional, fonts poc concentrades daquest recurs o de difcil accs en el si de lescora terrestre que requereixen mtodes dextracci especials. Els principals tipus sn: gas atrapat (tight gas); gas pissarra (shale gas); gas de carb (coalbed methane), i hidrats de met (gas hydrates). Les alternatives al transport de gas natural dels jaciments convencionals allunyats del consum no augmenten les reserves comptabilitzades daquest recurs, per s que en fan ms fcil lexplotaci i la comercialitzaci. Els seus efectes, per, seran lexhauriment ms rpid de les reserves a un cost energtic i ambiental ms elevats. Els jaciments no convencionals de gas natural en una petita part ja sn comptabilitzats com a reserves i, en la seva major part, constitueixen simples expectatives de futur. En alguns casos (gas de beta de carb), tenen impactes ambientals semblants als del gas natural convencional, per, en daltres (gas atrapat i gas pissarra), poden provocar conseqncies ambientals molt ms negatives i la contaminaci daqfers. Finalment, els hidrats de met, pel seu volum global i per la falta de control que pot generar el canvi climtic, ms que un recurs constitueixen una amenaa. Grans gasoductes i transport amb gas liquat A causa de la baixa densitat a pressi i temperatura ambient (0,00072 Mg/m3) i la consegent baixa densitat energtica (0,0348 GJ/m3), el gas natural no t la mateixa facilitat de transport i demmagatzematge que el petroli cru convencional (de 0,858 Mg/m3 de densitat i de 38,87 GJ/m3 de densitat energtica, unes 1.000 vegades superiors). Aix fa que la comercialitzaci del gas natural (i altres combustibles gasosos) al mn sigui molt ms petita que la del petroli (i altres combustibles lquids). En conseqncia, els jaciments de gas natural ms allunyats dels principals punts de consum presenten la dificultat del transport per a la seva comercialitzaci. Els dos sistemes de transport ms usuals del gas natural sn el gasoducte (installaci cara i relativament vulnerable) i la liqefacci (soluci que requereix installacions importants i el consum de quantitats significatives denergia). Hi ha una tercera opci, que s transformar gas natural a combustible lquid per al seu consum en substituci del petroli, per que tamb es realitza amb un cost energtic relativament important. La soluci dels gasoductes ha estat adoptada per productors com Algria o els pasos d'Eursia respecte als pasos consumidors dEuropa, o pel Canad respecte als Estats Units. Altres productors (Qatar, Nigria) opten per no explotar aquest recurs energtic, o cremen el gas natural produt junt amb el petroli, per evitar lefecte hivernacle molt ms elevat del met al CO2 (unes 25 vegades), o comencen a optar per altres estratgies de valoritzaci daquest recurs, com ara la seva liqefacci.
Gas natural liquat (GNL)

El gas natural liquat (GNL) redueix molt el seu volum. Per tant, la densitat energtica augmenta espectacularment, fet que en facilita el transport i lemmagatzematge i, per tant, la comercialitzaci a escala mundial.
112
Tanmateix, aquest procs requereix importants inversions i consums energtics, que disminueixen sensiblement la taxa de retorn energtic (TRE o EROI) daquest combustible i augmenten les emissions de gasos defecte hivernacle.
Figura 7.6. Vaixell metaner
El transport del gas liquat comporta diversos processos: Condicionament. Cal eliminar tot all que pot dificultar el procs de refredament, com ara el dixid de carboni i lcid sulfhdric, aix com deshidratar el gas i eliminar-ne les impureses. Aix fa que el gas natural liquat sigui de molt bona qualitat. Refredament. Desprs, el gas natural es refreda fins que es transforma en lquid a una temperatura de -161C. El volum es redueix 632 vegades respecte a la pressi atmosfrica. Emmagatzematge. El gas natural liquat semmagatzema a pressi lleugerament superior a latmosfrica en tancs criognics especials amb doble paret (la interior dacer niquelat) constantment refrigerats, per als quals sestableixen normes de seguretat molt estrictes. Transport. El gas natural liquat es transporta en vaixells especials, denominats metaners, que posseeixen un doble casc i inclouen diversos tancs constantment refrigerats. Els vaixells metaners tpics poden transportar entre 75.000 i 260.000 m3 de gas natural liquat, equivalents a entre 47,4 i 164,3 Mm3 (milions de metres cbics) a pressi atmosfrica. Regasificaci. Un cop arribat al punt de destinaci, el gas natural es bomba del vaixell a uns dipsits criognics demmagatzematge. Per transformar-lo novament en gas, sexpandeix a travs dintercanviadors de calor basats en aire o aigua de mar. Un cop tornat a lestat gass, es regula la pressi del gas natural que entra als gasoductes o a la xarxa de distribuci. Segons lestudi Well-to-Wheels Report [WTW-2007], per subministrar gas natural per mitj del transport com a gas natural liquat (GNL) cal consumir 31 MJ per cada 100 MJ denergia final disponible en el gas (calen 131 MJ denergia primria per aprofitar-ne 100 MJ en el gas subministrat). Dels 31 MJ consumits en el subministrament, 9 MJ sn per a la liqefacci, 9 MJ ms per al transport criognic i 3 MJ per a la recepci i la regasificaci. El consum de la resta detapes (10 MJ entre extracci i condicionament, distribuci i compressi) prcticament coincideix amb les altres formes de subministrament del gas natural. El rendiment disminueix del 89% per al mix europeu al 76% per al GNL, i la taxa de retorn energtic (TRE) es redueix de 9,3 a 4,2 (a menys de la meitat; taula 7.3). En letapa de transport al mercat (liqefacci + vaixell metaner + recepci i vaporitzaci), les emissions de CO2 sn diverses vegades ms elevades que el subministrament del mix europeu i el resultat final s un augment de les emissions en 11,3 gCO2/MJf (taula 7.3).
113
Taula 7.3. Rendiments energtics i emissions en la comercialitzaci del gas natural

Etapes de la posada en valor del recurs energtic 1 2 3 4 5 A B C D
1 2
GNL (liquat) GN (mix-EU) GN (7.000 km) 1 2 2 MJ/MJf gCO2/MJf MJ/MJf 2 gCO2/MJf 2 MJ/MJf 2 gCO2/MJf 2
Extracci i condicionament 0,02 3,2 0,03 3,6 0,03 3,3 Transformaci (a lorigen) 0,09 5,7 Transport al mercat 3 0,02 1,9 0,19 14,6 0,09+0,03 5,6+1,8 Transform. (prop del mercat) Distribuci i compressi 0,01+0,06 0,6+2,8 0,01+0,06 0,6+2,8 0,01+0,06 0,6+2,8 Total 0,12 8,5 0,30 21,7 0,31 19,9 Rendiment 4 = 1/(1+A) 0,89 0,77 0,76 TRE (o EROI) 5 = 1/A 8,3 3,3 3,2 Emissions totals per MJf 6 64,7 77,9 76,1
Transport en gasoducte de 7.000 km Consum denergia (en MJ) i emissions de gasos defecte hivernacle equivalents (en gCO2) per energia del combustible de gas natural final (en MJf) 3 En el cas del gas natural liquat (GNL), transport amb vaixell metaner + recepci i vaporitzaci al punt de destinaci 4 Rendiment definit com a energia final del combustible respecte a lenergia primria 5 Taxa de retorn energtic (en angls, energy return on investment) 6 Lemissi de gasos defecte hivernacle equivalents en la combusti del gas natural s 56,2 gCO2/MJf Font: Well-to-Wheel Raport [WTW-2007]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Evoluci previsible del GNL La primera planta de liqefacci de gas natural fou construda el 1941 a Cleveland (EUA) i el primer transport martim es va fer lany 1959. Des daleshores, aquesta forma de transport sha generalitzat de manera que lany 2008 es van transportar 172,6 Tg (milions de tones) de gas natural liquat de les 2.524,3 Tg de gas natural consumit en aquell any al mn (6,8%). Tot fa pensar que aquesta proporci creixer rpidament en el futur. A principis de 2009, hi havia 25 plantes operatives de liqefacci al mn repartides en 15 pasos, i se nestan construint 5 ms, aix com 65 plantes de regasificaci operatives en 19 pasos, i nhi ha 16 ms en construcci. La flota de vaixells metaners s de prop de 300 unitats, amb una capacitat global de 40 milions de m3, i se nestan construint uns 125 ms que incrementaran la capacitat en un 50%. Totes aquestes infraestructures i inversions configuren una situaci que facilita lexplotaci de pous en situacions remotes, on les condicions geogrfiques no fan possible el transport per gasoducte. Daltra banda, tal com mostra lestudi europeu Well-to-Wheel Report [WTW-2007], un transport per gasoducte de 7.000 km de longitud t uns costos energtics i uns impactes ambientals semblants al transport de gas natural liquat.
Gas natural no convencional

Sanomena gas natural no convencional aquell que no es pot extreure per procediments habituals en pous convencionals. Ho sn el gas compacte (tight gas), el gas pissarra (shale gas) i el gas de carb (coalbed methane, o CBM). Tamb shi inclouen els hidrats de met (o clatrats de met), que avui dia no tenen s comercial (i, com explicarem ms endavant, esperem que no en tinguin). Els Estats Units sn lnic pas amb una producci significativa de gas natural no convencional (prop del 40% de la seva producci) i aquest recurs sembla que podria donar lloc a un desenvolupament energtic considerable durant uns anys de transici. Tanmateix, com altres recursos d'energia lmit, les tcniques per extreure gas natural no convencional (fracturaci hidrulica, xarxa de pous horitzontals) planteja problemes ambientals importants, que cal avaluar amb ms deteniment. 114
Gas compacte (tight gas) i gas pissarra (shale gas) El gas natural (fonamentalment, compost de met) es genera, en ms o menys proporci, a totes les roques que contenen matria orgnica en els cicles de formaci del petroli i del carb. Sovint, les roques on es troba el gas natural sn de baixa permeabilitat i, per tant, el gas no hi flueix fcilment i es fa difcil extreurel. Quan aquest gas es troba en roques que contenen petroli dispers, sanomena gas compacte (tight gas) i, quan es troba en pissarres bituminoses que contenen querogen, sanomena gas pissarra (shale gas). A causa de la compacitat i la impermeabilitat del medi i les baixes taxes de flux, el gas est recls en els intersticis de les roques i no sol ser rendible obtenir-lo per mitj de simples pous verticals. La seva producci requereix o b la tcnica de la fracturaci hidrulica (hydraulic fracturing) o b el desplegament de pous horitzontals. La fracturaci hidrulica consisteix a injectar un lquid a elevada pressi en pous perforats en el terreny a fi de provocar sacsejades i produir fractures a les formacions rocoses, de vegades fins a profunditats de 8.000 metres. Per mantenir obertes les fissures desprs de la injecci, safegeix sorra dalta permeabilitat en el lquid injectat. El gas flueix a travs de les roques fracturades i surt pel mateix pou. Els pous horitzontals constitueixen una altra tcnica per aconseguir una major superfcie de contacte amb el dipsit i permetre una transferncia ms efica del gas. Aquesta tcnica sols s aplicable en terra ferma i dna taxes de recuperaci mximes del 20%. La fracturaci hidrulica sutilitza des de fa ms de seixanta anys per augmentar el rendiment dels pous dhidrocarburs convencionals. Tanmateix, incentivada darrerament per lincrement del preu dels combustibles, ha tingut una expansi rpida com a mtode dextracci del gas natural no convencional de les pissarres bituminoses (oil shales). Gas de carb (CBM, coalbed methane) Les estructures dels jaciments de carb generen i emmagatzemen quantitats importants de gasos rics en met. Si el jaciment s suficientment ric i sexplota, el gas sallibera durant lextracci, i les prctiques ms recents sencaminen a capturar-lo no tan sols per raons de seguretat i ambientals, sin tamb pel seu valor econmic. Per, si el jaciment no s rendible a causa de la seva gran profunditat o de la pobra qualitat del carb, el met o el gas de carb (CBM, coalbed methane) resta atrapat en un medi de baixa permeabilitat que, a ms, va disminuint amb la profunditat. Com en altres explotacions de gas natural no convencional, per possibilitar-ne lextracci cal fracturar hidrulicament les capes de carb i tamb crear pous horitzontals. Per, ats que laigua a pressi atrapa el gas, cal extreure-la per facilitar tamb la sortida del met. Avui dia, sestan desenvolupant tcniques basades en la injecci de CO2, que sabsorbeix fcilment en el carb i ajuda a alliberar-ne el met (doble funci demmagatzematge geolgic del CO2 i dobtenci de gas natural). Recursos, reserves i producci Les ressenyes sobre gas natural no solen fer distinci entre lorigen convencional o no convencional del combustible. En tot cas, les projeccions de lEIA-govEUA (International Energy Outlook 2009, pg. 40) en fan una breu referncia circumscrita als Estats Units, on es destaca que en aquest pas la producci de gas natural no convencional passar del 47% de la producci global de gas el 2006 al 56% el 2030. A partir de les dades proporcionades pel document de la IEA-ETSAP-P02, de 2010, la taula 7.4 resumeix aquests aspectes:
115
Taula 7.4. Recursos, reserves i producci de gas natural no convencional 1

Tipus Gas atrapat (tight)
Amrica Nord (ex. Mxic) Amrica del Sud (i Mxic) frica sia i Oceania
Tm
Recursos
% 22,8 4,2 4,0 6,0 5,5 27,8 9,2 12,1 5,3 49,5 11,8 6,5 8,7 18,9 100,0
TWtA 231,4
43,0 40,8 60,6 56,2
Reserves2 Tm3 TWtA 100 110,2
Producci de 20053 Tm3/any TWt

0,161 0,177
210
39 37 55 51
Gas jac. carb (coalbed)

Amrica Nord (ex. Mxic) Eursia sia i Oceania
256
85 112 49
282,1
93,7 123,4 54,0
180
198,3
0,051 0,056
Gas pissarra (shale)

Amrica Nord (ex. Mxic) Amrica del Sud (i Mxic) frica sia i Oceania
456
109 60 80 174
502,5
120,1 66,1 88,1 191,7
380
418,7
0,008 0,009
Gas natural no conven.

% sobre convencionals
922
1.016
660
337,6
727,3 215,4
0,220
7,08
0,242 3,809
Gas natural convenc.

1 2
175
3,108
Fora de les mesures en TWt i TWtA (avaluades per lautor), les dades procedeixen de lIEA-ESTAP-P02. Per al gas natural convencional, sn prpiament les reserves; per al gas natural no convencional, sn estimacions molt generoses (en %) de la font dinformaci (IEA-ETSAP-02, 2010). 3 Les xifres corresponen a la producci de gas natural no convencional dels EUA, la ms significativa del mn i que representa de lordre del 40% del gas natural produt en aquell pas. Font: IEA-ETSAP-P02, 2010. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 7.4: 1. Els recursos estimats de gas natural no convencional, en les seves diferents formes, s enorme i, anlogament als combustibles lquids, excedeix en molt als recursos de gas natural convencional. Aix pot fer pensar que hi ha gas natural per a moltes dcades. 2. En aquest cas, i induts per la taxa de recuperaci elevada que solen tenir els jaciments convencionals de gas natural (fins al 80% del recurs), la IEA-ETSAP ha previst unes taxes de recuperaci del mateix ordre que de cap manera es no podran donar en el gas no convencional. En efecte, per aconseguir-ho, caldria perforar molt territori en molts pasos. 3. Amb relaci a la producci, lnic pas que extreu de forma significativa recursos de gas no convencional sn els Estats Units, on actualment s de lordre del 40% de tot el gas que produeixen. Lexperincia mostra que els pous sexhaureixen molt rpidament i que cal anar a perforar en altres indrets, en una contnua peregrinaci pel territori. Explotaci i impactes del gas no convencional El gas no convencional t com a caracterstica que es troba disseminat en roques poc permeables on el gas no flueix. Amb les tcniques de fracturaci hidrulica i els pous horitzontals, saconsegueix fer ms permeables els substrats i arribar ms a prop don s el gas. Tanmateix, totes aquestes tcniques que van a buscar un gas dispers tenen un gran impacte territorial i encara no en sabem les conseqncies (vegeu la figura 7.7). Daltra banda, sn tcniques que consumeixen una gran quantitat daigua i utilitzen substncies potencialment txiques, amb un greu risc de contaminaci dels aqfers. Si b s cert que molts daquests jaciments estan a molta ms profunditat que els aqfers, laigua txica que entra als pous i en surt els travessa. 116
Figura 7.7. Vista aria del parc Alleghany, Estat de Pennsylvania (EUA) a finals de 2009, on es veuen els pous, les carreteres i altres installacions relacionades amb lexplotaci de jaciments de gas natural no convencional. Font: <http://www.savethemountain.net/gas_drilling.html>
En algun cas, i a travs del propi pou, s'ha produt una expulsi incontrolada a l'atmosfera de desenes de milers de litres del fluid hidrulic per a la fracturaci que ha provocat contaminacions greus de l'entorn immediat. Tamb hi ha incgnites sobre els efectes que una fissuraci metdica de les roques pot tenir sobre el comportament de lescora terrestre. En definitiva, els costos de lexploraci massiva de grans extensions del territori i els efectes ambientals i destabilitat geolgica limitaran, de ben segur, lexplotaci daquests recursos.
Hidrats de met (o clatrats de met)

Sn alguns dels compostos ms desconeguts de lescora terrestre i alhora sn vistos per uns com a recursos energtics i per daltres com a amenaa en el context actual de canvi climtic. En tot cas, s una realitat que cal no desconixer. Els hidrats de met (o, ms cientficament, clatrats de met) sn compostos on una fina estructura daigua gelada envolta una molcula de gas (normalment, met). Aquestes estructures similars al gel tan sols es creen en condicions molt particulars de baixa temperatura i pressi elevada, de manera que la seva presncia a la naturalesa queda reduda als marges continentals dels oceans a profunditats superiors a 300 metres sota laigua i en el si de sediments inferiors a 800 metres. Alguns cops afloren en els fons marins, com tamb en algunes rees de permagel (o permafrost). Lorigen del met s la descomposici de matria orgnica per bacteris anaerobis, ms recentment que la del petroli i del gas natural (uns 800.000 anys). Es genera en profunditat i migra cap a la zona on es formen els hidrats per cristallitzaci, en contacte amb laigua freda a certa pressi. Hi ha controvrsia sobre la quantitat dhidrats de met que existeixen a la Terra i encara s objecte destudi (especialment a loce rtic i a lAntrtida). Desprs dunes primeres valoracions molt elevades (uns 11.000 PgC (1 PgC = 1015 g de carboni associades a aquest compost), sembla que les avaluacions ms recents (a la baixa) se situen entre 500 i 2.500
117
PgC. De tota manera, continua essent una quantitat immensa, equivalent a entre 0,7 i 3,7 vegades la suma de totes les reserves de combustibles fssils (uns 675 PgC).
Figura 7.8. Hidrats de met. Esquerra: combusti dun hidrat de met. Dreta: zones de les plataformes continentals del planeta on hi ha hidrats de met; el mapa de la USGS les classifica com a recursos energtics. Font: mapa de US Geological Survey
En les condicions atmosfriques, aquest compost de color blanc es desf i allibera met, que pot ser cremat. Aix ha fet pensar en la seva utilitzaci com a font energtica i a aquest efecte shan iniciat diversos projectes, per la dispersi geogrfica, la inaccessibilitat i la inestabilitat del compost no nhan fet possible fins ara lexplotaci comercial. A causa de canvis en el nivell del mar o de laugment de la temperatura de les aiges profundes, els hidrats de met poden perdre les condicions destabilitat i dissociar-se alliberant el gas al sediment, el qual, finalment, arriba a latmosfera. Ats el potent efecte hivernacle del met, un alliberament massiu de met pot ocasionar un canvi sobtat del clima defectes catastrfics. Existeix la hiptesi que una de les extincions massives va ser per aquesta causa. Per tant, ms que un recurs, els hidrats de met (fora desconeguts per al gran pblic) poden constituir un perill. Encara ms, el canvi climtic pot tenir entre els seus efectes ms perversos i catastrfics la desestabilitzaci daquests dipsits.
7.5. Combustibles obtinguts per transformaci

Els combustibles lquids basats en el petroli (gasolina, gasoil, queros) sn la base del transport en les societats desenvolupades modernes (autombil, cami, avi, vaixell; lnic mitj que se nescapa, en part, s el ferrocarril quan s electrificat). Per, al mateix temps, el petroli s el primer recurs energtic que amenaa descassejar, quan daltres combustibles menys vitals per al transport (el gas natural i, sobretot, el carb) tenen un marge ms gran de reserves. Daqu es deriva linters per a transformar-lo en combustibles lquids. Les transformacions principals sn: La gasificaci (carb, biomassa, residus) De gas natural a combustible lquid (GTL, gas-to-liquid) De carb a combustible lquid (CTL, coal-to-liquid) Els biocarburants (o transformaci BTL, biomass-to liquid)
Els biocarburants es tracten al captol 9, junt amb les energies renovables. Aqu sanalitzen les transformacions, GTL i CTL. 118
Hi ha finalment un altre combustible que molta gent confon amb una font primria denergia per que no s res ms que un vector, una forma per facilitar la utilitzaci de lenergia: De diferents fonts energtiques a hidrogen Cal no confondre els combustibles obtinguts per transformaci amb les fonts denergia primries. Aquests vectors no augmenten les disponibilitats denergia, ans al contrari, les disminueixen ja que les transformacions es cobren els seus peatges en forma de rendiments. En tot cas, aquestes transformacions proporcionen combustibles ms adequats per a determinades aplicacions (com per exemple, combustibles lquids per al transport) o per evitar contaminacions locals o males conscincies (com, per exemple, hidrogen que no produeix CO2 en la combusti, per que probablement lha originat en la fabricaci).
Gasificaci (carb i altres matries orgniques)

La gasificaci del carb (i altres matries, com ara la biomassa o determinats residus) consisteix en la seva combusti parcial i controlada (amb escassedat doxigen) per tal dobtenir un gas sinttic de propietats combustibles (syngas, barreja dH2, CO i CO2), obtingut en diferents tipus de gasificador (de llit mbil, de llit fluidificat, etc.). El gas sinttic (syngas) t una gran varietat daplicacions: a) com a combustible en centrals elctriques de cicle combinat amb gasificaci integrada (IGCC); b) ser convertit en gas natural sinttic (SNG); c) pot produir hidrogen (H2); d) Es pot transformar en petroli sinttic per mitj del procs de sntesi Fischer-Tropsch; e) com a matria primera en la fabricaci de determinats productes qumics. La poligeneraci s la fabricaci simultnia de combustibles, electricitat i productes qumics. La gasificaci, que t els seus antecedents en la producci de lanomenat gas ciutat a partir de finals del segle XVIII, propicia un conjunt molt verstil de processos i aplicacions que flexibilitza la gesti del sistema energtic global. A ms, en base a recursos molt repartits i barats, com ara la biomassa i els residus, s una tecnologia que pot proporcionar recursos energtics als pasos en via de desenvolupament. Lany 2007 hi havia registrades unes 144 plantes de gasificaci arreu del mn i funcionaven 427 reactors, amb una capacitat trmica global de 56 GWt, dels quals 31 GWt en la gasificaci del carb. Hi ha projeccions que indiquen un augment fins a 155 GWt per al 2015, amb creixements grans sobretot a frica i a lOrient Mitj (64%), moderats a sia i Oceania (27%), menors a Europa (9%) i prcticament nuls als Estats Units [IEA-ETSAP-S01-2010]. Tanmateix, els rendiments energtics dels processos de gasificaci sn baixos i les emissions de gasos defecte hivernacle elevades (Vegeu la Taula 7.5).
Transformaci de carb i de gas a lquids (CTL i GTL)

Davant del zenit del petroli convencional i del seu futur declivi, unes de les alternatives que susciten ms expectatives s transformar el carb (abundant i relativament barat) i el gas natural (difcil de rendibilitzar quan el recurs s allunyat del consum) en combustibles lquids, com la gasolina o el disel sinttics (processos CTL, coal-to-liquid i GTL, gas-to-liquid). Daquesta manera, els pasos amb grans reserves de carb i escasses reserves de petroli (EUA, Xina, ndia, Austrlia, frica del Sud) veuen la transformaci CTL com un mitj per assegurar-se el subministrament de combustibles lquids, tan necessaris per al transport. Daltres pasos amb grans reserves de gas natural lluny del consum (Qatar, Nigria) contemplen els processos GTL com una via per comercialitzar aquest combustible. Per, els baixos rendiments energtics daquestes transformacions, les fortes emissions de gasos d'efecte hivernacle i els alts costos dinversi en infraestructures, imposen severes limitacions a la seva generalitzaci.
119
La transformaci de carb en petroli sinttic (CTL) t una llarga histria, que es va iniciar el 1913 amb la liqefacci directa (DCL) de F. Bergius i el 1923 amb la liqefacci indirecta (ICL) de F. Fischer i H. Tropsch (sntesi FT). A la Segona Guerra Mundial, Alemanya (amb bons recursos de carb i escassos de petroli) va utilitzar la liqefacci directa i, durant lallament a causa de l'apartheid, frica del Sud (tamb amb abundants recursos de carb i escassos de petroli) va iniciar el 1955 la liqefacci indirecta que encara fa de forma competitiva. La liqefacci directa (DCL), basada en la pirlisi i la hidrogenaci, s senzilla i t un bon rendiment trmic (>60%), per la quantitat i la qualitat de producte obtingut sn baixes. La liqefacci indirecta s ms complexa (cal la gasificaci prvia del carb) i el rendiment trmic s ms baix (de 50 a 55%), per la quantitat i la qualitat del producte obtingut sn millors. La transformaci de gas a lquid (GTL) es basa o b en la conversi directa o b en laplicaci del procs de Fischer-Tropsch al gas sinttic. Aquests processos no sn gratuts, sin que tenen rendiments energtics i emissions de CO2 ms desfavorables que els dels combustible dorigen (vegeu la taula 7.5). A ms, si es generalitzen, precipitaran lexhauriment de les reserves de carb i de gas natural. Tot i aix, les produccions que sen poden obtenir sn limitades, i aix ho corroboren les projeccions de lEIA-govEUA per al 2030 (International Energy Outlook 2009, pg. 22). Preveuen que els 0,2 Mb/dia (milions de barrils per dia) de combustible obtinguts per CTL passin a ser d1,2 Mb/dia el 2030, i que la producci prcticament imperceptible de combustibles obtinguts per GTL avui dia passi a ser de 0,3 Mb/dia lany 2030. Recordem que la producci i el consum actuals de petroli sn duns 85 Mb/dia. Finalment, la implantaci daquests processos requereix un gran esfor inversor. Les plantes industrials sn com la combinaci duna central trmica i una refineria, i el seu cost dinversi s dentre 25.000 i 35.000 euros per barril/dia de capacitat. Els beneficis descala saturen a partir dels 17.000 barrils/dia ja que, aleshores, cal replicar les installacions. Dades de lempresa Sasol (frica del Sud) Lempresa sud-africana Sasol, lder mundial en la transformaci de carb en lquid, amb ms de 50 anys dexperincia, dna les dades segents sobre el procs [SAS-2009]: - Eficincia trmica: del 38 al 42% (segons el carb i el procs) - Emissions: 1.000 kgCO2/barril (aproximadament, 163 gCO2/MJ) El procs CTL per produir el combustible lquid emet 163 gCO2/MJ i, quan es cremi, emetr uns 74 gCO2/MJ ms (semblant a altres combustibles lquids). Aix doncs, el procs complet (CTL + combusti lquid) comporta unes emissions totals de 237 gCO2/MJ. La combusti directa del carb hauria ems uns 105 gCO2/MJ.
Figura 7.9. Vista general de la planta CTL de Sasol a Sagunta (frica del Sud)
120
Lhidrogen
Vector energtic, no font primria denergia Sovint, quan es parla de lhidrogen, es tracta com si fos una nova font primria denergia. Aix no s aix: lhidrogen no es troba en quantitats abundants en la natura (si hi fos, sescaparia de la Terra vers lespai en no quedar atrapat per la gravetat). Sha dobtenir, doncs, per transformaci a partir daltres fonts primries. Lhidrogen s simplement un vector energtic. Tan sols t sentit produir-lo si presenta avantatges en la utilitzaci en relaci amb les fonts don prov. Obtenci de lhidrogen Es pot obtenir a partir de combustibles fssils (i combustibles renovables) o a travs de l'electrlisi de l'aigua. Sutilitza tant per alimentar els motors de combusti interna com els motors de pila de combustible (FCV, fuel cell vehicles). La manera ms barata dobtenir lhidrogen (H2) s per transformaci del gas natural o per gasificaci del carb. No obstant aix, aquests processos emeten quantitats molt grans de CO2 (vegeu la taula 7.5) i, per tant, la producci d'hidrogen a gran escala noms pot tenir sentit si es combina amb tcniques de captura i segrestaci de carboni. Ladaptaci dels motors de combusti interna a lhidrogen s una tecnologia madura, relativament fcil i poc costosa dimplantar i se nobtenen rendiments lleugerament millors. Les piles de combustible es troben encara en fase experimental i els costos estan fora de mercat, per apunten uns rendiments superiors. El problema, per, s lobtenci, lemmagatzematge i la manipulaci de lhidrogen. Poder calorfic volumtric extremament baix En la combusti (o oxidaci) dun combustible, es denomina poder calorfic mssic la quantitat denergia que pot proporcionar per unitat de massa, i se sol mesurar en MJ/kg o kWh/kg, i poder calorfic volumtric, la quantitat denergia que pot proporcionar per unitat de volum, i se sol mesurar en MJ/m3 (gasos) o MJ/litre (lquids). Doncs b, els combustibles per al transport requereixen un poder calorfic mssic elevat per alleugerir el pes mort. En aquest sentit, els combustibles lquids tenen avantatge sobre les bateries elctriques, per encara semblen ms avantatjosos els combustibles gasosos i, sobretot, lhidrogen, ja que t un poder calorfic mssic gaireb tres vegades ms gran que la gasolina (120,1 MJ/kg, en lloc de 43,2 MJ/kg). No obstant aix, per tal de no ocupar un espai excessiu, els combustibles per al transport tamb requereixen un poder calorfic volumtric elevat i, en aquest aspecte, els combustibles gasosos sn molt inferiors als lquids. En efecte, lhidrogen en condicions ambientals (no comprimit ni liquat) proporciona gaireb 3.000 vegades menys energia que la gasolina per al mateix volum (0,0108 MJ/l, en lloc de 32,2 MJ/l). Temperatures criogniques, altes pressions i absorci qumica Sn alternatives per manipular i emmagatzemar lhidrogen. Tanmateix, els condicionaments de pressi i temperatura requereixen equipaments especials i impliquen costos elevats. Lhidrogen liquat (a -252,9C) t una densitat de 0,071 kg/l (s a dir, 71 grams per litre) mentre que 1 litre de gasolina cont ms hidrogen (116 grams, un 64% ms) essent la resta de la massa (uns 730 grams) majoritriament carboni que tamb contribueix a lenergia de combusti. Calen installacions de fred i allaments molt importants. Per aconseguir densitats de lhidrogen comprimit no excessivament allunyades de les del lquid, cal comprimir el gas a pressions altssimes (entre 350 i 700 bar), amb un consum denergia que pot ser de lordre de l11 al 15% de lenergia del combustible. El dipsit resulta molt ms volumins i pesant que el dun combustible lquid.
121
Tamb shan fet nombroses investigacions sobre emmagatzematge de lhidrogen per absorci en hidrurs metllics o altres substncies, per totes les solucions encara estan molt lluny digualar la densitat energtica en volum dels hidrocarburs lquids. El dipsit del vehicle Per recrrer una distncia duns 500 km, tenint en compte el millor rendiment del motor, un autombil estndard necessita uns 9,5 kg dhidrogen (amb la pila dhidrogen, es redueix a 6,1 kg). Si sopta per la liquaci, el dipsit tindr uns 135 litres si sopta per comprimir a 350 bar, ser de 300 litres i, si sopta per 700 bar, ser de 150 litres. Resumint Recordem de nou que lhidrogen no s una font denergia primria, sin un simple vector energtic. Per tant, consumir les energies de les transformacions necessries per obtenirlo (que acostumen a ser elevades) i emetr els gasos defecte hivernacle que hagin originat aquestes transformacions (que tamb solen ser molt elevats) (vegeu la taula 7.5). Per tant, lhidrogen no s una energia lliure de carboni, com sovint es diu. Anlogament a lelectricitat, lhidrogen s lliure de carboni en el seu s (que s el que es veu), per s fortament contaminant en la seva obtenci. Cal tenir present el cicle de vida complet. Lanomenada economia de lhidrogen presenta serioses dificultats tcniques i econmiques, que avui estan molt lluny de ser resoltes. No sendevina lavantatge que pot aportar sin s apaigavar falsament la mala conscincia sobre el canvi climtic. Taula 7.5. Rendiments energtics, emissions i costos de diferents transformacions Transformaci
Gas sinttic (syngas) 1 Gas sinttic + hidrogen 1 Gas natural sinttic (SNG) 1 Carb a lquid (CTL) 2 Gas a lquid (GTL) 2 Hidrogen comprimit (de carb) 3 Hidrogen comprimit (de gas natural) 3 Hidrogen comprimit (electr. mixEU) 3 Hidrogen comprimit (electr. elica) 3 Hidrogen lquid (gas nat 4.000 km) 3
1 2
Energia Rend. % TRE de 73 a 75 de 73 a 75 60 48 56 42 54 22 56 43 2,85 2,85 1,50 0,92 1,27 0,71 1,19 0,28 1,26 0,88
Emissions gCO2/MJ 55 55 78 120 27 233 105 208 9 126
Inversi /GJ (installat) de 10,4 a 13,2 de 10,8 a 14,1 de 15,5 a 20,9 de 9,8 a 13,5 de 3,8 a 4,6
Dades obtingudes del document ETSAP-S01-2010, Syngas production from coal Dades obtingudes del document ETSAP-S02-2010, Liquid fuels production fron coal & gas 3 Dades obtingudes del document Well-to-Tank Report, versi 2c, mar de 2007, WTT Apndix 2, Description and detailed energy and GHG balance of individual pathways. Fonts: IEA-ETSAP-S01 i IEA-ETSAP-S02, de 2010; Well-to-Tank Report, versi 2c, mar de 2007. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Segrest del CO2

Al llarg de les eres geolgiques, la naturalesa i la vida han generat un gegant segrest de CO2, que es manifesta en analitzar el cicle del carboni (vegeu la figura 11.10). La biosfera, els sls, la matria orgnica dissolta en els mars, els sediments i el querog (del qual els combustibles fssils sn una nfima part) resulten del segrest de CO2 duna atmosfera arcaica de la Terra que contenia majoritriament aquest gas. Ara, desprs de quasi dos segles dexplotaci dels recursos fssils i de lacceleraci dels consums els darrers cinquanta anys, les nostres societats desenvolupades ja no poden ocultar els desequilibris que provoquen, i parlem de segrest de CO2. s com voler recompondre all que cada dia trenquem sense tenir la intenci de deixar-ho de trencar. 122
Sovint, el segrest del carboni s la coartada per insistir en camins que caldria abandonar. Com que un dia aquest problema trobar soluci, aix em permet continuar treballant amb tecnologies que tan sols es justifiquen si el segrest en volums importants s efectiu. I, com que hi ha tecnologies que tan sols es justifiquen amb el segrest, val la pena continuar investigant encara que les solucions siguin dubtoses. Un peix que es mossega la cua. Estem parlant dun segrest tcnic, desconnectat de la natura i que manipula la biosfera. Hi ha un altre segrest cooperatiu, que cerca collaborar amb la natura i la biosfera per restablir els equilibris. Per aix demana un canvi radical de mentalitat. En primer lloc, anar abandonant lexplotaci dels combustibles fssils (causa fonamental dels desequilibris) i, desprs, fer un gran esfor de comprensi dels complexos fenmens naturals i actuar amb respecte i no forant el temps.
Formes de segrest tcnic

Dit aix, val la pena analitzar les opcions de segrest tcnic del CO2 en qu sest treballant. Lanomenada captura i emmagatzematge del carboni (CCS, Carbon Capture and Storage) s el conjunt de propostes tcniques per retirar el CO2 de latmosfera o evitar que hi arribi. En lavaluaci ambiental dels processos (per exemple, els inclosos al document WTW de la Uni Europea [WTW-2007]), apareix lanotaci final CCS, que pressuposa que el procs sacompanya del segrest de CO2. bviament, milloren les emissions, per la realitat del segrest de CO2 est tot just en la fase de les plantes pilot. Cal advertir que totes les opcions de segrest tcnic sapliquen quan es genera CO2 de forma concentrada (centrals elctriques, indstria del ciment, siderrgica, petroqumica, etc.). Es dna per descomptat que una gran part de les emissions de CO2 generades de forma dispesa (vehicles, aeronaus, vaixells, maquinria agrcola i dobres pbliques, calefaccions domstiques, consums allats, etc.) no podran ser mai segrestades. Reutilitzaci No s prpiament una forma de segrest, per si una manera doptimitzar el recurs. Consisteix a capturar el CO2 que es genera com a residu en molts processos per utilitzar-lo com a entrada en daltres que en requereixen. Evitaria generar ms CO2 per a aquests processos. Segrest qumic Generalment, la combusti es fa per aprofitar lenergia dels enllaos qumics dels combustibles. Invertir el procs vol dir que, junt amb el CO2, sha de segrestar de nou lenergia que prviament shavia obtingut. Per tant, no s viable, a menys que el carboni sincorpori en altres compostos que puguin ser dipositats com a residu. Injecci en formacions geolgiques Consisteix a injectar CO2 en formacions geolgiques que siguin capaces dabsorbir-lo. Ats que la concentraci de CO2 a latmosfera s una preocupaci relativament recent, tot i que les tcniques dinjecci en formacions geolgiques fa temps que sn conegudes, el segrest geolgic a llarg termini del CO2 s un concepte nou. La primera experincia comercial de segrest de CO2 va iniciar-se el 2000 a Weyburn (Canad) i la primera experincia pilot de central denergia amb sistema CCS integrat va posar-se en marxa a Vattenfall (Alemanya), amb lobjectiu danalitzar-ne la viabilitat.
Emissions reals de CO2

Les dades estadstiques dEIA-govEUA sobre emissions ni tan sols inclouen lapartat de segrest del CO2 (tcniques CCS). En canvi, si que constaten que durant el perode 20002008, les emissions de gasos defecte hivernacle a latmosfera van augmentar a un ritme anual del 3% mentre que la poblaci mundial ho fa a un ritme 2,5 vegades inferior.
123
8. La incerta alternativa nuclear

8.1. Dels usos militars als usos civils
La major part dels fenmens fsics que percebem sobre la Terra es relacionen amb les forces gravitatries o electromagntiques. En canvi, els fenmens nuclears ms significatius es presenten a les estrelles i a linterior del nostre planeta, en ambients molt allunyats de la biosfera; per aix han estat el darrer camp de la fsica a descobrir-se. Aquesta energia s poc compresa i el debat nuclear sovint es fa sense fonaments. A continuaci, sanalitzen les possibilitats que lenergia nuclear pugui esdevenir una alternativa. Les reaccions en el nucli atmic posen en joc energies milions de vegades superiors a la dels enllaos qumics per a una mateixa massa. En efecte, la fissi dun sol tom durani U235 (nic istop fissible que es troba a la natural) allibera una energia duns 200 MeV (milions delectr-volts), 40.000.000 vegades superior a les reaccions qumiques ms energtiques (entre elles, les dels combustibles fssils). Quan, a finals de 1939, la fsica alemanya Lise Meitner i el seu nebot tamb fsic Otto Frisch descobrien la fissi nuclear interpretant diversos experiments anteriors daltres cientfics, van endevinar immediatament les conseqncies terribles que aquesta energia podria desencadenar. El primer s de lenergia nuclear va ser el militar (el seu pecat original), a travs del desplegament a gran escala del projecte americ Manhattan (iniciat el 1940) i amb els injustificables atacs dels Estats Units sobre la poblaci civil japonesa dHiroshima i Nagasaki els dies 6 i 9 dagost de 1945 amb bombes atmiques de fissi (o bombes A), durani enriquit i de plutoni, respectivament. Enlloc de ser la fi de la Segona Guerra Mundial, aquests atacs van ser linici de la Guerra Freda i de la cursa darmaments. En efecte, la Uni Sovitica feia la seva primera prova nuclear quatre anys ms tard, el 1949, i la van seguir el Regne Unit el 1953, Frana el 1960, la Xina el 1964 i desprs altres pasos (ndia, Pakistan, Israel, frica del Sud). Mesntrestant, el 1952, els Estats Units feien explotar la primera bomba dhidrogen (o bomba H), que combina fusi i fissi, amb una potncia centenars de vegades superior, context en qu es ratificaren els tractats de no proliferaci nuclear (1968). Per tamb una tona durani natural (1 tUnat) proporciona una energia trmica primria controlada duns 450 TJt (tera, o 1012, de joules trmics), que, transformada en energia elctrica, genera 40,2 GWeh (o milions de kWeh; el Red Book 2007 assenyala una producci mundial de 2.675 TWeh amb un consum durani de 66.500 tUnat). s una quantitat enorme denergia, equivalent a la que proporcionarien unes 10.500 tones de petroli o 15.000 de carb. No fou fins el 1954 (nou anys desprs de les explosions dHiroshima i Nagasaki), que lURSS va posar en marxa el primer reactor nuclear de producci elctrica, a Obninsk. Dos anys ms tard (1956), el Regne Unit posava en funcionament la central nuclear de Calder Hall i, lany segent (1957), els Estats Units inauguraven la seva central nuclear de Shippingport. Tanmateix, pocs mesos abans de larrencada de la primera central sovitica, lany 1953, el president Eisenhower dels Estats Units es va avanar amb el seu conegut i meditic discurs a lAssemblea de lONU titulat toms per a la pau, on propugnava els usos civils de lenergia nuclear. El seu efecte ms visible va ser la creaci, el 1957, de lAgncia Internacional de lEnergia Atmica (IAEA).
La nova esperana nuclear

A partir daleshores, shan construt 565 centrals nuclears en 33 pasos. A final de 2009, 123 havien estat retirades, 5 ms es trobaven en una llarga desconnexi i 437 estaven en funcionament. En aquesta mateixa data, hi havia 55 centrals nuclears en construcci, 40 delles iniciades a la Xina, Rssia, Corea del Sud i lndia, i encara nhi havia 61 ms de planificades (IAEA, Nuclear Power Reactors in the World, 2010). 124
Desprs del declivi progressiu de les noves construccions nuclears a partir de lany 1975 (vegeu la figura 8.2), probablement a causa de la falta de rendibilitat econmica [Cod-2008], del problema mai no resolt dels residus radioactius i del gran impacte en lopini pblica dels accidents de Harrisburg (1979) i Txernbil (1986), el sistema nuclear ha entrat en una fase destancament durant els darrers decennis (1990-2010). Darrerament, davant de la preocupaci creixent per lescassetat del petroli i lamenaa del canvi climtic, sha rellanat una campanya (un primer efecte s la revifada de centrals iniciades els darrers cinc anys 2005-2010) que postula lenergia nuclear com una alternativa amb les dues premisses segents: a) s una font denergia prcticament inexhaurible. b) No produeix emissions de gasos defecte hivernacle. Daquesta manera, lenergia nuclear es reivindica com la soluci a dos dels principals problemes que la humanitat afronta avui dia. Amb el text ja tancat, sha produt un nou i gravssim accident nuclear a les centrals nuclears tipus BMR de Fukushima (Jap) per causes naturals (sisme de grau 9,1 i posterior tsunami, el dia 11 de mar de 2011), el qual, abans de ser controlat, ja s considerat un accident nuclear tan greu com el de Txernbil. De segur que far revisar a la baixa les expectatives nuclears. La primera de les premisses anteriors pot semblar paradoxal en relaci amb les dades del captol 4 segons les quals les reserves durani representaven el 2007, tan sols el 6,37% del conjunt de les reserves de recursos energtics no renovables junt amb el petroli, el gas natural i el carb. El sistema nuclear s molt complex i poc comprs pel gran pblic (fins i tot, per molts dels responsables poltics), i cal analitzar-lo amb molt ms deteniment. Tanmateix, tal com es veur ms endavant, lalternativa nuclear com a gran font energtica del futur es mou entre grans incerteses i la impracticabilitat. Lafirmaci que els recursos nuclears constitueixen una font denergia inacabable es basa en les consideracions segents: 1) Els recursos durani natural sn prcticament illimitats. Tan sols s una qesti de preu. Certament, els recursos durani natural en el mn sn enormement ms grans que 5,47 milions de tones consignades com a reserves el 2007 (s a dir, extrables amb les tecnologies i els parmetres econmics actuals). Lurani natural es troba difs, en petites proporcions, en roques i medis molt abundants (fosfats, granit, aigua de mar) de forma que nhi ha una quantitat suficient per a les necessitats energtiques de la humanitat durant centenars danys. Atesa la baixa incidncia econmica del combustible nuclear en lelectricitat generada, es tractaria, doncs, dacceptar uns costos creixents de lurani natural per poder explotar jaciments cada cop menys favorables per ms abundants. 2) Els reactors reproductors multiplicaran ls dels recursos nuclears (urani, tori). En funci del seu origen csmic, lurani natural de lescora terrestre es compon del 0,71% de lisotop U235 fissible (el que fa funcionar els reactors nuclears i tamb les bombes atmiques) i del 99,28% de listop no fissible U238 (avui dia, un residu radioactiu). Tanmateix, bombardejant lurani U238 amb neutrons, aquest es transmuta en lisotop de plutoni Pu239, no present a la naturalesa, per altament fissible (usat ja en la bomba atmica de Nagasaki el 1945) i apte com a combustible nuclear. La tecnologia dels reactors reproductors, iniciada ja fa ms de cinquanta anys, transformaria listop U238 (anomenat frtil) en plutoni Pu239 (fissible) i aix augmentaria les expectatives dutilitzaci de lurani natural en un factor dunes 140 vegades. Anlogament, listop de tori Th232 (tres vegades ms abundant en la natura que lurani fissible), tamb frtil, bombardejat amb neutrons es transmuta en listop durani U233, tamb fissible, i aix augmentaria encara ms les capacitats futures del sistema energtic nuclear.
125
3) La fusi nuclear, la gran esperana energtica del futur Finalment, la posada a punt de tcniques per controlar la fusi nuclear (reacci que t lloc a les estrelles i al Sol), consistent en la uni de nuclis lleugers (deuteri i triti), per obtenir un nucli dheli ms pesat amb lalliberament duna quantitat ingent denergia, permetria obtenir una nova font energtica prcticament inexhaurible. Aquest s el repte del projecte mundial i multilateral ITER. Fins ara, lenergia de la fusi tan sols shavia usat per fabricar la bomba dhidrogen (o bomba H). No cal dir que el tractament dels residus radioactius que soriginen en totes les etapes del cicle nuclear no s un problema menor ni encara un tema resolt. Ni tampoc sn problemes menors les qestions relacionades amb la seguretat i els accidents nuclears, ni les precaucions i limitacions que cal adoptar per evitar la proliferaci de les aplicacions militars dels recursos nuclears. Tanmateix aqu, em sembla bsic discernir si les tres vies reivindicades per anar ms enll de les reserves actuals durani (el 6,37% de les fonts denergia no renovable) tenen viabilitat tcnica i econmica i si poden ser implementades en un temps adequat per salvar els efectes del declivi del petroli i dels altres combustibles fssils (apartat 8.3). Tamb s rellevant saber si lenergia nuclear t una taxa de retorn energtic (TRE) adequada i si est lliure demetre gasos defecte hivernacle o no i, en cas afirmatiu, en quin grau els emet (apartat 8.4). Abans, per, sexposen breument les dades principals de levoluci del sistema nuclear.
8.2. Evoluci de la producci denergia nuclear

En aquest apartat, es dna informaci sobre levoluci del parc de centrals nuclears en el mn on sobserven dues etapes histriques clarament diferenciades per un punt dinflexi vers lany 1990. Tamb sanalitzar la seva distribuci per regions i per pasos.
Evoluci de les centrals nuclears en el mn
500 450 400 350 300 250 200 150 100 50 0 1954 1957 1960 1963 1966 1969 1972 1975 1978 1981 1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002 2005 2008 Nombre (unitats) Potncia (GWe)
Figura 8.1. Evoluci del parc mundial de centrals nuclears per generar electricitat. La primera columna representa el nombre de centrals i, la segona, la potncia global installada (GWe). Desprs dun creixement rpid, des del 1990 el nombre de centrals es mant quasi constant, per la substituci de les velles installacions per noves fa augmentar lleugerament la potncia installada (i la producci, no representada). Font: IAEA, Nuclear Reactor Power in the World, 2010 Edition. Elaboraci: Carles Riba Romeva
126
La major part de les centrals nuclears van ser construdes abans de lany 1990: 486 unitats, de les quals en funcionaven 416 en aquesta data. Les centrals nuclears construdes posteriorment, entre 1990 i 2009 (79 unitats), cobreixen poc ms que les installacions retirades (58 unitats) i el parc sincrementa en tan sols 21 centrals nuclears (figura 8.1). En aquest darrer perode, 1990-2009, la potncia installada i la generaci delectricitat augmenten ja que els nous reactors sn ms eficaos que els retirats (67,25 GWe de nova potncia installada contra 14,80 GWe de potncia retirada) i la potncia mitjana de les installacions creix de 0,765 GWe, el 1990, a 0,848 GWe, el 2009. Tanmateix, el pes de lenergia nuclear en el sistema elctric mundial disminueix des del seu mxim del 17,7%, lany 1996, fins al 13,7%, lany 2008 (4 punts percentuals en 12 anys).
Centrals nuclears iniciades en el mn
45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 1954 1957 1960 1963 1966 1969 1972 1975 1978 1981 1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002 2005 2008 Centrals (unitats) Potncia (GWe)
Figura 8.2. Evoluci del nombre de centrals nuclears iniciades cada any: nombre dunitats (primera columna) i potncia global en GWe (segona columna). Fins al 1965, les centrals iniciades eren de poca potncia. El gruix de les noves construccions es dna entre 1967 i 1985. Desprs de laturada entre 1990 i 2005, sinicia una certa recuperaci. Font: IAEA, Nuclear Reactor Power in the World, 2010. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Resumint, a la fi de 2009 hi havia 437 centrals nuclears en funcionament en el mn (segons, IAEA) i, desprs duns anys destancament en noves iniciatives (declivi des de 1977 fins a 1990 i estancament des daleshores, figura 8.2), els darrers anys sembla que hi ha una repuntada moderada de les noves construccions (55 unitats a finals de 2009). Un altre aspecte que completa la visi del sistema nuclear i que alhora proporciona informaci sobre les tendncies efectives de lenergia nuclear s lanlisi de lespectre dedats de les centrals nuclears. La figura 8.3 mostra que les centrals ms joves i amb ms capacitats dexplotaci futura (edat menor de 20 anys) sn tan sols 78 (el 17,8% del parc actual) mentre que la mitjana del parc mundial supera els 25 anys naturals, xifra no gaire llunyana dels 24,6 anys de funcionament a plena potncia que atorga com a vida mxima Storm [Sto-2007], corresponents a uns trenta anys naturals. A ms, la majoria de les centrals nuclears velles estan en els pasos desenvolupats, mentre que les centrals noves es construeixen en pasos en via de desenvolupament.
127
Nombre de reactors en funcionament (2009) i edats (anys)

35 30 25 20 15 10 5 0 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 anys
Figura 8.3. Distribuci de les edats (en abscisses) dels reactors nuclears en funcionament lany 2009. La mitjana dedat s de 25,2 anys i 214 reactors (prcticament la meitat del parc) tenen ms de 25 anys. Font: IAEA, Nuclear Reactor Power in the World, edici de 2010. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Per completar la visi de lenergia nuclear en el mn, s bo analitzar la distribuci territorial de les centrals nuclears (taula 8.1). Els pasos shan agrupat en regions nuclears (on aquesta energia produeix ms dun 15% de lelectricitat) i la resta de regions (on aquesta incidncia s inferior al 3%). No sn exactament les regions de lEIA que shan utilitzat en la resta del treball per shi aproximen molt. Sha incls Mxic dins dAmrica del Sud i Central (enlloc dAmrica del Nord) i sha dividit sia i Oceania en dos blocs: els pasos de lOCDE (on shi ha sumat Taiwan) i la resta. Tamb s molt illustratiu el mapa de les localitzacions nuclears (figura 8.4).
Figura 8.4. Distribuci de les centrals nuclears en el mn (cada punt s una localitzaci amb una central o ms). Shi observen tres zones de gran concentraci (Amrica del Nord, Europa i Jap/Corea del Sud), que coincideixen amb els pasos desenvolupats. Font: IAEA, Nuclear Reactor Power in the World, edici de 2010.
128
Taula 8.1. Centrals nuclears, producci elctrica nuclear i poblaci (2009)

Mn i regions Mn Regions nuclears
Amrica (Can+EUA) Europa Eursia sia i Oceania 6
En funcionament
N1 GWe 2 % 100,0 94,9 30,6 36,1 9,5 18,8 5,1 1,1 0,0 0,5 3,5 27,2 17,1 12,6 5,9 4,8 5,5 3,4 3,5 2,3 2,7 2,0 2,4 1,6 1,3 0,9 1,0 0,7 1,1 0,5 0,5 0,5 0,5 0,5 0,3 0,4 0,3
En construcci
N1 GWe 2 % 51,1 2,3 11,5 17,5 19,8 48,9 1,4 1,8 0,0 45,7 2,2 3,0 2,5 13,8 12,5 3,7 39,7
Energia nuclear
TWe h 3 % 95,1 34,5 34,2 9,1 17,3 4,9 1,2 0,0 0,5 3,2 31,2 15,3 10,3 6,0 5,5 5,0 3,3 3,0 2,6 2,5 2,0 2,0 1,8 1,6 1,0 1,0 0,9 0,6 0,6 0,6 0,5 0,5 0,5 0,4 0,4 0,4 0,3
Poblaci
% 21,4 5,1 9,0 4,3 3,0 78,6 8,6 3,0 14,3 52,7 4,7 1,0 2,0 2,2 0,7 1,3 0,5 0,7 20,6 0,9 0,6 0,14 0,16 0,4 0,12 0,16 0,08 17,1 0,16 0,11 0,08 3,0 0,7 0,3 1,7 0,05 0,6
%PE4 Mhab 5 13,6 21,1 18,7 25,3 17,6 21,6 1,7 1,9 0,0 2,0 1,8 20,2 75,2 28,9 17,8 34,8 26,1 14,8 48,6 1,9 17,9 17,5 37,4 51,7 17,1 39,5 33,8 32,9 2,2 43,0 35,9 53,5 2,9 4,8 20,6 4,1 76,2 7,0
437 370,7 398 351,9

122 149 47 80 113,3 133,9 35,2 69,5
55 27
1 6 11 9
54,3 100,0 27,8

1,2 6,3 9,5 10,8
2.558 100,0 2.433

882 874 233 444
6.614 100,0 1.414

334 595 284 201
Resta de regions
Amrica (resta) Orient Mitj frica sia Oceania (resta)
39
6 0 2 31 104 59 54 31 20 17 18 15 11 19 8 10 7 6 5 6 4 18 4 2 4 2 2 2 2 2
18,8
4,1 0,0 1,8 12,9 100,7 63,3 46,8 21,7 17,7 21,5 12,6 13,1 8,4 10,1 7,5 9,0 5,9 5,0 3,2 3,7 2,7 4,0 1,9 1,9 1,8 1,9 1,8 1,3 1,3 0,9
28
1 1 0 26 1 1 1 9 6 2 20
26,6
0,8 1,0 0,0 24,8 1,2 1,7 1,4 7,5 6,8 2,0 21,6
124,6
29,9 0,0 11,6 83,1 796,9 391,8 263,1 152,8 141,1 127,7 85,1 77,9 62,9 62,9 50,6 50,0 45,0 39,9 26,3 25,7 22,6 14,8 14,3 14,2 13,1 12,2 11,6 10,8 10,1 10,0 7,6
5.200
571 195 946 3.488 301 64 127 141 48 82 33 46 1.322 61 41 9 10 23 8 10 5 1.141 10 7 5 193 48 22 109 4 40
Principals pasos 7
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27
1 2 3
EUA Frana Jap Rssia Corea del Sud Alemanya Canad Ucrana Xina Regne Unit Espanya Sucia Blgica Taiwan Sussa Repblica Txeca Finlndia ndia Hongria Bulgria Eslovquia Brasil frica del Sud Romania Mxic 7 Litunia Argentina
2 1 5 2 2
2,6 1,7 2,9 2,0 0,9
4,8 3,2 5,4 3,7 1,6
0,7
1,4
Nombre de centrals nuclears a final de 2009, segons la IAEA, Nuclear Power Reactors in the World, 2010 Potncia installada de les centrals nuclears a final de 2009, en GWe (109 watts elctrics), segons la IAEA Energia elctrica produda dorigen nuclear el 2009, en TWeh (1012 wattshora elctrics), segons la IAEA 4 Percentatge de participaci de lenergia nuclear en la producci elctrica total. Mn i regions: dades de lEIA 2007. Pasos: dades de 2009, segons la IAEA, Nuclear Power Reactors in the World, 2010 5 Poblaci de 2007, en Mhab (milions dhabitants), segons lEIA 6 Jap, Corea del Sud, Austrlia i Nova Zelanda (sia i Oceania, OCDE), els dos darrers sense centrals nuclears, als quals sha afegit Taiwan 7 Hi ha 33 pasos que tenen (o han tingut) centrals nuclears. La llista continua amb Eslovnia (1 central), Holanda (1), Pakistan (2) i Armnia (1). Itlia (4) i Kazakhstan (1) havien tancat les seves centrals amb anterioritat a 2009, i Litunia les ha tancat durant lany 2009. Iran est construint la seva primera central nuclear. Font: IAEA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
129
Comentaris sobre la situaci actual de lenergia nuclear i la seva evoluci: 1. Malgrat el rpid desenvolupament de les primeres dcades, el sistema denergia nuclear sha estancat des de 1990, quan les noves construccions han reemplaat poc ms que les que shan retirat. 2. El ritme de construcci de noves centrals (tot i la revifalla) no reposar el parc mundial actual. El prolongat temps mitj de construcci duna central (7,8 anys el darrer decenni) fa que les 55 centrals en construcci representin tan sols 7 noves plantes per any. En canvi, existeixen 127 centrals nuclears al mn de ms de trenta anys (la mitjana dedat de les retirades fins ara ha estat de 25). 3. Lany 2009, el sistema nuclear provea el 13,7% de lenergia elctrica mundial (o el 5,08% de lenergia primria). Els darrers vint anys, el sistema nuclear ha perdut pes (el 1996 proporcionava el 17,7% de lenergia elctrica, equivalent al 5,33% de lenergia primria). 4. Lenergia nuclear proveeix el primer mn (el 95,1% dna servei a pasos desenvolupats i a Eursia amb el 21,4% de la poblaci mundial, i proporciona el 21,1% de lelectricitat que consumeixen), mentre que lenergia nuclear s residual en els pasos en desenvolupament (el 4,9% de lelectricitat nuclear generada per al 78,6% de la poblaci mundial i proporciona tan sols el 1,7% de lelectricitat que consumeixen). 5. Les noves centrals nuclears en construcci (55 unitats, de les quals 20 a la Xina, 9 a Rssia, 6 a Corea del Sud i 5 a lndia) i les planificades (61, de les quals 38 a la Xina, 11 al Jap abans de laccident de Fukushima i 5 a Rssia) anuncien una forta davallada de lenergia nuclear a Europa i a Amrica del Nord, a causa del previsible futur tancament de centrals sense que se nhagi planificat la reposici. 6. Les previsions de futur posen de manifest que lenergia nuclear continuar prcticament absent dfrica, Amrica del Sud i grans zones dsia i Oceania.
8.3. Avaluaci dels recursos durani

En aquesta anlisi crtica, es parteix de les dades proporcionades per la publicaci biennal de la IAEA (Agncia Internacional de lEnergia Atmica, dependent de les Nacions Unides) i la NEA (Agncia de lEnergia Nuclear, de lOCDE) ttulada Recursos durani, producci i demanda (Uranium Resources, Production and Demand) tamb coneguda per Llibre Vermell (o Red Book), editada per primer cop el 1965 i reconeguda com la referncia mundial de lurani <http://www.nea.fr/pub/ret.cgi?id=new>. Aquests documents oficials (en especial, les darreres edicions de 2007 i 2009) manifesten que hi ha recursos durani per a molts anys i que, per tant, no cal preocupar-se. El comunicat de premsa de la NEA de 3 de juny de 2008, a Pars, on es presentava el Red Book 2007, afirmava respecte a lurani: Sobre la base de la generaci denergia elctrica dorigen nuclear el 2006 i de lestat actual de la tecnologia, els recursos identificats sn suficients per a 100 anys. El grup destudi dorigen alemany EWG (Energy Watch Group), format per un conjunt de cientfics i dexperts amb lobjectiu dinvestigar els conceptes de sostenibilitat en el subministrament global denergia, dedica el seu primer treball al tema nuclear [EWG-2006]. Als annexos 1 i 2, repassa les diverses definicions de la IAEA-NEA sobre reserves durani, i les avaluacions histriques que nha fet el Red Book des de 1965. Lesquema ms usat s el dIAEA-NEA, que distingeix entre recursos coneguts i recursos no descoberts. Divideix els primers en recursos raonablement assegurats (RAR, reasonably assured resources) i recursos inferits (IR, inferred resources, anteriorment EAR, estimated additional resources). I els segons en recursos pronosticats (prognosticated re130
sources, anteriorment estimated additional resources II) i recursos especulatius (speculative resources). Al seu torn, classifica els recursos RAR i IR, segons els costos dobtenci, en <40 $/kg, <80 $/kg i <130 $/kg; els recursos pronosticats en <80 $/kg i <130 $/kg, i, finalment, els recursos especulatius en <130 $/kg i de cost no determinat. Lesquema general s: Taula 8.2. Esquema de classificaci dels recursos durani
Recursos coneguts IAEA-NEA 2004 IAEA-NEA 2006 $/kg
RAR, recursos raonablement assegurats RAR, recursos raonablement assegurats EAR I, recursos addicionals estimats IR, recursos inferits
Recursos desconeguts
EAR II, recursos addicio. estimats Recursos pronosticats recursos especulatius Recursos especulatius
<40
<80
<130
<40
<80
<130
<80
<130
<130
Font: IAEA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Linforme de lEnergy Watch Group [EWG-2006] repassa les previsions de recursos durani de les 20 edicions del Red Book des de 1965 fins a 2005 i lacompanya de la corba de les despeses anuals dexploraci durani a escala mundial (figura 8.5). Cal dir que, en les dues edicions posteriors del Red Book (2007 i 2009), els recursos coneguts durani shan situat a 5.468,9 i 5.404 ktU (milers de tones durani natural), respectivament. Amb relaci a la figura 8.5, el treball de lEnergy Watch Group fa constar que no hi ha correlaci entre les despeses anuals dexploraci en la mineria de lurani (lnia vermella) i els recursos coneguts estimats. En efecte, desprs de la mxima inversi en exploraci vers el 1980, les reserves baixen significativament (un 30% en els anys 1980-1995), mentre que, en aquests darrers anys de baixa inversi en exploraci, els recursos coneguts van augmentant any rere any. Els darrers anys sembla que lexploraci en mineria durani torna a crixer significativament.
Figura 8.5. Avaluaci histrica dels recursos coneguts durani (RAR i EAR I) entre 1965 i 2005, segons el Red Book (NEA-IAEA) i despeses estimades en exploraci de nous recursos. Font: [EWG-2006]
Recursos i producci durani en el mn La figura 8.6 dna una primera imatge de levoluci dels recursos durani. A m esquerra (barres en gris), sindiquen les reserves ja extretes, mentre que a m dreta (diferents colors segons categories) sindiquen les reserves estimades segons el Red Book 2007:
131
ktUnat
Canad Estats Units Alemanya frica del Sud Rssia Austrlia Repblica Txeca Kazakhstan Nger Nambia Frana Xina Uzbekistan Gabon Rep. Dem. Congo Hongria Romania Bulgria Ucrana ndia Espanya Brasil Monglia Dinamarca Jordnia
-450 -300
-150
150
300
450
600
750
900
1050 1200 1350
Extrets fi 2006 RAR <40 $/kg RAR 40-80 $/kg RAR 80-130 $/kg IR <40 $/kg IR 40-80 $/kg IR 80-130 $/kg
Figura 8.6. Representaci de la producci acumulada (recursos extrets) a la fi de 2006 (esquerra) i dels diferents recursos RAR i IR per als principals pasos productors durani (del passat, present i futur). Font: Red Book 2007. Elaboraci: Carles Riba Romeva.
La taula 8.3 dna informaci sobre recursos, producci, demanda i producci acumulada durani. Al Red Book 2009 es constata una lleugera disminuci dels recursos coneguts respecte al Red Book 2007 aix com algunes variacions sorprenents (amunt: Austrlia, Xina i Canad; avall: Kazakhstan, frica del Sud, EUA i Ucrana). Tant a la taula 8.3 com a la figura 8.6, es constata que diversos pasos han exhaurit les reserves durani sense disposar prcticament de nous recursos (Alemanya, Repblica Txeca, Frana, Gabon, Repblica Democrtica del Congo, Hongria, Romania, Bulgria i Espanya). Els Estats Units estan en una situaci de declivi de producci (1.453 tUnat/any el 2009, quan havien arribat a 20.000 tUnat/any) i sols els resten recursos de baixa qualitat. La producci actual durani (2009) es basa fonamentalment en tres pasos de primer nivell (Kazakhstan, 14.020; Canad, 10.173, i Austrlia, 7.982 tUnat/any) i en quatre pasos de segon nivell (Nambia, 4.626; Rssia, 3.564; Nger, 3.243, i Uzbekistan, 2.429 tUnat/any). En funci dels recursos coneguts (RAR+IR <130 $/kg), en el futur tamb podrien tenir importncia frica del Sud (295 ktUnat), el Brasil (279 ktUnat), la Xina (171 ktUnat), Ucrana (105 ktUnat) i Jordnia (112 ktU) nat. Caldr veure si, a mesura que lurani sextregui, els recursos assignats per la IAEA-NEA a cada pas no saniran ajustant a la baixa, tal com ha passat amb Frana i els Estats Units (vegeu ms endavant). En tot cas, sembla poc realista comptar amb lurani dels recursos no descoberts (pronosticats i especulatius) que, segons el Red Book 2007, sumen 10.540,1 ktUnat, quasi el doble dels recursos coneguts. IAEA-NEA no els consideren reserves. 132
Taula 8.3. Reserves, producci, consum i producci acumulada durani natural (tUnat) 1
Pasos
RAR+IR RAR+IR Producci <130 $/kg, <130 $/kg, Red Book Red B. 2009 Red B. 2007 2009 Producci Red Book 2007 Demanda Red Book 2007 Producci acumulada fi de 2006
Pasos ordenats per volum de reserves 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Austrlia Kazakhstan Canad Rssia frica del Sud Nambia Brasil Nger Estats Units Xina Jordnia Uzbekistan Ucrana ndia Monglia Frana Jap Alemanya Corea del Sud Regne Unit Sucia Espanya Blgica Rep. Txeca Bulgria Hongria Romania Gabon Congo, R. D. Mn
1 2
1.673.000 651.000 485.000 373.300 295.000 284.000 279.000 272.000 207.000 171.000 112.000 111.000 105.000 80.000 49.000 s.d. 2 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 5.404.000
1.243.000 817.300 423.200 545.600 435.100 275.000 278.400 274.000 339.000 67.900 111.800 111.000 199.500 72.900 62.000 11.700 6.600 7.000 0 0 10.000 11.300 0 700 s.d s.d 6.700 5.800 2.700 5.468.900
7.982 14.020 10.173 3.564 563 4.626 345 3.243 1.453 750 0 2.429 840 290 0 8 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 75 s.d. s.d. 50.772 73,5%
9.516 4.357 11.628 3.431 674 3.147 110 3.093 1.039 750 0 2.300 800 230 0 7 0 94 0 0 0 0 0 409 0 3 90 0 0 41.719 65%
0 0 1.900 4.100 290 0 450 0 22.825 1.500 0 0 2.480 445 0 9.000 8.790 3.490 3.200 1.900 1.600 1.310 1.065 740 505 380 200 0 0 69.110
130.414 108.045 396.597 129.729 154.461 84.950 1.899 100.664 359.193 29.189 0 28.242 11.500 8.370 535 75.977 84 219.399 0 0 200 5.028 686 109.433 16.357 21.048 18.169 25.403 25.600 2.193.512
Resta de pasos ordenats per volum de demanda
Cobertura dels requeriments durani
tUnat = tones durani natural (amb la composici distops de lurani natural: 99,28% U238; 0,71% U235) Sense dades Font: Red Book 2007 i Red Book 2009. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Histries de les mineries durani francesa i americana Lestudi de lEnergy Watch Group dna unes claus interessants sobre levoluci de la mineria durani a Frana i als Estats Units en relaci als recursos estimats [EWG-2006, annexos 5 i 6]. Mineria francesa La mineria de lurani va comenar molt aviat a Frana per cobrir tant les aplicacions militars com les de producci delectricitat (segon pas del mn en energia nuclear, ms del 15% mundial, i primer en la proporci delectricitat nuclear, ms del 75%). La producci va pujar gradualment fins a 3,3 ktUnat lany 1980 va decaure rpidament fins a esdevenir residuCarles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
133
al lany 2001 (figura 8.7). Entre la producci acumulada i els recursos inferits (11,7 ktUnat), els recursos durani (passats i presents) admesos a Frana sn de 87,7 ktUnat. Tanmateix, entre 1970 i 1990, i en ple auge de la mineria francesa durani, les estimacions de diverses edicions del Red Book (IAEA-NEA) situaven els recursos francesos (RR+EAR <80 $/kg) entre 120 i 130 ktUnat, dun 38 a un 48% per sobre de la realitat acceptada avui dia amb els recursos quasi exhaurits i la producci prcticament aturada.
Estats Units Frana
Evoluci de la producci durani natural
Figura 8.7. Evoluci en el temps de les extraccions durani a Frana i els Estats Units i de les previsions de recursos durani de les successives edicions del Red Book de la IAEA-NEA. Shi observa la forta correlaci entre el declivi de la producci i la caiguda de les previsions. Font: [EWG-2006]
Mineria americana dels Estats Units La producci comercial durani va comenar el 1947 i va crixer rpidament fins assolir un pic de 15 ktUnat/any el 1960. En els anys posteriors (1960-1980), la producci durani prcticament sempre superior a 10 ktUnat/any, va arribar a un segon pic de 20 ktUnat/any el 1980. A partir daleshores, comena un declivi pronunciat fins a xifres d1 ktUnat/any a partir de lany 2000 (figura 8.7), tot i que darrerament sinsinua una petita repuntada. Segons lEnergy Watch Group [EWG-2006], a final de 2005 els Estats Units havien extret unes 420 ktUnat (el Red Book 2007 nassenyala unes 360 ktUnat). En ple auge productiu dels anys 1965-1980, la IAEA-NEA va sobrevalorar els recursos. El 1977, quan tot just shavien extret 200 ktUnat de les mines americanes durani, se nestimaven uns recursos de 1.360 ktUnat (RAR+EAR I <80 $/kg) o 1.800 ktUnat (RAR+EAR I <130$/kg). A partir del declivi de producci dels anys vuitanta, la IAEA-NEA rebaixa les expectatives dels Estats Units en ms de 1.000 ktUnat. El Red Book 2007, amb 361 ktUnat ja extretes, situa els recursos RAR+IR<130 $/kg dels Estats Units en 339 ktUnat, i el Red Book 2009 els rebaixa a 207 ktUnat. 134
8.4. Consums i impactes de lenergia nuclear

El fisicoqumic holands J.W. Storm van Leeuwen i el fsic nuclear americ P.B. Smith van fer pblic un estudi extens i documentat, titulat Nuclear Power: the Energy Balance [Sto2007], que fa una anlisi del cicle de vida de lenergia nuclear (que avui dia ha esdevingut una referncia), on savaluen els costos energtics i les emissions de gasos defecte hivernacle del cicle complet de lenergia nuclear. Taula 8.4. Energia invertida i emissions de CO2 en una central nuclear tipus1
Conceptes2 1 2 3 4 5 6 7 8 Construcci de la central3 Mineria + mlta (G =0,15%, roca tova)3 Preparaci del combustible (front-end) Operaci + manteniment Operacions de producci (1+2+3+4) Reclamaci de mineria (restituci de lentorn)4 Residus de preparaci combustible (front-end) Tractament del combustible gastat (back-end) Desmantellament de la central3 Operacions de restituci (5+6+7+8) Total Energia invertida PJ/vida kJ/kWeh 80,00 371,25 9,60 44,55 33,61 155,95 84,60 392,59 207,81 964,34 17,25 80,05 20,19 93,71 13,93 64,65 120,00 556,87 171,38 795,28 379,18 1.759,62 Emissions de CO2 Tg/vida g/kWeh 5,00 23,20 0,64 2,95 1,26 5,83 5,25 24,37 12,14 56,34 1,15 5,35 1,54 7,15 1,05 4,85 7,50 34,80 11,24 52,16 23,38 108,50
Els parmetres de la central tipus segons Storm & Smith sn: potncia, 1 GWe; temps de funcionant a plena potncia: 24,6 anys (la vida fsica de la central s ms llarga); energia elctrica total produda: 215,5 TWeh (o 775,8 PJ); urani consumit: 5.212 tUnat (42,35 MWeh/MgUnat) 2 Els apartats sense anotaci es consideren constants 3 Aquests valors presenten gran variabilitat. Storm i Smith en mostren el ventall segent: per a la construcci: 40-120 PJ/vida i 2,5-7,5 Tg/vida, i per al desmantellament: 80-140 PJ/vida i 7,5-17,5 Tg/vida. 4 Lenergia consumida i les emissions de CO2 depenen fortament del grau de la mena i del tipus de roca (tova, dura). En roques dures de grau G=0,013%, arribaria a ser en la mineria + mlta de 519 PJ/vida i 13,6 Tg/vida, i en la restituci de lentorn, de 349 PJ/vida i 26,2 Tg/vida. Font: Storm & Smith [Sto-2007]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Certament, el treball de Storm & Smith s una anlisi del cicle de vida amb un rigor que ja voldrem per a moltes altres fonts energtiques i activitats. Per, com els mateixos autors reconeixen, hi manquen moltes dades que hauria daportar el propi sistema nuclear. En tot cas, sen deriven les observacions segents: 1. Lenergia nuclear no est exempta demissions de CO2 (108,5 gCO2/kWeh), si b sn ms baixes que en les centrals de gas (450 gCO2/kWeh) o en les de carb (900 gCO2/kWeh). 2. Comptant tan sols lenergia de les operacions de producci, la taxa de retorn energtic TRE (o EROI) s de: 775,8/207,8 = 3,75 (fora baixa). 3. Si tamb shi inclouen les operacions de restituci, lenergia invertida i les emissions de CO2 prcticament es dupliquen. El TRE baixa a 775,8/379,2 = 2,05 (al lmit dutilitat). 4. El grau de la mena durani i el tipus de roca poden ser decisius per a la viabilitat de les operacions de mineria, mlta i restituci del medi, a mesura que sexploten recursos durani cada vegada ms pobres (vegeu el precipici denergia a lapartat segent). Els lmits de la mineria durani Lurani natural es troba difs en moltes roques de lescora terrestre, com tamb en laigua de mar. Tot aquest urani proporcionaria recursos per a totes les centrals nuclears del mn durant milers danys.
135
La taula 8.5 reprodueix les concentracions tpiques durani en diversos medis, segons el document Supply of Uranium 2010, de la WNA <http://www.world-nuclear.org/info/inf75.html>. Nosaltres lhem completada amb el clcul de la massa de mineral que cal processar en cada cas per tal dobtenir la crrega anual dun reactor nuclear d1 GWe (unes 180 tUnat per any natural), suposant uns rendiments dextracci decreixents a mesura que les menes (o medis) sn menys concentrats. Taula 8.5. Concentracions durani en diferents medis i material processat
Tipus de medi Mena de grau molt elevat (Canad), 20% Mena de grau elevat, 2% Mena de grau baix, 0,1% Mena de grau molt baix (Nambia), 0,01% Granit Roques sedimentries Escora continental terrestre (mitjana) Aigua de mar
1 2
ppm1 dUnat Rendiment Tones de mena de la mena de lextracci processada 2 200.000 99% 910 20.000 98% 9.200 1,000 91% 198.000 100 50% 3 3.600.000 4a5 50% 3 80.000.000 2 50% 3 180.000.000 2,8 50% 3 128.600.000 0,00334 50% 3 108.000.000.000
ppm = parts per mili = 0,0001%. Per a lobtenci de 180 tU, combustible per fer funcionar una central d1GWe durant un any. 3 Probablement, per a les concentracions indicades, els rendiments sn menors que els consignats. Fonts: WNA [WNA-2010] i Storm & Smith [Sto-2007], part D. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Lextracci de lurani de lescora terrestre fins a obtenir el yellow cake (xid durani U3O8 concentrat) requereix una seqncia de processos mecnics i qumics que consumeixen quantitats importants denergia i recursos, i emeten volums gens negligibles de gasos defecte hivernacle (taula 8.4). El yellow cake s la base per als processos posteriors denriquiment i de fabricaci del combustible nuclear En les mines de galeries subterrnies i a cel obert, cal excavar la roca que cont urani, i transportar-la fins al mol on s triturada i mlta fins a convertir-la en pols. A partir daqu els compostos durani es dissolen amb cid sulfric i altres productes qumics per separarlo de la resta de materials no tils. Desprs, cal processar la soluci per recuperar lurani i eliminar els productes sobrants fins a obtenir finalment el yellow cake. En aquests processos, es produeix un gran volum de materials de rebuig (roques i terres sobrants, dissolvents, etc.), amb diversos graus de contaminaci radioactiva que cal tractar. En algunes mines de terrenys porosos, lurani sextreu per mitj del procs de dissoluci in situ (ISL, in-situ leaching; del 22% de la producci mundial el 1990, al 37% el 2009). Consisteix a injectar en el sl determinats productes qumics (cid sulfric dilut, perxid dhidrogen) i, desprs dun temps de residncia de diversos anys, es bomba la dissoluci amb lurani a travs de pous de producci. A partir daqu, segueix un procs de concentraci i precipitaci que dna lloc al yello wcake. El procs ISL estalvia lextracci i la mlta de les roques, per t conseqncies ambientals molt greus en els sls, les aiges subterrnies i els rius i llacs. A diferncia dels processos posteriors, la rendibilitat de la mineria durani depn fortament del tipus i de la riquesa (o grau) de la mena que es parteix, especialment a causa dels volums de materials a processar i dels productes utilitzats. No sense dificultats (a causa de la dispersi de les dades oficials), Storm i Smith estableixen una correlaci entre el grau de les menes durani i el cost energtic i les emissions del seu cicle de vida ([Sto-2006]; [Sto-2007], part D), i mostren que, per sota dun determinat llindar de riquesa, o grau (entre 0,015 o, al lmit, 0,010%), de la mena durani, es produeix 136
una caiguda sobtada de lenergia neta (precipici denergia, energy cliff) per al conjunt del procs dobtenci de lelectricitat nuclear, que pot arribar a zero.
145 TJ/Mg energia elctrica terica
Figura 8.8. Precipici denergia (energy cliff). El diagrama de barres mostra la distribuci de recursos coneguts durani segons el grau (o riquesa) de la mena i el tipus de roca (tova, soft; mixta, mixed; dura, hard). Lamplada de cada barra s de linterval de graus considerat i lalada, la quantitat de recurs conegut (escala de lesquerra: 1 TgUnat = 1.000 ktUnat). A sobre shi han superposat les lnies representatives del rendiment energtic (TJ/Mg = energia elctrica obtinguda per massa dUnat utilitzada; escala de la dreta). Les lnies grogues (superiors) indiquen el rendiment desprs de restar lenergia de les operacions de producci (deute parcial; partial debt); les lnies roges (inferiors) detrauen, a ms, lenergia de les operacions de restituci (deute total, full debt). El desdoblament daquestes lnies respon a menes toves (la superior) i menes dures (la inferior). La lnia recta blava superior correspon a lenergia elctrica nominal que genera 1 Mg dUnat (sense deutes) Font: Storm & Smith [Sto-2006].
La figura 8.8 procedeix dun treball-resum de Storm van Leeuwen publicat per lOxford Research Group [Sto-2006]. En aquesta figura, sobserva que la incidncia de la riquesa (o grau) de la mena en el balan denergia (i tamb en les emissions de CO2) s prcticament constant per a valors superiors a 0,1%. Per, per a valors inferiors, la incidncia de la mineria s cada cop ms gran, fins al punt que el rendiment del sistema nuclear sanulla per a graus de la mena entre 0,02 i 0,01% (segons els casos), prcticament amb independncia de si es considera el deute parcial o total. El Red Book classifica els diferents recursos durani segons els costos monetaris necessaris per a obtenir-los pressuposa que, amb increments successius de preu, es poden obtenir nous recursos, independentment del grau de la mena. Aquesta visi economicista obvia el fet que la taxa de retorn energtic, o TRE (en angls EROI, energy return over investment) de qualsevol recurs energtic (no subvencionat) ha de ser superior a 1, s a dir, que lenergia que proporciona el recurs ha de ser clarament superior a lenergia que sha invertit per obtenir-lo. Certament, un canvi favorable de tecnologia pot moure aquest lmit i, sens dubte, aix es donar en el futur. Per el precipici denergia s tan abrupte que difcilment el desplaament ser molt significatiu. Daltra banda, Storm & Smith observen que el precipici denergia marca, aproximadament, la frontera dels recursos coneguts pel Red Book. Alguns exemples poden illustrar la visi anterior:
137
a) Extracci durani del granit. Com es mostra a la taula 8.5, pel cap baix cal remoure i processar uns 80 milions de tones de roca dura de granit per obtenir les 180 tones durani natural per fer funcionar una central nuclear d1 GWe durant un any. Amb una densitat del granit de 2,7 Mg/m3, i tal com indiquen Storm & Smith [Sto-2007], part D, aix correspon a un volum de roca de 100 x 100 metres damplada i alada per prcticament 3 km de longitud. b) Extracci durani de laigua de mar. La mateixa taula 8.5 mostra que, pel cap baix, caldria extreure lurani de 108.000 Hm3 daigua de mar per obtenir les 180 tones durani natural per fer funcionar una central nuclear d1 GWe durant un any. Com a terme de comparaci, el subministrament anual daigua duna metrpoli com Barcelona s duns 400 Hm3/any. Aix s, els 1.370.000.000 Hm3 daigua marina dels oceans podrien proporcionar 4.575 ktUnat, un valor proper als recursos RAR + IR consignats pel Red Book. La mateixa energia sobtindria amb 2,8 milions de tones de carb! Comentaris sobre els recursos durani i els seus impactes 1. Al ritme de consum actual (unes 65.000 tUnat/any), els 5,47 milions de tones de reserves conegudes proporcionen combustible per a 84 anys, per noms cobreixen el 5,08% de lenergia primria. 2. Histricament, el Red Book ajusta a la baixa les reserves conegudes dels pasos quan sacosta lexhauriment de les seves mines. Sn els casos de Frana i els Estats Units. 3. Fora de les mines del Canad (amb prop del 8% de les reserves mundials), prcticament tots els recursos coneguts durani del mn (RAR+IR) es troben en menes duna riquesa inferior al 0,5%. 4. Lavaluaci dels recursos coneguts durani segons parmetres econmics condueix a falses expectatives. Si el lmit de les reserves es planteja en funci de la taxa de retorn energtic (TRE o EROI), aquest es troba en les menes de graus compresos entre 0,01 i 0,02%. s la conclusi que Storm & Smith presenten en forma del precipici denergia. 5. Lanlisi completa del cicle de vida mostra que lenergia nuclear no est exempta demissions de CO2 (nominalment, uns 108 g/CO2/kWeh), si b aquestes sn clarament inferiors a les de les centrals trmiques de gas o de carb. En tot cas, si sexploten menes cada cop ms pobres, en el lmit del precipici denergia, les emissions poden augmentar fins a equiparar-se a les duna central elctrica de gas. 6. Comptant tan sols les operacions de producci (deute parcial), la taxa de retorn energtic TRE (o EROI) s de 3,75 (molt baixa) i, si tamb shi inclouen les operacions de restituci (deute total), s de 2,05 (al lmit de la utilitat).
8.5. Noves tecnologies nuclears

La tecnologia nuclear s molt complexa i poc compresa. Per tant, s bo descriuren breument els principis i fenmens abans de passar a valorar les afirmacions absolutament discrepants dels defensors i dels detractors de les noves alternatives. Transformacions nuclears De forma general, els nuclis dels toms pesants (ms enll del plom, de nmero atmic 82) sn inestables i, a travs de la radioactivitat o de la fissi nuclear, tendeixen a transformar-se progressivament en nuclis ms petits i ms estables. A laltre extrem, els nuclis atmics ms petits (hidrogen, heli i liti) en condicions extremes dexcitaci, suneixen entre s i donen lloc a nuclis ms grans (fusi nuclear). Tamb hi ha altres transformacions nuclears indudes per la collisi de partcules, especialment de neutrons. Les transformacions ms freqents que tenen incidncia en lenergia nuclear sn: 138
Radioactivitat (o desintegraci radioactiva) Transformaci espontnia de determindes substncies (radioistops) en nuclis atmics ms estables, desprenent energia i massa en forma de partcules (nucli dheli), partcules (electrons o positrons) i partcules (radiacions electromagntiques denergia molt elevada). Els efectes de la radioactivitat sobre els ssers vius sn complexos i diversos, i es mesuren a travs duna unitat ponderada anomenada sievert. La radioactivitat decau exponencialment en el temps i la seva perduraci es mesura a travs del perode de semidestintegraci, s a dir, el temps que triga a desintegrar-se la meitat dels nuclis radioactius. Les radiacions i sn relativament poc perilloses fora dels cossos vius, per extraordinriament perilloses quan sinhalen en forma de partcules radioactives (per exemple, la ingesti dun sol millgram de plutoni resulta letal, i el temps de semidesintegraci s de 24.220 anys). Les radiacions sn difcils de neutralitzar i sempre sn pernicioses. Tant el combustible com els diferents residus del cicle nuclear sn radioactius, classificats segons diverses categories: 1. Residus dalta activitat (HLW, high-level waste): combustible gastat, residus de reprocessament, materials irradiats derivats de la fabricaci de bombes. Contenen productes de fissi i transurnids, que acumulen el 95% de la radioactivitat del cicle nuclear, i sn molt difcils deliminar. Tal com afirma lestudi [MIT-2003], avui, 40 anys desprs dentrar en servei les primeres centrals nuclears, cap pas no ha aconseguit eliminar els residus nuclears dalta activitat. 2. Residus dactivitat mitjana (ILW, intermediate-level waste), i 3. Residus de baixa activitat (LLW, low-level waste). Aquestes dues categories, de perfils imprecisos, abasten el 95% del volum dels residus del cicle nuclear (rebuig de les mines, restes de la mlta, urani empobrit de lenriquiment, materials contaminats de la planta o del seu desmantellament) i tamb requereixen un tractament adequat. Transmutaci per absorci de neutrons Determinats nuclis atmics, bombardejats per un neutr, es transmuten en altres elements. Aquest s el cas dalguns istops no fissibles (urani U238 i tori Th232, denominats frtils), que es transmuten en istops fissibles (plutoni Pu239 i urani U233, respectivament). Aquestes reaccions tenen una controvertida incidncia en el futur de lenergia nuclear a travs de la tecnologia dels reactors reproductors. Fissi nuclear Reacci nuclear originada per la collisi dun neutr sobre un nucli atmic pesant inestable (fissible), el qual es divideix normalment en dos nuclis ms lleugers tot emetent altres subproductes (normalment de 2 a 3 neutrons i radiaci i ) i allibera una gran quantitat denergia (de lordre de 200 MeV per tom). Les reaccions bsiques dels reactors nuclears sn la fissi de lurani U235; en menor mesura la del plutoni Pu239, i eventualment, tamb la de lurani U233. Fusi nuclear Reacci nuclear entre dos nuclis atmics lleugers (per exemple, el deuteri i el triti) per formar un nucli ms pesant i estable (lheli, en lexemple). La reacci de fusi sacompanya de lemissi de partcules (un neutr) i duna quantitat ingent denergia. s la reacci nuclear prpia de les estrelles i el sol i de la futura energia nuclear de fusi.
139
Reactors cremadors i reactors reproductors Lobjectiu dels reactors nuclears s efectuar una reacci controlada de fissi en cadena i aprofitar lenergia trmica per generar electricitat. Per aconseguir-ho, shan plantejat els dos enfocaments que sexpliquen a continuaci. Si b prcticament totes les centrals davui dia corresponen al primer enfocament, el segon sha postulat com una soluci de futur. Reactors cremadors. Utilitzen el combustible durani U235 (natural o lleugerament enriquit fins de 3 a 5%) un sol cop (once through), en cicle obert. Desprs dun temps, s renovat per parts (les recrregues). La immensa majoria dels reactors actuals sn del tipus cremador i usen urani U235 com a combustible (PWR, BWR, PHWR, CGR i LWGR). Els neutrons lents (neutrons trmics) fan molt ms eficient aquesta reacci de fissi. Cal, doncs, un element moderador per disminuir la velocitat dels neutrons rpids provinents de les fissions. Tamb poden cremar combustibles reciclats (MOX, vegeu ms endavant). Reactors reproductors. Reactors que, alhora que generen calor de la fissi distops fissibles (urani U235, plutoni Pu239, urani U233, o mescles dells), utilitzen els neutrons de fissi sobrants per transformar part de labundant urani U238 frtil en plutoni Pu239 fissible (que aix es transforma en nou combustible), o del tori natural Th232 frtil en urani U233 fissible. Daqu ve el nom de reproductors. La transmutaci dU238 a Pu239 (el cas ms freqent) s ms efica si sutilitzen neutrons rpids (provinents directament de la fissi, sense moderar). Sn els reactors reproductors rpids (FBR) i sn defensats com una de les principals esperances de futur. A fi devitar lefecte de massa crtica (que podria desencadenar una reacci nuclear en cadena no controlada), el combustible (urani natural, urani enriquit o MOX) es disposa en el si del reactor en forma de mltiples barres paralleles espaiades (en alguns casos, en forma damuntegament de boles), entre les quals se situen el moderador i les barres de control, alhora que shi fa circular el fluid de treball (el refrigerador). Els moderadors ms usats sn laigua lleugera, laigua pesada (deuteri D, enlloc dhidrogen H) i el grafit; els fluids de treball solen ser la prpia aigua lleugera o aigua pesada i, en altres casos, un gas (generalment, CO2); en els reactors reproductors, susen certs metalls lquids (normalment, sodi lquid; ms rarament, plom lquid) de bones propietats trmiques per que no tenen efecte moderador. Les barres de control solen ser de cadmi o dacer borat. En la tecnologia de reactors nuclears, se sol parlar de generacions. Els reactors de la generaci I, construts en les dcades de 1950 i 1960, eren prototipus de baixa potncia. Els reactors de la generaci II, construts entre els anys 1970 i 1990, corresponen al gruix dels reactors comercials avui dia en funcionament (PWR i BWR, CANDU, LWGR). Els reactors de la generaci III corresponen als reactors nuclears actuals i dels propers anys, amb dissenys millorats respecte a la generaci II. Ms endavant es parla de la generaci IV i del grup promotor GIF.
Cicle obert del combustible nuclear. Reactors cremadors

Avui dia, la gran majoria de les centrals nuclears funcionen en cicle obert, s a dir, fan un sol s del combustible nuclear (once through), de manera que, una vegada cremat, el combustible gastat es considera un residu. Quan el combustible gastat sextreu del reactor, sintrodueix en unes piscines annexes a la prpia central, on es refreda i on la radioactivitat decau durant anys. Una part molt important del combustible gastat encara s a les piscines en espera dun tractament adequat i duna eliminaci definitiva. Precisament, els problemes deliminaci dels materials dactivitat radioactiva elevada del combustible gastat, junt amb les oportunitats de recuperar part del combustible romanent, sn les motivacions principals de les estratgies de reprocessament.
140
Taula 8.6. Reactors nuclears, caracterstiques i nombre

Caracterstiques Combustible Refrigerant Generaci de vapor Moderador Parc mundial En funcionament En construcci Retirats Total Principals pasos
1
PWR1 (VVER) urani enriquit H2O indirecte H2O 265 46 34 343
BWR2 (ABWR) urani enriquit H2O directe H2O 92 3 23 120
Tipus de reactor nuclear PHWR3 GCR/AGR4 (Candu) (Magnox) urani urani natural natural o enriquit DO2 CO2 indirecte indirecte DO2 grafit 45 3 5 58
Canad, ndia
LWGR5 (RBMK) urani enriquit H2O directe grafit 15 1 9 25

Rssia
FBR6 PuO2/UO2 Sodi lquid indirecte no 2 2 7 11

Jap, Rssia
IAEA, 2009: 437 en funcionament, 55 en construcci, 125 de retirats1 18 0 42 60

Regne Unit
EUA, Frana, EUA, Jap, Jap, Corea Sucia Sud, Rssia
Tipus de reactor dorigen americ. s el ms freqent: EUA (69), Frana (58), Jap (24), Corea del Sud (16), Rssia (15), Ucrana (15), Alemanya (11), Xina (9), Blgica (7), Espanya (6), Repblica Txeca (6). I, tamb, on se centren les noves construccions: Xina (20), Rssia (7), Corea del Sud (6). 2 Segon el tipus de reactor ms freqent: EUA (35), Jap (30), Sucia (7) i Alemanya (6). Per sinicien poques construccions noves (3). 3 Reactor de tecnologia canadenca. Es concentren al Canad (22) i tamb a lndia (17). 4 Tipus de reactor que sha concentrat al Regne Unit (18). Se nhan retirat 42: Regne Unit (24), Frana (9). 5 Reactor de tecnologia russa (15). Els que van ser retirars de Txernbil, Ucrana (4) i Litunia (2) eren daquest tipus. 6 Reactor reproductor delectrons rpids. Nhi ha tan sols 2 dactius (Beloyarski-3, a Rssia, en funcionament, i Monju, al Jap, en aturada de llarga durada); nhi ha dos ms en construcci (Beloyarski-4, a Rssia; PFBR a lndia) i set de retirats (1 a Alemanya, 1 als EUA, 2 a Frana, 1 al Kazakhstan i 2 al Regne Unit). 7 Entre els retirats, nhi ha tres que no entren en les classificacions citades. Font: IAEA, Nuclear Power Reactors in the World, 2010. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Principals tipus de reactor nuclear cremador: Reactors daigua lleugera (LWR, ligth water reactor). Reactors nuclears cremadors que usen aigua lleugera (H2O) alhora com a moderador i com a refrigerant, i urani enriquit al 3 al 5% dU235 com a combustible. Nhi ha dos tipus bsics (PWR i BWR) i constitueixen la gran majoria dels rectors en funcionament i en construcci. Reactors daigua lleugera a pressi (PWR, pressurised water reactor, VVER en la versi sovitica). Reactors daigua lleugera, on laigua es mant lquida en el vas a uns 325 C grcies a lelevada pressi (ms de 150 bar) creada per unes bombes. La calor del circuit primari (aigua contaminada provinent del vas del reactor) es transfereix a travs dun intercanviador a un circuit secundari, on es genera el vapor que mou les turbines. Comporten costos de construcci elevats, per el seu manteniment s senzill i segur. Laccident de Three Miles Island, als Estats Units el 1979, va fondre parcialment el nucli del reactor PWR, per sense greus conseqncies externes. Sn els reactors nuclears ms difosos. Reactors daigua lleugera en ebullici (BWR, boiling water reactor). Reactors daigua lleugera a pressi ms moderada (uns 75 bar). Laigua del vas del reactor genera directament el vapor que mou les turbines. La construcci s ms barata (pressi menor, un sol circuit daigua) i se nobt ms eficincia trmica, per la seguretat s menor i el manteniment s ms delicat, ja que el vapor de la turbina est contaminat. s el segon tipus de reactor nuclear ms difs. Els de Fikushima sn del tipus BWR.
141
Reactors daigua pesada a pressi (PHWR, pressurised heavy water eeactor, o CANDU, Canadian-deuterium-uranium). Reactors nuclears cremadors de tecnologia canadenca en qu les barres de combustible estan disposades en tubs a pressi horitzontals i de doble paret, refrigerats individualment amb aigua pesada a pressi (D2O, el deuteri substitueix lhidrogen), disposats en el si dun gran dipsit anomenat calndria, tamb amb aigua pesada. Ats que laigua pesant modera com la lleugera per absorbeix menys neutrons, aquests reactors poden cremar directament urani natural (eviten aix el costs enriquiment, tot i que laigua pesant s ms cara dobtenir) i aprofiten millor el combustible. Tenen la particularitat que es poden recarregar sense aturar el reactor. Sn els reactors nuclears que formen els parcs nuclears del Canad i de lndia, entre altres. Reactors refredats per gas (GCR, gas cooled reactor, i AGR, advanced gas cooled reactor). Aquests reactors nuclears cremadors usen CO2 a 40 bars i 500C com a refrigerant, i grafit com a moderador. Ls del grafit com a moderador (menys absorbent de neutrons que laigua lleugera) permet cremar urani natural (els GCR) i urani poc enriquit (els AGR), per s menys segur. El vas dacer s molt gran ja que la densitat de potncia del nucli s molt baixa i, est sotms a una gran pressi. s una tecnologia usada fonamentalment al Regne Unit (per exemple, en els reactors Magnox). Reactors daigua lleugera amb grafit (LWGR, light water graphite reactor, tamb coneguts per RBMK). Reactors cremadors sovitics de doble tecnologia militar i civil. El combustible durani enriquit es troba a linterior de tubs a pressi verticals per on circula aigua lleugera en ebullici com a refrigerant en el si duna massa de grafit que actua com a moderador. Aquesta disposici facilita laccs sovintejat a cada barra de combustible sense aturar el reactor per extreuren el plutoni abans que no es contamini. Tenen els defectes dels reactors amb moderador de grafit i, a ms, no disposen de contenci de formig. s el tipus de reactor que va experimentar el gravssim accident de Txernbil lany 1986, amb lexplosi del nucli (de naturalesa qumica, no nuclear) i lexpulsi descontrolada del material radioactiu, amb la conseqncia de nombroses morts per radiaci i una greu contaminaci ambiental que ha obligat a mantenir una gran superfcie de territori desallotjada. Els reactors daquest tipus han estat retirats dUcrana (4) i de Litunia (2), per no els 15 que encara operen a Rssia. Tots els nuclis dels reactors es veuen sotmesos a un bombardeig intens de neutrons i a una radioactivitat extremament elevada durant anys, que dna lloc a fenmens denvelliment dels materials i de fragilitzaci de lacer dels vasos o dels tubs a pressi per on circula el refrigerant (aigua, aigua pesant o gas), sotmesos a pressions i temperatures elevades. Per aix les centrals nuclears tenen data de caducitat. Amb els anys, les reparacions es fan cada cop ms freqents, el rendiment de les installacions baixa i el risc daccident per fugues o ruptures (fins i tot catastrfiques) augmenta. Daltra banda, en les centrals nuclears on laigua, o laigua lleugera, fan alhora de moderador i de refrigerant, si el refrigerant falla (fugues, formaci de bombolles, fallada de les bombes), la temperatura es pot elevar puntualment moltssim i fins i tot fondre part del nucli, per la reacci nuclear decau immediatament ja que tamb falla el moderador, com va succeir en laccident de Three Mile Island (reactor de tipus PWR). No passa el mateix en els reactors en qu el moderador s grafit ja que, en cas de fallada, aquest sol restar. Si el refrigerant que falla s aigua lleugera (absorbent de neutrons), fins i tot la reactivitat nuclear pot augmentar en romandre ms neutrons. A ms, la gran massa de grafit presenta un risc potencial dincendi de grans dimensions, com va esdevenir en laccident de Txernbil (reactor de tipus LWGR).
Cicle tancat del combustible nuclear. Reprocessament i reproducci

Hi ha diversos motius que porten a plantejar estratgies de cicle tancat, s a dir, a considerar el tractament i/o la reutilitzaci del combustible nuclear gastat, de lurani empobrit (residu de lenriquiment) o dels materials fissibles dels arsenals militars i civils. 142
A) Augmentar la rendibilitat dels recursos nuclears 1. Aprofitant lurani U235 residual (< de 1%) i el plutoni Pu239 generat (lleugerament > 1%) presents en el combustible gastat (estratgia del reprocessament). 2. Donant sortida a les grans quantitats durani U238 frtil (actualment un residu), present tant en el combustible gastat com en lurani empobrit, transmutant-lo en plutoni Pu239 fissible (estratgia reproductora de neutrons rpids). 3. I donant utilitat al tori Th232 frtil, relativament abundant a la naturalesa, transmutant-lo en urani U233 fissible (estratgia reproductora de neutrons lents, o trmics). B) Collaborar en el tractament dels residus nuclears dalta activitat El combustible gastat de les centrals nuclears cont prop dun 3% de productes de fissi (altament radioactius, per de vida mitjana no gaire llarga, de diversos centenars danys) i una petita fracci de transurnics (de radioactivitat lleugerament menor, per molt ms persistents en el temps, desenes de milers danys). Els futurs reactors rpids (delectrons rpids) podrien cremar, junt amb el combustible nuclear, una bona part dels transurnics ms persistents. C) Collaborar a disminuir els arsenals militars i civils Desprs de la desenfrenada carrera darmaments durant els primers anys de la Guerra Freda, lany 1987 els EUA i lURSS van signar els primers tractats de desmantellament que es comprometien a reduir els arsenals militars en un 80%. Partint de Red Book 2007, i encreuant dades de diverses fonts (entre elles, WNA), Dittmar [Dit-2009] fa el balan segent sobre els recursos durani produts i consumits des de linici i sobre els estocs civils i militars el 2008 (en tones equivalents durani natural): Taula 8.7. Balan global dels combustibles nuclears lany 2008
Urani produt (fins al 2008) equiv. a tUnat Mn 2.410.000
1
Urani consumit (fins al 2008) equiv. a tUnat 1.820.000

1
Estocs civils (2008) equiv. a tUnat 50.000 27.000 23.000
Estocs militars i armes (2008) equiv. a tUnat 540.000 230.000 310.000
Pasos de lOCDE (EUA, Regne Unit, Frana) Pasos de lantiga URSS

1
Font: M. Dittmar [Dit-2009]
Shan arrodonit les xifres per tal que sumin.
Com s sabut, les necessitats durani (de 65.000 a 70.000 tUnat/any) per alimentar les centrals nuclears del mn han provingut, els darrers anys, en 2/3 parts de la mineria i en 1/3 part dels estocs civils i militars, especialment de lantiga URSS. Reprocessament En un reactor nuclear cal renovar peridicament el combustible (les recrregues) a causa de la presncia creixent de productes de fissi que absorbeixen neutrons (entre ells, el xenon Xe135), que acabarien detenint la reacci en cadena fins i tot sense les barres de control. Per, a ms de residus no desitjats, el combustible gastat encara cont urani U235 fissible (de 0,3 a 0,8%) i plutoni fruit de la transmutaci de lurani U238 (poc ms de 1%). El reprocessament t per objectiu primari aprofitar aquests materials fissibles, que poden proporcionar fins a un 25% denergia suplementria. Entre les estratgies de reprocessament destaquen: PUREX (plutonium uranium extraction, la ms utilitzada avui dia en les plantes de reprocessament), on lurani i el plutoni de forma separada sextreuen, o UREX (uranium extraction), on el plutoni que roman en el residu no s apte per a aplicacions militars. La forma habitual dutilitzar els materials reprocessats s transformar-los en MOX (mixed oxids, una mescla dxid durani i de plutoni). Uns 40 reactors al mn (menys del 10%;
143
entre ells, el reactor 3 de Fukushima) tenen llicncia per operar amb aquest combustible. La producci de MOX (escassament al 2% del combustible nuclear mundial) es concentra a Frana i el seu consum es localitza bsicament a Frana i Alemanya (taula 8.8). Taula 8.8. Producci i consum mundial de MOX
Any 2004 2005 2006 2007 (prev.)
1 2
Producci 1.211 1.171 1 1.188 1 1.180 1

1
Consum 1.323 tones equivalents dUnat 620 3 tones equivalents dUnat 513 3 tones equivalents dUnat 269 3 tones equivalents dUnat
2
tones equivalents dUnat tones equivalents dUnat tones equivalents dUnat tones equivalents dUnat
La producci de Frana oscilla entre 1.110 i 1.160 tones equivalents dUnat. Els consums dAlemanya i Frana sn de 480 i 800 tones equivalents dUnat. 3 Falta el consum de Frana (el 2004 havia estat de 800 tones equivalents dUnat) Font: IAEA-NEA, Red Book 2007 [IAEA-RB-2007]
Reactors reproductors Lobjectiu dels reactors reproductors s, desprs dun temps de funcionament, reproduir (per transmutaci) el doble del combustible utilitzat (efecte reproductor), ja sigui a partir de lurani U238 o del tori Th232 (no fissibles per abundants). Daquesta manera, la disponibilitat mundial de combustible nuclear de fissi sallargaria diversos milers danys. El material fissible (U235, Pu239, U233, o combinacions, segons els casos) es disposa en el nucli (core) daquests reactors i irradia el mantell que lenvolta (blanket), format per material frtil (U238 en forma durani empobrit, o Th232). Cada cert temps cal extreure el mantell i reprocessar-lo en plantes especials per tal dobtenir-ne el plutoni Pu239 o lurani U233 que susar com a nou combustible. La funci reproductora es mesura pel temps de duplicaci (temps de funcionament per duplicar el combustible inicial). Aix permetria continuar el funcionament del reactor i engegarne un de nou. Doncs b, la duplicaci no sha aconseguit mai en cap reactor i, per extrapolaci de dades experimentals, sestimen temps entre 25 i 40 anys. Cal tenir en compte que tots els reactors cremadors produeixen un cert efecte reproductor en transformar una petita quantitat durani U238 en Pu239 que, en part, es fissiona i proporciona fins a un 30% de lenergia trmica, que el reactor aprofita per generar electricitat. Alguns reactors reproductors (per exemple, el rus BN-600) funcionen cremant ms combustible que no en generen, per milloren el seu rendiment. Reactors reproductors rpids (FBR, fast breeder reactor). La transmutaci de lurani frtil U238 en plutoni Pu239 fssil s molt ms eficient amb neutrons rpids (no moderats), per la reacci de fissi resulta ms difcil. A igual potncia, t linconvenient que requereix una quantitat molt ms gran de combustible adequat (plutoni Pu239 i/o urani U235 enriquit al 20%) i crea una densitat energtica elevada en el nucli que necessita un refrigerant molt eficient. Laigua sexclou com a refrigerant (efecte moderador i baixa eficincia trmica). El ms usat en aquests reactors s el sodi lquid, molt eficient trmicament (de 500 a 550C operant a pressi molt baixa), per t el greu inconvenient que reacciona violentament amb laigua i sincendia en contacte amb laire. De fet, la major part dels nombrosos accidents i la baixa disponibilitat daquests reactors es deu a problemes amb el sodi. Els pasos capdavanters en tecnologia nuclear (EUA, Regne Unit, URSS, Frana, Alemanya) fa molt temps que dediquen importantssims recursos econmics a desenvolupar la tecnologia dels reactors reproductors rpids [Dit-2009]. Tanmateix, shan trobat amb considerables dificultats tcniques i econmiques (accidents amb el sodi, corrosi en els materials, costos molt elevats, baixa disponibilitat, escassa generaci de material fissible), tant en els reactors experimentals com en els comercials ressenyats a la taula 8.9. Aix han fet que desistissin de continuar per aquest cam. 144
Taula 8.9. Histria dels reactors reproductors rpids FBR

Reactor Retirats Dounreay DFR Enrico Fermi I BN-350 Phnix Dounreay PFR KNK II Superphnix Actius BN-600 Monju1 En construcci BN-800 BN-800
1
Pas Regne Unit EUA Kazakhstan (URSS) Frana Regne Unit Alemanya Frana Rssia Jap ndia Rssia
Potncia (MWe) 11 61 52 130 234 17 1.200 560 246 470 804
Connexi (anys de construcci) 1962 (7) 1966 (10) 1973 (9) 1973 (5) 1975 (9) 1978 (5) 1986 (10) 1980 (11) 1986 (10) 20xx? (>6?) 2013? (5?)
Desconnexi (anys de funcion.) 1977 (15) 1972 (6) 1999 (26) 2009 (36) 1994 (19) 1991 (13) 1998 (12) (2010?)
(?) (?)
Reactor en aturada de llarga durada des de 1995, desprs dun accident amb el sodi. Reconnexi prevista per a final del 2009. Font: IAEA, Nuclear Power Reactors in the World, 2010. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Reactors reproductors lents La transmutaci del tori Th232 frtil en urani U233 fissible t ms bon rendiment amb neutrons lents (moderats), fet que facilita la utilitzaci de reactors convencionals (amb algunes adaptacions) per tal dassajar aquesta tecnologia. A partir de lany 1977, el reactor americ de Shippingport (del tipus PWR) va fer una experincia sobre el cicle del tori. Desprs de cinc anys, el combustible resultant shavia incrementat per un factor d1,013 (lluny de la reproducci). Lndia, que disposa de recursos escassos durani i abundants de tori, sha centrat en el desenvolupament del cicle del tori amb reactors daigua pesada del tipus PHWR (o CANDU) i un centre de reprocessament de combustible derivat del tori. Caldr veure com evoluciona aquesta experincia. GIF (Generation IV International Forum) Lany 2000,es forma el grup promotor de la generaci IV de reactors nuclears anomenat Generation IV International Forum (GIF), on participen deu pasos (frica del Sud, Argentina, Brasil, Canad, Corea del Sud, EUA, Frana, Jap, Regne Unit i Sussa), a ms de la Uni Europea. El seu objectiu s impulsar una nova generaci de tecnologia nuclear i, en concret, desenvolupar els reactors nuclears dels anys 2010 a 2030. El 2003, el GIF selecciona sis tipus de futurs reactors nuclears (molts dells encara no avalats per prototipus experimentals), amb uns objectius comuns: reutilitzar el combustible nuclear, generar menys residus nuclears dalta activitat, augmentar la seguretat passiva i disminuir el temps de construcci. Aquests sn: tres tipus de reactors rpids, de sodi (sodium-cooled fast reactor, SFR), de plom (lead-cooled fast reactor, LFR) i de gas (gas-cooled fast reactor, GFR); el reactor supercrtic daigua (supercritical-water reactor, SCWR); el reactor de sals foses (molten salt reactor, MSR), i el reactor de molt alta temperatura (very-high-temperature reactor, VHTR). En el moment de la seva constituci formal (2002), i en lescenari ms optimista, el GIF preveia que cap daquestes tecnologies no seria operativa abans de lany 2030. I, en els vuit anys que han transcorregut des daleshores, sembla que no sha produt cap aven substancial.
145
Lesperana en la fusi nuclear

La gran esperana (o illusi) futura de lenergia nuclear s el desenvolupament de la fusi nuclear, s a dir, la uni de nuclis lleugers per formar un nucli ms gran. En concret, la uni dels istops de lhidrogen, deuteri i triti, per formar heli amb lemissi dun neutr i lalliberament duna quantitat ingent denergia (17,5 eV per a una massa atmica inicial de 5, unes quatre vegades ms que la fissi). Fins ara, aquesta energia prpia de les estrelles i del Sol, noms shavia utilitzat per fabricar la bomba H (o bomba termonuclear que combina la fissi amb la fusi), molt ms potent que les bombes A de fissi. El control de la fusi nuclear s molt ms difcil que el de la fissi nuclear, ja que cal una temperatura duns 15 milions de C per vncer la repulsi electromagntica entre els nuclis per desencadenar la reacci nuclear. Els problemes que la fusi nuclear ha de resoldre per esdevenir una energia comercial sn enormes. Entre ells hi ha linici i el manteniment de la reacci de fusi, el confinament del medi reactiu a una temperatura elevadssima, el desenvolupament de materials constructius adequats, lextracci de la calor i el subministrament i la manipulaci del triti. Tant s aix que cada vegada ms cientfics arriben a la conclusi que lenergia de fusi comercial no ser mai una realitat. Tanmateix, i amb un esfor econmic descomunal, el desenvolupament de lenergia de fusi nuclear es canalitza a travs del projecte ITER (International thermonuclear experimental reactor, reactor experimental termonuclear internacional) en el que participen la Uni Europea, els Estats Units, la Xina, lndia, el Jap, Rssia i Corea del Sud, i que t per objectiu demostrar la factibilitat cientfica i tecnolgica dels reactors de fusi nuclear a gran escala. Desprs dun disputat concurs internacional, sest construint una planta pilot del tipus tokamak a Cadarache (Frana) i sespera que els treballs sacabin el 2017, per, com explica molt b el propi Web de lITER (http://www.iter.org/PROJ/Pages/ITERAndBeyond.aspx), aquesta construcci no s un fi en si mateixa, sin el pont vers una primera planta de demostraci per assajar la generaci a gran escala d'energia elctrica i la producci de combustible de triti. El seu disseny conceptual finalitzaria el 2017 i la seva construcci conduiria a lera industrial de la fusi nuclear cap a la dcada de 2030. En cas dxit, lenergia elctrica procedent de la fusi podria ser una realitat a la xarxa en la dcada segent (2040). Encara que fos aix, massa tard! Molt abans haur comenat el declivi del petroli i caldr canviar de paradigma energtic i de desenvolupament. Comentaris sobre les tecnologies nuclears i lexplotaci dels recursos 1. Els estocs civils i militars de combustible nuclear poden continuar cobrint una part del consum mundial (el darrer any ha disminut al 25%). Tanmateix, sn de lordre d1/10 de les reserves durani natural i estan sotmesos a les incerteses de les relacions geopoltiques. Poden ser una soluci transitria, especialment per als dos pasos que en tenen la immensa majoria dels estocs: els Estats Units i Rssia. 2. La producci de combustible reprocessat s menys del 2% del consum mundial. El reprocessament resulta costs, requereix temps i tamb origina residus. 3. Ni lurani U238 ni el tori Th232 son fissibles i, per tant, no poden posar en marxa una central nuclear: abans cal transmutar-los en plutoni Pu239 i urani U233, per lestratgia dels reactors reproductors no ha funcionat fins ara. Els resultats obtinguts no en justifiquen els costos elevats, la manca de seguretat i un nivell de disponibilitat molt baix. 4. En cas dxit, els reactors de la generaci IV no comenaran a ser operatius fins daqu a dues dcades. I la fusi nuclear, si s viable, no veur la llum, com a mnim, fins dintre de tres dcades. Massa enll per cobrir el desabastiment energtic que el declivi del petroli pot causar.
146
9. Noves fonts denergia renovable

9.1. Els recursos naturals renovables
Sn aquells recursos primaris (obtinguts directament de la natura) subministrats de forma contnua o que poden ser reemplaats rpidament per processos naturals en un temps breu, en comparaci de la vida humana. En el cas de lenergia renovable, sn la radiaci solar, la biomassa, la fora animal (o humana), el vent, la pluja i els corrents daigua, les ones del mar, els corrents marins, lenergia geotrmica i lenergia de les marees. Fora daquestes dues darreres, la resta provenen directament o indirectament del Sol. Fins a final del segle XVIII, abans de lexplotaci dels combustibles fssils, les civilitzacions humanes shavien basat necessriament en les energies renovables. I, quan alguna delles consumia els recursos a ritme ms rpid que la seva regeneraci (especialment pel que fa a la biomassa i els sls), les civilitzacions desapareixien o emigraven cap a emplaaments ms favorables o no explotats. La situaci davui dia s nova. s el conjunt de la humanitat, amb una poblaci que voreja els 7.000 milions dhabitants, que explota el conjunt dels recursos de la Terra (especialment, els energtics) a un ritme per damunt de la seva sostenibilitat i que ja no pot anar a cercar altres zones verges ms favorables on installar-se, que ja no t escapatria perqu aquests nous recursos ja no hi sn. En tot cas, noms ho podran fer algunes petites comunitats privilegiades, per no tota la humanitat. Lempremta ecolgica (o petjada ecolgica) s un ndex per mesurar el nivell de sostenibilitat duna societat. Compara la demanda humana de recursos naturals (superfcie de terra productiva necessria per generar els recursos que la poblaci humana consumeix i per absorbir i fer innocus els residus corresponents) amb la capacitat de la biosfera per regenerar-los, i es mesura en hectrees de superfcie per habitant (ha/hab). Lempremta ecolgica varia enormement dun pas a un altre, per el ms significatiu s que, a escala global, hem sobrepassat la crrega de la Terra i el 2006 ja eren necessries 1,4 Terres. Lenergia que rebem del Sol La superfcie de la Terra, on vivim, rep constantment energia, fonamentalment de tres fonts que, a efectes de la durada de les nostres civilitzacions humanes, sn prcticament inexhauribles i les considerem renovables. La font principal denergia renovable procedeix de la radiaci del Sol (noms cal observar la diferncia de calor i illuminaci que hi ha entre la nit i el dia), resultat de reaccions de fusi atmica en el nucli de lastre. Per en una proporci menor tamb rebem lenergia causada per reaccions de desintegraci nuclear a linterior de la Terra, en forma denergia geotrmica, i lenergia derivada dels efectes gravitatoris entre la Terra i la Lluna, que originen les marees i els corrents marins associats (figura 9.1). La Terra varia contnuament la cara que ofereix al Sol, per la secci exposada (i, per tant, lenergia rebuda) s sempre la mateixa. Desprs duna srie de reflexions, absorcions i emissions en diferents medis (atmosfera, nvols, terra ferma, boscos, oceans, gels permanents), la Terra emet energia a lespai i el balan acaba essent fonamentalment nul (la Terra rep tanta energia com nemet). Aix no s exactament aix. Hi ha (i ha hagut) petits desequilibris en el balan denergia, de manera que la Terra sescalfa o es refreda, com ha succet al llarg de les diferents eres geolgiques. Lestudi del paleoclima (levoluci del clima en poques geolgiques anteriors) mostra una contnua variaci de latmosfera de la Terra i del clima, sense la qual s difcil de comprendre levoluci del nostre planeta. De fet, el canvi climtic actual s conseqncia dun desequilibri indut per lhome, que crea una absorci excessiva denergia.
147
Una primera pregunta que ens podem formular s si la potncia dirradiaci que la Terra rep del Sol s superior o inferior a la potncia primria que consumim? La figura 9.1 ens ajuda a respondre aquesta qesti. El Sol irradia constantment 3801012 TW 174.400 TW dels quals incideixen sobre la Terra (2,2 mil milionsimes parts). El consum hum denergia primria lany 2008 era de 17,9 TW (captol 2), s a dir, unes 10.000 vegades inferior a la potncia que la Terra rep del Sol (0,01%). Ni que hi inclogussim tamb lenergia capturada del Sol pels productes agrcoles, ramaders, marins i forestals que usem (unes dues vegades ms), tan sols arribarem al 0,03%.
SOL emet (fusi nuclear) 174.400 TW
Radiaci dona curta 54.600 TW A+N reflecteix a lespai 39.300 TW T reflecteix a lespai 15.300 TW
Radiaci dona llarga 119.900 TW A+N emet a espai 99.500 TW T+O radia a espai 20.400 TW
LLUNA (fora gravitatria) 2,7 TW
Atmosfera i nvols (A+N)

SOL emet, A+N absorbeix 34.200 TW Evaporaci i transpiraci 39.800 TW
T+O radia, A+N absorbeix 178.500 TW Fotosntesi 40 TW Volcans i fonts termals 0,3 TW Conducci 21 TW SOL radia T+O absorbeix 85.700 TW A+N radia T+O absorbeix 165.300 TW
Energia trmica 12.200 TW
Efecte hivernacle
Vents, corrents ocenics, ones, 350 TW
Marees 2,7 TW
Terra i oceans (T+O)
Flux geotrmica (desintegraci nuclear) 32,3 TW
Volcans submarins 11 TW
Figura 9.1. Balan dels fluxos denergia (en TW) que intervenen en la Terra, procedents de la radiaci del Sol, de la interacci gravitatria amb la Lluna i de les reaccions nuclears a linterior del planeta, com tamb dels fluxos de reflexi, absorci i emissi entre els diferents medis i les emissions a lespai. Fonts: Energy Resources, informe elaborat pel Comit de Recursos Naturals del Nacional Research Council National Academy of Sciences, sota la direcci de M. K. Hubbert a requeriment del president dels Estats Units J. F. Kennedy [Hub-1962]; Resources of the Earth: Origin, Use and Environmental Impact [Cra-2001]; Earth's Annual Global Mean Energy Budget, treball publicat per Kiehl & Trenberth al Bulletin of the American Meteorology Society [Kie-1997]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
148
En principi, s una bona notcia. Les altres dues fonts denergia, tot i ser relativament importants a escala humana, sn quasi insignificants en relaci amb lenergia solar: la geotrmica s de 32,3 TW i lenergia de les marees i corrents marins associats, de 2,7 TW. Abans, per, dentrar a fer el balan energtic de la Terra, conv aclarir alguns conceptes: Potncia dirradiaci. s lenergia dirradiaci que rep una superfcie per unitat de temps. La Terra rep del Sol una potncia dirradiaci de 174.400 TW (valor ja citat). Irradincia s la potncia dirradiaci per unitat de superfcie. La irradincia que rep la Terra del Sol (sobre la seva secci diametral i abans de travessar latmosfera) s de 1.368 W/m2, que tamb pren el nom de constant solar. Si la irradincia es reparteix sobre tota la superfcie del globus terrestre (quatre vegades la secci diametral), dna 342 W/m2, que t en compte la mitjana entre dia i nit. Irradiaci. s lenergia dirradiaci total que rep una superfcie durant un temps determinat. Per exemple, la irradiaci solar sobre una placa fotovoltaica d1,5 m2 situada a Barcelona, fixa a 30 de lhoritzontal i mirant a sud, durant mig any, s de 4.698 MJ (valor calculat amb el programa PVGIS; vegeu la figura 9.3) Balan energtic de la Terra El balan energtic de la Terra que es presenta a continuaci (i illustrat a la figura 9.1) es basa en les dades proporcionades per Kiehl & Trenberth [Kie-1997] en base a una irradincia mitjana sobre tota la superfcie de la Terra de 342 W/m2 i que hem preferit traduir a potncies dirradiaci globals sobre el planeta sobre la base de 174.400 TW incidents. Una part significativa de lenergia incident del Sol sobre la Terra s reflectida per latmosfera i els nvols (39.300 TW, el 22,5%) i per la superfcie dels continents i els oceans (15.300 TW, el 8,8%), i emesa a lespai en forma de radiaci dones curtes (en total, 54.500 TW, el 31,3%). Una altra part significativa s absorbida per latmosfera i els nvols (34.100 TW, el 19,6%), de manera que tan sols 85.700 TW (el 49,1% de la radiaci solar) incideix i s absorbida per la superfcie dels continents i els oceans. Daquests, uns 40 TW ho fan en forma de fotosntesi. Entre la superfcie terrestre i latmosfera es crea un bucle de radiaci mtua de gran importncia (efecte hivernacle): els continents i els oceans emeten 178.500 TW i el conjunt de latmosfera i nvols en retorna 165.300 TW, tots dos fluxos de lordre de la radiaci incident del Sol sobre la Terra. Hi ha tamb un flux menor de radiaci directa de la superfcie de la Terra a lespai (20.400 TW, el 11,7%). Hi ha un altre flux important denergia que va de la superfcie de la Terra a latmosfera per via de la conducci trmica, levaporaci daigua i la transpiraci (formaci dels nvols) que, en conjunt, comporta 52.000 TW (el 29,8% de lenergia incident). Aquests processos originen els vents, els corrents ocenics i les ones del mar, que, en conjunt, impliquen uns 350 TW. Laltre gran balan energtic s el que t lloc en el conjunt de latmosfera i els nvols. Aquest sistema rep els 34.200 TW per absorci directa del Sol els 178.500 TW de radiaci dels continents i els oceans; els 52.000 TW denergia trmica de conducci, convecci, evaporaci i transpiraci. En total, 264.700 TW (el 151,7% de lenergia incident) que es reparteixen entre lenergia radiada cap a la superfcie dels continents i els oceans (165.300 TW) i lenergia emesa a lespai en forma de radiaci dona curta (99.500 TW, el 57,0% de lenergia incident). Finalment, la potncia emesa a lespai en forma de radiaci dones llargues procedent dels continents i els oceans (20.400 TW) i de latmosfera i els nvols (99.500 TW) s de 119.900 TW. Sumada a la potncia de la radiaci del Sol reflectida en forma dones curtes per latmosfera i els nvols (39.300 TW) i pels continents i oceans (15.300 TW), dna la potncia de 174.400 TW, que s la que havia proporcionat el Sol. El balan, doncs, s nul a curt termini.
149
Taula 9.1. Balan de lenergia del Sol en els grans sistemes de la Terra (en TW)
Procedent del Sol (174.300) Emesa a lespai (174.300) Radiaci reflectida 54.600 Radiaci reflectida (ona curta) 54.600
Per latmosfera i els nvols Pels continents i els oceans 39.300 15.300 34.200 85.700 De latmosfera i els nvols Dels continents i els oceans De latmosfera i els nvols Dels continents i els oceans 39.300 15.300
Radiaci absorbida
Per latmosfera i els nvols Pels continents i els oceans
119.900 Radiaci emesa (ona llarga) Atmosfera i nvols 251.000 Radiaci i energia absorbida
85.700 165.300
119.900
99.500 20.400
Continents i oceans Radiaci absorbida Energia radiada i transmesa1

Del Sol De latmosfera i els nvols
264.700
34.200 178.500 12.200 39.800
251.000
Radiada vers lespai 20.400 Radiada vers latmosfera i els nvols 178.500 Radiaci emesa1 Per conducci i convecci 12.200 Vers els continents i els oceans Per evaporaci i transpiraci 39.800 Vers lespai 1 Les sumes no sn exactes a causa dels arrodoniments Font: Kiehl & Trenberth [Kie-1997]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Del Sol Dels continents i els oceans Per conducci i transmissi Per evaporaci i transpiraci
264.700
165.300 99.500
Les altres dues fonts denergia (geotrmica i gravitacional) no shan tingut en compte en aquest balan, ja que numricament sn de diversos ordres inferiors. Energies de flux i energies destoc La humanitat recull unes petites fraccions daquestes energies enormes, que la natura posa en joc. Fonamentalment, de la fotosntesi (una petita part dels 40 TW) a travs de la biomassa (cultius, prats, boscos, ramats, pesca, aqicultura, fusta, etc.); dels vents, les ones i els corrents daigua (una nfima part dels 350 TW en forma denergia elica, hidroelctrica i de les ones); de lenergia geotrmica (una petitssima part dels 32 TW a travs de fonts termals i centrals geotrmiques), i de lenergia gravitacional del sistema TerraLluna (algunes installacions maremotrius). Probablement, el cam que la humanitat ha demprendre s reconciliar-se amb la natura i aprendre a cooperar per obtenir fraccions ms grans daquestes energies de forma sostenible i respectuosa. En aquest captol, sanalitzen les oportunitats que ofereixen les fonts denergia renovable. En les energies renovables, els lmits es plantegen en termes diferents dels de les energies no renovables. El lmit principal de les darreres s lestoc disponible que podem consumir a ritmes ms o menys rpids. En canvi, el lmit de molts recursos renovables s el flux mxim denergia que ens proporciona la natura i, per contra, no hi ha limitaci de temps. La biomassa est en el llindar entre els recursos renovables i els no renovables, ja que una mala gesti pot destruir el capital (la prpia biomassa). Fonamentalment, les energies no renovables sn recursos destoc, amb una gran disponibilitat i fcils dadministrar, ja que permeten modular-ne ls en funci de la demanda humana. Per sn limitats en la quantitat total i, en definitiva, en el temps. En canvi, les energies renovables sn recursos de flux, en general ms difcils dadministrar i no sempre adaptables a la demanda. A escala humana, per, no tenen limitacions per exhauriment, sempre que saccepti lenergia que ofereix la natura. Alguns recursos renovables sn, alhora, de flux i destoc (energia hidroelctrica amb embasaments, la biomassa dels boscos i cultius), fet que requereix una gesti de la demanda dintre dels lmits establerts per la naturalesa.
150
Factor ds de les energies renovables Una de les caracterstiques de les energies renovables s la seva fluctuaci en el temps. Tant lenergia del Sol com les pluges o el vent varien amb el temps i, normalment, sn impredictibles. Per tant, lenergia que se nobt s fluctuant. El nivell dimplantaci daquestes noves energies se sol mesurar a travs de la potncia installada, s a dir, la potncia nominal que poden proporcionar les installacions. Per, en funci de la situaci geogrfica i de les condicions climtiques, proporcionen una energia til sensiblement menor que la que donarien en les mximes condicions. Al cap de lany, un aerogenerador, una placa fotovoltaica o una central solar trmica generen una energia equivalent al funcionament a potncia nominal duna fracci de les hores de funcionament (denominat factor ds), normalment entre 0,20 i 0,30; lenergia hidroelctrica proporciona factors ds del doble, i la geotrmica, del triple. Per tant, cal corregir les avaluacions de la potncia installada pel factor ds a fi dobtenir lenergia generada efectivament. Aquest parmetre tamb s aplicable a les energies no renovables, per t una significaci menor ja que el seu valor (almenys potencialment) s ms prxim a 1 (generalment entre 0,80 i 0,95). Consums, emissions i inversi en nous equipaments Les energies renovables es basen en fluxos continus i en cicles naturals. Per tant, solen acumular pocs residus i, sobretot, no generen gasos defecte hivernacle a latmosfera, com els combustibles fssils. Els biocombustibles, tot i que generen emissions de CO2 quan cremen, es compensen, en gran part per la fotosntesi de les plantes que els han donat origen, sempre que el procs es gestioni b i que es preservi la biomassa vegetal. Per tamb cal dir que totes les nostres activitats, fins i tot les basades en recursos i processos renovables, estan contaminades pel sistema dominant, basat en energies no renovables, efecte que t una incidncia especial en la inversi en nous equipaments. Per exemple, un aerogenerador est constitut per acer obtingut en alts forns (que consumeixen combustibles fssils i emeten CO2); sha fabricat en tallers convencionals que utilitzen electricitat (generada en un mix on els combustibles fssils i les emissions de CO2 hi sn en gran proporci), i s transportat i installat amb lajut de maquinria que consumeix productes derivats del petroli. Malauradament, prcticament totes les dades disponibles sobre inversions es donen en termes monetaris (normalment, en dlars, ms rarament en euros) i no en consum denergia primria o en emissions de gasos defecte hivernacle. Aix fa oblidar a molta gent els impactes de les inversions en termes fsics. Tanmateix, fa un temps vaig constatar que, en les construccions i fabricacions que usen grans quantitats de materials (i cada cop menys m dobra), com ara la construcci, les obres pbliques i la fabricaci de maquinria i equip, la relaci cost/consum denergia primria s prcticament constant i aproximadament de valor 0,033 $/MJ o 0,025 /MJ. En aquest resultat, hi incideix de forma destacada la relaci molt coincident cost/energia (/MJ) de lacer i del ciment. Aquest fet, junt amb les dades de lEIA sobre emissions globals de CO2 (30.314 Tg/any, o milions de tones/any el 2008) i el consum global denergia primria (518,70 EJ/any, o 1018 J/any, o milions de milions de MJ/any), permet establir una relaci mitjana entre el CO2 ems i lenergia primria consumida en el mn (de tots els tipus): 58,4 gCO2/MJ.
Energia consumida 1,00 MJ CO2 ems 58,4 gCO2/MJ Inversi monetria 0,033 o 0,025 $
Se sol pensar en termes de consum, per caldr comenar a avaluar les reserves en termes denergia necessria per a les inversions en nou equipament.
151
s de les energies renovables

En primer lloc, ens sembla til analitzar ls que avui dia es fa (any 2008) de les energies renovables, en el context del consum general (taula 9.2). Taula 9.2. Energies renovables en el mn (2008)
Desglossament de les energies trmiques renovables (en GWt) 1
Biomassa Residus tradicin. i biogs Biocar- Geotrmi- Solar burants ca trmica TOTAL trmica Elctriq. TOTAL no trmic. renovable
Subministr. primari Transform. i s propi

Electricitat GWt
Electricitat TWeh
1.488,1 189,1
53,8
162,8
76,3 51,0
33,3
100,8
91,2 2,6
1,1
3,4
77,5 72,3
45,4
64,6
14,6 0,3
0,3
0,9
1.747,8 1.163,6 2 2.911,4 315,3

134,0
332,5 3.851,1 3.851,1
Altres transformacions Usos propis industria
117,4 17,9
17,4 0,3
1,5 0,0
26,8 0,0
0,0 0,0
163,1 18,2
Consum final
Agric., pesca, boscs Indstria Comer i serv. Pblics Transport Residencial Altres
1.299,0
9,2 232,6 17,5 0,0 1.032,8 6,8
25,3
0,1 12,3 3,0 0,0 9,9 0,0
88,5
0,0 1,5 0,0 87,0 0,0 0,0
5,3
0,2 0,4 1,2 0,0 3,2 0,3
14,4
0,0 0,2 0,4 0,0 6,1 7,8
1.432,5
9,6 246,9 22,1 87,0 1.052,0 14,8
Desglossament de les anergies elctriques renovables

Hidroelctrica Elica Solar fotovolt. Marina 0,5 TOTAL elctriq.
Primria equivalent
Electricitat
1.087,2
3.287,6
72,3
218,5
4,0
12,0
0,2 1.163,6
3.518,6
GWt
TWeh
Comparacions entre las diferents fonts denergia

% renov. 100,00 Total 17.920 Total renovables 2.911,4 44,57 Total no renovables 15.009 Total Elctriques 3.851,2 1.297,7 Petroli 5.720 Hidroelctrica 3.287,6 1.087,2 37,34 Gas natural 3.809 Elica 218,5 72,3 2,48 Carb 4.572 Biomassa primria 162,8 53,8 1,85 Urani 908 Residus urbans i biogs 100,8 33,3 1,14 Geotrmica 64,6 45,4 1,56 Total Renovables 2.911 Renovables elctriques 1.298 Solar fotovoltaica 12,0 4,0 0,14 Altres 4,9 1,6 0,06 Hidroelctrica 1.087 Elc. origen no trm. 3 76 55,43 Total Trmiques 1.613,7 Elc. origen trmic 134 Biomassa tradicional 1.434,2 49,26 Renovables trmicas 1.614 Biocarburants 90,0 3,09 Biomasa tradicional 1.434 Residus urbans i biogs 43,0 1,48 Otras trm. renovabl. 180 Geotrmica 32,1 1,10 Solar trmica 14,3 0,49 1 Les dades procedeixen dIEA-OCDE (donades en GWeh/any i TJ/any), excepte per a les energies no renovables, que procedeixen dEIA-gobEEUU. Dacord amb el plantejament general del text, los valors shan tradut a potncia (en GWt en lloc de TWt, per ajustar-los a les dimensions de las energies renovables). 2 Energia primeria equivalent de les fonts denergia elctrica renovable dorigen no trmic (hidroelctrica, elica, fotovoltaica, marina). Las traduccions denergies elctriques a primeries sha fet en base als factors de conversi que es dedueixen de les dades dEIA-gobEEUU. 3 Fonts renovables denergia elctrica excepte la hidroelctrica y les dorigen trmic. Fonts: IEA-OCDE y EIA-gobEEUU. Elaboraci: Carles Riba Romeva GWt % total 100,0 83,8 31,9 21,3 25,5 5,1 16,2 7,2 6,1 0,4 0,7 9,0 8,0 1,0 TWeh GWt
Comentaris a la taula 9.2: 1. En primer lloc, es constata de nou que les fonts renovables proporcionen de lordre del 16% de les anergies que consumim. Las petites diferncies que sobserven respecte a 152
les dades del Captol 2 (Part 1) es deuen a haver pogut precisar ms els valors de les energies renovables (16,2% en lloc de 15,99%). 2. Hi ha dues fonts tradicionals que proporcionen la major part de lenergia renovable: a) Lenergia hidroelctrica (avaluada com a energia primria), s el 6,1% de lenergia mundial i el 37,3% de les energies renovables. b) La biomassa tradicional s un 8,0% de lenergia primria i el 49,3% de las energies renovables mundials. La major part (1.032,8 GWt, consum residencial) s el mitj bsic per a la cocci dels aliments i la calefacci dels ms pobres de la Terra (el 37% de la poblaci mundial). 3. La resta denergies renovables (avaluades com a energia primria) sumen tan sols el 2,1% de lenergia primria mundial. Les fonts renovables que proporcionen electricitat (excepte la hidroelctrica) sumen l1,1%, i les que proporcionen calor (excepte la biomassa tradicional), inclosos els biocarburants i els collectors solars trmics, un altre 1,0%. 4. Entre aquestes darreres, i comptant tant els usos elctrics com els trmics, hi ha quasi un equilibri entre quatre fonts: los biocarburants (3,13% de las energies renovables), lenergia geotrmica (2,66%), els residus urbans, industrials i el biogs (2,62%) y lenergia elica (2,47%, noms elctrica). 5. Les energies solar trmica (0,49% de les energies renovables), la solar fotovoltaica (0,14%) i les diferents formes daprofitament de lenergia marina (ones, corrents, marees, 0,01%) prcticament no incideixen en el cmput global. Ls futur de les energies renovables Conv haver analitzat amb detall la contribuci actual de cada una de les formes denergia renovable. Com acabem de veure, el panorama no s engrescador i tan sols les energies renovables ms tradicionals aporten quantitats substancials, per alhora sn les que tenen un potencial dincrement ms petit. Lenergia hidroelctrica, com a mxim, es duplicaria, i, en relaci amb els boscos, ms aviat caldria frenar-ne la sobreexplotaci. Treballar amb energies renovables no s fcil. La producci del 3,13% de les energies renovables en forma de biocarburants (que corresponen tan sols a l1,57% dels combustibles lquids que consumim) ja ha provocat desequilibris importants en els mercats alimentaris i ha accelerat processos de desforestaci. I el gran desplegament de parc elics i hortes solars amb prou feines es deixa percebre en la comptabilitzaci mundial de lenergia. Tanmateix, les energies renovables (biomassa, solar trmica i fotovoltaica, hidrulica, elica, geotrmica, marina) tenen un potencial suficient per cobrir tericament les necessitats energtiques de la humanitat. Per aquesta energia ens arriba de manera difusa, de forma intermitent i no sempre amb la intensitat i la disponibilitat a qu ens han acostumat els combustibles fssils. Les energies renovables sn els recursos energtics bsics grcies als quals la humanitat podr subsistir en el futur. A ms, el retorn a les energies renovables es far en condicions molt millors que en etapes histriques anteriors, grcies al coneixement precs dels recursos, de les dinmiques dels fenmens naturals, de nous instruments per gestionar millor la demanda i de nous mitjans de comunicaci. Per el seu aprofitament demanar un canvi radical de concepcions i de mentalitats, un canvi de paradigma energtic. Caldr que ens acostem als sistemes naturals amb respecte i amb esperit de collaboraci, en lloc duna actitud de dominaci i dexplotaci. Aix comportar una gesti molt ms complexa dels recursos, no forar els temps de la natura i a deixar dabandonar-nos a la comoditat i a la despreocupaci. Al captol darrer del llibre ens estendrem sobre aquestes consideracions.
153
9.2. Energia solar

Lenergia obtinguda directament del Sol per procediments tcnics no s actualment la ms gran de les energies renovables. Numricament, tenen molta ms importncia lenergia hidroelctrica, la procedent de la biomassa, lelica o la geotrmica. Per, lenergia solar no tan sols t un potencial enorme, sin que la major part de les altres energies renovables en deriven, fet que justifica analitzar-la en primer terme. Recursos de la radiaci solar Com ja sha vist, la potncia de radiaci del Sol sobre la Terra s de 174.400 TW. La constant solar (o irradincia sobre la secci diametral) s de 1.368 W/m2 i la irradincia mitjana sobre la superfcie de la Terra (quatre vegades superior a la secci diametral) s de 342 W/m2.
Figura 9.2. Mapa dassolellaments (en angls insolation; en kWh/m2/dia) per a les diferents zones de la Terra amitjanades en el perode de juliol de 1983 a juny de 2005 (22 anys). La taula 9.3 dna les correspondncies entre mesures en diferents unitats. Font: Surface Meteorology and Solar Energy (NASA/SSE): Global/Regional Data.
http://www.eso.org/gen-fac/pubs/astclim/espas/world/ION/ion-pwv.html. Taula 9.3. Correspondncies entre diferents mesures dassolellament

kWh/m2/dia kWh/m2/any W/m2 1,0 365 41,67 2,0 730 83,33 3,0 1.095 125,00 4,0 1.460 166,67 5,0 1.825 208,33 6,0 2.190 250,00 7,0 2.555 291,67 8,0 2.920 333,33
La assolellament s lenergia solar directa que intercepta una unitat drea de la superfcie de la Terra i per unitat de temps i depn de factors com ara langle dincidncia dels raigs, el temps dexposici i els fenmens de reflexi i dabsorci previs (atmosfera, nvols) que disminueixen part de la irradincia solar. Aix fa que, de mitjana, tan sols el 49,1% de lenergia solar incident arribi a la superfcie de la Terra, s a dir, 167,9 W/m2. El mapa de la NASA/SSE mostra que els assolellaments van des de 8 kWh/m2/dia (333 W/m2) a les zones ms assolellades fins a 2 kWh/m2/dia (83 W/m2) a les zones menys assolellades, essent el valor mitj de 3,9401 kWh/m2/dia (1.438 kWh/m2/any, o 164,2 W/m2, lleugerament inferior al valor donat anteriorment) (figura 9.2). 154
Lenergia solar est fora repartida per tota la superfcie de la Terra i la mitjana denergia rebuda per 1 m2 durant un any s de 5,3 GJ equivalents a 0,9 barrils de petroli, 180 kg de carb o 150 m3 de gas natural. Amb el consum hum mitj, i aprofitant un 16% lenergia solar (cosa factible), cada habitant de la Terra necessitaria una superfcie duns 100 m2. Sanalitzen tres formes dutilitzaci de lenergia del Sol: a) els sistemes fotovoltaics (PV, photovoltaic); b) les centrals solars trmiques (CSP, concentrated solar power); c) els sistemes daigua calenta i climatitzaci (SHC, solar heating and cooling). Energia fotovoltaica s lenergia elctrica obtinguda directament de lenergia solar per mitj de dispositius semiconductors (cllules fotovoltaiques) que, en excitar-se per la llum, donen lloc a una petita diferncia de potencial entre els seus extrems. Lacoblament en srie de les cllules fotovoltaiques que formen la placa fotovoltaica permet obtenir voltatges i corrents utilitzables. Laprofitament de lenergia fotovoltaica adopta dues estratgies: a) en indrets on hi ha xarxa elctrica, se sol transformar lenergia fotovoltaica en corrent altern i sintrodueix a la xarxa; b) en entorns allats on la distncia penalitza econmicament laccs a la xarxa (granges allades, refugis de muntanya, estacions meteorolgiques o de comunicacions), les plaques fotovoltaiques es connecten a unes bateries que permeten regular-ne ls. Les plaques fotovoltaiques es caracteritzen per la potncia de pic, o potncia elctrica que genera en condicions estndard (assolellament de 1.000 W/m i temperatura de les cllules de 25C, no a la temperatura ambient).
Assolellament 1.000 W/m2
Placa fotovoltaica 200 Wp Assolellament 1.200 W/m2
200 We
Placa fotovoltaica 200 Wp
(1.200/1.000)200 = 240 We
Figura 9.3. Relaci entre lassolellament, la potncia pic de la placa fotovoltaica i la potncia elctrica obtinguda (si la temperatura de la placa es mant a 25C)
Cllules fotovoltaiques Avui dia, ms del 85% de les cllules fotovoltaiques (els captadors denergia de les plaques fotovoltaiques) es basen en lmines de silici cristall (c-Si) i tot fa pensar que encara continuaran essent dominants durant la dcada que comencem. s una tecnologia madura i provada, que es basa en un recurs abundant, amb una durabilitat acceptable (prdua anual deficcia de 1%) i un funcionament controlable (prdua deficincia amb la temperatura). Els costos han disminut notablement els darrers anys. Segons el procs de fabricaci, les cllules poden ser de silici monocristall (sc-Si, single) o de silici multicristall (mc-Si, multi). Leficincia mxima (percentatge denergia incident que es converteix en electricitat) de les cllules monocristallines pot arribar fins al 25%, i a prop del 20% en les policristallines, valors que shan duplicat des de 1990. Per, ats que el rendi-
155
ment global dun mdul fotovoltaic s dun 75%, aix es tradueix en una potncia pic (o nominal) habitual de 135 a 185 Wp/m2 en les primeres i de 120 a 150 Wp/m2 en les segones. Ms recentment, shan desenvolupat cllules fotovoltaiques de pellcula prima (gruix de micres, m), dipositades sobre un substrat (vidre, metall, plstic rgid o flexible). Les primeres pellcules han utilitzat el silici amorf (a-Si), per tamb shan desenvolupat altres materials com el tellur de cadmi (CdTe) o el diselenur de coure-indi-galli (CIGS). Els avantatges principals de les cllules fotovoltaiques de pellcula prima sn el baix consum de materials i denergia (i, per tant, de costos i dimpactes ambientals), la major facilitat de fabricaci, la millor integraci en edificis i la menor sensibilitat trmica. Per tamb redueixen leficincia de la cllula fins a un mxim del 16%, que es tradueix en potncies pic de 100 a 120 Wp/m2. Avui dia, la tecnologia CdTe ha esdevingut dominant en el camp de les pellcules primes. Sha dipositat moltes esperances en el desenvolupat de nous materials per a cllules fotovoltaiques, basats tant en compostos inorgnics com orgnics. Algunes pellcules primes aplicades a sistemes aeroespacials tenen eficincies del 28 al 30%, per el seu cost s elevat i alguns desenvolupaments de laboratori han assolit rendiments de ms del 40%. Segons el preu, laplicaci ha danar associada a sistemes concentradors. Taula 9.4. Principals parmetres dels sistemes fotovoltaics
Tipus de cllula fotovoltaica Si monocristall Si multicristall Si amorf
1 2
Eficincia pic 1
Rang Wp/m2
3
Consums i emissions de fabricaci

2
Cost 3
/Wp
Tpic Wp/m2
Consum denergia MJ/m2 MJ/Wp
Emissions de CO2 gCO2/MJ 4 kgCO2/m2 kgCO2/Wp
135 a 165 120 a 140 100 a 120
140 132 112
1.900 1.530 1.170
12.800 11.600 10.200
250 220 175
1.780 1.650 1.530
138,8 143,0 150,4
2,8 a 3,5 2,3 a 3,0
Denominem eficincia pic la potncia pic per unitat de superfcie (Wp/m2). Valors donats o deduts de les dades proporcionades per larticle [Als-2006]. 3 Valors obtinguts per lautor a partir de webs comercials (desembre de 2010). 4 Emissions de CO2 dedudes de les dades de [Als-2006]. Sn 2,5 vegades ms intenses que la mitjana mundial. Font: [Als-2006] i dades comercials (desembre de 2010). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Les dades de la taula 9.4 posen de manifest que la fabricaci de cllules fotovoltaiques consumeix molta energia primria i emet molts gasos defecte hivernacle, unes 2,5 vegades ms que la mitjana mundial. Segons el treball dAlsema i altres [Als-2006], els temps de retorn energtic (energy payback time, temps en qu el dispositiu genera lenergia esmerada) dels sistemes fotovoltaics de suport fix van d1,6 anys (lmines de Si-amorf) a 2,1 anys (Si monocristall) per a la irradiaci solar del sud dEuropa, i entre 2,9 i 3,6 anys per a la irradiaci solar de lEuropa central. Aquest estudi tamb pronostica una disminuci del temps de retorn energtic i de les emissions grcies a levoluci tecnolgica futura. Avaluaci de la generaci elctrica amb sistemes fotovoltaics Amb el mapa interactiu PVGIS (Photovoltaic Geographical Information System del Joint Research Center, JRCComissi Europea, http://re.jrc.ec.europa.eu/pvgis/apps4/pvest.php), sha analitzat en diverses latituds, i concretament a les ciutats de Tunis (frica del Nord), Barcelona (Europa del Sud), Pars (Europa central) i Oslo (Europa del Nord), laprofitament fotovoltaic que es podria obtenir amb una placa fotovoltaica de 125 Wp (watts pic) i una superfcie d1 m2. Sha considerat la placa muntada sobre un suport fix, amb la inclinaci ptima en cada cas, o sobre un seguidor solar (solar tracker) de dos eixos. Els resultats es donen a la taula 9.5. 156
Taula 9.5. Aprofitament de lenergia solar per una placa fotovoltaica (125 Wp, 1 m2)1
(valors mensuals del suport fix)
Barcelona (fix a 36 i seguidor de 2 eixos)

Assolell. Generaci Fact.ds Gen/Ins kWh/m2 kWh/m2 % %
2
Pars (fix a 34 i seguidor de 2 eixos)

Assolell. Generaci Fact.ds Gen/Ins 2 kWh/m2 kWh/m2 % % 4,19 10,18 38,3 3,9 7,54 10,18 62,2 6,3 10,86 9,81 103,0 10,1 14,11 9,48 134,0 12,7 14,84 9,32 148,0 13,8 15,44 9,08 153,0 13,9 16,45 9,00 170,0 15,3 15,27 9,10 156,0 14,2 12,67 9,34 122,0 11,4 9,17 9,68 88,1 8,5 5,89 10,15 52,2 5,3 3,34 10,20 30,5 3,1 10,83 9,43 1.257,3 118,6 13,72 9,46 1.587,6 150,2 Oslo (fix 40 i seguidor de 2 eixos) 8,89 9,71 1.003,0 97,4 11,85 9,82 1.321,6 129,8
2
Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Anual (fix) Anual (seguidor) Anual (fix) Anual (seguidor)
1
10,66 9,96 99,5 9,9 12,26 9,81 105,0 10,3 15,70 9,54 153,0 14,6 16,56 9,43 158,0 14,9 17,42 9,26 175,0 16,2 18,22 9,06 181,0 16,4 18,60 8,96 193,0 17,3 17,85 8,92 186,0 16,6 16,56 9,14 163,0 14,9 13,76 9,34 137,0 12,8 10,66 9,75 98,4 9,6 9,90 9,94 92,7 9,2 14,86 9,34 1.741,6 162,7 19,63 9,36 2.297,0 214,9 Tunis (fix 30 i seguidor de 2 eixos) 15,88 9,17 1.897,0 173,9 21,00 9,17 2.508,0 229,9
Per fer ms visibles els resultats, sha partit duna placa fotovoltaica d1 m amb la seva potncia pic, que hem considerat de 125 Wp. Una placa ms efica (per exemple, 150 Wp/m2) hauria generat sobre un seguidor de 2 eixos a Barcelona 258,0 kWh en un any, amb un factor ds de 23,56% i un rendiment sobre un assolellament de l11,23%. 2 Rendiment de lenergia generada sobre lassolellament. Font: Clculs per mitj del mapa interactiu de PVGIS (JRC-Uni Europea). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 9.5: 1. Tenint en compte la variabilitat de lassolellament i utilitzant mduls de 125 Wp/m2, el factor ds mitj (recordem-ho, sobre m2 de placa installada) se situa entre 8,89 i 15,88 (dOslo a Tunis) si la placa s fixa, i entre 11,85 i 21,00 si sinstalla sobre un seguidor de dos eixos. 2. Laprofitament de lassolellament (percentatge que es transforma en electricitat) s entre 9,71 i 9,17% (dOslo a Tunis) si la placa s fixa, i entre 9,82 i 9,17% si sinstalla sobre un seguidor de dos eixos (fora semblants entre ells). La prdua daprofitament a Tunis es deu a lefecte negatiu de laugment de la temperatura de les cllules fotovoltaiques. Les plaques adossades a edificis tamb tenen un rendiment menor perqu la refrigeraci tamb s menor. 3. Les diferncies de rendiment en les diferents latituds, tot i ser importants, permeten usar de lenergia solar fotovoltaica en quasi totes les latituds habitades. A Oslo, amb un seguidor solar de dos eixos i cllules de 125 Wp/m2, sobtenen 129,8 kWh per any, i si les cllules fotovoltaiques sn de 150 Wp/m2, sobtenen 155,8 kWh, amb un factor ds de 14,23 i un aprofitament sobre lassolellament de 11,79%. Potncia fotovoltaica installada en el mn Lagncia americana EIA dna valors conjunts per a lenergia solar (fotovoltaica i solar trmica), lenergia del mar i lenergia de les marees. Per ens ha semblat necessari destriar-ne levoluci i, dintre de lenergia solar, la de cada un dels components. No s fcil de trobar dades ben organitzades i pbliques sobre levoluci de lenergia fotovoltaica, ja que la majoria de les nombroses organitzacions i associacions mundials regionals o nacionals sobre el tema sorienten vers la tecnologia, els negocis i els mercats.
157
La taula 9,5 es basa en un estudi de lassociaci ObservER [Obs-2010] sobre la producci delectricitat en el mn a partir denergies renovables i ens hem adaptat a les dates que ofereixen les seves taules. La potncia installada lhem obtinguda de diverses fonts. Taula 9.6. Producci (GWeh/any) i potncia installada (MWp) denergia solar fotovoltaica
Regions
Producci (GWeh/any)
1999 2006 2007 2008 2009
% (2009)
PI1 (MWp)
2.008 2009 8,0 0,2 71,7 0,0 0,1 0,4 19,5 100,0
FU2
% 11,63 14,40 11,99 14,46 14,89 12,41 12,06
Amrica Nord Amrica Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
ndex 2006=100 Potncia inst. MWp
143 16 116 0 1 19 205 500

9,1 1.150
657 29 2.514 0 2 70 2.240 1.478

100,0 6.956
826 33 3.795 0 2 73 2.471 5,512

130,6 9.550
1.132 1.635 37 41 7.451 14.600 0 0 3 19 82 90 3.034 3.977 7.200 11.739

213,0 15.675 369,4 22.878
1.290 1.920 30 35 10.945 16.850 0 0 5 25 65 73 3.340 3.975 15.675 22.878
1 2 3 4 5 6 7 8 9 11
1 2
Alemanya Espanya2 Jap EUA Itlia Corea del Sud Frana Xina Blgica Austrlia
60 18 124 120 18 4 38 33
2.220 119 1.900 607 35 31 73 114 2 105
3.075 501 2.000 800 39 71 88 121 6 123
4.420 2.562 2.300 1.099 193 281 115 145 42 156
6.200 6.036 2.900 1.546 750 480 225 183 164 152
30,4 33,9 14,2 7,6 3,7 2,4 1,1 0,9 0,8 0,7
6.019 3.421 2.149 1.168 458 357 130 104 71 105
9.830 3.520 2.633 1.643 1.032 455 305 289 363 187
8,93 19,85 13,85 12,56 11,49 13,50 11,81 12,49 8,63 11,88
Potncia fotovoltaica installada (potncia pic, o nominal en MWp) Factor ds, o percentatge equivalent de funcionament a la potncia pic, o nominal. Ats laugment rapidssim de la potncia installada en moltes regions i pasos, el factor ds sha calculat amb un valor de la potncia pic mitjana (la semisuma de la potncia a final dany i la dinici dany o la de final dany anterior). 3 Sobre la base de les dades de la Comisin Nacional de Energa, la producci fotovoltaica espanyola per a 2009 dna un factor ds inusualment elevat (19,85). Els dos anys anteriors, 2007 i 2008, el factor ds resultava, aproximadament, de 14,4 i, de gener a setembre de 2010 (que inclou els mesos ms clids), havia tornat a baixar a 16,2. Fonts: per a les produccions, [Obs-2010]; per a les potncies installades, [WEC-2010] i diverses fonts i articles de premsa. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 9.6: 1. La producci delectricitat fotovoltaica sha disparat els darrers anys. En aquest aspecte, hi incideixen la baixada de preus de les cllules fotovoltaiques i les poltiques de foment de molts pasos. 2. Tanmateix, continua representant una nfima part de lenergia primria produda i consumida en el mn (0,023%) i tamb una part molt reduda de lenergia elctrica generada i produda en el mn (0,139%) 3. La producci fotovoltaica es concentra a Europa (ms del 70%) i als pasos de lOCDE dsia. La Xina i, encara en proporci menor, lndia encara no han desenvolupat tot el seu potencial en aquest camp. La Xina ho ha fet amb els captadors daigua calenta. 4. Els factors ds de lenergia fotovoltaica sn dels ms baixos i se situen actualment entre 8,5% (pasos dEuropa central) i el 15% (frica, Orient Mitj). En aquest aspecte, hi interv bviament lassolellament, per un augment de leficincia de les cllules fotovoltaiques tindr un efecte de millora global que, sens dubte, far ms atractiva aquesta energia. 158
Formes dutilitzaci Sistemes sense connexi a la xarxa (off-grid connected) Com tots els sistemes denergia solar, les plaques fotovoltaiques tan sols funcionen durant les hores de llum solar (directa o difusa), fet que dificulta la disponibilitat denergia en les installacions allades (sense connexi a la xarxa). En aquests casos, es pot optar per tres alternatives: a) limitar el consum noms a les hores de llum solar; b) establir sistemes hbrids amb altres formes de generaci (per exemple, amb un grup electrogen); c) implementar formes dacumulaci de lelectricitat (per exemple, amb bateries). Els sistemes sense connexi a la xarxa sn ms freqents en pasos en via de desenvolupament i en zones allades. Sistemes amb connexi a la xarxa (grid connected) En els sistemes fotovoltaics amb connexi a la xarxa, el consum es distribueix entre mltiples usuaris i, en les hores en qu no hi ha llum solar, altres fonts poden cobrir la demanda. Per cal implementar un sistema per transformar el corrent continu generat en corrent elctric altern (inverter). Quan una unitat s alhora generadora i consumidora, se solen comptabilitzar les diferncies entre lenergia emesa i lenergia absorbida de la xarxa. Els sistemes amb connexi a la xarxa sn habituals en pasos industrialitzats i en zones densament poblades.
Energia solar trmica

Laprofitament trmic de lenergia solar ha generat diverses estratgies i ha trobat nombrosos camps daplicaci. En alguns casos, les aplicacions cerquen utilitzar directament lenergia trmica i, en daltres, transformar-la en electricitat; en algunes delles, saprofita directament la radiaci del Sol i, en daltres, els raigs solars es concentren per aconseguir temperatures ms elevades. La concentraci es mesura amb el nombre de sols. mbits principals daplicaci: Arquitectura Lenergia solar sha aprofitat des de sempre en ledificaci per aconseguir un ambient acollidor (orientaci de les faanes, situaci de les obertures, ventilaci, gruixos de les parets, etc.). Avui dia, sutilitza en la calefacci i, en menor grau, en la climatitzaci (calefacci i aire condicionat), per tal dobtenir aigua calenta sanitria, i tamb en la illuminaci. Agricultura, ramaderia i aqicultura En aquests camps, es pot aprofitar lenergia solar a baixa temperatura per a hivernacles, processos, lescalfament de granges, el temperament de laigua de les piscifactories, assecatges i altres processos anlegs. Processos industrials A ms de la climatitzaci dedificis i installacions industrials, hi ha molts processos que b requereixen aigua calenta o energia trmica, en general (assecatge, destillaci, etc.). Amb els sistemes concentradors, es poden aconseguir temperatures molt altes que prcticament podrien cobrir tot tipus de procs industrial. Generaci delectricitat Finalment, com ja sha esmentat, una de les aplicacions de lenergia solar trmica que adquirir cada vegada ms importncia s la generaci delectricitat, normalment en unitats duna certa dimensi (per a petites potncies, lenergia fotovoltaica s ms efica). A continuaci, ens centrem fonamentalment en dues aplicacions bsiques de lenergia solar trmica i en les tecnologies respectives: a) els captadors solars daigua calenta, destinats a laprofitament trmic de lenergia solar, i b) les centrals solars trmiques, destinades a generar electricitat.
159
Captadors solars daigua calenta Sanomenen captadors solars trmics tots aquells dispositius dissenyats per recollir lenergia solar incident per mitj de labsorci. Entre ells, hi ha tots els usats en les centrals solars trmiques amb sistemes de concentraci (vegeu ms endavant); ara ens volem centrar en els captadors solars simples, destinats a escalfar un fluid (normalment aigua). Captadors solars plans Els ms senzills sn els captadors solars plans que consten duna caixa plana exposada a la radiaci solar a travs duna cara coberta per un vidre, per linterior de la qual circula un fluid canalitzat que sescalfa al seu pas; generalment, el sistema es completa amb un acumulador exterior de laigua calenta. Hi ha una variant ms senzilla de captador solar pla, que s sense coberta de vidre, i sutilitza en determinades aplicacions (per exemple, la calefacci de les piscines). Per tamb hi ha una variant ms sofisticada en qu la superfcie del tub que capta lenergia solar est allada per un segon tub de vidre exterior que crea el buit (tubs de buit). Eficcia i rendiment El rendiment dun captador solar pot arribar al 75% de la radiaci incident; per tant, amb la assolellament mitj de la Terra (3,94 kWh/m2/dia; figura 9.2), i suposant un salt trmic de laigua de 40C, cada metre quadrat de captador solar podria escalfar 350 litres daigua al dia. No est malament! Ateses les dimensions dels captadors solars, amb poques unitats es cobreixen les necessitats familiars. Desprs vnen els inconvenients dels dies excessivament freds o els dies sense Sol, per, en tot cas, lestalvi daltres fonts denergia pot ser molt considerable (sestima en un 70%).
Figura 9.4. Captadors solars per a aigua calenta a les teulades duna ciutat xinesa
Potncia installada i evoluci Els captadors solars daigua calenta han tingut una gran expansi els darrers anys i contribueixen, de forma significativa, a la producci daigua calenta en determinats pasos. Ens podrem preguntar si aquesta energia representa una quantitat important (per cert, no apareix a les estadstiques de lEIA-govEUA, ja que no s una energia comercialitzada), ats que, dintre de la modstia de les energies renovables, no s la ms petita. En efecte, si es compara la potncia trmica mitjana del conjunt dels captadors solars del mn amb la potncia primria mitjana duna central nuclear d1 GWe, se nobt un resultat sorprenent. Suposant un factor ds de 0,9 (el 90% del temps a potncia nominal), la potncia primria mitjana de la central nuclear s d1GWe x 3 GWt/GWe x 0,9 = 2,7 GWt; doncs b, la potncia mitjana del conjunt de captadors solars daigua calenta del mn era el 2008 de 26,2 GWt (taula 9.7), s a dir, un valor equivalent a 9,7 centrals nuclears, de les quals 6,8, a la Xina. 160
Taula 9.7. Superfcie de captadors solars i equivalent energtic

2008 Pas o regi Mn 1 Xina 2 Uni Europea 3 Turquia 4 Jap 5 Israel 6 Brasil 7 EUA 8 ndia 9 Austrlia 10 Corea del Sud Resta de pasos
1
Increment 2008
Sobre consum3 % 0,16 0,65 0,12 0,91 0,10 1,55 0,12 0,01 0,05 0,12 0,06 0,01 Nova superfcie 1 installada Mm2 % 100,0 77,5 11,8 2,5 0,7 0,7 1,4 0,7 1,1 0,7 1,8
Superfcie 1 installada Mm2 %
Potncia produda2 GWt
212,9 150,1 26,2 10,6 6,0 3,6 3,4 2,8 2,6 1,9 1,5 4,3
100,0 70,5 12,3 5,0 2,8 1,7 1,6 1,3 1,2 0,9 0,7 2,0
26,21 18,48 3,22 1,31 0,73 0,45 0,42 0,34 0,31 0,24 0,18 0,52
40,0 31,0 4,7 1,0 0,3 0,3 0,6 0,3 0,4 0,3 0,7
[REN21-2010] dna la capacitat installada dels captadors solars en potncia trmica 2 (GWt) i en superfcie (m ). Hem preferit donar aquestes darreres dades. Els valors absoluts shan estimat a partir dels percentatges. 2 Aquesta potncia trmica produda sha calculat suposant que els captadors aprofiten el 70% de lassolellament mitj sobre la Terra (figura 9.2). 3 Percentatge que representa la potncia trmica produda pels captadors solars sobre el consum de potncia del pas o regi. Font: [REN21-2010]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 9.7: 1. Malgrat que tan sols a Israel representa ms de l1% de lenergia consumida, el volum de captadors solars existent (en m2) i la potncia mitjana que proporcionen (en GWt), obliguen a considerar-la una de les alternatives denergies renovables del futur. Com a terme de comparaci, generen unes 100 vegades ms energia que el conjunt de centrals solars del mn (taula 9.7). 2. La Xina s lder daquesta tecnologia i concentra ms del 70% dels captadors solars daigua calenta del mn. Tamb ns el principal fabricant. Malgrat tot, tan sols representa el 0,65% de lenergia consumida a la Xina. 3. Els augments en la difusi daquesta tecnologia sn molt rpids. Lincrement del parc mundial de captadors solars durant lany 2008 va ser del 18,8% i la Xina encara augmenta la quota de participaci. Com a comentari final, cal dir que s una energia que sobt del propi entorn natural, sense intermediaris, i que contribueix a proporciona benestar a les persones. A ms, s duna gran eficincia perqu escalfa directament els edificis o laigua sanitria que utilitzem sense prcticament transformacions. s una soluci de baixa complexitat, cost baix i de rendiment elevat per la qual cosa caldria promoure la seva generalitzaci arreu del mn, especialment en les noves construccions. Centrals solars trmiques Sn installacions disposades sobre extensions importants del terreny per captar lenergia solar trmica, concentrar-la a temperatura elevada (normalment, entre uns 350 i 550C) i transformar-la en energia elctrica. s una forma concentrada de generaci denergia que demana installacions i recursos tcnics importants.
161
Figura 9.5. Centrals solars trmiques. Esquerra: parc termosolar Andasol I (Espanya), de collectors de cilindres parablics i un sistema dacumulaci trmica per sals foses. Dreta: plantes solars de torre, PS01, en primer terme, i PS02, en segon terme, amb els helistats respectius (Espanya)
Entre les diverses configuracions de central solar trmica, les ms consolidades sn: Centrals de concentradors de cilindres parablics Sn les configuracions avui dia ms utilitzades. Es basen en concentradors de forma cilindricoparablica de gran longitud (generalment disposats en la direcci est-oest), que reflecteixen i concentren els raigs solars en uns captadors tubulars situats en els seus focus. Daquesta manera, saconsegueix un seguiment del Sol amb un nic eix horitzontal i amb molt poques prdues denergia reflectida als extrems. La calor solar escalfa lquid que flueix pel tub captador (en el cas de loli, la temperatura queda limitada a uns 400C) i, per mitj dun bescanviador, produeix vapor que mou les turbines que generen lelectricitat. Leficincia global del concentrador a la xarxa elctrica s de lordre del 15% (semblant a lenergia fotovoltaica). El projecte de referncia de la tecnologia dels concentradors de cilindres parablics fou Solar Energy Generating Systems (SEGS) al desert de Mojave (EUA), que va desenvolupar nou fases durant els anys 1984 a 1990, que totalitzen 342 MWe installats. Avui dia, Espanya ha assumit el lideratge daquesta tecnologia (prcticament, el 70% mundial) amb 9 unitats construdes i unes 32 ms en construcci, cada una delles duns 50 MWe de potncia nominal, amb una superfcie reflectant de 250.000 m2 (les installacions ocupen de 5 a 10 vegades ms), previstes per produir 105 GWeh/any, amb un factor ds de 0,24. El cost de les darrers installacions s duns 200 M, s a dir, uns 4 /We de potncia nominal. El Banc Mundial posa lmfasi en la integraci de centrals solars i de cicle combinat de gas (ISCC, integrated solar combined cycle) per cobrir alhora les fluctuacions de la demanda i una certa reducci de les emissions, mentre que la Comissi Europea s partidria de les centrals estrictament solars. Avui dia, pasos com Egipte, Algria i el Marroc impulsen projectes de centrals ISCC. En el futur, caldr seguir amb atenci la seva utilitzaci efectiva. En aquest sentit, la recent central solar espanyola Andasol disposa dun sistema innovador dacumulaci denergia trmica per 7,5 hores de funcionament a base de 28.500 tones de sals foses. El camp solar s ms gran que els de les centrals solars sense acumulaci, per permet regular la potncia amb independncia de la radiaci solar (dia/nit, variacions de la demanda, etc.) i dna lloc a un factor daprofitament superior a 0,40, tot i que el cost de produir lenergia s un 10% ms elevat. Centrals de torre i helistat Consisteix en una torre al centre dun camp dhelistats (centenars de miralls amb sistema de seguiment solar), a la part superior de la qual es concentra la llum solar sobre un re162
ceptor que escalfa sals foses a ms de 550C. Emmagatzemades en un dipsit de gran eficincia trmica, sutilitzen per generar vapor, que mou una turbina que, en darrera instncia, produeix electricitat (aquestes darreres etapes sn anlogues a les duna central de carb convencional). El sistema de torre presenta diversos avantatges en relaci amb les centrals de concentradors de cilindres parablics: assoleix una temperatura ms alta i, per tant, la conversi termodinmica s ms eficient; disposa intrnsecament dun sistema demmagatzematge trmic que facilita la gesti de lenergia; t menys condicionaments dun terreny pla. El desavantatge s la complexitat del sistema (control de dos eixos en cada helistat) i el cost associat. La central pilot americana, Solar One, va funcionar amb xit al desert de Mojave des de 1982 fins a 1988 amb aigua/vapor com a fluid trmic. Ms endavant, reconvertida en Solar Two en incorporar un sistema dacumulaci denergia per sals foses, va funcionar amb una potncia de 10 MWe de 1996 a 1999, quan va quedar fora de servei. Actualment, els exemples ms importants daquest tipus de centrals solars sn la PS01 i la PS02 prop de Sevilla (Espanya), d11 i 20 MWe de potncia, respectivament. Cal mencionar, tamb, un magne projecte americ de torres i camps dhelistats mltiples, denominat Ivanpah Solar Power Facility, duna potncia total de 370 MWe en tres localitzacions diferents de Califrnia, que est previst que es construeixi entre 2009 i 2012. T la particularitat que sajuda de calderes de gas per als moments en qu no hi ha prou Sol. Sistemes de disc parablic Un reflector de discs parablic, muntat en un seguidor de dos eixos, concentra els raigs en el punt focal on se situa el captador i, sovint, tamb el sistema de conversi (molt freqentment, un motor Stirling, per tamb altres sistemes, com les turbines daigua/vapor). Les propietats de la geometria parablica i el seguiment en dos eixos li proporcionen unes prestacions excellents en capacitat de concentraci i en rendiment (pot arribar al 30%). Tanmateix, la prpia configuraci en limita la potncia mxima entre 10 a 25 kWe. s un sistema ideal per a sistemes allats (no connectats a la xarxa) de potncia no gaire elevada (en algun cas, es disposen discs parablics en srie). En el cas energticament ms eficient de la integraci del captador i el sistema de conversi no hi ha cap possibilitat demmagatzematge denergia i, per tant, la gesti del sistema s molt poc flexible. Taula 9.9. Principals centrals solars trmiques del mn lany 2010 (>10 MWe)
Central solar 1. Solar Energy G.S. 2. Solnova 1, 3 i 4 3. Andasol 1 i 3 4. Nevada Solar One 5. Ibersol Ciud. Real 6. Alvarado 1 7. Extresol 1 8. La Florida 9. PS20 solar p.t. 10. Yzard (CC) 11. PS10 solar p.t. Total
1
Pas EUA Espanya Espanya EUA Espanya Espanya Espanya Espanya Espanya Iran Espanya
Pot.
MWe
Tipus Cil. parab. Cil. parab. Cil. parab. Cil. parab. Cil. parab. Cil. parab. Cil. parab. Cil. parab. Torre i hel. Cil. parab. Torre i hel.
Unitats 9 3 2 1 1 1 1 1 1 1
Inici
any
rea
Mm
2
Prod.
GWeh
FU1 0,21 0,41 0,24 0,23 0,24
354 150 100 64 50 50 50 50 20 17 11 940
1984-90 2010 2008-09 2007 2009 2009 2010 2010 2009 2006
2,290 0,510 0,288 0,255 0,150 0,075
654,5 363,6 134,0 103,0 105,2
Factor ds, fracci del temps que hauria funcionat a la potncia nominal Font: List of solar thermal power stations Wikipedia (04-11-2011). Elaboraci: Carles Riba Romeva
163
Caracterstiques de lenergia solar Avantatges En primer lloc, cal constatar que la radiaci solar cont una quantitat enorme denergia que es troba repartida arreu del mn, malgrat que la intensitat disminueixi amb la latitud. s inexhaurible, renovable i barata, i sempre ha estat lenergia dels pobres. En la seva forma directa s disponible per a tothom no calen permisos ni concessions. Tamb s enormement verstil. En podem obtenir calor (calefaccions, escalfadors daigua solar, cuines solars) i, de forma ms complexa, tamb refrigeraci. Sen pot obtenir electricitat, o b de forma ms centralitzada i eficient amb centrals solars trmiques, o b amb sistemes fotovoltaics en installacions ms redudes i distribudes. Finalment, cal no oblidar que nobtenim energia indirectament a travs dels cultius i dels boscos. A ms, s neta i no produeix contaminaci. En tot cas, els impactes poden venir arran de les inversions en equipament. Desavantatges El desavantatge ms gran s que no en podem disposar sempre que en volem (com ens hem acostumat amb els combustibles fssils). Hi ha el dia i la nit, el canvi continu de langle dincidncia, les estacions, els nvols i el clima. Aix fa que els factors ds siguin, en general, molt baixos. Un altre inconvenient del seu aprofitament s la dispersi. Cal recollir lenergia de grans superfcies (equipaments molt extensos) per obtenir una quantitat denergia que satisfaci les nostres necessitats. Ls de lenergia solar en el futur ens obligar a buscar aplicacions menys intensives en consum denergia. I un darrer tema que hem de tenir en compte s la transformaci del sistema actual, basat en combustibles fssils, en els diversos sistemes denergia renovable (la solar entre elles), i les inversions i el temps dimplantaci que aix comportar.
9.3. Energia hidroelctrica

Lenergia hidroelctrica s, avui dia, la ms important de les energies renovables comercialitzades i, segons lEIA, genera 3.119 TWeh/any (2008), equivalent al 16,33% de lelectricitat mundial i al 5,76% de tota lenergia primria. Amb una potncia installada elctrica de 857 GWe (18,8% del total), les centrals hidroelctriques proporcionen ms del 50% de lelectricitat a 43 pasos (fonamentalment, a Amrica del Sud i central, frica, sia i Oceania). Les centrals hidroelctriques funcionen a partir de tres configuracions bsiques: a) els salts daigua creats pels embassaments; b) laprofitament del corrent dels rius; c) els sistemes de doble embassament a diferent nivell amb sistema de bombament reversible (amb un rendiment global de lordre del 80%). Els salts daigua de gran cabal i poca altura utilitzen turbines hidruliques Kaplan; els de gran altura i poc cabal (en zones muntanyoses) utilitzen turbines Pelton, mentre que les situacions intermdies solen utilitzar turbines Francis. Els embassaments hidrulics poden emmagatzemar grans quantitats denergia: aix facilita una gesti flexible de les fluctuacions de la demanda, com tamb loptimitzaci de la producci elctrica i laprofitament denergia daltres fonts no acumulables (electricitat solar fotovoltaica, energia elica), que es perdrien si no fos pel sistema de doble embassament a diferent nivell amb sistema de bombament reversible. A ms, els embassaments proporcionen altres serveis clau per a la comunitat, com ara el control de les inundacions, aigua per al reg o reserves daigua potable.
164
Evoluci de la producci hidroelctrica A la taula 9.9, es mostra levoluci recent de la producci denergia hidroelctrica al mn, les diferents regions i els principals pasos. Com en altres taules sobre energies renovables, tamb shi indica la potncia installada i el factor ds, s a dir, la proporci de temps equivalent que el sistema treballaria a la potncia nominal. Taula 9.9. Evoluci de lenergia hidroelctrica
Regions
Producci denergia hidroelctrica (TWeh/any)

1990 1995 2000 2005 2008
% (2008)
PI 1 (GWe)
2008 21,6 21,3 18,1 7,5 0,3 3,0 28,2
FU 2
2008 46,9 55,5 38,6 38,4 8,1 48,8 35,2 41,5
Amrica Nord Amrica Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
ndex 1990=100 Eq. TWt 3
610,0 362,6 474,5 230,7 9,6 54,9 402,3 2.144,5

100,0 0,746
670,6 460,4 540,3 235,6 11,0 59,1 475,8 2.452,8

114,4 0,846
663,3 545,9 585,2 226,0 7,9 74,5 516,7 2.619,6

122,2 0,894
657,7 611,9 540,7 245,2 20,9 89,3 728,3 2.893,9

134,9 0,968
672,3 664,1 564,5 234,0 8,5 94,5 881,1 3.119,0

145,4 1,028
163,76 136,66 167,11 69,66 11,99 22,11 285,96 857,25
100,0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
1 2
Xina Canad Brasil EUA Rssia Noruega ndia Veneuela Jap Sucia Frana Paraguai Colmbia Itlia Mxic ustria Sussa Turquia Argentina Pakistan
125,1 293,9 204,6 292,9 0,0 119,9 70,9 36,6 88,4 71,8 52,8 27,2 27,2 31,3 23,2 31,2 29,5 22,9 17,7 16,8
184,9 332,6 251,4 310,8 173,7 120,1 71,9 50,9 81,3 67,4 72,2 41,7 31,8 37,4 27,3 36,7 34,8 35,2 26,6 23,0
220,2 354,9 301,4 275,6 162,4 137,5 73,7 62,2 86,4 77,8 66,5 53,0 31,8 43,8 32,8 41,4 36,5 30,6 28,5 17,0
393,0 360,0 334,1 270,3 171,0 134,3 100,7 74,3 75,7 72,1 51,2 50,7 39,4 35,7 27,4 35,9 30,9 39,2 33,7 30,6
522,4 378,6 365,9 254,8 163,1 138,2 113,2 86,7 75,5 68,4 63,1 54,9 43,1 41,2 38,8 37,6 35,7 32,9 30,0 27,5
16,7 12,1 11,7 8,2 5,2 4,4 3,6 2,8 2,4 2,2 2,0 1,8 1,4 1,3 1,2 1,2 1,1 1,1 1,0 0,9
171,50 74,44 78,29 77,93 47,00 28,25 39,31 14,57 21,85 16,35 20,87 8,13 8,90 13,73 11,39 8,22 13,48 13,83 9,02 6,46
34,8 58,1 53,3 37,3 39,6 55,8 32,9 67,9 39,4 47,7 34,5 77,1 55,3 34,3 38,9 52,2 30,2 27,2 37,9 48,6
Potncia hidroelctrica nominal installada. Factor ds, o percentatge equivalent de funcionament a la potncia nominal. 3 Potncia primria equivalent del flux denergia. Font: EIA-governEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 9.9: 1. Lenergia hidroelctrica mundial s, de molt, el sistema denergia renovable ms important (tret de la biomassa tradicional) i, els darrers 18 anys ha augmentat moderadament (45,4%). 2. Hi ha regions on aquesta energia ha evolucionat poc (Amrica del Nord, amb un augment del 10,2%, i Europa, amb 19,0%) i altres on ha evolucionat molt (Amrica del Sud i Central, amb un augment del 83,1%, i sia i Oceania, amb el 119,0%). frica, amb un augment important (72,1%) est en valors absoluts molt baixos.
165
3. El factor ds global s intermedi (el 41,5%, prcticament el doble de lelica i la solar i la meitat que la geotrmica). En aix, hi incideixen dos aspectes diferents; duna banda, les sequeres poden constituir un factor limitador, i, de laltra, en ser una energia acumulable, sutilitza per compensar els desequilibris del consum. Caracterstiques de lenergia hidroelctrica Lenergia hidroelctrica t actualment un gran potencial de generaci, que cobreix el 5,76% de tota lenergia primria consumida en el mn i continuar essent important. Les seves caracterstiques principals sn: Potencial de creixement El potencial brut denergia hidroelctrica del planeta podria arribar a generar uns 40.000 TWeh/any, dels quals 16.000 TWeh/any sn tcnicament explotables [WEC-2010] i uns 6.000 TWeh/any sn econmicament viables [IEA-ETSAP-E12-2010], s a dir, el doble dels produts avui dia. La major part dels nous recursos hidrulics que es poden desenvolupar es troben a frica, sia i Amrica Llatina. Sestima que les petites installacions hidroelctriques (d1 a 10 MWe) poden assolir una potncia conjunta de 150 a 200 GWe, de les quals noms se nexplota un 20% [IEA-ETSAP-E12-2010]. Pocs residus Lenergia hidroelctrica no genera CO2 fruit de la combusti ni, en general, provoca un impacte ambiental important. En tot cas, les principals emissions deriven de la construcci dels embassaments i de les centrals, que presenten costos entre 2.800 i 3.800 /MWe. Les installacions hidroelctriques amb embassament poden tenir impactes territorials importants derivats de la prdua de terres de cultius o de boscos que queden sepultats. Continutat en la generaci En els cursos estables daigua, el flux s constant i, en els embassaments, la capacitat es pot veure limitada per efectes climtics. En tot cas, s una energia de flux bsicament constant (hi ha pasos amb un factor ds de ms del 75%), fcilment controlable, que ofereix una gran capacitat per adaptar-se a la demanda o per compensar desequilibris creats per altres nodes de la xarxa. Baix consum Lenergia hidroelctrica t uns consums mnims de funcionament i un cost baix de manteniment. Si el canvi climtic no produeix pertorbacions importants en el rgim de precipitacions, aquesta s una de les energies ms sostenibles.
9.4. Energia elica

Lenergia elica ha estat utilitzada per lhome des de fa milers danys a travs de la navegaci de vela i, ms endavant, amb els molins de vent. Al principi, proporcionava directament energia mecnica, per els darrers trenta anys sest utilitzant amb xit per proveir electricitat. Prcticament a tot arreu hi ha vent (inclosos els mars), tot i que la seva intensitat varia enormement dun indret a un altre. El potencial del recurs elic s enorme, i una estimaci de Cole [WEC-2010] suggereix uns 1.000 TW per a tota la Terra. Noms que se nutilitzs un 1%, cobriria diverses vegades el consum actual delectricitat. Actualment, s una alternativa viable i madura per produir electricitat, per, com daltres fonts denergia renovable, est sotmesa als capricis de la natura i lenergia produda (tot i ser molt valuosa) s molta menys que la que proporcionen els combustibles fssils. Opcions generals Els sistemes elics han augmentat des dels primers models de 25 kWe ara fa uns trenta anys, fins als aerogeneradors ms grans existents avui dia, de 6 MWe (equivalents a 18 166
MWt), amb una torre de 120 metres dalada i un rotor de 126 metres de dimetre. El seu factor ds s, aproximadament, del 25%. Els motius fonamentals daquest augment de les dimensions sn que la potncia creix amb lrea escombrada per les pales i que els costos baixen amb el factor descala. Un altre factor que tamb collabora en aquesta evoluci s que la potncia creix amb el cub de la velocitat del vent. Com ms seleva laltura del rotor, ms elevada s la velocitat de laire (sevita lefecte terra) i, per tant, la potncia creix molt rpidament. Aix saconsegueix fent torres ms altes i installant-les dalt de les muntanyes. Una alternativa avantatjosa s situar els aerogeneradors al mar (off-shore) ja que, en no tenir obstacles, el vent s ms fort i ms constant que a terra ferma. Aix, i evitar les afectacions creixents a terra ferma, pot compensar la major inversi que suposa construir el suport en el mar (ancorat en el fons o flotant) i els sobrecostos de manteniment. En les installacions marines, sutilitzen les eliques ms grans disponibles.
Figura 9.6. Parc elic mar prop de Copenhaguen (Dinamarca). Font: http://en.wikipedia.org/wiki/Offshore_wind_power
Parcs elics (connectats a la xarxa, on-grid) s habitual de disposar un nombre determinat daerogeneradors en un mateix indret (o al mar) per formar un parc elic que comparteix elements del control i del sistema de transmissi de lenergia elctrica. Daquesta manera, els parcs elics prenen una dimensi ms operativa. En aquest sentit, s interessant de comparar la dimensi energtica dels grans aerogeneradors amb la duna central nuclear tpica d1 GWe de potncia. Tenint en compte els factors ds habituals (25% per a laerogenerador, ms dun 80% en les centrals nuclears), serien necessaris uns 640 grans aerogeneradors de 5 MWe per substituir la installaci nuclear. A ms, ats que la major part de les turbines eliques installades en el mn sn molt ms petites, aquesta proporci encara seria ms gran. Eliques allades (no connectades a la xarxa, off-grid) Malgrat que les grans eliques han atret ms latenci, hi ha una extensa gamma daerogeneradors de dimensions menors (des de 25 kWe fins a centenars de We), que sovint no funcionen connectats a la xarxa (off-grid). En combinaci amb un conjunt de bateries, poden subministrar electricitat a un habitatge o a una granja, o bombar aigua. Lenergia elica, com la solar, est molt repartida en el mn i a disposici de tothom (la prpia residncia, espais annexos), sense prcticament grans inversions ni afectacions. En un futur denergia escassa, laprofitament local de lenergia elica pot permetre a moltes famlies i comunitats assolir lautonomia energtica. De fet, ja s una realitat als pasos desenvolupats, en cases de camp, granges o installacions allades mentre que, als pasos en via de desenvolupament, comena a ser un suport per a les comunitats desateses.
167
Aspectes tecnolgics Caracterstiques de lenergia elica La velocitat nominal de laerogenerador selegeix per aprofitar els vents ms freqents, i com que sol ser molt inferior a la del generador elctric, cal un multiplicador dengranatges. Si el vent s massa feble, el rotor no arrenca, per si s massa fort, hi ha perill de danys i cal aturar-lo. La forma ms freqent de controlar la velocitat i la potncia del rotor s canviant la inclinaci de les pales (que poden girar sobre si mateixes). En cas de vents excessius, de forma activa o passiva, les pales giren fins a posar-se perpendiculars al corrent. Sincronitzaci o acumulaci Els aerogeneradors connectats a la xarxa requereixen un sistema de control per sincronitzar el corrent generat amb la freqncia de la xarxa. Es pot optar per generadors sncrons o asncrons, i amb connexi directa o indirecta a la xarxa. En la connexi indirecta, el corrent generat per lelica passa a travs de dispositius electrnics per tal dajustar la freqncia a la xarxa. Amb un generador asncron, aix t lloc de forma automtica. En els sistemes no connectats a la xarxa, cal transformar el corrent en continu i alimentar un sistema de bateries. Evoluci de la producci elica Laprofitament a gran escala de lenergia elica s un fet relativament recent. Lany 1990, les installacions eliques eren testimonials, mentre que el 2008 la producci elctrica ja era quasi del 2,5% de les energies renovables i el 0,4% de totes les energies primries. A ms, el creixement s molt viu (el 31,0% lany 2009) i ha totalitzat 157,9 GWe installats a finals daquest any. Taula 9.10. Evoluci de lenergia elica en el mn, per regions i pasos principals
Regions 1990
Producci denergia elica (TWeh/any)

1995 2000 2005 2008
% (2008) 28,2 0,4 54,4 0,2 0,1 0,6 16,1 100,0
PI 1 (GWe)
2008
FU2
2008 25,0 16,3 20,1 15,8 25,2 30,8 14,3 19,9
Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eurasia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
ndex 1990=100 ndex 2000=100 Eq. TWt 3
2,79 0,00 0,67 0,00 0,00 0,00 0,03

100,0
3,23 0,00 3,88 0,00 0,00 0,00 0,54

218,7
5,86 0,20 21,20 0,01 0,00 0,21 2,48

857,3 100,0 0,0102
19,23 0,46 67,40 0,14 0,08 0,80 11,52

2.849,9 332,4 0,0333
59,25 0,90 114,22 0,36 0,20 1,24 33,75 209,92

6.005,0 700,4 0,0694
27,106 0,628 65,026 0,259 0,089 0,460 26,978 120.547
3,50
7,64
29,97
99,62
0,0012
0,0026
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1 2
EUA Alemanya Espanya ndia Xina Regne Unit Dinamarca Portugal Frana Itlia
2,79 0,03 0,01 0,03 0,00 0,01 0,58 0,00 0,00 0,00
3,16 1,63 0,26 0,47 0,06 0,37 1,12 0,02 0,01 0,01
5,59 8,88 4,49 1,60 0,58 0,90 4,03 0,16 0,07 0,54
17,81 25,87 20,12 6,27 1,93 2,76 6,28 1,68 0,91 2,23
55,36 38,55 30,59 13,05 12,43 6,74 6,58 5,47 5,40 4,62
26,4 18,4 14,6 6,2 5,9 3,2 3,1 2,6 2,6 2,2
24,651 23,895 16,546 10,243 12,170 3,406 3,163 2,857 3,422 3,525
25,6 18,4 21,1 14,5 11,7 22,6 23,8 21,9 18,0 15,0
Potncia elica nominal installada. Factor ds, o % equivalent de funcionament a la potncia nominal. 3 Potncia primria equivalent del flux denergia. Fonts: Energia produda: EIA; potncia installada; World Wind Energy Association (WWEA), [WWEA2009]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
168
Comentaris a la taula 9.9: 1. La primera constataci s que lenergia elica evoluciona molt rpidament en el mn. Si es pren la referncia de lany 2000, en vuit anys sha multiplicat per 7 lenergia produda i, de manera anloga, la potncia installada. 2. Una segona constataci s que, de moment, est concentrada en pocs pasos (ms del 70% en els cinc primers). I, sobretot, a les regions dEuropa i dAmrica del Nord. En tot cas, sembla que la Xina comena a escalar posicions i ha ms que duplicat la potncia installada lany 2009. 3. Tot i que no es reflecteix a la taula 9.10, comena a fer-se visible la potncia installada en el mar (off-shore), que loctubre de 2010 ja era de 3,16 GWe. Caracterstiques de lenergia elica Avantatges El vent s un recurs energtic renovable, inexhaurible i a labast de tothom (ning no en pot tallar laccs) i normalment pot conviure amb altres usos del sl. Est molt distribuda i acostuma a haver-hi emplaaments adequats a prop dels usuaris. La tecnologia elica s de fcil accs (en comparaci daltres sistemes energtics) i permet modular la dimensi dels sistemes, alhora que proporciona noves activitats. En les petites installacions permet la implantaci descentralitzada en unitats familiars o en petites comunitats, tant si s en rgim autnom o dintercanvi amb la xarxa. Pot constituir una eina deducaci interessantssima per a la gesti i lestalvi denergia. En les grans installacions, tot i ser una tecnologia jove amb grans possibilitats dinnovaci, lenergia elica s competitiva enfront da altres fonts denergia. La implantaci no requereix molt de temps (entre 6 mesos i 1 any) i el retorn de la inversi s rpid (segons Kubiszewski, la taxa de retorn energtic (TRE, o EROI) s aproximadament de 20 [Kub-2010]). El funcionament dels aerogeneradors no produeix emissions de CO2, ni residus contaminants. Pot presentar inconvenients menors, com limpacte paisatgstic, la interferncia amb les aus o alguns sorolls de funcionament. Inconvenients Com totes les alternatives renovables, la quantitat denergia que se nobt s molt limitada en comparaci de la que proporcionen els combustibles fssils. Lenergia elica no est disponible en tot moment, ni en la quantitat que desitgem. Per tant, o b shan de preveure sistemes dacumulaci, o b sha de gestionar la demanda en funci de la disponibilitat (no a linrevs). Aquest s un inconvenient que troben les companyies elctriques tradicionals, per que caldr resoldre adequadament. Lacumulaci de lenergia elica dels sistemes connectats a la xarxa (on-grid) es podria combinar amb ls de centrals hidroelctriques de doble embassament amb bombament reversible. Es tractaria daprofitar, en tot moment, lenergia que genera el vent quan nhi ha, bombant laigua a lembassament superior i desprs administrar aquesta energia a travs de la turbina hidrulica segons la demanda. Lopci del doble embassament t un rendiment global del 80%. Altres propostes preveuen lacumulaci de lenergia elica en les bateries del futur parc dautombils elctrics. El segent exemple posa de manifest la dificultat per implementar aquesta soluci: a) Lany 2009, Espanya va produir 36,99 TWeh elics (13,2% de lelectricitat, segons REE, Red Elctrica Espaola); b) Un autombil elctric estndard que recorri 15.000 km/any, consumeix uns 3.375 kWeh/any a la sortida de laerogenerador (equivalent a 180 Weh/km a la bateria); c) Si es preveu que un 25% de lenergia elica generada sacumuli en les bateries durant les nits, calen 2.740.000 vehicles elctrics a Espanya (un 13% del parc actual). Per a penes sestan venent alguns centenars de vehicles elctrics per any.
169
9.5. Energia geotrmica

Lenergia geotrmica prov de la calor produda a linterior de la Terra que resulta fonamentalment de la desintegraci distops radioactius durani, tori i potassi (87%), com tamb de la calor originada en els primers moments de formaci del planeta i de lenergia solar absorbida per la capa terrestre. Lescora terrestre s la fina capa externa de la Terra, de consistncia slida (formada de granit i recoberta sovint destrats sedimentaris), amb un gruix de 20 a 60 km en les zones continentals (el radi mitj de la Terra s de 6.371 km) i molt ms prima en els fons dels oceans (de 5 a 15 km). Prop de la superfcie, la temperatura de lescora terrestre s molt baixa (de 15 a 20 C), per augmenta rpidament amb la profunditat fins a situar-se entre els 500 i els 1.000 C en el seu contacte amb el mantell. Desprs, la temperatura de la Terra progressa ms lentament vers linterior fins a uns 5.000 C en el nucli. La gran energia interna del planeta (equivalent a 350.000.000 de vegades les reserves sumades dels recursos energtics no renovables) origina un flux denergia vers la superfcie de la Terra que, de mitjana, se situa entre els 0,063 W/m2 [Cra-2001] i els 0,082 W/m2 [WEC-2010] i representa globalment una potncia entre els 32,1 i els 41,8 TWt (de lordre del doble de la consumida per la humanitat). Aquest flux es reflecteix a tota lescora terrestre a travs dun augment de la temperatura amb la profunditat duns 2 a 3C per cada 100 metres (gradient geotrmic). Per tamb existeixen localitzacions amb gradients molt ms elevats (camps geotrmics) a causa de singularitats geolgiques com ara: a) la intrusi de roca fosa (magma) a lescora terrestre; b) laprimament de lescora terrestre; c) lascens daiges subterrnies que han estat en contacte amb roques molt ms calentes a diversos quilmetres de profunditat; d) lallament trmic de les roques profundes per capes superiors (com pissarres) de conductivitat trmica baixa, i e) lescalfament anmal de roques poc profundes per la presncia delements radioactius. Aplicacions de lenergia geotrmica dalta i mitjana temperatura Les aplicacions ms atractives de lenergia geotrmica sn aquelles que aprofiten fonts geotrmiques de temperatures elevades i mitjanes en localitzacions favorables, ja que permeten obtenir electricitat i realitzar processos de valor afegit ms alt. Susa, fonamentalment, per produir electricitat i calor industrial, com ara: calefacci i aiges sanitries de grans edificis i de districtes urbans, determinats processos industrials, hivernacles, ramaderia, aqicultura. Avui dia, la capacitat mundial en energia geotrmica de temperatura elevada i mitjana s duns 9,3 GWe en potncia elctrica installada, que generen 60 TWeh/any (el 0,32% de lenergia elctrica mundial), i uns 18 GWt en potncia trmica installada, que produeixen 63 TWth/any de calor. Tanmateix, les localitzacions sn limitades. Segons el nivell de la temperatura, es distingeixen diversos tipus de recursos geotrmics: a) Sistemes en qu domina el vapor. Sn pocs en el mn (guisers del nord de Califrnia, Larderello a Itlia i Matsukawa al Jap) i permeten moure directament una turbina especial per produir electricitat; en alguns casos, cal un procs previ de separaci per tal dobtenir-ne el vapor mentre que el condensat es reinjecta al pou. a) Energia geotrmica dalta temperatura (>100 C). Opera en pous geotrmics molt calents o molt profunds daiges termals on laigua sinjecta a pressi a la roca. Aquesta energia geotrmica s til sobretot per produir electricitat i se sol subdividir en dues subcategories: Energia geotrmica dalta temperatura (superior a 150C). Permet la producci delectricitat amb el vapor que flueix amb pressi suficient per alimentar una turbina.
170
Energia geotrmica de temperatura mitjana (100C a 150 C). Utilitza un medi fluid per produir lelectricitat.
a) Energia geotrmica de temperatura baixa (30C a 100C). Jaciments geotrmics daigua calenta que es troben a profunditats entre pocs centenars a diversos milers de metres. Susa principalment per a xarxes collectives de calefacci. a) Energia geotrmica de molt baixa temperatura (10C a 30C). Tamb coneguda com a bomba de calor geotrmica, sutilitza principalment per a sistemes de calefacci i aire condicionat. Requereix una alimentaci elctrica i proporciona una energia trmica diverses vegades superior. Energia geotrmica per produir electricitat Lagncia americana EIA-govEUA proporciona dades sobre levoluci de lelectricitat produda per mitj denergia geotrmica (taula 9.11). Taula 9.11. Evoluci de la producci elctrica amb energia geotrmica
Regions 1990
Producci delectricitat (TWeh/any)

1995 2000 2005
2008
% (2008) 35,8 4,7 16,7 0,7 0,0 1,9 40,2 100,0
PI 1 (GWe)
2008
FU2
2008 76,7 69,1 88,0 61,6 -? 68,2 74,4
Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica4 sia i Oceania Mn
ndex 1990=100 Eq. TWt 3
20,30 0,77 3,43 0,03 0,00 0,32 10,02

100,0 0,0246
18,76 1,16 3,66 0,03 0,00 0,37 13,01

106,1 0,0259
19,70 1,80 5,87 0,06 0,00 0,41 21,63

141,9 0,0348
21,63 2,35 6,76 0,39 0,00 0,95 21,75

154,4 0,0378
21,65 2,82 10,09 0,44 0,00 1,13 24,30

173,4 0,0425
3,221 0,467 1,309 0,082 0,000 0,122 4,066 9,267
34,86
36,99
49,47
53,82
60,44
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
1 2
EUA Filipines Indonsia Mxic Itlia Nova Zelanda Islndia Jap El Salvador Kenya4
15,43 5,19 1,07 4,87 3,06 2,10 0,29 1,65 0,40 0,32
13,38 5,83 2,10 5,39 3,26 2,06 0,28 3,01 0,42 0,37
14,09 11,05 4,63 5,61 4,47 2,78 1,26 3,18 0,75 0,41
14,69 9,41 6,27 6,93 5,06 3,00 1,58 3,06 1,00 0,95
14,95 9,81 7,88 6,70 5,24 3,99 3,84 2,61 1,44 1,12
24,7 16,2 13,0 11,1 8,7 6,6 6,3 4,3 2,4 1,9
2,256 1,958 0,933 0,965 0,671 0,585 0,575 0,532 0,204 0,115
75,6 57,2 96,5 79,3 89,2 77,9 76,2 56,1 80,6 ?
Potncia geotrmica nominal installada. Factor ds, o percentatge equivalent de funcionament a la potncia nominal. 3 Potncia primria equivalent del flux denergia. 4 A les dades dEIA, hi ha una incongruncia entre la potncia generada i la installada (factor ds > 1) Fonts: Energia produda: EIA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 9.11: 1. La potncia elctrica generada a partir denergia geotrmica s prcticament insignificant en el context mundial (0,32% de lenergia elctrica produda, i 0,24% de lenergia primria); lEIA indica que el rendiment termicoelctric de les centrals geotrmiques s ms baix que el de les centrals trmiques convencionals: 6,16 TWt/TWe. 2. En canvi, el factor ds de lenergia geotrmica s 74,4% a escala mundial, molt ms favorable que per a daltres energies renovables (solar trmica, fotovoltaica o elica). Aix fa que una potncia installada reduda de centrals geotrmiques (9,27 GWe) produeixi prop d1/3 de lenergia elctrica produda per la potncia elica installada (121,05 GWe).
171
3. Les localitzacions favorables per a lenergia geotrmica sn relativament escasses, fet que no permet ampliar a gran escala, en el futur, aquesta font denergia. Aplicacions de lenergia geotrmica de baixa temperatura En temps recents, cada cop tenen ms difusi les tecnologies per aprofitar lenergia geotrmica de molt baixa temperatura la qual, si b queda limitada a aplicacions que requereixen temperatures molt baixes i intensitats energtiques redudes, en anar associada a tota la superfcie de la Terra, la fa enormement atractiva i disponible per a tothom. La capa ms superficial de la Terra sescalfa i es refreda amb latmosfera per, a una certa profunditat (pocs metres), la temperatura del subsl es mant molt uniforme durant tot lany, que es correspon, aproximadament, a la temperatura mitjana del lloc (de 10 a 15C en la majoria de pasos temperats). Amb la profunditat, la temperatura augmenta. Una de les aplicacions ms interessants s la climatitzaci geotrmica (calefacci durant lhivern i refrigeraci durant lestiu) i lobtenci daiges sanitries en edificis de zones poc denses. Es poden plantejar, fonamentalment, dos sistemes que comporten inversions i consums energtics diferents: a) sense bomba de calor; b) amb bomba de calor. Climatitzaci sense bomba de calor. s un sistema senzill i de cost energtic baix quan funciona, per que comporta inversions relativament elevades. Cal perforar el terreny fins que la temperatura del subsl sigui la desitjada (temperatura de confort, de 20 a 22C; de 50 a 300 metres de profunditat). La calor o el fred sobtenen simplement bombant a la superfcie un lquid que adquireix la temperatura del subsl, a lhivern ms calent que la temperatura ambient, i a lestiu ms fred. La soluci de terra radiant en un edifici resulta molt efica i el consum de la bomba hidrulica s molt redut en relaci amb lenergia que seria necessria en una calefacci i refrigeraci convencionals. Requereix poca extensi superficial. Climatitzaci amb bomba de calor Ja a molt poca profunditat (de 50 cm a pocs metres), la temperatura del sl s fora constant en el temps i saproxima a la temperatura mitjana del lloc. Si aquesta s inferior a la temperatura de confort, fet freqent en els pasos temperats (temperatures del subsl immediat entre 8 i 15C), aleshores cal un sistema per cobrir el salt trmic. Sutilitza la bomba de calor, que funciona de forma similar a un aire condicionat: a lhivern, bomba calor del subsl a ledifici i, a lestiu, bomba calor en sentit contrari. El balan energtic de les calefaccions geotrmiques amb bomba de calor s de lordre de 4 kWth denergia calorfica per 1 kWeh denergia elctrica consumida i, aparentment, representa un estalvi del 75%; tanmateix, no es diu que, en el mix elctric de la majoria de regions i pasos del mn, generar 1 kWeh comporta, aproximadament, el consum de 3 kWth denergia primria (i les emissions corresponents de CO2 segons el mix), de manera que lestalvi real probablement no supera el 25%. En la disposici de tubs horitzontals, es recomana una superfcie de terreny dentre una i dues vegades la superfcie a climatitzar, mentre que, amb tubs verticals (de 50 a 70 metres de profunditat), el terreny necessari s molt inferior. Caracterstiques de lenergia geotrmica Lenergia geotrmica pot representar, alhora, limitacions o oportunitats. La seva constncia en el temps ns un dels avantatges principals. El seu repartiment territorial s ms complex i depn del nivell de temperatura de les fonts geotrmiques. Font denergia local. Lemplaament de les installacions s necessriament local. Si es genera electricitat, hi ha la possibilitat de transportar-la a distncia, per si es produeix calor, aleshores la utilitzaci tamb ha de ser local. Per tant, s una font energtica que no permet la deslocalitzaci i que evita la dependncia.
172
Pocs residus. En principi, no genera CO2 i t impactes ambientals baixos. Tanmateix, determinats jaciments geotrmics emeten cid sulfhdric, que es detecta per una olor molt forta i que, en quantitats elevades, pot ser letal. En altres fonts geotrmiques, el vapor surt barrejat amb CO2 o contaminat amb substncies com larsnic o lamonac. En determinades installacions, es produeix contaminaci trmica o degradaci del paisatge Producci constant. Ofereix un flux constant denergia al llarg del temps, independent del dia o la nit, les estacions, les pluges, els vents, els cabals dels rius o altres factors climtics. Aix es reflecteix en un factor daprofitament elevat, generalment superior a 0,70. Tamb evita alguns dels efectes destructius depisodis climtics extrems (vents huracanats, tempestes marines) a qu es poden veure sotmesos altres sistemes energtics. Baix consum. En sistemes dalta temperatura, produeix energia neta amb un consum molt baix daltres fonts denergia. En sistemes geotrmics de baixa temperatura per a la climatitzaci dedificis, la utilitzaci de bombes de calor pot fer disminuir, de forma significativa, els beneficis energtics; en canvi, la utilitzaci de pous ms profunds amb simples bombes hidruliques pot donar rendiments molt acceptables.
9.6. Lenergia dels oceans

Com hem vist, lenergia que avui dia obtenim dels oceans s la ms reduda de totes (0,5 TWeh lany 2008, el 0,007% de les energies renovables i el 0,001% de totes les energies), tot i que el potencial teric s enorme. I, malgrat que hi ha installacions en el mar des de fa molts anys (com la central maremotriu de La Rance, Frana, des de lany 1967), les tecnologies per aprofitar lenergia dels oceans encara es troben en una fase experimental. Els oceans poden proporcionar energia a travs de diferents fonts i tecnologies: a) aprofitant lenergia de les ones; b) aprofitant els corrents marins; c) aprofitant les marees, ja sigui a travs dun barratge o dels corrents que generen; d) convertint el gradient trmic dels oceans en energia (OTEC, Ocean Thermal Energy Conversion), o e) explotant el gradient sal [IEA-OES-2009]. Si b el potencial denergia explotable de forma econmica a partir dels oceans s molt gran en relaci amb ls actual (uns 500 TWeh/any a partir de les ones i uns 100 TWeh/any a partir de les marees [IEA-ETSAP-E13-2010]), s molt moderat en relaci amb els quasi 19.100 TWeh que es van generar lany 2008 en el mn. Les altres formes dobtenir energia de mar sn difcils davaluar en el moment actual de desenvolupament tecnolgic. Efectes energtics dels oceans en el clima De tota manera, els oceans ja ens aporten, indirectament, beneficis enormes en el camp de lenergia a travs de la circulaci marina. En efecte, el Sol incideix en el mar de dues maneres: creant vents que mouen les capes superficials a travs de la fricci (mxim, uns 100 metres de profunditat), i alterant la seva densitat per la temperatura i/o per modificacions de la salinitat. Les diferncies de densitat, junt amb els efectes de la rotaci de la Terra, originen la circulaci termohalina (causada per efectes trmics i salins) que origina uns corrents superficials i profunds enllaats entre si, que abasten tots els oceans i tenen gran incidncia en la configuraci dels diferents climes de la Terra i en la vida marina grcies al provement doxigen i de nutrients. El corrent del Golf s una part de la circulaci termohalina superficial que mou grans masses daigua clida des del golf de Mxic fins a les costes de lEuropa del Nord. En aquell punt, sota els efectes de la rotaci de la Terra, el corrent gira vers Grenlndia i les aiges, salinitzades pel refredament i levaporaci progressiva, senfonsen i retornen com un corrent fred profund (entre 2.000 i 4.000 metres) que es mou en direcci nord-sud. Aquest enfonCarles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
173
sament davant de les costes de Grenlndia (i, en menor intensitat, en el mar de Labrador) s precisament un dels motors principals de la circulaci termohalina.
Figura 9.7. Circulaci termohalina amb els corrents superficials calents assenyalats en taronja i els corrents freds profunds assenyats en blau. Font: IPCC, corregida per la Woods Hole Oceanographic Institution
La dimensi del corrent del Golf s enorme: t uns 100 km damplada i una profunditat entre 800 i 1.200 metres, amb una velocitat que arriba a 2,5 m/s a la superfcie, i transporta una potncia duns 1.400 TWt en forma de calor (quasi 80 vegades el consum hum). Doncs b, el corrent del Golf s fort i, junt amb corrents daire del mateix signe, aporta una quantitat de calor ingent a Europa occidental que fa que tingui un clima molt ms benigne del que li correspondria. En efecte, noms cal constatar que la latitud de Barcelona (41,23 nord, una ciutat del sud dEuropa) s superior a la de Nova York (40,78, una ciutat del nord dels estats Units) o la de Pequn (39,92, una ciutat del nord de la Xina), i que la latitud de Copenhaguen (55,66, una ciutat del nord dEuropa amb clima atemperat) tan sols es pot comparar amb la de Moscou (55,77) i la del sud dAlaska (54,66). Tot i que encara est en discussi, sembla que un dels efectes del canvi climtic pot ser el desgla de grans masses daigua dola a les costes de Grenlndia que pot alentir el corrent del Golf i produir un refredament dEuropa, en contra de lescalfament global. Si es dna aquesta circumstncia, a Europa haurem perdut molta ms energia que la que podem guanyar amb grans esforos en altres camps.
9.7. Els biocarburants

En sentit ampli, els biocombustibles sn matries de naturalesa slida, lquida o gasosa destinades a obtenir energia per combusti (calor, electricitat i tracci de vehicles) derivades, directament o indirectament, de qualsevol tipus de biomassa, s a dir, de les plantes (cultivades o dels boscos), de residus animals i de microorganismes i tamb de deixalles orgniques. En queden exclosos els hidrocarburs fssils (petroli, gas natural) i els carbons fssils (inclosa la torba). Ats que aquestes matries poden ser regenerades en perodes de temps comparables a la vida humana (i sovint bastant inferiors), entren dintre de la categoria de les energies renovables; per una mala gesti daquests recursos tamb pot conduir a consumir o a malbaratar el capital (desforestaci de boscos, exhauriment dels sls, extinci despcies) i donar 174
lloc a la prdua irreversible del recurs (almenys per a un perode de temps molt llarg) semblant al que succeeix amb els combustibles fssils. Els biocombustibles inclouen, entre daltres: a) la biomassa tradicional (llenya del bosc, carb vegetal, residus vegetals i residus danimals); b) els biocarburants, normalment lquids, caracteritzats perqu poden ser utilitzats en els motors de combusti interna (cicles Otto i disel), i c) el biogs, obtingut de la descomposici de la matria orgnica. Evoluci dels biocarburants Com sha vist a la secci 5.3, per la seva densitat energtica elevada i la fcil manipulaci, els combustibles lquids sn estratgics per a la majoria de sistemes de transport, ra per la qual sestan fent grans esforos per obtenir-los de la biomassa (BTL, biomass-to-liquid). Els biocarburants ms coneguts (i, alhora, ms utilitzats) sn el bioetanol i el biodisel. Es distingeix entre diverses generacions de biocarburants: Biocarburants de primera generaci Sanomenen aix els que sobtenen de llavors, grans o plantes completes de cultius inicialment destinats a aliment hum o a farratge. Per tant, la seva producci entra en collisi amb lalimentaci humana. Les transformacions daquests cultius donen lloc a dos productes energtics amb tecnologies madures: el bioetanol, basat en el sucre (actualment, el 80% de lenergia produda de biocarburants), i el biodisel, basat en olis (prcticament la resta de producci). El bioetanol sobt de plantes sucreres (canya de sucre, remolatxa) o de cereals (blat de moro o blat) i susa mesclat amb la gasolina en motors convencionals (del 5 al 10%) i en motors adaptats (en percentatges ms alts), o b prviament convertit en ETBE (etil ter butil ter) i barrejat amb la gasolina (del 5 al 15%) per augmentar-ne lndex doct i eliminar-ne ls dadditius amb plom. El biodisel sobt de la transformaci dolis vegetals (soja, palma, colza, gira-sol) i sutilitza o b directament en motors adaptats o b, mesclat en proporcions relativament baixes amb el gasoil, en els motors disel convencionals. Biocarburants de segona generaci La segona generaci de biocarburants sorienta a utilitzar i a posar en valor altres formes de biomassa que no entrin en collisi amb lalimentaci humana, com ara plantes no alimentries (per exemple, la jartropha), restes de cultius (palla, rostoll) o la biomassa dels boscos. Per transformar la biomassa que cont cellulosa (fusta, residus agrcoles), cal un procs complex que encara no t una traducci industrial econmicament viable: se separa la lignina de la cellulosa amb enzims, desprs es trenquen les molcules de cellulosa per mitj dhidrlisi i se nobtenen carbohidrats que, fermentats i destillats, es converteixen en bioetanol. Si b aquestes noves perspectives amplien enormement el volum de la biomassa i dels residus utilitzables, la major part de les tecnologies per produir biocarburants de segona generaci estan encara en fase de desenvolupament. Noves generacions de biocarburants Es parla duna tercera generaci de biocarburants basada en cultius dalgues com a matria primera per obtenir-ne biodiesel. Concretament, els cultius dalgues microscpiques presenten tericament nombrosos avantatges (creixement molt rpid en localitzacions i condicions inhspites, funcionament com a important embornal de CO2, generaci de mltiples subproductes que poden rendibilitzar el procs), per aquesta tecnologia encara ha de superar molts esculls abans desdevenir econmicament viable a gran escala. I tamb ja es pensa en noves generacions de biocarburants creats a partir de processos bioqumics avanats o en tecnologies solar-a-combustible. Per cap daquestes solucions no es preveu que pugui arribar al mercat abans de dues o tres dcades, i caldr veure si podran produir biocarburants en quantitats significatives.
175
Producci de biocarburants Si b la producci de biocarburants de segona i tercera generaci pot obrir una finestra a lesperana, s bo tenir present quina s la producci actual de biocarburants i la seva evoluci en el temps (taula 9.12). Com altres fonts renovables, han tingut un augment espectacular, per la seva producci continua essent testimonial a escala mundial. Taula 9.12. Evoluci de la producci de biocarburants
Producci de bioetanol (kb/d)1
Regions i pasos 2000 2005 2006 2007 2008 2009 % (2009) 55,2 35,9 4,7 0,1 0,0 0,0 4,1 100,0
Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
ndex 1990=100 Eq. TWt 1
109,24 184,99 2,00 0,00 0,00 0,20 2,90 299,33

100,0 0,0212
259,09 284,63 14,06 0,30 0,00 0,20 26,00 584,28

195,2 0,0414
323,01 328,32 27,84 0,50 0,00 0,30 32,60 712,57

238,1 0,0505
439,18 414,62 31,11 0,60 0,00 0,20 38,40

308,7 0,0655
621,87 500,74 47,16 0,70 0,00 0,30 48,01

407,2 0,0863
732,19 476,44 62,03 1,30 0,00 0,42 54,94

443,4 0,0940
924,11 1.218,78 1.327,33 425,38 388,71 28,70 9,30 13,80 6,80 6,20 4,85
2007
1 2 3 4 5 6 7 8
EUA Brasil Xina Frana Canad Alemanya Espanya Jamaica
105,54 183,89 0,00 2,00 3,70 0,00 0,00 -2000
254,69 276,41 20,70 2,50 4,40 2,80 5,20 2,20

2005
318,61 306,12 24,10 5,00 4,40 7,40 6,90 5,20

2006
605,57 466,29 34,30 17,00 16,30 10,00 5,90 6,42

2008
713,49 449,82 37,00 21,50 18,70 13,00 8,00 6,90

2009
53,8 33,9 2,8 1,6 1,4 1,0 0,6 0,5 % (2009) 11,4 18,8 56,0 1,2 0,0 0,0 12,5 100,0
Producci de biodisel (kb/d)1

Regions i pasos
Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
ndex 1990=100 2 Eq. TWt
0,00 0,10 15,70 0,00 0,00 0,00 0,00 15,80

100,0 0,0011
6,12 0,54 68,06 0,30 0,00 0,00 2,20 77,23

488,8 0,0055
17,14 2,25 113,22 0,32 0,00 0,00 9,10 142,03

898,9 0,0101
33,65 15,25 137,50 0,72 0,00 0,00 15,80 202,92

1.284,3 0,0144
45,91 38,63 155,04 2,50 0,00 0,05 28,82 270,95

1.714,9 0,0192
35,23 57,93 172,61 3,80 0,00 0,09 38,52 308,19

1.950,6 0,0218
1 2 3 4 5 6 7 8
1 2
Alemanya Frana EUA Brasil Argentina Itlia Espanya Tailndia
4,90 5,90 -0,00 0,10 1,60 1,60 0,00
39,00 8,40 5,92 0,01 0,20 7,70 3,20 0,40
70,40 11,60 16,34 1,19 0,60 11,60 1,20 0,40
78,30 18,70 31,95 6,97 7,50 9,20 3,30 1,20
61,70 34,40 44,11 20,06 15,30 13,10 4,30 7,70
51,20 41,10 32,93 27,71 23,10 13,10 11,00 10,50
16,6 13,3 10,7 9,0 7,5 4,3 3,6 3,4
kb/d = milers de barrils per dia. Potncia primria equivalent del flux denergia. Font: biocarburants produts: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
176
Comentaris a la taula 9.11: 1. La producci de biocarburants creix molt rpidament, ms el biodisel que el bioetanol, fonamentalment perqu partia de quotes molt baixes. El Brasil i els Estats Units ja produen bioetanol en quantitats importants a linici daquest curt perode. 2. Les quantitats sumades dels dos biocarburants (1,64 Mb/d, milions de barrils per dia) representen, escassament, un 2% de la producci i del consum de petroli i combustibles lquids mundials en els darrers anys (aproximadament, uns 85 Mb/d). 3. La taula anterior (obtinguda a partir de les dades de lEIA-govEUA) determina com a productors dels biocarburants els pasos que els transformen, i no els que produeixen els cultius de base. Aquest fet oculta alguns desajustos greus com el conflicte de les Tortillas a Mxic, les desforestacions al sud-est Asitic (especialment a Malisia i Indonsia) o la substituci de cultius tradicionals alimentaris per monocultius energtics a frica i a Amrica del Sud (especialment a lArgentina i al Brasil). Lmits dels biocarburants de primera generaci Els biocarburants (fonamentalment letanol i el biodisel), obtinguts de diferents cultius, sembla que sn lesperana ms directa per substituir el petroli. Tanmateix, se nhaurien danalitzar dos aspectes fonamentals: la taxa de retorn energtic (TRE, o EROI) i la incidncia sobre lagricultura i lalimentaci. Capacitat substitutiva dels biocombustibles Un aspecte clau s analitzar la capacitat dels cultius de la Terra per produir biocombustibles en substituci del petroli. A aquest efecte, sha avaluat la producci detanol que es podria obtenir si shi destinessin els principals cultius del mn (fonamentalment, els cereals i els cultius sucrers). Els resultats es donen a la taula 9.13. Taula 9.13. Agricultura i biocarburants (rendiments dels cultius per a letanol)
Any 2007 Blat Arrs Blat de moro Sorgo Canya de sucre Remolatxa sucrera Total al mn Total mn (tots cultius)
% mn
1
Superfcie cultivada Mha 222,8 159,3 161,1 44,9 24,3 4,3 617,7 1.447,9
42,6%
2
Producci Rendiment Total Petroli Petroli de cultius de letanol etanol equivalent equivalent Tg/any litres/ha Glitres/any 1 Glitres/any 1 Mb/dia 1 683,4 685,9 826,2 65,5 1.736,3 222,0 4.219,3 10.249,0
41,2%
2
952 1.806 1.960 494 4.550 5.060
212,1 287,7 315,8 22,2 110,6 21,8 970,1
142,1 192,8 211,6 14,9 74,1 14,6 649,9

% mn
2,45 3,32 3,65 0,26 1,28 0,25 11,20 85,00 13,2% 3
Total mn (petroli)
Glitres/any = milers de milions de litres por any; Mb/dia = milions de barrils per dia. 2 Percentatge respecte a la superfcie i a la producci mundials de tots els cultius, inclosos els farratgers. 3 Percentatge respecte a la producci mundial de petroli dels darrers anys, aproximadament 85 Mb/dia. Fonts: superfcies cultivades i produccions agrcoles: [FAOSTAT-2011]; rendiments dels diferents cultius per produir etanol (litres/ha) i equivalncia: 0,67 litres de petroli equivalent per litre detanol: [FAO-2008], pg. 21. Elaboraci: Carles Riba Romeva.
En definitiva, dedicant ntegrament ms dun 42,6 % de les terres de cultiu del mn (una superfcie quasi doble que la dndia) i el 41,2% de les produccions en tonatge, sobtindrien 11,2 Mb/dia (milions de barrils per dia) de petroli, que representarien tan sols el 13,2% de la producci actual de combustibles lquids (uns 85 Mb/dia). 177
Per tant, els biocarburants de primera generaci no constitueixen ni de lluny una font substitutria del petroli i, en canvi, s una collisi frontal amb la producci alimentria. Rendiment i emissions Respecte a aquest aspecte, hi ha una gran controvrsia sobre si produeixen ms energia que la que consumeixen i en quina proporci. Diverses avaluacions situen el rendiment dels biocarburants, mesurat com a TRE (taxa de retorn energtic = energia utilitzada, dividida per energia consumida per obtenir-lo), entre 0,7 i 1,8 (taula 1.4). Aix vol dir que, depenent del tipus de cultius i del grau de mecanitzaci, pot arribar el cas que alguns biocarburants consumeixin ms energia (a travs de la maquinria, els fertilitzants, els pesticides, els transports i la transformaci) que la que desprs proporcionen (TRE inferior a 1). Aleshores, no t sentit fabricar-los, per ms que sen subvencioni la producci. Quan el TRE s sensiblement superior a 1, la seva producci ja t sentit, per, segons la procedncia de lenergia per produir-lo, no est lliure demissions de CO2; en general, per, sn inferiors a les que tindria el petroli (per exemple, el 60%). Desforestaci En tot cas, a ms de posar en perill lalimentaci de la poblaci mundial (ja han originat nombrosos conflictes), en alguns casos serveix dexcusa per a una desforestaci que, en primer lloc, busca la fusta i que, alhora, s una font demissions de CO2 molt gran, que no es recuperar amb els biocombustibles fins al cap de molts anys (si s que finalment es planten els cultius). Al Gore [Gor-2009] ressalta que, irnicament, una taxa nord-americana pensada per promoure els biocombustibles ha estat un factor significatiu deliminaci de les selves verges per plantar-hi oli de palma. Biocarburants basats en algues Els defensors dels cultius dalgues per fabricar-ne biocarburants argumenten, entre daltres, els avantatges segents: Constitueixen una biomassa que es reprodueix cada pocs dies i permeten nombroses collites lany. Produeixen una biomassa per unitat de superfcie dun ordre superior a la dels cultius tradicionals. Permeten utilitzar terres marginals i estrils, aix com tamb aiges residuals i aigua salada. Consumeixen CO2 i, per tant, sn un embornal de gasos defecte hivernacle. Un cop extret loli, resten subproductes tils com a aliment per al bestiar i laqicultura, o com a matria primera per a diversos processos industrials (pigments, cosmtics, fibres per a paper, etc.). Les algues tamb es poden utilitzar per netejar basses de decantaci o aiges residuals.
Figura 9.8. Plantes pilot de cultiu dalgues microscpiques. Fonts: Esquerra: sistema destanys oberts artificials, <http://www.makebiofuel.co.uk/biofuel-from-algae>. Dreta: sistema de fotobioreactors, <http://www.enn.com/energy/article/37961>
178
Les dues tecnologies ms assajades avui dia sn la de lestany obert i la dels fotobioreactors en circuit tancat (figura 9.8). La primera soluci presenta lavantatge duns costos dexplotaci relativament menors, per la productivitat s relativament baixa i levaporaci comporta consums daigua elevats. La segona soluci, ms productiva, t tanmateix uns costos de procs molt ms elevats (circulaci dels nutrients, injecci del CO2, etc.) que, a ms de fer-la econmicament poc viable, pot arribar a consumir ms CO2 del que absorbeix. Malgrat el gran potencial teric dels biocarburants dalgues, avui dia no sn una soluci madura que pugui desplaar el petroli ni competir amb altres fonts energtiques renovables (elica, solar trmica, geotrmica o biocarburants de primera generaci). Tot i que diversos sectors econmics (entre ells, algunes petrolieres i companyies daviaci) han dipositat grans esperances en els biocarburants dalgues com a nica alternativa viable per substituir els combustibles fssils, cal fer importants esforos en recerca i innovaci els propers anys per convertir aquests conceptes en realitats operatives. Alguns cientfics mostren confiana en la capacitat dels cultius dalgues per contribuir, de forma significativa, a cobrir les demandes futures de combustibles lquids, per daltres sen manifesten escptics. En tot cas, caldr considerar de forma equilibrada els avantatges i els inconvenients tenint en compte tant els aspectes energtics i ambientals com la rendibilitat derivada dels eventuals subproductes.
179
Part 4 Els recursos de la Terra

En aquesta quarta part, vull fer un reps breu dels recursos de la Terra, que sn els que sempre ens han sustentat i que encara ens sustenten com a animals vius que som. Hem titulat aquest llibre Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles. Evidentment, ens referim a la crisi provocada pel declivi dels recursos energtics fssils, destoc finit en el temps de la nostra civilitzaci humana. Per no s una crisi per lexhauriment de les grans fonts energtiques que han sustentat la vida des de fa 3.500 milions danys i lhome fins fa prop de 150 anys. Continuem tenint el Sol, que s prcticament la font originria de totes les energies de qu gaudim, lenergia geotrmica i lenergia de les marees. En canvi, s que podem exhaurir o malmetre el capital natural que sn els boscos, la biodiversitat, els sls agrcoles, laigua o latmosfera. En aquesta darrera part del llibre, volem repassar com estem tractant aquests recursos els humans i, sobretot, aquesta civilitzaci de final anunciat, basada en els combustibles fssils. Lenergia no s un component de la naturalesa o de la nostra activitat humana: lenergia ho travessa tot; s all que fa moure totes les coses, ja siguin (biolgicament) vives o inerts. Els animals i les plantes se sustenten en lenergia. El clima s energia; els lentssims moviments de la Terra sn energia, i la radiaci solar s lenergia principal que fa funcionar tot el planeta. El captol 10 tracta dels recursos de la biosfera; concretament de lagricultura, la ramaderia, la pesca i laqicultura, i dels recursos forestals. En una de les seves seccions, sanalitza el punt de vista de la petjada ecolgica. El captol 11 tracta de latmosfera i el canvi climtic: la primera secci analitza levoluci de les emissions de CO2; la segona estudia el cicle de carboni amb els seus dipsits i fluxos, i la tercera secci fa un recorregut pel carboni, loxigen i la vida. En aquesta darrera part, sanalitzen els informes davaluaci del Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC) per anticipar les conseqncies del canvi climtic. El darrer captol 12 del llibre s el de conclusions. Sinicia amb una secci resum de les principals tendncies analitzades, continua amb una reflexi sobre el necessari canvi de paradigma de desenvolupament, i alguns dels elements que el faran possible, i finalment proposa una estratgia per a Europa.
181
10. Els recursos de la biosfera

10.1. Agricultura, ramaderia, pesca i boscos
Lenergia s present a tots els processos biolgics i lhome, que no ns absent, es troba al capdamunt de tota la cadena de la vida. s, sens dubte, lsser ms complex i interessant, per tamb el ms dependent dels altres. Segons la hiptesi de Gaia de James Lovelock [Lov-1988], des que hi ha vida a la Terra (ara fa uns 3.500 milions danys), aquesta interacciona amb latmosfera, els oceans i la litosfera, de manera que el conjunt es comporta com un sistema complex autoregulat, que mant la Terra en lestat ms favorable per a la prpia vida. Per, lhome de les societats postindustrials, amb la seva obsessi per fer crixer leconomia, sembla que ho hagi oblidat. En aquesta secci, sanalitza levoluci de diversos aspectes relacionats amb els recursos de la biosfera, que sn el nostre sosteniment material principal com a ssers vius. En primer lloc, sestudien els diferents tipus de superfcies del planeta i els usos principals que en fa lhome. Desprs, sanalitza levoluci de les produccions agrcoles, ramaderes i de pesca i aqicultura, cada una per separat. Ms endavant, es tracta breument de levoluci dels boscos i dels productes que se nextreuen. Finalment, es fa un balan global dels productes que la biosfera proporciona.
s de la Terra
Una primera qesti dinters s conixer ls que lhome fa de la superfcie de la Terra, que, tot i ser canviant en el temps, es tracta duna variaci relativament lenta. Hem utilitzat les dades que proporciona la FAO sobre la matria. La superfcie de lesfera terrestre s de 510,07 Mkm2 (106 km2, milions de quilmetres quadrats), dels quals tan sols 149,90 (un 29,1%, o sigui, menys de la tercera part) sn terra ferma i la resta sn mars i oceans. La terres emergides presenten una consideraci diferent per a lhome i la FAO en fa la classificaci segent: a) superfcie agrcola, que al seu torn es reparteix entre terres llaurables, cultius permanents i prades; b) superfcie forestal; c) altres terres (inclouen els deserts, les neus permanents i altres superfcies improductives; d) aiges interiors (que comprenen els rius i els llacs). Vegeu la taula 10.1. Deixant a part la superfcie minscula de les aiges interiors, a grans trets la superfcie dels continents es reparteix en tres parts relativament semblants entre superfcie agrcola (la ms extensa, 49,32 Mkm2, que inclou els prats de pastura), les terres improductives (43,15 Mkm2; si shi inclou lAntrtida, passa a ser la ms gran de les tres, amb 56,88 Mkm2) i la superfcie forestal (39,37 Mkm2, la menys extensa). Per, quan analitzem els components de la superfcie agrcola, veiem que la major part correspon a prats (33,78 Mkm2, una superfcie lleugerament superior a frica), mentre que les terres de cultiu (terres llaurables i cultius permanents) ocupen tan sols 15,54 Mkm2 (el 10,4% de la superfcie emergida). Tot i que aquestes superfcies experimenten pocs canvis amb el temps, algunes variacions sn significatives. Aix, doncs, del 1990 al 2007 les aiges interiors han augmentat en +0,37 Mkm2 (probablement, nous embassaments); les terres de cultiu, en +0,67 Mkm2; les prades ho fan de forma quasi testimonial (+0,07 Mkm2), i tamb han crescut les terres improductives (+0,25 Mkm2). Al costat negatiu, cal lamentar la disminuci de -1,40 Mkm2 de bosc (una superfcie de 82.000 km2 anuals, equivalent a 2,5 vegades la superfcie de Catalunya o quasi la de Portugal), que alimenta els increments de les altres superfcies. La FAO (FAOSTAT, <http://faostat.fao.org/site/377/default.aspx#ancor>) proporciona dades sobre la superfcie i els usos de la terra, que es resumeixen a la taula 10.1.
182
Taula 10.1. Superfcie i usos de la terra, per regions (2007)

Superfcie Terres agrcola llaurables A=B+C+D B Cultius perman. C Prats D Superfcie forestal E Altres terres F Aiges interiors G Superfcie de la regi A+E+F+G
Regions Amrica del N. Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia Oceania Mn Antrtida Terra emerg.
%
Valors absoluts de superfcie (en Mkm2) 5,858 6,115 2,404 5,649 2,738 11,575 10,581 4,400 49,319 0 49,319
32,9
2,400 1,243 1,345 1,985 0,324 2,192 4,165 0,456 14,111 0 14,111
(9,4)
0,122 0,169 0,158 0,042 0,040 0,273 0,607 0,014 1,426 0 1,426
(1,0)
3,336 4,702 0,901 3,621 2,374 9,110 5,809 3,930 33,782 0 33,782
(22,5)
6,773 8,509 1,793 8,499 0,164 6,273 5,308 2,055 39,373 0 39,373
26,3
9,735 3,711 1,294 7,320 2,575 11,796 4,688 2,036 43,155 13,720 56,875
37,9
1,382 0,259 0,182 0,840 0,120 0,671 0,809 0,070
23,747 18,593 5,673 22,307 5,597 30,315 21,386 8,561
4,334 136,180 0 13,720 4,334 149,900

2,9 100,0
Valors de superfcie per habitant (ha/hab) Amrica del N. Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia Oceania Mn 1,32 1,32 0,41 1,99 1,40 1,22 0,29 12,57 0,75 0,54 0,27 0,23 0,70 0,17 0,23 0,11 1,30 0,21 0,03 0,04 0,03 0,01 0,02 0,03 0,02 0,04 0,02 0,75 1,01 0,15 1,27 1,22 0,96 0,16 11,23 0,51 1,53 1,84 0,31 2,99 0,08 0,66 0,15 5,87 0,60 2,20 0,80 0,22 2,58 1,32 1,25 0,13 5,82 0,86 0,31 0,06 0,03 0,30 0,06 0,07 0,02 0,20 0,07 5,36 4,01 0,97 7,85 2,87 3,20 0,59 24,47 2,27
Densitat 2 (hab/km )
Repartiment dels usos de la terra en cada regi (sumes horitzontals = 100%) Amrica del N. Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia Oceania Mn 24,7 32,9 42,4 25,3 48,9 38,2 49,5 51,4 32,9 10,1 6,7 23,7 8,9 5,8 7,2 19,5 5,3 9,4 0,5 0,9 2,8 0,2 0,7 0,9 2,8 0,2 1,0 14,0 25,3 15,9 16,2 42,4 30,0 27,2 45,9 22,5 28,5 45,8 31,6 38,1 2,9 20,7 24,8 24,0 26,3 41,0 20,0 22,8 32,8 46,0 38,9 21,9 23,8 37,9 5,8 1,4 3,2 3,8 2,1 2,2 3,8 0,8 2,9
18,7 24,9 103,2 12,7 34,8 31,2 170,8 4,1 49,1
Font: FAOSTAT, <http://faostat.fao.org/site/377/default.aspx#ancor> (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 10.1: 1. frica s la regi ms extensa del mn (30 Mkm2), quatre regions tenen poc ms de 20 Mkm2 (Amrica del Nord, Eursia, sia i Amrica del Sud), una altra (Oceania considerada a part) t uns 8,5 Mkm2 i dues ms (Europa i Orient Mitj) tenen una extensi quasi quatre vegades inferior (sobre els 5,5 Mkm2). 2. Europa i sia, ms densament poblades (103,2 i 170,8 hab/km2), destinen ms superfcie a terres llaurades i a cultius permanents (el 26,5% i el 22,3%, respectivament), mentre que les regions restants (densitats <35 hab/km2) hi destinen proporcions molt menors. 3. En superfcie llaurada per habitant, destaquen les grans regions excedentries dOceania, Eursia i Amrica del Nord (1,30, 0,70 i 0,54 ha/hab, respectivament).
183
4. Els prats sn menys productius que els cultius (segons la Global Footprint Network, 2,51 hectrees de cultius equivalen a 0,46 hectrees de prat [GFN-2010]). En superfcie, destaquen frica (9,11 Mkm2) i, a alguna distncia, sia i Amrica del Sud (5,81 i 4,70 Mkm2, respectivament). En percentatge, destaquen Oceania i lOrient Mitj (el 45,9 i el 42,4%). 5. Les principals regions boscoses sn Amrica del Sud i Eursia (el 45% i el 38% de la seva superfcie), amb uns 8,5 Mkm2 cada una, seguides dAmrica del Nord i frica, amb 6,77 i 6,27 Mkm2. Europa, dextensi molt menor, se situa en tercer lloc quant a proporci de superfcie boscosa (31,6%), i sia i Oceania en tenen prop dun 25%. En darrer lloc se situa lOrient Mitj, sense prcticament cap superfcie boscosa (2,9%). 6. Finalment, les altres terres (fonamentalment improductives) ocupen la superfcie ms important, 43,2 Mkm2 (56,9 Mkm2 amb lAntrtida, el 37,9%). Les regions amb ms quantitat de terres improductives sn (a part de lAntrtida) frica i Amrica del Nord (11,8 i 9,7 Mkm2, respectivament), i les de major proporci, lOrient Mitj (el 46,0%), Amrica del Nord (el 41,0%) i Eursia (el 38,9%). s un patrimoni que hem de gestionar amb coneixement i saviesa (preservant els sls i els recursos hdrics, protegint els boscos i la biodiversitat), ja que s i ser el nostre sosteniment principal.
Lagricultura
En temps remots, lalimentaci humana es basava en la recollecci, la caa i la pesca; ms endavant (fa uns 10.000 anys), shi afegeixen lagricultura i la ramaderia i, des de fa poc, tamb laqicultura. Els processos biolgics naturals han imposat una evoluci lenta en aquestes activitats (amb algunes regressions, per lexhauriment dels sls i/o modificacions climtiques locals), fins que ls progressiu de combustibles fssils (maquinria, fertilitzants, plaguicides, pinsos) han accelerat els rendiments. Els podrem sostenir? El llibre titulat Energy Flow in Agriculture, editat per la FAO el 1979 [Stou-1979], aporta dades i reflexions interessants sobre agricultura i energia. A continuaci, sen destaquen alguns dels resultats (taula 10.2): Taula 10.2. Energia comercial i rendiments a lagricultura1
Conceptes Energia invertida Maquinria Combustibles Fertilitzants Llavors Irrigaci Plaguicides Assecatge Electricitat Transport Producci Inversi. energ. arrs Conting. energ. arrs TRE
1
Unitats MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha MJ/ha kg/ha MJ/kg MJ/kg (--)
Tradicional (Filipines) 173 173 --------1.250 0,138 14,600 105,8
De transici (Filipines) 6.386 335 1.600 2.520 1.650 -0.250 --31 2.700 2,365 14,600 6,2
Industrial (EUA) 64.885 4.200 8.988 11.357 3.360 27.336 1.120 4.600 3.200 724 5.800 11,187 14,600 1,3
Aquestes dades procedeixen de [Stou-1979], que alhora cita linforme The State of Food and Agriculture 1976 (Roma: FAO); per tant, han de correspondre als primers anys setanta. Font: energia invertida i producci [Stou-1979]; contingut energtic, altres fonts. Elaboraci: Carles Riba Romeva
184
Malgrat el temps que fa que va ser escrit (ms de 30 anys), aquest llibre continua essent una obra de referncia que permet reflexionar sobre labast i les conseqncies del pas de lagricultura tradicional a lagricultura industrial (el text la qualifica de moderna), en un moment en qu sestaven gestant moltes daquestes transformacions. Les dades de la taula 10.2 porten a fer les reflexions segents: 1. Com el text original (i la taula) molt b indica, es tracta denergia comercial, no denergia total. Amb tota seguretat, si es comptabilitzs lenergia solar que fa crixer les plantes, els balanos serien ms igualats. 2. Tanmateix, les energies comercials utilitzades per lagricultura industrial sn quasi exclusivament energies no renovables que produeixen gasos defecte hivernacle. Per tant, lagricultura industrial sallunya de la sostenibilitat. 3. Ats que el valor energtic de larrs s de 14,6 MJ/kg, lagricultura tradicional t una taxa de retorn energtic (TRE o EROI) respecte a les energies no renovables de 105,8, mentre que, a lagricultura industrial, el valor del TRE baixa fins a 1,3 (valor ja inadmissible com a matria primera per produir energia). Com a mnim, cal parlar de tres rendiments diferents: a) producci per hectrea (Mg/ha); b) producci per agricultor (Mg/agricultor); c) rendiment energtic, s a dir, energia continguda en el producte agrcola o ramader en relaci amb lenergia esmerada en la seva producci (MJprod/MJcons). Els darrers cent anys de tecnificaci de lagricultura, els xits en els dos primers rendiments han estat espectaculars (augments de 2 a 4 vegades en el rendiment per hectrea, i de 5 a 20 en el rendiment per agricultor). En canvi, el rendiment energtic ha experimentat una regressi espectacular, que ha passat desapercebuda fins a larribada dels biocarburants, que noms tenen sentit amb una taxa de retorn energtic mnima (TRE o EROI > 4). Cultius, produccions i rendiments Les taules 10.3 i 10.4 contenen dades sobre cultius, produccions i rendiments agrcoles, i han estat obtingudes de FAOSTAT (<http://faostat.fao.org/site/567/default.aspx#ancor>, FAO, Nacions Unides). Proporcionen els valors de les superfcies cultivades, les produccions i els rendiments dels principals grups de productes agrcoles des de 1961 fins a 2008. La taula 10.3 agrupa les dades en funci dels diferents tipus de cultius, mentre que la taula 10.4 agrupa les dades per regions. Des del punt de vista global, lanlisi de les dades suggereix els comentaris segents: 1. Ls de terra de conreu en el mn ha passat de 970,9 Mha lany 1961 (una superfcie equivalent al territori dels EUA) a 1.291 Mha el 2008, amb un creixement relativament moderat del 33,0%. La gran majoria de les terres ms aptes per al cultiu en el mn ja estan en explotaci i les noves terres que shan posat en explotaci requereixen costos energtics i de treball creixents per a la seva preparaci i manteniment [Stou-1979]. 2. La terra cultivada ha crescut molt menys que la poblaci mundial, la qual, en aquest mateix perode, ha passat de 3.072,8 Mhab lany 1961 a 6.750,1 Mhab el 2008, cosa que equival a un increment del 119,7% (sha ms que duplicat). Per tant, aix vol dir que la superfcie conreada per habitant ha disminut un 38% en aquest perode, en passar de 0,345 ha/hab el 1961 a 0,214 ha/hab el 2008 (taula 10.5). Aquest s un dels components decisius de la petjada ecolgica (secci 10.2). 3. En canvi, el conjunt de les produccions dels cultius prcticament sha triplicat, ats que ha passat de 3.453 Tg (milions de tones) el 1961 a 10.249 Tg el 2008 (increment de 196,8%). Aix, doncs, la part ms substancial daquest augment noms es pot atribuir a la millora de la rendibilitat per superfcie cultivada.
185
Taula 10.3. Agricultura. Superfcie cultivada, producci i rendiment (per cultius)

Superfcies cultivades (Mha, milions dhectrees) Cultius Cereals Hortalisses Fruites Arrels i tubrculs Llegums secs Cultius oleaginosos Cultius sucrers Cultius farratgers Cultius fibra primria Altres cultius Total al mn 1961 648,0 21,1 24,6 47,6 64,0 81,6 16,0 92,5 38,6 27,0
% 60,9 2,0 2,3 4,5 6,0 7,7 1,5 8,7 3,6 2,5 Incr. 1 109,9 231,2 223,3 111,1 112,2 279,6 179,6 174,8 88,4 183,8
1970 675,5 20,3 28,9 48,2 64,4 97,7 18,9 91,5 40,7 28,9
1980 717,2 23,1 32,9 45,9 61,3 127,5 22,3 96,8 40,5 33,3
1990 708,5 28,2 41,1 46,0 68,8 151,3 25,9 205,8 37,6 40,8
2000 672,7 40,7 49,1 53,2 64,9 189,7 25,5 169,4 35,0 46,1
2008 712,2 48,7 55,0 52,9 71,8 228,1 28,7 161,7 34,1 49,7
% 49,2 3,4 3,8 3,7 5,0 15,8 2,0 11,2 2,4 3,4
1.063,6 100,0 1.117,1 1.203,3 1.356,9 1.350,4 1.447,9 100,0 136,1 Produccions (Tg/any, milions de tones per any)
% Incr. 1 2000 2008 2.060 2.521 24,6 287,5 651 806 7,9 409,2 569 706 6,9 353,2 699 738 7,2 162,1 55 61 0,6 150,8 460 661 6,4 631,8 1.508 1.959 19,1 321,6 2.809 2.671 26,1 290,7 58 70 0,7 213,6 0,5 313,3 44 56 8.914 10.249 100,0 296,8
Cultius Cereals Hortalisses Fruites Arrels i tubrculs Llegums secs Cultius oleaginosos Cultius sucrers Cultius farratgers Cultius fibra primria Altres cultius Total al mn 1 2 3 4 5 1 2 3 4 Blat de moro Arrs (clofolla) Blat Patates, papes Iuca Canya de sucre Soja Remolatxa sucr. Nou de palma Cultius Cereals Hortalisses Fruites Arrels i tubrculs Llegums secs Cultius oleaginosos Cultius sucrers Cultius farratgers Cultius fibra primria Altres cultius Total al mn
1
% 1961 877 25,4 197 5,7 200 5,8 455 13,2 41 1,2 105 3,0 609 17,6 919 26,6 33 1,0 0,5 18 3.453 100,0
1970 1.193 224 266 560 44 138 834 1.073 41 21 4.393 266 316 311 298 99 609 44 224 15 1970 1,77 11,05 8,54 11,62 0,68 1,41 44,19 11,72 1,00 0,72 3,93
1980 1.550 289 339 523 41 204 1.003 1.389 47 25 5.410 397 397 440 241 124 735 81 268 30 1980 2,16 12,54 9,56 11,39 0,67 1,60 45,07 14,35 1,15 0,75 4,50
1990 1.952 415 402 574 59 302 1.363 3.672 59 34 8.832 483 519 592 267 153 1.053 109 309 61 1990 2,76 14,70 9,10 12,47 0,86 2,00 52,70 17,84 1,58 0,83 6,51
205 216 222 271 71 448 267 161 14 1961
5,9 6,2 6,4 7,8 2,1 13,0 0,8 4,7 0,4
593 599 586 327 177 1.258 161 250 120 2000 3,06 16,00 10,70 13,14 0,86 2,42 59,06 16,59 1,64 0,95 6,60
826 686 683 326 233 1.736 231 222 207 2008 3,54 16,53 11,77 13,96 0,86 2,90 68,35 16,52 2,06 1,13 7,08
8,1 6,7 6,7 3,2 2,3
403,0 318,1 307,3 120,3 326,2
16,9 387,6 2,3 857,7 2,2 138,3 2,0 1.517,9 Incr. 1 261,5 177,0 160,3 145,9 134,4 226,0 179,1 166,3 241,8 170,4
Rendiments per unitat de superfcie (Mg/ha, tones per hectrea)

% % 50,0 233,6 166,3 197,3 12,1 40,9 965,6 233,3 29,1 16,0
1,35 41,7 9,34 287,7 7,34 226,2 9,57 294,7 0,64 19,6 1,28 39,5 38,16 1.175,3 9,93 306,0 0,85 26,3 0,66 20,4 3,25 100,0
100,0 218,0
Increment 1961-2008 (1961=100) Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
186
Taula 10.4. Agricultura. Superfcie cultivada, producci i rendiment (per regions)

Superfcies cultivades (Mha, milions dhectrees) Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 1961 155,4 71,6 140,9 173,8 14,8 105,1 402,1
% 14,6 6,7 13,3 16,3 1,4 9,9 37,8 Incr. 1 123,6 190,2 102,1 85,1 162,8 207,9 145,6 136,1
1970 154,3 84,6 136,7 167,8 18,0 130,1 425,6
1980 184,6 99,4 142,7 172,9 19,9 126,5 457,4
1990 184,9 108,3 155,2 209,7 26,2 154,2 518,3
2000 187,8 112,2 148,2 148,9 23,3 183,2 546,7
2008 192,1 136,1 143,9 147,8 24,1 218,6 585,3
% 13,3 9,4 9,9 10,2 1,7 15,1 40,4
1.063,6 100,0 1.117,1 1.203,3 1.356,9 1.350,4 1.447,9 100,0 Produccions (Tg/any, milions de tones per any) Regions 1961 542 410 697 623 27 204 950
% 15,7 11,9 20,2 18,1 0,8 5,9 27,5
1970 678 532 873 648 38 334 1.290 4.393
1980 855 646 1.148 693 57 396 1.614 5.410
1990 1.577 911 1.534 1.522 101 490 2.696 8.832
2000 1.702 1.033 1.522 660 119 613 3.265
2008 1.695 1.493 1.503 677 131 761 3.988
% 16,5 14,6 14,7 6,6 1,3 7,4 38,9
Incr. 1 312,5 364,3 215,5 108,7 486,1 373,8 420,0 296,8
Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
3.453 100,0
8.914 10.249 100,0
Rendiments per unitat de superfcie (Mg/(haany), tones per hectrea i any) Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1
1961 3,49 5,73 4,95 3,59 1,83 1,94 2,36
Mn=100
1970 4,39 6,28 6,38 3,86 2,12 2,57 3,03 3,93
1980 4,63 6,51 8,05 4,01 2,88 3,13 3,53 4,50
1990 8,53 8,41 9,89 7,26 3,84 3,18 5,20 6,51
2000 9,06 9,20 10,27 4,43 5,11 3,35 5,97 6,60
2008
Mn=100
Incr. 1 252,8 191,5 211,1 127,7 298,5 179,8 288,5 218,0
107,5 176,4 152,4 110,5 56,2 59,7 72,7
8,82 124,6 10,97 155,0 10,45 147,6 4,58 64,7 5,45 77,0 3,48 49,2 6,81 96,3 7,08 100,0
3,25 100,0
Increment 1961-2008 (1961=100) Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
4. En efecte, la rendibilitat mitjana dels cultius mundials ha passat de 3,25 Mg/ha (tones per hectrea) el 1961 a 7,08 Mg/ha el 2008, amb un increment del 117,8%. Aquesta millora difcilment shauria aconseguit sense la tecnificaci de lagricultura i, sobretot, sense la inversi de quantitats creixents en maquinria, fertilitzants i plaguicides, grans consumidors de recursos energtics fssils. 5. La producci en tones dels cultius en el mn es reparteix en quatre parts relativament equilibrades: cereals, 2.521 Tg (milions de tones); HFTL (hortalisses, fruites, tubrculs i llegums), 2.311 Tg; cultius per a biocarburants, 2.396 Tg, i cultius per a farratges (aliment per a animals), 2.671 Tg. Resten una srie de cultius amb produccions menors (els oleaginosos per al consum hum, els fruits secs, les espcies, les fibres primries, el cautx i el tabac), que sumen uns 340 Tg. 6. Els rendiments per hectrea dels cultius sn molt diferents. Cal tenir en compte que en la canya de sucre i en la major part dels farratges es recollecta tota la planta. Entre els cultius alimentaris, els cereals tenen rendiments per hectrea relativament baixos (tot i que sn els que han millorat ms), i les hortalisses, les verdures i les patates, ms alts.
187
Taula 10.5. Agricultura. Produccions per cpita (per regions)

Poblaci (Mhab, milions dhabitants)1 Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 1961 247 187 458 218 52 292 1.628
% 8,0 6,1 14,9 7,1 1,7 9,5 52,8
1970 283 235 496 243 68 367 1.995 3.686
1980 323 294 530 265 95 482 2.448 4.438
1990 366 359 556 289 136 639 2.947 5.290
2000 418 422 577 288 174 819 3.417 6.115
2008 454 468 599 284 207 987 3.753
% 6,7 6,9 8,9 4,2 3,1 14,6 55,6
Incr. 2 183,9 250,4 130,8 130,2 399,6 338,0 230,5 219,1
3.081 100,0
6.750 100,0
Superfcie per habitant (ha/hab, hectrees per habitant) Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 1961 0,630 0,383 0,308 0,798 0,286 0,360 0,247 0,345
% 182,4 111,0 89,2 231,0 82,9 104,3 71,5 100,0
1970 0,545 0,361 0,276 0,691 0,266 0,355 0,213 0,303
1980 0,572 0,338 0,269 0,651 0,210 0,262 0,187 0,271
1990 0,505 0,302 0,279 0,726 0,193 0,241 0,176 0,256
2000 0,449 0,266 0,257 0,517 0,134 0,224 0,160 0,221
2008 0,423 0,291 0,240 0,521 0,117 0,221 0,156
% Incr. 2 197,4 67,2 135,7 76,0 112,0 78,1 242,9 65,3 54,4 40,7 103,2 61,5 72,7 63,2 62,1
0,214 100,0
Rendiments per habitant i any (Mg/(habany), tones per habitant i any) Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1
1961 2,20 2,20 1,52 2,86 0,52 0,70 0,58 1,12
% 67,7 67,6 46,9 88,1 16,1 21,5 18,0 34,5
1970 2,39 2,27 1,76 2,67 0,56 0,91 0,65 1,19
1980 2,65 2,20 2,17 2,61 0,60 0,82 0,66 1,22
1990 4,31 2,54 2,76 5,27 0,74 0,77 0,91 1,67
2000 4,07 2,45 2,64 2,29 0,69 0,75 0,96 1,46
2008 3,74 3,19 2,51 2,39 0,64 0,77 1,06 1,52
% 52,8 45,1 35,5 33,7 9,0 10,9 15,0 21,4
Incr. 2 170,0 145,5 164,8 83,4 121,6 110,6 182,2 135,5
Poblaci segons dades de la FAO; 2 Increment entre 1961 i 2008 (1961=100) Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Cultius i consum denergia El prleg de lestudi ja esmentat de la FAO, Energy for World Agriculture [Stou-1979], afirma (des de la perspectiva del moment en qu fou escrit) que lagricultura consumeix, aproximadament, el 3,5% de lenergia mundial, el 2,9% de la qual correspon als pasos desenvolupats i el 0,6%, als pasos en via de desenvolupament. Tamb assenyala que lincrement del rendiment que sespera de laplicaci de les tecnologies de la revoluci verda en els pasos en via de desenvolupament depn, en gran manera, dentrades molt intensives en energia, com ara fertilitzants, maquinria i pesticides. I al captol 2 del mateix treball, que tracta sobre el flux denergia en lagricultura, insisteix a dir que, encara que molts pasos en via de desenvolupament tenen reserves de terres no utilitzades potencialment productives, no podran atendre les demandes creixents daliments si no s amb increments de productivitat, s a dir, daportacions denergia fssil. Vistos des davui, aquests augments de la productivitat que requereixen ls massiu de recursos basats en els combustibles fssils (fertilitzants, maquinria i plaguicides) poden tenir un efecte contrari quan sinici el seu declivi. s un element ms de reflexi. 188
Anlisi dels principals pasos productors De forma simplista, a continuaci considerem entre els productes alimentaris els cereals, les hortalisses, les fruites, les arrels i tubrculs i els llegums. Certament, sn la base de lalimentaci humana. Per alguns cereals tamb serveixen per alimentar animals o fabricar biocarburants. I, viceversa, alguns dels cultius sucrers o oleaginosos tamb susen per a lalimentaci humana. Tanmateix, a grans nmeros, aquesta simplificaci no altera lescenari global. Des del punt de vista dels cultius (taula 10.3), sorgeixen els comentaris segents: 1. Els cereals ocupen el 49,2% de les terres conreades del mn (el 1961, la proporci era encara ms alta, el 60,9%), i la superfcie absoluta ha augmentat lleugerament fins a 712,2 Mha. La producci quasi sha triplicat (de 877 Tg/any, o milions de tones per any, a 2.525 Tg/any). El rendiment per hectrea s dels ms baixos, per ha pujat des de 1,35 Mg/ha (tones per hectrea) el 1961 a 3,54 Mg/ha el 2008 (increment del 161,5%). 2. La producci de cereals s prcticament 1/4 de totes les produccions agrcoles mundials i una de les bases fonamentals de lalimentaci humana. Es reparteix en tres parts relativament igualades dels grans cereals: blat de moro, 826 Tg/any el 2008; arrs, 686 Tg/any, i blat, 683 Tg/any; la resta de cereals sumats dna 325 Tg/any. 3. Les hortalisses i les fruites dupliquen lextensi cultivada (131,2% i 123,3% daugment, respectivament) i quadrupliquen les produccions (309,2% i 253,2% daugment). Aquests cultius, molt intensius en m dobra, tenen rendiments fora elevats (16,5 i 11,8 Mg/ha, respectivament) i, junt amb les arrels i els tubrculs (de rendiments tamb elevats, 13,96 Mg/ha) i els llegums, sumen quasi tant com els cereals (2.311 Tg/any) i constitueixen quasi laltra meitat de la dieta humana. 4. Els principals cultius energtics sn la canya de sucre (1.736 Tg/any el 2008, en planta sencera) i desprs, prcticament a parts iguals, la soja (231 Tg/any, oleagins), la remolatxa sucrera (222 Tg/any) i la palma (207 Tg/any, oleagins). La resta sn cultius oleaginosos que sumen 224 Tg/any: principalment, el coco, 61 Tg/any; la colza, 58 Tg/any; el cacauet, 38 Tg/any, i el gira-sol, 35 Tg/any. 5. Finalment, hi ha els cultius farratgers, en qu destaquen les gramnies i les lleguminoses (1.264 Tg/any el 2008, el segon cultiu en producci); la userda (462 Tg/any); el blat de moro farratger (374 Tg/any); els productes farratgers no especificats (256 Tg/any) i el trvol (90 Tg/any). 6. La resta de cultius alimentaris i no alimentaris sn molt ms minoritaris. Tan sols en destaquem (en Tg/any) el cot (65,4), els fruits secs (12,2), el cautx (10,6), el caf (8,2), el tabac (6,7) i el te (3,9). En definitiva, avui dia prcticament la meitat dels cultius estan dedicats a lalimentaci humana i, de laltra meitat, aproximadament una quarta part a alimentar animals (productes farratgers) i laltra quarta part a alimentar motors trmics (biocarburants). I lanlisi dels pasos productors (taules 10.6 i 10.7) motiva els comentaris segents: 1. Es constata el pes de la poblaci en la producci dels cultius alimentaris, malgrat que shi observen grans diferncies (per exemple, entre la Xina i lndia). 2. Tamb es constata als pasos en via de desenvolupament el pes relatiu ms gran de les hortalisses, les fruites, les arrels i tubrculs i els llegums en relaci amb els cereals. 3. Els majors exportadors nets en el mercat mundial de cereals el 2008 sn (no hi ha taula) els Estats Units, +89,6 Tg; lArgentina, 28,1 Tg; Frana, 26,8 Tg, el Canad, 18,2 Tg; Ucrana, 16,4 Tg, Rssia, 13,1 Tg, i Austrlia, 12,2 Tg. I els majors pasos importadors nets sn el Jap, -25,2 Tg; Mxic, -13,3 Tg; Corea del Sud, -12,2 Tg; Egipte, -12,1 Tg; Espanya, -11,2 Tg; Arbia Saudita, -10,9 Tg, i lIran, -10,6 Tg. Es constata que els dos pasos ms poblats del mn quasi sautoabasteixen: la Xina, -5,1 Tg, i lndia, +6,5 Tg (passant ms gana).
189
Taula 10.6. Principals pasos productors de cultius alimentaris el 2008

Principals pasos productors de cereals Pasos Mn
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Cereals Blat de moro % mn % mn Tg Tg 2.520,7 100,0 480,1 403,5 267,0 106,4 79,7 76,6 70,1 56,0 52,7 50,1 49,1 43,3 36,8 36,1 36,1 35,5 35,4 32,0 30,2 29,3
19,0 16,0 10,6 4,2 3,2 3,0 2,8 2,2 2,1 2,0 1,9 1,7 1,5 1,4 1,4 1,4 1,4 1,3 1,2 1,2
Arrs % mn Tg 685,9 100,0 193,4 9,2 148,3 0,7 12,1 60,3 0,1 0,0 0,1 0,0 46,9 38,7 1,2 0,2 31,7 10,4 0,2 30,5 4,2 0,8
28,2 1,3 21,6 0,1 1,8 8,8 0,0 0,0 0,0 0,0 6,8 5,6 0,2 0,0 4,6 1,5 0,0 4,4 0,6 0,1
Blat Tg 112,5 68,0 78,6 63,8 6,0 0,0 39,0 28,6 25,9 26,0 0,8 0,0 8,5 4,0 0,0 21,0 21,4 0,2 0,1 17,8
% mn
Ordi Tg 3,1 5,2 1,2 23,1 0,2 0,0 12,2 11,8 12,6 12,0 0,0 0,0 1,7 0,8 0,0 0,1 8,0 0,0 0,0 5,9
% mn
826,2 100,0 166,0 307,1 19,7 6,7 58,9 16,3 15,8 10,6 11,4 5,1 1,3 4,5 22,0 24,3 4,2 3,6 0,4 1,1 7,5 4,3
20,1 37,2 2,4 0,8 7,1 2,0 1,9 1,3 1,4 0,6 0,2 0,5 2,7 2,9 0,5 0,4 0,0 0,1 0,9 0,5
683,4 100,0
16,5 10,0 11,5 9,3 0,9 0,0 5,7 4,2 3,8 3,8 0,1 0,0 1,2 0,6 0,0 3,1 3,1 0,0 0,0 2,6
155,1 100,0
2,0 3,4 0,8 14,9 0,2 0,0 7,8 7,6 8,1 7,7 0,0 0,0 1,1 0,5 0,0 0,1 5,2 0,0 0,0 3,8
Xina EUA ndia Rssia Brasil Indonsia Frana Canad Ucrana Alemanya Bangla Desh Vietnam Argentina Mxic Tailndia Pakistan Austrlia Myanmar Nigria Turquia
Principals pasos productors dhortalisses, fruites, arrels i tubrculs i llegums (HFTL) Pasos Mn
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
HFTL % mn Tg 2.311,4 100,0 727,7 216,4 112,7 86,6 83,4 50,0 47,8 45,2 37,9 33,3 33,1 33,1 31,6 31,6 30,5 25,1 23,9 22,7 21,3 20,0
31,5 9,4 4,9 3,7 3,6 2,2 2,1 2,0 1,6 1,4 1,4 1,4 1,4 1,4 1,3 1,1 1,0 1,0 0,9 0,9
Hortalisses % mn Tg 805,8 100,0 376,3 89,2 10,8 34,4 7,7 8,4 13,0 21,4 3,3 11,2 16,9 12,6 10,9 10,3 8,0 7,6 5,2 0,6 5,0 5,4
46,7 11,1 1,3 4,3 1,0 1,0 1,6 2,7 0,4 1,4 2,1 1,6 1,4 1,3 1,0 0,9 0,6 0,1 0,6 0,7
Fruites Arrels/tubrculs % mn % mn Tg Tg 706,0 100,0 191,1 68,1 9,5 30,6 41,0 16,4 4,2 18,6 9,1 17,0 11,8 18,7 18,0 17,9 2,4 6,1 15,7 4,0 8,8 3,9
27,1 9,6 1,3 4,3 5,8 2,3 0,6 2,6 1,3 2,4 1,7 2,7 2,6 2,5 0,3 0,9 2,2 0,6 1,2 0,5
Llegums % mn Tg 61,5 100,0 4,9 14,2 3,0 1,9 3,5 0,3 1,8 1,0 0,2 0,4 0,4 0,2 0,3 1,4 0,6 0,3 0,1 0,0 0,8 0,2
8,0 23,2 4,8 3,1 5,7 0,5 2,9 1,6 0,3 0,6 0,6 0,3 0,4 2,3 0,9 0,4 0,1 0,0 1,3 0,4
738,1 100,0 155,3 44,8 89,4 19,7 31,2 24,9 28,9 4,2 25,4 4,7 4,0 1,6 2,4 1,9 19,5 11,1 2,8 18,0 6,8 10,5
21,0 6,1 12,1 2,7 4,2 3,4 3,9 0,6 3,4 0,6 0,5 0,2 0,3 0,3 2,6 1,5 0,4 2,4 0,9 1,4
Xina ndia Nigria EUA Brasil Indonsia Rssia Turquia Tailndia Iran Egipte Itlia Espanya Mxic Ucrana Vietnam Filipines Ghana Frana Polnia
Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
190
Taula 10.7. Principals pasos productors de productes farratgers i per a biocarburants

Principals pasos productors de productes farratgers Pasos Mn
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Cultius Gramnies i farratgers lleguminoses % mn % mn Tg Tg 2.670,7 100,0 1.264,6 100,0 697,8 312,0 165,9 133,6 120,2 118,4 102,8 94,0 71,1 60,6 58,5 52,0 51,3 37,6 37,3 35,8 35,6 34,7 30,5 25,6
26,1 11,7 6,2 5,0 4,5 4,4 3,9 3,5 2,7 2,3 2,2 1,9 1,9 1,4 1,4 1,3 1,3 1,3 1,1 1,0
Userda Tg 263,5 5,0 1,0 0,0 13,5 39,0 0,0 0,0 24,5 0,0 0,0 0,0 28,9 0,0 0,0 0,1 0,9 12,4 0,0 5,5
Blat de moro farratger % mn % mn Tg 374,5 100,0 101,3 0,0 71,0 23,5 13,8 17,2 8,8 0,0 14,0 3,8 0,0 0,0 12,8 9,2 4,9 0,0 17,1 3,9 0,0 0,8
27,0 0,0 18,9 6,3 3,7 4,6 2,4 0,0 3,7 1,0 0,0 0,0 3,4 2,4 1,3 0,0 4,6 1,0 0,0 0,2 56,9 1,1 0,2 0,0 2,9 8,4 0,0 0,0 5,3 0,0 0,0 0,0 6,2 0,0 0,0 0,0 0,2 2,7 0,0 1,2
Productes farratgers1 % mn Tg 256,0 100,0 0,0 0,0 8,2 17,0 0,0 0,0 0,0 94,0 10,0 0,0 58,5 0,0 0,5 0,4 0,0 35,7 0,0 0,4 0,0 0,0
0,0 0,0 3,2 6,6 0,0 0,0 0,0 36,7 3,9 0,0 22,8 0,0 0,2 0,2 0,0 14,0 0,0 0,1 0,0 0,0
462,8 100,0
EUA Austrlia Alemanya Rssia Frana Argentina Canad ndia Itlia Regne Unit Xina Egipte Mxic Ucrana Jap Paraguai Polnia Espanya Sucia Romania
311,1 307,0 0,0 91,0 67,4 48,0 94,0 0,0 17,0 55,0 0,0 0,0 2,9 20,0 31,0 0,0 0,0 15,2 30,5 7,8
24,6 24,3 0,0 7,2 5,3 3,8 7,4 0,0 1,3 4,3 0,0 0,0 0,2 1,6 2,5 0,0 0,0 1,2 2,4 0,6
Principals pasos productors de cultius per a biocarburants2 Pasos Mn

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
1 2
Cultius biocarburants % mn Tg 705,2 358,1 151,2 130,2 111,8 83,7 83,0 76,2 64,0 51,6 41,8 32,7 30,4 29,7 26,9 26,7 23,0 21,6 20,8 16,4
28,5 14,2 6,1 6,2 5,7 4,6 3,4 3,6 2,5 2,0 1,7 1,3 1,1 1,1 1,1 1,1 0,9 0,8 0,8 0,6
Canya de sucre % mn Tg 645,3 348,2 124,9 25,0 26,0 0,7 73,5 30,0 63,9 51,1 38,5 32,6 0,0 0,0 26,6 25,4 0,0 16,5 20,5 16,1
37,2 20,1 7,2 1,4 1,5 0,0 4,2 1,7 3,7 2,9 2,2 1,9 0,0 0,0 1,5 1,5 0,0 0,9 1,2 0,9
Remolatxa sucrera % mn Tg 222,0 100,0 0,0 0,0 10,0 24,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 30,3 29,0 0,0 0,0 23,0 5,1 0,0 0,0
0,0 0,0 4,5 11,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 13,7 13,1 0,0 0,0 10,4 2,3 0,0 0,0
Soja Tg 59,2 9,9 15,5 80,7 0,8 0,0 0,2 46,2 0,0 0,2 0,1 0,0 0,1 0,7 0,0 0,0 0,0 0,0 0,3 0,3
% mn
Palma Tg 0,7 0,0 0,7 0,0 85,0 83,0 9,3 0,0 0,0 0,3 3,2 0,0 0,0 0,0 0,3 1,2 0,0 0,0 0,0 0,0
% mn
2.395,9 100,0 1.736,3 100,0
230,6 100,0
25,7 4,3 6,7 35,0 0,3 0,0 0,1 20,1 0,0 0,1 0,0 0,0 0,0 0,3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,1 0,1
207,0 100,0
0,3 0,0 0,3 0,0 41,1 40,1 4,5 0,0 0,0 0,1 1,5 0,0 0,0 0,0 0,1 0,6 0,0 0,0 0,0 0,0
Brasil India Xina EUA Indonsia Malisia Tailndia Argentina Pakistan Mxic Colmbia Austrlia Frana Rssia Filipines Guatemala Alemanya Egipte Sud-frica Vietnam
Productes farratgers no especificats Se nhan separat els productes oleaginosos per a consum hum. Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva Carles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
191
Els desequilibris i la crisi alimentria A partir de la informaci de la Viquipdia (<http://en.wikipedia.org/wiki/Maize>, 2011), basada en dades de lUSDA (Departament dAgricultura dels EUA), es poden desglossar les destinacions de la immensa producci de blat de moro dels Estats Units (307,1 Tg lany 2008, el 37,2% mundial). Concretament, el 43,4% (133,2 Tg) va a alimentaci animal; el 30,2%, (92,6 Tg) a fabricar bioetanol; el 15,3% (47,0 Tg), a lexportaci, encara un 7,8% (23,9 Tg) a fabricar mid i altres productes, i tan sols el 2,7% (8,3 Tg), al consum hum. El pas ve, Mxic, que t com a producte alimentari bsic el blat de moro (i les tortas), tan sols en produeix 24,3 Tg/any (tres vegades ms que el consum hum dels EUA, per 5,5 vegades menys que el que aquest pas destina a lalimentaci animal, 3,8 vegades menys que el que es transforma en bioetanol i 1,9 vegades inferior al que es destina a lexportaci). Aix explica, en gran manera, el gran augment del preu del blat de moro els anys 2006 a 2008 (el 120%, segons el Banc Mundial), que es posa de manifest a partir de 2007 a travs del conflicte de la tortilla (Mxic importava 9,1 Tg de blat de moro lany 2008).
Produccions ramaderes
La FAO tamb proporciona dades de gran inters sobre la ramaderia i les produccions associades en els diferents pasos i regions del mn, que resumim tot seguit. Duna banda, es donen les xifres de caps de bestiar en producci o sacrificats i, a continuaci, les produccions anuals en Tg/any (o milions de tones per any). El nombre de caps en producci correspon a aus que produeixen ous o a mamfers que produeixen llet; el nombre de caps sacrificats fa referncia als animals que han estat sacrificats per donar carn. En algunes espcies, el nombre de caps que hi ha en un moment determinat s inferior al de caps sacrificats (sen sacrifiquen diverses generacions en un any). s el cas de les gallines: el 2008 nhi havia 18.139 milions, dels quals 6.385 milions eren gallines ponedores, i alhora es van sacrificar 52.887 milions de pollastres. En altres espcies, s dna la situaci inversa. s el cas de la ramaderia vacuna: el 2008 hi havia 1.373 milions de caps, dels quals 247 milions eren vaques lleteres, i els animals sacrificats van ser 298 milions. La taula 10.8 sobre la ramaderia invita a fer les reflexions segents: 1. En aquests darrers quasi cinquanta anys (1961-2008), la ramaderia mundial i els principals productes que sen deriven han crescut de forma molt intensa, quasi sempre bastant ms que el creixement de la poblaci, que sha multiplicat per 2,19 en el mateix perode. 2. La producci de carn daus i de rosegadors sha multiplicat per 9,77 (els pollastres, per 10,34) i la de mamfers sha multiplicat per 3,02. La producci dous sha multiplicat per 4,33 i tan sols la producci de llet ha crescut una mica per sota de la poblaci (sha multiplicat per 2,01). 3. La producci de carn daus i rosegadors s de 91,53 Tg/any (milions de tones per any) lany 2008. Els pollastres proporcionen el 85,7% de la carn, els segueixen els galls dindi amb el 6,1% i els necs amb el 4,0%, mentre que els conills i els rosegadors tan sols representen el 1,61% de la producci. El rendiment per animal ha augmentat des de 1,271 kg/cap el 1961 fins a 1,628 kg/cap el 2008. 4. La producci de carn dels grans mamfers s ms del doble, 184,60 Tg/any el 2008, per el seu augment ha estat molt inferior. Destaca la carn de porc (56,3%), amb un increment per damunt de la mitjana, i la de vaca (33,4%), amb un augment ms moderat. Les altres carns daquest grup tenen participacions ms moderades. El rendiment per animal tamb ha augmentat de 61,5 kg/cap el 1961 a 72,0 kg/cap el 2008.
192
Taula 10.8. La ramaderia al mn. Caps de bestiar, producci i rendiments

Animals Pollastres Galls d'indi necs Conills i rosegadors Altres aus Aus i rosegadors Porcs Vaques Ovelles Cabres Altres1 Grans mamfers Aus (ponedores)2 Vaques Ovelles Cabres Altres (bfals, camells) Mamfers lleters Pollastres Galls d'indi necs Conills i rosegadors Altres aus Aus i rosegadors
Kg/cap 1961 % 1970 1980 1990 2000 2008 % Aug.1
Bestiar destinat a carn (milions de caps/any en producci o sacrificats) 6.584 142 227 350 68 7.372 376 173 331 103 13 996 1.955 177 116 74 21 389 7,56 0,90 0,34 0,42 0,16 9,37
1,271 89,3 11.054 18.382 27.013 40.890 51.171 194 350 562 667 663 1,9 337 479 803 1.946 2.534 3,1 413 578 712 957 1.183 4,8 88 98 227 537 658 0,9 37,8 17,4 33,2 10,3 1,3 100,0 91,0 777 1,2 467 4,5 1.118 2,1 337 1,2 963 763 351 170 158 381 271 258
100,0 12.086 19.888 29.317 44.997 56.208 100,0
537 211 368 119 15 1.249 2.544 185 126 76 24 411 13,14 1,22 0,50 0,51 0,24 15,61
1,292
756 235 384 156 17 1.549 3.013 210 150 93 31 484 22,90 2,05 0,71 0,75 0,29 26,70
1,342
922 254 465 228 22 1.892 3.706 223 171 125 43 563 35,35 3,72 1,23 0,96 0,64 41,89
1,429
1.156 275 487 315 30 2.262 5.120 222 191 152 51 616 58,31 5,07 2,87 1,31 1,95 69,51
1,545
1.321 294 523 392 34
51,5 11,5 20,4 15,3 1,3
2.565 100,0 6.384 100,0 246 205 179 64

35,5 29,6 25,8 9,2
Bestiar destinat a ous i llet (milions de caps)

100,0 45,6 29,9 19,0 5,5 100,0 326 139 177 243 300 179
694 100,0 78,16 5,60 3,71 1,61 2,45

1,628 56,3 33,4 4,5 2,6 3,2
Producci i rendiments de la carn (Tg/any, milions de tones per any)

80,6 9,6 3,6 4,5 1,7 100,0 40,5 45,2 8,1 1,8 4,4 100,0 85,4 1.034 6,1 622 4,0 1.103 1,8 386 2,7 1.533 977 419 223 167 442 217 302
91,53 100,0
Carn de porc Carn de vaca Carn d'ovella Carn de cabra Altres carns1 Grans mamfers
Kg/cap
24,80 27,68 4,93 1,10 2,68 61,20

61,5
35,84 38,35 5,54 1,29 3,08

67,4
52,70 45,57 5,65 1,69 3,32

70,3
69,92 53,05 7,03 2,66 3,97

72,2
89,79 103,98 56,27 61,67 7,66 8,25 3,77 4,87 4,85 5,83
71,8 72,0
84,10 108,93 136,63 162,34 184,60 100,0
Producci i rendiments dous i llet (Tg/any, milions de tones per any) Ous (milions tones)
Kg/capany
15,13
7,74
100,0
20,41
8,02
27,42
9,10
37,55
10,13
55,17
10,78
66,10 100,0
10,35 83,4 1,3 2,2 13,1
437 185 178 219 494 202
Llet de vaca Llet d'ovella Llet de cabra Altres llets Total llet
Kg/capany
1
313,63 5,10 6,97 18,49 344,18

885,9
91,1 359,28 422,35 479,03 490,13 578,70 5,50 6,82 7,98 8,03 9,07 1,5 6,49 7,74 9,98 12,65 15,24 2,0 5,4 20,56 28,75 45,43 67,94 91,23
100,0 391,82 465,66 542,42 578,76 694,24 100,0 953,7 961,1 963,9 940,0 1.000,3
Bfals, cavalls, camells, ases mules i altres. 2 Gallines > 97%. Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
193
Taula 10.9. Principals pasos productors de carn, ous i llet

Principals pasos productors de carn daus, de rosegadors i ous Pasos Mn EUA Xina Brasil Mxic Rssia Frana Iran Regne Unit Indonsia Jap Itlia Alemanya Canad Argentina Espanya Tailndia Turquia Veneuela Malisia Colmbia ndia Carn daus i rosegadors % mn Tg Carn de pollastre % mn Tg Carn daltres aus % mn Tg 11,759 100,0 2,886 24,5 4,760 40,5 0,446 3,8 0,044 0,4 0,043 0,4 0,678 5,8 0,012 0,1 0,170 1,4 0,031 0,3 0,000 0,0 0,327 2,8 0,510 4,3 0,188 1,6 0,044 0,4 0,025 0,2 0,086 0,7 0,015 0,1 0,000 0,0 0,111 0,9 0,000 0,0 0,046 0,4 Carn de rosegadors % mn Tg Ous Tg
% mn
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 30
91,529 100,0 78,155 100,0 19,881 21,7 16,994 21,7 16,475 18,0 11,055 14,1 10,663 11,6 10,216 13,1 2,629 2,581 2,9 3,3 2,055 2,001 2,2 2,6 1,662 0,932 1,8 1,2 1,578 1,566 1,7 2,0 1,430 1,259 1,6 1,6 1,381 1,350 1,5 1,7 1,369 1,369 1,5 1,8 1,358 0,790 1,5 1,0 1,308 0,764 1,4 1,0 1,230 1,041 1,3 1,3 1,211 1,160 1,3 1,5 1,176 1,082 1,3 1,4 1,105 1,019 1,2 1,3 1,102 1,088 1,2 1,4 1,046 0,802 1,1 1,0 1,042 0,931 1,1 1,2 1,015 1,011 1,1 1,3 0,695 0,649 0,8 0,8 Carn de grans mamfers % mn Tg Carn de porc % mn Tg
1,614 100,0 66,103 100,0 0,000 5,339 0,0 8,1 0,660 40,9 26,734 40,4 0,002 1,939 0,1 2,9 0,004 2,337 0,3 3,5 0,011 2,135 0,7 3,2 0,051 0,947 3,2 1,4 0,000 0,727 0,0 1,1 0,000 0,613 0,0 0,9 0,000 1,324 0,0 2,0 0,000 2,554 0,0 3,9 0,240 14,9 0,724 1,1 0,034 0,790 2,1 1,2 0,000 0,419 0,0 0,6 0,007 0,480 0,4 0,7 0,069 0,802 4,3 1,2 0,000 0,872 0,0 1,3 0,000 0,824 0,0 1,2 0,244 15,1 0,158 0,2 0,000 0,476 0,0 0,7 0,004 0,542 0,2 0,8 0,000 3,060 0,0 4,6
Principals pasos productors de carn de grans mamfers i llet Pasos Mn Xina EUA Brasil Alemanya Espanya Rssia Frana ndia Austrlia Canad Argentina Mxic Vietnam Itlia Polnia Filipines Regne Unit Dinamarca Pakistan Jap Carn Carn de bovina cabra i ovella % mn % mn Tg Tg Llet Tg
% mn
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
184,597 100,0 103,983 100,0 61,670 100,0 13,119 100,0 694,235 100,0 58,029 31,4 47,190 45,4 5,841 3,806 29,0 40,180 9,5 5,8 22,569 12,2 10,599 10,2 11,839 19,2 0,104 0,8 86,160 12,4 12,169 3,015 9,024 14,6 0,109 6,6 2,9 0,8 27,716 4,0 6,349 5,111 1,210 0,025 3,4 4,9 2,0 0,2 28,691 4,1 4,316 3,484 0,658 0,166 7,374 2,3 3,4 1,1 1,3 1,1 4,081 2,042 1,769 0,174 2,2 2,0 2,9 1,3 32,346 4,7 3,849 2,029 1,518 0,097 2,1 2,0 2,5 0,7 25,348 3,7 3,658 0,479 0,896 0,715 2,0 0,5 1,5 5,4 109,000 15,7 3,268 0,377 2,155 0,710 9,223 1,8 0,4 3,5 5,4 1,3 3,265 1,941 1,288 0,016 8,140 1,8 1,9 2,1 0,1 1,2 3,179 0,230 2,830 0,062 1,7 0,2 4,6 0,5 10,325 1,5 3,002 1,161 1,667 0,094 1,6 1,1 2,7 0,7 10,931 1,6 2,800 2,470 0,194 0,011 0,294 1,5 2,4 0,3 0,1 0,0 2,777 1,606 1,057 0,060 1,5 1,5 1,7 0,5 12,116 1,7 2,317 1,920 0,393 0,001 1,3 1,8 0,6 0,0 12,445 1,8 1,952 1,606 0,180 0,053 0,014 1,1 1,5 0,3 0,4 0,0 1,932 0,740 0,862 0,326 1,0 0,7 1,4 2,5 13,719 2,0 1,838 1,707 0,129 0,002 4,720 1,0 1,6 0,2 0,0 0,7 1,819 0,000 0,680 0,415 1,0 0,0 1,1 3,2 33,270 4,8 1,779 1,249 0,520 0,000 7,982 1,0 1,2 0,8 0,0 1,1
Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
194
5. La producci dous (ms del 92% de gallina) s important. En pes, s 2/3 de la carn daus i rosegadors (66,10 Tg/any). Aqu tamb el rendiment per gallina ponedora ha augmentat de 7,74 kg/(capany) el 1961 a 10,35 kg/( capany) el 2008. 6. Finalment, la llet, que s, amb diferncia, la producci de ms tonatge (694,24 Tg/any el 2008, el 67,0% de tots els productes animals), tot i que el seu augment ha estat ms moderat (sha multiplicat per 2,02) i ha perdut pes des de 1961, en qu representava el 80,1% de tots els productes animals. Amb relaci als pasos productors (taula 10.9), fem els comentaris segents: 1. Els Estats Units sn el primer pas productor daus i rosegadors (el 21,7% mundial), fins i tot per damunt de la Xina, que ns el segon pas productor (18,0%), i el Brasil (11,6%), que ns el tercer. Cal ressenyar que lndia es troba al lloc 30, amb un consum del 0,8% mundial, malgrat que t 1/6 de la poblaci. 2. En canvi, en ous, la Xina t el 40,4% de la producci mundial, prcticament el doble del pes de seva poblaci. Aqu, lndia ocupa el tercer lloc mundial (desprs dels EUA), amb el 4,6% de la producci (de tota manera, s menys d1/3 del seu pes poblacional). 3. En la producci de carn de grans mamfers, la Xina se situa en la primera posici, amb el 31,4% de la producci mundial i el 45,5% de la producci de carn de porc. Els EUA i el Brasil se situen en segona i en tercera posici (12,2% i 6,6%, respectivament), amb una forta producci de carn bovina (el 19,2% i el 14,6%). Hi destaquen alguns pasos europeus (la 4a posici dAlemanya, la 5a dEspanya i la 7a de Frana) i Rssia (6a). Aqu, lndia t una posici ms avanada (la 8a), tot i que no representa ni tan sols el 2,0% mundial. 4. Finalment, en lapartat de la producci de llet, lndia encapala la llista, amb el 15,7% de la producci mundial (gaireb el seu pes poblacional), seguida de prop pels Estats Units (12,4%) i, a ms distncia, per la Xina (5,8%), el Pakistan (4,8%) i Rssia (4,7%). Cal fer constatar que la ramaderia no s un actor secundari pel que fa als consums de recursos i energia del mn. En efecte: a) Utilitza 33,78 Mkm2 en forma de prats, ms del doble de la superfcie cultivada (concretament, 2,17 vegades els 15,54 Mkm2 de terres llaurades i cultius permanents). b) Consumeix el 26,1% de la producci agrcola com a farratge (tot i que la superfcie cultivada s tan sols de l11,2%). c) Transforma una proporci cada vegada ms gran de cereals i altres productes dalimentaci humana per fabricar pinso. Com ja hem vist, tan sols a pinso els Estats Units van destinar 133,2 Tg de blat de moro lany 2008 (16,1% mundial), on els cereals ocupen quasi la meitat de la superfcie cultivada de mn, el 49,2%. Aix, doncs, la intensificaci de les dietes humanes en carn i altres productes derivats de la ramaderia t unes conseqncies directes en els consums denergia i en els impactes ambientals. La taula 10.10 mostra les produccions per cpita de carn, dous, de llet i del conjunt de productes de la ramaderia, en Tg/(habany), per al conjunt del mn i per als pasos ms poblats de la Terra. Si b la suma global daquestes produccions passa de ser de 429,9 Tg/any el 1961 a 1.036,5 Tg/any el 2008, la producci (i el consum) mundial per cpita ha progressat molt ms lentament: de 139,5 kg/(habany) el 1961 a 153,5 kg/(habany) el 2008. Dit aix, les diferncies entre els pasos ms poblats sn abismals. Des de Frana, Alemanya o els Estats Units, amb 512,7, 451,4 i 429,8 kg/(habany) de productes ramaders, respectivament, fins a Bangla Desh, Indonsia, Nigria o la Repblica Democrtica del Congo, amb 24,5, 21,5, 14,5 o 2,2 kg/(habany), respectivament. Les diferncies sn de vint vegades i ms.
195
Taula 10.10. Producci per cpita de productes derivats de la ramaderia

Pobl. 2008
Mhab
Carn AR1 1961 3,0 1,1 0,2 17,5 0,6 1,8 0,2 0,3 0,7 1,4 3,5 2,2 1,6 2,5 2,9 1,7 2,3 1,9 3,3 0,3 15,3 6,1 6,3 2,0 0,9 0,8 1,9 3,3 0,6 2008 13,6 12,2 0,6 63,8 6,1 55,5 3,4 1,1 1,6 14,5 10,8 24,2 8,4 6,1 15,9 9,8 0,6 14,9 21,5 16,4 0,2 26,8 23,3 22,8 19,7 16,2 11,3 17,5 22,5 26,4 1,1
Kg/(habany)
Ous 1961 2008

Kg/(habany)
Carn GM2 1961 19,9 2,8 3,5 68,7 3,0 26,5 7,2 2,7 4,1 5,9 22,2 9,7 9,3 55,0 7,5 16,2 14,2 11,9 11,4 5,2 64,5 35,4 23,3 32,1 4,0 3,3 24,9 17,8 9,8 2008
Kg/(habany)
Llet 1961 2008

3
Total 2008
4
Kg/(habany)
Mn 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30
1 3
6.750
4,9 2,3 0,4 19,5 0,6 2,9 0,2 0,4 1,6 9,5 3,6 3,0 1,6 9,2 1,2 2,3 2,3 2,7 10,4 0,3 11,2 14,3 7,7 3,6 0,7 1,5 4,0 8,3 1,1
9,8 19,9 2,6 17,1 5,8 10,1 2,9 1,7 3,7 15,1 20,1 21,5 6,9 2,8 9,6 3,6 0,5 11,2 9,9 12,9 0,1 15,3 10,0 12,1 9,5 5,0 12,3 18,9 12,0 18,0 0,9
27,3 111,7 102,8 153,5 100,0 43,1 2,8 29,9 105,1 68,5 3,1 44,5 92,3 98,5 64,2 72,4 301,4 276,4 429,8 279,9 5,2 2,1 4,4 21,5 14,0 63,4 70,6 144,4 273,4 178,1 10,3 120,6 188,0 204,6 133,3 2,6 16,5 19,1 24,5 15,9 6,1 3,1 3,1 14,5 9,4 28,9 228,8 287,3 187,1 14,0 22,5 62,7 107,5 70,0 27,7 63,9 100,7 174,1 113,4 21,6 0,7 0,2 37,0 24,1 32,1 0,5 3,4 44,4 28,9 77,2 343,9 348,8 451,4 294,0 8,9 40,5 73,1 95,5 62,2 6,7 26,0 20,3 28,1 18,3 9,4 224,6 165,6 201,1 131,0 11,9 70,9 104,2 147,5 96,1 17,3 0,1 11,7 58,3 38,0 1,8 62,0 31,4 46,6 24,3 13,4 27,1 23,9 24,6 97,0 7,1 0,4 0,1 2,2 1,4 419,4 408,6 512,7 333,9 227,0 223,2 287,9 187,5 212,9 203,3 284,8 185,5 143,3 64,4 118,0 76,8 5,4 24,5 59,1 38,5 0,2 45,8 96,6 62,9 255,7 316,1 205,8 106,9 165,1 224,3 146,1 115,5 165,8 307,2 200,1 27,0 22,5 31,5 20,5
Xina 1.345 ndia 1.181 EUA 312 Indonsia 227 Brasil 192 Pakistan 177 Bangla Desh 160 Nigria 151 Rssia 141 Jap 127 Mxic Filipines Vietnam Alemanya Egipte Etipia Turquia Iran Tailndia R.D. Congo Frana Regne Unit Itlia frica Sud Myanmar Corea Sud Ucrana Colmbia Espanya Tanznia 109 90 87 82 82 81 74 73 67 64 62 61 60 50 50 48 46 45 44 42
Carn daus i rosegadors. 2 Carn de grans mamfers kg/(hab/any). 4 2008=100 per al valor mitj de kg/(hab/any) al mn Font: FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
s interessant fer alguns comentaris sobre les dades de la taula 10.10 (pasos >42 Mhab): 1. La Xina, que el 2008 t una producci de productes de ramaderia intermdia (el 68,5 de la mitjana mundial), ha fet una progressi espectacular en aquest perode: de 9,0 kg/(habany) el 1961 ha passat a 105,1 kg/(habany) el 2008 (lha multiplicat quasi per 12). Hi destaquen la carn de porc i els ous (el 45% i 40,4% mundial, respectivament). 2. Lndia, que el 2008 t una producci per cpita lleugerament ms baixa (el 64,2% de la mitjana mundial) i no ha fet una progressi tan espectacular: de 48,6 kg/(habany) el 1961 ha passat a 96,5 kg/(habany) el 2008. La seva dieta quasi no inclou carn ni ous i es basa fonamentalment en la llet (el 15,7%; ns el primer productor mundial). 3. Els Estats Units i el Brasil destaquen per una producci elevada daus i rosegadors (fonamentalment, pollastres: el 63,8 i el 55,5 kg/(habany) el 2008), a molta distncia dels pasos que els segueixen. Alguns dels principals pasos europeus, juntament amb els Estats Units i el Brasil, tenen produccions per cpita importants de carn de grans mamfers. Espanya destaca en la carn de porc i, la resta, en la carn vacuna. 196
Taula 10.11. Pesca i aqicultura en el mn. Producci

1961 % 1970 1980 1990 2000 2007 %
Producci en el mon (Tg/any, milions de tones per any) Total

ndex 1961=100 Aiges continentals Aiges martimes
37,170
100,0
100,0 9,4 90,6 94,9 7,3 87,7 5,1 2,1 3,0
59,753
160,8
65,636 102,311 136,165 159,090

176,6 275,2 366,3 428,0
100,0 27,1 72,9 57,0 6,4 50,6 43,0 20,7 22,2
Captures
3,480 33,691 35,285

100,0
5,181 54,572 56,306

159,6
6,883 58,753 58,447

165,6
14,514 27,883 43,175 87,796 108,282 115,915 85,485 94,493 90,741

242,3 267,8 257,2
Aqicultura
2,699 32,586 1,886

100,0
3,851 52,455 3,447

182,8
4,461 53,986 7,189

381,2
6,441 79,044 16,826

892,3
8,578 85,915 41,673

2209,9
10,221 80,520 68,349

3624,6
0,781 1,105 4,167 0,106 6,326 0,000 8,217 0,297 --0,168 0,010 2,464 0,008
1,331 2,117 4,618 0,173 15,064 0,001 11,901 0,498 ---
2,422 4,767 6,470 0,181 8,382 0,020 12,640 0,760 --0,400 0,028 3,667 0,026 26,889 6,174 5,807 1,878 2,445 2,710 11,133 1,716 3,872 2,893 0,560 1,800 0,000 2,408 2,536 0,580 0,647 0,740 1,285 0,935 1,525 1,376
8,073 8,752 8,898 0,379 14,771 0,207 10,992 1,245 9,688 0,420 0,629 0,050 5,104 0,082 35,402 14,443 14,667 3,243 3,880 6,874 11,136 2,504 5,936 5,424 0,941 2,790 7,659 3,285 1,951 0,744 0,846 1,010 1,447 1,455 1,524 1,335
19,305 22,367 7,309 0,638 18,766 0,819 12,384 2,019 4,823 0,126 0,840 0,075 6,815 0,406 43,557 37,591 43,284 5,118 5,669 10,665 6,467 3,000 5,216 4,973 2,137 3,735 4,105 2,506 3,383 1,192 1,661 1,461 1,404 1,350 2,004 1,381
32,954 35,395 7,140 0,795 14,752 1,638 9,530 2,353 4,142 0,151 0,911 0,241 7,268 0,955 46,997 62,216 57,827 8,815 7,584 7,420 5,542 4,972 4,857 4,810 4,585 3,831 3,510 3,353 3,275 3,169 2,563 1,754 1,745 1,347 1,312 1,166
Producci per regions (C = captures; A = aqicultura) (Tg/any, milions de tones per any) Amrica del Nord (C) (A)
11,2 0,3 17,0 0,0 22,1 0,8 4,5 0,5 9,3 1,0 6,0 1,5 2,6 0,1 0,6 0,2 4,6 0,6 29,5 39,1
Amrica del Sud (C) (A) i Central Europa (C) (A) Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania (C) (A) (C) (A) (C) (A)
0,5 0,0 6,6 0,0 37,5 3,9
0,268 0,013 3,742 0,010 20,712 2,752 3,784 1,257 1,759 12,484 9,333 1,104 2,963 1,231 0,618 1,438 0,000 0,876 2,983 0,432 0,690 0,343 0,385 0,613 0,749 1,562
(C) 13,944 (A) 1,465 3,086 0,915 0,961 5,217 6,687 0,477 2,955 0,441 0,474 0,316 0,000 0,425 1,527 0,360 0,451 0,168 0,225 0,315 0,734 0,979
Pasos amb majors produccions pesqueres (Tg/any, tones per any) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Xina Indonsia ndia Per Jap Filipines EUA Xile Vietnam Tailndia Rssia Corea del Sud Noruega Myanmar Bangla Desh Malisia Mxic Taiwan Islndia Espanya
8,30 2,46 2,59 14,03 17,99 1,28 7,95 1,19 1,28 0,85 0,00 1,14 4,11 0,97 1,21 0,45 0,61 0,85 1,97 2,63 36,35 5,54 4,77 4,66 3,48 3,13 3,05 3,02 2,88 2,41 2,21 2,11 2,06 1,99 1,61 1,10 1,10 0,85 0,82 0,73
Font: FisheriesSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
197
Pesca i aqicultura
Una altra de les activitats ancestrals de lhome s la pesca. La histria de les activitats de la humanitat destinades a obtenir productes de la biosfera (vegetals i animals) ha passat per dues etapes fonamentals: a) la primera s la recollecci dels fruits dels boscos i la caa o pesca danimals; b) la segona s el cultiu dels vegetals i la cria danimals per obtenir-ne els productes que necessitem. Sorprn constatar que la pesca (encara majoritria en lobtenci danimals aqutics) correspon a letapa de recollecci, mentre que la caa prcticament sha extingit amb efectes comercials i ha sorgit lactitud contrria, a favor de la preservaci de les espcies. Probablement, aix es deu a la immensitat del mar i a la dificultat ms gran de percebre les conseqncies de les males prctiques o de la sobreexplotaci. Tanmateix, aix est canviant significativament, no tant per un canvi dactitud respecte del conservacionisme sin mes aviat pel creixement rapidssim de laqicultura. A continuaci, sanalitza levoluci daquestes activitats relacionades amb els productes de la biota aqutica sobre la base de levoluci assenyalada a la taula 10.11. Les dades daquesta taula condueixen a fer els comentaris i les reflexions segents: 1. Una primera constataci s que la producci de pesca i aqicultura ha augmentat de forma molt intensa en el perode analitzat (de 1961 a 2008): ha passat de 37,2 Tg/any (milions de tones per any) a 159,9 Tg/any. Per tant, els darrers 47 anys sha ms que quadruplicat, amb un augment del 328%, mentre que la poblaci humana poc ms que sha duplicat en el mateix perode (de 3.081 a 6.750 Mhab, amb un creixement del 119,1%). En conseqncia, el consum de productes de pesca i aqicultura ha passat de 12,1 kg/(habany), a linici del perode, a 23,7 kg/(habany), al final. 2. Una segona constataci s que laqicultura creix molt ms intensament que la pesca: de 1,9 Tg/any lany 1961 a 68,3 Tg/any el 2008, un increment del 3.525% (es multiplica per 36), mentre que la pesca passa de 35,3 Tg a 90,7 Tg (sincrementa el 157%). Cada cop ms, les produccions daqicultura (prcticament repartida entre les aiges marines i les aiges continentals) i pesca (majoritriament marina) tendeixen a igualar-se. Si b la sobrepesca pot exhaurir uns recursos biolgics naturals que haurien de ser renovables, laqicultura ha dalimentar els animals, i aquesta activitat s altament consumidora denergia i de recursos, com la ramaderia. 3. I una tercera constataci s que la producci de pesca i aqicultura es concentra a sia i Oceania (109,2 Tg/any, el 68,3% mundial), tant en captures com en aqicultura. I, a sia, destaca la Xina (57,8 Tg/any, el 36,1% mundial), seguida per Indonsia, lndia, el Jap (disminuint), les Filipines, el Vietnam i Tailndia, entre els deu primers llocs. Daltres pasos destacats sn el Per (oscillant), Xile, els Estats Units i Rssia. En definitiva, els productes aqutics tenen un creixement molt elevat, indut majoritriament per laqicultura, una de les activitats primries ms consumidores denergia.
Els recursos dels boscos

Els boscos sn un dels recursos de la biosfera que ens proporcionen beneficis ms importants per a la vida humana, malgrat que sovint semblem oblidar-ho. Sens dubte, la funci ms determinant de les masses boscoses s la transformaci del CO2 de latmosfera en matria orgnica a travs de la funci clorofllica (uns 120 Pg/any de carboni, o 440 Pg/any de CO2, la meitat dels quals retorna per la respiraci de les prpies plantes, vegeu la secci 11.3). Sense aquest procs, el cicle del carboni no seria possible i la matria viva saniria consumint (a travs de la respiraci) fins a la seva degradaci total.
198
Taula 10.12. Boscos i productes forestals en el mn

Evoluci de la superfcie de bosc (ResourceSTAT) Regions i pasos Amrica del Nord Amrica del Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn1
ndex 1961=100 1990
Mkm2
1995
Mkm2
2000
Mkm2
2005
Mkm2
2008
Mkm2
1990-00 2000-08
% km2/any km2/any
6,768 9,775 1,658 8,494 0,134 7,492 7,357 41,678

100,0
6,769 9,548 1,697 8,501 0,135 7,289 7,322 41,262

99,0
6,771 9,321 1,737 8,509 0,136 7,086 7,287 40,846

98,0
6,778 9,091 1,772 8,508 0,136 6,915 7,402 40,604

97,4
6,785 8,984 1,795 8,513 0,136 6,812 7,417

97,0
16,8 22,2 4,4 21,0 0,3 16,8 18,3
320 -45.337 7.896 1.428 162 -40.674 -7.025 -83.231

2
1.778 -42.222 7.242 16 84 -34.157 16.320 -50.439 -373 -27.540 0 3.827 30.417 -3.114 -4.715 -4.509 -542 -1.151 3.443 -2.048 -1.010 -1.248 -2.850 -1.666 -2.876 -2.179 -4.034 -3.095 % 16,4 12,8 12,7 6,6 0,0 20,2 31,2 100,0
40,442 100,0
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Rssia Brasil Canad EUA Xina R.D. Congo Austrlia Indonsia Sudan Per ndia Mxic Colmbia Angola Bolvia Zmbia Veneuela Moambic Tanznia Myanmar Regions
-8,091 8,093 8,088 8,090 20,00 5,748 5,604 5,459 5,305 5,239 12,95 3,101 3,101 3,101 3,101 3,101 7,67 2,963 2,983 3,002 3,021 3,033 7,50 1,603 1,671 1,770 1,930 2,013 4,98 1,571 1,588 1,572 1,557 1,548 3,83 1,545 1,547 1,549 1,539 1,511 3,74 1,185 1,090 994 979 958 2,37 763 734 705 702 701 1,73 701 697 692 687 683 1,69 639 647 654 677 681 1,68 702 685 668 656 651 1,61 625 620 615 610 607 1,50 609 604 597 591 587 1,45 628 614 601 587 578 1,43 528 520 511 503 498 1,23 520 506 492 477 469 1,16 433 423 412 401 394 0,98 415 395 375 354 342 0,85 392 370 349 333 324 0,80 Producci de fusta en rotlle (milions de m3) (ForesSTAT) 1961 409,6 176,5 317,0 351,0 6,6 276,9 978,2 2.515,8
100,0
-28.896 0 3.860 19.860 -3.114 420 -19.136 -5.890 -943 1.451 -3.540 -1.010 -1.248 -2.704 -1.666 -2.875 -2.190 -4.033 -4.350
Amrica del Nord Amrica del Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1970 1980 501,7 589,7 197,7 267,4 334,5 332,0 385,0 356,6 6,3 5,2 338,9 404,1 1.050,9 1.168,1 100,0 2.814,9 3.123,1
% 16,3 7,0 12,6 14,0 0,3 11,0 38,9 111,9 124,1
1990 2000 2008 713,4 714,1 560,6 314,6 379,3 437,6 411,6 417,1 433,0 386,4 200,6 225,4 1,7 1,6 1,5 495,5 594,9 687,8 1.180,1 1.122,6 1.064,6 3.503,2 3.430,1 3.410,5
139,2 136,3 135,6
Destinaci de la fusta en rotlle (milions de m3) (ForesSTAT) Llenya, carb vegetal3 Fusta, rotlle industrial Usos de la fusteria4 Fusta polpa, partcul. Altres usos industr. 1.498,0
100,0 59,5 40,5
1.538,5 1.677,0
102,7 125,4 111,9 142,1
1.810,5 1.825,9 1.868,1

120,9 166,3 121,9 157,6 124,7
54,8 45,2
1.017,8
100,0
1.276,4 1.446,1
1.692,7 1.604,2 1.542,4

151,5
759,7 874,0 1043,5 972,1 883,1 25,3 25,9 314,3 370,3 422,2 489,0 515,2 8,5 15,1 202,4 201,9 227,1 143,0 144,1 6,7 4,2 1 Les dades de la FAO difereixen quan tracten dels tipus dusos del sl o quan tracten dels boscos. 2 Estava integrada a la lURSS. 3 6 m3 de llenya per tona de carb. 4 Trosses, fusta serrada i xapes de fusta. Font: ResourceSTAT i ForesSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
636,7 213,7 167,5
199
Per, per desgrcia, sovint els boscos noms sn considerats des del punt de vista dels seus valors comercials (la seva faceta ms visible), en forma de troncs tallats i desbrossats (fusta en rotlle, mesurat en m3), que poden tenir dues aplicacions principals: a) Combustibles. Majoritriament llenya, per tamb fusta transformada en carb vegetal en una relaci aproximada d1 Tg (tona) de carb vegetal per 6 m3 de fusta en rotlle. La llenya i, en menor proporci, el carb vegetal han estat histricament els combustibles principals de la civilitzaci humana, i avui dia continuen essent-ho per a uns 2.600 milions dhabitants de la Terra (parts molt importants de lfrica subsahariana, dsia del Sud i de lEst i dAmrica del Sud i Central). Tamb sutilitza per produir electricitat i en processos industrials. b) Usos industrials. Ls ms directe s produir fusta (taulons, bigues, llistons, laminats, conglomerats), destinada fonamentalment a la construcci i a la indstria del moble, per tamb produir polpa per fabricar paper, cartr i els seus derivats. La fusta en rotlle tamb sutilitza, en menor proporci, en altres processos industrials. Essent tan importants les funcions i els productes que sobtenen dels boscos, cal tractar correctament aquest recurs, tot i que la gesti real i efectiva de les grans masses forestals sol estar molt lluny daquest propsit. Les dades de la taula 10.12 sobre els recursos boscosos del mn i les activitats que shi relacionen suggereixen els comentaris i les reflexions segents: 1. La superfcie boscosa del planeta encara s molt important, 40,44 Mkm2 (milions de quilmetres quadrats), superior a la superfcie de prats i ms del doble de la cultivada. Amrica del Sud, Eursia, sia i Oceania, Amrica del Nord i frica tenen superfcies boscoses (en ordre decreixent) de 9,0 Mkm2 a 6,8 Mkm2. Europa, de superfcie molt menor, tan sols en t 1,8 Mkm2 i, a lOrient Mitj, s prcticament residual (0,13 Mkm2). 2. La gesti dels boscos difereix molt segons les regions. Hi ha pasos en qu la superfcie boscosa augmenta (amb creixements cada cop menors, a la Xina, lndia, el Vietnam, els EUA, Turquia, Espanya i Sucia), mentre que en altres zones es destrueix superfcie boscosa. Lamentablement, per, el balan global s altament negatiu i preocupant: el decenni 1991-2000, el mn va perdre 83.200 km2/any de superfcie boscosa (ms gran que el Benelux), xifra que el decenni posterior ha disminut fins als 50.400 km2/any de prdues. 3. Hi ha tres zones en el mn on es destrueix molt bosc: Amrica del Sud (especialment, la zona de lAmaznia), lfrica subsahariana i el sud-est asitic. El pas amb ms responsabilitats s el Brasil, amb ms de 27.000 km2/any de prdua de bosc (quasi la superfcie de Catalunya); Indonsia, el segon pas ms destructor de boscos, darrerament ha moderat aquesta tendncia (a 4.500 km2/any de prdua), i el Sudan, que era el tercer, ha moderat les prdues fins a 540 km2/any; per contra, Austrlia, que conservava els seus boscos, ha iniciat una tendncia molt negativa de prdues (4.700 km2/any). 4. Hi ha nombrosos pasos on disminueix significativament el bosc, alguns dels quals no figuren a la taula 10.12, amb superfcies boscoses de menys de 320.000 km2. Per ordre decreixent de prdues (2000-2008), destaquen: Nigria, 4.100 km2/any; Tanznia, 4.000 km2/any; Zimbabwe, 3.300 km2/any; la Repblica Democrtica del Congo, 3.100 km2/any; Myanmar, 3.100 km2/any (baixant); Veneuela, 2.900 km2/any; Bolvia, 2.800 km2/any; lArgentina, 2.500 km2/any; el Camerun, 2.200 km2/any; Moambic, 2.180 km2/any; Mxic, 2.000 km2/any (baixant) i lEquador, 2.000 km2/any. Cal tenir en compte que 2.000 km2 s ms de quatre vegades Andorra. 5. Ms que les prdues absolutes (un 3% els darrers 17 anys), el ms preocupant s la qualitat dels boscos que es destrueixen, fonamentalment tropicals, amb una gran biodiversitat per, alhora, amb una estructura molt frgil, sovint irrecuperable. 6. La superfcie boscosa es perd per diverses causes: a) tales darbres per obtenir-ne fusta en rotlle; b) llenya o carb vegetal (en zones de forta pressi demogrfica); c) noves ter200
res de cultiu (dem); d) cultius per a biocarburants (especialment, la palma al sud-est asitic); e) incendis (molts dells provocats per fer efectiu el canvi ds). Malgrat que la prdua de bosc s relativament petita, comparada amb el bosc existent (al ritme actual, sexhauriria en uns 800 anys), en general representa una transferncia important de carboni a latmosfera i una prdua de la capacitat de regenerar CO2 a travs de la funci clorofllica. Per tant, estem perdent un patrimoni fonamental dels cicles vitals, que, si arribat a un determinat punt, pot originar un desequilibri difcil de revertir. Productes forestals La taula 10.12 mostra que, malgrat la prdua de superfcie forestal (un 3%, segons les dades de ResourceSTAT per al el perode 1990-2008), la pressi per extreure recursos del bosc ha augmentat un 35,6% els darrers 47 anys (ForesSTAT, 1961-2008) Laugment de la llenya i dels combustibles (que avui dia sn encara el recurs ms explotat) ha estat ms moderat (un 24,7% daugment), mentre que la pressi per explotar la fusta en rotlle dels boscos ha augmentat de forma molt ms important (el 51,5%). La destinaci industrial dels productes del bosc (fusta en rotlle) sha reforat amb el temps i ha passat del 40,5% lany 1961 al 45,2% lany 2008. En aquesta darrera data, el 25,9% es destinava a fusteria, el 15,1% a fabricar polpa de paper i el 4,2%, a daltres usos industrials.
Resum: usos dels recursos de la Terra

En aquest darrer apartat, volem fer un resum de tots els apartats anteriors sobre els recursos de la biosfera i els productes que nobtenim. Concretament, lagricultura, la ramaderia, la pesca i aqicultura, i els recursos forestals. Evidentment, sn productes diferents, tant pel seu valor com pels consums i les emissions que originen (per exemple, no s el mateix 1 kg de carn vacuna que 1 kg de llenya). Per s interessant de posar-los de costat per establir relacions generals i ordres de magnitud, i constatar la seva evoluci en el temps. Alhora, shan reprodut els recursos de la Terra (en superfcie disponible, excepte per al mar) i les poblacions mundials de cada moment, per tal destablir relacions producte/superfcie i producte/habitant. Una primera dificultat que ha sorgit en establir aquestes comparacions ha estat relacionar els productes forestals amb la resta; en efecte, la llenya i la fusta en rotlle es donen en m3 (metres cbics), en lloc de Mg (tones). Cal saber la densitat mitjana de la fusta i FAOSTAT no dna cap indicaci en aquest sentit. Aqu (a risc dequivocar-nos) hem considerat una densitat mitjana de 0,5 kg/m3, i volem deixar clar que la comparaci que fem a continuaci t un valor tan sols a efectes dordre de magnitud. Les dades de la taula 10.13 per a levoluci dels recursos de la biosfera i els productes derivats inviten a fer les reflexions segents: 1. La producci en Tg/any (milions de tones per any) ms important s, sens dubte, lagricultura, que quasi ha triplicat la producci en el perode analitzat. De 3.453 Tg/any lany 1961, ha passat a 10.249 Tg/any lany 2008. 2. La segona producci ms important en Tg/any sn els productes forestals, que progressen ms lentament i han augmentat tan sols el 35,6% en el perode analitzat. 3. Tanmateix, de ben segur que la ramaderia els sobrepassa en valor del producte: de 429 Tg/any el 1961, ha passat a 1.038 Tg/any el 2008, amb un augment del 141,9%. Probablement, daquestes activitats s la que genera ms consums i impactes ambientals. 4. Finalment, la pesca i laqicultura (sobretot aquesta darrera), lexplotaci ms petita, sn les que han augmentat ms: de 37 Tg/any el 1961 a 159 Tg/any el 2008, amb un increment de 328,0%.
201
Taula 10.13. Productes de la biosfera en el mn (Tg/any)

1961 Agricultura Ramaderia Pesca i aqicultura Boscos2 Total Terres cultivades Prats Boscos Total Agricultura Ramaderia Boscos2 Total Poblaci Agricultura Ramaderia Pesca i aqicultura Boscos2 Total
1 2
1970
1980
1990
2000
2008
ndex1 296,8 241,9 428,0 135,6 254,0 111,6 108,7 97,0 99,0 265,9 222,5
Produccions (Tg/any, milions de tones per any) 66,7 3.453 4.393 5.410 8.832 8.914 10.249 77,9 8,3 7,9 429 512 629 759 867 1.038 0,7 1,2 37 60 66 102 136 159 24,3 1.258 1.408 1.562 1.752 1.715 1.706 13,0 6.373 7.667 11.445 11.632 13.152 100,0 5.177 100,0 Superfcies (Mha, milions dhectrees) 1.368 3.087 1.422 3.139 1.450 3.213 1.520 3.335 4.168 9.022 5,81 0,23 0,42 1,27 1.514 3.427 4.085 9.026 5,89 0,25 0,42 1,29 1.527 17,1 3.357 37,6 4.044 45,3 8.928 100,0 6,71 0,31 0,42 1,47
Rendiments per superfcie (Mg/ha, tones per hectrea) 2,52 0,14 3,09 0,16 3,73 0,20
Poblaci (Mhab, milions dhabitants) 3.072,8 3.677,1 4.428,1 5.280,3 6.115,4 6.750,1
219,7 135,1 110,1 195,6 61,7 115,6
Produccions per cpita (kg/(habany), quilograms per habitant i any)

66,7 1.194,7 1.221,7 1.672,6 1.457,6 1.518,4 77,9 1.123,7 8,3 7,9 139,6 139,2 142,0 143,7 141,8 153,8 0,7 1,2 12,0 16,3 14,9 19,3 22,2 23,6 48,6 818,8 765,6 705,3 663,4 560,9 505,3 25,9 1.684,8 100,0 1.733,0 1.731,3 2.167,4 1.902,1 1.948,4 100,0
Increment en el perode 1961-2008. Sha pres com a referncia 1961=100. FAOSTAT dna el valor en Mm3/any (milions de metres cbics per any, taula 10.11). Per facilitar-ne la comparaci, en aquesta taula shan tradut les dades a Tg/any (milions de tones per any), considerant una densitat mitjana de la fusta de 0,5 Mg/m3. Font: Dades de FAOSTAT (FAO, Nacions Unides). Elaboraci: Carles Riba Romeva
Finalment, amb relaci als rendiments producte/superfcie i producte/habitant, cal comentar el segent: 5. Els recursos de superfcie destinats a aquestes activitats shan mantingut prcticament constants a causa de la disminuci dels boscos (un 3% en el perode 1990-2008). Des de 1961 fins a 2008, la superfcie de cultius ha augmentat un 11,6% i la de prats, un 8,7%. 6. Les produccions agrcoles per hectrea han passat de 2,52 Tg/ha lany 1961 a 6,71 Tg/ha lany 2008, amb un creixement de rendiment del 165,7%. Aix no hauria estat possible sense ls creixent de recursos de maquinria, fertilitzants i plaguicides molt intensius en consum de combustibles fssils. 7. La comparaci amb les produccions ramaderes no s tan immediata, ja que tamb consumeixen farratges i pinso provinents de lagricultura. Tanmateix, referida als prats, sha passat de 0,14 Tg/any el 1961 a 0,31 Tg/any el 2008 (112,5% daugment). 8. Una reflexi interessant apareix en analitzar les evolucions de les produccions per cpita, molt infludes pel creixement de la poblaci, que en conjunt augmenten el 15,6% en el perode 1961-2008. Els productes agrcoles per cpita augmenten el 35,1%, mentre que els productes ramaders per cpita ho fan el 10,1%, i tan sols augmenten significativament la pesca i laqicultura per cpita (sobretot aquesta darrera) en un 95,6%. En canvi, els productes forestals per cpita disminueixen el 39,3% (indici de la pressi sobre els boscos). 202
10.2. Petjada ecolgica i energia

La petjada ecolgica (o empremta ecolgica) s una altra manera danalitzar la insostenibilitat de la forma de vida actual, basada en els combustibles fssils, en termes de biocapacitat dels sistemes naturals de la Terra per sostenir les activitats humanes. Aquest concepte sinscriu en la dinmica iniciada pel Club de Roma (Els lmits del creixement, o Informe Meadows, publicat el 1972), per no s fins a la Conferncia de Rio de 1992 (la Cimera de la Terra) que W. E. Rees, professor dEconomia de la Universitat de la Colmbia Britnica (Canad), el formula en un treball titulat Ecological Footprints and Appropriated Carrying Capacity: What Urban Economics Leaves Out [Ree-1992]. Entre els anys 1990 i 1994, el sus Mathis Wackernagel en desenvolupa el concepte i el clcul en la seva tesi doctoral, dirigida per Rees, i, ms tard, Wackernagel i Rees en publiquen els resultats al llibre Our Ecological Footprint: Reducing Human Impact on the Earth [Wac-1996]. Lany 2003, Mathis Wackernagel i Susan Burns van fundar la Global Footprint Network, una organitzaci independent amb seu als Estats Units, Blgica i Sussa, que t com a objectiu crear un futur on tots els ssers humans puguin viure b amb els recursos de la Terra. La xarxa inclou ms de 200 organitzacions associades, entre les quals el WWF i la New Economics Foundation. La Global Footprint Network publica cada any un atlas detallat de la petjada ecolgica de cada pas (Ecological Footprint Atlas 2010 [GFN-2010a]).
El concepte de petjada ecolgica ha anat adquirint un reconeixement general, especialment grcies a la Fundaci WWF (World Wide Fund for Nature, important organitzaci conservacionista mundial independent, creada el 1961), que hi veu un potent mitj de comunicaci amb al gran pblic. Entre les publicacions de WWF, hi ha linforme biennal Living Planet Report, que, entre altres aspectes, divulga les dades de la petjada ecolgica [WWF-2010]. Daltra banda, la recollida i la integraci de les dades oficials necessries per establir la petjada ecolgica no ha estat una tasca fcil, en un context on leconomia preval sobre el medi ambient. Ja el 1993, les Nacions Unides (NU) van publicar el Manual de Comptabilitat Nacional: Comptabilitat Integrada Ambiental i Econmica (SEEA, en angls), resultat del debat entre el PNUMA (UNEP en angls, Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) i el Banc Mundial en una trobada internacional. Desprs de diverses vicissituds, la creaci del Comit dExperts en Comptabilitat Ambiental i Econmica de les Nacions Unides (UNCEEA) ha estat una fita important per implementar aquests nous criteris i establir una norma estadstica internacional a fi dharmonitzar les comptabilitats nacionals de la petjada dels diferents pasos. En aquestes tasques, hi interv de forma activa lorganitzaci Global Footprint Network. Concepte i definicions La petjada ecolgica s una mesura de la quantitat de terra i daigua biolgicament productives que una persona o una comunitat determinada necessiten per produir els recursos que consumeixen i per absorbir els residus que generen, usant les tecnologies i prctiques habituals. Aquesta metodologia calcula i compara dos indicadors: a) la petjada ecolgica, que mesura la demanda de recursos dels ssers humans a la biosfera (indicador de demanda),i b) la biocapacitat, que mesura la capacitat dels ecosistemes per produir materials biolgics tils i per absorbir els residus generats pels ssers humans, tant a escala local com global.
203
El lmit de la sostenibilitat es dna quan la petjada ecolgica supera la biocapacitat; aleshores, es parla de sobrepassament. Petjada ecolgica, EF (ecological footprint) Per a un territori determinat, es calcula sobre la base del requeriment hum de sis tipus drees, expressades en unitats de superfcie deficcia amitjanada (gha, hectrees globals): a) de cultius (aliments vegetals i altres recursos, com ara fibres o biocombustibles); b) de pastures (aliments per al bestiar); c) de pesqueries (peix); d) forestals (fusta, paper, entre daltres); e) construdes (habitatges, centres de treball, infraestructures); f) de petjada de carboni (fonamentalment els boscos i el mar, per absorbir les emissions del consum energtic). Interessa la petjada ecolgica de consum, EFC, per tal devitar imputar en un pas els impactes dels recursos o les produccions consumits en un altre. A aquest efecte, cal sumar, a la petjada ecolgica de producci, EFP, la petjada ecolgica de les importacions, EFI, i restar-ne la petjada ecolgica de les exportacions, EFP: (EFC = EFP + EFI EFE). En el conjunt del mn, les petjades ecolgiques de producci i de consum coincideixen: EFC = EFP. Biocapacitat, BC (biocapacity) Per a un territori determinat, es calcula com la suma drees (A) deficcia amitjanada de diferents tipus (de cultius, de pastures, de pesqueries, forestals i construdes) de qu disposa, multiplicades pel factor de rendiment, YF (yield factor) i el factor dequivalncia, EQF (equivalence factor), segons lexpressi: BC = A YF EQF. Sobrepassament Si a escala local la petjada ecolgica supera la biocapacitat (sobrepassament), s que el pas o la regi importen biocapacitat o compten amb recursos naturals que no sn propis. Per el sobrepassament en el conjunt de la Terra s molt ms greu, ja que no hi ha la possibilitat dimportar biocapacitat. Aquest fet es pot mostrar de forma punyent per mitj del dia del sobrepassament de la Terra (Earth Overshoot Day), que s el dia dun any determinat en qu la humanitat ha consumit ja tots els recursos que la naturalesa pot proporcionar durant aquell any. El primer dia de sobrepassament de la Terra va tenir lloc lany 1977.
Evoluci de la petjada ecolgica

El web de la Global Footprint Network proporciona una informaci i unes dades interessants per analitzar levoluci de la petjada ecolgica i la biocapacitat de la Terra durant els darrers anys i distribuir-la en regions i pasos. Sha partit de dades de 2007, contingudes als documents Ecological Footprint Atlas 2010 i 2010_NFA_data_tables.xls: <http://www.footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/page/ecological_footprint_atlas_2008/> i <http://www.footprintnetwork.org/images/uploads/2010_NFA_data_tables.xls>. Atenci! Hi ha discrepncies entre les dades per al conjunt del mn i la suma de les dades dels pasos i les regions, com sillustra a continuaci:
Ggha (bilions gha) Petjada ecolgica Biocapacitat Mn Suma pasos Mn Suma pasos
TOTAL Cultius Pastures Boscos Pesquer. Construt Petjada C
17.995,6 16.314,9 11.894,6 12.012,2
3.903,3 3.975,2 3.904,9 3.906,2
1.394,9 1.040,6 1.551,8 1.516,9
1.909,9 1.898,4 4.962,5 4.934,4
725,8 828,2 1.049,3 1.143,8
426,3 511,1 426,3 511,1
9.634,4 8.061,3
La Global Footprint Network hauria dexplicar aquesta discrepncia i/o resoldre lerror. Tanmateix, hem utilitzat les seves dades, per la significaci i importncia que tenen. La srie de dades globals del mn (de 1961 a 2007) ha perms estudiar levoluci de la petjada global de la humanitat (taula 10.14 i figures 10.1, 10.2 i 10.3), mentre que les dades per pasos (reagrupades en les regions de lEIA-govEUA que shan utilitzat en la resta del llibre) han perms analitzar la distribuci geogrfica de les petjades ecolgiques i de les biocapacitats. 204
Petjada ecolgica mundial i sobrepassament La figura 10.1 mostra la petjada ecolgica global de la humanitat en funci dels diferents components (cultius, pastures, boscos, pesqueries, rea construda i petjada de carboni), prenent com a unitat la biocapacitat de la Terra. Taula 10.14. Evoluci de petjada ecolgica i la biocapacitat mundials (gha/hab)1
1961 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007 Poblaci (Ghab) 3,07 3,32 3,68 4,05 4,43 4,84 5,28 5,71 6,12 6,51 6,67 1961=100 100,0 108,2 119,7 131,9 144,1 157,4 171,8 185,9 199,0 211,9 217,1
Petjada ecolgica i biocapacitats mundials (Ggha, milions dhectrees globals)

Petjada ecolg. (EF) 7,24 8,38 10,14 11,22 12,33 12,57 14,02 14,85 15,49 17,29 17,99 1961=100 100,0 115,8 140,1 155,0 170,3 173,7 193,7 205,1 213,9 238,9 248,6 3,49 3,54 3,65 3,69 3,75 3,84 3,90 3,85 3,87 3,91 3,90 Cultius Pastures 1,20 1,29 1,28 1,38 1,32 1,11 1,27 1,40 1,38 1,40 1,39 Pesqueries 1,23 1,32 1,41 1,44 1,59 1,68 1,81 1,73 1,82 1,90 1,91 Boscos 0,28 0,32 0,37 0,39 0,41 0,46 0,53 0,65 0,67 0,72 0,73 Construcci 0,20 0,22 0,24 0,26 0,29 0,31 0,34 0,37 0,39 0,42 0,43 Petjada carboni 0,84 1,70 3,19 4,05 4,97 5,17 6,17 6,85 7,36 8,94 9,63 Biocapacitat (BC)2 11,48 11,51 11,56 11,60 11,65 11,74 11,89 11,97 11,96 11,92 11,89 1961=100 100,0 100,3 100,7 101,1 101,5 102,3 103,6 104,3 104,2 103,9 103,6
Petjada ecolgica i biocapacitats per cpita mundials (gha/hab)

EF per cpita 2,36 2,52 2,76 2,77 2,78 2,60 2,65 2,60 2,53 2,66 2,70 1961=100 100,0 107,1 117,1 117,5 118,2 110,3 112,7 110,3 107,5 112,7 114,5 Cultius Pastures Pesqueries Boscos Construcci Petjada del carboni 1,13 0,39 0,09 0,40 0,06 0.27 1,07 0,39 0,10 0,40 0,06 0,51 3,46 92,7 0,99 0,35 0,10 0,38 0,07 0,87 3,14 84,2 0,91 0,34 0,10 0,36 0,07 1,00 2,86 76,7 0,85 0,30 0,09 0,36 0,07 1,12 2,63 70,5 0,79 0,23 0,09 0,35 0,07 1,07 2,43 65,0 0,74 0,24 0,10 0,34 0,07 1,17 2,25 60,3 0,67 0,24 0,11 0,30 0,06 1,20 2,09 56,1 0,63 0,22 0,11 0,30 0,06 1,20 1,96 52,4 0,60 0,22 0,11 0,29 0,06 1,37 1,83 49,0 0,59 0,22 0,11 0,29 0,06 1,44 1,78 47,7
BC per cpita 2 3,73 1961=100 100,0
EF/BC3 0,631 0,728 0,877 0,967 1,058 1,071 1,179 1,241 1,295 1,451 1,513 Dia sobrepassament No No No No 11 De 6 De 5 No 21 Oc 8 Oc 8 Se 29 Ag
Hectrea global (normalitzada) per habitant (hi ha una indicaci errnia a loriginal). La biocapacitat per cpita (en gha/hab) disminueix amb els anys a causa de laugment de la poblaci. 3 Quan el quocient entre la petjada ecolgica i la biocapacitat s inferior a la unitat (PE/BC < 1, color verd), la situaci s sostenible; en cas contrari (color vermell), hi ha sobrepassament. A causa de la discrepncia entre les dades de la Global Footprint Network per al conjunt del mn i per pasos, el sobrepassament per a lany 2007 s superior en aquesta taula (1,513) que a la taula 10.7 (1,358). Font: Global Footprint Network. Elaboraci: Carles Riba Romeva <http://www.footprintnetwork.org/images/uploads/2010_NFA_data_tables.xls>
2 1
La taula 10.14 es representa grficament a les figures 10.1, 10.2 i 10.3 i les seves dades suggereixen els comentaris segents: 1. El component determinant de la petjada ecolgica s la petjada de carboni. Si b lera dels combustibles fssils va comenar a les darreries del segle XVIII, s els darrers cinquanta anys que els efectes ecolgics han resultat determinants. 2. La taula 10.1 i la figura 10.1 mostren que laugment de la petjada ecolgica recau fonamentalment sobre la de carboni (de 0,84 Ggha el 1961 a 9,63 Ggha el 2005, amb un increment del 1.044%); la resta de petjades sumades passa de 6,40 Ggha el 1961 (aleshores, el gruix de la petjada) a unes minoritries 8,36 Ggha el 2005 (augment del 31%).
205
Petjada ecolgica mundial (Ggha)

18,0 15,0 12,0 9,0 6,0 3,0 0,0 1961
Construcci Pesqueries Boscos Pastures Cultius Petjada CO2 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007
Figura 10.1. Evoluci de la petjada ecolgica (EF) de la humanitat (requeriments de recursos naturals) en Ggha (bilions dhectrees globals). Font: Global Footprint Network [GFN-2010]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Huella ecolgica mundial por cpita (gha/hab)

3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 1961
Construccin Pesqueras Bosques Pastos Cultivos Huella CO2 1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2007
Figura 10.2. Evoluci de la petjada ecolgica (EF) mundial per cpita (en gha/hab). Font: Global Footprint Network [GFN-2010]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
3. En conseqncia, lrea de la petjada de carboni passa de ser poc ms del 10% de la petjada ecolgica el 1961 a ms del 50% el 2005. I, mesurada en biocapacitat de la Terra, passa del 7,3% el 1961 a ms del 80% el 2005. 4. Com a corollari del punt anterior, es pot dir que, sense limpacte ambiental dels combustibles fssils, la petjada ecolgica de la humanitat seria encara sostenible ambientalment (no hi hauria sobrepassament). Aix s, les societats desenvolupades (o en via de desenvolupament), tal com les coneixem avui dia, no serien viables econmicament. 5. En termes de petjada per cpita (gha/hab, taula 10.1 i figura 10.2), fora dun petit augment a linici del perode, els valors totals es mantenen prcticament constants. Laug206
ment relatiu de la petjada de carboni (de 0,27 gha/hab el 1961 a 1,44 gha/hab el 2005) es veu compensat per la disminuci de la resta de petjades (de 2,09 gha/hab el 1961 a 1,26 gha/hab el 2005). La petjada biolgica sha substitut per la petjada fssil.
Petjada ecolgica i biocapacitat per cpita (gha/hab)
3,0 2,5 2,0 1,5 1,0 0,5 0,0 1961 -0,5 -1,0 -1,5 EF romanent EF coberta per la BC EF no coberta per la BC
1966
1971
1976
1981
1986
1991
1996
2001
2006
Figura 10.3. Evoluci de la petjada ecolgica (EF) menys la biocapacitat (BC) mundials per cpita (en gha/hab). La part ms fosca marca el sobrepassament. Font: Global Footprint Network [GFN-2010]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
6. La biocapacitat de la Terra sha mantingut prcticament constant en termes absoluts durant tot el perode (d11,48 Ggha el 1961 a 11,89 Ggha el 2007), per laugment de poblaci durant aquest perode ha fet disminuir la biocapacitat per cpita a menys de la meitat: de 3,73 gha/hab el 1961 a 1,78 gha/hab el 2005. 7. La petjada ecolgica per cpita (taula 10.14) creix durant els primers anys des de 2,36 gha/hab fins a 2,78 gha/hab el 1980, desprs decreix fins a 2,60 gha/hab el 1995 i tornar a crixer fins a 2,70 gha/hab el 2007. Durant els darrers 27 anys, doncs, ha disminut lleugerament. 8. La biocapacitat per cpita, per, ha disminut constantment, ja que els recursos de la Terra prcticament sn els mateixos mentre que, en el perode considerat (1961-2007), la poblaci sha ms que duplicat (increment del 117,1%) i aquesta tendncia continuar mentre la poblaci mundial vagi creixent. 9. Com a conseqncia de les tendncies anteriors (manteniment de la petjada ecolgica per cpita, disminuci contnua de la biocapacitat per cpita), lany 1977 es va sobrepassar per primer cop la biocapacitat de la Terra. Des daleshores, el sobrepassament ha continuat augmentant i, en funci de les dades globals, el 2007 ja havia arribat a 1,51 vegades la Terra. Aix, doncs, lanlisi mundial de la petjada ecolgica i de la biocapacitat ofereixen la imatge duna civilitzaci que consumeix el capital sobre el qual se sustenta. De forma general, estem substituint la biocapacitat associada a la Terra per lenergia procedent dels combustibles fssils (pesticides maquinria, adobs), fet que millora la rendibilitat aparent dels sistemes biolgics (fonamentalment, els cultius). Tanmateix, quan aquesta aportaci (regal de la natura) escassegi, ser difcil pensar que la biocapacitat de la Terra pugui sostenir les funcions ms vitals duna humanitat que ha crescut en consum i poblaci ms enll de la sostenibilitat.
207
Hi ha diverses tipologies de pasos pel que fa a levoluci de la petjada ecolgica i a la biocapacitat. La figura 10.4 en mostra alguns dels perfils caracterstics:
Figura 10.4. Evoluci (1961-2007) de la petjada ecolgica i de la biocapacitat (gha/hab) en diversos tipus de pas (cada grfica t la seva escala): a) Afganistan: viu de la prpia biocapacitat (tamb a Cambodja); b) Pakistan: la biocapacitat disminueix ms que la petjada ecolgica (tamb a lndia, Bangla Desh, Nigria, el Marroc); c) Brasil: la gran biocapacitat hi va perdent pes (tamb al Canad, la Repblica Democrtica del Congo, Indonsia, Myanmar, els pasos andins); d) Alemanya: petjada ecolgica molt superior a la biocapacitat per no nincrementa la distncia (tamb al Regne Unit, Etipia, Cuba); e) Xina: petjada ecolgica creixent, que sobrepassa la biocapacitat (tamb als EUA, Mxic, Algria, Arbia Saudita, Iran, Tailndia); f) Espanya: pas amb una petjada ecolgica superior a la biocapacitat i que continua creixent (tamb a Frana, Itlia, Egipte, el Jap, Corea del Sud). Font: Global Footprint Network; Elaboraci: Carles Riba Romeva <http://www.footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/page/trends/afghanistan/>
208
Petjada ecolgica de les regions

Si b s decisiva la confrontaci entre petjada ecolgica i la biocapacitat a escala mundial, tamb cal conixer aquest balan per regions, com sillustra a les taules 10.14 i 10.16 i a les figures 10.5 i 10.6 corresponents: Taula 10.15. Petjada ecolgica i biocapacitat per regions. Valors absoluts (2007)
Regions Poblaci (Mhab) Petjada ecolgica de consum (Mgha, milions de gha)
Amrica del Nord 449,1 Amrica del S i c. 462,0 Europa 595,3 Eursia 284,0 Orient Mitj 204,2 frica 963,9 sia i Oceania 3.713,1 Mn Regions Poblaci (Mhab)
3.021,2 1.145,7 2.775,6 1.020,5 591,6 1.356,0 6.404,2
452,8 278,3 662,3 230,7 129,2 487,2 1.734,7 3.975,2

Cultius
87,0 322,1 132,3 28,7 28,2 198,7 243,6 1.040,6

Pastures
407,3 186,5 322,7 104,6 21,0 292,8 563,6 1.898,4

Boscos
44,8 54,5 131,3 33,8 18,3 67,6 478,0 828,2
30,8 40,6 83,1 14,4 13,3 58,8 270,0 511,1
1.998,6 263,7 1.443,9 608,3 381,6 251,0 3.114,2 8.061,3
6.671,6 16.314,9
TOTAL
Biocapacitat (Mgha, milions de gha) 626,0 1.843,4 412,6 2.956,5 505,9 1.232,1 253,2 1.104,7 66,3 138,4 427,7 1.423,2 3.313,8 1.614,4 116,0 436,9 76,2 118,8 15,3 397,0 356,5 1.516,9 809,4 1.909,3 426,5 671,5 14,6 435,4 667,8 4.934,4
Dficit o Pesquer. Construt reserva 261,3 157,0 140,4 46,8 28,8 104,4 405,2 1.143,8 30,8 -1.177,8 40,6 1.810,7 83,1 -1.543,5 14,4 84,3 13,3 -453,2 58,8 67,2 270,0 -3.090,3 511,1 -4.302,6
Amrica del Nord 449,1 Amrica del S i c. 462,0 Europa 595,3 Eursia 284,0 Orient Mitj 204,2 frica 963,9 sia i Oceania 3.713,1 Mn
6.671,6 12.012,2 3.906,2
Font: Global Footprint Network <http://www.footprintnetwork.org/images/uploads/2010_NFA_data_tables.xls>. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Biocapacitat i Petjada ecolgica total (Ggha) Biocapacitat i petjada ecolgica total (Mgha)
15.000 10.000 5.000 0 -5.000 -10.000 Biocapacitat -15.000 -20.000
Amrica Amrica Nord Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania
Petjada de C Altres Petjades

Mn
Figura 10.5. Biocapacitat (BC) i petjada ecolgica (EF) total (en Mgha, milions dhectrees globals) per a cada una de les regions i per al mn sencer (2007). Font: Global Footprint Network. Elaboraci: Carles Riba Romeva
209
Taula 10.16. Petjada ecolgica i biocapacitat per regions. Valors per cpita (2007)
Regions Poblaci (Mhab) Petjada ecolgica de consum (gha/hab)
Amrica del Nord 449,1 Amrica del S i c. 462,0 Europa 595,3 Eursia 284,0 Orient Mitj 204,2 frica 963,9 sia i Oceania 3.713,1 Mn Regions 6.671,6 Poblaci (Mhab)
6,73 2,48 4,66 3,59 2,90 1,41 1,72 2,45

TOTAL
1,01 0,60 1,11 0,81 0,63 0,51 0,47 0,60

Cultius
0,19 0,70 0,22 0,10 0,14 0,21 0,07 0,16

Pastures
0,91 0,40 0,54 0,37 0,10 0,30 0,15 0,28

Boscos
0,10 0,12 0,22 0,12 0,09 0,07 0,13 0,12

Pesquer.
0,07 0,09 0,14 0,05 0,07 0,06 0,07 0,08

Construt
4,45 0,57 2,43 2,14 1,87 0,26 0,84 1,21 Dficit o reserva -2,63 3,92 -2,59 0,30 -2,22 0,07 -0,83 -0,64
Biocapacitat (gha/hab) 4,10 6,40 2,07 3,89 0,68 1,48 0,89 1,80 1,39 0,89 0,85 0,89 0,32 0,44 0,43 0,59 0,26 0,95 0,13 0,42 0,08 0,41 0,10 0,23 1,80 4,13 0,72 2,36 0,07 0,45 0,18 0,74 0,58 0,34 0,24 0,16 0,14 0,11 0,11 0,17 0,07 0,09 0,14 0,05 0,07 0,06 0,07 0,08
Amrica del Nord 449,1 Amrica del S i c. 462,0 Europa 595,3 Eursia 284,0 Orient Mitj 204,2 frica 963,9 sia i Oceania 3.713,1 Mn 6.671,6
Font: Global Footprint Network <http://www.footprintnetwork.org/images/uploads/2010_NFA_data_tables.xls>. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Biocapacitat i Petjada ecolgica per cpita (gha/hab)

8,00 6,00 4,00 2,00 0,00 -2,00 -4,00 -6,00 -8,00
Amrica Nord Amrica Sud i C. Orient Mitj sia i Oceania
Biocapacitat Petjada de C Altres petjades
Europa
Eursia
frica
Mn
Figura 10.6. Biocapacitat (BC) i petjada ecolgica (EF) per cpita (en gha/hab, hectrees global per habitant) per a cada una de les regions i per al mn sencer (2007). Font: Global Footprint Network. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Les diferents regions del mn sn molt desiguals quant a poblaci i recursos i, per tant, el joc de les importacions i les exportacions de la petjada ecolgica i de les biocapacitats formar part (directament o indirectament) cada vegada ms del joc geoestratgic mundial.
210
Comentaris: 1. La qesti ms destacada s que la petjada ecolgica (EF) mundial s ms gran que la biocapacitat (BC) de la Terra (16.314,9, contra 12.012,2 Mgha; un sobrepassament del 35,8%). Com ja sha comentat, les xifres ms elevades que la Global Footprint Network pren per al conjunt de la Terra (17.995,6 i 11.894,6 Mgha, amb un sobrepassament del 51,3%) no sn coherents amb la suma de les dades per pasos. 2. El segon aspecte destacable s la importncia de la petjada de carboni (EFC), que es relaciona amb ls dels combustibles fssils: 8.061,3 Mgha, el 49,4% de la petjada ecolgica global. El resultat s encara punyent si la petjada de carboni es compara amb la biocapacitat de la Terra, ja que nabsorbeix el 67,1% (8.061,2, contra 12.012,2 Mgha). Com ja sha comentat, si aquesta petjada selimins, la humanitat encara seria sostenible. 4. Tres regions en el mn que tenen un balan positiu entre biocapacitat i petjada ecolgica, per tan sols el balan dAmrica del Sud i central t un valor significatiu (1.810,7 Ggha), mentre que el de les altres dues s testimonial (Eursia, 84,3 Mgha, i frica 67,2 Mgha). 5. La resta de regions tenen un balan fortament negatiu. El pitjor de tots s el dsia i Oceania (-4.302,6 Mgha, en gran part a causa de la seva gran poblaci); desprs vnen Europa (-1.543,2 Mgha), Amrica del Nord (-1.177,8 Mgha) i lOrient Mitj (-453,2 Mgha).
Petjada ecolgica dels pasos

La taula 10.17 ofereix tres llistes de pasos, totes referides als de ms de 20 Mhab: a) els 8 amb major petjada ecolgica (de fet, shi sumen els pasos amb ms poblaci i amb ms consum); b) els 8 pasos amb ms biocapacitat (fonamentalment, els pasos amb ms superfcie i els que tenen territoris ms productius); c) finalment, hi ha una llista de 19 pasos amb els valors extrems de petjada ecolgica (es pren com a unitat la biocapacitat per cpita mitjana mundial BCm = 100) i alguns pasos intermedis significatius. Es poden fer les observacions segents: 1. Els 8 pasos amb la petjada ecolgica ms elevada sumen el 51,8% de la poblaci i el 55,2% de la petjada ecolgica, mentre que els 8 pasos amb ms biocapacitat sumen el 51,3% de la poblaci per tan sols el 41,2% de la biocapacitat. Per tant, la petjada ecolgica est ms concentrada que la biocapacitat. 2. Hi ha grans diferncies entre la petjada ecolgica dels pasos. El valor per cpita referit a la biocapacitat per cpita mitjana mundial (BCm = 1) s, en un extrem, de EF/BCm = 4,44 (3,44 vegades insostenible) als Estats Units i, en laltre extrem, de 0,35 (amb un marge de 0,65 respecte a la sostenibilitat) a Bangla Desh. Predominen, per, els pasos insostenibles i sorprn la quarta posici dEspanya. 3. La petjada de carboni per cpita en relaci amb la biocapacitat per cpita mitjana mundial va des de EFC/BCm = 3,09 als Estats Units fins a valors de prcticament zero a Afganistan, Moambic, R. D. Congo, Etipia o Tanznia. Per la petjada ecolgica, descomptada la petjada de carboni (EF-EFC)/BCm, t valors molt menys extrems (des de 2,07 a Austrlia fins a 0,27 a Bangla Desh). 4. La participaci de la petjada de carboni (EFC) en la petjada ecolgica (EF) s molt important. En els 14 pasos de petjada ecolgica ms alta (els sis primers es presenten a la taula 10.17) la petjada de carboni s superior a 1,2 vegades la biocapacitat mitjana de la Terra (BCm), mentre que en els 14 pasos de menor petjada ecolgica (els sis darrers, a la taula 10.17), la petjada de carboni s inferior a 0,2 vegades la BCm. En resum, la petjada ecolgica de consum dels pasos est molt relacionada amb la seva riquesa. I, com ms alta s, ms participaci hi sol tenir la petjada de carboni. Amb el declivi dels combustibles fssils, sendevina un gran trastocament geopoltic que afectar fonamentalment els pasos ms desenvolupats.
211
Taula 10.17. Petjada ecolgica (EF) i biocapacitat (BC) per regions i pasos (2007)
Petjada ecolgica i biocapacitat de les regions 1 Regions
Poblaci (Mhab) EF total Mgha BC total Mgha BC-EF total Mgha EF/hab gha/hab BC/hab gha/hab EF/BCm EFC/BCm ---
Amrica del Nord 449,1 Amrica del S i c. 462,0 Europa 595,3 Eursia 284,0 Orient Mitj 204,2 frica 963,9 sia i Oceania 3.713,1 Mn 1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 Xina EUA ndia Rssia Jap Brasil Alemanya Mxic Brasil Xina EUA Rssia ndia Canad Austrlia Indonsia
3.021,2 1.145,7 2.775,6 1.020,5 591,6 1.356,0 6.404,2
1.843,4 2.956,5 1.232,1 1.104,7 138,4 1.423,2 3.313,8
-1.177,8 1.810,7 -1.543,5 84,3 -453,2 67,2 -3.090,3 -4.302,6 -1.652,0 -1.274,1 -469,0 190,1 -526,1 1.155,2 -260,0 -164,1 1.155,2 -1.652,0 -1.274,1 190,1 -469,0 260,5 164,2 31,3 -1.274,1 260,5 164,2 -167,7 -106,0 -260,0 190,1 1.155,2 -1.652,0 -47,2 31,3 -469,0 24,5 -58,7 125,6 -2,1 -38,8
6,73 2,48 4,66 3,59 2,90 1,41 1,72 2,45

2
4,10 6,40 2,07 3,89 0,68 1,48 0,89 1,80 0,98 3,87 0,51 5,75 0,60 8,98 1,92 1,47 8,98 0,98 3,87 5,75 0,51 14,92 14,71 1,35 3,87 14,92 14,71 1,61 0,84 1,92 5,75 8,98 0,98 1,12 1,35 0,51 1,89 0,43 2,76 0,54 0,38
3,74 1,38 2,59 2,00 1,61 0,78 0,96 1,36 1,23 4,44 0,51 2,45 2,63 1,61 2,82 1,66 1,61 1,23 4,44 2,45 0,51 3,90 3,80 0,67 4,44 3,90 3,80 3,01 2,85 2,82 2,45 1,61 1,23 0,80 0,67 0,51 0,43 0,43 0,42 0,35 0,35
2,47 0,32 1,35 1,19 1,04 0,14 0,47 0,67 0,67 3,09 0,18 1,51 1,74 0,24 1,50 0,76 0,24 0,67 3,09 1,51 0,18 2,24 1,73 0,19 3,09 2,24 1,73 1,52 1,94 1,50 1,51 0,24 0,67 0,09 0,19 0,18 0,02 0,14 0,02 0,02 0,07
6.671,6 16.314,9 12.012,2 1.336,6 308,7 1.164,7 141,9 127,4 190,1 82,3 107,5 190,1 1.336,6 308,7 141,9 1.164,7 32,9 20,9 224,7 308,7 32,9 20,9 44,1 24,7 82,3 141,9 190,1 1.336,6 147,7 224,7 1.164,7 21,9 173,2 62,5 26,3 157,8 2.959,2 2.468,1 1.063,4 625,8 602,4 552,4 418,5 322,1 552,4 2.959,2 2.468,1 625,8 1.063,4 231,1 142,6 272,6 2.468,1 231,1 142,6 238,8 126,7 418,5 625,8 552,4 2.959,2 212,2 272,6 1.063,4 16,9 132,8 47,1 16,4 98,0 1.307,2 1.193,9 594,3 815,8 76,3 1.707,7 158,5 158,0 1.707,7 1.307,2 1.193,9 815,8 594,3 491,5 306,8 303,9 1.193,9 491,5 306,8 71,1 20,7 158,5 815,8 1.707,7 1.307,2 165,0 303,9 594,3 41,4 74,1 172,7 14,3 59,2
Pasos amb major petjada ecolgica total 2,21 8,00 0,91 4,41 4,73 2,91 5,08 3,00 2,91 2,21 8,00 4,41 0,91 7,01 6,84 1,21 8,00 7,01 6,84 5,42 5,13 5,08 4,41 2,91 2,21 1,44 1,21 0,91 0,77 0,77 0,75 0,62 0,62
Pasos amb major biocapacitat 2
Pasos amb major i menor petjada ecolgica en relaci amb la biocapacitat mitjana (BCm = 1)2 1 EUA 2 Canad 3 Austrlia 4 Espanya 5 Arbia Saud. 6 Alemanya 13 Rssia 17 Brasil 26 Xina 37 Nigria 44 Indonsia 50 ndia 51 Moambic 52 Pakistan 53 R. D. Congo 54 Afganistan 55 Bangla Desh
1
Els smbols utilitzats en aquesta taula sn: EF =petjada ecolgica (de consum); EFC= petjada de carboni; BC= biocapacitat; BCm=biocapacitat mitjana del mn. Les unitats sn: gha= hectrea global; Mgha = milions d'hectrees globals; hab=habitants; Mhab=milions dhabitants 2 Entre els 55 pasos del mn amb ms de 20 milions dhabitants Font: Global Footprint Network. Elaboraci: Carles Riba Romeva
212
11. Latmosfera i el canvi climtic

11.1. Emissions de CO2
Introducci
Al principi, diem que, en aquest text, ens centrarem ms en lexhauriment de les fonts denergia no renovable que en les emissions de CO2 i en el canvi climtic. Ho argumentvem basant-nos en el fet que, probablement, primer arribaran les conseqncies del declivi dels recursos energtics fssils en les nostres vides quotidianes i, tamb, en el potencial ms gran que aquest fet pot tenir per moure les conscincies i les voluntats. Per, en un termini ms lluny, el problema ms greu i determinant que la humanitat afrontar (i que pot arribar a fer perillar la nostra prpia pervivncia) s un canvi climtic desfavorable, que, en darrera instncia, ha estat tamb la causa de les cinc extincions massives en les poques geolgiques. El canvi climtic no s un element accessori de les nostres vides, sin un fet de gran transcendncia que pot condicionar, de forma determinant, les civilitzacions humanes futures i la mateixa existncia de la vida. Tanmateix, el mn davui dia, marcat per les preocupacions econmiques immediates, entn molt millor tot all que t preu (s a dir, que ha estat monetaritzat), com tamb limpacte sobre les nostres economies, que els complexos equilibris i les dinmiques dels processos i els recursos de la natura. En posar preu econmic a les emissions de CO2, el protocol de Kyoto ens invita a comptabilitzar-les i a tenir-les en compte en els nostres balanos. Malgrat que, vist des daquesta perspectiva, no ataca el problema de fons, t lavantatge que ha esdevingut un tema meditic que ens ajuda a prendre conscincia de les limitacions dels recursos naturals i dels impactes que es deriven del seu s. Percebudes la dimensi i levoluci recent de les emissions de CO2 (i daltres gasos defecte hivernacle), i conscients dels efectes climtics que avui dia generen, ens preguntem sobre el balan del cicle de carboni actual, per comparaci de la situaci preindustrial: - Quins sn els diferents dipsits de carboni que hi ha a la natura i les seves magnituds? - Quins sn els fluxos de carboni i les seves intensitats, i entre quins dipsits tenen lloc? Finalment, nanalitzem laspecte ms important i, probablement, tamb el que coneixem menys. Fa referncia a la nostra relaci amb la natura i a lintent de predir les conseqncies futures de les emissions de CO2 i del canvi climtic. En aquest context, fem algunes pinzellades sobre el passat (el paleoclima) i, alhora, llegim amb atenci les grans conclusions del Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC) i el seu darrer informe davaluaci (AR4, 2007) sobre les perspectives i projeccions de futur. Aix doncs, les seccions daquest captol faran un recorregut des de les emissions actuals de CO2 fins a les projeccions del futur canvi climtic: - Emissions de CO2 (secci 11.1) - Cicle del carboni (secci 11.2) - El carboni, loxigen i la vida (secci 11.3) Aix com hem destar atents al dia a dia del nostre desenvolupament en relaci amb ls dels recursos energtics i les emissions que sen deriven, cal seguir amb molta atenci les indicacions dels experts en canvi climtic per conixer-ne les prediccions. Sabrem corregir el nostre comportament collectiu?
213
Emissions de CO2 els darrers anys

Els darrers 150 anys (i, de forma molt especial, els darrers 50), ls de combustibles fssils ha produt un augment important de CO2 i altres gasos defecte hivernacle a latmosfera, els quals han esdevingut la causa principal del canvi climtic (secci 11.3). Dintre daquest perode (llarg des duna perspectiva econmica, per molt curt a escala geolgica), a continuaci sanalitzen les dades sobre emissions de CO2 que ofereix lEnergy Information Administration (EIA) del Govern dels Estats Units. Taula 11.1. Evoluci de les emissions per combustibles (TgCO2/any)1
Petroli Gas natural Carb Mn 1980 8.825,2 3.086,3 6.522,4
% 47,9 16,7 35,4
1985 8.333,0 3.507,0 7.702,1
1990 9.118,0 4.147,2 8.350,8
1995 2000 2005 2008 9.421,7 10.174,2 11.125,7 11.170,8 4.488,1 4.974,3 5.748,3 6.273,4 8.240,3 8.655,2 11.492,2 13.049,0
106,8 145,4 126,3 120,2 115,3 161,2 132,7 129,1 126,1 186,2 176,2 153,9 126,6 203,3 200,1 165,4
% 36,6 20,6 42,8
18.433,9 100,0 19.542,1 21.616,0 22.150,1 23.803,6 28.366,2 30.493,2 100,0
Petroli 100,0 94,4 103,3 Gas natural 100,0 113,6 134,4 Carb 100,0 118,1 128,0 Mn 100,0 106,0 117,3 1 Tg (teragrams = 1012 grams = milions de tones). Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
s interessant reproduir grficament levoluci daquestes emissions (vegeu la figura 11.1, on tamb hi hem incls les dades de lany 2009, incorporades recentment per lEIA). Emissions per combustible (TgCO2/any) Emissions segonscombustibles(TgCO2/any)
32.000 Petroli 28.000 24.000 20.000 16.000 12.000 8.000 4.000 0 1980 Gas natural Carb Combustibles fssils
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 11.1. Evoluci de les emissions mundials de CO2 en el perode 19802009, segons els combustibles que originen lemissi. Sobserva que les emissions globals es frenen, per primer cop, lany 2009 (30.451,6 TgCO2/any), a costa duna disminuci de les emissions procedents del petroli (per segon any consecutiu) i del gas natural (per primer cop), mentre que continuen creixent les procedents del carb. Font: EIA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
214
Tamb s interessant veure levoluci de les emissions de CO2 per regions i pasos: Taula 11.2. Evoluci de les emissions per regions (TgCO2/any)
Amrica del Nord Amrica del S i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn Amrica del Nord Amrica del S i c.
Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
1980 5.475,0 627,4 4.680,3 3.081,9 490,7 537,1 3.541,5

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0
% 29,7 3,4 25,4 16,7 2,7 2,9 19,2
1985 5.329,8 624,6 4.553,8 3.535,7 579,2 640,9 4.278,0

97,3 99,6 97,3 114,7 118,0 119,3 120,8 106,0
1990 5.814,7 716,3 4.545,7 3.820,8 729,9 725,7 5.262,9

106,2 114,2 97,1 124,0 148,7 135,1 148,6 117,3
1995 6.151,1 857,6 4.309,0 2.467,5 901,3 825,7 6.637,8

112,3 136,7 92,1 80,1 183,7 153,7 187,4 120,2
2000 2005 6.819,3 7.014,0 991,8 1.104,0 4.457,8 4.676,7 2.327,5 2.519,2 1.093,9 1.449,2 887,3 1.056,9 7.226,1 10.546,1
124,6 158,1 95,2 75,5 222,9 165,2 204,0 129,1 128,1 176,0 99,9 81,7 295,3 196,8 297,8 153,9
2009 6.410,5 1.273,0 4.310,3 2.358,0 1.714,1 1.121,6 13.264,1

117,1 202,9 92,1 76,5 349,3 208,8 374,5 165,2
% 21,1 4,2 14,2 7,7 5,6 3,7 43,6
18.433,9 100,00 19.542,1 21.616,0 22.150,1 23.803,6 28.366,2 30.451,6 100,00
Evoluci de les emissions per pasos Xina EUA ndia Rssia Jap Alemanya Canad Corea Sud Iran Regne Unit Arbia Sd. frica Sud Mxic Brasil Austrlia Indonsia Itlia Frana Espanya Taiwan 1.448,5 7,86 1.857,8 2.269,7 2.861,7 2.849,7 5.512,7 4.776,6 25,91 4.604,8 5.041,0 5.319,9 5.861,8 5.991,5 291,2 1,58 447,4 578,6 870,2 1.003,0 1.183,3 1.603,1 1.556,1 1.652,7 947,0 5,14 926,2 1.047,0 1.116,2 1.201,4 1.241,3 1.056,0 5,73 1.014,2 990,6 890,8 854,7 847,4 457,4 2,48 443,7 470,6 508,7 573,3 623,4 131,7 0,71 172,3 242,1 381,4 438,8 493,8 116,8 0,63 159,9 202,1 262,2 320,6 449,2 613,6 3,33 589,3 601,8 560,1 560,3 583,1 235,0 0,96 302,0 298,0 347,5 386,0 432,5 240,3 1,27 280,7 302,2 321,4 383,0 397,8 371,8 1,30 365,7 415,4 431,4 447,7 471,9 185,7 1,01 192,7 237,3 289,1 344,4 369,7 488,9 1,08 396,8 367,7 372,5 401,7 414,0 198,8 237,7 267,6 289,1 356,3 397,2 0,47 176,9 2,02 179,2 208,0 235,3 290,5 405,5 85,8 2,65 101,4 156,0 214,8 266,3 330,6 195,0 1,06 205,0 224,1 243,4 317,5 382,9 70,6 0,38 81,6 118,3 181,4 256,1 288,8 7.710,5 5.424,5 1.602,1 1.572,1 1.098,0 765,6 541,0 528,1 527,2 519,9 470,0 450,4 443,6 420,2 417,7 413,3 407,9 396,7 329,9 290,9
25,32 17,81 5,26 5,16 3,61 2,51 1,78 1,73 1,73 1,71 1,54 1,48 1,46 1,38 1,37 1,36 1,34 1,30 1,08 0,96
Nota: Les dades de lEIA noms inclouen els gasos defecte hivernacle provinents dels combustibles fssils (petroli, gas natural i carb), per no inclouen altres emissions (per exemple, el met) o altres fonts (per exemple, la indstria del ciment, la combusti de residus, o els cultius i les explotacions ramaderes) Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
De forma anloga a la taula 11.1, levoluci de les emissions per regions i pasos es percep molt millor si es mostra en forma grfica (figura 11.2, per a les regions; figures 11.3 i 11.4, per als pasos). La figura 11.4 reprodueix la part inferior de la figura 11.3 (escala limitada a 2.000 TgCO2/any) per mostrar millor l'evoluci dels pasos que segueixen la Xina i els Estats Units.
215
Emissions, segons regions (TgCO2/any) Emissions, per regions (TgCO2/any)

14.000 Amrica Nord 12.000 10.000 8.000 6.000 4.000 2.000 0 1980 Amrica Sud i C. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 11.2. Evoluci de les emissions de CO2 en el perode 1980-2009, per regions. Aix com Amrica del Nord, Europa i Eursia frenen les emissions en els darrers anys de crisi, les altres quatre regions continuen augmentant. Destaca laugment espectacular de les emissions a sia i Oceania. Font: EIAgovEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Emissions en els principals pasos (TgCO2/any) Emissions en els principals pasos (TgCO2/any)
8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1980 Xina EUA ndia URSS-Rssia Jap Alemanya Canad Corea del Sud Iran Regne Unit
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 11.3. Evoluci de les emissions de CO2 en el perode 1980-2009, per pasos (lescala s el doble de la figura 11.1). Destaquen el creixement de la Xina i linici del decreixement dels Estats Units. Les emissions del bloc URSSRssia corresponen a lURSS fins a lany 1992 i a Rssia a partir daquest moment. Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
216
Emissions en els principals pasos (TgCO2/any) (TgCO2/any) Emissions en els principals

2.000 Xina EUA ndia URSS-Rssia Jap Alemanya Canad 1.000 Corea del Sud Iran Regne Unit
1.500
500
0 1980
1985
1990
1995
2000
2005
Figura 11.4. Es veu linici de la Xina, la caiguda de lURSS-Rssia els darrers any, mentre que els Estats Units en queden fora per dalt. En canvi, destaquen els forts ascensos de lndia i lIran, els ascensos moderats del Jap i Corea del Sud i els descensos moderats dAlemanya i el Regne Unit. Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Lanlisi de les taules 11.1 i 11.2 i de les figures 11.1, 11.2, 11.3 i 11.4 condueixen a fer les reflexions i els comentaris segents: Generals 1. No s cert, com de vegades sembla que indiquen algunes informacions periodstiques, que sest posant fre a les emissions de CO2. A escala mundial, entre els anys 1980 i 2008 han crescut de 18.434 a 30.493 TgCO2/any, amb un augment del 65,4%. 2. Com illustra molt b la figura 11.1, hi ha un canvi en la composici de les emissions. Aix com a linici del perode dominaven les emissions derivades de la combusti del petroli (47,9%), al final del perode el pes sha desplaat a les derivades del carb (42,8%). Aix significa que, en el zenit del petroli, pren el relleu el carb, el menys efica dels combustibles, des del punt de vista de les emissions. Per regions 3. Destaca el gran augment demissions dsia i Oceania (de 3.541 a 12.338 TgCO2/any entre 1980 i 2008, amb un increment del 248,4%), que passen del 19,2% al 40,5% de les emissions mundials. Destaca tamb lincrement de lOrient Mitj (238,0%). Dues regions ms gaireb dupliquen les emissions en el perode: frica, amb un increment del 115,5%, i Amrica del Sud i central, amb un 95,8%. 4. Amrica del Nord augmenta en un 25,8% (primer creix en emissions absolutes fins al 2007 i desprs decreix lleugerament) i passa de ser el primer emissor de CO2 el 1980 a un segon lloc distanciat el 2008. Europa comena essent el segon emissor de CO2 el 1980 i acaba essent-ne el tercer el 2008, sense variar gaire en termes absoluts, alhora que disminueix en un 10% la participaci en les emissions mundials. Finalment, Eursia, en quart lloc, assoleix el seu mxim el 1990, amb 3.821 TgCO2/any, i t una caiguda de fins a un mnim de 2.328 TgCO2/any el 2000.
217
14.000 13.000 12.000 11.000 10.000 9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 -1.000 sia i Oceania
Variacions de les emissions (1980-2009), Variacions de les emissions (1980-2009), segons regions (TgCO2/any) per regions (TgCO2/any)
Emissions 1980 Emissions 2009 Increment 1980-2009
Amrica Nord
Europa
Eursia
Orient Mitj
Amrica Sud i C.
frica
Figura 11.5. Evoluci de les emissions de CO2 en el perode 1980-2009, per regions disposades en ordre decreixent per a 2009. Les dues niques regions que experimenten un descens sn Europa i Eursia. Font: EIA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Per pasos 5. Per pasos, destaca la Xina: el 1980 emetia 1.448 TgCO2/any, el 2007 sobrepassa els Estats Units i el 2008 se situa a 6.804 TgCO2/any; sense moderar el creixement amb la crisi, salta a 7.710 TgCO2/any el 2009 (increment de 906 TgCO2 en un any, xifra superior a les emissions actuals dAlemanya, la quarta economia del mn). Laugment global al perode 1980-2009 s de 6.262 TgCO2/any, +432% (figura 11.3). Lany 2009, la Xina emetia el 25,3% del CO2 mundial, per sobre del pes de la seva poblaci (el 19,9%). 6. En xifres de creixement absolut, la segueix lndia: el 1980 emetia 291,2 TgCO2 i el 2009 passa al tercer lloc, amb 1.602,1 TgCO2 (increment de 1.310 TgCO2/any, +450,1%); per la seva participaci en les emissions mundials (el 5,3%) encara s lluny del seu pes demogrfic (el 17,1%). 7. Els Estats Units, primer emissor mundial de CO2 el 1980 (el 25,9%), acaben essent el segon (el 19,1% el 2009). Aix no obstant, les emissions augmenten (tercer major increment absolut, +648,0 TgCO2/any, el 13,6%), si b amb la crisi inicien una petita davallada. 8. Excepte en alguns pasos europeus i dEursia (com es comenta ms endavant), prcticament la resta de pasos augmenten les emissions de CO2 en aquest perode, alguns dells amb increments molt elevats (vegeu la taula 11.3). Molts dels increments absoluts ms importants se situen en pasos del sud-est asitic i de lOrient Mitj. 10. A Europa, les emissions prcticament no varien en aquest perode. Per, mentre alguns pasos occidentals i de lEuropa de lEst redueixen les emissions pel menor s del carb o pels efectes de la caiguda del mur de Berln (Alemanya, Polnia, Regne Unit, Frana, Romania), els pasos mediterranis i alguns altres compensen aquestes disminucions amb augments (Turquia, Espanya, Grcia, Portugal, Irlanda). 11. Levoluci dEursia (per als primers anys no hi ha el desglossament en els pasos actuals) s molt complexa. A la primera dcada (1980-1990), les emissions augmenten +738,9 TgCO2/any; amb la desfeta de lURSS (1990-1998), aquests pasos disminueixen les emissions en -1.609,3 TgCO2/any; amb el nou segle (1998-2008), es recupera en part amb +384,4 TgCO2/any. I, en aquest darrer any, sinicia una nova disminuci. 218
Taula 11.3. Increments i tendncies en les emissions de CO2

Regions: increments demissions i tendncies Regions Amrica del Nord Amrica del Sud i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 1980 Emissions (TgCO2/any) 2000 2008 2009 6.819 6.885 6.411 992 1.229 1.273 4.458 4.629 4.310 2.327 2.596 2.358 1.094 1.659 1.714 887 1.158 1.122 7.226 12.338 13.264 80-09 936 646 -370 -724 1.223 584 9.723 Increments (TgCO2/any) % (80-09) 00-09 08-09
17,1 102,9 -7,9 -23,5 249,3 108,8 274,5 65,2
T1
5.475 627 4.680 3.082 491 537 3.541
-409 281 -147 31 620 234 6.038 6.648
-475 44 -319 -238 56 -36 926 -42 =
18.434 23.804 30.493 30.452 12.018 Emissions (TgCO2/any) 2000 2008 2009 2.850 1.003 5.862 321 439 266 291 344 256 162 356 386 383 202 116 120 1.201 317 108 117 109 55 46 573 138 56 134 59 35 74 101 246 29 60 84 71 81 3,5 2,7 6.804 1.474 5.833 511 522 404 456 422 302 254 425 483 452 273 196 186 1.215 360 161 148 140 68 104 598 172 78 164 80 63 100 106 249 50 67 107 75 100 6,4 2,7 7.711 1.602 5.425 527 528 413 470 420 291 253 418 450 444 253 193 192 1.098 330 161 148 140 119 99 541 167 86 162 85 67 104 100 249 55 70 114 72 78 6,9 2,7
Pasos: increments absoluts demissions (en ordre decreixent) i tendncies Pasos

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 45 74 92 198
1980
80-09 6.262 1.311 648 410 396 327 293 234 220 220 219 215 203 184 163 151 151 135 132 122 107 95 85 84 74 68 68 53 53 52 48 48 47 47 47 39 9 5,2 -0,7
Increments (TgCO2/any) % (80-09) 00-09 08-09

432,3 450,1 13,6 351,2 300,9 381,7 165,7 126,3 311,8 654,9 110,1 91,7 84,6 268,9 538,1 370,2 15,9 69,2 447,8 462,1 316,6 398,5 637,1 18,3 79,8 373,2 71,8 170,2 379,8 100,7 93,1 23,8 621,8 200,0 70,1 113,8 12,5 304,9 -22,0
T1
Xina ndia EUA Iran Corea del Sud Indonsia Arbia Saudita Brasil Taiwan Tailndia Austrlia frica del Sud Mxic Turquia
Emir. rabs U. Egipte Jap Espanya Singapur Malisia Pakistan Xile Vietnam Canad Argentina Hong Kong Veneuela Kuwait Qatar Iraq Grcia Holanda Bangla Desh Israel Algria Filipines Nigria Etipia Congo (Kinsh.)
1.448 291 4.777 117 132 86 177 186 71 34 199 235 240 69 30 41 947 195 29 26 34 24 13 457 93 18 94 31 14 52 52 201 8 23 67 34 69 1,7 3,4
4.861 599 -437 207 89 147 179 76 35 92 61 64 61 51 78 72 -103 12 53 31 31 64 53 -32 29 30 28 25 32 30 -1 3 26 10 30 2 -3 3 0,0
906,6 128,4 -408,6 16,6 6,4 9,6 14,4 -1,4 -11,1 -0,2 -7,7 -32,4 -8,4 -19,8 -2,4 6,5 -117,5 -30,3 -0,1 -0,3 0,6 50,6 -5,1 -57,5 -5,6 8,1 -2,4
5,0 3,1
= = = = =
= = =
3,7 -5,7 -0,6 4,7 3,2 6,6 -2,2 -22,4 0,5 -0,1
219
Pasos: decrements absoluts demissions (en ordre decreixent) i tendncies Pasos

208 209 210 211 212 213 214 215 216 217
1
1980
Emissions (TgCO2/any) 2000 2008 2009 54 69 61 55 49 93 402 560 293 855 2.327 54 70 55 56 50 97 429 564 295 823 2.596 50 80 51 50 44 81 397 520 286 766 2.358
Decrements (TgCO2/any) 80-09 % (80-09) 00-09 08-09 -15 -31 -32 -34 -44 -90 -92 -94 -143 -290 -724
-23,7 -28,0 -38,6 -40,3 -49,8 -52,9 -18,9 -15,3 -33,4 -27,5 -23,5
T1
Dinamarca Corea del Nord Sucia Hongria Bulgria Romania Frana Regne Unit Polnia Alemanya
65 111 82 84 89 171 489 614 429 1.056 3.082
-5 10 -10 -5 -5 -13 -5 -40 -7 -89 31
-4,7 10,0 -4,2 -6,0 -6,0 -16,0 -31,9 -43,9 -9,0 -57,5 -238
(< -6%).
Pasos dEursia
Tendncia de 2008 a 2009: = (entre +2 i -2%); (entre +2 i + 6%); Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
(> 6%);
(entre -2 i -6%);
8.000 7.000 6.000 5.000
Variacions de les emissions (1980-2009), Variacions de les emissions (1980-2009), segons pasos extrems (TgCO2/any) en els pasos extrems (TgCO2/any)
Emissions 1980 4.000 3.000 2.000 1.000 0 -1.000 Xina ndia EUA Iran Frana Regne Unit Polnia Alemanya Emissions 2009 variaci 1980-2009
Figura 11.6. Evoluci de les emissions de CO2 en el perode 1980-2009, per pasos: els quatre en qu han crescut ms i els quatre en qu han disminut ms (variacions en vermell). Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Com es comprova a les taules i a les figures anteriors, el tema de posar fre a les emissions de gasos defecte hivernacle (i, en concret, de CO2) i als efectes del canvi climtic ha pres un dimensi mundial i ja no es pot resoldre sense implicar-hi les grans potncies emergents i, de forma especial, la Xina i lndia, sobretot per les tendncies que insinuen. Les emissions de CO2 formen part de la mateixa equaci que lenergia basada en combustibles fssils. En el paradigma econmic dominant, desenvolupament s sinnim de consum denergia fssil, i aix es tradueix directament en emissions de CO2 a latmosfera. Lanlisi de les emissions dels diferents pasos proporciona una radiografia del seu estat de desenvolupament. En la crisi actual de base energtica, interpretar les fluctuacions de les emissions i saber-ne veure les tendncies ha esdevingut un aspecte essencial. 220
En efecte, Europa inicia el declivi amb lestancament de les emissions. La Xina, lndia i daltres pasos del sud-est asitic i de lOrient Mitj acompanyen els seus creixements econmics espectaculars amb emissions del mateix ordre. Leconomia dEursia ha fluctuat segons les seves emissions. Els Estats Units assoleixen el cim de la seva hegemonia i, alhora, el cim del seu consum denergia i demissions. Amrica del Sud progressa de forma moderada, com les seves emissions, i els pasos de lfrica subsahariana prcticament no apareixen en el mapa demissions (fora dfrica del Sud, amb grans recursos de carb). Per tant, no t sentit tractar del tema de les emissions CO2 i el canvi climtic sense tractar, simultniament, del tema de lenergia i del desenvolupament. Emissions de CO2 per cpita Als apartats anteriors, hem estat ms atents als increments i als decrements globals demissions de CO2 que al seu repartiment en funci de la poblaci. De fet, en el balan mundial, importen els valors absoluts. Per, per completar la visi sobre les emissions, tamb conv analitzar levoluci de les emissions de CO2 per habitant (o per cpita) de les diferents regions i pasos al llarg del temps (taula 11.4). Certament, no sn desitjables unes emissions per cpita elevades, per unes grans diferncies en aquest parmetre signifiquen una molt mala distribuci dels recursos de la Terra entre els diferents pobles. Lanlisi de la taula 11.4 invita a fer els comentaris segents: Generals 1. En primer lloc, cal assenyalar que, a escala mundial, les emissions per cpita no experimenten grans modificacions amb els anys. El 1980 eren de 4,14 MgCO2/(habany) (tona per habitant i any), desprs disminueixen fins a 3,88 (de 1994 a 2001) i lany 2008 remunten fins a 4,55, per insinuen un declivi lany segent. Per tant, el gran augment demissions daquests darrers anys queda compensat, en gran part, pel creixement de la poblaci mundial. Per regions 2. Es percep una certa tendncia de les regions a igualar-se en aquest aspecte (figura 11.7). Les tres regions que presentaven unes emissions per cpita ms altes el 1980 les han redudes (Amrica del Nord, de 17,09 a 14,19, un -17,0%; Eursia, de 11,59 a 8,32, un -28,2%, i Europa, de 8,84 a 7,14, un -19,3%). Dues regions amb emissions per cpita inferiors a la mitjana mundial han crescut (sia i Oceania espectacularment, de 1,43 a 3,53, un +145,9%, i Amrica del Sud i central, de forma moderada, de 2,14 a 2,68, un 25,3%). LOrient Mitj, si b el 1980 ja estava per damunt de la mitjana mundial, augmenta un 57,2% i el 2009 prcticament se situa al segon lloc, empatat amb Eursia. 3. frica s mant lluny en el darrer lloc i gaireb no augmenta (de 1,12 a 1,13). Noms frica del Sud, que no t encara el 5% de la poblaci del continent, genera ms del 40% de les emissions de CO2. La resta dfrica, doncs, en genera tan sols el 0,71 MgCO2/ /(habany). 4. Una cosa semblant sesdev amb sia. Si es compten a part quatre pasos de dinmica econmica singular (Xina, Jap, Corea del Sud i Austrlia), el 59,6% de la poblaci restant (2.241,7 Mhab) emet, de mitjana, tan sols l1,57 MgCO2/(habany). Per pasos 5. Entre els pasos de ms de 20 milions dhabitants (taula 11.5), els ms emissors sn Austrlia i Arbia Saudita, amb valors propers als 20 MgCO2/(habany) i augments importants durant el perode analitzat (1980-2009). En canvi, els pasos que els segueixen, els Estats Units i el Canad, nhan disminut lleugerament les emissions per cpita.
221
6. Entre els primers emissors de CO2 per cpita (>8,8 MgCO2/(habany), el doble de la mitjana mundial), shi troben, a ms de molts dels pasos de lOCDE (Amrica, Europa i sia), pasos amb grans recursos energtics, ja sigui de petroli (entre ells, Arbia Saudita), de carb (Kazakhstan, Turkmenistan, frica del Sud) o de recursos combinats (Rssia). 7. En una posici intermdia, destaca la Xina, amb 5,8 MgCO2/(habany), lleugerament superior a la mitjana mundial i amb un augment espectacular en el perode considerat. La resta de pasos amb poblacions superiors als 80 milions dhabitants (Mxic, Egipte, Brasil, Indonsia, ndia, Vietnam, Pakistan, Filipines, Nigria, Bangla Desh i Etipia) tenen unes emissions per sota de la mitjana mundial, i les dels sis darrers s inferior al 25% daquest valor. Etipia, com molts altres pasos africans, quasi no emet CO2. Taula 11.4. Emissions per cpita, per regions i pasos (TgCO2/(habany))
Evoluci de les emissions per cpita, per regions 1980 Mn=100 1985 1990 1995 2000 2005 2009 Mn=100 1980=100 Amrica del N. 17,09 412,8 15,64 16,04 15,81 16,50 16,14 14,19 315,7 83,0 51,7 1,92 2,00 2,19 2,35 2,45 Amrica d. S. i c. 2,14 2,68 59,7 125,3 8,84 213,4 8,40 8,17 7,57 7,69 7,88 Europa 7,14 158,8 80,7 11,59 279,9 12,73 13,25 8,48 8,06 8,84 Eursia 8,32 185,2 71,8 5,23 126,3 5,09 5,40 5,92 6,32 7,59 Orient Mitj 8,22 183,0 157,2 27,1 1,12 1,16 1,15 1,16 1,10 1,17 frica 1,13 25,1 100,8 sia i Oceania 34,6 1,43 1,58 1,78 2,08 2,12 2,92 3,53 78,5 245,9 100,00 108,5 Mn 4,14 4,02 4,09 3,89 3,91 4,38 4,49 100,0 1980 Austrlia 13,60 Arbia Sau. 17,65 EUA 21,02 Canad 18,60 Taiwan 3,96 Rssia -Corea Sud 3,46 Alemanya 13,49 frica Sud 7,75 Jap 8,11 Regne Unit 10,86 Polnia 12,06 Espanya 5,70 Xina 1,47 Mxic 3,52 Egipte 0,96 Brasil 1,51 Indonsia 0,57 ndia 0,43 Vietnam 0,25 Pakistan 0,40 Filipines 0,66 Nigria 0,92 Bangla Desh 0,09 Etipia 0,04 Evoluci de les emissions per cpita, per pasos1 Mn=100 1985 1990 1995 2000 2005 328,5 15,14 15,78 16,08 18,70 19,63 426,3 13,44 12,95 12,55 13,63 17,15 507,6 19,35 20,19 19,98 20,77 20,26 449,2 17,10 16,93 17,13 18,43 19,25 4,22 5,83 8,57 11,55 12,72 95,6 --- 10,80 10,61 11,58 4,22 5,65 8,46 9,37 10,29 83,4 325,8 13,06 12,48 10,91 10,40 10,28 8,52 7,74 8,23 8,57 9,11 187,2 7,67 8,48 8,91 9,48 9,73 195,8 9,59 9,44 9,60 262,1 10,37 10,44 8,76 7,98 7,57 7,46 291,1 11,34 6,12 7,82 8,76 7,84 6,12 125,6 35,5 1,76 1,98 2,35 2,26 4,25 84,9 3,66 3,56 3,46 3,83 3,75 23,2 1,51 1,69 1,68 1,84 2,22 1,40 1,57 1,77 1,95 1,96 36,4 0,61 0,85 1,08 1,24 1,44 13,7 0,59 0,69 0,95 1,00 1,08 10,3 0,28 0,25 0,41 0,58 0,90 6,0 0,46 0,56 0,65 0,72 0,69 9,5 0,47 0,64 0,80 0,87 0,84 16,1 0,72 0,85 0,91 0,66 0,78 22,3 2,1 0,10 0,13 0,19 0,22 0,28 1,1 0,06 0,06 0,04 0,05 0,06 2009 Mn=100 1980=100 19,64 437,2 144,4 18,56 413,0 105,1 17,67 393,2 84,1 16,15 359,5 86,8 12,66 281,8 319,9 11,23 249,8 10,89 242,3 315,1 9,30 206,9 74,1 9,18 204,4 118,4 8,64 192,3 106,6 8,35 185,9 76,9 7,43 165,3 61,6 7,13 158,6 137,0 5,83 129,6 396,0 3,99 88,8 113,4 2,44 54,2 254,2 2,11 47,1 140,1 1,72 38,3 302,8 1,38 30,8 325,7 1,12 24,8 447,0 0,77 17,2 195,7 0,74 16,4 111,1 0,52 11,6 56,4 0,36 8,0 413,0 0,08 1,8 183,4
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 18 23 31 32 33 35 38 40 41 43 44 54
1
El nmero dordre del pas est relacionat amb els 57 que el 2009 tenien una poblaci de ms de 20 Mhab. Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
222
20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 Amrica del Nord
Variacions de les emissions (1980-2009) segons pasos Evoluci de les Oceans >100 m CO2 per cpita, emissions de (MgCO2/(habany)) per(37.100 Pg)(MgCO /(habany)) regions 37.200 Pg (+100)
2
Emissions 1980 Emissions 2000 Emissions 2009
Amrica Sud i C.
Europa
Eursia
Orient Mitj
frica
sia i Oceania
Mn
Figura 11.7. Evoluci de les emissions de CO2 (1980, 2000 i 2009), per regions i al mn. Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva
8. Els pasos dEuropa tendeixen a confluir en les emissions de CO2. Els de lEuropa occidental del nord (Alemanya, Regne Unit, Frana, pasos nrdics) i de lEuropa oriental (Polnia, Romania, Hongria, Repblica Txeca) parteixen demissions per cpita relativament altes el 1980, normalment entre 7 i 15 MgCO2/(habany), i tendeixen a disminuirles fins a un interval entre 5 i 10 el 2009. Per contra, els pasos de lEuropa mediterrnia (Espanya, Itlia, Grcia, Portugal) parteixen de valors menors el 1980, normalment entre 3 i 7, i tendeixen a augmentar-les fins entre 5 i 9 el 2009. Cal destacar diversos casos particulars: Holanda i Blgica mantenen les emissions entre 13 i 15 MgCO2/(habany) sense prcticament variaci; Islndia i Irlanda tenen un comportament semblant al dels pasos mediterranis que, partint de valors moderats, augmenten les emissions; Turquia puja d1,5 a 3,3, i Albnia recorre el cam invers i baixa de 3,3 a 1,5. Emissions acumulades Les dades de lEIA noms inclouen el CO2 ems a latmosfera procedent dels combustibles fssils: el petroli i altres combustibles lquids; el gas natural, incls el que es crema (flaring) per evitar lemissi de met defecte hivernacle ms pronunciat, i els carbons. No inclou altres gasos defecte hivernacle (com, per exemple, el met) o altres fonts de gasos defecte hivernacle, com ara la indstria del ciment, o determinats cultius o explotacions ramaderes. A ms, les emissions de gasos defecte hivernacle han originat altres discussions (jo crec que pertinents) entre pasos desenvolupats i pasos en via de desenvolupament sobre si cal prendre com a referncia les emissions actuals o les emissions acumulades des de linici de ls dels combustibles fssils i altres activitats que hi incideixen. I tamb el debat sobre transferncies ocultes demissions a travs de les exportacions de productes fabricats en uns pasos i consumits en altres. Aquest s un aspecte que modifica la visi del tema. Quan, en alguns pasos que avui dia tenen unes emissions relativament redudes i minvants en el context mundial (per exemple, Alemanya, Regne Unit o Frana, en procs dexhaurir les prpies reserves, especialCarles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
223
ment les de carb), es comptabilitzen les emissions acumulades en el passat, apareix amb tota netedat la seva responsabilitat histrica. Per, per fer aquesta anlisi, sn necessries dades que, en alguns casos, cal remuntar fins al segle XVIII. Doncs b, el CDIAC (Carbon Dioxide Information Analysis Center, Oak Ridge National Laboratory, TE, EUA) s un centre americ que proporciona dades sobre els gasos defecte hivernacle i el canvi climtic al Departament dEnergia (DOE) del Govern nord-americ. Com altres institucions americanes daquest tipus, fa pblica una part substancial de la seva informaci.
Evoluci de les emissions mundials COCO2 (TgC) Evoluci de les emissions de de 2 (TgC)
9.000 8.000 7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 1751 1771 1791 1811 1831 1851 1871 1891 1911 1931 1951 1971 1991 Carb Petroli Gas natural Ciment
Figura 11.8. Evoluci de les emissions mundials de CO2 (en milions de tones de C) causades pels diferents combustibles fssils i el ciment des de 1751 fins a 2007 (valors dels components acumulats). Font: CDIAC. Elaboraci: Carles Riba Romeva
La figura 11.8 mostra (a partir de les dades del CDIAC) les emissions histriques de CO2 en el mn associades al consum de combustibles fssils i tamb a la fabricaci de ciment. Shi observa que, prcticament fins desprs de la Segona Guerra Mundial, les emissions de CO2 (i el consum de combustibles fssils) van ser relativament petites. Desprs dun gran creixement els anys 1945-1975 (fonamentalment, associades al petroli) i una certa moderaci els anys segents (1975-2000, especialment, als pasos europeus), les emissions associades al carb registren un fort repunt els darrers anys (2000-2008) com a conseqncia del consum massiu daquest combustible a la Xina i, en menor proporci, a lndia. La taula 11.5, amb les emissions de CO2 acumulades segons la procedncia, les dates i la localitzaci a partir de dades del CDIAC, suggereix els comentaris segents: 1. La primera part de la taula mostra numricament les emissions mundials de CO2 en diverses dates. Per a 2007 (darrera data del CDIAC), s de 330.092 TgC (tan sols la massa de lelement carboni). Per traduir-ho a TgCO2, cal multiplicar per la relaci estequiomtrica (C=12; O=16; CO2/C = 44/12 = 3,667), que dna 1.210.336 TgCO2 emeses a latmosfera. Aix equival prcticament a quaranta anys de les emissions actuals (30.493 TgCO2/any el 2008, quasi iguals a les de 2009). 2. La segona part de la taula mostra el repartiment de les emissions acumulades el 2007 en les diferents regions. Hi destaquen Amrica del Nord i Europa, amb el 31,7% i el 27,2% daquestes emissions, respectivament. El tercer lloc, locupa sia i Oceania (el 21,1%, amb emissions acumulades per cpita molt inferiors) i, el quart lloc, Eursia (el 12,5%). 224
Taula 11.5. Emissions de CO2 acumulades per dates, procedncia i localitzaci

Carb 1900 1950 1980 2000 2007 Amrica del N. Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn Amrica del N. Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn 11.972 53.942 97.772 143.967 164.104 44.320 934 56.153 17.868 174 3.921 40.734 164.104 162.506 3.423 205.895 65.514 638 14.378 149.358 601.713
2.817,7 3
Petroli 221 6.857 46.411 93.597 112.206 39.787 6.043 24.394 12.568 4.940 2.730 21.744 112.206 145.886 22.158 89.443 46.084 18.112 10.011 79.728 411.423
t
GN 40 1.322 13.019 33.194 43.213 18.001 1.371 7.451 9.960 2.191 685 3.554 43.213 66.005 5.026 27.321 36.520 8.032 2.510 13.033 158.449
1.579,3 3
Flama GN 0 20 1.689 2.586 2.957 434 452 91 194 1.019 465 303 2.957 1.590 1.658 335 710 3.736 1.703 1.110 10.843
1.579,3 3
Ciment 0 231 2.175 5.497 7.611 830 372 1.836 646 269 280 3.378 7.611
Total 12.234 62.371 161.066 278.841 330.092 103.372 9.172 89.926 41.236 8.592 8.081 69.714 330.092
ndexs1 3,7 19,9 49,0 84,5 100,0 31,3 2,8 27,2 12,5 2,6 2,4 21,1 100,0 31,3 2,8 27,2 12,5 2,6 2,4 21,1 100,0
Emissions acumulades en el mn al llarg del temps (en TgC, milions de tones de carboni)2
Emissions acumulades al mn i per regions fins al 2007 (en TgC, milions de tones de carboni)2
El mateix enunciat (en TgCO2, milions de tones de dixid de carboni)2 3.044 379.030 1.364 33.630 6.734 329.729 2.369 151.198 985 31.503 1.027 29.630 12.387 255.616 27.908 1.210.336
3
El mateix enunciat (en TW A, milions de milions de watts trmics per any)

1.987,8 3
Amrica del N. Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
1
57,673 1,215 73,072 23,251 0,227 5,103 53,007 213,547 42.842 16.830 25.664 16.381 15.228 5.103 6.928 4.994 2.390 5.634 1.084 3.742
73,392 11,147 44,997 23,184 9,112 5,036 40,110 206,979 35.432 11.922 5.112 4.576 3.367 7.861 2.098 3.472 3.149 573 3.175 517
41,793 3,183 17,299 23,124 5,086 1,589 8,252 100,326 16.529 8.825 515 1.410 1.394 1.043 261 707 1.579 230 1.017 22
1,007 1,050 0,212 0,450 2,366 1,078 0,703 6,866 272 191 8 13 54 0 40 13 60 0 0 0 650 610 2.223 313 130 493 367 186 79 104 263 56
173,865 16,595 135,580 70,009 16,790 12,807 102,072 527,718
32,9 3,1 25,7 13,3 3,2 2,4 19,3 100,0
Pasos amb majors emissions acumulades el 2007 (en TgC, milions de tones de carboni)1 EUA URSS-Rssia Xina Alemanya Regne Unit Jap ndia Frana Canad Polnia Itlia frica del Sud 95.724 29,0 (29,0) 38.378 11,6 (40,6) 33.521 10,2 (50,8) 22.692 6,9 (57,7) 20.173 6,1 (63,8) 14.500 4,4 (68,2) 9.694 2,9 (71,1) 9.373 2,8 (73,9) 7.257 2,2 (76,1) 6.542 2,0 (78,1) 5.539 1,7 (79,8) 4.337 1,3 (81,2)
1a part: 2007=100; 2a, 3a i 4a: % del mn; 5a: % del mn (acumulat). 2 CDIAC dna les emissions en gC (carboni); a la 2a part, sha tradut a gCO2 (C=12; O=16; CO2/C=44/12). 3 Per passar demissions de CO2 a energia (TWtA), shan utilitzat els valors mitjans obtinguts de lEIA (energia i emissions per a cada combustible). Fonts: CDIAC i EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva Carles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
225
3. Les altres tres regions (Amrica del Sud i central, Orient Mitj i frica) acumulen emissions molt inferiors, amb percentatges de 2,8 a 2,4%. Aix s un indicador, alhora, del poc s que han fet fins ara dels combustibles fssils. 4. Amb relaci a les emissions acumulades per combustible, les ms importants sn les de carb (164.104 TgC, el 49,7%); desprs vnen les de petroli (112.206 TgC, el 34,0%), gas natural, inclosa la crema o flaring (45.970 TgC, el 13,0%), i ciment (7.611 TgC, el 2,3%). Si es mesura en termes energtics, ats que els diferents combustibles tenen una relaci energia/emissions diferent (nota 3 de la taula 11.5), ms favorables al gas natural i al petroli, les coses sigualen ms. Carb: 213,5 TWtA, el 40,5%; petroli: 207,0 TWtA, el 39,2%; gas natural, que perd lenergia del flaring (100,3 TWtA, el 19,0%). 5. Els 12 pasos amb ms consum acumulat denergia de carb anterior a 2007 i, per tant, amb ms incidncia histrica en lefecte hivernacle a causa dels combustibles, sn, en un primer lloc, de manera molt destacada, els Estats Units (95.724 TgC, el 29,0% mundial); en segon lloc, a distncia, lURSS-Rssia (38.378 TgC, el 11,6%); en tercer lloc en emissions acumulades, la Xina (33.521 TgC, el 10,2%); desprs vnen Alemanya (22.692 TgC, el 6,9%), el Regne Unit (20.173 TgC, el 6,1%) i el Jap (14.500 TgC, el 4,4%); el lloc set locupa ja lndia (9.694 TgC, el 2,9%) i la segueixen Frana (9.373 TgC, el 2,8%), el Canad (7.257 TgC, el 2,2%), Polnia (6.542 TgC, el 2,0%), Itlia (5.539 TgC, el 1,7%) i frica del Sud (4.337 TgC, el 1,3%). Entre ells acumulen ms del 80% de les emissions histriques. 6. Els segueixen, per aquest ordre, Mxic, Austrlia, la Repblica Txeca, Espanya, Corea del Sud, Blgica, lIran, el Brasil, Holanda, lArbia Saudita, Indonsia i Romania, tots ells amb ms de 2.000 TgC acumulats. Per tant, en el mn canviant davui dia, les responsabilitats de les emissions de CO2 i el canvi climtic esdevenen una qesti cada vegada ms compartida. Si b s cert que Amrica del Nord i Europa (i tamb Eursia) han acumulat emissions proporcionalment molt elevades en relaci amb la poblaci fruit de la seva histria, tamb s cert que la irrupci de nous pasos molt poblats, amb desenvolupaments molt rpids, poden fer que les emissions acumulades davui dia passin a tenir rpidament un paper secundari.
Figura 11.9. Fluxos demissions de CO2 materialitzats a travs del comer (TgCO2/any). Font: Carbon Budget 2009, de Global Carbon Project (CDIAC). <http://www.globalcarbonproject.org/carbonbudget/09/files/GCP2010_CarbonBudget2009.pdf>
226
11.2. Cicle del carboni

Aquest cicle estudia lintercanvi de lelement carboni (C) entre compostos presents en els diferents medis de la Terra. Els dipsits de carboni es mesuren en Pg (petagrams = 1015 g; equivalents a Gt = 1 gigatona = 109 tones) i els fluxos, en Pg/A (o peta grams per any). s un dels cicles ms complexos de la natura i interv de forma decisiva en tres aspectes determinants per a lhome: la vida, el clima i lenergia. La complexitat del cicle del carboni s deguda, entre daltres, als aspectes segents: 1. Els compostos del carboni sn presents a les quatre esferes superficials de la Terra: - la biosfera (alhora dividida en la biosfera terrestre i la biosfera marina) - latmosfera (CO2 i met) - la hidrosfera (CO2 dissolt, matria orgnica dissolta i matria orgnica particulada) - la litosfera (roques carbonatades, carbons i hidrocarburs, querogen) Cada una delles cont un dipsit o ms de carboni de diferent naturalesa, i entre ells sestableixen fluxos de diferent intensitat. 2. El cicle del carboni s de naturalesa biogeoqumica, amb reaccions biolgiques, qumiques i fsiques de gran complexitat i criticitat que tenen lloc en tots els medis de la Terra. El carboni hi s present en dos tipus de compostos: - Compostos orgnics, caracteritzats pels enllaos C-C i C-H, que sn la base dels ssers vius, dels ssers morts, descompostos, i tamb dels hidrocarburs. - Compostos inorgnics, fonamentalment el CO2 a latmosfera i dissolt en els oceans i el carbonat clcic CaCO3 de les roques carbonatades. 3. Els fluxos sn molt diferents en intensitat i en temps de permanncia del carboni en els diferents medis. Cal distingir dos tipus de subcicles: Cicles curts, on els fluxos sestableixen entre latmosfera i la biota terrestre (uns 120 Pg/any en els dos sentits), i entre latmosfera i els oceans superficials (uns 90 Pg/any en els dos sentits). Atesos els valors dels fluxos i la dimensi dels dipsits (820 Pg a latmosfera), el temps de permanncia del carboni en els diferents medis s de pocs anys. Cicles llargs, on els fluxos sn molt ms petits (inferiors a 1 Pg/any) i intervenen dipsits molt ms grans (la litosfera i el CO2 dissolt en els oceans); per tant, el temps de permanncia del carboni s molt ms llarg (entre 104 i milions danys). 4. El carboni (C) s lelement essencial de la producci biolgica i no es coneixen formes de vida sense compostos de carboni. Des de laparici de la vida sobre la Terra, ara fa uns 3.500 milions danys, el cicle del carboni interv de forma essencial en els processos biolgics a travs de la fotosntesi per tal dobtenir-ne matria orgnica, i a travs de la respiraci per tal dobtenir-ne energia. 5. El carboni interv en la regulaci del clima a travs de dos dels principals gasos defecte hivernacle: el dixid de carboni (CO2) i el met (CH4). La interacci entre els ssers vius i latmosfera ha fet que la seva composici passs de ser majoritriament de CO2, ara fa uns 3.500 MA, a la composici actual. En tot cas, les variacions de percentatges daquests gasos a latmosfera poden ser la causa de canvis climtics, com s el cas dels increments actual daquests gasos. 6. Finalment, el carboni (C) s lelement fonamental dels combustibles fssils (carbons i hidrocarburs), que constitueixen la base energtica de la nostra civilitzaci humana. Amb la crema accelerada dels combustibles fssils, sha introdut un nou flux de carboni de la litosfera a latmosfera, que tot fa pensar que alterar el clima de forma substancial. Aquest fet, combinat amb lexhauriment dels combustibles fssils, sn els dos reptes principals que la humanitat t plantejats avui dia.
227
Dipsits i fluxos del cicle del carboni (taula 11.6 i figura 11.10)
El que regula la vida i el clima a curt termini sn els anomenats cicles curts del carboni entre la biosfera, latmosfera i la hidrosfera, on els dipsits sn petits i els fluxos grans, mentre que el que regula les condicions climtiques a llarg termini sn els anomenats cicles llargs del carboni, on tamb interv la litosfera i els dipsits sn molt grans i els fluxos molt petits. La crema dels combustibles fssils desequilibra precisament els cicles llargs del carboni. La matria orgnica se sol dividir en biota (o matria viva), composta per microorganismes, animals i plantes vius, i necrosfera (o matria orgnica morta), desfetes de matria orgnica procedents dels ssers vius, que es troba en els sls terrestres, en la matria orgnica dissolta en els oceans i en els sediments marins. Alhora, es pot distingir entre la biota terrestre (microorganismes, plantes, fongs i animals terrestres) i la biota marina (microorganismes, algues i animals marins). Cada una delles t la seva prpia dinmica i els seus fluxos. Dipsits a latmosfera Fonamentalment, sn dos gasos defecte hivernacle: Dixid de carboni (CO2) s un dipsit relativament petit per de gran importncia per a la vida i per al control del clima a travs de lefecte hivernacle. A lpoca preindustrial, el seu volum era duns 595 PgC (corresponents a unes 280 ppm, parts per mili). Aquest ha anat creixent amb la crema dels combustibles fssils fins a uns 750 PgC (355 ppm) cap a lany 1990 (valor que registren la major part desquemes sobre el cicle del carboni) i avui dia (any 2010) s duns 820 PgC (390 ppm). Els fluxos de carboni entre latmosfera i la biota terrestre (de lordre duns 120 PgC/A, 1015 grams de carboni per any), duna banda, i entre latmosfera i els oceans (de lordre de 90 PgC/A), de laltra, corresponents als cicles curts del carboni, sn dels ms intensos i fan que el temps de permanncia del carboni a latmosfera sigui duns quatre anys. Met (CH4) El met, amb un efecte hivernacle unes 25 vegades ms potent que el CO2, s inestable a latmosfera i soxida al cap duns deu anys, transformant-se en CO2 i aigua. Per tant, la seva presncia denota una emissi contnua, fonamentalment dorigen antropognic (cultius, ramaderia, escapaments de gas natural). Lany 1990, aquest dipsit era de lordre de 10 PgC. Dipsits a la hidrosfera La hidrosfera cont tres tipus de dipsit de carboni: Carboni inorgnic dissolt (DIC) Tercer dipsit de carboni ms abundant a la natura, que es troba fonamentalment en els oceans en forma de CO2 i tamb de ions carbonats. A les aiges superficials (fins a 100 metres, on es desenvolupa la major part de la vida marina), hi ha 918 PgC inorgnic, mentre que a les aiges profundes hi ha uns 37.350 PgC, amb un temps de permanncia duns 2.000 anys. s un dipsit molt superior al carboni dels ssers vius i al de latmosfera. Els fluxos de la superfcie del mar amb latmosfera sn importants (de lordre de 90 Pg/A en cada sentit). Carboni orgnic dissolt (DOC) s matria orgnica en estat prcticament collodal, que no permet identificar les estructures dels ssers vius don procedeix. En els oceans, s duns 40 PgC a les aiges superficials i de 700 PgC en aiges profundes, amb un temps de permanncia duns 5.000 anys.
228
Carboni orgnic particulat (POC) Matria orgnica morta (o necrosfera) on encara es poden reconixer les estructures dels ssers vius don procedeixen. En aiges superficials, hi ha una massa de 5 PgC, amb un temps de permanncia relativament breu i, en aiges profundes, hi ha de 20 a 30 PgC, amb un temps de permanncia dentre 10 i 100 anys. Dipsits a la litosfera Roques sedimentries carbonatades El dipsit ms gran de carboni de la Terra el constitueixen les roques sedimentries carbonatades (fonamentalment, carbonats), que formen part dels dipsits geolgics i constitueixen prop del 80% del carboni de lescora terrestre. Les estimacions sn les menys precises (entre 20.000.000 i 100.000.000 PgC) i a la figura 11.10 hem adoptat el valor de 60.000.000 PgC [Reeb-1997]. Els fluxos que es relacionen amb aquest dipsit sn molt petits (<0,2 Pg/A) i els temps de permanncia del carboni, molt llargs (>100 Ma, milions danys). Matria orgnica fssil El segon dipsit ms gran de carboni de la natura est constitut per matria orgnica fssil (anomenada tamb querogen), sobre la qual tamb hi ha grans discrepncies en les estimacions (de 5.000.000 a 15.000.000 PgC). A lesquema, sha adoptat un valor mitj de 10.000.000 PgC. Els fluxos que es relacionen amb aquests dipsits tamb sn molt petits i els temps de permanncia, molt llargs. La transformaci duna fracci del querogen ha donat lloc als combustibles fssils (carb, petroli i gas natural, uns 3.500 PgC) dels quals tan sols una petita part constitueixen les reserves (675 PgC en conjunt). Hidrats de met Els hidrats (o clatrats) de met es troben als marges continentals dels oceans, en sediments a profunditats de ms de 300 metres i a les rees de permagel. Les avaluacions ms recents (a la baixa) estan entre 500 i 2.500 PgC, d1 a 4 vegades les reserves del conjunt de combustibles fssils, i entre 4 i 20 vegades les reserves de gas natural. Sha pensat a utilitzar-los com a font energtica, per la seva dispersi i inestabilitat no ho han perms fins ara. El perill ms greu, per, seria la desestabilitzaci daquests dipsits per causes climtiques i lalliberament massiu de met a latmosfera. Dipsits a la biosfera i la necrosfera Distingirem entre biosfera terrestre i biosfera marina. Alhora, als dos dipsits de matria orgnica viva (biota terrestre i biota marina), els associem dos dipsits de matria orgnica morta (necrosfera), enterrada o en fase de descomposici: els sls a la biota terrestre i els sediments marins a la biota marina. Biota terrestre s la biota ms important en volum, amb estimacions que van de 520 a 680 PgC. Dacord amb [SCOPE13-1979], s de 519,3 PgC, dels quals 515,0 PgC corresponen als arbres i a les plantes; 3,1 PgC, als bacteris i als fongs, i poc ms d1,16 PgC, als animals. Aquesta darrera xifra es reparteix entre 1,02 PgC danimals invertebrats i 0,14 PgC danimals vertebrats, on la biomassa humana (0,045 PgC) i la dels animals domstics ja s majoritria avui dia. Els fluxos de carboni on interv la biota terrestre sn la fotosntesi de les plantes, que transforma 120 PgC/A de CO2 de latmosfera en matria orgnica, i la respiraci de les plantes i els animals, que retornen uns 60 PgC/A en forma de CO2. Aquest desequilibri es compensa amb la matria morta (fonamentalment vegetal, fullaraca, detritus), que passa als sls (uns 60 PgC/A), i la descomposici duna quantitat equivalent, que retorna a latmosfera en forma de CO2 i met. El temps de permanncia del carboni a la biota terrestre s duns 50 anys.
229
Meteoritzaci 0,2 Pg/A
Atmosfera 597 Pg, 762 Pg (+165)
6,4 Pg/A
119,6 Pg/A 120,0 Pg/A 122,6 Pg/A (+2,6) 1,6 Pg/A
70,6 Pg/A 90,6 Pg/A (+20,0)
70,0 Pg/A 92,2 Pg/A (+22,2)
Rius 0,8 Pg/A
50 Pg/A 39 Pg/A
Biota terrestre, detritus i sl (2.300 Pg) 2.261 Pg (+101,-140)
Oceans <100 m (900 Pg) 918 Pg (+18)
Biota marina (3 Pg)
101 Pg/A
90,2 Pg/A 91,8 Pg/A (+1,6)
11 Pg/A
Combustibles fssils (3.700 Pg) 3.456 Pg (-244) Roques 60.000.000 Pg Querogen 15.000.000 Pg Hidrats de met 2.500 Pg Oceans > 100 m (37.000 Pg) 37.200 Pg (+100)
0,2 Pg/A
Sediments superficials (150 Pg)
Figura 11.10. Cicle del carboni segons el Panell Internacional per al Canvi Climtic. Els requadres amb marc blau corresponen a dipsits (PgC) i els requadres sense marc, a fluxos PgC/any). Els nmeros en negre corresponen a dipsits o fluxos preindustrials, mentre que els nmeros en vermell corresponen a dipsits i fluxos de 1990 (al text es comenten alguns aspectes de levoluci posterior); entre parntesis i en color, els increments des de lpoca preindustrial fins a 1990. Font: IPPC [IPCC-AR4-GWI-C7-2007]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Sls Contrriament al que molta gent pensa, als sls es diposita una gran quantitat de carboni (uns 1.780 PgC), que prcticament triplica el de la matria viva aria. Entre aquesta matria orgnica, hi ha uns 360 PgC de torba, amb un temps de permanncia superior als 1.000 anys, i de 250 a 500 PgC de matria orgnica particulada (POC), amb un temps de permanncia superior als 10 anys. La resta t temps de permanncia superiors. Amb aquesta quantitat ingent de matria orgnica morta conviuen uns 3,1 PgC de descomponedors (bacteris i fongs), que, com hem vist, originen un flux de carboni duns 60 PgC cap a latmosfera en forma de CO2 i de met que equilibra la fotosntesi i la respiraci. Biota marina La biomassa de les algues (que realitzen la fotosntesi), els bacteris i la resta de plncton s de 2,8 PgC, mentre que els altres animals invertebrats i vertebrats sumen 0,47 PgC. La biota marina s relativament semblant a la dels animals terrestres, per hi manca la vegetaci. 230
Una caracterstica de la biota marina s que es reprodueix a una velocitat molt elevada (diverses vegades per any). Aix fa que la producci fotosinttica sigui elevada (taula 11.8), malgrat que la biomassa sigui relativament reduda. En conseqncia, el temps mitj de permanncia del carboni en la biota marina s molt baix (molt inferior a lany). Sediments marins Al fons dels mars i dels oceans hi ha acumulats sediments marins de matria orgnica (uns 150 PgC), dels quals 120 PgC corresponen a les plataformes continentals i uns 30 PgC, als fons marins. Els fluxos de sedimentaci sn molt petits (aproximadament, 0,2 PgC/A) i els temps de permanncia del carboni en aquests dipsits, entre pocs i 1.000 anys. Taula 11.6. Massa de carboni en els diferents dipsits (PgC)
mbits de la Terra Atmosfera Dixid de carboni, CO2 Met, CH4 Sistemes terrestres Biota terrestre Plantes terrestres(productors primaris) Animals terrestres Sls i detritus Matria orgnica morta Descomponedors Sistemes marins Carboni inorgnic dissolt (DIC) Carboni orgnic dissolt (DOC) Carboni orgnic particulat (POC) ssers vius Sediments marins Litosfera Roques que contenen carboni Querogen i derivats Combustibles fssils Reserves (extrables) Hidrats de met Total 760 750 10 2.300 520 518,8 1,2 1.780 1.776,9 3,1 38.268 37.343 740 32 3 150 75.000.000 60.000.000 15.000.000 3.456 675 ~2.500 918 870 40 5 3 37.350 36.473 700 27 150 99,945 79,956 19,989 < 100 m > 100 m % 0,01
0,003
0,051
Fonts: Les dades globals dels dipsits de latmosfera, dels sistemes terrestres i martims i dels combustibles fssils shan obtingut del cicle del carboni dIPCC [IPCC-AR4-WGI-C7-2007]; per determinar la resta de dades, shan tingut en compte els documents [SCOPE13-1979], [SCOPE211983] i [Reeb-1997], entre daltres. Lautor ha ajustat els valors perqu siguin coherents. Elaboraci: Carles Riba Romeva
s interessant analitzar les variacions que shan produt en els dipsits i els fluxos de carboni entre lpoca preindustrial i els temps recents (1990) per causes antropogniques. En primer lloc, ha augmentat molt sensiblement el carboni a latmosfera (+165 PgC el 1990); a dia davui, ja supera els 820 PgC, amb un increment de ms de +220 PgC. Tamb han incrementat el carboni als oceans (+118 PgC), fet que comporta una acidificaci que comena a tenir conseqncies en alguns sistemes. El conjunt de la vegetaci terrestre i dels sls han experimentat un doble efecte: duna banda, una reacci positiva de la fotosntesi per la major concentraci de CO2 a latmosfera (+101 PgC) i, de laltra, una disminuci per canvis ds dels sls (-140 PgC, a causa de la desforestaci i dels incendis), amb un resultat total negatiu de -39 PgC. Els fluxos shan desequilibrat en el sentit que tant la vegetaci terrestre com els oceans actuen com a embornals. A part, cal destacar lincrement dels fluxos atmosfera-oceans.
231
Distribuci de la biomassa La taula 11.7, basada en dades del document SCOPE 13 i de FAOSTAT, mostra la distribuci de la biomassa entre els diferents tipus dssers vius: Taula 11.7. Massa de carboni en els ssers vius (Pg)1
Terrestres Moneres, protozous i fongs Plncton2 Bacteris Algues Fongs Plantes Animals invertebrats Anllids Artrpodes Altres invertebrats Animals vertebrats salvatges Peixos Aus Mamfers Home i vertebrats domstics Aus domstiques Mamfers domstics Home Total
1
Martims 2,80 1,08 0,35 1,37
Total 5,87 1,08 2,52 1,37 0,90 515,00 1,16 0,50 0,38 0,29 0,322 0,293 0,00007 0,029 0,137 0,002 0,090 0,045
% 1,12 0,21 0,48 0,26 0,17 98,57 0,22 0,10 0,07 0,06 0,06 0,06 0,00 0,01 0,03 0,00 0,02 0,01 100,00
3,07 2,17 0,90 515,00 1,02 0,41 0,38 0,23 0,004 0,00007 0,004 0,137 0,002 0,090 0,045 519,231
0,15 0,09 0,0004 0,06 0,318 0,293 0,025
3,268
522.489
Les dades generals shan obtingut de la taula 5.10 del document [SCOPE13-1979], a partir dels valors estimats per Bower el 1966 i amb atribuci de lhbitat (terrestre, mar, sl). La transformaci de valors de DM (dry matter) a PgC lha realitzada lautor dacord amb la relaci 1 gDM = 0,45 gC. Els valors de lhome i els animals domstics shan avaluat a partir de les dades donades per la FAO per a lany 2007. 2 El plncton no s una espcie, sin un conjunt dssers vius de petites dimensions que inclouen bacteris, algues i diversos animals invertebrats. La taula 10.5 del document [SCOPE131979], a ms despecificar els bacteris, les algues i els animals invertebrats, mostra el plncton com a grup separat i li atribueix un valor de biomassa que suma amb les altres. Fonts: dades generals: [SCOPE13-1979]; home i animals domstics: FAOSTAT. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Comentaris a la taula 11.7: 1. Cal constatar, en primer lloc, el pes determinant de la vegetaci terrestre en la biomassa de la Terra (515 PgC, ms del 98,5%), mentre que la resta dssers vius (tant els regnes ms simples com els animals) es reparteixen un escs 1,5%. 2. El segon grup en importncia sn les moneres (ssers vius amb cllules sense nucli diferenciat), els protozous i els fongs (en conjunt, 5,87 PgC, l1,12%), on predominen els bacteris (2,52 PgC). Aquests grups formen una part mot important del plncton mar i dels descomponedors dels sls. 3. Els animals conformen una biomassa molt menor (1,62 PgC). En primer lloc, hi ha els animals invertebrats (1,16 PgC, encapalats pels anllids, 0,50 PgC, i els artrpodes 0,38 PgC), i, desprs, els vertebrats (0,47 PgC, on dominen els peixos, 0,293 PgC). 4. Entre els vertebrats terrestres (aus i mamfers, 0,141 PgC), lhome i els animals domstics constitueixen ja el gruix de la biomassa (0,137 PgC), mentre que la biomassa dels animals salvatges s quasi residual. 232
Producci primria neta

Un aspecte especialment rellevant del cicle del carboni s lanomenada producci primria, base de la cadena alimentria de tots els ssers vius. Consisteix en la producci de compostos orgnics a partir del CO2 de latmosfera o dissolt en aigua, normalment a travs de la fotosntesi. Els organismes responsables daquesta funci (anomenats productors primaris, o auttrofs) sn principalment les plantes en els ecosistemes terrestres, i les algues i els cianobacteris en els ecosistemes aqutics. Es denomina producci primria neta (NPP, en les sigles angleses) el carboni generat per un ecosistema, desprs de descomptar-ne el consumit en la prpia respiraci (PgC/A). s, doncs, la matria orgnica (o lenergia) til romanent que es destina a la prpia reproducci o al creixement dels sistemes auttrofs, i a alimentar tota la cadena trfica dels ssers hetertrofs fins a lhome. Les mateixes sigles NPP tamb sutilitzen per designar la productivitat primria neta (o producci primria neta per unitat de superfcie, PgC/m2/A). Lavaluaci de la producci primria neta s molt complexa i est sotmesa encara a noves consideracions i clculs. Les estimacions situen la NPP dels ecosistemes terrestres en uns 60 PgC/A i la dels ecosistemes marins, en uns 20 PgC/A (taula 11.8). Taula 11.8. Recursos de carboni en la biosfera i producci primria neta1
rea Mkm2
Auttrofs (plantes, algues)

Biomas. NPP Fullaraca Detritus PgC PgC/any PgC/any PgC/any Sl PgC
Hetertrofs (animals) 2
Biomas. Consum Producc. PgC PgC/any PgC/any
Boscos
Tropicals Temperats Boreals Plantacions Altres
31,3 443,93
14,5 6,0 9,0 1,5 2,3 239,62 78,30 92,25 13,50 20,25
23,26
13,59 3,78 3,22 1,18 1,49
17,40
10.90 2,30 2,40 0,60 1,20
34.40
5,30 9,00 15,89 0,40 4,00
329,9
122,9 72,0 135,0
0,300
0,185 0,072 0,026 0,018
2,106
1,494 0,306 0,171 0,135
0,215
0,149 0,036 0,017 0,014
Bosc baix, garriga Sabana Prats Tundra Semideserts Deserts Gels perpetus Llacs i rius Aiguamolls, torberes Cultius rea humana Ecosist. terrestres Mar obert Zones de surgncia Plataf. continentals Algues i esculls Estuaris Ecosist. marins Total ecosistemes
1
2,5 22,5 12,5 9,5 21,0 9,0 15,5 2,0 3,5 16,0 2,0 332,0 0,4 26,6 0,6 1,4 361,0
7,88 65,56 9,11 5,87 7,42 0,35 0,00 0,02 15,18 2,99 1,44 1,00 0,008 0,27 1,20 1,40 3,88
0,90 17,71 4,39 0,95 1,35 0,06 0,00 0,36 3,94 6,77 0,18 59,90 18,68 0,004 0,12 0,54 0,63 19,97 79,87
1,10 14,10 3,90 0,64 1,20 0,06 0,00 0,95 4,02 3,07 0,20 42,62
0,60 3,90 2,50 11,93 1,10 0,07 0,00 4,40 4,80 0,40 0,20
72,0 264,0 295,0 121,2 168,0 22,5 ? ? 225,0 128,0 10,0
0,099 0,900 0,027 0,243 0,002 0,015 0,004 0,022 10-5 0,0001 0,010 0,020 0,006 0,452 0,360 0,002 0,072 0,005 0,009 0,449 0,100 0,320 0,090 3,515 7,470 0,032 1,350 0,108 0,144 9,104
0,135 0,036 0,001 0,003 10-5 0,010 0,032 0,009 0,409 1,125 0,005 0,194 0,016 0,022 1,361 1,770
149,3 599,75
59,50 1.635,6
510,3 603,63
0,901 12,618
Aquesta taula sha confegit a partir de les dades del document [SCOPE13-1979]. Les columnes sobre rees i ssers auttrofs resulten de lelaboraci del propi treball (taules 5.5, 5.7 i 5.9 del document). Les dades sobre ssers hetertrofs procedeixen de la taula 5.2 (resum de treballs daltres autors) i es basen en una classificaci de tipologies decosistemes lleugerament diferent. 2 La taula 5.3 del document [SCOPE13-1979] no precisa si les dades sn en DM (dry matter) o en carboni. Pel context, hem suposat que es donen en DM i els hem aplicat el factor 0,45 per transformar-les en C. Font: [SCOPE13-1979]. Elaboraci: Carles Riba Romeva
233
11.3. El carboni, loxigen i la vida

Al nostre planeta, la vida existeix grcies al manteniment duna srie de parmetres entre lmits estrets. La composici de latmosfera o lexistncia duna capa lquida en forma de mars i oceans, fets que ens semblen tan naturals, no sn fruit duna casualitat, sin de processos autoregulats entre els sistemes vius i els inerts. Quan la NASA va demanar la collaboraci de J. Lovelock [Lov-1988] per estudiar si hi havia vida a Mart, aquest va dir que no calia anar-hi ja que nhi havia prou analitzant la composici de la seva atmosfera. Si en un planeta hi ha vida, latmosfera en cont les traces. Al planeta Venus, ms proper al Sol que la Terra, amb una atmosfera densa (90 bar), quasi tota de CO2 (el 96,5%), es produeix un intens efecte hivernacle que situa la temperatura de la seva superfcie a uns 450C. En canvi, al planeta Mart, amb una atmosfera molt tnue (0,0064 bar), tamb majoritriament de CO2 (el 95,3%), es produeix un efecte hivernacle molt feble (uns 5C) que situa la temperatura mitjana de la superfcie a uns -60C. Latmosfera de la Terra s completament diferent: es compon majoritriament de nitrogen (el 78%) i oxigen (el 21%), mentre que el CO2 hi s present tan sols de forma residual (el 0,28% o 280 ppm, parts per mili, a lpoca preindustrial, i el 0,39% o 390 ppm actualment). El percentatge de CO2 s clau per regular la temperatura de la Terra a travs de lefecte hivernacle. Canvis de concentraci relativament petits poden produir variacions de la temperatura i del clima suficientment significatius per desequilibrar les condicions que fan possible la vida. Alhora, el CO2 (de latmosfera i dissolt en laigua) s tamb un compost essencial del qual salimenta la vida a travs de la fotosntesi, funci sintetitzadora de les plantes i les algues, com tamb un subproducte de la respiraci de tots els ssers vius. El vapor daigua t un efecte hivernacle encara ms potent que el CO2, per levaporaci i les precipitacions regulen el cicle de forma molt rpida (per aix, el temps t variacions localment tan intenses); de fet, s un aspecte encara no del tot ben conegut i que est en estudi ([IPCC-AR4-SR-2007], pgina 73). En canvi, el CO2 sacumula i roman a latmosfera en un cicle molt ms llarg a escala geolgica i, per tant, t ms incidncia en la temperatura i el clima a llarg termini. Aix, doncs, malgrat que quotidianament el canvi climtic es percep de forma molt confusa a travs del temps variable en cada indret i en cada moment, sestan generant unes condicions climtiques globals que esdevindran molt diferents (i, probablement, ms adverses) per a les generacions futures.
Una mirada al passat

Per establir unes referncies a les possibles conseqncies del canvi climtic, s interessant retrocedir en el temps i veure com era el clima deres passades (o paleoclima). Contrriament al que molta gent pensa, la primitiva atmosfera terrestre es componia majoritriament de CO2 (com la de Venus i Mart). Per, ara fa uns 3.800 MA (milions danys, uns 750 MA desprs de lorigen del planeta), van aparixer unes primeres formes de vida, els cianobacteris anaerbics, que van anar transformant aquesta atmosfera de CO2 fixant el carboni (C) com a matria orgnica o roques calcries i alliberant loxigen (O2) a latmosfera. No va ser fins molt ms tard (ara fa uns 2.400 MA) que latmosfera va adquirir una composici amb nitrogen i oxigen relativament semblant a lactual. Com a resultat daix, es va produir la primera gran glaciaci, en disminuir successivament els gasos defecte hivernacle: primer el CO2 i desprs el met. Tanmateix, la fotosntesi oxignica, ms eficient, va impulsar levoluci i el desenvolupament de noves formes de vida aerbies (avui, majoritries). Les catifes dssers unicellulars procariotes sense un nucli diferenciat (entre ells, els cianobacteris) van dominar la Terra durant ms de 2.000 MA, fins a laparici dels eucariotes, 234
amb un nucli diferenciat. Els primers ssers multicellulars sn ms recents (entre -850 MA i -650 MA), per no s fins a les eres paleozoica (o primria, de -542 a -251 MA) i mesozoica (o secundria, de -251 a -65 MA) que es produeix una gran evoluci de la fauna i la vegetaci (primer, marines i, desprs, terrestres), amb grans esclats de vida per tamb amb grans extincions (cinc delles, massives), perode que acaba amb la desaparici dels dinosaures (-65 MA). Aleshores, comena lera cenozoica (o terciria, de -65 MA fins avui), en qu predominen els mamfers i apareixen lherba i els prats com a noves formes de vegetaci. Els homnids no arriben fins als darrers 4,5 MA i lHomo sapiens prpiament dit correspon als darrers 130.000 anys (0,130 MA). Les civilitzacions humanes comencen amb lagricultura i la ramaderia desprs de la darrera glaciaci, ara fa 10.000 anys (0,010 MA). El clima i la vida han tingut una existncia entrellaada. El primer fenomen climtic dampli abast de qu es t constncia foren les grans glaciacions, que van tenir lloc entre -2.500 i -2.300 MA, presumiblement per haver fallat lefecte hivernacle. Ms endavant, al final de lera proterozoica (de -800 a -600 MA), es van produir unes noves glaciacions massives o de terra bola de neu (probablement, les ms severes), que van extingir quasi completament la vida. Tanmateix, a lentrada de lera paleozoica (-542 MA), diversos moviments de plaques continentals vers lequador i una forta activitat volcnica van revertir la glaciaci i siniciaren noves formes de vida ms desenvolupades, que van deixar un important registre fssil.
CO2 en latmosfera (RCO2 = vegades CO2 preindustrial) COCO2latmosfera (RCO2 = vegades CO2 preindustrial) 2 en en l'atmosfera (RCO2 = vegades CO2 actual)
30
RCO2
25
20
15
10
0 -570 -520 -470 -420 -370 -320 -270 -220 -170 -120 -70 -20
Figura 11.11. Model demissions de CO2 des de lera paleozoica fins avui (RCO2: proporci de CO2 a latmosfera en relaci amb la proporci del CO2 preindustrial). Sobserva que sempre hi ha hagut valors molt ms elevats de CO2 (fins a 26 vegades els actuals). A linici de lera paleozoica, el Sol brillava un 6% menys que avui dia. Font: [GEOCARB III-2002]
No es coneixen amb certesa les condicions climtiques que van fer possible els esclats de vida i els episodis dextinci durant les eres paleozoica i mesozoica i la primera part de la cenozoica (-65 MA a -2,5 MA). Tot fa pensar que hi van intervenir aspectes tan diversos com els moviments tectnics, el vulcanisme, els canvis dels corrents marins, els xocs dasteroides o les modificacions de la composici atmosfrica causades pels mateixos ssers vius. En tot cas, els coneixements actuals no permeten establir una correlaci un-
235
voca entre el nivell de CO2 de latmosfera estimada pels models [GEOCARB III-2002] i les condicions per a levoluci de la vida en aquestes eres (figura 11.11). Lera quaternria va comenar ara fa uns 2,5 MA, desprs dun llarg perode duns 200.000 anys on no hi va haver prpiament cap glaciaci. Diverses condicions, com ara la nova configuraci dels continents i la disminuci del CO2 a latmosfera, van conduir a un refredament progressiu del clima, en qu es van comenar a manifestar unes oscillacions entre glaciacions i interglaciacions relacionades amb fenmens astronmics. Aquestes oscillacions resulten de la combinaci del canvi dexcentricitat de lrbita terrestre al voltant del Sol (de quasi circular a 155 Mkm, a una excentricitat duns 5 Mkm, en cicles duns 100.000 anys); el canvi dinclinaci de leix de la Terra (entre 22,2 i 24,5; actualment, 23,5, en cicles duns 41.000 anys), i la precessi (o canvi de la direcci de la inclinaci) de leix de la Terra en cicles duns 21.000 anys. En la primera part del perode (de -2,5 a 0,9 MA), van predominar les oscillacions cada 40.000 anys i, posteriorment (entre -0,9 i -0,010 MA), les grans glaciacions es van repetir cada 100.000 anys.
Figura 11.12. Variacions de deuteri ( D) en el gel antrtic (indicador de la temperatura) i concentracions atmosfriques dels gasos defecte hivernacle, dixid de carboni (CO2), met (CH4) i xid nitrs (N2O) a laire atrapat dins els nuclis de gel. Les dades abasten 650.000 anys i les bandes ombrejades indiquen els perodes clids interglacials. En vermell sindiquen les recents variacions antropogniques de CO2. Font: IPCC, AR4, Working Group I, Technical summary, pgina 24 [IPCC-AR4-WGI-TS-2007]
Hi ha una notable correlaci entre les temperatures en els cicles glacials i interglacials dels darrers 650.000 anys i els registres de concentracions de CO2 a latmosfera, que han variat en un rang entre 180 a 300 ppm. Per ja hem constatat que hi ha un gran consens cientfic que la causa primria daquestes variacions de temperatura en els darrers cicles glacials i interglacials sn els canvis orbitals de la Terra (o cicles de Milankovi). Tot i que les variacions del CO2 atmosfric segueixen aquests cicles, amb un efecte de retroalimentaci positiva (en reforcen tant el refredament com lescalfament), la seva explicaci continua essent una de les principals qestions sense resoldre en la recerca del clima, segons es manifesta al captol de paleoclima ([IPCC-AR4-WGI-C6-2007], pgina 446). En aquest mateix captol (pgina 449), safirma que el clima global el determina el balan de radiaci del planeta, que es pot modificar de tres formes fonamentals: 1) canviant la radiaci 236
solar entrant (per exemple, canvis en lrbita de la Terra o de la intensitat de radiaci del Sol); 2) modificant la fracci de radiaci solar reflectida (o albedo; per exemple, canvis de nuvolositat, de presncia daerosols a latmosfera o de tipus de cobertura dels sls), i 3) modificant lefecte hivernacle per retorn de lenergia irradiada dona llarga des de la superfcie de la Terra (per exemple, canvis en les concentracions de gasos defecte hivernacle). A ms, el clima local tamb depn dels efectes dels vents i dels corrents ocenics. Tots ells sn factors que juguen un paper en els canvis climtics presents i passats. Afirmar que les variacions climtiques dels darrers centenars de milers danys sn funci de les concentracions de CO2 (com podria fer entendre Una veritat incmoda, dAl Gore) no es correspon amb el consens cientfic actual i ha estat objecte de nombroses crtiques. En efecte, la continuaci dels cicles de Milankovi hauria condut a una nova glaciaci. Tanmateix, el rapidssim increment antropognic de CO2 durant els dos darrers segles (i, en especial, els ltims cinquanta anys), que avui dia ja ateny les 390 ppm i que t lorigen fonamentalment en la crema massiva de combustibles fssils, sembla que s la causa principal dun escalfament no usual del clima que trenca la tendncia natural. El climatleg W. Ruddiman [Rud-2005] encara va ms enll i defensa que, sense les emissions de CO2 derivades de la desforestaci per crear cultius i prats des de linici de les civilitzacions humanes, el clima de la Terra ja hauria entrat en una nova etapa de glaciaci. Segons les seves avaluacions, els impactes climtics de lagricultura i de la ramaderia en els darrers 10.000 anys sn del mateix ordre que els impactes de les emissions industrials en els darrers 150 anys.
Linforme de lIPCC de 2007 i el canvi climtic

El Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic (IPCC en les sigles angleses) s un organisme creat el 1988, en el marc de les Nacions Unides i amb seu a Ginebra (Sussa), que t per objectiu central lestudi del canvi climtic. Avui dia agrupa uns 2.000 cientfics procedents de ms de cent pasos i ha ems quatre informes: el Primer informe davaluaci (FAR), publicat lany 1990, va confirmar els elements cientfics que susciten la preocupaci sobre el canvi climtic; el Segon informe davaluaci (SAR), ems el 1995, va proporcionar les bases per a les negociacions del protocol de Kyoto; el Tercer informe davaluaci (TAR), de 2001, tractava diverses qestions cientfiques i tcniques tils per al disseny de poltiques relacionades amb el canvi climtic; finalment, el Quart informe davaluaci (AR4), de 2007, confirmava inequvocament lorigen antropognic de lescalfament climtic i navaluava les conseqncies. Els darrers documents (TAR i AR4) estableixen les conclusions principals de lIPCC sobre el canvi climtic, que val la pena resumir i comentar. El quart informe (AR4-2007) confirma, fonamentalment, les conclusions del tercer informe (TAR-2001) i, en molts temes, alerta sobre el fet que els nous coneixements aportats posen de manifest conseqncies ms greus que les previstes a linforme anterior. En el moment de resumir les conclusions de linforme AR4 de 2007 de lIPCC, ens trobem amb una situaci mental contradictria. Alhora que hi ha un dramtic toc datenci de fons sobre la gravetat de la situaci, el llenguatge ben educat i ple de matisos per no molestar ning en fa un text crptic i feixuc, que proporciona moltes coartades als escptics o als poc informats perqu hi puguin argumentar en sentit contrari o dilatori. Aquest aspecte mha fet reflexionar molt. LIPCC s una comissi intergovernamental, s a dir, que reporta als governs dels pasos del mn. Malgrat la gran importncia que t la seva prpia existncia i el treball que ha fet, la seva veu resta apagada. Tinc la impressi que es produeix una situaci com la del conte del rei nu. Molta gent ho veu, per ning no satreveix a dir-ho fins que un nen petit ho verbalitza: El rei va nu.
237
Despullat de les precaucions i dels tecnicismes reiteratius, el resum que fem de les conclusions del Quart informe davaluaci (AR4 2007) s el segent: 1. Cinc motius de preocupaci: Riscos per als sistemes singulars. Laugment de la temperatura fa especialment vulnerables determinats mbits singulars, com els ecosistemes polars i dalta muntanya, els esculls de coral i els paratges amb molta biodiversitat, amb un risc elevat dextinci despcies. Riscos de fenmens meteorolgics extrems. En moltes regions, tant dels pasos desenvolupats com dels que estan en via de desenvolupament, es preveu que augmentin les sequeres, les onades de calor i les inundacions, amb impactes majoritriament adversos, que comportaran un augment de lestrs hdric i de la freqncia dincendis incontrolats, amb efectes adversos sobre la producci dels aliments, la salut i les infraestructures. Distribuci dels impactes i les vulnerabilitats. Sovint, les regions o els collectius ms dbils econmicament seran els ms vulnerables i susceptibles de patir danys relacionats amb el clima: zones seques, grans deltes i illes petites i, en general, la gent pobra i els ancians. frica s un dels continents ms vulnerables a causa de la gran diversitat dimpactes, de mltiples factors destrs i de la seva escassa capacitat adaptativa. Impacte totalitzat. En comparaci dinformes anteriors de lIPCC, els beneficis del canvi climtic serien inferiors als previstos, mentre que els danys serien majors i afectarien negativament centenars de milions de persones per efecte de la disminuci del subministrament hdric, laugment de la malnutrici i un impacte ms gran sobre la salut. Riscos de singularitats a gran escala. A ms duna dilataci de laigua de mar ms gran que la prevista inicialment, el desgel de Grenlndia i, possiblement, de part de lAntrtida podria tenir efectes molt importants a gran escala. Un desgel complet del mantell de gel de Grenlndia elevaria el nivell del mar en 7 metres i podria resultar irreversible. 2. Qu cal fer? Estabilitzaci de gasos defecte hivernacle? Mitigaci i adaptaci? Aquest s un apartat clau del document, alhora que creiem que t una exposici argumental poc afortunada. Comencem a linrevs, pel toc datenci fonamental: Com ms es tardi a reduir les emissions de gasos defecte hivernacle, ms difcil ser assolir nivells destabilitzaci baixos (valor mxim a qu arribar el CO2 a latmosfera, en ppm). I, com ms alt sigui el valor destabilitzaci del CO2, ms greus i irreversibles seran els impactes i les conseqncies del canvi climtic. A manca de mesures de mitigaci, s probable que el canvi climtic a llarg termini desbordi la capacitat dadaptaci dels sistemes naturals i dels sistemes gestionats per lhome (impactes en zones costaneres per augment del nivell del mar en diversos metres, desaparici de les glaceres de muntanya que tenen un paper insubstituble com a magatzem i abastiment daigua, prdua decosistemes bsics per al sosteniment hum). Linforme acompanya aquestes afirmacions amb les advertncies segents: Els beneficis de les mesures de mitigaci (en termes de canvi climtic evitat) trigaran diverses dcades a fer-se evidents. Per aquestes mesures evitarien ancorar-se en infraestructures i en vies de desenvolupament molt dependents del carboni, de conseqncies encara molt pitjors. Entre lnies, linforme de lIPCC ens demana un canvi de paradigma de desenvolupament. Ni la mitigaci ni ladaptaci per si soles no poden evitar tots els impactes del canvi climtic, per caldr ladaptaci fins i tot en els escenaris destabilitzaci ms modestos. Daltra banda, un cop estabilitzades les concentracions de gasos defecte hivernacle, la temperatura continuar augmentant durant decennis i tendir a una estabilitzaci que trigar segles a aconseguir-se. 238
3. Escenaris destabilitzaci. El Quart informe davaluaci de lIPCC estableix diversos escenaris destabilitzaci de les emissions de CO2 i daltres gasos defecte hivernacle [IPCC-AR4-SR-2007], que es resumeixen a la taula 11.9. Taula 11.9. Caracterstiques dels escenaris destabilitzaci1
Categoria I II III IV V VI
1
CO2 ppm 350 400 400 440 440 485 485 570 570 660 660 790
CO2eq 2 Ppm 445 490 490 535 535 590 590 710 710 885 885 1130
Emiss. mx.3 'CO2 20504 anys 2000 2015 2000 2020 2010 2030 2020 2060 2050 2080 2060 2090 -85 a -50 -60 a -30 -30 a +5 +10 a +60 +25 a +85 +90 a +140
' temper.5 C 2,0 2,4 2,4 2,8 2,8 3,2 3,2 4,0 4,0 4,9 4,9 6,1
' nivell mar6 Metres 0,4 1,4 0,5 1,7 0,6 1,9 0,6 2,4 0,8 2,9 1,0 3,7
Lestabilitzaci s el manteniment, a nivell constant, de les concentracions atmosfriques dels gasos defecte hivernacle. 2 El CO2eq inclou tamb els efectes de la resta de gasos defecte hivernacle. 3 Intervals danys de la magnitud mxima demissions de CO2. 4 Variaci de les emissions mundials de CO2 en relaci amb les de lany 2000. 5 Augment de la temperatura respecte als nivells preindustrials en condicions dequilibri. 6 Augment del nivell del mar respecte al nivell preindustrial en condicions dequilibri, per dilataci trmica. Font: IPCC [IPCC-AR4-WGI-TS-2007], pgina 67. Elaboraciresum: Carles Riba Romeva
A partir de lexposici daquests escenaris, linforme de sntesi del Quart informe davaluaci entra en molts tecnicismes i disquisicions que fan molt difcil discernir a quin daquests escenaris destabilitzaci sembla que ens dirigim. Ms endavant proposem una lnia de raonament per respondre a aquesta qesti tan important. 4. Mesures tcniques? O canvi de paradigma de desenvolupament? En aquest darrer aspecte de linforme de sntesi [IPCC-AR4-SR-2007], hem de manifestar que hi estem obertament en desacord. Tradum literalment la introducci del punt 5.5 daquest informe (i en cursiva negreta en reprodum el text original): Hi ha un alt grau de coincidncia i moltes evidncies que tots els nivells destabilitzaci examinats es poden aconseguir si simplanta un conjunt de tecnologies actualment disponibles o previsiblement comercialitzables en les properes dcades, sempre que existeixin uns incentius apropiats i eficaos per al desenvolupament, ladquisici, la implantaci i la difusi de les tecnologies i per afrontar les barreres corresponents. (There is high agreement and much evidence that all stabilisation levels assessed can be achieved by deployment of a portfolio of technologies that are either currently available or expected to be commercialised in coming decades, assuming appropriate and effective incentives are in place for development, acquisition, deployment and diffusion of technologies and addressing related barriers.) El missatge sembla ser: ciutadans del mn, podem continuar fent el que fiem, no cal modificar ni renunciar a res! El problema del canvi climtic es resol amb mitjans tcnics. Segons el meu criteri, el missatge s totalment equivocat (jo diria, poc valent), dictat per instncies poltiques i no cientfiques. Potser aquest optimisme imprudent sexplica (per no es justifica) perqu lAR4 va ser redactat en moments deufria-follia collectiva (2007), que a partir de llavors es van comenar a transformar en la profunda crisi sistmica en qu estem installats ara. Probablement, abans de cinc anys, els primers smptomes del declivi del petroli ens faran adonar de cop que la nostra economia va nua de recursos naturals que la sustenCarles Riba Romeva, Recursos energtics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, 2011
239
tin. I, a ms, descobrirem que estem jugant a aprenents de bruixot amb el clima, que s a la base dels recursos que ens han de tornar a sostenir en el futur.
Conseqncies climtiques de cremar els combustibles fssils

El discurs econmic i poltic que domina actualment s contradictori, sin esquizofrnic. Per un costat, comencem a tenir conscincia de lescassetat denergia i, per tant, qualsevol nou descobriment o nova explotaci de jaciments de combustibles fssils s celebrat com una notcia excellent (recentment, BP i algunes companyies petroleres russes shan disposat a explotar lrtic). I, per altre costat, cada cop sn ms acceptades les poltiques de sostenibilitat que propugnen (per no aconsegueixen) una economia ms lliure de carboni. Hem de percebre amb nitidesa que lenergia fssil i el canvi climtic formen part duna mateixa equaci. I que les dues concepcions anteriors sn totalment incompatibles ja que, com ms reserves de combustibles fssils es descobreixin i susin, ms inapellable ser el canvi climtic. Per illustrar aquesta qesti, proposo la lnia argumental segent. Ens preguntem: En el context poltic actual, hi ha pasos amb importants reserves de combustibles fssils (petroli, gas natural, carb) disposats a no utilitzar-les per responsabilitat ambiental? Els Estats Units? Rssia i els pasos dsia Central? La Xina? Lndia? Els pasos del golf Prsic? Austrlia? frica del Sud? Veneuela? El Brasil? (Per cert, caldria seguir amb molta atenci el cas de les reserves de petroli del parc nacional de Yasun, a lEquador, una petita experincia que va en el sentit de la renncia i que s un cas paradigmtic de preservaci de la biodiversitat, amb una potentssima defensa.) I, seguint amb aquesta mateixa lnia argumental: les costoses inversions en la cerca de noves fonts de combustibles fssils lmits (petrolis i gasos no convencionals) sn per desprs no utilitzar-les? Per desgrcia, les respostes sn negatives. Si no estem disposats a renunciar a utilitzar les reserves de combustibles fssils, les poltiques de sostenibilitat podran allargar el canvi climtic en el temps, per difcilment en podran anullar els efectes globals i acumulatius. Vist aix, val la pena analitzar els impactes globals que la combusti de les reserves actuals de combustibles fssils tindr en la concentraci de CO2 a latmosfera. Per fer aquesta estimaci, hem tingut en compte els aspectes segents: 1. Actualment (2010), hi ha a latmosfera uns 3.000 Pg (1015 grams = milers de milions de tones) de CO2, que corresponen a uns 820 PgC (calculats a partir de la relaci de pesos moleculars: C=12; O = 16; CO2=12+16+16=44). 2. Lany 2010, la quantitat de CO2 a latmosfera s, aproximadament, de 389 ppm (parts per mili, o fracci de 0,000389, el 0,0389%) en volum respecte al conjunt de gasos de latmosfera i, els darrers deu anys ha crescut, de mitjana, prop de 2 ppm/any (Earth System Research Laboratory, <http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/>). 4. Per transformar les reserves de combustibles en quantitat de CO2 a causa de la combusti, sutilitzen les relacions de la taula 5.5: gas natural (mitjana de 0,0502 kgCO2/MJ), petroli (mitjana de 0,0620 kgCO2/MJ), carb (mitjana de 0,0896 kgCO2/MJ). Amb relaci als gasos defecte hivernacle, la natura ens proporciona dos grans embornals quan la concentraci de CO2 de latmosfera augmenta: creix labsorci per la fotosntesi de la vegetaci i augmenta la dissoluci en les capes superficials dels oceans. Aquestes tendncies compensen una part important de laugment antropognic de CO2 a latmosfera. El Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic estableix estimacions dels fluxos atmosfera-oceans i atmosfera-Terra, com tamb del balan global de CO2 per als anys 1980 i 1990 i per al perode 2000-2005 [IPCC-AR4-WGI-TS-2007], pgina 26. Vegeu la taula 11.10. 240
Taula 11.10. Balan global de CO2 entre latmosfera, els oceans i la biosfera (Pg/any)
Creixement atmosfric Emissions de CO2 Flux net oceansatmosfera Flux net Terraatmosfera Flux per canvi ds de la Terra Embornal residual de la Terra Anys 1980 3,3 0,1 5,4 0,3 -1,8 0,8 -0,3 0,9 1,4 (0,4 a 2,3) -1,7 (-3,4 a 0,2) Anys 1990 3,2 0,1 6,4 0,4 -2,2 0,4 -1,0 0,6 1,6 (0,5 a 2,7) -2,6 (-4,3 a -0,9) 2000-2005 4,1 0,1 7,2 0,3 -2,2 0,5 -0,9 0,6 no disponible no disponible
Font: [IPCC-AR4-WGI-TS-2007], pgina 26
Aix significa que la fracci de CO2 ems que absorbeixen els sistemes naturals (Terra + oceans) ha estat la segent: anys 1980: 2,1/5,4 (Pg/Pg) = 0,389; anys 1990: 3,1/6,4 = 0,484; anys 2000 a 2005: 3,1/7,2 = 0,431. Davant daquestes fluxos naturals dembornament, el segrest tcnic de CO2 realitzat per lhome (tamb conegut com a CCS, carbon capture and storage) s prcticament residual: amb la capacitat de les comptades plantes operatives i de les projectades per als propers anys, sestar lluny del segrest d1/1000 del CO2 ems (< 0,1%). La taula 11.11 explora el nivell destabilitzaci de les emissions que resultaria de la crema completa dels combustibles fssils. Savaluen en funci de la fracci de CO2 (de 0,6 a 0,3) que sn capaos dabsorbir els embornals naturals (la vegetaci terrestre i els oceans). Taula 11.11. Estimacions globals del CO2 ems en la crema dels combustibles fssils
Combustible fssil Petroli Gas natural Carb Total 2009 ppm CO2 389,0 389,0 389,0 389,0 389,0 389,0 389,0 Avaluaci del CO2 ems per la crema de combustibles fssils Reserves Impacte Emissions de CO2 EJ (1018 J) kgCO2/MJ PgCO2 PgC TWtA 258,577 215,383 577,032 1.050,992 8.154,5 6.792,3 18.197,3 33.144,1 0,0620 0,0502 0,0896 505,58 340,97 1.630,48 2.477,03 137,88 92,99 444,68 675,55 Final ppm CO2 517,2 533,2 549,2 565,3 581,3 597,3 613,3
Avaluaci dels increments de CO2 a latmosfera (en ppm) Emissions crema comb. fssils Absorci Increment fracci PgCO2 'PgC '{ppm CO2 675,55 675,55 675,55 675,55 675,55 675,55 675,55 320,47 320,47 320,47 320,47 320,47 320,47 320,47 0,60 0,55 0,50 0,45 0,40 0,35 0,30 128,2 144,2 160,2 176,3 192,3 208,3 224,3
Fonts: Reserves de petroli i gas: Oil&Gas Journal; de carb: World Energy Council (WEC); emissions: Earth System Research Laboratory (Mauna Loa, CO2), <http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/>. Elaboraci: Carles Riba Romeva
Linforme de sntesi dAR4 indica que, a mesura que lescalfament es vagi produint, sespera que lacoblament entre el clima i el carboni incrementi la fracci demissions antropogniques que subsisteix a latmosfera ([IPCC-AR4-SR-2007], pgina 67). Per tant, sembla prudent adoptar un valor per a la fracci absorbida no superior a 0,45. Aix situaria lestabilitzaci de CO2 en unes 565 ppm, en el lmit superior del IV escenari destabilitzaci (taula 11.9), amb un increment de temperatura duns 4C i un augment del nivell del mar (per dilataci, sense comptar el desgel) duns 2 metres. Tot fa pensar que aquest escenari no ens levitar ning si s no hi ha un canvi global de mentalitats.
241
12. Reflexions finals

12.1. Resum de les tendncies principals
A continuaci, es resumeixen les tendncies principals que shan analitzat en els captols anteriors: 1. Consum denergia contnuament creixent El consum denergia mundial creix de forma cada cop ms rpida. Per, al mateix temps, laugment de la poblaci ha fet que el consum denergia per cpita quasi shagi mantingut constant en aquestes darreres dcades (1980-2008), fora dun petit augment els anys previs a la crisi de 2007. 2. Gran desigualtats entre societats Hi ha una gran desigualtat en la distribuci dels consums denergia entre les regions del mn, entre els pasos (fins a deu vegades de diferncia) i en el si dels propis pasos, tant en termes absoluts com per cpita. Fins ara, el consum denergia estava molt relacionat amb la riquesa dels pobles i amb levoluci del seu desenvolupament. 3. Reserves limitades de combustibles no renovables Les reserves mundials (provades) denergies no renovables sn limitades i la seva avaluaci presenta moltes incerteses (de nous jaciments per descobrir, per tamb de reserves sobredimensionades). Si continua el ritme de creixement actual (econmic i poblacional) en el mn, s previsible que sexhaureixin totalment vers lany 2060. 4. Impacte del zenit del petroli sobre el desenvolupament Dacord amb la teoria del zenit del petroli (i el zenit posterior daltres recursos no renovables), s molt possible que el model econmic actual, basat en consums creixents denergia fssil, experimenti un desajustament generalitzat molt abans daquesta data (probablement, la crisi actual ns linici). 5. Els combustibles fssils no convencionals no sn la soluci Els combustibles fssils no convencionals difcilment poden mitigar el declivi dels combustibles convencionals i, en tot cas, comporten unes extraccions ms lentes i unes inversions en equipaments i uns costos ambientals molt superiors. 6. Lalternativa nuclear s incerta i llunyana Per ara, lenergia nuclear es basa en el consum (combusti) de lurani U235, molt escs a la natura. Les alternatives de reactors reproductors o denergia de fusi (per ara, molt incertes) no estaran disponibles fins dintre duns trenta anys o ms, quan el declivi dels combustibles fssils haur trastocat el model de desenvolupament actual. 7. Les energies renovables seran ms limitades Les energies renovables alternatives (els biocarburants, lenergia hidroelctrica, la solar, lelica, la geotrmica, la mareomotriu) no permetran mantenir el nivell de consum actual ni seran disponibles tan fcilment. En tot cas, seran les energies que ens sostindran en el futur. 8. Abs dels recursos de la biosfera Levoluci de lagricultura, la ramaderia, la pesca, laqicultura i lexplotaci dels boscos ha seguit ms els dictats de leconomia que una gesti que preservi aquests recursos i sadapti als seus ritmes. En la majoria dels casos, els grans augments de productivitat sn fruit desmerar-hi grans quantitats de combustibles fssils. 9. Conseqncies del canvi climtic El canvi climtic i el consum de combustibles fssils formen part duna mateixa equaci. Com ms avana lexplotaci dels jaciments, menys eficients sn els combustibles fssils i ms grans les emissions. Afrontem, alhora, una manca greu denergia i un 242
canvi climtic de conseqncies imprevisibles. En tot cas, per, tot fa preveure que les capacitats de sosteniment futures minvaran (informes de lIPCC). 10. Necessitat dun canvi de paradigma de desenvolupament La crisi energtica i climtica es pot resoldre de dues formes: amb una nova percepci de la nostra relaci amb la natura i els seus recursos que generi un canvi de paradigma de desenvolupament menys consumidor, ms sostenible i ms igualitari, o en lluites (econmiques o militars) per acaparar els darrers recursos. s a les nostres mans (a les mans de la humanitat) optar per una sortida o laltra. Taula 12.1. Resum de les dades principals de lestudi
Consum denergia primria Total Petroli Gas natural Carb Urani No renovable Hidroelctrica Altres electr. renov. Combustib. renov. Renovable 1980 10,379 TWt 4,383 TWt 1,802 TWt 2,223 TWt 0,353 TWt 84,56 % 0,599 TWt 0,016 TWt 0,988 TWt 15,44 % 1980 2.331 Wt/hab 9.563 Wt/hab 895 Wt/hab 887 Wt/hab Unitats fsiques Total Petroli Gas natural Carb Urani 1.316,7 6.189,4 826.002,0 5.468,8 Gb Tcf Tg ktU 2008 17,867 TWt 5,720 TWt 3,809 TWt 4,572 TWt 0,908 TWt 84,01% 1,028 TWt 0,195 TWt 1,634 TWt 15,99 % 2008 2.670 Wt/hab 9.028 Wt/hab 961 Wt/hab 1.733 Wt/hab Increment 72,23 % 30,50 % 111,37 % 105,67 % 287,35 % 71,00 % 71,62 % 1.218,75 % 65,38 % 78,35 % Increment 14,54 % -5,59 % 7,37 % 95,38 %
Captol 1
Consum denergia primria per cpita Captol 2 Mn Amrica del Nord frica sia i Oceania
Reserves denergia no renovable (mn, 2007) Unitats denergia % total reserves 1.126,191 TWtA 100,00 % 258,577 TWtA 22,96 % 215,383 TWtA 19,12 % 577,032 TWtA 51,24 % 75,200 TWtA 6,68 % 2008 13.153 10.249 1.038 159 1.706 Increment 154,07 % 196,73 % 141,96 % 329,73 % 35,61 % Increment 65,33 % 26,58 % 103,27 % 100,06 % Captol 3
Produccions dels sistemes biolgics Total Agricultura Ramaderia Pesca i aqicultura Productes forestals 1980 5.177 Tg/A 3.454 Tg/A 429 Tg/A 37 Tg/A 1.258 Tg/A 1980 18.443,9 TgCO2/A 8.825,2 TgCO2/A 3.086,3 TgCO2/A 6.522,4 TgCO2/A Captol 8 Tg/A Tg/A Tg/A Tg/A Tg/A
Emissions de CO2 a latmosfera (gCO2/A) Captol 9 Total Petroli Gas natural Carb 2008 30.493,2 TgCO2/A 11.170,8 TgCO2/A 6.273,4 TgCO2/A 13.049,0 TgCO2/A
Elaboraci: Carles Riba Romeva
243
12.2. Canviar el paradigma de desenvolupament

Disposar denergia fcil i abundant ha estat una gran oportunitat que ha perms el desenvolupament de les societats industrials avanades, amb un desplegament del coneixement i del benestar social sense precedents. Per aquesta mateixa facilitat tamb ha indut prctiques malbaratadores en qu la gran capacitat energtica dels combustibles fssils sha utilitzat ms per acumular riquesa que per assegurar el benestar equilibrat entre persones i entre pasos. Per lenergia fssil s finita i ja se ninsinuen els lmits. Encara en queda ms de la meitat, per amb els ritmes actuals de consum i de creixement no nhi ha ni per a 50 anys, ats que els zenits de producci sn a tocar en la dcada que iniciem. A ms, estem induint un canvi climtic imprevisible per de conseqncies greus. Seran 200 anys irrepetibles (des de 1830 fins a 2030) en qu alguns haurem viscut amb una abundncia inusitada, per la crisi en qu hem entrat recentment nanuncia el principi de la fi. Qu cal fer davant de la nova perspectiva energtica i climtica que sens apropa? En primer lloc, no amagar el cap sota lala. Malgrat que el coneixement daquest lmit cont un missatge que no agrada, els creadors dopini i els governs han dexplicar-lo a la ciutadania. No porta enlloc continuar pregonant que sortir de la crisi es resol fomentant simplement altre cop el consum indiscriminat (aquestes sn les regles del passat) ja que, sense el suport duna energia abundant i barata, els nous brots verds no faran ms que realimentar les pitjors conseqncies de la crisi energtica i climtica. Certament, els combustibles fssils no sacabaran sobtadament, dun dia a laltre. Per el simple fet datnyer el sostre de producci (o zenit) del petroli, el recurs energtic ms determinant, canviar tots els parmetres de desenvolupament en qu ens hem basat fins ara. El consum mundial denergia s immens avui dia, i les alternatives socials i tecnolgiques no simprovisen. Quan, dintre dunes dcades, el declivi dels combustibles fssils estigui en una fase ms avanada, la nostra civilitzaci esdevindr extraordinriament vulnerable si no hem fet els passos necessaris per adaptar-nos-hi. I, com ms riques i ms urbanes siguin les societats, ms dures seran les conseqncies i ms difcils aquestes adaptacions. x x x x Com mantindrem el sistema actual sense crixer econmicament? Com se sostindr la globalitzaci amb una reducci progressiva del transport? Com alimentarem els augments impressionants de poblaci del tercer mn? Com farem la transici vers les energies renovables si malgastem els recursos formidables denergia fssil en consums ftils? x s sensat impulsar les societats encara agrries vers economies basades en els combustibles fssils, ara que aquests comencen a davallar? Per, per construir lalternativa encara no escrita a la crisi sistmica actual, calen alguns canvis essencials en les nostres mentalitats i en els nostres comportaments. Nassajo una primera aproximaci a travs de les qestions segents: x x x x x Nhi ha prou a millorar leficincia energtica? La tecnologia pot resoldre el problema energtic? Sn suficients les energies renovables? Riquesa i autonomia Construir lalternativa
La mentalitat dels ciutadans de les societats avanades sha installat en una comoditat despreocupada i pensa que la societat ser capa de proporcionar per sempre els recursos energtics suficients en tot moment i en la quantitat requerida. I aquests termes aviat no seran possibles. La reflexi sobre els punts anteriors mha fet entreveure alguns dels elements per poder superar en positiu la crisi actual. 244
Nhi ha prou amb lestalvi energtic? La paradoxa de Jevons Molta gent confia que el problema de lenergia es resol simplement millorant leficincia energtica dels nostres sistemes tcnics. El fet de consumir menys energia per produir el mateix resultat ocasiona un estalvi del consum energtic (per exemple, les bombetes de baix consum, que produeixen la mateixa llum amb menys dun 20% de lenergia elctrica). Tanmateix, aquesta actitud desconeix la paradoxa enunciada per leconomista britnic W. S. Jevons el 1865 en la seva obra titulada The Coal Question. Segons Jevons, millorar leficincia dun sistema disminueix el consum momentani del recurs considerat per, en fomentar-ne ls, a la llarga indueix un increment global del consum (per exemple, motors cada cop ms eficients fomenten laugment del parc de vehicles, que acaba per incrementar el consum global de combustible). En economia, es donen dinmiques anlogues ben conegudes: en disminuir el preu dun producte, el mercat sexpandeix de manera que el volum de negoci augmenta per damunt de la contracci causada per la disminuci del preu. La paradoxa de Jevons ns una conseqncia aplicada als consums energtics. Des del punt de vista de la creaci de riquesa monetria, aquesta expansi del mercat constitueix un efecte positiu. Per, quan sassocia a una energia que amenaa desdevenir escassa, laugment del consum es transforma en un problema. s la situaci que es donar en un futur immediat: les economies basades en energies fssils no renovables quedaran escanyades pel declivi daquests recursos. La tecnologia pot resoldre el problema energtic? Ms enll de leficincia, tamb es confia que la tecnologia ser capa de resoldre el problema energtic, fins i tot si augmenta el consum global denergia. Es diu: Les tecnologies hi sn; en tot cas cal aplicar-les. I desprs el problema es remet a condicionaments econmics sobre els recursos monetaris i els temps necessaris per a les inversions. Analitzant levoluci de les societats humanes i, sobretot, de les societats industrials i tecnolgiques dels darrers 150 anys, la resposta sembla que s afirmativa. Levoluci ascendent de les societats humanes sha acompanyat de consums energtics cada cop ms elevats (figura 2.1) alhora que, a escala ms petita, sobserva un acoblament entre els avenos i les regressions econmiques de determinats pasos (antiga URSS, Cuba, Corea del Nord, la crisi actual en les societats avanades) i el consum energtic. Tanmateix, avui dia apareix un element nou determinant: comencem a tenir una visi global de la Terra i sabem que, amb levoluci dels consums i de la poblaci, els recursos energtics no renovables tenen els dies comptats. Desprs dun creixement espectacular grcies al consum exponencial dels combustibles fssils (creats per la naturalesa durant milions danys), per primera vegada en percebem els lmits i ens trobem a les portes del seu declivi i del seu exhauriment posterior. Com evolucionar sense el concurs daquestes fonts denergia excepcionals? Aix representa un canvi de paradigma en levoluci de la humanitat que no podem resoldre delegant cegament en les tecnologies i leconomia. En tot cas, recordem que darrere de les solucions tecnolgiques i econmiques, tamb hi ha persones que imposen els seus punts de vista i les seves opcions. Per tant, entrem en una nova etapa en qu, per resoldre la crisi energtica i ambiental, no podem continuar confiant ms en les dinmiques de leconomia i de la tecnologia. Cal invertir els termes: en funci de la nova situaci, caldr establir acords de desenvolupament postcarboni i alinear leconomia i la tecnologia amb aquests objectius. I aix demanar canvis de mentalitat, sacrificis i renncies.
245
Sn suficients les energies renovables? Davant del declivi previsible de les fonts energtiques no renovables (combustibles no convencionals i urani inclosos) i de la incertesa i la llunyania de lalternativa de la fusi nuclear, s pertinent plantejar-se si les energies renovables sn suficients. La resposta s afirmativa: les fonts denergia renovable (solar trmica i fotovoltaica, elica, hidrulica, geotrmica, biomassa) tenen un potencial suficient per cobrir les necessitats energtiques bsiques de la humanitat avui. Grcies a elles, la humanitat podr subsistir en el futur, per el seu aprofitament i la seva gesti demanen un canvi radical de mentalitat, un canvi de paradigma energtic. El retorn a les energies renovables es far en condicions molt millors que no shavia fet en etapes histriques anteriors, ja que ara tenim (o podem tenir) uns coneixements molt ms precisos dels recursos, dels fenmens naturals i de les capacitats per gestionar la demanda; per aix exigir adaptar-se a la dinmica que requereixen aquests recursos. Tanmateix, com hem vist a la part 3 daquest llibre, les tecnologies basades en fonts energtiques renovables no podran proporcionar, ni de lluny, la disponibilitat ni la intensitat de les energies fssils a qu ens hem acostumat. Caldr migrar de la idea de el client mana (visi antropocntrica) al concepte de la natura ofereix (visi ecosfrica) [Gar-2010]. Per a molts ciutadans de les societats desenvolupades, aquesta aparent regressi es pot percebre com un retrocs de civilitzaci, per no s aix. Desprs de fer el canvi, descobrirem que lextrema despreocupaci i la comoditat en qu les societats desenvolupades ens havem installat comportava tamb importants renncies de carcter personal i social. Les energies renovables estan molt ms repartides que els combustibles no renovables (fssils i nuclear), sn ms escalables i la seva posada en valor demana inversions menors. Per caldr una intervenci humana ms gran en la seva gesti, sovint a escala ms local. s decisiu considerar novament ls del temps i aprendre a no consumir tot el que tenim, a fer reserves (estalvis) per a moments menys favorables. Riquesa i autonomia El debat sobre la riquesa i la pobresa se sol establir sobre la base de la renda per cpita, ndex mediatitzat per leconomia i les poltiques, que no permet copsar ni gestionar adequadament el desenvolupament dels pobles. Aquest debat crec que sha de complementar amb la consideraci sobre lautonomia o la dependncia de les persones, les famlies i les collectivitats (la reflexi tamb es podria establir en termes de possessi o despossessi). Una persona (una famlia o un poble) s pobra quan a penes t el que necessita per viure; pot controlar els mitjans de subsistncia, per, per causes diverses (recursos poc rendibles, coneixements o tcniques poc eficients), ha de dedicar molt desfor a subsistir. En canvi, una persona (una famlia o un poble) s dependent (no autnom, o desposset) quan no t el control dels mitjans de subsistncia; pot ser una persona rica si t subsidis o amb poc treball obt recursos suficients, per no controla els recursos o els coneixements i les capacitats que la sustenten. En la perspectiva de la crisi energtica i climtica, la dimensi dautonomia/dependncia pot tenir tanta importncia o ms que la de riquesa/pobresa. Sovint, lajuda dels pasos rics als pasos pobres imposa formes organitzatives i tecnologies que desposseeixen els collectius pobres i els converteixen en dependents (o, en algun cas, subvencionats, per compensar la despossessi). Un cas notori fou la revoluci verda dels anys 1960 a 1990. Amb el patrocini de diverses fundacions americanes i amb lacord dalguns governs nacionals (Mxic, ndia, Pakistan, Filipines), es van aplicar criteris tecnolgics i econmics (monocultius, variants transgniques, fertilitzants i pesticides), que van aconseguir fer augmentar algunes produccions agr246
coles (especialment, de cereals). En el costat negatiu hi ha, per, la prdua duna gran part de la biodiversitat agrcola i ramadera, els impactes dels fertilitzants i els pesticides en el medi ambient, un augment enorme del cost de lenergia fssil i laigua per unitat de producci i, encara, un altre efecte silenciat: la despossessi de milions dagricultors de les seves terres i dels seus coneixements tradicionals. Com la mateixa FAO reconeix avui dia, els agricultors pobres que no tenien aquests recursos van quedar exclosos de la revoluci verda; molts es van fer encara ms pobres <http://www.fao.org/kids/es/revolution.html>. Una altra forma de dependncia s la concentraci de poblaci a les grans ciutats, especialment en els pasos pobres, ja que, en un context de penria energtica, la vida a les grans ciutats ser ms vulnerable que la vida rural. A linforme State of Mundial Population 2007, el Fons de Poblaci de les Nacions Unides (UNFPA) estima que, lany 2008, la poblaci urbana (3.300 milions de persones) supera per primera vegada la rural, i preveu que lany 2030 la poblaci urbana sigui de quasi 5.000 milions, molts dells pobres <http://www.unfpa.org/help/sitemap/index.html>. En un projecte de collaboraci del Centre de Disseny dEquips Industrials (CDEI-UPC), que dirigeixo, amb el Nepal vaig aprendre moltes coses sobre les actituds dautonomia. Es tractava de millorar un sistema de transport telefric (replicat en diversos indrets) per tal de facilitar larribada dels productes agrcoles produts a les terrasses de les faldes de les muntanyes a la carretera-mercat del fons de la vall (figura 12.1). Els responsables nepalesos havien optat per un sistema autnom, accionat per la prpia gravetat, amb una gesti certament ms complexa que la tradicional motoritzada, per totalment al seu abast. I, a ms, van posar com a condici que el disseny de totes les parts del sistema es poguessin construir al Nepal, a excepci del cable i dels rodaments, elements crtics que acceptaven importar. Aquesta s una actitud orientada a lautonomia i que evitar que aquests sistemes es vegin afectats per la crisi energtica.
Figura 12.1. Transportador telefric accionat per la gravetat al Nepal, en la millora del qual va participar el Centre de Disseny dEquips Industrials de la Universitat Politcnica de Catalunya (Carles Domnech, de vermell). Una de les condicions que van posar els responsables del projecte nepalesos va ser que totes les parts es poguessin construir en aquest pas (condici dautonomia), excepte el cable i els rodaments. Font: CDEI-UPC
Els coneixements tradicionals associats amb els recursos naturals, que fins fa poques generacions havien estat el sosteniment principal de les famlies i de les collectivitats, ara sn desconeguts per mplies capes de la poblaci. En la perspectiva de la necessria transici vers un nou paradigma de desenvolupament postcarboni (que no de creixement en el sentit econmic clssic), cal una reeducaci vers lautonomia, tant pel que fa als recursos fsics com als coneixements i a les capacitats.
247
Construir lalternativa Com ms savana en la tecnificaci amb la premissa de crixer, ms se substitueix la m dobra barata per tecnologia sofisticada, vida denergia. s leconomia del contrasentit: cada cop es marginen ms persones, en lloc dintegrar-les, i cada cop es consumeixen ms energia i recursos, en lloc destalviar-los. Aix s, alguns sectors econmics i socials senriqueixen i generen desequilibris escandalosos. I aix tamb passa entre pasos. La concepci dominant insisteix que leconomia i la tecnologia sn realitats ineludibles, ms enll dels desitjos i de les voluntats de les persones i les collectivitats. Per, darrere de leconomia i de la tecnologia, hi ha persones en situacions clau dinformaci i de poder que decideixen seguint els seus propis interessos. No hi ha, doncs, veritats absolutes sin opcions basades en determinades premisses, que es poden modificar per acords collectius. Sobre la base daquests acords, leconomia i la tecnologia poden esdevenir uns instruments magnfics per acomplir-los. La sortida de la crisi energtica i climtica actual demana un canvi de paradigma de desenvolupament, ja que el creixement registrat aquests darrers anys als pasos desenvolupats no s extensible a la resta dels pobles. No tenim prou recursos naturals, ni suficient planeta Terra (vegeu la informaci sobre la petjada ecolgica a la secci 10.2). Si es treballa tan sols per substituir les tecnologies actuals per altres de ms eficients o amb menys impacte ambiental, no farem ms que estimular el consum en una poblaci despreocupada (paradoxa de Jevons), que sestroncar de forma catastrfica amb el declivi dels recursos fssils. Alhora, haurem malgastat lenergia fssil amb objectius prescindibles sense haver posat les bases per impulsar el desenvolupament vers una societat postcarboni. Cal prendre conscincia de la limitaci dels recursos de la natura i generar noves actituds en la poblaci (especialment als pasos ms desenvolupats) perqu abandonin privilegis com ara la desresponsabilitzaci o la comoditat desmesurada en aspectes com el consum de productes fora de temporada, ls de lautombil tothora, la costosa facilitat del tot elctric o la despreocupaci sobre els recursos primaris que ens sustenten. Aix vol dir no tan sols un canvi dactitud respecte als consums, sin tamb una altra forma de valorar les inversions en funci del nou paradigma: - Noves prospeccions petrolieres o inversions en energies renovables? - Ms infraestructures per a lautombil, o infraestructures per al transport pblic? - Inversions en aviaci, o inversions en sistemes pblics de telecomunicaci? Hem de procurar construir lalternativa no renunciant als millors avenos culturals, socials i tecnolgics de la nostra societat industrial. Per una cosa s que el motor de lactivitat humana (de leconomia) sigui un mercat vid per acaparar riquesa, que no vol sentir parlar de limitacions en els recursos, i una altra cosa s que el motor social siguin activitats que donin soluci a les necessitats de les persones tenint en compte lequitat, lautonomia i el comproms amb la sostenibilitat futura. Formem part de la biosfera i ens hem de reconciliar amb la resta dels ssers vius i treballar en cooperaci. Hem daturar lacceleraci del nostre treball i respectar els temps de la natura ja que moltes de les ineficincies energtiques vnen de les presses. Hem de ser respectuosos amb la biodiversitat i amb la prpia diversitat cultural humana. En aquesta nova perspectiva, cal una simbiosi entre les tecnologies tradicionals i les noves tecnologies, entre les cultures tradicionals (generalment ben integrades en el seu entorn natural) i les cultures ms desenvolupades, que ha de propiciar, alhora, la dura i difcil etapa dadaptaci al decreixement energtic per que, probablement, tamb ens far redescobrir nous valors socials i ens proporcionar ms felicitat. Hem de reaprendre dels pobles ms pobres els processos ms eficaos, des del punt de vista energtic i ecolgic. 248
12.3. El futur dEuropa: liderar el decreixement

Voldria acabar aquest text fent una fotografia de la poblaci i dels principals recursos de les diferents regions del mn, necessriament simplificada per que, alhora, proporciona la imatge de la situaci. A partir della, desprs far una reflexi sobre el paper dEuropa. He escollit els recursos segents, ja que intervindran de forma decisiva en la transici cap a un futur sostenible (taula 12.2): a) les reserves d'energies no renovables (petroli, gas natural, carb i urani), base energtica dels pasos desenvolupats i principal vector de desenvolupament d'altres pasos; b) la superfcie emergida de qu disposen les poblacions d'aquestes regions; c) la superfcie dedicada a sl agrcola (terres cultivables, cultius permanents i prats), i d) la superfcie que roman com a sl forestal. Taula 12.2. Principals recursos del mn, per regions Valors absoluts
Regions Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn Poblaci 2008 Mhab 447,36 468,32 597,29 283,69 198,99 967,83 3.727,22 6.690,69 Reserves 2007 TWtA 247,676 44,376 26,626 263,316 238,18 78,863 227,155 1.126,191 Reserves 2006 kWtA/hab 553,64 94,76 44,58 928,18 1196,94 81,48 60,94 168,32 Reserves 2006 Mn=100 328,92 56,29 26,48 551,43 711,10 48,41 36,21 100,00 Superfcie 2007 Mkm2 23,747 18,593 5,673 22,307 5,597 30,315 29,947 136,180 Superfcie 2007 m2/hab 53,08 39,70 9,50 78,63 28,13 31,32 8,03 20,35 Superfcie 2007 Mn=100 260,80 195,06 46,66 386,33 138,19 153,89 39,48 100,00 Cultius 2007 Mkm2 2,522 1,412 1,503 2,027 0,364 2,465 5,242 15,537 Cultius 2007 m2/hab 5,64 3,02 2,52 7,15 1,83 2,55 1,41 2,32 Cultius 2007 Mn=100 242,77 129,84 108,36 307,69 78,77 109,68 60,56 100,00 Pastures 2007 Mkm2 3,336 4,702 0,901 3,621 2,374 9,110 9,739 33,782 Pastures 2007 m2/hab 7,46 10,04 1,51 12,76 11,93 9,41 2,61 5,05 Pastures 2007 Mn=100 147,69 198,85 29,88 252,80 236,28 186,43 51,75 100,00 Boscos 2007 Mkm2 6,773 8,509 1,793 8,499 0,164 6,273 7,363 39,373 Boscos 2007 m2/hab 15,14 18,17 3,00 29,96 0,82 6,48 1,98 5,88 Boscos 2007 Mn=100 257,27 308,75 51,01 509,09 14,01 110,14 33,57 100,00
Valors per cpita

Regions Amrica del Nord Amrica del S. i c. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
Valors per cpita relatius a la mitjana mundial

Regions Amrica del Nord Amrica del S. i c.. Europa Eursia Orient Mitj frica sia i Oceania Mn
Fonts: poblaci: EIA-govEUA; recursos energtics: Oil&Gas Journal, WEC i IAEA; superfcie de la Terra i els diferents usos: ResourceSTAT (FAO). Elaboraci: Carles Riba Romeva
249
Els resultats de la taula 12.2 es representen grficament a les figures 12.2 i 12.3, on es posen de manifest les diferncies de poblaci i de recursos entre les diferents regions.
Poblaci i recursos, segons regions (% mn) Poblaci i recursos, per regions (% del mn)
60 50 40 30 20 10 0 sia i Oceania frica Europa Amrica Sud i C. Amrica Nord Eursia Orient Mitj Poblaci Reserves Agrcola Forestal
Figura 12.2. Representaci grfica, per regions, de la poblaci, les reserves denergia no renovable, el sl agrcola (terres llaurables, cultius permanents i prats) i la superfcie forestal, donades en tant per cent sobre el total del mn. Les regions shan ordenat en percentatges decreixents de la poblaci. Fonts: poblaci: EIA-govEUA; recursos energtics: Oil&Gas Journal, WEC i IAEA; superfcie de la Terra i els seus diferents usos: ResourceSTAT (FAO). Elaboraci: Carles Riba Romeva Recursos cpita, segons regions (mn=100) Recusos perper cpita, per regions (mn = 100)
800
Reserves
700 600 500 400 300 200 100 0 Orient Mitj Eursia Amrica Nord Amrica Sud i C. frica sia i Oceania
Superfcie Agrcola Forestal
Europa
Figura 12.2. Representaci grfica de determinats recursos per cpita, per regions: reserves denergia no renovable, superfcie total, sl agrcola (terres llaurables, cultius permanents i prats) i superfcie forestal, prenent com a unitat el mn = 100. Les regions shan ordenat segons reserves per cpita decreixents denergia no renovable. Fonts: poblaci: EIA-govEUA; recursos energtics: Oil&Gas Journal, WEC i IAEA; superfcie de la Terra i els diferents usos: ResourceSTAT (FAO). Elaboraci: Carles Riba Romeva
250
Comentaris a la taula 12.2 i a les figures 12.2 i 12.3: 1. Hi ha quatre regions (sia i Oceania, frica, Europa i Amrica del Sud i Central) que tenen molta ms poblaci que reserves denergies no renovables, mentre que hi ha tres regions (Amrica del Nord, Eursia i lOrient Mitj) en qu aquesta relaci sinverteix (com sobserva clarament a la figura 12.2). 2. sia i Oceania i Europa tenen tots els recursos per cpita (de reserves denergies no renovables, per tamb de terres i de superfcie agrcola i forestal) molt inferiors a les mitjanes mundials (Europa va a la cua en reserves denergia, poc ms del 25% de la mitjana mundial). Les regions restants tenen recursos de terres agrcoles i forestals per cpita que superen la mitjana mundial, excepte lOrient Mitj en boscos (figura 12.3).
Europa
Per a b i per a mal, Europa t una gran responsabilitat histrica en la forma de desenvolupament que ha adoptat la humanitat. Europa va ser la primera regi del mn que va iniciar el desenvolupament industrial basat en els combustibles fssils (fonamentalment, el carb durant el segle XIX i la primera meitat del segle XX), que va colonitzar altres regions de mn per tal dexplotar-ne els recursos a benefici seu, a ms dexplotar els recursos fssils propis (especialment, el carb) fins a prcticament exhaurir-los. Amb tot aix, Europa ha adquirit un alt nivell de vida i de desenvolupament i ha estat la punta de llana de lactual civilitzaci del mn (lamentablement, tamb s on shan congriat les dues grans guerres mundials). Per avui t la base ms feble de recursos energtics i daltres relacionats amb la Terra entre les regions del mn i, per tant, des dun envejable nivell de riquesa i benestar, shi insinua un important declivi per manca de recursos. A la segona meitat del segle XX, desprs de la Segona Guerra Mundial, lAmrica del Nord anglosaxona ha rellevat Europa en el lideratge mundial, i ara tot fa pensar que estem en una fase de transici vers el lideratge de la Xina (mentre tingui lenergia del carb) i daltres pasos de lsia. Quin paper pot tenir Europa en el mn? Fa temps que va acabar el seu lideratge econmic, tecnolgic i de domini dels recursos naturals a travs de la colonitzaci. Ara, amb les reserves d'energia fssil gaireb esgotades i amb uns recursos de la biosfera limitats en relaci amb la seva poblaci, Europa es troba, a contracor, en la punta de llana d'un canvi no tan fcil ni tan atractiu avui dia: liderar el "decreixement energtic" procurant de mantenir, en la mesura que sigui possible, els millors valors de la seva cultura, encara reconeguda arreu del mn. I parlem de lideratge en el sentit segent: altres regions del mn (Eursia, Orient Mitj i, en menor proporci, Amrica del Sud, sia i frica) disposen encara d'un potencial de recursos energtics fssils en qu basar la millora de les baixes condicions de vida de les seves poblacions. I, per tant, s difcil de pensar que renuncin a usar-los fins que no es trobin en una situaci lmit d'esgotament que els obligui a canviar. Tanmateix, progressivament (i comenant per sia, que s la regi que t uns recursos ms ajustats a la seva poblaci) totes les regions shan dorientar a articular noves infraestructures energtiques sostenibles, adaptades a consums decreixents, en un cam anleg al que Europa haur iniciat. LAmrica del Nord anglosaxona, Eursia i l'Orient Mitj sn les regions amb ms reserves denergies no renovables en relaci amb la seva poblaci i, per tant, les que es veuran menys forades a iniciar el canvi cap a la sostenibilitat. Paradoxalment, lescassetat mundial de recursos fssils (que els governs ignoren) pot ser la millor soluci al canvi climtic.
251
Bibliografia
ALEKLETT, K. [Ale-2007], Reserve Driven Forecast for Oil, Gas & Coal and Limits in Carbon Dioxide Emissions. Peak oil, peak gas, peak coal and peak CO2, Discussion Paper No. 2007-18, organitzat pel Joint Transport Research Centre (OECD) i International Transport Forum (IEA), Pars, desembre de 2007. ALSEMA, E.A.; WILD-SCHOLTEN, M.J. DE; DTHENAKIS, V.M. [Als-2006], Environment Impacts of the PV Electricity Generation. A critical comparison of energy supply options, 21st European Photovoltaic Solar Energy Conference, Dresden, 4-8 de setembre de 2006. BECKER, M.; MEINECKE, W.; GEYER, M.; TRIEB, F.; BLANCO, M.; ROMERO, M.; FERRIRE, A. [Bec-2000], Solar Thermal Power Plants. EUREC-Agency, maig de 2000. BODEN, T.; MARLAND,G. (CDIAC) [Bod-2010], Emissions from Fossil-Fuel Burning, Cement Manufacture, and Gas Flaring: 1751-2007, CDIAC (Carbon Dioxide Information Analysis Center, Oak Ridge National Laboratory (EUA), <http://cdiac.ornl.gov/ftp/ndp030 /global.1751_2007.ems>, 2010. CAMPBELL, C.J.; LAHERRRE, J.H. [Cam-1998], The End of Cheap Oil, Scientific American, mar de 1988, pp. 78-83, <http://dieoff.org/page140.pdf>. CLEVELAND, C.J.; COSTANZA, R.; HALL, C.A.S.; KAUFMANN, R. [Cle-1984], Energy and the U.S. Economy: A Biophysical Perspective, Science, 225, p. 890-897, 1984. CLEVELAND, C.J. [Cle-2005], Net Energy from the Extraction of Oil and Gas in the United States, Energy, The International Journal, 30(5), p. 769-782, 2005. COCHRAN, B., et. al. [Coc-2010], Fast Breeder Reactor Programs: History and Status, Report of the International Panel on Fissile Materials (IPFM), 2010. CODERCH, M.; ALMIRON, N. [Cod-2008], El espejismo nuclear, Editorial Los Libros del Lince, Barcelona, 2008. COOK, E. [Coo-1971], The Flow of Energy in an Industrial Society, Scientific American, setembre de 1971. CRAIG, J.R.; VAUGHAN, D.J.; SKINNER, B.J. [Cra-2001], Resources of the Earth: Origin, Use and Environmental Impact, Parson Education Inc., Nova Jersey, 2001. CRONE, T.J.; TOLSTOY, M. [Cro-2010], Magnitude of the 2010 Gulf of Mexico Oil Leak, Science, vol. 330, nm. 6004, p. 634, octubre de 2010. DITTMAR, M. [Dit-2009], The Future of Nuclear Energy: Facts and Fiction: Chapter I: Nuclear Fission Energy Today (<http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/0908/0908.0627v1.pdf>, arXiv: 0908.0627, agosto de 2009); Chapter II: What is known about Secondary Uranium Resources? (<http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/0908/0908.3075v1.pdf>, arXiv:0908.3075v1, agosto de 2009); Chapter III: How (un)reliable are the Red Book Uranium Resource Data? (<http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/0909/0909.1421v1.pdf>, arxiv.org/abs/0909. 1421, septiembre de 2009) Chapter IV: Energy from Breeder Reactors and from Fusion? (<http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/0911/0911.2628v1.pdf>, arXiv:0911.2628v1, noviembre de 2009). DUARTE, C. M.(coord.) [Dua-2009], Cambio global. Impacto de la actividad humana sobre el sistema Tierra, CSIC, Madrid, 2009. DUCH GUILLOT, G.; FERNNDEZ SUCH, F. [Duc-2010], Lagroindstria sota sospita, Quaderns de Cristianisme i Justcia, 171. Barcelona, 2010. <http://www.fespinal.com/espinal/llib/ct171.pdf>. DUNCAN, R. [Dun-2001], World Energy Production, Population Growth, and the Road to the Olduvai Gorge, Population and Environment, vol. 22, nm. 5. Palo Alto (EUA), 2001.
252
DYNI, J.R. [Dyn-2006], Geology and Resources of Some World Oil-Shale Deposits, Scientific Investigations Report 20055294, USGS, Reston (Virginia, EUA), 2006. <http://pubs.usgs.gov/sir/2005/5294/pdf/sir5294_508.pdf>. EWG, ENERGY WATCH GROUP (ZITTEL, W.; SCHINDLER, J.) [EWG-2006], Uranium Resources and Nuclear Energy, EWG-Paper No 1/06, desembre de 2006. <http://www.energywatchgroup.org/Topics.55+M5d637b1e38d.0.html>. EWG, ENERGY WATCH GROUP (ZITTEL, W.; SCHINDLER, J.) [EWG-2007], Coal: Resources and Future Production, EWG-Paper No 1/07, mar de 2007. <http://www.energywatchgroup.org/Topics.55+M5d637b1e38d.0.html>. EWG, ENERGY WATCH GROUP (SCHINDLER, J.; ZITTEL, W.) [EWG-2008], Crude Oil: The Supply Outlook, Energy Watch Group, 2008/02/11 LBST. <http://www.energywatchgroup.org/Topics.55+M5d637b1e38d.0.html>. FAO (WIEBE, K., coord.) [FAO-2008], The State of Food and Agriculture. Biofuels: Prospects, risks and opportunities. FAO, Roma, 2008. <ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/011/i0100e/i0100e.pdf>. FAO (IERSEL, S. VAN; FLAMMINI, A., coord.) [FAO-2010], Algae-Based Biofuels: Applications and co-products. Environment and Natural Resources Management, Working Paper 44. FAO, Roma, 2010. FAOSTAT [FAOSTAT-2011], FAO, Roma 2011. FAOSTAT <http://faostat.fao.org/site/339/default.aspx>: cultius (superfcie i producci), ramaderia (caps i producci), entre daltres. PopSTAT <http://faostat.fao.org/site/452/default.aspx>: poblaci, homes i dones, poblaci urbana i rural, poblaci econmicament activa i econmicament activa en lagricultura. ResourceSTAT <http://faostat.fao.org/site/405/default.aspx>: dades sobre la Terra; tamb: aigua, fertilitzants, plaguicides, maquinria, m dobra. ForestSTAT <http://faostat.fao.org/site/630/default.aspx>: produccions forestals. GARCA ACOSTA, G.; RIBA ROMEVA, C. [Gar-2010], From Anthropocentric Design to Ecospheric Design: Questioning Desing Epicentre, 11th International Design Conference. p. 29-37. The Design Society, Dubrovnik 2010. GEOCARB III (BERNER, R.A.) [GEOCARB III-2002], GEOCARB III: A Revised Model of Atmospheric CO2 over Phanerozoic Time. World Data Center for Paleoclimatology, Boulder, and NOAA Paleoclimatology Program. <ftp://ftp.ncdc.noaa.gov/pub/data/paleo/climate_forcing/trace_gases/phanerozoic_co2.txt> Referncia original: BERNER, R.A.; KOTHAVALA, Z., GEOCARB III: A Revised Model of Atmospheric CO2 over Phanerozoic Time, American Journal of Science, vol. 301, p.182-204, febrero de 2001. GFN (GLOBAL FOOTPRINT NETWORK) [GFN-2010], Harmonizing the National Footprint Accounts with the System of Integrated Environmental and Economic Accounting, 5a Reuni de la UNCEEA, Nova York, 23-25 de juny de 2010. <http://unstats.un.org/unsd/envaccounting/ceea/meetings/UNCEEA-5-11.pdf>. GORE, AL [Gor-2009], La nostra opci. Un pla per resoldre la crisi climtica, Edicions 62 i Editorial Gedisa S.A., 2010. (ttol original Our Choice. A Plan to Solve the Climate Crisis). GREET, [GREET-2008], Transportation Fuel Cycle Analysis Model, GREET 1.8b (publicat el 5 de setembre de 2008), Argonne National Laboratory, Argonne, 2008, <http://www.transportation.anl.gov/modeling_simulation/GREET/index.html>. HALL, C., CLEVELAND, C.J. AND KAUFMANN, R. [Hal-1986], Energy and Resource Quality, Wiley-Interscience, Nova York, 1986 (segona edici, University Press of Colorado, 1992).
253
HAMMOND, G.; JONES, C. [Ham-2008], Inventory of Carbon & Energy (ICE), versi 1.6a. Sustainable Energy Research Team (SERT), Department of Mechanical Energy, University of Bath, Regne Unit, 2008. <http://people.bath.ac.uk/cj219/>. HERWEYER, M.C.; GUPTA, A. [Her-2008], Unconventional Oil: Tar Sands and Shale Oil, apndix D: The Oil Drum, 2008, <http://www.theoildrum.com/node/3839>. HIRSCH, H., et. al. [Hir-2007], Los peligros de la energa nuclear, Greenpeace, 2007. HK, M.; ALEKLETT, K. [H-2009], A review on coal-to-liquid fuels and its coal consumption, International Journal of Energy Research, John Wiley & Sons, Ltd., 1099-114X, 0363-907X, <http://dx.doi.org/10.1002/er.1596>. HUBBERT, M.K. (dir.), et. al. [Hub-1962], Energy Resources. A report to the Committee on Natural Resources, Publication 1000-D, National Research Council National Academy of Sciences, Washington, D.C., 1962. IAEA [IAEA-2010], Nuclear Power Reactors In The World, Edition 2010 (Reference Data Series No 2), publicat per lAgncia Internacional de lEnergia Nuclear, 2008. <http://www-pub.iaea.org/MTCD/publications/PDF/iaea-rds-2-30_web.pdf> IAEA [IAEA-RB- 2007], Uranium 2007: Ressources, Production and Demand, (conegut tamb com a Red Book 2007), Informe conjunt de NEA-IAEA (Agncia de lEnergia NuclearOCDE i Agncia Internacional de lEnergia Nuclear-NU) i publicat per IAEA, 2008. IEA-ETSAP [IEA-ETSAP-XXX-2009], XXX=: P01, Conventional oil and gas production; P02, Non-conventional oil and gas production; E01, Coal fired power; E02, Gas-Fired Power; E03, Nuclear Power; E04, Combined Head and Power; E05; Biomass for Heat and Power; E06, Geothermal Heat and Power; E07, Hydropower; E08, Marine Energy; E14, CO2 Capture and Storage (CCS); S01, Synthetic Production of Gas from Coal; S02, Liquids Fuel Production from Coal and Gas. Agncia Internacional de lEnergia (Energy Technology Systems Analysis Program - ETSAP), 2010. <http://www.etsap.org/index.asp>. IEA-OES [IEA-OES-2009], Implementing Agreement on Ocean Energy Systems (OES-IA). Annual Report 2009. Agncia Internacional de lEnergia. <http://www.iea-oceans.org/>. IEA [IEA-WEO-1998], World Energy Outlook, edici de 1998. Agncia Internacional de lEnergia (IEA-AIE). <http://www.manicore.com/fichiers/world_energy_outlook_1998.pdf>. (<http://www.iea.org/textbase/nppdf/free/1990/weo1998.pdf>, 2009). IEA [IEA-WEO-2006], World Energy Outlook, edici de 2006. Agncia Internacional de lEnergia (IEA-AIE). < http://www.iea.org/textbase/nppdf/free/2006/weo2006.pdf>. IEA [IEA-WEO-2008], World Energy Outlook, edici de 2008. Agncia Internacional de lEnergia (IEA-AIE). < http://www.iea.org/textbase/nppdf/free/2008/weo2008.pdf>. IEA [IEA-WEO-2009], World Energy Outlook, edici de 2009. Agncia Internacional de lEnergia (IEA-AIE). < http://www.iea.org/textbase/nppdf/free/2009/weo2009.pdf>. IEA [IEA-WEO-2010], World Energy Outlook, edici de 2010. Agncia Internacional de lEnergia (IEA-AIE). < http://www.worldenergyoutlook.org/2010.asp>. IPCC (METZ, B.; DAVIDSON, O.; DE CONINCK, H.; editors) [IPCC-2005], IPCC Special Report On Carbon Dioxide Capture And Storage, Annex I. Properties of CO2 and carbon-based fuels, IPCC, 2005. <http://www.ipcc-wg3.de/publications/special-reports/special-reporton-carbon-dioxide-capture-and-storage. IPCC (SOLOMON, S.; QIN, D.; MANNING, M., et al.) [IPCC-AR4-WGI-TS-2007], Technical Summary. A: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate 254
Change [SALOMON, S., et al.]. Cambridge University Press, Cambridge, Regne Unit i Nova York, EUA, 2007. <http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg1/en/ts.html>. IPCC (JENSEN, E.; OVERPECK, J., et al.) [IPCC-AR4-WGI-C6-2007], Paleoclimate (captol 6) A: Climate Change 2007: The Physical Science Basis. Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [SALOMON, S., et al.]. Cambridge University Press, Cambridge, Regne Unit i Nova York, EUA, 2007.<http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg1/en/ch6.html>. IPCC (DENMAN, K.L.; BRASSEUR, G., et al.) [IPCC-AR4-WGI-C7-2007], Couplings between Changes in the Climate System and Biogeochemistry (captol 7). IPCC Fourth Assessment Report: Climate Change 2007 (AR4). Contribution of Working Group I to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change, 2007. <http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/wg1/en/ch7.html>. IPCC (PACHAURI, R.K.; REISINGER, A. (ed.)) [IPCC-AR4-SR-2007], Climate Change 2007: Synthesis Report, Contribution of Working Groups I, II and III to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change. IPCC, Ginebra, Sussa, 104 pg. <http://www.ipcc.ch/publications_and_data/ar4/syr/en/contents.html>. KENWARD, M. [Ken-1976], Potential Energy: An Analysis of World Energy Technology. Cambridge University Press, Cambridge, 2008. KIEHL, J. T.; TRENBERTH, K. E. [Kie-1997], Earth's Annual Global Mean Energy Budget, Bulletin of the American Meteorology Society, nm. 78, p.197-208, Boston, 1997. KLARE, M.T. [Kla-2008], Planeta sediento, recursos menguantes. La nueva geopoltica de la energa, Ediciones Urano S.A., Barcelona, 2008. KUBISZEWSKI, I.; CLEVELAND, C.J. [Kub-2008], Energy return on investment (EROI) for wind energy, The Encyclopaedia of Earth, <http://www.eoearth.org/article/Energy_return_ on_investment_(EROI)_for_photovoltaic_energy>. KUBISZEWSKI, I.; CLEVELAND, C.J. [Kub- 2009], Energy return on investment (EROI) for photovoltaic energy, The Encyclopaedia of Earth. <http://www.eoearth.org/article/Energy_return_on_investment_(EROI)_for_photovoltaic _energy>. KUBISZEWSKI, I.; CLEVELAND, C.J.; ENDERS P.K. [Kub-2010], Meta-analysis of net energy return for wind power systems, Renewable Energy No 35 pp. 218225, 2010. LAHERRRE, J. H. [Lah-2008], Essai de perspectives energetiques, Seminari TOTAL Marketing, Deauville (Frana), 2008. <http://aspofrance.viabloga.com/files/JL_Deauville_2008.pdf>. LAHERRRE, J. H. [Lah-2009], Creaming Curves & Cumulative Discovery at End 2007 by Continents, ASPO (Frana) 2009. <http://aspofrance.viabloga.com/files/JL_cream_end2007.pdf>. LPEZ BERMDEZ, F. [Lop-2002], Erosin y desertificacin. Heridas de la Tierra, Nivola Libros y Ediciones S.L., Tres Cantos (Madrid), 2002. LOVELOCK, J. E. [Lov-1988], The Ages of Gaia. Oxford University Press, 1988. (versi en castell: Las edades de Gaia. Una biografa de nuestro planeta vivo (4a edici, 2007), Tusquets Editores S.A., Barcelona, 1993). LOZANO LEYVA, M. [Loz-2010], Nucleares, por qu no? Cmo afrontar el futuro de la energa. Ed. Debolsillo, Barcelona, 2010. MARTNEZ, I. [Mar-2011], Termodinmica: bsica y aplicada. Editorial Dossat S.A., Madrid, 1992 (exhaurit). Nhi ha una edici actualitzada, traduda a langls amb el ttol Isidoro
255
Martnez' lectures on Thermodynamics (captol 17: Thermodynamics of power generation) a: <http://webserver.dmt.upm.es/~isidoro/bk3/index.html>, 2011. MCNEILL, J.R. [Mcn-2003], Algo nuevo bajo el sol. Historia medioambiental del mundo en el siglo XX, Alianza Editorial S.A., Madrid, 2003. MRENNE-SCHOUMAKER, B. [Mer-2007], Gographie de lnergie. Acteurs, lieux et enjeux , ditions Belin, Pars. 2007. MIT (director executiu: BECKJORD, E.S.) [MIT-2003], The Future of Nuclear Power (An Interdisciplinary MIT Study), Massachusetts Institute of Technology, Boston, 2003. MUI, S.; TONACHEL, L.; MCENANEY, B.; SHOPE, E. [Mui-2010], GHG Emission Factors for High Carbon Intensity Crude Oil, Natural Resources Defense Council, NRDC, juny de 2010. <http://www.circleofblue.org/waternews/wp-content/uploads/2010/08/NRDC-ghgemissions-report-from-unconventional.pdf>. OBSERVER; [Obs-2010], Worldwide electricity production from renewable energy sources Twelfth Inventory - Edition 2010, ObservER (associaci amb seu a Pars que informa i promou energies renovables), <http://www.energies-renouvelables.org/observ-er/html/ inventaire/Eng/conclusion.asp>. PRIETO, P. [Pri-2008], La ltima gran esperanza negra (El yacimiento petrolfero Carioca en las costas de Brasil a la luz de la desinformacin meditica y la especulacin burstil), Rebelin, 18 dabril de 2008. <http://www.rebelion.org/noticia.php?id=66169>. REEBURG, W.S. [Reeb-1997], Figures Summarizing the Global Cycles of Biologically Active Elements. <http://www.ess.uci.edu/~reeburgh/figures.html>, 2011. REES, W.E. [Ree-1992], Ecological Footprints and Appropriated Carrying Capacity: What Urban Economics Leaves Out, Environment and Urbanization, vol. 4, nm. 2, octubre de 1992. <http://phobos.ramapo.edu/~vasishth/Readings/Rees-Ecol_Footprints+Carrying_Capacity .pdf>. REN21 [REN21-2010], Renewables 2010, Global Status Report, REN21 (Renewable Energy Policy Network for the 21st Century), 2010. <http://www.ren21.net/Portals/97/documents/ GSR/REN21_GSR_2010_full_revised%20Sept2010.pdf>. RIBA ROMEVA, C. [Rib-2007], Disseny de mquines IV. Selecci de materials. Edicions UPC, Collecci TEM (Temes dEnginyeria Mecnica), nm. 20, Barcelona, 2007. RODRGUEZ MARTNEZ, J. [Rod-2010], Ecologa (2a ed.), Ediciones Pirmide, Madrid, 2010. RUDDIMAN, W.F. [Rud-2005], Los tres jinetes del cambio climtico. Una historia milenaria del hombre y el clima (ttol original: Plows, Plagues and Petroleum. How Humans Took Control of Climate), Turner Publicaciones S.L., Madrid, 2005. RUIZ, VALERIANO [Rui-2006], El reto energtico. Opciones de futuro para la energa, Editorial Almuzara S.L., 2006. SAMARAS, C.; MEISTERLING, K. [Sam-2008], Life Cycle Assessment of Greenhouse Gas Emission from Plug-in Hybrid Vehicles: Implications for Policy, Environmental Science & Technology, vol. 42, nm. 9, p. 3179-3176, University of Iowa (EUA). SASOL (MULDER, H.) [SAS-2009], Coal-to-Liquid: can CO2 emissions be significantly reduced? (presentaci PowerPoint), empresa sudafricana SASOL Technolofy Ltd., 2009. <http://www.engr2.pitt.edu/pcc/2009/2009%20Plenary%20Presentations/Mulder.Present ation.pdf>. SCOPE (BOLIN, B., et. al.) [SCOPE13-1979], The Global Carbon Cycle, Life Cycle, Scientific Committee on Problems of the Environment (SCOPE 13), Wiley, 1979. <http://www.icsu-scope.org/downloadpubs/scope13/index.html>. 256
SCOPE (BOLIN, B.; COOK, R.B.) [SCOPE21-1983], The Major Biogeochemical Cycles and Their Interactions, Scientific Committee on Problems of the Environment (SCOPE 21), Wiley, 1983. <http://www.icsu-scope.org/downloadpubs/scope21/index.html>. SOVACOOL, B.K.; [Sov-2008], Valuing the greenhouse gas emissions from nuclear power: A critical survey, Energy Policy, 36, 2008, p. 2940-2953. <http://www.nirs.org/climate/background/sovacool_nuclear_ghg.pdf>. STORM VAN LEEUWEN, J.W. [Sto-2006], Energy from Uranium, publicat per Oxford Research Group, 2006. <http://www.stormsmith.nl/> STORM VAN LEEUWEN, J.W. [Sto-2007], Nuclear Power The Energy Balance. Part A: Nuclear power in its global context (octubre de 2007). Part B: The reference reactor (octubre de 2007). Part C: Energy analysis The method (octubre de 2007). Part D: Uranium (octubre de 2007). Part E: Energy analysis Process data (octubre de 2007). Part F: Reactor: construction, operation, maintenance and refurbishments, decommissioning and dismantling (desembre de 2007). Part G Energy analysis Results (gener de 2008); Part H: The future of nuclear power (febrer de 2008). Treball original de J.W. Storm van Leeuwen i Philip Smith, agost de 2005, <http://www.stormsmith.nl/>. STOUT, B.A.; MYERS, C.A.; HURARS, A.; FAIDLEY, L.W. [Stou-1979], Energy for World Agriculture, FAO, 1979. RI, M.; HULD, T.A.; DUNLOP, E.D.; OSSENBRINK, H.A. [Sur-2007], Potential of solar electricity generation in the European Union member states and candidate countries. Solar Energy, 81, 1295-1305. <http://dx.doi.org/10.1016/j.solener.2006.12.007>. USGS [USGS-1980], Principles of a Resource/Reserve Classification for Minerals. United States Geological Survey, USGS Circular 831, editada el 1980. <http://www.jorc.org/pdf/1980 usgs-usbm circular 831.pdf>. USGS [USGS-2008], Circum-Arctic Resource Appraisal: Estimates of Undiscovered Oil and Gas North of the Arctic Circle. United States Geological Survey, USGS Fact Sheet 2008-3049, <http://pubs.usgs.gov/fs/2008/3049/fs2008-3049.pdf>. WACKERNAGEL, M.; REES, W.E. [Wac-1996], Our Ecological Footprint: Reducing Human Impact on the Earth; New Society Publishers, Canad, 1996. WEC [WEC-2007], Survey of Energy Resources. World Energy Council, 2007. <http://www.worldenergy.org/documents/ser2007_final_online_version_1.pdf>. WEC [WEC-2010], Survey of Energy Resources. World Energy Council, 2010. <http://www.worldenergy.org/documents/ser_2010_report.pdf>. WNA [WNA-2010], Supply of Uranium, World Nuclear Association. <http://www.worldnuclear.org/info/inf75.html> (actualitzada a desembre de 2010). WTW [WTW-2007], Well-to-wheels analysis of future automotive fuels and powertrains in the european context. WELL-to-WHEELS Report, versi 2c, mar de 2007, JRC/IESEU, CONCAVE, EUCAR. <http://ies.jrc.ec.europa.eu/jec-research-collaboration/downloads-jec.html>. WTW [WTW-TTW-2007], Well-to-wheels analysis of future automotive fuels and powertrains in the european context. TANK-to-WHEELS Report, versi 2c, mar de 2007, JRC/IES-EU, CONCAVE, EUCAR. <http://ies.jrc.ec.europa.eu/jec-research-collaboration/downloads-jec.html>. WTW [WTW-WTT-2007], Well-to-wheels analysis of future automotive fuels and powertrains in the european context. WELL-to-TANK Report, Versi 2c, mar de 2007, JRC/IES-EU, CONCAVE, EUCAR. <http://ies.jrc.ec.europa.eu/jec-research-collaboration/downloads-jec.html>.
257
WTW [WTW-WTT1-2007], Well-to-wheels analysis of future automotive fuels and powertrains in the european context. WELL-to-TANK Report; Appendix 1, Description of individual processes and detailed input data, versi 2c, mar de 2007, JRC/IES-EU, CONCAVE, EUCAR. <http://ies.jrc.ec.europa.eu/jec-research-collaboration/downloads-jec.html>. WTW [WTW-WTT2-2007], Well-to-wheels analysis of future automotive fuels and powertrains in the european context. WELL-to-TANK Report; Appendix 2, Description and detailed energy and GHG balance of individual pathways, versi 2c, mar de 2007, JRC/IES-EU, CONCAVE, EUCAR. <http://ies.jrc.ec.europa.eu/jec-research-collaboration/downloads-jec.html>. WWEA, World Wind Energy Association [WWEA-2009], La energa elica en el mundo. Informe 2008, WWEA, Bonn (Alemanya), febrer de 2009. <http://www.wwindea.org/home/images/stories/worldwindenergyreport2008_es.pdf>. WWF (WORLD WIDE FUND FOR NATURE) [WWF-2010], Living Planet Report 2010. Biodiversity, biocapacity and development. WWF org., Sussa, 2010. <http://assets.panda.org/downloads/lpr2010.pdf>.
258
Principals fonts dinformaci utilitzades

CDIAC (CARBON DIOXIDE INFORMATION ANALYSIS CENTER, Oak Ridge National Laboratory, Tennessee, EUA) s un centre americ que compta amb el suport del Departament dEnergia del Govern dels Estats Units i li proporciona dades sobre els gasos defecte hivernacle i el canvi climtic. Com altres institucions americanes daquest tipus, fa pblica la seva informaci. Per tal destimar les emissions passades i els combustibles ja utilitzats, ha estat de gran utilitat la seva base de dades sobre les emissions de CO2 al llarg del temps (dades anuals que, en alguns casos, es remunten fins al 1751), per pasos i per causes que les originen. Concretament, la combusti del carb, del petroli i del gas natural, la producci de ciment i la crema de gas natural no usat (flaring). <http://cdiac.ornl.gov/> Tamb s interessant la informaci que el CDIAC proporciona sobre el cicle del carboni (carbon budget) i les seves modificacions recents. <http://www.globalcarbonproject.org/carbonbudget/09/data.htm>
EARTH SYSTEM RESEARCH LABORATORY

Departament de Comer del Govern dels Estats Units / National Oceanic & Atmospheric Administration / NOAA Research. Proporciona informaci actualitzada sobre les evolucions mensuals de les concentracions de CO2 a latmosfera (en ppm) al Mauna Loa Observatory (Hawaii) i tamb valors mitjans en diferents punts de la superfcie marina. Alhora, tamb proporciona laugment anual en ppm per a aquestes dues avaluacions. <http://www.esrl.noaa.gov/gmd/ccgg/trends/>
EIA, ENERGY INFORMATION ADMINISTRATION

Departament dEnergia (DOE) del Govern dels Estats Units. T com a subttol: Independent Statistics and Analysis. Proporciona una informaci molt completa sobre temes relacionats amb lenergia per als Estats Units i tamb per al conjunt del mn (s la informaci que sha utilitzat majoritriament en aquest treball). <http://www.eia.doe.gov/> Aquesta font d'informaci t els dos avantatges segents: 1) Les seves dades estadstiques bsiques sn de lliure accs (sries molt completes des de 1980 fins a 2008). 2) Adopta el criteri d'establir l'equivalent trmic per a les energies elctriques d'altres orgens (electrohidrulica i noves energies elctriques renovables no hidruliques). No obstant aix, presenta dos inconvenients: 1) Proporciona les dades en unitats allunyades del SI: el petroli, en barrils (b); el gas natural, en peu cbics (cf); el carb, en tones curtes (st); l'energia trmica, en British thermal units (BTU); aix ha obligat a presentar un annex d'equivalncies d'unitats i mesures. 2) No dna dades de la biomassa tradicional (noms per als EUA). Presenta la producci o la generaci denergies per tipus, regions i pasos, i els continguts energtics de les diferents fonts, les emissions de CO2 generades per les diferents fonts i la poblaci per pasos i regions. Les dades de lEIA shan utilitzat com a base en aquest estudi. <http://tonto.eia.doe.gov/cfapps/ipdbproject/IEDIndex3.cfm>
259
Entre altres publicacions, anualment presenta lInternational Energy Outlook (IEO-any), on, entre daltres informacions, estableix les projeccions sobre levoluci de la producci i els consums denergia en un termini de vint anys o ms. <http://www.eia.doe.gov/oiaf/ieo/>
FAO, FOOD AND AGRICULTURE ORGANIZATION

ONU (Organitzaci de les Nacions Unides per a lAlimentaci i lAgricultura) La FAO, fundada el 1945 i amb seu a Roma, duu a terme accions internacionals encaminades a eradicar la fam. Actua com un frum neutral on tots els pasos (desenvolupats i en via de desenvolupament) es reuneixen per negociar acords i debatre poltiques, i fa especial atenci a les zones rurals i als pasos pobres. <http://www.fao.org/index_es.htm> La FAO t diverses bases de dades estadstiques de gran inters a escala mundial: FAOSTAT, estadstiques dagricultura, nutrici, productes pesquers, productes forestals, ajuda alimentria, aprofitament de terres i poblaci; AQUASTAT, sistema dinformaci global sobre ls de laigua a lagricultura i al medi rural; TERRASTAT, informaci de les limitacions principals dels sls i els efectes de lacci de lhome. Les bases de dades de la FAO proporcionen dades molt interessants per avaluar els usos del sl, les produccions agrcoles i ramaderes, els actius agraris i la mecanitzaci, la dinmica i els usos dels boscos o la disponibilitat i ls de les aiges. Les dades de la FAO han estat utilitzades en diversos captols daquest treball. <http://faostat.fao.org/DesktopDefault.aspx?PageID=291&lang=es>
IAEA, AGNCIA INTERNACIONAL DE LENERGIA ATMICA

(International Atomic Energy Agency, ONU) Organitzaci especialitzada de les Nacions Unides amb seu a Viena, actualment amb 144 estats membres, que t per objecte accelerar i augmentar la contribuci de lenergia atmica a la pau, la salut i la prosperitat arreu del mn. El seu estatut fou aprovat loctubre de 1956 per 81 pasos i va entrar en vigor el juliol de 1957. <http://www.iaea.org/> Des de 1965, lAgncia per a lEnergia Nuclear (Nuclear Energy Agency, NEA), creada el 1958 per lOCDE, fa revisions peridiques, junt amb la IAEA i en collaboraci amb els estats membres, dels recursos, la producci i la demanda durani (1965, 1967, 1970, 1973, 1976, 1977, 1979, 1982, 1983, 1986, 1988, 1989, i, darrerament cada dos anys: 1991, 1993, 1995, 1997, 1999, 2001, 2003, 2005, 2007 i 2009), en un informe conegut com a Llibre Vermell (o Red Book). <http://www.oecdbookshop.org/>
IEA-AIE, AGNCIA INTERNACIONAL DE LENERGIA

(International Energy Agency, OCDE) s una organitzaci intergovernamental amb seu a Pars, fundada arran de la crisi del petroli de 1973-1974, que actua com a assessora en poltiques energtiques per als seus 28 pasos membres (Alemanya, Austrlia, ustria, Blgica, Canad, Corea del Sud, Dinamarca, Eslovquia, Espanya, Estats Units dAmrica, Finlndia, Frana, Grcia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itlia, Jap, Luxemburg, Noruega, Nova Zelanda, Polnia, Portugal, Regne Unit, Repblica Txeca, Sucia, Sussa i Turquia). La seva funci inicial fou coordinar mesures en temps demergncia en el subministrament de petroli, que va ser ampliada amb noves activitats relacionades amb la seguretat energtica, el desenvolupament econmic i la protecci ambiental.
260
La IEA-AIE s una de les principals fonts dinformaci de qu es disposa sobre energia. Tanmateix, presenta dos inconvenients: 1) La documentaci i les dades, especialment pel que fa a sries histriques, les ven a preus no assumibles per als particulars. 2) Suma potncia trmica (Wt) i potncia elctrica (We), criteri que no compartim ja que disminueix molt lefecte denergies com la hidroelctrica, lelica o la fotovoltaica. En canvi, s lnica de les grans fonts dinformaci que proporciona dades sobre la biomassa tradicional. El primer estudi consistent que hem trobat sobre el tema s el captol 10 (Biomass) del World Energy Overlook 1998. En aquest captol, es posa de manifest que la biomassa representa el 14% del consum denergia mundial (ms que el carb i el gas natural, i comparable a lelectricitat). I que, en els pasos en via de desenvolupament (on viu el 75% de la humanitat), la biomassa (llenya, carb vegetal, residus de collites i restes danimals) cobreix, de mitjana, 1/3 del consum total denergia i prop de 3/4 parts de lenergia utilitzada a les llars per cuinar i escalfar-se. En un moment daquest captol (pgina 158) es diu: Malgrat el seu significat a escala mundial i la seva importncia per als pasos en via de desenvolupament, moltes de les fonts estadstiques globals sobre energia solen tractar la biomassa com una nota a peu de pgina. Aquesta exclusi se sol justificar pel fet que les dades sobre biomassa tradicional sn massa escasses i poc fiables per presentar-se al costat de les dades sobre lenergia comercial. I ms endavant (pgina 161) afegeix: Per primera vegada, la IEA ha preparat una base de dades sobre ls denergia de biomassa, en qu sinclouen dades de ms de 100 pasos fora de lOCDE. Tanmateix, ms endavant, la IEA-AIE integra en un mateix apartat, anomenat CR&W (combustible renewables & waste, combustibles renovables i residus), tant la biomassa tradicional, com els biocombustibles i lenergia dels residus industrials i urbans, cosa que novament dificulta destriar cada un daquests termes, sin s per pasos o per regions. En tot cas, cal acudir a una informaci ms detallada, que sha dadquirir a preus elevats. <http://www.iea.org/>
IEA-ETSAP (ENERGY TECHNOLOGY SYSTEMS ANALYSIS PROGRAMME)

s un programa establert per lAgncia Internacional de lEnergia (IEA) el 1976 que t per objecte analitzar les capacitats dels diferents sistemes denergia, des dels punts de vista econmic, mediambiental i tecnolgic, en un mbit multinacional. Funciona com un consorci de cooperaci entre equips dels diferents pasos membres, en el qual sn invitats daltres grups o persones, per tal dobtenir anlisis consistents sobre les realitats energtiques. <http://www.etsap.org/E-techDS/>
IPCC, GRUP INTERGOVERNAMENTAL DEXPERTS PER AL CANVI CLIMTIC,

ONU (INTERGOVERNMENTAL PANEL ON CLIMATE CHANGE) Fundat el 1989 i amb seu a Ginebra (Sussa), constitueix el cos dassessorament per al canvi climtic del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA, o UNEP: United Nations Environment Programme) i lOrganitzaci Meteorolgica Mundial (WMO), amb vista a proporcionar al mn una visi clara i cientfica sobre lestat del clima i les seves conseqncies mediambientals i socioeconmiqes potencials. Els documents principals de lIPCC sn els assessment reports. Nha ems quatre: IPCC First Assessment Report 1990 (FAR); IPCC Second Assessment Report: Climate Change 1995 (SAR); IPCC Third Assessment Report: Climate Change 2001 (TAR), i IPCC Fourth Assessment Report: Climate Change 2007 (AR4). Els escenaris que shan reprodut en aquest treball han estat extrets del darrer informe (AR4). <http://www.ipcc.ch/>
261
JOINT RESEARCH CENTER CONCAWE EUCAR

El Joint Research Centre (JRC) s una direcci general de la Comissi Europea que t com a objectiu proporcionar un suport tcnic i cientfic especfic per a la concepci, el desenvolupament, la implementaci i el control de les poltiques de la Uni Europea. LInstitute for Environment and Sustainability s un dels set instituts que configuren el JRC i sorienta a les poltiques per a la protecci i el desenvolupament sostenible del medi ambient a Europa i arreu del mn. Fou creat lany 2001, t ms de 400 empleats i un pressupost de 45 M/any, i la seu s a Ispra (Llac Major, Itlia). Se centra en set camps dactivitat: 1) s sostenible dels recursos naturals: aigua, sl i boscos. 2) Agricultura sostenible i desenvolupament rural. 3) Mitigaci i adaptaci al canvi climtic. 4) Riscos ambientals i perills naturals. 5) Transport sostenible i qualitat de laire. 6) Dimensi ambiental de la cooperaci per al desenvolupament. 7) Monitoratge ambiental i sistemes dinformaci: GMES (Global Monitoring for Environment and Security) i INSPIRE (Infrastructure for Spatial Information in Europe). <http://ec.europa.eu/dgs/jrc/index.cfm> Well-to-Wheels Report EUCAR (European Council for Automotive R&D, associaci dels principals fabricants europeus dautombils, amb seu a Brusselles) i CONCAWE (associaci de companyies petrolieres lders que operen a Europa, creada el 1963), junt amb IES-JRC (Comissi Europea), fan una avaluaci de lenergia i de les emissions de gasos defecte hivernacle en tot el cicle ds dels vehicles autombils (WTW, well-to-wheels, del pou a les rodes) per a una mplia gamma de combustibles i de sistemes daccionament actuals o amb un potencial futur daplicaci. La primera versi de linforme es va publicar el 2003; la segona, el 2007, i actualment sest completant la tercera edici. <http://ies.jrc.ec.europa.eu/jec-research-collaboration/downloads-jec.html>
PVGIS (Photovoltaic Geographical Information System)

Inclou un inventari de base cartogrfica dels recursos denergia solar i lavaluaci de la generaci delectricitat a partir dels sistemes fotovoltaics a Europa, frica i el sud-est asitic. s una part de lacci SOLAREC, que contribueix aplicar les energies renovables a la Uni Europea com una font denergia sostenible i de llarg termini. Aquest sistema cont uns mapes interactius que permeten fer-ne avaluacions. <http://re.jrc.ec.europa.eu/pvgis/apps4/pvest.php#>
NASA. NATIONAL AERONAUTICS AND SPACE ADMINISTRATION

Agncia governamental dels Estats Units dAmrica (EUA) fundada el 1958 i que s responsable del programa de recerca i exploraci espacial i daeronutica civil. El febrer de 2006, la NASA descriu la seva missi en aquests termes: "Avanar-se al futur en lexploraci espacial, en el descobriment cientfic i en la investigaci aeronutica." En la seva trajectria, la NASA ha liderat els esforos dels Estats Units en lexploraci espacial, amb les missions a la Lluna de l'Apollo, lestaci espacial Skylab i, ms tard, el transbordador espacial. Actualment, la NASA dna suport a l'Estaci Espacial Internacional i ha desenvolupat la nau espacial tripulada Orion. Daltra banda, els desenvolupaments cientfics de la NASA se centren a conixer millor la Terra a travs del sistema d'observaci de la Terra (Earth Observing System), especialment en heliofsica, com tamb a explorar el sistema solar i a fer recerques en astrofsica. La NASA comparteix dades amb diverses organitzacions nacionals i internacionals, com el satllit dobservaci dels gasos defecte hivernacle. <http://www.nasa.gov/> 262
La base de dades de la NASA, Surface Meteorology and Solar Energy (NASA/SEE), cont parmetres orientats a avaluar i dissenyar sistemes denergies renovables a totes les regions del mn. El conjunt de dades de SSE es formulen a partir dels mesuraments obtinguts dels satllits de la NASA i la seva elaboraci posterior. Comprenen el perode des del 22 de juliol de 1983 fins al juny de 2005 i els resultats es donen prenent una malla d1 de latitud i 1 de longitud. Tamb es proporcionen valors mitjans. <http://www.eso.org/gen-fac/pubs/astclim/espas/world/ION/ion-pwv.html>
REN21. RENEWABLE ENERGY POLICY NETWORK FOR THE 21ST CENTURY

Xarxa de poltiques globals que ofereix un frum de lideratge internacional en matria d'energia renovable. s oberta a totes les parts interessades i vol establir contacte amb els governs, les institucions internacionals, les organitzacions no governamentals, les associacions industrials i daltres associacions i iniciatives. El seu objectiu s impulsar el desenvolupament de poltiques per estendre rpidament les energies renovables a les economies en via de desenvolupament i a les industrials. <http://www.ren21.net/> Peridicament, publica el Renewables Global Status Report (anys 2005, 2006, 2007 i 2009), que constitueix una font dinformaci sobre aquestes tecnologies devoluci tan rpida. <http://www.ren21.net/REN21Activities/Publications/GlobalStatusReport/tabid/5434/Defa ult.aspx>
SCOPE. SCIENTIFIC COMMITTEE ON PROBLEMS OF THE ENVIRONMENT

Xarxa mundial de cientfics i institucions cientfiques que fan sntesis i revisions del coneixement cientfic en aspectes que tenen incidncia en el medi ambient, o que en poden tenir. Aquest cos de coneixements interdisciplinaris sobre cincies naturals i socials se situa entre les instncies cientfiques i les que prenen les decisions. Entre els treballs de sntesi que ha realitzat, sn especialment interessants per al nostre treball els segents: SCOPE 13 (The Global Carbon Cycle, 1977), SCOPE 21 (The Major Biomechanical Cycles and Their Interactions, 1983) i SCOPE 27 (Climate Impact Assessment, 1984). <http://www.icsu-scope.org/>
USGS. UNITED STATES GEOLOGICAL SURVEY

(Servei Geolgic dels Estats Units) Organisme cientfic del Govern nord-americ (sense responsabilitat reguladora), creat el 1879 i organitzat en les disciplines de biologia, geografia, geologia i hidrologia, amb lobjectiu de proporcionar informaci sobre els recursos naturals, la salut dels ecosistemes i el medi ambient, i sobre els perills dels fenmens de la natura. Tot i ser un organisme dels Estats Units, la majoria dels seus estudis abasten territoris molt ms extensos i, sovint, tot el planeta, per la qual cosa s un organisme de referncia obligada quan es tracta de recursos geolgics o de recursos i de reserves denergia primria. <http://www.usgs.gov/>
WEC. WORLD ENERGY COUNCIL

Fundat el 1923 i amb seu a Londres, el World Energy Council (Consell Mundial sobre lEnergia) s un frum global que cobreix tots els tipus d'energia, inclosos el petroli, el gas natural, el carb, lenergia hidroelctrica, lenergia nuclear i les diverses energies 263
renovables. La seva missi s promoure el subministrament d'energia sostenible i la seva utilitzaci en benefici de totes les persones. El WEC t una xarxa de 93 comits nacionals que representen ms de 3.000 organismes, inclosos governs de pasos (tant dels grans productors d'energia com dels grans consumidors), institucions especialitzades i indstries. <http://www.worldenergy.org/> Entre daltres activitats, el WEC publica el Survey of Energy Resources (anlisi de la situaci dels recursos energtics ms importants del mn), del qual acaba deditar la 21a edici (2010). Entre molts altres aspectes, aquesta srie de documents, iniciada el 1924 (i amb una periodicitat aproximada de cada dos anys), cont avaluacions de les reserves de carb als diferents pasos i regions del mn, classificades segons carbons bituminosos (inclosa lantracita), carbons subbituminosos i lignits, que constitueixen una referncia mundial per a les reserves daquest recurs energtic. <http://www.worldenergy.org/publications/> El WEC tamb organitza cada tres anys el Congrs Mundial de l'Energia. La propera edici (la 22a) tindr lloc a Daegu, Corea del Sud, l'octubre de 2013.
264

Recursos Energetics I Crisi

Cargado por

Información del documento

Título original

Derechos de autor

Formatos disponibles

Compartir este documento

Compartir o incrustar documentos

Opciones para compartir

¿Le pareció útil este documento?

¿Este contenido es inapropiado?

Copyright:

Formatos disponibles

Recursos Energetics I Crisi

Cargado por

Copyright:

Formatos disponibles

Primera edici: juliol de 2011 Carles Riba Romeva, 2011 Iniciativa Digital Politcnica, 2011 Oficina de Publicacions Acadmiques

ndex Part 1 Recursos denergia primria

Part 2 Energies secundries (o intermdies)

Part 3 Fonts alternatives denergia

Part 4 Els recursos de la Terra

Bibliografia Principals fonts dinformaci utilitzades

Per a Lluc, el meu primer nt, que acaba de nixer

Part 1 Recursos denergia primria

1.2. Conceptes bsics sobre lenergia

Lenergia en les cincies i les tcniques

Ls econmic i social de lenergia

1.3. Fonts dinformaci

Europa Amrica del Nord

frica Orient Mitj Amrica del Sud i C.

1.4. Unitats de mesura

0,0024 1,4286 1,8966 0,2632 0,0445 1,5742

1 0,0317 1,3276 0,0673 0,0312 1,1019 13,2763 0,1142 0,1328 0,0335

1.5. Nova comptabilitat energtica

7,85 2,70 8,94 0,92 1,14 0,93 1,50 2,30 2,50

2. Evoluci del consum energtic mundial

1985 4,117 2,120 2,755 0,512

1990 4,570 2,521 2,981 0,681

1995 4,772 2,714 2,940 0,778

2000 5,203 3,043 3,090 0,858

2005 5,686 3,527 4,098 0,921

2008 5,720 3,809 4,572 0,908

% 32,02 21,32 25,59 5,08 84,01

1980=100 100,00 Increments per perodes

0,451 0,846 0,072 1,302 2,220

0,990 0,894 0,100 1,393 2,387

2,039 0,967 0,145 1,543 2,655

0,776 1,028 0,195 1,634 2,858

Energ. hidroelctrica Altres elctr. renov. 1 Combustibles renov. 2 Renovables

0,599 0,016 0,988 1,602

5,77 0,15 9,52 15,44

0,682 0,027 1,109 1,818

1980=100 100,00 Increments per perodes

1980=100 100,00 Increments per perodes

No renovables Total consum

Carb Nuclear Combustibles renov.

Hidroelctrica Altres elct. nenov.

Noves fonts denergia renovable

1985 0,0159 0,0000 0,0002 0,0109 0,1498 0,0271

1990 0,0246 0,0012 0,0003 0,0310 0,0562

1995 0,0259 0,0026 0,0004 0,0430 0,0719

2000 0,0345 0,0102 0,0004 0,0546 0,1001 0,0133 0,0010 0,0143

2005 0,0379 0,0333 0,0009 0,0727 0,1448 0,0260 0,0049 0,0309

2008 0,0412 0,0684 0,0028 0,0829 0,1953 0,0540 0,0189 0,0739

% mn 0,2280 0,3789 0,0154 0,4588 1,0813 0,2988 0,1047 0,4035

Font: EIA-govEUA. Elaboraci: Carles Riba Romeva

0,273 0,155 0,324 0,110 0,299 1,162 0,037 0,189

1,147 0,616 0,377 0,600 0,300 3,040 1,924 5,749

1,421 0,771 0,701 0,710 0,599 4,202 1,961 5,937

0,297 0,181 0,409 0,126 0,601 1,614 0,040 0,228

2,789 1,693 1,077 1,309 0,574 7,441 2,958 7,348

3,087 1,873 1,486 1,435 1,175 9,056 2,998 7,577

1,387 10,713 12,100

1,883 17,748 19,630

2.2. Consum energtic per regions

1980 3,068 0,481 2,440 1,575 0,196 0,428 2,191 10,379

% 29,56 4,64 23,51 15,17 1,89 4,12 21,11 100,0

1985 3,048 0,524 2,492 1,875 0,287 0,514 2,582

1990 3,399 0,595 2,612 2,051 0,376 0,580 3,152